UT 6 – COMPLIQUEM ELS PROGRAMES?
1
Sistemes Seqüencials Programables
Automatització i Robòtica Industrial
IES Cotes Baixes...
2UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
OBJECTIUS:
Conèixer el funcionament general de diversos au...
3
6.1. • Característiques tècniques dels autòmats a utilitzar.
6.2. • Entorn de treball. Programari.
6.3. • Programació di...
4
CPM2A:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitzadors y
...
5
CPM2A:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitzadors y
...
6
CPM2A:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitzadors y
...
7
CPM2A:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitzadors y
...
8
CPM2A:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitzadors y
...
9
TWIDO - Descripció:
http://www.schneider-electric.com/site/home/index.cfm/es/ - Productos y Servicios – Automatización y...
10
TWIDO - CPUs:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 Temporitz...
11
TWIDO – Mòduls d’ampliació binaris:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4...
12
TWIDO – Mòduls d’ampliació analògics:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6...
13
TWIDO – Altres mòduls d’ampliació:
Mòduls de comunicació:
1. AS-Interface.
2. CANopen.
3. Ethernet.
4. Moodbus.
5. Mòde...
14
TWIDO – Característiques CPUs Compactes:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET...
15
TWIDO – Característiques CPUs Modulars:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET....
16
CJ1M:
http://industrial.omron.es/es/products/catalogue/automation_systems/programmable_logic_controllers/modular_plc_se...
17
CJ1M:
Altres CPU que no apareixen en aquesta taula:
• CJ1M-CPU11 – 160 E/S
• CJ1M-CPU21 – 160E/S (amb funcions per a E/...
18
CJ1M:
Unitats d’expansió:
• E/S digitals:
• E/S analògiques:
 Punts E/S: 2, 4, 6, 8, 4+2.
 Tipus de senyals: diversos...
19
ÀREES DE MEMÒRIA:
Memòria
Part del PLC que permet guardar la configuració i les dades
d’un programa.
1. Guardar el prog...
20
MAPA DE MEMÒRIA CPM2A:
Àrees de memòria del PLC CPM2
Àrea Paraules (16 bits) Descripció
IR Entrades IR000 – IR009 Bits ...
21
MAPA DE MEMÒRIA TWIDO:
El mapa de memòria del Twido depèn del tipus de CPU utilitzada.
És possible consultar el mapa de...
22
MAPA DE MEMÒRIA CJ1M:
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6.3 Programació GRAFCET.
6.4 Flancs.
6.5 T...
23
MAPA DE MEMÒRIA CJ1M:
• Àrea CIO(-):
 Reservada per a unitats de E/S.
• Àrea WR (W):
 Reservada per a bits de treball...
24
ENTORN DE TREBALL TWIDO:
LLEGENDA:
1. Barra de passos
d’aplicació.
2. Barra de passos de
programa.
3. Barra de ferramen...
25
PROGRAMA BÀSIC AMB TWIDO SUITE:
Amb el polsador SB1 (entrada1) es posarà en marxa el motor M1 (eixida 1), i amb el
pols...
26
SIMULACIÓ TWIDO SUITE
Activitats A-6.1, A-6.2, A-6.3, A-6.4 i A-6.5
Una vegada realitzat el programa amb Twido Suite, e...
27
ENTORN DE TREBALL CX-PROGRAMMER:
LLEGENDA:
1. Barra de menús
2. Barra d’eines estàndard.
3. Interfase de programació.
4...
28
PROGRAMA BÀSIC AMB CX-PROGRAMMER:
Amb el polsador SB1 (entrada1) es posarà en marxa el motor M1 (eixida 1), i amb el
po...
29
SIMULACIÓ CX-SIMULATOR
Una vegada realitzat el programa amb CX-Programmer, els passos que cal seguir per fer
la simulac...
30
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
• El GRAFCET no és un llenguatge de programació definit com a tal per la norma IEC
61131. A...
31
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
Programa
amb Diagrama
de contactes
Programa
amb SFC
1. Inserir un projecte en SFC:
Interfas...
32
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
2. Definir el SFC com a tasca cíclica.
Si el projecte sols consta d’un
GRAFCET, caldrà esco...
33
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
3. Crear l’estructura del GRAFCET.
A. Botó dret sobre l’etapa 2 (“Step2”)
i “Agregar transi...
34
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
3. Crear l’estructura del GRAFCET.
E. Botó dret sobre l’etapa 2 (“Step2”)
i “Agregar diverg...
35
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
4. Programar les condicions de transició.
A. Botó dret sobre “Transiciones”.
“Insertar tran...
36
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
4. Programar les condicions de transició.
C. Una vegada programades,
canviar el nom de les ...
37
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
5. Programar les accions.
A. Botó dret sobre “Acciones”.
“Insertar acción“Diag. Relés”
Cald...
38
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
5. Programar les accions.
E. Programar
les accions tal
i com s’han
programat les
transicion...
39
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
6. Simular el funcionament.
UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
...
40
CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC:
Observacions.
• En aquest apartat tan sols s’ha realitzat un breu resum de les principals c...
41
CX-PROGRAMMER. FLANCS:
Les funcions per flancs, són aquelles que permeten activar un bit, sols durant un
cicle d’scan.
...
42
CX-PROGRAMMER. FLANCS:
Possibilitat 3: (sols permès en
algunes funcions).
• Es possible escriure @ davant de
cada funci...
43
TWIDO SUITE. FLANCS:
Per utilitzar flanc en aquest programari cal fer servir els contactes P
(flanc ascendent ) o N (fl...
44
CX-PROGRAMMER. TEMPORITZADORS:
Els temporitzadors són funcions especials que permeten activar o desactivar
bits, en fun...
45
CX-PROGRAMMER. COMPTADORS:
Són funcions especials que permeten comptar polsos.
Existeixen diversos tipus: ascendents, d...
46
CX-PROGRAMMER. Temporitzadors i Comptadors.
Observacions:
 Cal tindre en compte que els temporitzadors i els comptador...
47
TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS:
UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniq...
48
TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS:
UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniq...
49
TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS:
Activitats A-6.8 i A-6.9
DESCRIPCIÓ:
5 segons després de polsar marxa (SB1) s'activarà el ...
50
TWIDO SUITE. COMPTADORS:
UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniques....
51
TWIDO SUITE. COMPTADORS:
Activitats A-6.10 i A-6.11
C:
Exemple de programa amb comptador reversible.
DESCRIPCIÓ:
El pol...
52
TWIDO. Temporitzadors i Comptadors.
Observacions:
 A diferència del CX-Programmer, el TWIDO-SUITE te àrees diferents
p...
53
Són funcions especials que s’utilitzen per moure o copiar dades d’una àrea de
memòria a una altra. També poden utilitza...
54
Són funcions especials que permeten comparar dades, com per exemple el valor
d’un temporitzador amb un temps determinat...
55
CX-PROGRAMMER. Comparadors.
Observació
Per evitar problemes i poder utilitzar més d’un comparador en un
mateix programa...
56
El registres de desplaçament són un conjunt de biestables encadenats entre si,
de forma que permeten el desplaçament de...
57
CX-PROGRAMMER. Registres de desplaçament
SFT
Cada pols a l’entrada P, desplaça en un lloc cap a l’esquerra els bits del...
58
S’anomenen funcions aritmètiques aquelles funcions que realitzen operacions amb bits,
com per exemple: sumes, restes,.....
59
CX-PROGRAMMER. Incrementar - decrementar
Observació:
És molt comú utilitzar les funcions aritmètiques amb flacs (@, DIF...
60UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6....
61UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6....
62UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6....
63UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6....
64UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
6.1 Característiques
tècniques.
6.2 Entorn de treball.
6....
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Ssp06

1.921 visualizaciones

Publicado el

UT06 - Compliquem els programes?
Sexta unidad de trabajo del módulo de "Sistemas Secuenciales Programables"

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.921
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.202
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ssp06

  1. 1. UT 6 – COMPLIQUEM ELS PROGRAMES? 1 Sistemes Seqüencials Programables Automatització i Robòtica Industrial IES Cotes Baixes UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  2. 2. 2UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó OBJECTIUS: Conèixer el funcionament general de diversos autòmats. Aprendre a connectar sensors i actuadors a diversos autòmats. Aprendre a realitzar programes seqüencials mitjançant autòmats. Saber actuar davant d'una avaria en una instal·lació amb PLC. Identificar el punts susceptibles d’avaria i aportar solucions. PRECONEIXEMENT: L'alumnat haurà de conèixer els conceptes estudiants en les unitats de treball anteriors, i molt especialment els estudiats a la UT4 i a la UT5 (electrònica digital, llenguatges de programació i programació de relés programables).
  3. 3. 3 6.1. • Característiques tècniques dels autòmats a utilitzar. 6.2. • Entorn de treball. Programari. 6.3. • Programació directa amb GRAFCET. 6.4. • Funcions de flancs. 6.5. • Temporitzadors i comptadors. 6.6. • Moviment de valors. 6.7. • Comparadors. 6.8. • Registres de desplaçament. 6.9. • Funcions aritmètiques. 6.10. • Optimització de la programació 6.11. • Documentació d’una automatització amb PLC. ÍNDEX: UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  4. 4. 4 CPM2A: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació http://industrial.omron.es/es/products/catalogue/automation_systems/programmable_logic_controllers/compact_plc_series/cpm2a/default.html UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  5. 5. 5 CPM2A: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  6. 6. 6 CPM2A: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  7. 7. 7 CPM2A: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  8. 8. 8 CPM2A: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  9. 9. 9 TWIDO - Descripció: http://www.schneider-electric.com/site/home/index.cfm/es/ - Productos y Servicios – Automatización y Control - Plataforma de Automatización PLCs y Relés programables - Twido 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  10. 10. 10 TWIDO - CPUs: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  11. 11. 11 TWIDO – Mòduls d’ampliació binaris: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  12. 12. 12 TWIDO – Mòduls d’ampliació analògics: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  13. 13. 13 TWIDO – Altres mòduls d’ampliació: Mòduls de comunicació: 1. AS-Interface. 2. CANopen. 3. Ethernet. 4. Moodbus. 5. Mòdem. 6. GPRS 7. Bluetooth. Visualització HDMI. 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  14. 14. 14 TWIDO – Característiques CPUs Compactes: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  15. 15. 15 TWIDO – Característiques CPUs Modulars: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  16. 16. 16 CJ1M: http://industrial.omron.es/es/products/catalogue/automation_systems/programmable_logic_controllers/modular_plc_series/cj1m/default.html 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  17. 17. 17 CJ1M: Altres CPU que no apareixen en aquesta taula: • CJ1M-CPU11 – 160 E/S • CJ1M-CPU21 – 160E/S (amb funcions per a E/S ràpides) 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  18. 18. 18 CJ1M: Unitats d’expansió: • E/S digitals: • E/S analògiques:  Punts E/S: 2, 4, 6, 8, 4+2.  Tipus de senyals: diversos nivells de corrents i tensions, mòduls de temperatura,... • Control de posició: diversos eixos. • Unitats de comunicació: sèrie, Ethernet, Profibus, CAN, ... 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  19. 19. 19 ÀREES DE MEMÒRIA: Memòria Part del PLC que permet guardar la configuració i les dades d’un programa. 1. Guardar el programa bàsic de gestió del PLC, és a dir, el funcionament propi integrat per cada fabricant. 2. Guardar el programa introduït per l’usuari. 3. Guardar els senyals d’entrada i eixida durant el funcionament de la seqüència. Objectius: Tipus: • ROM • RAM • EEPROM – E2PROM. • Altres (EPROM, PROM, CACHE, FLASH, etc.) Gestió: • Àrees d’un sol bit → s’utilitzen per emmagatzemar valors de senyals d’entrades i eixides digitals, relés interns d’un sol bit, relés interns especials, indicadors, ... • Àrees de diversos bits (almenys 1 Byte) → s’utilitzen per emmagatzemar valors de temporitzadors, comptadors, gestions internes del PLC, resultats d’operacions del programa, ... Cada fabricant té un mapa de memòria diferent 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  20. 20. 20 MAPA DE MEMÒRIA CPM2A: Àrees de memòria del PLC CPM2 Àrea Paraules (16 bits) Descripció IR Entrades IR000 – IR009 Bits per a ser assignats a entrades i eixides. Eixides IR010 – IR019 Treball IR020 – IR049 IR200 – IR227 Bits de treball per utilitzar-se lliurement en el programa. SR SR228 – SR255 Funcions específiques (flags i bits de control) TR ---------- Bits per emmagatzemar estats ON/OFF d’algunes operacions durant el programa. HR HR00 – HR19 Bits que mantenen l’estat ON/OFF quan falla l’alimentació. AR AR00 – AR23 Funcions específiques (flags i bits de control) LR LR00 – LR15 Utilitzats per PLC Link 1:1 amb altre PLC Temporitzador / Comptador TC000 – TC255 S’utilitzen els mateixos números per a temporitzadors i contadors. DM Lectura /Escriptura DM0000 – DM1999 DM2022 – DM2047 Paraules completes que mantenen el valor si falta l’alimentació. Errors DM2000 – DM2021 Guarden el valor d’un error. Sols lectura DM6144 – DM6599 Sols els utilitza el programa PC Setup DM6600 – DM6655 Per guardar paràmetres de configuració del PLC 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  21. 21. 21 MAPA DE MEMÒRIA TWIDO: El mapa de memòria del Twido depèn del tipus de CPU utilitzada. És possible consultar el mapa de memòria directament des del programari TwidoSuite • Consultar memòria entrades i eixides físiques : • Menú “Programar” – “Configurar el material” • Consultar mapa de memòria interna: • Menú “Programar” – “Configurar los datos” Sintaxis: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  22. 22. 22 MAPA DE MEMÒRIA CJ1M: 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  23. 23. 23 MAPA DE MEMÒRIA CJ1M: • Àrea CIO(-):  Reservada per a unitats de E/S. • Àrea WR (W):  Reservada per a bits de treball. • Àrea HR (H):  Àrea que reté l’estat davant una pèrdua d’alimentació. • Àrea AR (A):  Funcions específiques (flags i bits de control). • Àrea TR (TR):  Conté bits que guarden l’estat ON/OFF d’una rama de programa. Sols s’utilitza amb programació per nemònics. • Àrea DM (D):  Àrea de dades multi-propòsit. Sols és possible accedir a nivell de paraula. • Àrea de temporitzadors (T):  Sols és possible accedir a nivell de paraula. • Àrea de comptadors (C):  Sols és possible accedir a nivell de paraula. • Àrea de flags de tasques (-):  Inclouen flags d’error i flags igual, els quals indiquen els resultats d’execució d’una instrucció, així com els flags de sempre ON i sempre OFF. 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  24. 24. 24 ENTORN DE TREBALL TWIDO: LLEGENDA: 1. Barra de passos d’aplicació. 2. Barra de passos de programa. 3. Barra de ferramentes específiques. 4. Interfase de programació. 5. Navegador de programa. 6. Finestra d’informació. 7. Llistat d’errades. 8. Barra de ferramentes estàndard. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  25. 25. 25 PROGRAMA BÀSIC AMB TWIDO SUITE: Amb el polsador SB1 (entrada1) es posarà en marxa el motor M1 (eixida 1), i amb el polsador SB2 (entrada 2) es pararà. SIMULACIÓ TWIDO SUITE SB1: Polsador NO SB2: Polsador NC El propi programa Twido Suite permet simular el funcionament d’un programa. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  26. 26. 26 SIMULACIÓ TWIDO SUITE Activitats A-6.1, A-6.2, A-6.3, A-6.4 i A-6.5 Una vegada realitzat el programa amb Twido Suite, els passos que cal seguir per fer la simulació són els següents: 1. Polsa sobre la icona de simulació (Barra de ferramentes estàndard – Botó “S”). 2. En la finestra emergent “Simulación”, polsa sobre la icona de “Play” i posa en RUN la simulació. 3. En la finestra emergent “Descripció General Twido”, polsa sobre les entrades, i a continuació configura el valor desitjat. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  27. 27. 27 ENTORN DE TREBALL CX-PROGRAMMER: LLEGENDA: 1. Barra de menús 2. Barra d’eines estàndard. 3. Interfase de programació. 4. Finestra d’informació. 5. Barra d’estat. 6. Icones d’operacions. 7. Arbre de navegació. 1 2 3 4 5 6 7 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó
  28. 28. 28 PROGRAMA BÀSIC AMB CX-PROGRAMMER: Amb el polsador SB1 (entrada1) es posarà en marxa el motor M1 (eixida 1), i amb el polsador SB2 (entrada 2) es pararà. SIMULACIÓ CX-SIMULATOR La plataforma CX-One incorpora una sèrie de programaris entre els que està inclòs el CX_Simulator. Aquest programari permet simular el funcionament d’un programa realitzat a partir d’un PLC CJ1M-CPU12. SB1: Polsador NO SB2: Polsador NC UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  29. 29. 29 SIMULACIÓ CX-SIMULATOR Una vegada realitzat el programa amb CX-Programmer, els passos que cal seguir per fer la simulació són els següents: 1. Polsa sobre la icona de simulació, o bé activa la simulació (“SimulaciónTrabajar con simulación on-line)” 2. Visualitza la finestra de “Vigilar” (“VerVentanasVigilar” o ALT+3). 3. Inclou en la finestra “Vigilar” les variables a simular (columna “Nombre” o “Dirección”). 4. Indica el format de visualització (columna “Formato/Tipo de datos”). 5. Posa el valor desitjat per a cada variable i inicia la simulació (columna “Valor”). Activitats A-6.1, A-6.2, A-6.3, A-6.4 i A-6.5 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  30. 30. 30 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: • El GRAFCET no és un llenguatge de programació definit com a tal per la norma IEC 61131. Ara bé, aquesta mateixa norma el defineix com a Unitat d’Organització de Programa, i actualment existeixen diversos fabricants que el fan servir com a llenguatge de programació. • Omron, a través del CX-Programmer, permet la programació directament amb GRAFCET, en concret l’anomena SFC (Sequential Function Chart), i el suporten les CPU de versió 4 i posterior. Procés: 1. Inserir en el projecte un programa SFC. 2. Definir el SFC com a tasca cíclica. 3. Crear l’estructura del GRAFCET (inserir etapes, condicions de transició i accions) 4. Programar les condicions de transició. 5. Programar les accions. 6. Simular el funcionament. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  31. 31. 31 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: Programa amb Diagrama de contactes Programa amb SFC 1. Inserir un projecte en SFC: Interfase de programació en SFC UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  32. 32. 32 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 2. Definir el SFC com a tasca cíclica. Si el projecte sols consta d’un GRAFCET, caldrà escollir “Tarea cíclica 00 (arranque)”. En cas d’utilitzar més d’un GRAFCET, caldrà assignar tasques cícliques diferents a cadascun UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  33. 33. 33 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 3. Crear l’estructura del GRAFCET. A. Botó dret sobre l’etapa 2 (“Step2”) i “Agregar transición y paso” B. Botó dret sobre l’etapa 3 (“Step3”) i “Agregar transición ” C. Botó dret sobre la transició 3 (“Trans3”) i “Agregar conexión ” D. Escollir l’etapa que cal unir amb la transició 3. En aquest cas l’etapa 1 (“Step1”) UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  34. 34. 34 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 3. Crear l’estructura del GRAFCET. E. Botó dret sobre l’etapa 2 (“Step2”) i “Agregar divergencia ” F. Repetir el pas D sobre la condició de transició 4 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  35. 35. 35 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 4. Programar les condicions de transició. A. Botó dret sobre “Transiciones”. “Insertar transición”. “Diag. Relés” Caldrà inserir 3 condicions de transició (SB1, SB2 i SB3) B. Doble clic sobre cada condició de transició i programació de cadascuna en diagrama de relés. (Cada transició es comporta com una bobina) UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  36. 36. 36 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 4. Programar les condicions de transició. C. Una vegada programades, canviar el nom de les condicions de transició (no és necessari però sí recomanable). D. Associar les transicions al GRAFCET (Trans1=SB1, Trans2=SB2, Trans3=SB0, i Trans4=SB0) Si no s’ha canviat el nom, aleshores: Trans1= Transition1 Trans2=Transition2 Trans3=Transition3 Trans4=Transition3 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  37. 37. 37 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 5. Programar les accions. A. Botó dret sobre “Acciones”. “Insertar acción“Diag. Relés” Caldrà inserir 2 accions (M1 i M2) B. Renombrar les accions C. Botó dret sobre les etapes a associar accions (Step2 i Step 3). “Agregar acción”. “Acción existente” D. Associar a cada etapa la seua acció corresponent. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  38. 38. 38 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 5. Programar les accions. E. Programar les accions tal i com s’han programat les transicions. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  39. 39. 39 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: 6. Simular el funcionament. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  40. 40. 40 CX-PROGRAMMER. GRAFCET-SFC: Observacions. • En aquest apartat tan sols s’ha realitzat un breu resum de les principals característiques i prestacions de la programació mitjançant SFC. Per ampliar la informació cal remetre's al manual de programació SFC dissenyat per Omron. • Algunes de les coses que no s’han explicat en aquest apartat són les següents: • Instruccions permeses en la programació de transicions i etapes mitjançant diagrama de contactes. • Tipus d’accions permeses (normal, pols, temps limitat,...) • Lògica d’scan final. • Tasques y subprogrames (GRAFCET’s parcials). • ... Activitats A-6.1, A-6.2, A-6.3, A-6.4 i A-6.5 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  41. 41. 41 CX-PROGRAMMER. FLANCS: Les funcions per flancs, són aquelles que permeten activar un bit, sols durant un cicle d’scan. Possibilitat 1: Utilitzar funcions de flancs. • DIFU: flanc ascendent • DIFD; flanc descendent La funció KEEP és un biestable que actua com un SET i un RESET en una únic bloc UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  42. 42. 42 CX-PROGRAMMER. FLANCS: Possibilitat 3: (sols permès en algunes funcions). • Es possible escriure @ davant de cada funció, de forma que aquesta sols reacciona davant de flancs ascendents. • Si enlloc de @ s’escriu %, la funció reacciona davant flancs descendents. En la funció KEEP açò no és possible, però al llarg d’aquesta unitat analitzarem altres instruccions que sí permeten utilitzar aquesta possibilitat. Possibilitat 2: (no permès en CPM2A) Utilitzar la diferenciació del tipus de contacte. Activitats A-6.6, i A-6.7 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  43. 43. 43 TWIDO SUITE. FLANCS: Per utilitzar flanc en aquest programari cal fer servir els contactes P (flanc ascendent ) o N (flanc descendent) UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació Activitats A-6.6, i A-6.7
  44. 44. 44 CX-PROGRAMMER. TEMPORITZADORS: Els temporitzadors són funcions especials que permeten activar o desactivar bits, en funció del temps transcorregut. TIM: Temporitzador decremental de 100ms (precisió 0,1ms) El temps d’un temporitzador pot ser un valor constant i fixe (#), o bé, un valor variable escrit en una àrea de memòria (sense #). Existeixen diversos tipus de temporitzadors, com per exemple: • Diversos tipus de bases de temps (10ms, 1s,...). • Incrementals i decrementals. • Normals i d’alta velocitat. • Totalitzadors (mantenen l’estat de comptatge si deixa d’alimentar-se la seua bobina). • ... Activitats A-6.8 i A-6.9 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  45. 45. 45 CX-PROGRAMMER. COMPTADORS: Són funcions especials que permeten comptar polsos. Existeixen diversos tipus: ascendents, descendents, ascendents-descendents, etc. CNT: És un comptador descendent de 0 a 9999. El valor d’un comptador pot ser un valor constant i fixe (#), o bé, un valor variable escrit en una àrea de memòria (sense #). CNTR: És un comptador reversible de 0 a 9999. Cada pols en 0.01 decrementa en una unitat el valor del comptador (en aquest cas 10). Quan el comptador arribe a 0, s’activarà 1.01 (Motor1) Cada pols en 0.01 decrementa en una unitat el valor del comptador (en aquest cas 10). Cada pols de 0.03 incrementa el valor del comptador Quan el comptador arribe a 0, s’activarà 1.01 (Motor1) Activitats A-6.10 i A-6.11 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  46. 46. 46 CX-PROGRAMMER. Temporitzadors i Comptadors. Observacions:  Cal tindre en compte que els temporitzadors i els comptadors utilitzen la mateixa àrea de memòria, per tant no podran tindre la mateixa numeració en un mateix programa. És a dir, si tenim un TIM00, no podrem tindre un CNT00, haurà de ser CNT01.  De la mateixa forma ocorre amb els diferents tipus de temporitzadors i comptadors. És a dir, si tenim un CNT02, no podrem tindre un CNTR02, haurà de ser CNTR03.  És important no utilitzar un contacte tancat a l’entrada de RESET, doncs aquesta és prioritària sobre les altres entrades, tant en temporitzadors, comptadors, com funcions KEEP.  Si l’entrada d’un comptador està permanentment activada, sols comptarà 1 pols. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  47. 47. 47 TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS: UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  48. 48. 48 TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS: UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  49. 49. 49 TWIDO SUITE. TEMPORITZADORS: Activitats A-6.8 i A-6.9 DESCRIPCIÓ: 5 segons després de polsar marxa (SB1) s'activarà el Motor 1. En qualsevol moment, si s’activa el polsador de parada (SB0) es pararà el motor. TON: Exemple de programa amb temporitzador amb retard a la connexió. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  50. 50. 50 TWIDO SUITE. COMPTADORS: UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  51. 51. 51 TWIDO SUITE. COMPTADORS: Activitats A-6.10 i A-6.11 C: Exemple de programa amb comptador reversible. DESCRIPCIÓ: El polsador “Incrementa” (SB2) incrementa el valor del comptador, mentre que el polsador “Decrementa” (SB3) decrementa el valor del comptador. Si els comptatge arriba a 5, s’activarà l’eixida Q0.0 (làmpara HL1). En qualsevol moment, si s’activa “Reset” (SB0) el valor del comptador es posarà a zero, mentre que si s’activa “Set” (SB1) el valor del comptador es posarà a 5. A banda hi ha dos indicadors de desbordament. Si el comptador passa de 0 a 9999, s’activarà la marca M1, mentre que si passa de 9999 a 0 s’activarà la marca M2. NOTA: No es necessari utilitzar totes les entrades i eixides del comptador. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  52. 52. 52 TWIDO. Temporitzadors i Comptadors. Observacions:  A diferència del CX-Programmer, el TWIDO-SUITE te àrees diferents per als comptadors i per als temporitzadors.  El número de temporitzadors i comptadors dependrà del tipus de CPU utilitzada però oscil·la entre 63 o 127 temporitzadors, y 127 comptadors.  Si l’entrada d’un comptador està permanentment activada, sols comptarà 1 pols.  En Twido Suite, els blocs de funció poden utilitzar-se amb eixida cablejada o amb eixida referenciada. Exemple: Eixida cablejada Eixida referenciada UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  53. 53. 53 Són funcions especials que s’utilitzen per moure o copiar dades d’una àrea de memòria a una altra. També poden utilitzar-se per moure valors fixes. A partir d’aquesta funció, sols s’analitzarà en un tipus de PLC. En el nostre cas s'utilitzarà el CJ1M d’OMRON. Per a informació referent a la resta de PLC’s caldrà analitzar el manual d’ús. Origen Destí MOV: Mou un valor d’una direcció origen a una direcció destí. A l’activar-se l’entrada 0.00, s’envia el valor 20 al DM0. Si enlloc de #20, s’utilitza DM01, s’enviaria el valor escrit en DM01 al DM0. Els valors s’envien en BCD. Existeixen altres funcions semblants: • MOVN: mou el valor i l’escriu negat. • XFER : mou tants valors seguits com s’especifique a la funció (transferència en bloc). • ... Activitat A-6.12 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  54. 54. 54 Són funcions especials que permeten comparar dades, com per exemple el valor d’un temporitzador amb un temps determinat, o bé el valor d’un registre DM amb un altre. CMP: Compara dos valors binaris sense signe i envia el resultat a operadors binaris (CF). A l’activar-se l’entrada 0.01, es compara el valor de DM0 amb el de DM1 • Si DM0 és major s’activa l’eixida 1.00 (en CJ1M – bit CF005). • Si DM0 és igual s’activa l’eixida 1.01 (en CJ1M – bit CF006) • Si DM0 és menor s’activa l’eixida 1.02 (en CJ1M – bit CF007) UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  55. 55. 55 CX-PROGRAMMER. Comparadors. Observació Per evitar problemes i poder utilitzar més d’un comparador en un mateix programa, cal utilitzar els bits de comparació després de la condició que activa el CMP. Existeixen altres tipus de comparadors, com per exemple: • CMPL: compara 8 dígits en hexadecimal amb altres 8 dígits en hexadecimal, i actua igual que el comparador CMP. • BCMP → compara un valor amb 32 rangs de valors. Si el valor es troba dintre d’un rang, s’activarà el seu bit corresponent. • TCMP → compara un valor amb altres 16 valors. Si el valor és igual que un d’ells, s’activarà el bit corresponent. • ... Activitat A-6.13 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  56. 56. 56 El registres de desplaçament són un conjunt de biestables encadenats entre si, de forma que permeten el desplaçament del valor d’1 bit al llarg de tot un canal, inclús entre canals diferents. Suposes un canal qualsevol (16 bits), per exemple el corresponent a la taula següent: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 El que realitzarà el registre de desplaçament serà moure el valor de cada bit al bit següent, de forma que el valor corresponent a l’últim bit (major pes) desapareixerà, i entrarà un nou valor al primer bit (menor pes). Per exemple, suposes que inserim un “1” en el canal anterior, activant el registre de desplaçament. El resultat serà el següent: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  57. 57. 57 CX-PROGRAMMER. Registres de desplaçament SFT Cada pols a l’entrada P, desplaça en un lloc cap a l’esquerra els bits dels canals especificats de forma que introdueix un “1” o un “0” segons l’entrada I. L’entrada R posa a zero tots els bits compresos entre els canals especificats i no deixa operar la funció SFT. Observacions: • El canal final serà major o igual que el canal inicial, i estarà en la mateixa àrea de dades. • L’entrada de desplaçament (P) actua com una instrucció diferenciada, és a dir, transmetrà senyal quan es produïsca un canvi d’OFF a ON. Existeixen altres funcions semblants, com per exemple: • SFTR: Registre de desplaçament reversible. • WFST: desplaçament de tot un canal. • ... Activitat A-6.14 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  58. 58. 58 S’anomenen funcions aritmètiques aquelles funcions que realitzen operacions amb bits, com per exemple: sumes, restes,... En aquest curs tan sols estudiarem dues d’aquestes funcions: • ++B: incrementa en una unitat el valor en BCD • --B: decrementa en una unitat el valor en BCD • 0.01 incrementa una unitat en BCD el valor de DM0. • 0.02 decrementa en una unitat en BCD el valor de DM0. • 0.03 posa a zero tot el DM0. • CMP compara el valor de DM0 en 3, de forma que activa una o altra eixida en funció del resultat. Activitat A-6.15 i 6.16 UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  59. 59. 59 CX-PROGRAMMER. Incrementar - decrementar Observació: És molt comú utilitzar les funcions aritmètiques amb flacs (@, DIFU,...), doncs d’aquesta forma cada pols a l’entrada realitza una única operació Existeixen altres funcions semblants, com per exemple: • ++: Increment binari. • ++L: Increment binari doble. • ... Son diverses les instruccions amb les que compta CX- Programmer i resulta impossible estudiar-les totes. En 2n curs s’estudiarà funciones més específiques per poder treballar amb entrades i eixides analògiques i entrades i eixides ràpides, així com funcions d’interrupció i moltes altres. Molt probablement existisca una funció que puga ser d’utilitat en una aplicació concreta i que no es conega, de forma que sempre caldrà fer servir l’ajuda del programa, perquè es tracta d’una ferramenta molt important i útil. UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació
  60. 60. 60UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació OPTIMITZAR Optimitzar: buscar la millor manera de realitzar una activitat Optimització de programari: Busca adaptar els programes perquè realitzen les seues tasques de la forma més eficient possible. Virtualment, existeixen infinites maneres de desenvolupar una mateixa aplicació, i un dels factors més influents a l'hora de crear el disseny és l'arquitectura de maquinari amb la qual es desitja treballar. En poques paraules, aconseguir el millor rendiment en una plataforma enfocada en el tipus i la quantitat memòria és molt diferent a fer-ho en una que el seu fort és la velocitat dels processadors. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=70711310
  61. 61. 61UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació OPTIMITZAR el programa de PLC Independentment del tipus de maquinari i programari que utilitzes, algunes recomanacions que pots tindre en compte per optimitzar i realitzar un programa de PLC són les següents: 1. Planificar, organitzar i estructurar les seccions de programa. 2. Referenciar i identificar les entrades, les eixides i les àrees de memòria que utilitzaràs. 3. Utilitzar un referenciat indirecte, és a dir, associar a cada entrada i eixida física un bit intern (d’aquesta forma evitaràs potencials treballs extra en el suposat d’una avaria en alguna entrada o eixida física, doncs únicament caldrà canviar el bit referenciat en una línea de programa). 4. Seguir sempre la mateixa metodologia de programació. 5. Utilitzar les descripcions i les etiquetes. 6. Realitzar el programa amb el nombre mínim de línies de programa possibles, però atenent sempre a la claredat (pensa que es possible que tu o altre programador haja d’interpretar el programa en un futur).
  62. 62. 62UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació ITC 04 (REBT): El Reglament Electrotècnic en la seua ITC-04 estableix que: Les instal·lacions han d’executar-se sobre la base d’una documentació tècnica, en funció de la seua importància, serà un Projecte o una Memòria Tècnica de Disseny. GENERALITATS Memòria Tècnica de Disseny: • Cal elaborar-la segons els models especificats per cada Comunitat Autònoma. • L’instal·lador autoritzat o tècnic responsable que firma la Memòria, serà responsable què la mateixa s’adapte a les exigències reglamentaries. Manual d’ús: L’article 19 del REBT determina que l’empresa instal·ladora confeccionarà unes instruccions per al correcte ús i manteniment de la instal·lació. Aquestes instruccions contindran com a mínim: • Esquema unifilar amb les característiques fonamentals dels equips. • Materials instal·lats. • Croquis del traçat.
  63. 63. 63UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació DOCUMENTACIÓ EN INSTAL·LACIONS AUTOMÀTIQUES • La documentació corresponent a la instal·lació del procés o màquina a automatitzar caldrà que continga allò que indica la memòria tècnica de disseny. • Ara bé, la documentació referent a l’automatització no està regulada amb un model de memòria tècnica, i per tant, queda a lliure interpretació del tècnic. Apartats d’una Memòria Tècnica de Disseny (model Comunitat Valenciana): • Titular. • Emplaçament i ús de la instal·lació. • Memòria descriptiva (CGP, LGA,...). • Relació de receptors. • Càlculs justificatius. • Esquema unifilar. • Croquis de traçat. • Plànol d’emplaçament. Memòria Tècnica de Disseny en la Comunitat Valenciana: http://www.gva.es/downloads/publicados/IN/23224_ES.pdf
  64. 64. 64UT6 - Compliquem els programes? Professor: Raül Solbes i Monzó 6.1 Característiques tècniques. 6.2 Entorn de treball. 6.3 Programació GRAFCET. 6.4 Flancs. 6.5 Temporitzadors y comptadors. 6.6 Moviment de valors. 6.7 Comparadors. 6.8 Registres de desplaçament. 6.9 Funcions aritmètiques. 6.10 Optimització 6.11 Documentació DOCUMENTACIÓ EN INSTAL·LACIONS AUTOMÀTIQUES Apartats d’una Memòria Tècnica de Disseny (model Comunitat Valenciana): • La Memòria Tècnica de Disseny està enfocada per a instal·lacions convencionals que no requereixen projecte. • En la ITC04 del RBT es defineixen les instal·lacions que requereixen projecte, entre les que estan les instal·lacions industrials de potència superior a 20Kw. • Com que no existeix cap model estàndard per a la documentació d’instal·lacions automàtiques, es recomana un que combina les dades requerides en una Memòria Tècnica de Disseny, amb aquelles que es consideren importants per justificar tècnicament l’automatització i facilitar l’ús i manteniment. 1. Dades del Titular (client) i de l’instal·lador. 2. Breu descripció de la instal·lació (emplaçament, finalitat, ús i funcionament) *1 3. Llistat de materials (sensors, actuadors, receptors i dispositius auxiliars)*2 4. Càlculs justificatius (dimensionat de receptors, conductors, actuadors, proteccions i aquells dispositius auxiliars que ho requerisquen). 5. Plànol de la màquina (col·locació de tots els dispositius sobre la màquina). 6. Esquemes de potència i maniobra. 7. Programa (en cas de tractar-se d’una instal·lació amb lògica programada). 8. Manual d’ús. 9. Manual de manteniment *3 *1. Es recomanable utilitzar un GRAFCET de nivell 1 per descriure el funcionament. Si l’automatització ho requereix, també es recomana utilitzar les indicacions de la guia GEMMA. *2. Cal realitzar una breu descripció de les principals característiques tècniques, així com indicar fabricant i referència. *3. En aquest apartat cal indicar les pautes per a un manteniment correctiu i un preventiu, de forma que s’indiquen els punts crítics i les possibles avaries, així que el seu procés de resolució.

×