1. 1

9. Tetis, deessa marina, mare d’Aquil·les, suplica a Zeus per la sort del seu fill. El déu apareix caracteritzat amb el tron, el ceptre, l’àguila, enmig dels núvols. La deessa Hera, trau el cap per darrere del núvol per veure què passa, gelosa per les infidelitats del seu marit.

14. NEPTÚ I AMFITRITE En el mosaic romà apareixen Neptú i Amfitrite coberts per un mantell nupcial, que sostenen dos amorets. El déu porta el trident en una mà. Es suposa que viatgen pel mar, per això els envolten peixos. Estiren el carro quatre cavalls estranys amb cua de peix.

15. CERES I DUES NIMFES Rubens i Snyders. Museu del Prado. Ceres, com a divinitat dels cereals, té un manoll d'espigues i rep la banya de l'abundància. Una nimfa juga un un mico. L'altra s'aprecia en segon terme. Amb excepció de les figures, tota la resta fou realitzada per Snyders; a Rubens li interessava només la figura humana, sense importar-li que en un quadre essencialment seu participaren altres deixebles i col.laboradors. La decoració de l'escena té un gran valor i realça les figures. Crida molt l’atenció la presència d’animals exòtics com el mico o el lloro en un quadre de tema mitològic; sens dubte reforcen la idea de Ceres con a deessa de la fertilitat de la natura, en la mateixa línia que la banya de l’abundància, i juntament amb les fruites i les flors donen una nota de color.

17. Aquesta és una escultura de Bernini, arquitecte i escultor italià del Barroc. Va viure a finals del s. XVI i part del s. XVII. Les seues composicions són molt exaltades, molt expressives i amb molt de dinamisme, usant per a aconseguir-ho un modelat en el qual la corba i el moviment ascendent són predominants. En les seues figures tot es retorcilla, els cabells, els cossos, els vestits. En aquest grup escultòric la presència del can Cèrber amb els tres caps és suficient per a reconéixer els personatges. Si observem els gestos veurem el gran realisme que trasmeten: la cara i les mans de Proserpina; són un reflex de la seua desesperació i del seu rebuig cap al raptor. Bernini aconsegueix donar a la carn de Persèfone l’aspecte blanet perquè els dits d’Hades semblen enfonsats en la seua pell.

18. La versió “burlesca” del déu Mart ,de Velázquez. Reconeixem el déu de la guerra per les armes, però el seu aspecte és molt poc marcial.

19. El naixement d’Atenea del cap de Zeus, adulta i armada. Podem reconéixer el déu Hermes, per la destral i el déu Posidó pel trident. (pintura sobre ceràmica)

20. Atenea pensativa Atenea i el centaure, de Botticelli. La intel·ligència (Atenea) aconsegueix dominar la salvatgia (el centaure)

21. La Farga de Vulcà, de Velázquez. Apol·lo informa Vulcà de la infidelitat de la seua esposa, Venus, en el lloc de treball, la farga, i davant la presència dels seus ajudants, els cíclops.

22. Vulcà o Hefest forjant el llamp de Zeus, pintura de Rubens.

23. Apol·lo disparant una fletxa al monstre Pitó, mentre Eros li’n dispara una a ell molt més perillosa , que el portarà a una relació frustrada amb la nimfa Dafne.

26. Àrtemis disparant una fletxa a Acteó, que immediatament inicia la seua transformació en cèrvol i serà devorat pels seus propis gossos que no el reconeixen ( Ticià)

29. El naixement de Venus, de Botticelli. Apareix l’Hora de la Primavera amb el vestit ple de flors, perquè la primavera és l’estació de l’any que es relaciona amb la plenitud de la natura i de l’amor. Hi ha una petxina, símbol de Venus i unes roses, símbol de l’amor (bell i punxós al mateix temps). Apareix bufant el vent Zèfir abraçat a la seua esposa, la nimfa Cloris.

33. Relleu que plasma l’escena del naixement de Dionís, de la cuixa de Zeus, ajudat pel déu Hermes.

34. Bacus, de Caravaggio, pintor italià del Barroc. Sembla que la imatge del déu és un autorretrat.

35. Los borrachos, de Velázquez. El déu Dionís o Bacus coronant al rei dels borratxos, tots ells amb aspecte de vagabunds, amb la cara roja pels efectes del vi