SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
Al-Andalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana  (711-1492)
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
711: Batalla de Guadalete.  Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS? ,[object Object],[object Object],[object Object]
“ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’AL-ÀNDALUS: ETAPES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc.  · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.  · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa.  · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes.  · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians.  · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
Evolució del domini musulmà
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L'economia Agricultura Producció  artesana Comerç ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Societat Conqueridors: Musulmans Cristians Jueus ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El llegat cultural Cultura  i ciència Vida quotidiana Art ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
La Alhambra de Granada
PLÀNOL DE L’ALHAMBRA DE GRANADA
Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
Arc polilobulat Arc de ferradura
Preguntes bàsiques: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Cultura maia
Cultura maiaCultura maia
Cultura maiacarmeo
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castellaJulia Valera
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsLourdes Escobar
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medievalSílvia
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaJosep Gracia
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 
Asteques maies i inques
Asteques maies i inquesAsteques maies i inques
Asteques maies i inquesMAICA CIMA
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanamflore22
 
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart RomàUnitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romàtomasggm
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingiPushkin1799
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socialsSílvia
 
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primàriaL'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primàriaMestre Tomeu
 

La actualidad más candente (20)

Cultura maia
Cultura maiaCultura maia
Cultura maia
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
Els Maies
Els MaiesEls Maies
Els Maies
 
Asteques maies i inques
Asteques maies i inquesAsteques maies i inques
Asteques maies i inques
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart RomàUnitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Humanisme
HumanismeHumanisme
Humanisme
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primàriaL'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
Guifré el pilós
Guifré el pilósGuifré el pilós
Guifré el pilós
 

Similar a L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS

Similar a L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS (20)

Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
 
Tema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalusTema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalus
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
Al Andalus
Al AndalusAl Andalus
Al Andalus
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
 
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUSTEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Almansor
AlmansorAlmansor
Almansor
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalus
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Ppw al àndalus
Ppw al  àndalusPpw al  àndalus
Ppw al àndalus
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antoni
 
T2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-ÀndalusT2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-Àndalus
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
Al-Andalus
Al-AndalusAl-Andalus
Al-Andalus
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
 

Más de Laura Buigues Ferrando (12)

IMATGES LLEGENDA SANT JORDI
IMATGES LLEGENDA SANT JORDIIMATGES LLEGENDA SANT JORDI
IMATGES LLEGENDA SANT JORDI
 
Mural multiplicació
Mural multiplicacióMural multiplicació
Mural multiplicació
 
Projecció festival
Projecció festivalProjecció festival
Projecció festival
 
L'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNAL'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNA
 
L'Edat Moderna
L'Edat ModernaL'Edat Moderna
L'Edat Moderna
 
EDAT ANTIGA 2
EDAT ANTIGA 2EDAT ANTIGA 2
EDAT ANTIGA 2
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
Mamífers
MamífersMamífers
Mamífers
 
Els rèptils
Els rèptilsEls rèptils
Els rèptils
 
Els peixos
Els peixosEls peixos
Els peixos
 
Aus
AusAus
Aus
 
Amfibis
AmfibisAmfibis
Amfibis
 

Último

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS

  • 1. Al-Andalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)
  • 3. Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
  • 4. 711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
  • 5.
  • 6. “ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
  • 7.
  • 8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
  • 9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
  • 10. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
  • 11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
  • 12. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
  • 13. 1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
  • 14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
  • 15. 1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
  • 17.
  • 18.
  • 19.  
  • 20.
  • 21.  
  • 22. La Alhambra de Granada
  • 24. Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
  • 25. Arc polilobulat Arc de ferradura
  • 26.