UT2– Configurem un sistema seqüencial
programable!
1
Sistemes Seqüencials Programables
Automatització i Robòtica Industria...
2
Aprendre a configurar un SSP amb un PLC com a
dispositiu principal.
Relacionar y classificar els elements d'un SSP, iden...
Professor: Raül Solbes i Monzó
3
2.1
• Fases d’estudi d’un sistema automàtic.
2.2
• Tecnologies aplicades als automatismes...
4
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics
...
5
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics
...
6
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics
...
7
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics
...
8
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics
...
9
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics
...
10
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
11
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
12
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
13
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
14
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
15
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
16
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
17
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
18
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
19
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
20
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
21
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
22
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
23
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
24
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
25
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
26
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
27
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
28
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
29
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
30
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
31
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
32
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
33
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
34
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
35
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
36
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
37
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
38
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
39
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
40
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
41
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
42
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
43
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
44
2.1 Fases d’estudi
2.2 Tecnologies
aplicables als SSP
2.3 Selecció i
dimensionat
2.4 Representació
d’esquemes
elèctrics...
45
Pràctica P-2.1
Caldrà que realitzes l’esquema elèctric i el muntatge pràctic corresponent a una
inversió de gir amb el ...
46
Treball T-2.1
Realitza el pressupost associat a la pràctica P-2.1, indicant el cost dels
recursos materials i humans (t...
47
Activitat A-2.1
A les Webs indicades en els continguts d’aquesta UT trobaràs tres interessants
documents que estudien l...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Ssp02

1.936 visualizaciones

Publicado el

UT02 - Configurem un sistema seqüencial programable!
Segunda unidad de trabajo del módulo de "Sistemas Secuenciales Programables"

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.936
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.209
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ssp02

  1. 1. UT2– Configurem un sistema seqüencial programable! 1 Sistemes Seqüencials Programables Automatització i Robòtica Industrial IES Cotes Baixes Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable!
  2. 2. 2 Aprendre a configurar un SSP amb un PLC com a dispositiu principal. Relacionar y classificar els elements d'un SSP, identificant les seues funcionalitats. Representar gràficament un SSP i materialitzar el seu muntatge pràctic. Identificar els riscos d'un SSP i conèixer la legislació que regula el disseny de màquines automatitzades. OBJECTIUS: PRECONEIXEMENT: L'alumnat haurà de conèixer les característiques i peculiaritats dels PLCs. Així mateix, també haurà de tindre nocions bàsiques respecte dels dispositius electromecànics i electrònics que envolten un SSP. Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable!
  3. 3. Professor: Raül Solbes i Monzó 3 2.1 • Fases d’estudi d’un sistema automàtic. 2.2 • Tecnologies aplicades als automatismes. 2.3 • Criteris de selecció i dimensionat dels dispositius d'un SSP. 2.4 • Nocions bàsiques de representació d'esquemes elèctrics. 2.5 • Representació i connexió dels PLC. 2.6 • Ferramentes a utilitzar. 2.7 • Riscos y protecció ambiental associats als SSP. Legislació de disseny. ÍNDEX DE CONTINGUTS: UT2- Configurem un sistema seqüencial programable!
  4. 4. 4 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Caixa Xarxa elèctrica Derivació individual Quadre Maniobra i control Màquina o procés a automatitzar Elements sensors Potència Maniobra derivació Elèctric Circuits Elements receptors Introducció Estructura general d’un sistema automàtic
  5. 5. 5 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Necessitat Fer esquemes i programes Esquemes de potència, esquemes de maniobra, i programació, en cas de realitzar una automatització utilitzant tecnologia programada. Interpretar la necessitat Presa de dades tècniques. Descripció de tots els elements que intervenen en l’automatització indicant la funció que realitzen. Descriure el funcionament del sistema a automatitzar. Llistat de material Realitzar un llistat dels materials que intervenen en l’automatització, per a poder demanar-los al magatzem i realitzar el corresponent muntatge. Memòria tècnica Composta per: esquemes i programes, llistat de materials, seccions dels conductors, calibrat dels aparells a utilitzar, recomanacions tècniques. Muntatge en taller La memòria tècnica passa als tècnics corresponents per a la seua configuració i muntatge. Posta en marxa Abans de la col·locació en la màquina, es revisarà el quadre elèctric per a constatar que està conforme a la memòria tècnica. Una vegada comprovat, es col·locarà el quadre en la màquina i es faran les pertinents connexions i probes de funcionament. Valoració econòmica. Pressupost
  6. 6. 6 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Tecnologies aplicables (grup principal) Tecnologies aplicables (subgrup) Lògica cablejada Mecànica Electricidat i electrònica Pneumàtica Hidràulica Lògica programada Microcontrolador Ordinador Autòmat programable Usualment les automatitzacions industrials combinen dues a més d'aquestes tecnologies, doncs cadascuna d'elles presenta una sèrie d'avantatges i inconvenients. Així, per exemple, la tecnologia pneumàtica és neta, ràpida en els seus moviments i senzilla, però en canvi requereix de la instal·lació d'un circuit d'aire comprimit i d'un manteniment de l'estat d'aquesta aire. Per la seva banda, la tecnologia hidràulica és capaç de realitzar treballs majors, però els seus moviments són més lents.
  7. 7. 7 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Lògica cablejada: • L’automatització es realitza amb elements o mòduls interrelacionats. • El seu funcionament depèn del cablejat que tinguen aquestos elements. • Sols serveixen per a la funció per a la qual van ser dissenyats, de forma que qualsevol canvi de funcionament comporta un nou cablejat i a vegades nous elements. Lògica programada: • El PLC és l’element bàsic, i integra en un sol dispositiu molts elements necessaris en la lògica cablejada. • Aquesta lògica es basa en microprocessadors i microcontroladors, la funció dels quals varia en funció del programa gravat en la memòria interna o externa. • Qualsevol variació en el funcionament no implica un nou cablejat, a vegades en amb una simple reparametrització ja hi ha prou.
  8. 8. 8 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Els criteris de selecció i dimensionat d’un PLC seran els següents: 1. Tipus de PLC (compacte o modular). 2. Número d’entrades i eixides. 3. Tipus d’entrades i eixides (digitals, analògiques i especials). 4. Font d’alimentació. 5. Requeriments de memòria (memòria interna i externa). 6. Ports de comunicació. 7. Altres requeriments: dimensions del PLC, possibilitat d’ampliació, característiques mediambientals, tipus de PLC existents a l’organització,...
  9. 9. 9 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental INTRODUCCIÓ: Aparells elèctrics Símbolsrepresentació Esquemes elèctrics Aquestos esquemes representen les instal·lacions, així com les funcions que realitzen Qualsevol tècnic electricista cal que sàpia interpretar uns esquemes elèctrics, amb la finalitat de: • Materialitzar una instal·lació. • Resoldre avaries. • Efectuar manteniment (correctiu i preventiu). • Dissenyar una instal·lació i desenvolupar la documentació adequada.
  10. 10. 10 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental CONCEPTES BÀSICS: En l’àmbit dels automatismes industrials és comú parlar de: 1. Símbols: són la representació simplificada dels aparells elèctrics, elements d’accionament, funcionalitats,..., i a més, són imprescindibles per representar esquemes elèctrics. 2. Esquemes de potència: és on es representen els aparells i conductors pels què circula el corrent que alimenta els receptors finals. 3. Esquemes de maniobra: és on es representen els aparells i conductors amb els què s’acciona els aparells del circuit de potència. 4. Esquema de connexions: és aquell que recull en un únic esquema l’esquema de potència i el de maniobra. Pot ser útil per a senzilles instal·lacions, però NO resulta pràctic quan la instal·lació és complexa. Tipus d’esquemes: 1. Esquemes explicatius. S‘utilitzen per a explicar el funcionament de la instal·lació. Solen incorporar llegendes i explicacions textuals. 2. Esquemes de connexions. S‘utilitzen per a representar la forma de connectar els dispositius que constitueixen la instal·lació. 3. Esquema unifilar. És un tipus d’esquema de connexions que utilitza un traç únic per representar diferents circuits. La finalitat es simplificar els propis esquemes. Per distingir quants circuits representa una línia o traç de l'esquema unifilar, s‘utilitzen línies curtes dibuixades en diagonal. 4. Esquema multifilar. Aquest esquema, també es tracta d’un tipus d’esquema de connexions, on cada línea dibuixada representa un circuit de la instal·lació. A més, tots els mecanismes es dibuixen amb tots els pols.
  11. 11. 11 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental EXEMPLE:
  12. 12. 12 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Es tracta de l’acció, la qual, una vegada connectada la bobina (electroimant) per una acció puntual, com per exemple polsar un botó de marxa, la bobina queda connectada després de deixar de polsar el botó. A1 A2 KM1 13 14 11 12 F1 13 14 KM1SB1 SB0 L1 N A1 A2 KM1 13 14 11 12 F1 13 14 KM1SB1 SB0 L1 N A1 A2 KM1 13 14 11 12 F1 13 14 KM1SB1 SB0 L1 N A1 A2 KM1 13 14 11 12 F1 13 14 KM1SB1 SB0 L1 N A B C D http://www.ite.educacion.es/w3/recursos/fp/cacel/CACEL1/marcha_paro2.htm EXEMPLE: Maniobra bàsica de realimentació
  13. 13. 13 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental EXEMPLE: Maniobra bàsica d’enclavament
  14. 14. 14 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Per a materialitzar correctament un esquema elèctric és necessari que:  La disposició dels diferents components estiga correctament representada.  La funció de cada component estiga totalment definida.  La simbologia utilitzada siga la correcta. EXEMPLE: Aplicació: Arrancada directa d’un motor amb polsador i amb protecció per fusibles i relé tèrmic. NOTES: • Aquesta aplicació és senzilla i estàndard, i per tant no cal realitzar una explicació del seu funcionament, però si l’aplicació a realitzar és una automatització particular, és convenient realitzar una explicació detallada. • Als esquemes de potència i maniobra, sols els faltaria dibuixar els borns (en cas de haver-hi) marcar-los i marcar els conductors. Aquestes tècniques les estudiarem en apartats posteriors.
  15. 15. 15 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Representació Descripció Funció F1 Fusible XA Protecció front a curtcircuits en el circuit de potència. F2 (relé) Relé Tèrmic XA Protecció front a sobrecàrregues en el circuit de potència F2 (contacte 95-96) Contacte NC Desconnecta el circuit de maniobra en cas d’una sobrecàrrega F2 (contacte 97-98) Contacte NO Activa la il·luminació d’emergència en cas d’una sobrecàrrega. F3 Fusible XA Protecció front a curtcircuits i sobrecàrregues en el circuit de maniora. KM1 (bobina) Contactor X Habilita el motor per al seu gir. KM1 (contacte 13-14) Contacte NO Realimentació de la bobina per no estar continuament polsant SB1 SB0 Polsador NC Polsador de parada. SB1 Polsador NO Polsador de marxa. M1 Motor X X HL1 Làmpara X Senyalització d’una sobrecàrrega.
  16. 16. 16 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental • Els símbols gràfics per als esquemes elèctrics, a nivell internacional estan recopilats en la norma IEC 60617. • En Europa, la norma equivalent es la EN 60617, que en Espanya s’ha publicat com UNE-EN 60617. • Aquesta norma consta de les parts següents: NORMA UNE-EN 60617:
  17. 17. 17 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental IDENTIFICACIÓ DE DISPOSITIUS: • Els dispositius s’identifiquen mitjançant una lletra (és opcional utilitzar-ne dues). • Aquesta lletra identifica la seua funció i anirà seguida d’un número que indicarà l’ordre de l’aparell dintre de l’automatització.
  18. 18. 18 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental IDENTIFICACIÓ DELS CONTACTES DELS DISPOSITIUS: Contactes principals per a contactors, seccionadors i relés de protecció: • Aparell tripolar: de 1 fins a 6. • Aparell tetrapolar: de 1 fins a 8. • Aparell pentapolar: de 1 fins a 10. Contactes auxiliars de contactors, polsadors, relés, etc. La xifra de les desenes indica el número d’ordre del contacte a l’aparell. • -1 i -2 per a contactes NC. • -3 i -4 per a contactes NO. • -5 i -6 per a contactes NC temporitzats. • -7 i -8 per a contactes NO temporitzats. Per als relés de protecció front a sobrecàrregues: • 95 i 96 per al contacte NC. • 97 i 98 per al contacte NO.
  19. 19. 19 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental IDENTIFICACIÓ DELS CONDUCTORS:  Tots els conductors cal que tinguen una marca identificativa dintre de l’esquema.  El més usual és que aquesta marca siga un simple número, però en cap cas aquest número s’ha de repetir. És a dir, cada conductor tindrà el seu número particular.  Existeixen dues formes diferents i complementaries d’identificar els conductors en funció del tipus d’informació a representar:  Identificació equipotencial de conductors. Es marca conductor a conductor, amb la mateixa marca per a tots els conductors connectats al mateix punt equipotencial.  Informació addicional per representar la natura de la corrent, el sistema de distribució, tensió, freqüència, número de conductors, secció de cada conductor o el material de construcció del conductor.
  20. 20. 20 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental IDENTIFICACIÓ DELS CONDUCTORS: A1 A2 KM1 13 14 11 12 F1 13 14 KM1SB1 SB0 L1 N A1 A2 KM2 13 14 13 14 KM2SB2 2 3 4 5 1 6  Les connexions equipotencials entre fulls distints s’identificaran mitjançant una fletxa, en què s’indicarà el número del plànol de destí, i a més, una identificació de les coordenades de la zona aproximada on està la connexió.
  21. 21. 21 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental EL COLOR DELS CONDUCTORS: El REBT regula la identificació de colors següent: •Blau claret: conductor neutre (N). •Gris, Marró o negre: conductors de fase (L1, L2, L3). •Groc i verd: conductor de terra (PE). Pel que fa als circuits de maniobra, no hi ha cap nomenclatura de colors establida. De qualsevol forma, sempre serà recomanable utilitzar una nomenclatura, per ser coherents en tots els muntatges. Aquesta nomenclatura de colors la fixarà cada muntador de quadres. Exemple: •Roig: conductor de 24Vdc +. •Negre: conductor de 24Vdc -. •Taronja: conductors de maniobra auxiliar. •Verd: entrades de PLC. •Blanc: eixides de PLC. La norma UNE 21089:2002 estableix els codis de color indicats en les taules de la dreta. La taula superior amb conductor de protecció, i la taula inferior sense conductor de protecció.
  22. 22. 22 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental IDENTIFICACIÓ DE BORNS:  El més usual és identificar cada born amb un número. Al conjunt de tots els borns s’anomena borner i s’identifica per X-,seguit del número de borner dintre del mateix automatisme.  Dintre d’un mateix borner no pot haver-hi dos borns amb el mateix número, si açò passa, indica que aquestos borns tenen el mateix potencial i transporten el mateix tipus de senyal.  En una mateixa automatització podem diferenciar diferents tipus de borns, per exemple, el borner de potència i el de maniobra. En aquest cas, sí podran repetir-se el número de borns sempre que s’identifique el borner al que pertany. És a dir, podrà existir la born 3 del borner X1 i el born 3 del borner X2, i no tenen perquè transportar el mateix tipus de senyal.
  23. 23. 23 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental REFERÈNCIES CREUADES:  Si l’automatització és complexa, és molt possible que la representació dels esquemes utilitze més d’una pàgina. En aquest cas es convenient utilitzar referències creuades.  Les referències creuades indiquen la posició dels contactes associats a una bobina o a qualsevol dispositiu amb contactes associats.  Aquestes referències creuades es representen prop del dispositiu principal (indicaran la ubicació dels contactes associats) i també prop del contacte associat (indicaran la ubicació del dispositiu principal).  Les referències especifiquen la columna, la fila i la pàgina on es troba el contacte associat.
  24. 24. 24 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental NORMES BÀSIQUES DE REPRESENTACIÓ:  Els circuits es col·loquen entre dues línies paral·leles. La superior és la fase o pols positiu i la inferior és el neutre o pols negatiu.  Els elements equivalents es representen a la mateixa altura (alineats horitzontalment).  Els elements es representen, si és possible, de forma que la seqüència de funcionament vaja d’esquerra a dreta.  Els elements es representen en posició de repòs.  Els conjunts externs al quadre elèctric que apareixen a l’esquema, es recomanable representar-los com un bloc entre línies discontinues.
  25. 25. 25 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Les característiques fonamentals que hem d'exigir d'un programari de dibuix elèctric, són les següents: • Fàcil utilització i maneig. • Llibreria de símbols normalitzada i completa. • Numeració automàtica d'elements, conductors i referències creuades. • Anàlisi de potencial elèctric. • Possibilitat d'editar dispositius i incloure'n nous, és a dir, possibilitat de crear nous símbols o elements representatius. CAD electrotècnic: Existeixen nombrosos programes específics per dibuixar esquemes, alguns d'ells gratuïts, i altres amb un preu major o menor, en funció de les prestacions. Alguns programes específics de dibuix elèctric són els següents: • Autocad electrical.[http://usa.autodesk.com/autocad-electrical/] • Electrical Designer. [http://www.aceri.com/cont/productos/productos_cas.php?subFamilia=18&table=pr oducto] • Elcad.[http://www.alcsystem.com/ ] • Eplan. [http://www.eplan.es/ ] • Proficad.[http://es.proficad.com]/ • See Electrical. [http://www.ige-xao.es/es/es/products/see_electrical_building.php ]
  26. 26. 26 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Web oficial: http://www.ige-xao.es/es/es/products/see_electrical_building.php VídeoTutorials: http://www.youtube.com/playlist?list=PL7D78E6E470A4BAF7&feature=view_all SeeElectrical
  27. 27. 27 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Els PLC’s és col·loquen en l’interior dels quadres elèctrics. Les recomanacions a tindre en compte són les següents:  Si existeixen dispositius que dissipen calor, el PLC es col·locarà baix d’aquestos, per evitar calfaments.  El quadre no ha de condensar humitat.  Cal col·locar el PLC prop dels borns, perquè del PLC ixen un número notable de connexions (entrades i eixides). Alimentació al PLC. Generalitats.
  28. 28. 28 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Connexió d’entrades i eixides. Relés programables.
  29. 29. 29 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Connexió d’entrades i eixides. Autòmat CPM2A - Omron Cablejat de les entrades d’un CPM2 a 24Vdc. Cablejat de les eixides a relé d’un CPM2. Alimentació a 24Vdc a partir de la FA del propi PLC
  30. 30. 30 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Connexió d’entrades i eixides. Autòmat S200 - Siemens
  31. 31. 31 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Connexió d’entrades i eixides. Autòmats
  32. 32. 32 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental FERRAMENTES MECÀNIQUES:  Joc de claus fixes.  Joc de claus de tub.  Joc de claus Allen.  Clau anglesa ajustable.  Alicates.  Martell.  Maça de plàstic.  Arc de serra.  Caixa de ferramentes.  Regles, i elements de traçat.  Metre i peu de rei. FERRAMENTES ELÈCTRIQUES:  Multímetre digital.  Tisores.  Pela fils.  Alicates  Joc de tornavisos.  Tenalles per a terminals. ALTRES FERRAMENTES:  Elements d’escriptura i dibuix.  Calculadora científica.  Ordinador.  Programari.
  33. 33. 33 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental FERRAMENTES RECOMANABLES PER ALS ALUMNES: •Caixa de ferramentes. •Metre. •Multímetre digital. •Tisores o alicates. •Joc de tornavisos. •Elements d’escriptura. •Regles, i elements de traçat. •Calculadora científica. •Ordinador portàtil.
  34. 34. 34 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Mesures de seguretat per a la manipulació de ferramentes. http://www.fremap.es/SiteCollectionDocuments/BuenasPracticasPreven cion/Tripticos/ME.TRI.037.pdf Mesures de seguretat per a la protecció personal http://www.chospab.es/recursosHumanos/prevencion/docs/NORMASD ETRABAJOSEGUROPersonaldemantenimiento.pdf
  35. 35. 35 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental EL RISC Necessari anul·lar-lo o disminuir- lo el màxim possible. Concepte intangible. En funció de: la por i/o optimisme del ser humà, el tipus de treball, la responsabilitat, ... Amb una gestió eficaç dels riscos en les empreses, acompanyada d’una obligació moral i legal dels treballadors, així com el coneixement de les possibles conseqüències d’un accident. Com? PREVENCIÓ INTRODUCCIÓ:
  36. 36. 36 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Marc normatiu de la seguretat i salut laboral Llei de prevenció de riscos laborals (publicada en BOE el 10 de novembre de 1995) Legislació específica sobre Seguretat i Salut laboral. Aquestes lleis seran estudiades amb més deteniment en el mòdul professional de seguretat, però com a resum, s’enumeren a continuació els seus objectius fonamentals: •Prevenció dels riscos professionals per protegir la seguretat i la salut. •Eliminació o disminució dels riscos derivats del treball. •Informació, consulta, participació i formació dels treballadors en matèria formativa. MARC NORMATIU:
  37. 37. 37 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Riscos elèctrics en les màquines: Bàsicament els riscos derivats de l’energia elèctrica són:  Xoc elèctric pel pas de corrent a través del cos humà (contactes directes o indirectes)  Incendi per sobrecàrrega o curtcircuit. Les conseqüències d’aquestos riscos seran majors o menors en funció de tres variables:  Intensitat.  Freqüència  Temps de duració. Riscos mecànics en les màquines:  Xafades.  Atrapades.  Talls o seccionaments.  Cisallaments.  Pinçaments.  Friccions o abrasions.  Colps o impactes  Enganxades. Altres Riscos: Cremades, incendis, explosions, radiacions, sorolls, vibracions, projecció de fluïts, higiènics, perills fisiològics per males postures, perills psicològics per tensions mentals, etc.
  38. 38. 38 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Les mesures de seguretat d’una màquina es classifiquen en:  Mesures intrínseques de la màquina (les que el fabricant o constructor ha incorporat en la màquina en el moment de la construcció).  Mesures no intrínseques de la màquina (recollides i especificades pel fabricant en el manual d’utilització de la màquina). MESURES DE SEGURETAT:
  39. 39. 39 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Elements de protecció mòbils: Estan associats a dispositius d’enclavament, de forma que impedeixen el funcionament de les parts perilloses de la màquina quan s’accedeix a elles. Exemple: Imagina una màquina de cosir industrial, on un dispositiu de seguretat mecànic impedeix la seua posta en marxa si s’està canviant la tela. Elements de protecció fixes: Impedeixen (si és una envoltant) o limiten (si és un distanciador) l’accés a les zones perilloses. Elements de protecció regulables: Limiten l’accés a les parts dels elements mòbils estrictament necessaris per al treball. Poden regular- se manual o automàticament. DISPOSITIUS A UTILITZAR (1):
  40. 40. 40 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Elements de protecció elèctrics i electrònics: Estores sensibles Voreres sensibles Polsadors i interruptors d’emergència Detectors Relés de seguretat. DISPOSITIUS A UTILITZAR (2):
  41. 41. 41 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Elements de Protecció Individual (EPI’s): DISPOSITIUS A UTILITZAR (3): S'anomena Equip de Protecció Individual (EPI) a qualsevol equip destinat al treballador o empleat perquè el protegisca d'un o diversos riscos que puguen afectar la seva seguretat o salut, així com qualsevol element o accessori destinat a aquesta fi (RD 773/1.997, del 30 de maig). • La utilització dels EPI és una mesura de prevenció. • S'utilitzaran quan no existisca més vies alternatives de protecció i com a mesura complementària. • L'empresari o tècnic de prevenció de l'empresa ha de determinar els llocs de treball en els quals es necessiten EPI´s i subministrar-los als seus treballadors. • Es prestarà informació als treballadors dels riscos contra els quals li protegeix i de les activitats o treballs en les quals han d'utilitzar-los. • Els EPI´s s'han de tenir un marcat CE. • Els treballadors hauran d'utilitzar l'equip adequadament, ho han de col·locar en el seu lloc indicat després de cada utilització, i s'informarà al responsable o superior de qualsevol defecte o contratemps que es detecti en ell.
  42. 42. 42 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Portal dels EPIs del Ministeri d'ocupació i seguretat social. http://www.insht.es/portal/site/Epi/;VAPCOOKIE=G4TfJRgJyQNLfS1H1zt QHRGJJnbGL7Q1pLCyHtvnhFyclY3CVN7Z!963069760!-2064510635 EPIs classificats atenent a diversos criteris i amb preu aproximat del seu PVP. http://epis.caeb.es/
  43. 43. 43 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Manuals de seguretat de fabricants de productes elèctrics: Guia de seguretat en les màquines elèctriques: http://www05.abb.com/global/scot/scot209.nsf/veritydisplay/14781f604 e9cd915c1257864003cf316/$file/1sfc001008b0701.pdf Manual de seguretat en màquines: http://www.schneiderelectric.es/documents/original-equipment- manufacturers/safety/manual_seg_maq_2011.pdf Principis de seguretat: http://www.infoplc.net/files/documentacion/seguridad_normativa/infoPL C_net_AllenBradley_Maquinaria_Segura.pdf
  44. 44. 44 2.1 Fases d’estudi 2.2 Tecnologies aplicables als SSP 2.3 Selecció i dimensionat 2.4 Representació d’esquemes elèctrics 2.5 Representació i connexió de PLCs Professor: Raül Solbes i MonzóUT2- Configurem un sistema seqüencial programable! 2.6 Ferramentes de taller 2.7 Riscos, seguretat i protecció ambiental Els residus és un dels principals problemes mediambientals de la societat actual, i per tant, és molt important el seu correcte tractament, de forma que sempre que siga possible, hi haurà que fomentar la seua classificació i posterior reciclatge. Tots els productes que continguen llautó, plom, coure, ferro, estany, alumini, olis minerals,.. són susceptibles de reciclatge i per tant, tothom ha de procurar la seua correcta gestió. •REIAL DECRET 208/2005 Directives europees •El productor ha de fer-se càrrec dels costos de la gestió Qui contamina paga •Ara bé, l'obligació de l'instal·lador elèctric és la de portar els residus als llocs adequats per al seu emmagatzematge i tractament. El responsable final de la gestió de residus elèctrics i electrònics és del propi fabricant Flux de residus dels aparells elèctrics i electrònics. http://www.magrama.gob.es/es/calidad-y-evaluacion- ambiental/temas/prevencion-y-gestion-residuos/flujos/aparatos-electr/ Residus – Protecció mediambiental
  45. 45. 45 Pràctica P-2.1 Caldrà que realitzes l’esquema elèctric i el muntatge pràctic corresponent a una inversió de gir amb el PLC que et facilitarà el professor. (6h) Desenvolupament. 1. A partir del PLC o relé programable que et facilite el professor, localitza la documentació oportuna referent al seu esquema de connexió. 2. Dissenya l’esquema de connexió al PLC, corresponent a una inversió de gir d’un motor trifàsic. 3. Una vegada realitzat l’esquema, repassa-ho bé i si està tot correcte avisa al professor. 4. Si el professor et dóna el vist i plau, col·loca els dispositius en la placa de muntatge, de forma que les proteccions estiguen en el carril DIN superior i el PLC i els contactors en el carril DIN inferior. 5. Realitza el cablejat pertinent. Marcant conductors i utilitzant terminals. 6. Una vegada realitzat el cablejat, repassa-ho bé i si està tot correcte avisa al professor. Observacions: La posta en marxa d’aquesta pràctica la realitzarem en unitats de treball posterior, una vegada sàpigues programar el PLC. Professor: Raül Solbes i MonzóUT1- Sistema Seqüencial programable (SSP)? Què és açò?
  46. 46. 46 Treball T-2.1 Realitza el pressupost associat a la pràctica P-2.1, indicant el cost dels recursos materials i humans (temps de muntatge). Observacions: • Activitat per parelles • En el muntatge pràctic haureu utilitzat material elèctric que possiblement ja no estiga en el mercat. En aquest cas, realitzeu el pressupost suposant que haveu utilitzat material vigent en catàlegs actuals. Professor: Raül Solbes i MonzóUT1- Sistema Seqüencial programable (SSP)? Què és açò?
  47. 47. 47 Activitat A-2.1 A les Webs indicades en els continguts d’aquesta UT trobaràs tres interessants documents que estudien la seguretat de les màquines elèctriques: • Guia de seguretat en les màquines elèctriques (ABB). • Manual de seguretat en màquines (Schneider Electric). • Principis de seguretat (Allen Bradley). Selecciona un d'aquest documents, el que consideres més interessant o millor estructurat, i realitza un resum d'un màxim de 4 pàgines, on indiques, almenys, els punts següents: 1. Estructura general i finalitat del document. 2. Procediment de seguretat que proposa. 3. Mesures de seguretat que proposa. 4. Valoració personal. A continuació, atenent al que has aprés amb el desenvolupament del resum i amb l'estudi dels continguts de la UT1: 1. Enumera els riscos que poden existir en un SSP concret, i indica com prevenir-los i/o minimitzar el seu impacte. 2. Enumera els residus que pot generar una màquina concreta, així com el tractament que caldria seguir per a la seua gestió. Activitat per parelles Professor: Raül Solbes i MonzóUT1- Sistema Seqüencial programable (SSP)? Què és açò?

×