Breu presentació sobre els moviments artístics d'avantguarda del S.XX. Hi trobareu imatges sobre el Fauvisme, Expressionime Alemà, Cubisme, Surrealisme i Dadaisme.
2. • Art desenvolupat a Europa a
principis del segle XX.
• AVANTGARDE = terme francès que
militarment denominava els que
anaven més endavant del batalló.
• Les Avantguardes van molt lligades
als fets socials del segleXX,
principalment les Guerres Mundials.
3. Aglutina totes aquelles tendències artístiques innovadores
en oposició als sistemes establerts
RUPTURA TRENCAMENT CANVI
L’artista busca i reinvindica la seva llibertat creativa
manifestos
textos
accions
...etc
4. • No és un moviment ÚNIC i UNIFORME
• Adopta diferents FORMES i CONCEPTES
• Es desenvolupa en diferents països europeus a la mateixa
vegada
• Són expressions artístiques BREUS però INTENSES
• Pretén representar no tan realitats físiques com:
Els SENTIMENTS
El SUBCONCIENT
Els CONFLICTES
SOCIALS
L’ESSÈNCIA DEL
LLENGUATGE PLÀSTIC
6. FAUVISME (1905)
• Agrupa els expressionistes francesos:
Henry Matisse i André Derain
• Estil primitiu, colorista i vital.
• “Fauve”= fera, salvatge
• La pintura fauvista es caracteritza per una
pinzellada solta i colors vius i lluminosos.
• El color no respecta el límit de la forma,
aquestes no estàn tancades.
23. EXPRESSIONISME ALEMÀ (1905-1930)
• Es desenvolupa principalment a Alemanya i al nord d’Europa.
• Eduard MUNCH n’és el precursor seguit de: Ernst Ludwig
KIRCHNER, Emil NOLDE, James ENSOR, Vasily KANDINSKY,
Franz MARC, Otto DIX, George GROSZ, Max BECKMANN, etc...
• En l’art expressionista domina el sentiment per sobre del
pensament.
• Utilitza les formes i els colors en total llibertat, sense cap norma i
d’una manera directa i espontània.
• Al igual que els fauvistes francesos, els expressionistes també són
força primitius.
• Manifesten un rebuig cap al militarisme i la industrialització dotant
les seves obres d’un alt sentit dramàtic i de crítica social.
• 3moments/3estils/3grups: DIE BRÜCKE
NOVA OBJECTIVITAT
DER BLAUE REITER
24. DIE BRÜCKE (El Pont)-1905
· Comunitat d’artistes reunits a la ciutat de
Dresde.
· L’artista comença de zero.
· Està al mateix nivell que una altra persona
de la societat.
· La tècnica no existeix però si, l’acció.
· L’art està lligat a la cultura treballadora i no
a la especulació comercial.
33. Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat) -1920
• Grup d’artistes encapçalats per Max Beckmann,
Otto DIX i George Grosz.
• Es distancien de Die Brücke perquè pretenen
donar una imatge molt més real del que passa
al seu entorn.
• Mostren un art cru, satíric i monstruós, amb un
gran sentit de crítica social.
37. DerBLAUE REITER(El jenet Blau)-
1912
• Es desenvolupa a Munic a partir de 1912 pels artistes Vasily
Kandinsky, Franz Marc i Paul Klee principalment.
• És un moviment molt breu degut a l’esclat el 1914 de la I Guerra
Mundial.
• És un expressionisme intuïtiu i primitiu.
• Utilitzaven formes abstractes a la manera de l’art infantil.
• És un art espiritual, que deixa de banda els temes figuratius i es
desenvolupa entre la simbologia del color i les harmonies lineals.
• Té molta inspiració en la música.
• Serà punt de referència de mols altres moviments artístics:
Futurisme, Constructivisme, Bauhaus,...
51. EL CUBISME (1907-1914)
• Moviment pictòric influit per les teories de CEZANNE
sobre la reducció del les figures en formes geomètriques
com el cilindre, l’esfera, el con i el cub.
• Moviment totalment innovador, amb la idea clara de
trencar amb la tradició impressionista.
• Principals pintors cubistes: Pablo PICASSO, George
BRAQUE, Juan GRIS, Fernand LÈGER i Robert
DELAUNAY.
• El moviment cubista té diferents tendències i moments
bastant definits: Cubisme Experimental, Cubisme
Analític i Cubisme Sintètic.
52. Cubisme EXPERIMENTAL (1907)
• Picasso i Braque són els que comencen a
buscar noves formes d’expressió i de canvi.
• Influenciats per l’art primitiu i les idees de
Cezanne treballen en la destrucció de les
normes tradicionals de la cultura figurativa.
• Comencen a desestructurar les formes en una
reducció a la geometria.
• El color passarà a un segon pla i treballaran els
tons negres, grisos, ocres i verds apagats.
58. Cubisme ANALÍTIC (1909)
• El color queda reduït a la monocromia.
• El pla es trenca continuament, com si d’un paper
arrugat es tractés.
• L’objecte desapareix i tan sols s’insinua.
• Hi ha múltiples punts de llum.
• És una pintura totalment mental i sobretot lliure.
• ANALÍTIC= analitza la forma de l’objecte desde
un punt de vista geomètric i després la va
disseccionant.
67. Cubisme SINTÈTIC (1910)
• Sintetitza la forma de l’objecte a una forma essencial,
sense normes a la imitació.
• Es volen representar els objectes desde diferents punts
de vista alhora.
• Neix d’una motivació per la geometria, les matemàtiques
i el pensament.
• Pinten desde la idea i així tenen total llibertat.
• Utilitzen més colors vius a la amanera dels fauvistes.
• Introdueixen la tècnica del collage, enganxant als
quadres petits trossos de diari, teles, fustes i altres
elements de la vida quotidiana.
• Introdueixen també text o paraules.
81. DADAISME (1915)
• La Iª Guerra Mundial genera que un grup d’intel·lectuals renegui de totes les formes
tradicionals de la cultura europea ja que aquesta els ha portat la destrucció i a la
mort.
• El Dadaisme neix a l’entorn del cabaret VOLTAIRE a Zuric.
• Els artistes dadaistes no es proposen crear una estètica nova. Busquen alliberar
l’instint, desconcertar i escandalitzar.
• Creació de nous mitjans d’expressió i comunicació:
Ready-made=treure un objecte simple i quotidià del seu lloc i col·locar-lo en una
galeria d’art.
Fotomuntatge
Poesia fonètica
Performance
Revista
• DADA és: ANTI art
ANTI literatura
ANTI cultura
· Principals artistes: Tristan TZARA, Hans ARP, Marcel DUCHAMP, Man RAY, Francis
PICABIA, Raoul HAUSMANN
100. EL SURREALISME
• Té els seus orígens en el moviment DADA
• El surrealisme es desenvolupa a París, a l’entorn del poeta André
Breton i té com a inici l’aparició del manifest surrealista de 1924
escrit pel mateix Breton.
• Al voltant de Breton apareixen artistes i escriptors com Paul Eluard,
Salvador Dalí, Max Ernst, Joan Miró, Giorgo de Chirico, René
Magritte, Andre Masson o Meret Oppenheim
• El surrealisme no es defineix com un estil, més aviat una manera
d’entendre la creació artística. Cada artista té el seu propi estil.
• Les creacions parteixen de dos fonts bàsiques:
-Els automatismes (eliminació de la raó)
-Imatges oníriques (el somni)