Presentació en català sobre les etapes de preparació, execució i avaluació d'un projecte ApS.

1. Metodologia ApS
en el marc del Servei Comunitari
Roser Batlle
2016

2. Guió
1. Etapes en un projecte ApS
2. El treball en xarxa a l’ApS
3. Els recursos en els projectes ApS

3. 1. Etapes en un
projecte ApS

4. Etapes bàsiques
Preparació del
projecte per
part del
professorat
Realització del
projecte amb el
grup-classe
Avaluació del
projecte per
part del
professorat

5. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

6. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

7. Pasos:
1. Partir de les regles del joc del Servei
Comunitari
2. Definir per on començar.
3. Determinar quina necessitat social
podrien atendre els nois i noies.
4. Determinar quin seria el servei
concret que podrien fer.
5. Establir els aprenentatges vinculats al
servei.
1 Esbossar el projecte

8. Regles del joc del futur
Servei Comunitari
1. A 3r o 4t d’ESO.
2. Tot l’alumnat.
3. Dintre de la programació curricular.
4. Projecte de mínim 20 hores, de les
quals al menys 10 de servei
(flexible).
5. El servei s’ha de dur a terme fora
de l’horari lectiu, excepcionalment
dintre del mateix.

9. Tenim temps per explorar...
Per exemple, projectes:
 Més breus
 Amb menys alumnes
 Dins de l’horari lectiu.
 ...

10. Per decidir per on començar...
5 estratègies bàsiques

11. Estratègia 1:
TRANSFORMAR
Partir d’una experiència prèvia
propera a l’ApS
Si és una
acció solidària
Si és un
treball de
camp
Sistematitzar els
aprenentatges
Buscar un servei
relacionat

12. Estratègia 2:
COPIAR
Copiar un bon projecte ApS d’un
altre centre educatiu
1. Fixar-se en bons projectes ApS.
2. Triar el que ens encaixi i sigui fàcil de replicar.
3. Plantejar una prova pilot.

13. Estratègia 3:
SUMAR-SE
Sumar-se a un bon projecte ApS
que funciona
 Es tracta de projectes que poden afegir més
centres educatius o entitats socials.
 En campanyes cíviques o solidàrias, aquesta
estratègia sol obtenir bons resultats.

14. Estratègia 4:
OFERIR-SE
Aprofitar les entitats amigues
 Gran part del professorat, personal no docent
i famílies està vinculada a associacions o
causes diverses.
 Esbrinar si la causa que persegueixen podria
generar algún servei per part del nostre
alumnat.

15. Estratègia 5:
MAPEJAR
Explorar les necessitats i oportunitats de
l’entorn
1. Llistar les necessitats socials de l’entorn que
són a l’abast dels nostres estudiants.
2. Identificar les iniciatives que ja estan actuant-
hi: ¿podríem col·laborar?.

16. Comencem a mapejar…
Àmbit Necessitat social que
detectem (a l’abast dels
nostres joves)
Qui està actuant ja?
(possibles socis: entitats,
serveis municipals...)
Natura i
Medi Ambient
Promoció
de la Salut
Patrimoni
Cultural
Cooperació al
desenvolupament
Persones
grans
Suport
a la formació
…

17. Iniciatives que actuen en les
necessitats socials d’un territori
Entitats socials
Serveis Públics
Centres educatius
Sector privat
Associacions, ONG,
Empreniments socials,
Fundacions...
Centres veïns del barri, o
bé aquells que atenen
població vulnerable...
Serveis socials, árees de
joventut, hospitals i
centres de salut...
Obres socials d’entitats
privades, residències
geriàtriques...

18. Les aficions i
talents de
l’alumnat
Un fet, notícia
o
aconteixement
Un dèficit
concret del
grup
Una data o
efemèride
assenyalada
Altres estratègies per començar:

19. Al final d’aquesta etapa podríem tenir:
Un esquema (la «diapositiva») que
respongui 3 qüestions:
A. Quina seria la necessitat social atesa?
B. Quin seria el servei que farien els infants o joves?
C. Quins aprenentatges s’assolirien a través d’aquest
servei?

21. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

22. Pasos:
1. Contactar amb els socis que
hem identificat prèviament.
2. Plantejar la demanda i
ajustar el projecte.
3. Arribar a un acord.
2 Establir relacions amb els socis

23. Col·laboració en el procés
Entitat socialCentre educatiu
aprenentatgeservei

24. Un acord escrit per les parts
implicades en el projecte APS, en
què s’expressin els compromisos
adquirits per cadascuna.
Al final d’aquesta etapa podríem tenir:

25. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

26. Planificar el projecte
Fases:
1. Definir el servei amb detall.
2. Definir els aprenentatges i aspectes
pedagògics.
3. Definir la gestió i l'organizació.
4. Implicar les famílies.
5. Implicar el professorat.
3

27. Els nois
i noies
poden
Sensibilitzar
la població
Col·laborar
en tasques
logístiques
Denunciar,
defensar,
reivindicar
Compartir
coneixements
Ajudar
persones
vulnerables
Captar
recursos per
a una causa
Tasques
de servei

28. Definir amb detall el servei concret
Quina mena de servei farem?
Quins objectius concrets volem assolir?
Quines tasques conté el servei?
Quins requisits calen per dur a terme les tasques?
Qui és el responsable del projecte a l’entitat social?
Quins aspectes i funcions assegurarà l’entitat social?
Com col·laborarà el centre educatiu durant el servei?
Com avaluarem el servei realitzat?
...

29. Exemples d’objectius tangibles
del servei
 Plantar 40 freixes i 25 roures.
 Aconseguir 35 donacions i 10 nous donants de sang.
 Oferir un concert de 30 minuts amb 60 cançons.
 Reunir 200 euros per a la campanya solidària.
 Arreglar i donar 20 bicicletes.
 Construir i instal·ar 50 caixes niu per a les mallerengues.
 ...

30. Definir els aspectes pedagògics
Com està l’alumnat? Quins són els seus punts forts i febles?
En quina assignatura o matèria ubicarem el projecte?
Quin valor acadèmic?: obligatori, recomenat, puja nota…
Quins objectius educatius, continguts, competències i valors?
Quina formació prèvia caldrà per dur a terme el servei?
Quina formació o suport necessitaran durant el servei?
Què aportarà l’entitat social als aspectes pedagògics?
Com avaluarem els aprenentatges?
…

31. Tractament de la
informació i comp.
digital
Coneixement i
interacció amb el
món físic
Competència en
comunicació
lingüística
Competència
matemàtica Servei
Autonomia i
iniciativa personal
Competència social i
ciutadana
Competència
d’aprendre a
aprendre
Competència cultural
i artística

32. Definir la gestió i l’organització
Quin calendari i horari?
Quins permissos i assegurances necessitem?
Com informar i implicar les famílies?
Quins recursos humans necessitem?
Cóm es relacionaran el centre educatiu i entitat?
Quins materials i infraestructures necessitem?
Com enregistrarem l’experiència?
Què ens interessa difondre?
Quins recursos (materials, humans, econòmics…) necessitem
i com els aconseguirem?
...

33. Despeses...
Desplaçaments
Materials de les activitats
Lloguers
Difusió i registre del projecte
Despeses de personal
Celebracions
Altres conceptes...
Ingressos de...
Quotes del grup
Aportació de l’entitat social
Aportació del centre educatiu
Administracions públiques
Empreses privades
Premis i similars
Altres conceptes...
Pensant un pressupost...

34. Implicar les famílies
A. Valorar i difondre
l’experiencia.
B. Col·laborar aportant temps,
contactes, coneixements...
C. Inspirar-se en la educació
familiar quotidiana.
D. Aprendre del projecte i dels
seus fills.

35. Implicar el professorat
Compartir, discutir, demanar ajuda, il·lusionar...

36. 1. Un document breu, descriptiu i
senzill del projecte, que ens serveixi
per presentar-lo a l’entorn.
2. Un dossier d’ús intern, que ens
funcionarà de «guia» durant
l’experiència.
Al final d’aquesta etapa podríem tenir:

38. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

39. Preparació amb el grup
Pasos:
1. Motivar el grup.
2. Identificar la necessitat social.
3. Definir el servei.
4. Definir el que es vol aprendre.
5. Comprometre’s.
6. Organitzar el treball.
7. Registrar el que es va preparant.
8. Reflexionar sobre els aprenentatges de la planificació.
4

40. Com motivar el grup?
Una bona
investigació
prèvia
La invitació
de l’entitat
social o dels
destinataris
El testimoni
dels nois i
noies que ja
ho van fer
Recursos de
sensibilització:
lectures,
pel·lícules...

41. Definir necessitat i servei
Què? Què farem exactament?
Per a qui? Qui són les persones destinatàries?
Per què? Quina és la raó de fer-ho? A quina
necessitat obeeix? Per què ho volem fer?
Quan? Quan ho prepararem, quan ho farem,
quan s’acabarà?
Com? Com ens organitzarem? Què necessitem
per dur-ho a terme?

42. Definir els aprenentatges
Els joves poden, com a mínim, plantejar-se
2 preguntes:
Què puc aportar?
Quins són els meus
punts forts?
Què sé fer bé?
Com puc ajudar els
altres?
Què vull aprendre?
Quins són els meus
punts febles?
Quines oportunitats
tindré de millorar-los?
Per a què em servirà?

43. Comprometre’s
1. Cal verbalitzar el compromís
individual.
2. Implica un “rendiment de
comptes” d’uns resultats
concrets.
3. Es contreu principalment
amb les persones/entitats
destinatàries.
4. També es contreu amb la
resta del grup i amb un
mateix.

44. 1. El nom definitiu del projecte.
2. Algun element de planificació
elaborat pels nois i noies: mural,
dossier, etc.
Al final d’aquesta etapa podríem tenir:

45. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

46. Execució amb el grup
Pasos:
1. Acompanyar i seguir els nois i noies.
2. Executar el servei.
3. Relacionar-se amb les persones i
entitats de l'entorn.
4. Enregistrar, comunicar i difondre.
5. Reflexionar sobre els aprenentatges
de l’execució.
5

47. Material gràfic o audiovisual
suficient per poder deixar
constància del servei que fem i
del que anem aprenent.
Al final d’aquesta etapa podriem tenir:

48. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

49. Cloenda amb el grup
Pasos:
1. Reflexionar i avaluar els
resultats del servei.
2. Reflexionar i avaluar els
aprenentatges assolits.
3. Projectar perspectives de futur.
4. Celebrar l'experiència viscuda
amb tothom.
6

50. Algun element d’avaluació
elaborat pels mateixos nois i
noies: vídeo, mural, dossier,
recull d’entrevistes, reportatge
publicat en alguna revista
local…
Al final d’aquesta etapa podríem tenir:

51. 1 Esbossar el projecte
Preparació 2 Establir relacions amb els socis
3 Planificar el projecte
4 Preparació amb el grup
Realització 5 Execució amb el grup
6 Cloenda amb el grup
Avaluació 7 Avaluació multifocal
Etapes bàsiques

52. Fases:
1. Avaluar el grup i cada
noi/noia.
2. Avaluar el treball en xarxa
amb les entitats.
3. Avaluar l'experiència com a
projecte ApS.
4. Autoavaluar-se com a
educador.
7 Avaluació multifocal

54. Rúbric per a l’autoevaluació i millora
dels projectes ApS
Grup d’Investigació en Educacin Moral de la Universitat de Barcelona (GREM)

55. Una memòria senzilla i pràctica de
l’experiència, de manera que:
 No s’oblidi fàcilment.
 Ens permeti retre comptes.
 Inspiri altres grups i educadors
per impulsar nous projectes.
Al final d’aquesta etapa podríem tenir:

56. Algunes conclusions
1. Les etapes segueixen la mateixa
seqüència bàsica de qualsevol projecte:
2. Les fases no tenen necessàriament el
mateix pes específic.
3. Les fases en cada etapa no sempre es
donen en el mateix ordre.
P + E + A

57. 4. Les característiques del grup i les del projecte
poden demanar un altre desplegament de fases,
passos o moments dins de cada etapa.
5. Com més madur és el grup de nois i noies, més
capacitat d’autogestió per intervenir en el conjunt
de la planificació del projecte des del minut zero.
6. Totes les etapes amb el grup de nois i noies
inclouen espais de reflexió sobre els
aprenentatges.

58. 2. El treball en
xarxa a l’ApS

59. Projecte
APS
Centre
educatiu
Entitat
social
Adminis.
Pública
Famílies i
veïnat
Empreses
Mitjans
de
comunic.

60. Coordinar-se cooperar
Informació
Reconeixement
Suport
Cooperació
Coordinació

61. Treballar en xarxa Cooperar
 Compartir un projecte.
 Fer alguna cosa nova junts.
 Compartir protagonisme.
 Compartir compromís.
 Cadascú fa i aporta el que li és propi.
 Tots hi guanyen.
 …

62. En el treball en xarxa tothom hi guanya
Joves
Entitats i
destinataris
 Competències personals i
professionals.
 Vivència de valors humans.
 Contacte amb la realitat.
 Nous coneixements.
 Gaudi.
 Difusió i visibilitat de la seva
causa.
 Suport real i complicitats.
 Mirada fresca.
 Possible futura “pedrera”.
win-win

63. És un camí
bonic...
Però fa
pujada!

64. ApS i capital social
El ApS fomenta el capital
social de la comunitat:
Treball en
xarxa
Confiança i
seguretat
Valors i
normes

65. Millora del capital social
1. En la participació i compromís
dels joves.
2. En el coneixement mutu per
part de tots els actors implicats.
3. En l’eficàcia de les actuacions de
cada actor social.

66. 4. En el nivell cultural de la
població.
5. En l’autoimatge i
autoestima dels
ciutadans.
6. En la comunicació
intergeneracional.

67. 7. En la imatge pública
dels actors educatius
i socials implicats.
8. En l’activitat
professional d’altres
agents relacionats,
com els mitjans de
comunicació o
determinades
empreses.

68. 9. En la capacitat de la
població (“empoderament”)
per enfrontar-se a reptes i
adversitats.
10. En la democràcia
participativa, en col·locar el
compromís cívic dins del
sistema educatiu.

69. 3. Els recursos en
els projectes ApS

70. Un projecte d’aprenentatge servei es
pot dur a terme perquè es posen en
joc recursos de tota mena:
 Infrastructurals
 Materials
 Organitzatius
 Humans
 Econòmics
 ...

71. Recursos d’estructura
Els tenim sempre, tant si fem com
si no fem el projecte
Llum, calefacció, equipament
informàtic, materials generals,
assegurances, professorat…
Recursos directes
Els que posem en joc
específicament per fer el projecte
Desplaçaments, materials
específics, lloguers, difusió,
personal de suport al professorat…
Tipus de recursos
Aquests són els que
ens preocupen

72. Pensant un pressupost...
Quan els recursos necessaris generen despeses que hem de
tenir en compte, cal elaborar un pressupost:
Despeses...
Desplaçaments
Materials de les activitats
Lloguers
Difusió i enregistrament
Despeses de personal
Celebracions
Altres conceptes...
Ingressos de...
Quotes del grup
Aportació de l’entitat social
Aportació del centre educatiu
Administracions públiques
Empreses privades
Premis i similars
Altres conceptes...

73. El pressupost és un
repte compartit
Aportar i si cal, buscar, els
recursos necessaris, és tasca
de totes les parts implicades:
centre educatiu, entitats
socials, serveis socials…

74. El pressupost és una eina educativa
En alguns projectes i per a alguns grups-classe,
l’elaboració i seguiment del pressupost pot ser una
tasca educativa apropiada per treballar, com a
mínim:
 La competència matemàtica
 L’autonomia i iniciativa personal
 Les habilitats emprenedores
 Valors i actituds com la responsabilitat, l’austeritat, etc.

75. Alguns exemples d’ingressos...
Cuotes del grup
Cada jove posa diners de la seva
butxaca per regalar una rosa de
Sant Jordi a un avi-àvia.
En un projecte
ApS
d’Intercanvi
Intergenera-
cional
Més idees…?

76. Aportació de l’entitat
social
L’entitat aporta els materials
necessaris per plantar els arbres
de ribera.
En un
projecte ApS
de Medi
Ambient
Més idees…?

77. Aportació del centre
educatiu
L’AMPA paga el berenar de la
festa de final del projecte.
En un projecte
ApS
d’apadrina-
ment lector
Més idees…?

78. Aportació de les
Administracions
Públiques
L’Ajuntament aporta els tècnics
municipals que assessoren i
acompanyen el projecte.
En un projecte
ApS de
Patrimoni
cultural
Més idees…?

79. Aportació de les
empreses privades
La caixa d’estalvis financia un
tríptic de difusió del projecte; el
comerç local aporta begudes
per després de la donació…
En un projecte
ApS de
Donació de
Sang
Més idees…?

80. Convocatòries i premis
 Convocatòria d’Ajuts del Centre
Promotor ApS
 Premis de la Fundació Lluís Carulla
 Premio Acción Magistral de la FAD
 Premis Ensenyament del Cercle
d’Economia
 …
Consultar: www.solucionesong.org
Per a
qualsevol
tipus de
projecte ApS
Més idees…?

81. Conclusions
1. Tots els projectes necessiten recursos.
2. Alguns dels recursos necessaris generen
despeses.
SNIFF!!!
però…

82. 3. Un pressupost és també una eina
educativa.
4. Per cobrir les despeses hem de buscar
ingressos.
5. Buscar ingressos demana una mínima
dedicació.

83. 6. I també és una oportunitat d’estrènyer
llaços amb la comunitat.
7. Si no s’aconsegueixen recursos, almenys
s’aprèn.

84. www.roserbatlle.net