SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 48
Fidelització del client   Fernando Blanco
Concepte de
fidelització

• És la relació de llarg termini amb
  els clients més rendibles.

• Alta participació a les seves
  compres.

• Passem del Mkt de curt termini al
  Mkt amb enfocament estratègic.

• Competència creixent + exigències
  del client + canvis legals = Atenció
  Post-Compra.

• És importantíssim saber quin %
  de les compres d’un client
  correspon a la nostra empresa.

• De vegades interessa desfer-se
  dels clints menys rendibles.
Gestió de clients

• Parteix del coneixement
  profund dels mateixos.

• Info = adaptació de servei =>
  agrupar per segment

• Fidelització no vol dir mantenir
  tots els clients, sinò millorar la
  rendibilitat de l’empresa.

• Això vol dir que caldrà eliminar
  als menys rendibles.

• Preveure l’efecte multiplicador
  d’alguns clients.
Satisfacció del client

• La fidelitat del client depen de
  tres factors fonamentals:


   1. Satisfacció.


   2. Barreres de sortida.


   3. Valor percebut de les
     ofertes de la competència.
Factors fonamentals
de la fidelització

• Satisfacció = expectatives abans -
  expectatives post.

   • Són valoracions subjectives.

• Les barreres de sortida no creen una
  fidelitat autèntica, com ara les
  telefòniques o bancs

• El client fidelitzat no avalua ofertes de
  la competència. Aquest és l’objectiu.

• Satisfacció + cost canvi > valoració de
  nova oferta

• Hem de crear sempre una diferenciació
  per no caure en una competència per
  preu.

• Oferir més que el que paga i que ho
  percebi.
Les causes de la
fidelitat

 1. Preu
 2. Qualitat
 3. Valor percebut
 4. Imatge
 5. Confiança
 6. Inèrcia
 7. Conformitat amb el grup
 8. Evitar riscos
 9. No hi ha alternativa
Les avantatges de la
fidelitat (I)

• Facilita i incrementa les vendes.
  Cross selling.


• Redueix el cost promocional.


• Estabilitat de la plantilla.


• Menor sensibilitat al preu.


• Prescriptors i evangelistes:
  metges i Apple.
Les avantatges de la
fidelitat (II)

• Redueix el risc percebut.


• Rep un servei (cada cop més)
  personalitzat.


• Evita els costos de canvi
  (psicològics i econòmics)
La vinculació amb els
clients

• Converteix clients esporàdics en
  clients fidels.


• Aquest puja esglaons en funció de
  la tasca de fidelització:


   • Possible

   • Potencial

   • Comprador

   • Eventual

   • Habitual

   • Exclusiu

   • Evangelista
Fans, no clients
Generació de valor

• És fonamental la percepció de valor
  per part dels clients.

• Per això cal comunicar les
  diferenciacions i avantatges.

• El client percep major valor en el servei
  personalitzat.

• Busca informació per assegurar-se que
  ha encertat amb la compra.

• L’atribució de valor és més important al
  principi de la transacció.

• A major quantitat d’informació, major
  valor percebut. Efecte xef.

• Avantatge competitiu sostenible =
  esforços que afegeixen valor
  continuament.
Valor percebut pels
clients

Per millorar el valor percebut cal actuar
sobre diversos factors:


   • Accesibilitat


   • Comunicació


   • Participació del client


   • Serveis afegits


   • Millorar la percepció d’atributs clau


   • Empleats orientats al consumidor
El DPPS

Cal analitzar el procès d’aportació de
valor de forma sistemàtica mitjançant un
DPPS, diagrama de procès de prestació
de servei.


• 1a fase: anàl.lisi del servei, concreció
  del procediment de prestació i llur
  fases.


• 2a fase: descripció conceptual i
  gràfica del procès.


• 3a fase: identificar les fases


• 4a fase: detectar problemes


• 5a fase: fixar els nivells de tolerància
Marketing intern
Una bona atenció al client --> Motivació i
entrenaments dels RRHH


• Els cinc principis del marketing intern:


    1. El personal de l’empresa és el primer
       mercat a atendre


    2. El personal ha de prestar serveis
       addicionals


    3. Formació continuada


    4. Comunicació interna optimitzada


    5. Fomentar comunicació i tracte amable


    6. L’empleat ha de comptar amb mitjans
Principis
organitzatius

Factors d’èxit (McKinsey):
• Identificar objectius a llarg termini.
• Analitzar avantatge competitiu i centrar-s’hi.
• Eliminar activitats i simplificar procesos.
• Reduir staff. Les estructures planes
  redueixen costos.
• Maximitzar contacte amb proveïdors i
  clients.
• Equips multidisciplinaris.
• Objectius de rendibilitat per a cada procès.
• Empleats amb autoritat, informació i
  mitjans.
• Dissenyar sistemes de remuneració en
  funció de la satisfacció del client.
Expectatives i
percepcions

Fidelitat <-> Satisfacció <-> Expectatives

Satisfacció = Percepció - Expectativa




Escala d’expectatives

   • Servei adequat.

   • Esperat.

   • Desitjat.
El servei desitjat

Factors que afecten:


• Les necessitats personals
  conformen els desitjos.


• Les influències personals, de
  les seves pròpies experiències
  o per influència de l’entorn
  social.


• També afecten al serveis
  esperat.
El servei esperat

Factors que afecten:


• Intensificadors transitoris: factors que
  fan al client molt sensible al servei (p.
  ex: pressa).


• Alternatives percebudes: el que espera
  depèn del nivell dels diferents
  competidors que constitueixen
  alternatives.


• Factors situacionals: aquells que
  apareixen segons el parer del client i
  que el proveïdor no pot controlar.


• La comunicació i les promeses
  corporatives.
Les percepcions

• No és una guerra de productes
  sinò de percepcions.


• La satisfacció del client no
  deriva sempre de les
  característiques tècniques del
  producte.


• Una part pot arribar de llurs
  característiques i altres de la
  imatge de marca. (Ex: vins)


• El client a partir de poques
  dades construeix una imatge
  total del producte.
Gestió de les
percepcions

• Hem d’identificar els atributs claus
  amb que els clients conformen la
  nostra imatge de marca.


• El cas dels productes congelats.


• Les percepcions depenen de:

   • Atributs físics

   • Atributs psicològics

   • Atributs sociològics

• La informació post compra
  minimitza el factor de risc percebut.
La qualitat del servei

• És la mesura de l’excel.lència.


• La qualitat en marketing adopta
  la perspectiva del client.


• Tres preguntes: Què vol?
  Quan? A quin preu?


• No és el mateix qualitat tècnica
  que qualitat de marketing.


• Qualitat Total --> Satisfacció
Gestió de la qualitat

• Cal una gestió activa de la
  qualitat percebuda pels clients.


• La talladora de gespa.

   • Soroll

   • Més soroll


• La consulta i els diplomes.
Deficiències en la
qualitat de servei

• La Direcció avalua malament
  les expectatives dels clients.


• Les normes de qualitat no
  reflecteixen les percepcions de
  l’empresa.


• El servei rebut no respón al
  promès per l’entitat.
Factors de valoració
de qualitat de servei
• Tangibles (neteja, material imprès,
  vestimenta).


• Absència d’errors.


• Atenció ràpida i responsable.


• Donar la sensació de que “el client és
  important”.


• Donar sensació de seguretat.
  professionalitat.


• Cortesia. Respecte i amabilitat.


• Rapidesa en l’atenció telefònica.


• Empatia.
Un programa de
qualitat
Expectatives de
qualitat

Són subjectives i depenen de
cada client, tot i que hi ha tres
aspectes fonamentals:


• Les necessitats personals.


• La informació rebuda.


• L’experiència amb el servei.
Qualitat
Millora del servei

• Requereix un esforç continu
  que mantingui l’avantatge
  competitu.


• Comença amb la identificació
  dels aspectes crítics i dels
  errors comesos, des de la
  perspectiva del client.


• Un element diferenciador comú
  a quasi tots els serveis és
  proporcionar garanties i millorar
  els temps d’espera.
Implementació del
pla de qualitat
Etapes

• Diagnosi del problema.

• Participació del personal.

• Fixació numèrica d’objectius.

• Control i avaluació (regular).

Incorpora també:

• Establir les dimensions del servei.

• Mesurar les expectatives.

• Mesurar les percepcions.

• Avaluar la importància que els clients donen
  a cada atribut.

• Analitzar la percepció dels clients sobre les
  empreses competidores.

• Qualitat - Servei - Neteja
Pla de qualitat:
reenginyeria

• Analitzar els processos que
  desenvolupa l’empresa.


• Estudiar quins d’aquests processos
  aporten valor al client.


• Analitzar quins processos rutinaris
  poden eliminar-se.


• Estudiar a quins processos es
  produeixen els errors.


• Eliminar tasques per reorganització.


• Establir nous procediments.
Certificació de
qualitat. Aspectes.
• El servei es presta responent a unes
  especificacions establertes.

• I mitjançant una organització orientada a la
  satisfacció del client.

• Se estableixen uns paràmetres d'exigència.

• Aquests paràmetres es van a mesurar i
  controlar de forma contínua.

• S’adoptaran mesures correctores si escau.

• Disposar canals específiques per atendre
  als clients en les seves disconformitats i
  informar-los de les accions empreses.

• L'establiment d'un sistema de qualitat
  total no es queda en l'establiment i
  anàlisi d'uns procediments o normes
  sinó que comporta un procés continu de
  control de qualitat.
Certificació de
qualitat. Aspectes (II).

• Cal investigar a nivell d’usuari final per
  saber quins estandards exigeix a
  l’empresa.

• Comunicar als empleats les accions i
  els resultats obtinguts parcialment.

• Incentivar per motivar als RRHH.
  Fomentar l’orientació al client amb
  diners i no només amb
  reconeixements.

• Controlar periòdicament les
  desviacions del programa.

• La Direcció ha d’estar compromesa
  amb el programa de qualitat, aliniant
  incentius, formació i avaluació amb
  la satisfacció del client.
Marketing de
relacions

“És un esforç integrat per
identificar i mantenir una xarxa de
clients, amb l'objectiu de
reforçar-la contínuament en
benefici d'ambdues parts,
mitjançant contactes i
interaccions individualitzats que
generen valor al llarg del temps".


Manuel Alfaro
Elements del
marketing relacional

• Interès en conservar els clients.

• Establir contactes freqüents i
  beneficiosos.

• Visió de llarg termini. establiment
  de cooperació.

• La qualitat ha de preocupar a tot
  els membres de l’organització.

• Es personalitza el servei per
  afegir valor.

• Les relacions no només són amb
  els clients, sinò que també són
  amb empleats, venedors,
  proveïdors i socis.
Estratègia de
marketing relacional
• El procès de planificació d’una campanya
  consta de:

   • Anàlisi de la situació. Partim d'un estudi
     sobre els clients i les relacions de
     l'empresa amb els clients.

   • Determinació de l'activitat de l'empresa
     orientada al client. Estudiar les activitats
     de l'empresa que interactuen amb els
     clients.

   • La gestió de la comunicació. Estudiar la
     comunicació interna per millorar el
     servei al client i obtenir sinergies i una
     comunicació fluïda i interactiva amb ells.

   • El pla de màrqueting relacional.
     L'aplicació de l'estratègia relacional
     requereix un pla detallat que especifiqui
     objectius, accions, responsabilitats,
     recursos i sistema de control.
Estratègia de
marketing relacional (II)

Factors que cal gestionar
• Temps i l’evolució dels clients.
• Confiança.
• Flexibilitat.
• Comunicació creativa.


Principis del marketing relacional
• Segmentat i personalitzat.
• Representa un compromís amb una
  relació continuada.
• Se sustenta en la millora continua.
• Orienta a tota l’empresa cap al client.
• Client satisfet en cada relació.
Implantació del
marketing relacional

La part més difícil es la posada en
marxa i manteniment.

• Comporta una sèrie d’etapes:

   • Dissenyar un servei bàsic.

   • Estandaritzar la relació.

   • Augmentar el servei.

   • Fixar un preu relacional. Millors
     preus per a millors clients.

   • Aplicar el marketing intern.
     Incentivar als empleats per a
     que millorin l’atenció als clients.
La venda relacional
Processos de la venda relacional

• Satisfacció de necessitats. No vendre el que
  el client no necessiti.

• Solució de problemes. Es tracta d’aportar
  solucions concretes.

• Assessoria, com un expert.

• Confiança. La venda es basa en una relació
  de confiança.

• Comunicació en dos sentits.

• Coneixement de la competència. Els millors
  han de servir com referència.

• Obtenció d’informació del propi client.

• Proporcionar un major malor afegit sempre.

• Seguiment post-venda continuat.
El divorç del client i la marca
Dimensions del
marketing relacional

• Focus en el client a llarg termini.


• Fer i mantenir promeses.


• Involucrar al conjunt de
  l’organització en activitats de
  marketing.


• Implementar la interactivitat en els
  processos de marketing.


• Desenvolupar una cultura de servei
  als consumidors.


• Aconseguir i utilitzar informació dels
  clients.
Mesurar la satisfacció
del client

• Cal mesurar de forma continuada la
  satisfacció. Per això disposem de
  diversos procediments:

• Protocolitzar les queixes i
  suggeriments.

• Implementar qüestionaris.

• Mistery Shopper.

• Còmputo dels cients perduts. Donar
  explicació.

• Estudi d’incidents crítics i dels
  moments en que es produeixen.

• Investigar les exigències del
  consumidor.

• Investigar les expectatives futures.
Factors organizatius
de la nova orientació

• Se exigeix un nou tipus d’organització
  de treball i un important esforç de
  marketing intern.

• Decisions descentralitzades.

• Adaptació/personalització.

• Comunicació.

• Descripcions no detallades del treball.

• Pocs nivells organizatius.

• Departaments pensats en clients.

• Valorar l’eficàcia, la rapidsa i la redució
  de costos.

• També la flexibilitat, creativitat,
  dinamisme, teamwork, innovació i
  motivació personal.
La insatisfacció

Factors:


• El preu.


• La variabilitat dels preus.


• Importància psicològica.


• Prestacions.


• Nombre d’alternatives.


• Alternatives similars a preus diferents.


• Credibilitat de la font d’informació.
El temps de resposta
(dos casos pràctics)
És un factor capital en la satisfacció/
insatisfacció dels clients.

• En la fase de recerca/avaluació la
  massificació pot considerar-se un indicador
  positiu.

• En la fase del consum pot tenir efectes
  perjudicials.

• En la fase post-consum torna a valorar-se alt.

Cal gestionar el temps d’espera dels
consumidors tenint en compte que:

• El client no ocupat percep que el temps
  passa més lentament. Cal distreure’l.

• Proporcionar un rol i evitar la crispació.

• Informar la causa de l’espera. Evitar
  l’ansietat.

• Serveis personalitzats soporten més espera.
Recuperació del
servei

Davant un servei mal pestat cal:


• Adaptabilitat. Necessitats
  precises d’un client concret.


• Espontaneïtat. Actuar per
  agradar abans que l’hi demani.


• Comunicació. Donar
  explicacions i alternatives.


• Compensació. reconeixer
  l’error i compensar a canvi.
Eines de fidelització

• Servei d’Atenció al Client.


• Programes de fidelització.


• CRM (i sCRM).
Més enllà de la teoria...
Moltes gràcies!

Más contenido relacionado

Similar a Formació UdA. Fidelitzacio del client

ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6
ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6
ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6cambraandorra
 
Estratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsEstratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsMarketing per tu
 
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4Marketing per tu
 
Com realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectivaCom realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectivacedemmanresa
 
La direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresaLa direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresaCarles Salvador Parra
 
Plans empresa - Claus exit - Tarragona
Plans empresa - Claus exit - TarragonaPlans empresa - Claus exit - Tarragona
Plans empresa - Claus exit - TarragonaDavid Coloma Guerrero
 
Presentacio Q Petit Comerç
Presentacio Q Petit ComerçPresentacio Q Petit Comerç
Presentacio Q Petit ComerçSINERGIES
 
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptxAlicia Garcia Oliva
 
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSOACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSMarissa C.S.
 
Programa curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertia
Programa curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertiaPrograma curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertia
Programa curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertiaEstebanYubero
 
Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa
Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresaOacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa
Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresaMarissa C.S.
 
La Satisfacció del Client
La Satisfacció del Client La Satisfacció del Client
La Satisfacció del Client aguino8
 
Introducció al comerç on-line
Introducció al comerç on-lineIntroducció al comerç on-line
Introducció al comerç on-lineMarketing per tu
 
CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...SOMPirineu
 
CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...Xavier Cazorla Clarisó
 

Similar a Formació UdA. Fidelitzacio del client (20)

ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6
ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6
ATP 2013/2014 - Quadre de comandaments 6
 
Estratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsEstratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clients
 
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
Com crear una botiga on-line pel petit comerç: Unitat 4
 
Com realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectivaCom realitzar una acció comercial efectiva
Com realitzar una acció comercial efectiva
 
La direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresaLa direcció estratègica de l’empresa
La direcció estratègica de l’empresa
 
Plans empresa - Claus exit - Tarragona
Plans empresa - Claus exit - TarragonaPlans empresa - Claus exit - Tarragona
Plans empresa - Claus exit - Tarragona
 
Jornadadeprevencio 5
Jornadadeprevencio 5Jornadadeprevencio 5
Jornadadeprevencio 5
 
Presentacio Q Petit Comerç
Presentacio Q Petit ComerçPresentacio Q Petit Comerç
Presentacio Q Petit Comerç
 
Xarxes socials 5 - Social Media Plan
Xarxes socials 5 - Social Media PlanXarxes socials 5 - Social Media Plan
Xarxes socials 5 - Social Media Plan
 
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
5Maig les senyals de compra dels clients 5.13bpptx
 
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSOACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
 
CRM
CRMCRM
CRM
 
Programa curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertia
Programa curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertiaPrograma curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertia
Programa curso 2013 rentabilidad del punto de venta cambra comertia
 
Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa
Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresaOacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa
Oacv u.1.1 les relacions comercials a l'empresa
 
La Satisfacció del Client
La Satisfacció del Client La Satisfacció del Client
La Satisfacció del Client
 
Introducció al comerç on-line
Introducció al comerç on-lineIntroducció al comerç on-line
Introducció al comerç on-line
 
Les claus de la venda
Les claus de la vendaLes claus de la venda
Les claus de la venda
 
CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS: Certificacions, distintius i marques. Oportunitats per...
 
CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...
CURS MADE IN PIRINEUS. Certificacions, distintius i marques: oportunitats per...
 
Plans empresa - Claus exit - Lleida
Plans empresa - Claus exit - LleidaPlans empresa - Claus exit - Lleida
Plans empresa - Claus exit - Lleida
 

Más de Fernando Blanco

Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)
Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)
Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)Fernando Blanco
 
Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)Fernando Blanco
 
Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)
Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)
Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)Fernando Blanco
 
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socialsFormació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socialsFernando Blanco
 
Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"
Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"
Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"Fernando Blanco
 
Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011
Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011
Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011Fernando Blanco
 
Web 2.0 (tendències a Internet)
Web 2.0 (tendències a Internet)Web 2.0 (tendències a Internet)
Web 2.0 (tendències a Internet)Fernando Blanco
 
Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...
Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...
Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...Fernando Blanco
 
Fonaments de Google AdWords
Fonaments de Google AdWordsFonaments de Google AdWords
Fonaments de Google AdWordsFernando Blanco
 
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)Fernando Blanco
 
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatiusFormació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatiusFernando Blanco
 
La web social. Mayo 2009
La web social. Mayo 2009La web social. Mayo 2009
La web social. Mayo 2009Fernando Blanco
 

Más de Fernando Blanco (12)

Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)
Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)
Publicitat a Facebook i Instagram (Cambra de Comerç)
 
Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)Cloud/treball en xarxa (La Salle)
Cloud/treball en xarxa (La Salle)
 
Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)
Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)
Cloud Computing. (Lidera - Gener 2012)
 
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socialsFormació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
 
Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"
Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"
Universitat de Girona. "Andorra, de la neu a l'escapada"
 
Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011
Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011
Formació "Iniciació al Google Analytics", març 2011
 
Web 2.0 (tendències a Internet)
Web 2.0 (tendències a Internet)Web 2.0 (tendències a Internet)
Web 2.0 (tendències a Internet)
 
Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...
Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...
Postgrau d'assessorament tècnic comercial (comunicació i publicitat), Univers...
 
Fonaments de Google AdWords
Fonaments de Google AdWordsFonaments de Google AdWords
Fonaments de Google AdWords
 
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius (revisat)
 
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatiusFormació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius
Formació CCIS. Xarxes socials i blocs corporatius
 
La web social. Mayo 2009
La web social. Mayo 2009La web social. Mayo 2009
La web social. Mayo 2009
 

Último

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Último (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

Formació UdA. Fidelitzacio del client

  • 1. Fidelització del client Fernando Blanco
  • 2. Concepte de fidelització • És la relació de llarg termini amb els clients més rendibles. • Alta participació a les seves compres. • Passem del Mkt de curt termini al Mkt amb enfocament estratègic. • Competència creixent + exigències del client + canvis legals = Atenció Post-Compra. • És importantíssim saber quin % de les compres d’un client correspon a la nostra empresa. • De vegades interessa desfer-se dels clints menys rendibles.
  • 3. Gestió de clients • Parteix del coneixement profund dels mateixos. • Info = adaptació de servei => agrupar per segment • Fidelització no vol dir mantenir tots els clients, sinò millorar la rendibilitat de l’empresa. • Això vol dir que caldrà eliminar als menys rendibles. • Preveure l’efecte multiplicador d’alguns clients.
  • 4. Satisfacció del client • La fidelitat del client depen de tres factors fonamentals: 1. Satisfacció. 2. Barreres de sortida. 3. Valor percebut de les ofertes de la competència.
  • 5. Factors fonamentals de la fidelització • Satisfacció = expectatives abans - expectatives post. • Són valoracions subjectives. • Les barreres de sortida no creen una fidelitat autèntica, com ara les telefòniques o bancs • El client fidelitzat no avalua ofertes de la competència. Aquest és l’objectiu. • Satisfacció + cost canvi > valoració de nova oferta • Hem de crear sempre una diferenciació per no caure en una competència per preu. • Oferir més que el que paga i que ho percebi.
  • 6. Les causes de la fidelitat 1. Preu 2. Qualitat 3. Valor percebut 4. Imatge 5. Confiança 6. Inèrcia 7. Conformitat amb el grup 8. Evitar riscos 9. No hi ha alternativa
  • 7. Les avantatges de la fidelitat (I) • Facilita i incrementa les vendes. Cross selling. • Redueix el cost promocional. • Estabilitat de la plantilla. • Menor sensibilitat al preu. • Prescriptors i evangelistes: metges i Apple.
  • 8. Les avantatges de la fidelitat (II) • Redueix el risc percebut. • Rep un servei (cada cop més) personalitzat. • Evita els costos de canvi (psicològics i econòmics)
  • 9. La vinculació amb els clients • Converteix clients esporàdics en clients fidels. • Aquest puja esglaons en funció de la tasca de fidelització: • Possible • Potencial • Comprador • Eventual • Habitual • Exclusiu • Evangelista
  • 11. Generació de valor • És fonamental la percepció de valor per part dels clients. • Per això cal comunicar les diferenciacions i avantatges. • El client percep major valor en el servei personalitzat. • Busca informació per assegurar-se que ha encertat amb la compra. • L’atribució de valor és més important al principi de la transacció. • A major quantitat d’informació, major valor percebut. Efecte xef. • Avantatge competitiu sostenible = esforços que afegeixen valor continuament.
  • 12. Valor percebut pels clients Per millorar el valor percebut cal actuar sobre diversos factors: • Accesibilitat • Comunicació • Participació del client • Serveis afegits • Millorar la percepció d’atributs clau • Empleats orientats al consumidor
  • 13. El DPPS Cal analitzar el procès d’aportació de valor de forma sistemàtica mitjançant un DPPS, diagrama de procès de prestació de servei. • 1a fase: anàl.lisi del servei, concreció del procediment de prestació i llur fases. • 2a fase: descripció conceptual i gràfica del procès. • 3a fase: identificar les fases • 4a fase: detectar problemes • 5a fase: fixar els nivells de tolerància
  • 14. Marketing intern Una bona atenció al client --> Motivació i entrenaments dels RRHH • Els cinc principis del marketing intern: 1. El personal de l’empresa és el primer mercat a atendre 2. El personal ha de prestar serveis addicionals 3. Formació continuada 4. Comunicació interna optimitzada 5. Fomentar comunicació i tracte amable 6. L’empleat ha de comptar amb mitjans
  • 15. Principis organitzatius Factors d’èxit (McKinsey): • Identificar objectius a llarg termini. • Analitzar avantatge competitiu i centrar-s’hi. • Eliminar activitats i simplificar procesos. • Reduir staff. Les estructures planes redueixen costos. • Maximitzar contacte amb proveïdors i clients. • Equips multidisciplinaris. • Objectius de rendibilitat per a cada procès. • Empleats amb autoritat, informació i mitjans. • Dissenyar sistemes de remuneració en funció de la satisfacció del client.
  • 16. Expectatives i percepcions Fidelitat <-> Satisfacció <-> Expectatives Satisfacció = Percepció - Expectativa Escala d’expectatives • Servei adequat. • Esperat. • Desitjat.
  • 17. El servei desitjat Factors que afecten: • Les necessitats personals conformen els desitjos. • Les influències personals, de les seves pròpies experiències o per influència de l’entorn social. • També afecten al serveis esperat.
  • 18. El servei esperat Factors que afecten: • Intensificadors transitoris: factors que fan al client molt sensible al servei (p. ex: pressa). • Alternatives percebudes: el que espera depèn del nivell dels diferents competidors que constitueixen alternatives. • Factors situacionals: aquells que apareixen segons el parer del client i que el proveïdor no pot controlar. • La comunicació i les promeses corporatives.
  • 19. Les percepcions • No és una guerra de productes sinò de percepcions. • La satisfacció del client no deriva sempre de les característiques tècniques del producte. • Una part pot arribar de llurs característiques i altres de la imatge de marca. (Ex: vins) • El client a partir de poques dades construeix una imatge total del producte.
  • 20. Gestió de les percepcions • Hem d’identificar els atributs claus amb que els clients conformen la nostra imatge de marca. • El cas dels productes congelats. • Les percepcions depenen de: • Atributs físics • Atributs psicològics • Atributs sociològics • La informació post compra minimitza el factor de risc percebut.
  • 21. La qualitat del servei • És la mesura de l’excel.lència. • La qualitat en marketing adopta la perspectiva del client. • Tres preguntes: Què vol? Quan? A quin preu? • No és el mateix qualitat tècnica que qualitat de marketing. • Qualitat Total --> Satisfacció
  • 22. Gestió de la qualitat • Cal una gestió activa de la qualitat percebuda pels clients. • La talladora de gespa. • Soroll • Més soroll • La consulta i els diplomes.
  • 23. Deficiències en la qualitat de servei • La Direcció avalua malament les expectatives dels clients. • Les normes de qualitat no reflecteixen les percepcions de l’empresa. • El servei rebut no respón al promès per l’entitat.
  • 24. Factors de valoració de qualitat de servei • Tangibles (neteja, material imprès, vestimenta). • Absència d’errors. • Atenció ràpida i responsable. • Donar la sensació de que “el client és important”. • Donar sensació de seguretat. professionalitat. • Cortesia. Respecte i amabilitat. • Rapidesa en l’atenció telefònica. • Empatia.
  • 26. Expectatives de qualitat Són subjectives i depenen de cada client, tot i que hi ha tres aspectes fonamentals: • Les necessitats personals. • La informació rebuda. • L’experiència amb el servei.
  • 28. Millora del servei • Requereix un esforç continu que mantingui l’avantatge competitu. • Comença amb la identificació dels aspectes crítics i dels errors comesos, des de la perspectiva del client. • Un element diferenciador comú a quasi tots els serveis és proporcionar garanties i millorar els temps d’espera.
  • 29. Implementació del pla de qualitat Etapes • Diagnosi del problema. • Participació del personal. • Fixació numèrica d’objectius. • Control i avaluació (regular). Incorpora també: • Establir les dimensions del servei. • Mesurar les expectatives. • Mesurar les percepcions. • Avaluar la importància que els clients donen a cada atribut. • Analitzar la percepció dels clients sobre les empreses competidores. • Qualitat - Servei - Neteja
  • 30. Pla de qualitat: reenginyeria • Analitzar els processos que desenvolupa l’empresa. • Estudiar quins d’aquests processos aporten valor al client. • Analitzar quins processos rutinaris poden eliminar-se. • Estudiar a quins processos es produeixen els errors. • Eliminar tasques per reorganització. • Establir nous procediments.
  • 31. Certificació de qualitat. Aspectes. • El servei es presta responent a unes especificacions establertes. • I mitjançant una organització orientada a la satisfacció del client. • Se estableixen uns paràmetres d'exigència. • Aquests paràmetres es van a mesurar i controlar de forma contínua. • S’adoptaran mesures correctores si escau. • Disposar canals específiques per atendre als clients en les seves disconformitats i informar-los de les accions empreses. • L'establiment d'un sistema de qualitat total no es queda en l'establiment i anàlisi d'uns procediments o normes sinó que comporta un procés continu de control de qualitat.
  • 32. Certificació de qualitat. Aspectes (II). • Cal investigar a nivell d’usuari final per saber quins estandards exigeix a l’empresa. • Comunicar als empleats les accions i els resultats obtinguts parcialment. • Incentivar per motivar als RRHH. Fomentar l’orientació al client amb diners i no només amb reconeixements. • Controlar periòdicament les desviacions del programa. • La Direcció ha d’estar compromesa amb el programa de qualitat, aliniant incentius, formació i avaluació amb la satisfacció del client.
  • 33. Marketing de relacions “És un esforç integrat per identificar i mantenir una xarxa de clients, amb l'objectiu de reforçar-la contínuament en benefici d'ambdues parts, mitjançant contactes i interaccions individualitzats que generen valor al llarg del temps". Manuel Alfaro
  • 34. Elements del marketing relacional • Interès en conservar els clients. • Establir contactes freqüents i beneficiosos. • Visió de llarg termini. establiment de cooperació. • La qualitat ha de preocupar a tot els membres de l’organització. • Es personalitza el servei per afegir valor. • Les relacions no només són amb els clients, sinò que també són amb empleats, venedors, proveïdors i socis.
  • 35. Estratègia de marketing relacional • El procès de planificació d’una campanya consta de: • Anàlisi de la situació. Partim d'un estudi sobre els clients i les relacions de l'empresa amb els clients. • Determinació de l'activitat de l'empresa orientada al client. Estudiar les activitats de l'empresa que interactuen amb els clients. • La gestió de la comunicació. Estudiar la comunicació interna per millorar el servei al client i obtenir sinergies i una comunicació fluïda i interactiva amb ells. • El pla de màrqueting relacional. L'aplicació de l'estratègia relacional requereix un pla detallat que especifiqui objectius, accions, responsabilitats, recursos i sistema de control.
  • 36. Estratègia de marketing relacional (II) Factors que cal gestionar • Temps i l’evolució dels clients. • Confiança. • Flexibilitat. • Comunicació creativa. Principis del marketing relacional • Segmentat i personalitzat. • Representa un compromís amb una relació continuada. • Se sustenta en la millora continua. • Orienta a tota l’empresa cap al client. • Client satisfet en cada relació.
  • 37. Implantació del marketing relacional La part més difícil es la posada en marxa i manteniment. • Comporta una sèrie d’etapes: • Dissenyar un servei bàsic. • Estandaritzar la relació. • Augmentar el servei. • Fixar un preu relacional. Millors preus per a millors clients. • Aplicar el marketing intern. Incentivar als empleats per a que millorin l’atenció als clients.
  • 38. La venda relacional Processos de la venda relacional • Satisfacció de necessitats. No vendre el que el client no necessiti. • Solució de problemes. Es tracta d’aportar solucions concretes. • Assessoria, com un expert. • Confiança. La venda es basa en una relació de confiança. • Comunicació en dos sentits. • Coneixement de la competència. Els millors han de servir com referència. • Obtenció d’informació del propi client. • Proporcionar un major malor afegit sempre. • Seguiment post-venda continuat.
  • 39. El divorç del client i la marca
  • 40. Dimensions del marketing relacional • Focus en el client a llarg termini. • Fer i mantenir promeses. • Involucrar al conjunt de l’organització en activitats de marketing. • Implementar la interactivitat en els processos de marketing. • Desenvolupar una cultura de servei als consumidors. • Aconseguir i utilitzar informació dels clients.
  • 41. Mesurar la satisfacció del client • Cal mesurar de forma continuada la satisfacció. Per això disposem de diversos procediments: • Protocolitzar les queixes i suggeriments. • Implementar qüestionaris. • Mistery Shopper. • Còmputo dels cients perduts. Donar explicació. • Estudi d’incidents crítics i dels moments en que es produeixen. • Investigar les exigències del consumidor. • Investigar les expectatives futures.
  • 42. Factors organizatius de la nova orientació • Se exigeix un nou tipus d’organització de treball i un important esforç de marketing intern. • Decisions descentralitzades. • Adaptació/personalització. • Comunicació. • Descripcions no detallades del treball. • Pocs nivells organizatius. • Departaments pensats en clients. • Valorar l’eficàcia, la rapidsa i la redució de costos. • També la flexibilitat, creativitat, dinamisme, teamwork, innovació i motivació personal.
  • 43. La insatisfacció Factors: • El preu. • La variabilitat dels preus. • Importància psicològica. • Prestacions. • Nombre d’alternatives. • Alternatives similars a preus diferents. • Credibilitat de la font d’informació.
  • 44. El temps de resposta (dos casos pràctics) És un factor capital en la satisfacció/ insatisfacció dels clients. • En la fase de recerca/avaluació la massificació pot considerar-se un indicador positiu. • En la fase del consum pot tenir efectes perjudicials. • En la fase post-consum torna a valorar-se alt. Cal gestionar el temps d’espera dels consumidors tenint en compte que: • El client no ocupat percep que el temps passa més lentament. Cal distreure’l. • Proporcionar un rol i evitar la crispació. • Informar la causa de l’espera. Evitar l’ansietat. • Serveis personalitzats soporten més espera.
  • 45. Recuperació del servei Davant un servei mal pestat cal: • Adaptabilitat. Necessitats precises d’un client concret. • Espontaneïtat. Actuar per agradar abans que l’hi demani. • Comunicació. Donar explicacions i alternatives. • Compensació. reconeixer l’error i compensar a canvi.
  • 46. Eines de fidelització • Servei d’Atenció al Client. • Programes de fidelització. • CRM (i sCRM).
  • 47. Més enllà de la teoria...