UT3 – PER ON COMENCEM?
Professor: Raül Solbes i Monzó
1
UT3- Per on comencem?
Sistemes Seqüencials Programables
Automatitz...
2
OBJECTIUS:
Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Interpretar els requeriments d’una automatització.
Aprend...
3
3.1 • Interpretació de requeriments
3.2 • GRAFCET
3.3 • Guia GEMMA
3.4 • Identificació de punts crítics
3.5 • Planificac...
4
INTRODUCCIÓ:
El primer que hi ha que fer abans de qualsevol automatització:
Interpretació dels seus requeriments.
Els re...
5
PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
 Dades → conjunt de fets.
 Informació → conjunt de dades per ser útils i signi...
6
PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Dades Informació Decisions Accions
Informació:
Les dades per si sols no tenen ca...
7
PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Dades Informació Decisions Accions
Decisions:
Realitzar una completa presa de da...
8
PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Dades Informació Decisions Accions
Accions:
Realment aquesta etapa no forma part...
9
FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Presa de dades:
 Tal vegada, una de les millors opcions per ser efi...
10
FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Id...
11
FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Informació:
Una vegada realitzada la presa de dades, caldrà analitz...
12
FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Decisions:
Les decisions estaran condicionades per la informació, p...
13
FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:
Accions:
Si les decisions han sigut ben documentades, la seua mater...
14
INTRODUCCIÓ:
Conceptes.
 GRAFCET → Gràfic Funcional de Control d’Etapes i
Transicions.
 És una ferramenta que permet ...
15
ELEMENTS :
Etapes:
 Descriuen estats o situacions concretes d’un automatisme.
 Es representen mitjançant un quadrat a...
16
GENERALITATS:
• L’etapa inicial es representarà amb una doble línea i s’activarà en
la posta en marxa del sistema.
• En...
17
NIVELLS DE DESCRIPCIÓ :
GRAFCET02
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
pun...
18
ESTRUCTURES BÀSIQUES:
Estructura lineal:
En aquesta estructura, una etapa
s’activa després de l’anterior, sempre
que la...
19
ESTRUCTURES BÀSIQUES:
Estructura de divergència en Y:
Aquesta estructura permet
arrancar simultàniament
dos o més seqüè...
20
ESTRUCTURES BÀSIQUES:
Estructura de divergència en O:
Permet reconduir l’execució
del procés per més d’un camí
possible...
21 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Activitat A-3.1 – GRAFCET lineal
La seqüència de control d'una dete...
22 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Activitat A-3.2 – GRAFCET “Y”
La seqüència de control d'una determi...
23 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Activitat A-3.3 – GRAFCET “O”
La seqüència de control d'una determi...
24
REGLES D’EVOLUCIÓ:
1. Inicialització:
En la inicialització del sistema s'han d'activar sols les etapes inicials,
que ha...
25
GRAFCETs PARCIALS I GLOBALS:
GRAFCET parcial:
Cada un dels GRAFCETs connexos que formen un sistema.
També constitueix u...
26
JERARQUIA ENTRE GRAFCETs :
Quan un sistema està constituït per diversos GRAFCETs parcials, és
possible que un GRAFCET f...
27
JERARQUIA ENTRE GRAFCETs :
Per representar el forçat, s’utilitza la lletra F seguida d’una barra, el nom
del GRAFCET so...
28
MACROETAPES:
• La utilització de les macroetapes permet que el GRAFCET
representat mantinga un cert nivell de generalit...
29
FERRAMENTES DE REPRESENTACIÓ:
Actualment existeixen moltes ferramentes que poden utilitzar-se per
representar un GRAFCE...
30
GUIA GEMMA:
Introducció:
• La Guia GEMMA naix a principis dels anys 90 a partir del treball
realitzat per l’agència nac...
31
GUIA GEMMA:
Mòduls:
• En el disseny estructurat d’un sistema seqüencial automatitzat, apareixen
tres mòduls:
1. Mòdul d...
32
GUIA GEMMA:
La guia GEMMA representa les possibles situacions d’un sistema automàtic:
1. Sense alimentar.
2. Procés de ...
33
GUIA GEMMA:
• Cadascuna de les situacions anteriors es possible subdividir-les de manera
que al final hi ha 16 estats d...
34
GUIA GEMMA:
F. Procés en funcionament:
Modes de funcionament necessaris per a l'obtenció de la producció.
Posta en serv...
35
GUIA GEMMA:
A. Procés en parada:
Correspon a totes les parades per causes externes al procés.
• A1 Parada a l'estat ini...
36
GUIA GEMMA:
GEMMA03
Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
37
Exemple d’aplicació de la guia GEMMA. Marxa i parada (normal i emergència).
Llegenda sensors:
SB0: seta d’emergència.
S...
38
Exemple d’aplicació de la guia GEMMA. Marxa i parada (normal i emergència).
Llegenda sensors:
SB0: seta d’emergència.
S...
39
Implementació d’un sistema seqüencial mitjançant la GUIA GEMMA:
Procés de resolució per a implementar una seqüència de ...
40
• Es considera com a punt crític, qualsevol ítem d’un sistema automatitzat
que siga susceptible de produir una avaria a...
41
• Els punts crítics variaran notablement per a cada sistema seqüencial, per
tant, serà la pròpia experiència en un dete...
42
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
43
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
44
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
45
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
46
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
47
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
48
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
49
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
50
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
51 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Activitat A-3.4 – Ferramentes de planificació
Es desitja planificar...
52
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
53
3.1 Interpretació de
requeriments
3.2 GRAFCET
3.3 Guia GEMMA
3.4 Identificació de
punts crítics
3.5 Planificació de la
...
54 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Treball T-3.1 – Desplaçament controlat (treball en grups de 4)
Exis...
55 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
Treball T-3.1 – Desplaçament controlat (treball en grups de 4)
DIAG...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Ssp03

1.952 visualizaciones

Publicado el

UT03 - Per on comencem?
Tercera unidad de trabajo del módulo de "Sistemas Secuenciales Programables"

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.952
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.216
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ssp03

  1. 1. UT3 – PER ON COMENCEM? Professor: Raül Solbes i Monzó 1 UT3- Per on comencem? Sistemes Seqüencials Programables Automatització i Robòtica Industrial IES Cotes Baixes
  2. 2. 2 OBJECTIUS: Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Interpretar els requeriments d’una automatització. Aprendre a establir seqüències de control. Saber representar una automatització mitjançant GRAFCET i GEMMA. Identificar els punts crítics d’una automatització. Aprendre a planificar un SSP PRECONEIXEMENT: L'alumnat haurà de conèixer les característiques i peculiaritats dels PLC. Així mateix, també haurà de tindre nocions bàsiques respecte dels dispositius electromecànics i electrònics que envolten un SSP. És a dir, els mateixos preconeixements que els indicats per a la UT2.
  3. 3. 3 3.1 • Interpretació de requeriments 3.2 • GRAFCET 3.3 • Guia GEMMA 3.4 • Identificació de punts crítics 3.5 • Planificació de la programació ÍNDEX DE CONTINGUTS: Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  4. 4. 4 INTRODUCCIÓ: El primer que hi ha que fer abans de qualsevol automatització: Interpretació dels seus requeriments. Els requeriments d’una automatització estan definits per:  Requisits de seguretat.  Requisits normatius i reglamentaris.  Requisits de funcionament. Una interpretació errònia dels requeriments implica:  Pèrdua de temps.  Pèrdua de diners.  Pèrdua de reputació. Una interpretació adequada de requeriments es basa en una correcta i sistemàtica 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  5. 5. 5 PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS:  Dades → conjunt de fets.  Informació → conjunt de dades per ser útils i significatives per al decisor.  Decisions → elecció entre diverses alternatives.  Accions → execució de les decisions. Dades Informació Decisions Accions Presa de dades: És el primer que hi ha que fer. Algunes dades bàsiques que cal tindre clares són les següents:  Aplicació i seqüència de control.  Condicions de funcionament i característiques mediambientals.  Potència i tensió d’alimentació.  Número i tipus de senyals d’entrada.  Número i tipus de senyals d’eixida.  Característiques tècniques dels actuadors (tipus de càrrega, potència,...). 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  6. 6. 6 PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Dades Informació Decisions Accions Informació: Les dades per si sols no tenen cap sentit, doncs és necessari interpretar-les correctament per poder prendre les decisions adequades. És una tasca del tècnic d’automatització interpretar les dades per obtindre la informació adequada. Dades Informació Exemple / Aclariments Aplicació. Normativa a aplicar. ... L’automatització d’un procés de mecanitzat no requereix la mateixa normativa que l’automatització d’un procés de tractament de productes d’alimentació. Seqüència de control. Relació entre components. Característiques del sistema de control. ... La seqüència de control determinarà les etapes de l’automatització, la relació entre components,... Condicions de funcionament. Tipus de materials. ... En funció de les característiques mediambientals caldrà escollir un o altre tipus de material. Número i tipus de senyals. Tipus de sensors. ... En funció del tipus de senyal caldrà utilitzar: sensors digitals, sensors analògics, sensors de contacte, sensors de proximitat,... ... 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  7. 7. 7 PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Dades Informació Decisions Accions Decisions: Realitzar una completa presa de dades i una correcta interpretació (informació) és fonamental, ara bé, la diferència entre la qualitat d’una automatització i una altra es determina en les decisions que es prenen. Aquestes decisions dependran de les etapes anteriors, però serà rellevant el coneixement del tècnic encarregat de realitzar l’automatització. Identificar i analitzar el problema. Identificar els criteris de decisió i ponderar-los. Definir les prioritats. Generar alternatives de decisió. Avaluar les alternatives Escollir l’alternativa. ACCIONS Procés de presa de decisions: Exemple de possibles decisions: Tipus de tecnologia a utilitzar (cablejada o programada, totalment elèctrica, elèctrica i pneumàtica,...) Fabricant en què treballar. Col·locació de dispositius. ... 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  8. 8. 8 PROCÉS D’INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Dades Informació Decisions Accions Accions: Realment aquesta etapa no forma part directament del que anomenen “interpretació de les necessitats”, ara bé, és la part final de qualsevol automatització i també representa la retroalimentació de les etapes anteriors. Aplicació de les decisions. Avaluació dels resultats. Dades Informació Actualització de la decisió presa. Accions: Tal i com s’ha definit anteriorment, una acció representa l’execució d’una decisió. Ara bé, és molt probable que la decisió presa no siga la més adient, en aquest cas, és necessari començar un procés de retroalimentació i actualitzar la decisió presa. Exemple: Una acció derivada d’una decisió pot ser instal·lar un determinat detector capacitiu en un determinat lloc de la màquina a automatitzar. Després d’analitzar el funcionament de la màquina, ens adonem que la col·locació d’aquest detector en aquest lloc provocarà nombroses avaries (dades → informació). Caldrà valorar noves alternatives: protegir el detector, canviar el tipus de detector,... (actualitzar decisió). 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  9. 9. 9 FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Presa de dades:  Tal vegada, una de les millors opcions per ser eficients en aquesta etapa és utilitzar un formulari de presa de dades.  Aquest formulari ha de ser complet i a la vegada el més general possible perquè puga servir per a diversos tipus d’automatitzacions.  Utilitzar diagrames de flux és una ferramenta molt important alhora d’anotar la seqüència de control.  També és molt recomanable utilitzar càmeres de fotografia i càmeres de vídeo, sobretot si es tracta de la millora d’una automatització existent.  Realitzar un dibuix a ma alçada (croquis) pot resultar molt útil per posteriorment extraure la informació i prendre decisions. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  10. 10. 10 FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  11. 11. 11 FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Informació: Una vegada realitzada la presa de dades, caldrà analitzar-la amb deteniment, amb la finalitat de processar-la i obtindre la informació adequada per poder prendre decisions. En ocasions, serà molt fàcil obtindre la informació. Exemple: Altres vegades, obtindre aquesta informació serà més complicada. Exemple: La normativa que cal complir en funció de l’automatització també és força important i caldrà prestar especial atenció si es tracta d’un procés perillós o bé un procés relacionat amb la salut pública.  Real Decret 1644/2008 – Normes per a la comercialització i posta en servici de màquines.  Requisits per a la seguretat i salut en el treball. Dades Informació Sensor digital estàndard d’activació manual Polsador Sensor digital estàndard d’activació per contacte a pressió Final de carrera Dades Informació Receptor elèctric. Ha de moure un pes de 10kg. No requereix un parell d’arrancada elevat. Velocitat controlada. Motor de XX Kw Caldrà realitzar càlculs per determinar la potència del motor a partir del pes (10 kg). Altra ferramenta molt important per transformar les dades en informació, i que s’estudiarà al següent apartat és el GRAFCET. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  12. 12. 12 FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Decisions: Les decisions estaran condicionades per la informació, però serà responsabilitat del tècnic escollir entre diverses alternatives. Exemples: Dades Informació Decisió Sensor digital estàndard d’activació manual Polsador Polsador NO •Fabricant: Moeller •Referència: M22DGX1K10 •Col·locació: encasat en el frontal del quadre. Sensor digital estàndard d’activació per contacte a pressió Final de carrera Final de carrera de pistó •Fabricant Moeller •Referència: LS11 •Col·locació: mirar plànol 1. Alimentació 230V 4 entrades digitals 3 eixides digitals Seqüència de control senzilla. Funcionament: ... Sistema de control amb 4 entrades i 3 eixides, mínim. 4 Temporitzadors. 2 Comptadors. Possibilitat de modificar el temps dels temporitzadors. No cal rellotge integrat. Relé programable. •Fabricant: Omron •Referència: ZEN10C2ARAV1 •Col·locació: en el interior del quadre. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  13. 13. 13 FERRAMENTES PER A LA INTERPRETACIÓ DE REQUERIMENTS: Accions: Si les decisions han sigut ben documentades, la seua materialització serà relativament senzilla. Caldrà adquirir els materials, realitzar els programes, la instal·lació i col·locació dels dispositius,... Ara bé, una vegada posada en marxa la instal·lació caldrà realitzar les proves funcional necessàries per assegurar-se que les decisions preses són les correctes. En cas de detectar possibles problemes, serà necessari modificar el disseny inicial, i per tant, prendre noves decisions. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  14. 14. 14 INTRODUCCIÓ: Conceptes.  GRAFCET → Gràfic Funcional de Control d’Etapes i Transicions.  És una ferramenta que permet descriure, de manera gràfica, el procés d’un sistema seqüencial.  Constitueix un llenguatge organitzatiu que facilita l’estructuració i descomposició d’un problema de control, en parts de menor complexitat. Evolució històrica.  1977. Naixement en un grup de treball francès (Associació francesa per a la Cibernètica Econòmica i Tècnica).  1982. Creació com a norma francesa UTE NF C 03- 190 (Diagrama funcional GRAFCET per a la descripció de sistemes lògics de comandament).  1988. Es reconeix el GRAFCET com a norma internacional, IEC-848 (Preparació de diagrames funcionals per a sistemes de control). 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  15. 15. 15 ELEMENTS : Etapes:  Descriuen estats o situacions concretes d’un automatisme.  Es representen mitjançant un quadrat amb el número d’etapa en el seu interior.  L’etapa inicial es representa amb dos quadrats concèntrics amb el número 0. Accions:  Descriuen les operacions que es realitzen quan s’activa una etapa.  Es representen en l’interior d’un rectangle, col·locat a la dreta de cada etapa i associada mitjançant una línia d’unió. Transicions:  Són condicions que han de complir-se perquè l’automatisme canvie d’una etapa a una altra.  Es representen mitjançant una línia horitzontal situada sobre la línia d’unió entre dos etapes, i unes condicions lògiques que permeten el canvi d’etapa (receptivitat). GRAFCE T01 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  16. 16. 16 GENERALITATS: • L’etapa inicial es representarà amb una doble línea i s’activarà en la posta en marxa del sistema. • Entre dues etapes consecutives sols pot haver-hi una transició. • Un GRAFCET sempre serà tancat (connex), és a dir, sempre hi haurà una forma de seguir la seqüència des d’algun lloc. • Una etapa que no té accions associades es diu “etapa morta”, i s’utilitza per evitar possibles errors sintàctics i per definir clarament qualsevol pas de seqüència. NIVELLS DE DESCRIPCIÓ: El GRAFCET pot utilitzar-se per descriure 3 nivells diferents d’especificació:  Nivell 1. Descripció funcional: S’utilitza per a una descripció general que permeta comprendre ràpidament l’automatisme.  Nivell 2. Descripció tecnològica: Es realitza una descripció a nivell tecnològic i operatiu. Queden definides les tecnologies utilitzades i es descriuen les tasques que realitzaran els elements. Amb aquest nivell es defineix l’estructura de la màquina.  Nivell 3. Descripció operativa: Aquest nivell defineix l’automatisme que controla el sistema. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  17. 17. 17 NIVELLS DE DESCRIPCIÓ : GRAFCET02 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  18. 18. 18 ESTRUCTURES BÀSIQUES: Estructura lineal: En aquesta estructura, una etapa s’activa després de l’anterior, sempre que la condició que la precedeix és verdadera. GRAFCET03 Estructura de bot cap avant: Permet botar una o diverses etapes, si es compleix una determinada condició de transició. Estructura de bot cap arrere Permet botar condicionalment a etapes anteriors.GRAFCET04 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  19. 19. 19 ESTRUCTURES BÀSIQUES: Estructura de divergència en Y: Aquesta estructura permet arrancar simultàniament dos o més seqüències lineals, després de verificar una condició. Per representar la bifurcació s’utilitza una doble línia en paral·lel. GRAFCET05 Estructura de convergència en Y: Permet reconduir en una única seqüència lineal, un conjunt de processos que s’executen en paral·lel. Per representar la bifurcació s’utilitza una doble línia en paral·lel. GRAFCET06 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  20. 20. 20 ESTRUCTURES BÀSIQUES: Estructura de divergència en O: Permet reconduir l’execució del procés per més d’un camí possible. Aquests camins són mútuament excloents, és a dir, sols podrà verificar-se una de les possibles transicions. GRAFCET07 Estructura de convergència en O: Permet tancar estructures d’execució alternatives. GRAFCET08 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  21. 21. 21 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Activitat A-3.1 – GRAFCET lineal La seqüència de control d'una determinada automatització és la següent: 1. En accionar el polsador de marxa (SB1), s'activarà un contactor (KM1), el qual activarà el motor d'una cinta transportadora. 2. La cinta transportadora es pararà quan un final de carrera (SQ1) detecte que la peça que transporta ha arribat al final del seu recorregut. 3. Transcorreguts 3 segons des que ha parat la cinta, s'activarà,de forma automàtica, un segon contactor (KM2), el qual activarà un motor de bobinatge 4. Per a parar el motor de bobinatge s'haurà d'activar el polsador de parada (SB2), de manera que tornarà a la situació inicial. Es demana dibuixar el GRAFCET d'aquesta seqüència de control.
  22. 22. 22 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Activitat A-3.2 – GRAFCET “Y” La seqüència de control d'una determinada automatització és la següent: 1. En accionar el polsador de marxa (SB1), s'activarà un contactor (KM1), el qual activarà el motor d'una cinta transportadora. 2. La cinta transportadora es pararà quan un final de carrera (SQ1) detecte que la peça que transporta ha arribat al final del seu recorregut. 3. Arribat a aquest punt, i de forma totalment simultània, s’activarà el motor d'un ventilador (contactor KM3) i també el motor d'un aspirador (contactor KM4). 4. El motor del ventilador estarà actiu durant 5 segons i posteriorment es pararà. En canvi, el motor de l'aspirador, es pararà de forma manual a través d'un polsador (SB2). 5. Si ventilador i aspirador estan parats, i s'activa el polsador de “cinta arrere” (SB3), s’activarà el motor de la cinta transportadora en sentit contrari (KM2). 6. La cinta detindrà el seu funcionament en sentit contrari quan s'active el polsador SB4. Arribat a aquest punt, el procés pot començar des del principi. Es demana dibuixar el GRAFCET d'aquesta seqüència de control.
  23. 23. 23 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Activitat A-3.3 – GRAFCET “O” La seqüència de control d'una determinada automatització és la següent: 1. En accionar el polsador de marxa (SB1), s'activarà un contactor (KM1), el qual activarà el motor d'una cinta transportadora. 2. Una vegada engegada la cinta transportadora, l'operari que controla el procés, podrà escollir dos tractaments diferents: 1. Si activa el polsador SB2, es pararà la cinta transportadora i s'activarà una resistència calefactora (R1). 2. Si l'operari activa el polsador SB3, la cinta continuarà en marxa durant 10 segons. Transcorregut aquest temps, es pararà la cinta, i s'activarà un ventilador (contactor KM2). 3. Per a parar la resistència o el ventilador i tornar a l'estat inicial, l'operari haurà d'activar el polsador SB4. Es demana dibuixar el GRAFCET d'aquesta seqüència de control.
  24. 24. 24 REGLES D’EVOLUCIÓ: 1. Inicialització: En la inicialització del sistema s'han d'activar sols les etapes inicials, que habitualment corresponen a una situació de repòs o parada segura. 2. Evolució de les transicions: Una transició està validada quan totes les etapes immediatament anteriors a ella estan actives. Una transició és franquejable quan està validada i la seva receptivitat associada és certa. 3. Evolució de les etapes actives: En franquejar una transició s'han d'activar totes les etapes immediatament posteriors i desactivar simultàniament totes les immediatament anteriors. 4. Simultaneïtat al franqueig de les transicions: Les transicions simultàniament franquejables han de ser simultàniament franquejades. 5. Prioritat de l’activació: Si en evolucionar un GRAFCET, una etapa ha de ser activada i desactivada al mateix temps, haurà de romandre activa. Si es desitja que un GRAFCET represente el comportament d’un determinat sistema seqüencial, és necessari complir amb unes determinades regles d’evolució. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  25. 25. 25 GRAFCETs PARCIALS I GLOBALS: GRAFCET parcial: Cada un dels GRAFCETs connexos que formen un sistema. També constitueix un GRAFCET parcial qualsevol agrupació de dos o més GRAFCETs parcials, fins i tot l'agrupació de tots ells. Usualment, cada GRAFCET parcial s’identifica mitjançant la lletra G seguida d'un nom (per exemple G2). GRAFCET global: Agrupació de tots els GRAFCETs parcials d'un sistema. Observació: En un mateix sistema no pot haver dues etapes amb el mateix número, encara que estiguen en GRAFCETs parcials diferents. Tal i com s’ha indicat a l’apartat “Generalitats”, un GRAFCET ha se de ser connex, per tant, serà possible anar d’una etapa qualsevol a altra etapa qualsevol seguint camins propis del GRAFCET, és a dir, que qualsevol etapa està unida amb una altra del mateix GRAFCET. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  26. 26. 26 JERARQUIA ENTRE GRAFCETs : Quan un sistema està constituït per diversos GRAFCETs parcials, és possible que un GRAFCET force l'estat d'un altre. El forçat implica una jerarquia entre GRAFCETs parcials. La jerarquia no ve fixada per la representació dels GRAFCETs o per com s'han anomenat sinó que la fixa el dissenyador del sistema. El forçat segueix una jerarquia en la qual cada membre només pot ser forçat pel seu superior immediat. Regles del forçat: 1. El forçat és una ordre interna que apareix com a conseqüència d'una evolució. En una situació que comporte una o més ordres de forçat, els GRAFCETs forçats han de passar de forma immediata i directa a la situació forçada. 2. En qualsevol canvi de situació, el forçat és prioritari respecte a qualsevol altra evolució. Per tant, les regles d'evolució del GRAFCET no s'apliquen en els GRAFCETs forçats. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  27. 27. 27 JERARQUIA ENTRE GRAFCETs : Per representar el forçat, s’utilitza la lletra F seguida d’una barra, el nom del GRAFCET sobre els que es desitja actuar, dos punts i la situació desitjada escrita entre dues claus (etapes a activar). Tot açò es col·locarà en un quadre d’acció amb línea discontinua. Exemples: L’etapa 2 del GRAFCET present, forçarà l’activació de l’etapa 1 corresponent al GRAFCET 2. L’etapa 5 del GRAFCET present, forçarà l’activació de les etapes 2 i 5 corresponents al GRAFCET 8. L’etapa 3 del GRAFCET present, forçarà la desactivació de totes les etapes del GRAFCET 4 GRAFCET09 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  28. 28. 28 MACROETAPES: • La utilització de les macroetapes permet que el GRAFCET representat mantinga un cert nivell de generalitat i que, quan convinga, es puga conèixer el detall de les accions fent una simple expansió de la macroetapa. • La macroetapa no és una etapa d'un GRAFCET ni actua com a tal sinó que és una representació d'un GRAFCET parcial (expansió de la macroetapa) que ha de poder-se inserir en substitució de la macroetapa. Una macroetapa està activa quan ho està almenys una de les etapes de la seva expansió. • L'expansió d'una macroetapa pot contenir etapes inicials però ha de ser sempre connexa. L'expansió d'una macroetapa sempre tindrà una sola etapa d'entrada i una sola etapa d’eixida. L'etapa d'entrada s'activarà quan s'active la macroetapa. L'activació de l'etapa d’eixida implicarà la validació de les transicions immediatament posteriors a la macroetapa. • Una macroetapa es representa amb la lletra M i es diferència de la resta d’etapes perquè el seu símbol conté dues línies paral·leles, una superior i altra inferior. GRAFCET10 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  29. 29. 29 FERRAMENTES DE REPRESENTACIÓ: Actualment existeixen moltes ferramentes que poden utilitzar-se per representar un GRAFCET. A continuació s’indiquen algunes: • Programari de dibuix CAD (per exemple Autocad, DrafSight,...). • Programari de diagrames de flux, com per exemple el Microsoft Visio o altres semblants: http://www.softonic.com/windows/diagramas-de-flujo http://www.controldraw.co.uk/ http://live.gnome.org/Dia/Screenshots • Programari específic de fabricants de PLC, com per exemple el CX- Programmer d’Omron. • Programari específic per dibuixar GRAFCETS: http://stephane.dimeglio.free.fr/sfcedit/en/index.html http://dia-installer.de/index.html.en • ... 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  30. 30. 30 GUIA GEMMA: Introducció: • La Guia GEMMA naix a principis dels anys 90 a partir del treball realitzat per l’agència nacional francesa per al desenvolupament de la producció aplicada a la industria (ADEPA). • Les sigles GEMMA designen la guia d’estudi dels modes de marxa i parada. • Es concep perquè estiga en concordança amb les normes de seguretat de la Unió Europea. • La guia GEMMA es complementa amb el GRAFCET i pretén crear una metodologia que incloga: • Modes de marxa i parada de controls seqüencials. • El funcionament correcte del procés controlat. • El funcionament deteriorat davant d’anomalies. • El tractament de situacions d’emergència. Concepte: • És una Guia per a l’estudi sistemàtic i estructurat de tots els modes de funcionament en què pot trobar-se un procés de producció seqüencial automatitzat, de forma que prioritza en tot moment l’estat de seguretat. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  31. 31. 31 GUIA GEMMA: Mòduls: • En el disseny estructurat d’un sistema seqüencial automatitzat, apareixen tres mòduls: 1. Mòdul de seguretat. 2. Mòdul de modes de marxa. 3. Mòdul de producció. • La guia GEMMA té en compte aquestos tres mòduls i la relació existent entre ells, de forma que dóna preferència al mòdul de seguretat. GEMMA, GRAFCET i mòduls. La guia GEMMA conserva la metodologia del GRAFCET, de forma que relaciona i jerarquitza diversos GRAFCET entre si. • Mòdul de producció → GRAFCET de producció GRAFCET base. • Mòdul modes marxa → GRAFCET de conducció. • Mòdul de seguretat → GRAFCET de seguretat. GEMMA01 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  32. 32. 32 GUIA GEMMA: La guia GEMMA representa les possibles situacions d’un sistema automàtic: 1. Sense alimentar. 2. Procés de parada. 3. Procés en defecte. 4. Funcionament. 5. Producció (la màquina pot esta en procés de parada o defecte i continuar en producció, tot i que aquesta producció no serà aprofitable). GEMMA02 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  33. 33. 33 GUIA GEMMA: • Cadascuna de les situacions anteriors es possible subdividir-les de manera que al final hi ha 16 estats de funcionament. • No tots els processos necessitaran tots els estats però es possible afirmar que els estats necessaris en cada procés podran relacionar-se amb una part dels que proposa la GEMMA. D. Procés en defecte: Modes en què el sistema està en defecte tant si està produint (D3), està parat (D1) o està en fase de diagnòstic o tractament del defecte (D2). • D1 Parada d'emergència. Conté la parada d'emergència i totes aquelles accions necessàries per portar el sistema a una situació de parada segura. • D2 Diagnòstic i / o tractament dels defectes. Permet determinar les causes del defecte i eliminar-les. • D3 Producció malgrat els defectes. Casos en què s'ha de continuar produint tot i que el sistema no treballa correctament. Per exemple, una producció en què cal esgotar un determinat líquid corrosiu perquè no es faja mal bé un dipòsit. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  34. 34. 34 GUIA GEMMA: F. Procés en funcionament: Modes de funcionament necessaris per a l'obtenció de la producció. Posta en servici i funcionament normal: • F1 Producció normal. És l'estat en què la màquina produeix normalment, és a dir fa la tasca per a la qual ha estat concebuda. Al funcionament dins d'aquest estat se li pot associar un GRAFCET que anomenarem GRAFCET de base. Aquest estat no té perquè correspondre a un funcionament automàtic. • F2 Marxa de preparació. Correspon a la preparació de la màquina per al funcionament (preescalfament, preparació de components, etc.). • F3 Marxa de tancament. Correspon a la fase de buidatge i / o neteja que moltes màquines han de realitzar abans de parar o de canviar algunes característiques del producte. Assajos i verificacions: • F4 Marxes de verificació sense ordre. En aquest cas la màquina, normalment per ordre de l'operador, pot realitzar qualsevol moviment (o uns determinats moviments preestablerts). S'usa per a tasques de manteniment i verificació. • F5 Marxes de verificació en ordre. En aquest cas la màquina realitza el cicle complet de funcionament amb vista però al ritme fixat per l'operador. S'usa per a tasques de manteniment i verificació. En aquest estat hi ha la possibilitat que la màquina produïsca. • F6 Marxes de prova. Permeten realitzar les operacions d'ajust i de manteniment preventiu. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  35. 35. 35 GUIA GEMMA: A. Procés en parada: Correspon a totes les parades per causes externes al procés. • A1 Parada a l'estat inicial. És l'estat normal de repòs de la màquina. Es representa amb un rectangle doble. La màquina normalment es representa en aquest estat (plànols, esquema elèctric, esquema pneumàtic, etc.). Correspon, habitualment, amb l'etapa inicial d'un GRAFCET. • A2 Parada demanada a final de cicle. És un estat transitori en el qual la màquina, que fins aquell moment estava produint normalment, ha de produir només fins a acabar el cicle actual i passar a estar en parada a l'estat inicial. • A3 Parada demanada en un estat determinat. És un estat transitori en el qual la màquina, que fins aquell moment estava produint normalment, ha de produir només fins arribar a un punt del cicle diferent de l'estat inicial. • A4 Parada obtinguda. És un estat de repòs de la màquina diferent de l'estat inicial. • A5 Preparació per a la posada en marxa després del defecte. Correspon a la fase de buidatge, neteja o posada en ordre que en molts casos s'ha de fer després d'un defecte. • A6 Posada del sistema en l'estat inicial. El sistema és portat fins a la situació inicial (normalment situació de repòs), des de situacions diferents a la de repòs. • A7 Posada del sistema en un estat determinat. El sistema és portat fins a una situació concreta diferent de la inicial, una vegada realitzat, la màquina passa a estar parada. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  36. 36. 36 GUIA GEMMA: GEMMA03 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  37. 37. 37 Exemple d’aplicació de la guia GEMMA. Marxa i parada (normal i emergència). Llegenda sensors: SB0: seta d’emergència. SB1: polsador de marxa. SB2: polsador de parada. SB3: polsador de reset. SQ1: detector que confirma les condicions de funcionament inicials. Llegenda estats GEMMA: A1: parada en estat inicial. A2: parada de final de cicle. A5: preparació posterior al defecte. A6: posta en estat inicial F1: producció normal. D1: parada d’emergència. F1. El procés de funcionament és el següent (exemple): Una vegada posicionada la màquina, si s’activa marxa (SB1) s’activarà el motor M1. Transcorreguts 10 segons, es pararà el motor M1 i s’activarà el motor M2. Aquest motor romandrà actiu fins que l’operari active el polsador de parada (SB2). GEMMA04 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  38. 38. 38 Exemple d’aplicació de la guia GEMMA. Marxa i parada (normal i emergència). Llegenda sensors: SB0: seta d’emergència. SB1: polsador de marxa. SB2: polsador de parada. SB3: polsador de reset. SQ1: detector que confirma les condicions de funcionament inicials. KM1: contactor M1 KM2: contactor M2 T1: temporitzador retard 10s HL1: senyalització posicionat correcte. HL2: senyalització d’emergència. HL3: senyalització de falta de validació GRAFCET11 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  39. 39. 39 Implementació d’un sistema seqüencial mitjançant la GUIA GEMMA: Procés de resolució per a implementar una seqüència de control: 1. Presa de dades → diagrama de flux de les seqüències de funcionament. 2. Interpretació de les dades (informació) → disseny del GRAFCET de nivell 1. 3. Presa de decisions: a. Dissenyar el GRAFCET de nivell 2. b. Estudiar els diferents estats de la guia GEMMA per determinar quins són els necessaris en l'automatisme i fer la seva descripció. c. Definir sobre la GEMMA els camins possibles d'evolució entre els diferents estats. d. Dissenyar els elements que composaran la taula d'operador i la seva ubicació. e. Definir sobre la GEMMA les condicions d'evolució entre els diferents estats. f. Escollir les diferents tecnologies de comandament. g. Dissenyar el GRAFCET de nivell 3. 4. Acció: programació, instal·lació, implementació, posta en marxa i proves funcionals. No és objecte del present mòdul professional aprofundir en la Guia GEMMA, però és important que l’alumnat conega la seua existència i funcionament general. 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  40. 40. 40 • Es considera com a punt crític, qualsevol ítem d’un sistema automatitzat que siga susceptible de produir una avaria a la màquina o un risc a la persona que l’opera. • Una tasca molt important de qualsevol tècnic de control i programació industrial és identificar possibles punts crítics. • Durant les etapes d’interpretació de requeriments (presa de dades, informació, decisions i acció) és molt important prestar atenció a aquestos punts crítics, de forma que es recomana dedicar un temps a analitzar el sistema a automatitzar i identificar possibles punts dèbils. • Una vegada identificats aquestos punts, cal prendre les mesures adequades per minimitzar l’efecte que puguen produir sobre el conjunt del sistema automatitzat. • En cap moment s’està parlant de solucionar una avaria ni tampoc de dissenyar un pla de manteniment, sinó de realitzar un disseny, una instal·lació i una programació per evitar avaries, facilitar el manteniment, i aconseguir un sistema el més fiable i segur possible. • Fiabilitat: “La probabilitat que un equip o sistema opere sense errors durant un temps determinat, en unes condicions ambientals donades”. • En Unitats de Treball posteriors s’analitzaran possibles avaries en sistemes seqüencials. INTRODUCCIÓ: 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  41. 41. 41 • Els punts crítics variaran notablement per a cada sistema seqüencial, per tant, serà la pròpia experiència en un determinat sector la què ens indicarà aquests possibles punts crítics. • Si durant la presa de dades i la seua interpretació (informació) s’ha tingut en compte la identificació de punts crítics, prendre decisions al respecte serà molt més senzill. • Algunes preguntes que cal realitzar-se són les següents:  Quina és la vida prevista del sistema? En funció de la vida del sistema caldrà escollit els dispositius a utilitzar.  L’ambient on estarà el sistema pot afectar i produir avaries? Temperatures extremes, pols, líquids corrosius,... No sols determinaran els dispositius a utilitzar sinó també la seua col·locació i possibles envoltants de protecció.  Els dispositius del sistema estan exposats a colps? Si estan exposats a colps, caldrà escollir una col·locació que ho evite o en cas contrari una protecció adequada.  Quin percentatge de dispositius mecànics i electromecànics tindrà el sistema? La majoria d’avaries en els sistemes automàtics estan produïdes per sistemes mecànics i electromecànics (principalment provocat pel desgast), per tant, caldrà analitzar aquest ítem i utilitzar els dispositius més adients per a cada aplicació.  Existeix perill en la seqüència de funcionament del sistema? En aquest sentit, caldrà dissenyar el programa per tindre en compte totes les situacions perilloses de forma que es prioritze en tot moment la seguretat sobre qualsevol altre aspecte. També és molt important realitzar un programa que facilite la resolució d’avaries i el manteniment del sistema automàtic.  ... IDENTIFICACIÓ DE PUNTS CRÍTICS: 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem?
  42. 42. 42 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Humorísticament algú ha comentat que existeixen les següents fases de planificació: 1. Optimisme general. 2. Fase de desorientació. 3. Desconcert general. 4. Període de descontrol. 5. Cerca implacable de culpables. 6. Salve's qui puga. 7. Càstig exemplar als innocents. 8. Recuperació de l'optimisme perdut. 9. Acabament inexplicable del projecte. 10. Condecoració i premi als no participants. Anònim... INTRODUCCIÓ A LA PLANIFICACIÓ
  43. 43. 43 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? PROCÉS DE PLANIFICACIÓ 1. Interpretació de requeriments 2. Acceptació de la instal·lació 3. Identificació de les fases de muntatge i programació 4. Assignació de temps i recursos (materials i humans) 5. Apilament de recursos materials 6. Disseny de plànols i esquemes 7. Documentar el pla de muntatge 8. Execució del muntatge i de la programació (acció) 9. Engegada i verificació.
  44. 44. 44 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? PROCÉS DE PLANIFICACIÓ 3. IDENTIFICACIÓ DE LS FASES DE MUNTATGE I PROGRAMACIÓ A títol d'exemple a continuació s'indiquen possibles fases d'una instal·lació automàtica: 1. Marcat del traçat i de la col·locació de components. 2. Col·locació de canalitzacions. 3. Estesa de conductors. 4. Col·locació i connexió d'elements (sensors, actuadors i receptors). 5. Mecanitzat de quadres de control i protecció. 6. Muntatge de quadres de control i protecció. 7. Elaboració del programa de control (estructura del programada, detall d'entrades i eixides,...) 8. Ajust, configuració i programació d'elements. 9. Posada en servei de la instal·lació. 10. Proves funcionals.
  45. 45. 45 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? FERRAMENTES DE PLANIFICACIÓ Muntatge i programació d'un SSP Projecte singular PERT GRAFO Diagrama Gantt Què és un projecte singular? Què és un PERT? Què és un GRAFO? Què és un diagrama Gantt?
  46. 46. 46 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? FERRAMENTES INFORMÀTIQUES DE PLANIFICACIÓ http://www.openproj.org/ http://gantt-project.uptodown.com/ http://arodrigu.webs.upv.es/grafos/doku.php?id=inicio …
  47. 47. 47 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? OPEN PROJ Vídeo-Tutorial (introducció): http://www.youtube.com/watch?v=0WHr-8RYDcw Manual: http://www.uco.es/~lr1maalm/Manual-openproj.pdf
  48. 48. 48 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? OPEN PROJ Procés de treball: 1. Crear nou projecte i introduir dades generals del mateix. 2. Definir el calendari laboral y els dies festius. 3. Introduir les tasques, la seua duració i les relacions entre elles. 4. Definir els recursos i els seus costos. 5. Assignar recursos a les tasques. 6. Obtindre els informes Si els resultats del informes són lògics i no superen la capacitat de treball ni la data prevista d’entrega de projecte Planificació finalitzada i correcta Si els resultats del informes NO són lògics i/o superen la capacitat de treball i/o la data prevista d’entrega de projecte Cal modificar la planificació: assignar més recursos, distribuir les tasques de forma diferent, canviar la data de finalització o de començament, utilitzar dies festius,...
  49. 49. 49 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? ASSIGNACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE RECURSOS El procediment bàsic per a l'estudi del treball: 1. Seleccionar el treball o procés a estudiar. 2. Registrar per observació directa quan succeeix, utilitzant les tècniques més adequades i disposant les dades en la forma més còmoda per a analitzar-los. 3. Examinar els fets registrats amb esperit crític, preguntant-se si es justifica el que es fa, segons el propòsit de l'activitat; el lloc on es duu a terme; l'ordre en què s'executa; qui l'executa, i els mitjos empleats. 4. Idear el mètode més econòmic prenent en compte totes les circumstàncies. 5. Avaluar la quantitat de treball que el mètode triat exigeix i calcular el temps tipus que porta fer-ho. 6. Definir el nou mètode i el temps corresponent perquè puga ser identificat en tot moment. 7. Implantar el nou mètode com a pràctica general acceptada amb el temps fixat. 8. Controlar en ús la nova pràctica mitjançant procediments de control adequats. Tècniques utilitzades per mesurar el temps: • Cronometratge. • Mostreig del treball. • Sistemes de temps predeterminats. • Mesurament del temps en grup • Dades estàndard i elaboració de fórmules. • Registres històrics. • Estimació per judici. En l'àmbit de les instal·lacions elèctriques, el càlcul i assignació de temps, sol realitzar-se utilitzant dades històriques i estimacions per judici. Són tècniques més subjectives, però més pràctiques i ràpides d'aplicar.
  50. 50. 50 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? POTENCIALS PROBLEMES D’EXECUCIÓ REAL Problemes de posta en marxa. S'ha d'intentar en tot moment complir amb els terminis i les instruccions especificades en el pla de muntatge, així com seguir el cronograma temporal prèviament definit. Ara bé, no sempre és fàcil, doncs durant l'execució de qualsevol projecte solen aparèixer problemes i imprevists, tals com: • retards en la recepció de materials, • falta de llicències i permisos legals, • canvis en el muntatge per a incorporar millores que inicialment no s'havien contemplat, • errors en el càlcul inicial de temps, • ... Resulta molt important analitzar de forma contínua el pla de muntatge i comprovar que tot s'està realitzant segons el previst. Si açò no és així, s'ha de produir una retroalimentació, i adequar el pla de muntatge inicial a la realitat, tenint en tot moment molt clar quines són les preferències del projecte: • nivell de qualitat del treball, • data de lliurament, • cost màxim • ...
  51. 51. 51 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Activitat A-3.4 – Ferramentes de planificació Es desitja planificar el muntatge i la programació d'una determinada instal·lació automàtica. Les dades s'indiquen en la taula següent: • L'horari de treball és totalment estàndard, és a dir: jornada laboral de 8 hores al dia, 5 jornades laborals a la setmana, i 20 jornades laborals al mes. • Els recursos disponibles són: 1 tècnic instal·lador, 1 tècnic quadrista, i 1 tècnic programador. • Els costos de cada recurs són: • Tècnic instal·lador: 20€/hora • 1 Tècnic quadrista: 20€/hora • 1 Tècnic Programador: 30€/hora Es demana: la planificació del projecte amb la ferramenta OpenPorj (diagrama PERT, diagrama Gantt, duració i costos,...) Referència Tasca Duració (dies) Tasca predecessora Responsable 1 Marcat de canalitzacions 2 - Instal·lador 2 Col·locació de canalitzacions 3 1 Instal·lador 3 Estesa de components 4 2 Instal·lador 4 Col·locació i connexió d’elements 2 3 Instal·lador 5 Mecanitzat del quadre 0,5 - Quadrista 6 Muntatge elèctric del quadre 2 5 Quadrista 7 Elaboració del programa de control 5 - Programador 8 Ajust i posta en marxa 1 3,5,7 Programador 9 Proves funcionals 0,5 8 Programador
  52. 52. 52 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? DOCUMENTAR EL PLA DE MUNTATGE I DE PROGRAMACIÓ Un possible índex d'aquesta documentació és el següent: 1. Dades de la instal·lació (emplaçament, síntesi,..) 2. Dades del client. 3. Dades de l'empresa i/o empreses encarregades de l'execució del projecte. 4. Cronograma previst d'activitats (Diagrama Gantt). 5. Assignació de responsabilitats i disseny d'equips de treball. 6. Plànols i croquis del traçat elèctric. 7. Esquemes mecànics i/o plànols de mecanitzat. 8. Esquemes elèctrics. 9. Llistat de materials. 10. Detall de condicions tècniques (mètodes d'instal·lació, precaucions, instruccions de fabricants,...). 11. Instruccions referents a la seguretat en el treball. 12. Mètodes de gestió i tractament de residus.
  53. 53. 53 3.1 Interpretació de requeriments 3.2 GRAFCET 3.3 Guia GEMMA 3.4 Identificació de punts crítics 3.5 Planificació de la programació Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? VERIFICAR EL MUNTATGE I LA PROGRAMACIÓ Verificació del muntatge i de la programació. S'han de realitzar les proves oportunes per a assegurar que es complisquen les condicions de qualitat prèviament definides, però sobretot, les condicions de seguretat i reglamentàries. Exemples de possibles proves de verificació: • Tipus de materials utilitzats. • Instal·lació, muntatge i connexió d'elements. • Proves de continuïtat. • Verificació del funcionament de les proteccions. • … Tant el seguiment com la verificació del muntatge s'ha de realitzar de forma periòdica, doncs és la millor manera de detectar errors i problemes al més prompte possible. En cas contrari, un error que inicialment era mínim vaig poder arribar a convertir-se en un gran problema. També es recomanable utilitzar formularis de verificació segons les fases del muntatge definides. Aquests formularis han de definir les proves que s'han de realitzar a cada part de la instal·lació en cada fase del muntatge, de manera que sempre quede tot perfectament registrat.
  54. 54. 54 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Treball T-3.1 – Desplaçament controlat (treball en grups de 4) Existeix un sistema seqüencial que controla el funcionament d'un procés automàtic industrial, compost per: una tremuja, dues cintes transportadores i un dipòsit. El funcionament és el següent: 1. Si s'activa el polsador de marxa (SB1): a) Immediatament s‘activarà la cinta transportadora 2 (KM2). b) Tres segons després, arrancarà la cinta transportadora 1 (KM1) i la cinta 2 continuarà en marxa. c) Quatre segons després, s'obrirà la comporta de la tremuja (YV1) i les dues cintes continuaran en marxa. D'aquesta forma, es garanteix que no es produiran acumulacions de material en cap de les dues cintes. 2. Si les cintes estan en marxa, la comporta oberta i s'activa el polsador de parada (SB2): a) Immediatament es tancarà la comporta de la tremuja. b) Cinc segons després es pararà la cinta 1. c) Set segons després de parar-se la cinta 1 ho farà la cinta 2. Arribat a aquest punt, l'automatització estarà com al principi. D'altra banda, existirà un interruptor de manteniment (SB3). Si s'activa aquest interruptor, es pararà el procés (estiga on estiga) i s'indicarà el mode de funcionament a través d'un llum (HL1), de manera que s'habilitarà el funcionament manual de tots els receptors: • Si està accionat SB3 i s'activa l'interruptor SB4, s'obrirà la comporta de la tremuja (en desactivar SB4 es tancarà de nou la comporta). • Si està accionat SB3 i s'activa l'interruptor SB5, s‘activarà la cinta 1 (en desactivar SB5 es pararà la cinta). • Si està accionat SB3 i s'activa l'interruptor SB6, s‘activarà la cinta 2 (en desactivar SB6 es pararà la cinta). En aquest mode de funcionament no podrà activar-se més d'un receptor de forma simultània. En qualsevol moment i en qualsevol mode de funcionament, podrà activar-se el polsador d'emergència (SB0). En aquest cas, de forma immediata, es tancarà la comporta de la tremuja i es pararan les dues cintes i transportadores. Cada cinta transportadora estarà protegida amb un Guardamotor, de manera que si es produeix una sobreintensitat en qualsevol dels dos motors, es tancarà automàticament la comporta de la tremuja, es pararà el funcionament de les dues cintes transportadores i s'activarà un llum d'avaria que indicarà quin dels Guardamotors ha detectat la sobreintensitat. És a dir, existiran dos llums, una per a la cinta 1 i una altra per a la cinta 2. Existirà un polsador de RESET (SB7) que caldrà polsar una vegada reparada l'avaria. És a dir, si salta un Guardamotor o s'activa el polsador d'emergència, no solament caldrà rearmar-ho per a poder començar de nou el procés, sinó que també serà necessari polsar el RESET.
  55. 55. 55 Professor: Raül Solbes i MonzóUT3- Per on comencem? Treball T-3.1 – Desplaçament controlat (treball en grups de 4) DIAGRAMA: Es demana: a) Diagrama d'estats (Guia GEMMA). b) GRAFCET del procés (cal utilitzar GRAFCETs parcials per als processos d’emergència i el manteniment) c) Planificació del projecte amb OpenProj: diagrama PERT, diagrama Gantt, durada i cost total, i informe del treball assignat a cada recurs humà

×