1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2008 • número 101 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
Volen fer-nos retrocedir un
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
segle! No a les 65 hores!!!
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
E
Catalunya (FAPC) l 9 de juny, els ministres de llar tothom, pretenen prolongar la
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Treball de la Unió Europea jornada, provocant així encara més
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
van aprovar, sense cap vot en desocupació.
FEDERACIONS COMARCALS
contra, una “proposta de modifica- Perquè la Directiva és un instru-
ció” de l'actual Directiva sobre el ment per abaratir uns salaris ja de-
Anoia temps de treball. Amb això van en- vorats per la carestia de la vida.
Rambla Sant Isidre, 15, 1r gegar un procés que acabarà en la Perquè la prolongació de la jorna-
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es votació del Parlament Europeu, en da comporta un augment inevitable
Baix Camp/Priorat principi, el pròxim 19 de desembre. de la fatiga, que porta forçosament
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus Segons la nova proposta de Di- a un greu increment dels problemes
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 rectiva, els Estats podran permetre de salut laboral i de la sinistralitat.
Baix Llobregat augments de la jornada de treball Perquè, mentre els governs s'om-
Cra. Esplugues, 46 setmanal fins a les 60-65 hores, que plen cínicament la boca amb la con-
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
s'aplicarien a través de pactes indi- ciliació de la vida laboral i la vida fa-
viduals entre l'empresari/a i el treba- miliar i personal, les jornades de 10
Comerç, 5. 08840 Viladecans llador/a, encara que els convenis i 12 hores de la Directiva la conver-
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 fixin una jornada inferior. Això repre- teixen en un somni impossible, temps, generalitzant la prolonga- zació de la Universitat, de la Direc-
Baix Penedès
senta la tornada a jornades “legals” afectant en primer lloc la dona tre- ció de la jornada a les noves gene- tiva Bolkestein per liberalitzar i pri-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell de 10 a 12 hores i sis dies per set- balladora. racions. vatitzar els serveis públics o de la
Tel. i fax 977 66 09 32 mana. La proposta de Directiva es- Perquè la prolongació de la jorna- Perquè la Directiva no és quel- permanent pressió per allargar l'e-
cgt.baix.penedes@gmail.com
tableix també que els períodes de da és un complement necessari de com aïllat sinó una peça, sens dat de jubilació i retallar i privatitzar
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona descans en les guàrdies de col·lec- les polítiques de privatització dels dubte fonamental, de l'ofensiva de les pensions públiques.
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 tius com el personal sanitari o bom- serveis públics, que van de la mà l'Europa del Capital. Ve de la mà Exigim als europarlamentaris el
Garraf-Penedès bers deixaran de considerar-se del seu deteriorament i de la preca- de la Directiva de Retorn contra rebuig directe de la Directiva, i al
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat temps de treball efectiu. rització de les condicions laborals. milions d'immigrants (que presen- Govern Zapatero que faci un crida
Tel. i fax 93 893 42 61 Perquè no és veritat que la Direc- ta com a culpables de la desocu- urgent al seu repudi i exigeixi la
Maresme Per què cal aturar aquesta tiva sigui quelcom llunyà, que no pació), del pla Bolonya de privatit- seva immediata retirada.
Plaça Cuba, 18, 2n proposta infame?
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
ens afecta. Si s'aprova, el seu im-
Tel. i fax 93 790 90 34
Còmic - Águrrej
Perquè pretenen fer-nos retrocedir pacte serà immediat, tot i que no s'-
Vallès Oriental un segle, invalidant la jornada màxi- hagi traslladat encara a una llei es-
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
ma setmanal de 48 hores que l'OIT panyola. Per començar, la patronal
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 va oficialitzar el 1917, després podrà subcontractar personal de
d'una lluita llarga, dura i plena de països on la jornada de 60-65 hores
FEDERACIONS INTERCOMARCALS sacrificis del moviment obrer inter- hagi estat legalitzada. Ens faran
Girona
nacional per la jornada de 8 hores. xantatge també des del principi
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Perquè, en tractar d'imposar amb amenaces de deslocalització
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat l'augment de jornada mitjançant als països on la Directiva estigui ja
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Ponent acords individuals treballador/a-em- implantada. Els empresaris indivi-
Av. Catalunya, 2, 8è presa, ataquen una de les majors duals, a més a més, tampoc tarda-
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
conquestes de la lluita sindical: el ran gaire a aplicar-la, a l'empara del
Camp de Tarragona
dret de la classe treballadora a la Tribunal Europeu de Justícia, enca-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona representació i la negociació ra que la llei espanyola no s'hagi
cgttarragona@cgtcatalunya.cat col·lectiva, deixant el treballador a modificat, tal com succeeix ara amb
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
mercè de l'empresa. la Directiva Bolkestein.
FEDERACIONS LOCALS
Perquè, quan estan enviant mi- La pretensió del capitalisme eu-
lers de treballadors/es a l'atur, en ropeu és —si no ho impedim— ben
Barcelona comptes de reduir la jornada (co- clara: començar pels països i sec-
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org mençant per les 35 hores) o rebai- tors més desprotegits (com els pre-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 xar l'edat de jubilació als 60 anys, caris i precàries i les persones im-
Manresa és a dir, treballar menys per treba- migrants) per acabar, al cap d'un
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia
setembre del 2008.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. “La proposta pedagògica de
Sabadell Col·laboren en aquest número: Enric Duran, Josep Nadal, XGAE, Pasqual Aguilar, Colecti Ferrer i Guàrdia aposta pel canvi
Unió, 59 de les mentalitats, per una
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Malatextos, Roser Iborra, Rafael Cid, Miquel-Dídac Piñero, Correllengua, federacions i seccions sindi-
Tel. i fax 93 745 01 97 formació científica i racional que
cals de CGT. Fotografies: Dídac Salau. Il·lustracions: Azagra (portada) i Agurrej. Tirada: 10.000
Terrassa permeta una autèntica revolució
Ramon Llull, 130-136 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
social”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Toni Mollà dins “Quina política lingüística?”
Castellar del Vallès
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Octubre de 2008

3. REPORTATGE Cal reaccionar davant
Si acceptem les explicacions dels nostres d’aquest reajustament
explotadors és ben lògic que no enteguem res del sistema en forma
del que passa i que donem la raó als amos de crisi econòmica
QUINA CRISI?
Els creen del no res a través dels crèdits però ens els fan tornar amb interessos.
El 95 per cent dels diners
són creats pels bancs privats
Enric Duran (www.17-s.info) diners alhora, mai no posa en difi- públic, comercial, extern o de parti-
cultats els banquers a l'hora de re- culars. I no només això, sinó que
tornar dipòsits. Aquesta proporció quan es retornen els deutes, aquest
F
a ja més d'un any que la crisi acostumava a ser del 10 %, és a dir, diner desapareix, de manera que
financera és notícia. Des que 10 unitats en circulació per cada així el sistema financer disposa
va esclatar a Estats Units unitat real d'or existent a la reserva. d'una eina per ampliar o reduir el
amb el nom de crisi sub- prime, s'ha Aquest augment del diner en circu- diner en circulació.
publicat molt, explicant amb més o lació va afavorir l'expansió comer- Els diners els creen els bancs
menys precisió i encert, com s'ha cial al món i, un cop coneguda pels centrals i els bancs privats. Només
produït aquesta crisi en els aspectes estats, en lloc de prohibir-se, es va entre el 3 i el 5% dels diners en cir-
més concrets. El que no s'ha expli- regular. Per controlar el risc que culació han estat creats pels bancs
cat tant, i en cap cas en mitjans de això significava si se sabia que no centrals, la resta els creen els bancs
comunicació massius, és com la ne- hi havia diners per retornar a to- privats a través dels crèdits així com
cessitat de creixement exponencial thom, es va crear el sistema de (i cada vegada més) a través de
que té l'actual sistema financer és la bancs centrals, que disposarien de complexos sistemes d'especulació
causa de fons de la bombolla espe- reserves d'or addicionals per poder financera.
culativa, i per tant de la pròpia crisi, prestar als bancs en moments de Avui en dia, la creació de diner
a més de tenir una relació directa crisi. només està limitada per un regla-
amb les crisis energètica i alimentà- ment que indica en quines condi-
ria. Així doncs, aprofitarem aquesta La creació de diners a cions poden prestar diners els
oportunitat d'arribar al públic per l'actualitat bancs.
explicar no ja la crisi creditícia sinó En el cas de la Unió Europea, el
el rerefons que fa que el sistema fi- Amb el temps, el sistema de bancs reglament que obliga als bancs amb
nancer actual sigui una gran estafa centrals i reserva fraccionària s'ha el BCE (Banc Central Europeu),
per a la gent treballadora, alhora convertit en dominant al món; l'or diu que han de tenir com a reserva
que representa un perill per a la sos- que garantia el diner en circulació com a mínim el 2 % del total dels
tenibilitat de la vida al nostre plane- va anar minvant fins que el 1971 es diners; l'altre 98% el poden prestar i
ta. Entendrem així el paper que ju- va fer desaparèixer el patró or. És a invertir. Els diners dipositats a un
guen els bancs com a principals dir, es va deixar d'usar l'or com a termini igual o superior a dos anys
responsables de tot plegat. base real del diner. no estan afectats per aquesta
Tot i canviar aquest aspecte fona- norma, i es poden invertir al 100%.
Història de la creació de mental del sistema monetari, els Tot això es pot comprovar a l'article
diners bancs centrals i el sistema de reser- 4 del Reglament (CE) nº 1745/2003
va fraccionària van continuar, però (BCE/2003/9).
L'origen del negoci bancari ens re- amb unes reserves que consistien
munta a quan l'or era el diner real i, només en anotacions bancàries cre- Els estats davant la cre-
com a tal, el guardava l'orfebre en el ades en algun moment pels bancs ació privada dels diners
seu magatzem. Com que l'or era centrals. Aquestes reserves signifi-
molt pesat i incòmode de moure, caven diners però no estaven garan- Si el diner ja no és or (que era la
els diners en circulació eren partici- tides per cap diner que tingués una justificació amb què es va crear el
pacions d'aquest diner metàl·lic. Un base material. Això canvià comple- sistema de la banca comercial i els
dia, l'orfebre va pensar que podia tament la naturalesa del diner; tot el bancs centrals, com a responsables
cobrar interès pel préstec d'aquestes que tenim actualment en circulació de guardar l'or i convertir-lo en
participacions i per compensarho que la possibilitat de prestar diners en què només hi ha en reserva una surt del no res i per tant és un pur diner en circulació), com és que se-
va començar a pagar un interès estava clarament limitada per la part del que realment es presta. O, contracte, que només té valor per- gueixen sent només els bancs els
menor als dipositaris d'aquest or. quantitat d'or en circulació; llavors, dit d'una altra manera, a partir d'un què tothom n'hi dóna. únics que poden crear diners? i per
Així es va iniciar a Europa el nego- els orfebres, ja convertits en ban- diner real es crea diner del no res en El diner que es crea avui dia, es què només ho fan en forma de
ci bancari. quers, van inventar el sistema de re- una proporció que, tenint en comp- crea bàsicament a partir de préstecs,
Aquest sistema tenia el problema serva fraccionària, que consisteix te que no tothom retirarà els seus és a dir en forma de deute, ja sigui continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Octubre de 2008 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3 una gran crisi financera global, així
que ens atrevim a preguntar-nos:
deute que se'ls ha de retornar amb significa la crisi actual el fi del sis-
interessos? tema financer basat en el creixe-
Dit d'una altra manera: per què ment?
els Estats han de pagar interessos al
seu banc central per així poder fi- Guerres i finances
nançar la despesa pública, quan són
diners que podrien crear directa- Potser no us sorprendrà sentir que
ment els Estats en el moment de re- darrera de totes les guerres hi ha in-
alitzar aquestes despeses? teressos de la indústria d'armament
Potser l'única resposta lògica que per a vendre més armes i embutxa-
se'ns pot acudir és que la banca és car-se molts diners. La generació de
qui controla els governs i no al necessitats on no n'hi havia és co-
revés, oi? muna a totes les pràctiques del ca-
A Mayer Rothschild, membre de pitalisme actual. Ja siguin armes,
la dinastia europea de banquers nous televisors, sistemes de video-
més poderosa, se'l recorda per una vigilància o aparells elèctrics do-
cita que deia: “Deixeu-me emetre i mèstics, sempre ens trobem amb
controlar la creació del diner d'una importants interessos comercials al
nació i em serà igual qui en faci les darrera.
lleis”. Més desconeguda pel gran públic
és la utilització de les guerres pel
Els interessos i la món de les finances. La banca uti-
necessitat del tornar els deutes i els que no. diners perden valor en cada porció deixar de posar en circulació els dò- litza les guerres almenys de dues
de temps en què els tenim. Tot ple- lars que vulgui, ja que no ha de maneres fonamentals. Per una
creixement exponencial gat significa una quantitat robada donar explicacions a ningú ni de- banda, les astronòmiques despeses
La banca i la bombolla
Quan un banc concedeix un crèdit immobiliària immensa. mostrar cap garantia. I tres quarts econòmiques que genera una gue-
està creant el diner principal del A més, la inflació també serveix del mateix per la banca privada rra permeten al poder financer fer-
crèdit, però no el diner correspo- Si fa 15 anys era impensable que es per a tancar el cercle, ja que fa que d'Estats Units, amb l'únic límit de la se amb el domini dels països en
nent als interessos que el banc farà concedís una hipoteca a més de 15 els diners només tinguin un lloc fracció de reserva que ha de mante- lluita: aquests hauran d'estar-se
pagar al deutor durant la vida del o 20 anys, aquesta possibilitat s'ha fàcil on refugiar-se de la pèrdua de nir. Per tant, controlant la creació de molts i molts anys fent front al
préstec. Donat que tots els diners en doblat expressament, des dels valor i aquest lloc és un banc. Així dòlars, una minoria financera (re- deute extern contret, com històrica-
circulació es creen en forma de bancs i caixes, fins als 35 i 40 anys les persones, i especialment les que cordem que la FED és una entitat ment ha estat el cas de Nicaragua,
deute amb interessos, podem con- d'hipoteca actuals. Amb aquesta estalvien, estem forçades a prote- privada) controla els valors de les Filipinas, Nigeria, Camerun, Costa
cloure que el diner per tornar tots acció tan simple i alhora perversa, gir-nos de la devaluació buscant re- relacions econòmiques internacio- de Marfil i Zaire.
els interessos del deute simplement la banca ha facilitat i provocat l'en- fugi en un banc, el qual amb aquest nals. D'aquesta manera EEUU pot D'altra banda les guerres en què
no existeix. cariment dels habitatges, ja que nou ingrés podrà crear més diners i comprar tot el que vulgui a fora, intervenen principals potències,
Llavors, com és que el sistema fi- augmentant la capacitat d'endeuta- produir més inflació fent que la mentre que els altres països con- com és el cas de EUA, permeten
nancer ha sobreviscut tant de ment de les persones ha fet créixer roda no s'aturi. La inflació atrapa treuen deutes que han de pagar. Els crear una gran quantitat de diners
temps? Fonamentalment per dues els preus que tenim capacitat de els nostres diners en el sistema ban- poders internacionals aprofiten en forma de deute públic dels quals
raons: pagar. cari i és el millor incentiu que té per aquest deute per obligar als països només se'n paguen interessos, i d'a-
1. Perquè es financia amb l'en- Això ha beneficiat la banca per- a captar dipositaris. endeutats a assumir determinades questa manera es dóna al sistema la
deutament creixent, és a dir, que el què, amb les hipoteques, ha pogut Una de les conseqüències d'a- polítiques d'obertura de fronteres liquidesa monetària que necessita.
diner en circulació ha d'anar aug- crear diner i cobrar interessos en quest procés és la despossessió que per a les mercaderies i l'especulació La guerra d'Iraq ha permès als
mentant constantment per tal que es una quantia molt alta i amb un pateixen els jubilats. Les treballa- financera, forçant així que els pode- bancs d'EUA crear 3 bilions de dò-
puguin pagar els interessos dels índex de morositat mínim, gràcies a dores retirades veuen com tot i rosos s'apropiïn de les seves pro- lars des del seu inici. Aquest ha
deutes anteriors i el sistema no la característica de necessitat bàsica haver tingut una vida sencera dedi- duccions i recursos naturals a preus estat el cost de la guerra per EUA i
col·lapsi. Això té a veure amb com de l’habitatge. Amb l'augment de cada a la feina, al final de la seva irrisoris. alhora és la quantitat en que ha aug-
el sistema incita cada vegada més a preus, ha provocat el creixement vida productiva es troben amb què El diner tal i com està concebut mentat el seu deute nacional en el
tothom perquè s'endeuti, comen- desorbitat dels beneficis de les prin- la seva renda de jubilació els dóna és una eina a partir de la qual deter- mateix període, que actualment és
çant per les persones amb hipote- cipals constructores i immobiliàries un poder adquisitiu cada vegada minats poders financers s'apropien de prop de 10 bilions de dòlars. Són
ques, préstecs personals fàcils i rà- de l'Estat i així dels seus propis be- més baix. Precisament a l'edat en de tots els recursos naturals i hu- uns diners que no paguen els ciuta-
pids, targetes de crèdit; però també neficis, ja que principals accionistes què haurien de poder gaudir de tot mans del planeta. dans nordamericans sinó els de tot
les empreses i els estats. Parlem per de la majoria d'aquestes empreses l'esforç realitzat, resulta que és el món, a través de la inflació.
tant de creixement exponencial, de són bancs i sobretot caixes. quan menys tenen. Creixement infinit vs
l'economia i de l'espoli dels recur- planeta finit
sos naturals del planeta. La inflació com a El robatori financer en Enllaços de referència i
2. Perquè hi ha qui no retorna el robatori silenciós del l'àmbit internacional. Aquest sistema financer depèn de la per ampliar la
diner principal dels deutes i només concessió de cada vegada més
en paga l'interès. Aquest és el cas
nostre poder adquisitiu El finançament també intervé dins quantitat de diners en préstecs. Els
informació:
dels deutes públics dels estats més En crear diner i cobrar interessos del context dels intercanvis econò- préstecs es tradueixen finalment en “Capitalismo (financiero) global
poderosos, o de diverses empreses i sobre aquest, els bancs estan creant mics internacionals, és a dir de les impacte ambiental, donat que la y guerra permanente. El dólar,
institucions poderoses que tenen inflació, és a dir, estan augmentant importacions i de les exportacions gent els demana per comprar-se un wall street y la guerra contra
unes condicions privilegiades; o la quantitat de diner disponible de matèries primeres i productes cotxe, per viatjar, per ampliar una Iraq”. Ramon Fdez Duran, Virus
probablement també per totes les fi- sense augmentar al mateix temps la manufacturats. Si un país té una ba- indústria o per construir cases, entre Editorial
gures tipus pòlisses i targetes de oferta de béns i serveis. Si augmen- lança de pagaments negativa, és a d'altres exemples. Podem veure, “El diner és deute”. Video animat
crèdit, en les quals tampoc es retor- téssim la quantitat de moneda en dir que paga més pel que importa doncs, que aquest sistema de crei- sobre el funcionament del sistema
na el diner principal i el contracte circulació al doble sense augmentar que no pas cobra pel que exporta, xement de l'economia mitjançant el monetari, pots trobar-lo en cerca-
s'acostuma a renovar any rera any la quantitat de productes en un no podria comprar tot el que voldria préstec depèn de la conversió cons- dors doblat al castellà:
de manera indefinida. mode equivalent, no ens convertirí- si no s'endeutés. tant i creixent de recursos naturals http://www.moneyasdebt.com
En tot cas, això ens pot fer enten- em en el doble de rics, ja que, com El deute extern, per tant, és con- en CO2 i residus. I per tant, en un Documents, llibres i articles en re-
dre fins a quin punt el sistema fi- que hi haurien els mateixos béns, seqüència del dèficit comercial de moment en què estem arribant als lació a com funciona el sistema mo-
nancer necessita un deute en aug- els preus també es doblarien. les empreses i el govern d'un país límits del creixement de la produc- netari a:
ment, i com pot arribar a estar de Aquesta sobrecreació d'un diner en el seu balanç de pagaments in- ció d'energia a causa del declivi del http://www.altruists.org/375
relacionat l'augment de les hipote- que estem obligats a utilitzar ens ternacionals. petroli i quan també s'apropen els Un noticiari digital: una altra mane-
ques i dels crèdits al consum amb el afecta a totes les persones (siguem Des de després de la segona gue- límits de moltes explotacions mine- ra de pensar els fets econòmics a:
manteniment del sistema financer o no clients dels bancs), i quan rra mundial aquest comerç interna- res, podem concloure que aquest http://www.altereconomia.org
actual. aquest privilegi es manté en exclu- cional es fa bàsicament en dòlars i sistema creat fa més de 300 anys en Fòrums de debat i aprenentage
Per tant, dins del context global, siva per un grup d'institucions pri- des del 1971, en eliminar el patró base al crèdit creixent no pot conti- sobre la bombolla financera i im-
tothom està endeutat, i la diferència vades podem concloure que es trac- or, la Reserva Federal Americana nuar tal i com ara el coneixem. mobiliària a:
només es troba entre els que han de ta d'un robatori legal pel qual els (FED) té total llibertat per posar o Aquesta reflexió coincideix amb http://www.burbuja.info
4 Catalunya. Octubre de 2008

5. REPORTATGE
Crisi…? De quina crisi Crisi
Josep Nadal
(http://blocs.mesvilaweb.cat/josepn
parlem? E
adal)
ls carrers estan buits i els boti-
guers fumen sense presa a la
porta del negoci. La gent mira però
Comitè Confederal CGT miadament i signant una nova re- no compra, sembla que et diguen
Resposta sindical i social forma laboral que converteixi en amb els ulls. A les cases a l’hora de
E
n els últims mesos, el terme paper mullat els drets dels conve- dinar les famílies fan números i els
més repetit és el de "crisi". enfront la crisi econòmica nis col·lectius. més ben informats comenten que
Tots/es parlem d'ella, però D'altra banda, la política tributà- aquell gran centre comercial que fa
la pregunta que hem de fer-nos és: ria dirigida a beneficiar al capital un any va obrir amb la pompositat
“de quina crisi parlem o ens par- amb baixades d'impostos a les dels triomfadors, està tirant treba-
len?”. Perquè la classe treballadora grans fortunes i retallada de les co- lladors al carrer per què la gent no
duu ja molts anys sofrint la crisi titzacions empresarials, desembo- té un duro.
econòmica i laboral. ca en una política de privatitza- A nosaltres que en paraules de
L'Economia espanyola va créi- cions i desmantellament dels nostre president Camps som els
xer nominalment en l'últim decen- serveis públics que paguem entre més competitius, els més feliços,
ni a una mitjana anual superior al 3 tots/es. els millors, a nosaltres ens ha arri-
% del PIB. En aquest mateix perío- El capital, els governs, la patro- bat la crisi. Des dels més doctes en
de, els beneficis empresarials es nal i el sindicalisme majoritari, matèria econòmica fins els més
van multiplicar en un 73 %. El pretenen que “la seva crisi” la pa- analfabets, tots sabíem o preveiem
model de “creixement espanyol” guem els de sempre: els treballa- que això petaria. I clar, la primera
en aquesta dècada, seguint les di- dors/es, estafats amb les Reformes hòstia i la més forta per als més
rectrius de la globalització econò- Comitè Confederal CGT 3.- Campanya de jornades forma- Laborals i les polítiques de consum competitius, per als més feliços,
mica, es fonamenta en unes carac- tives i debat: “Una realitat de llui- insostenible que han fet desaparèi- per als millors.
terístiques que es poden visualitzar CGT desenvoluparà des de se- ta i compromís contra la crisi del xer el públic i les garanties de drets Martinsa-Fadesa ha presentat
amb facilitat en els sectors consi- tembre i els pròxims mesos, per capital”: De quina crisi parlem i per a tots/es. suspensió de pagaments i a Pego
derats essencialment més “dinà- tot l’Estat espanyol, les següents qui la pagarà?; crisi financera; No hem d'ignorar que aquest ens hem quedat amb una muntanya
mics”: (1) el sector immobiliari (el campanyes d’acció sindical i so- crisi de drets; crisi laboral; crisi procés d'empobriment de la majo- destrossada, només amb una quinta
maó en habitatge residencial i l'o- cial: de respostes. ria consolida la globalització capi- part de les cases previstes edifica-
bra pública en grans infraestructu- 1.- Campanya contra la privatit- 4.- Campanya contra l’acomiada- talista, des d'una concepció autori- des i amb un Ajuntament endeutat
res com autopistes i tren d'alta ve- zació dels serveis públics. Per ment lliure: Iniciativa Legislativa tària, repressiva i militarista de la fins a les celles que no contempla
locitat); (2) el sector turístic i de uns serveis públics socials i de Popular (ILP). societat, fomentant l'increment del cap alternativa per eixir de la crisi
serveis; (3) el sector financer basat qualitat. Rebuig de la Directiva 5.- Mobilització el 3 de desembre negoci armamentista, com l'espe- que no siga continuar construint. I
en el moviment virtual de capitals i Europea Bolkestein. de 2008 a Madrid. culació salvatge sobre l'energia i als altres pobles del voltant la tóni-
en l'especulació de terres, matèries 2.- Campanya de mobilitzacions i 6.- Mobilització internacional. l'agricultura, sent capaços de con- ca sembla ser la mateixa, fins i tot
primeres, armes, posant a la dispo- assemblees enfront de la crisi 7.- Cap a una Vaga General. demnar a la fam a desenes de mi- fan colps d’estat com el de Dénia
sició dels especuladors grans quan- econòmica: CGT, com organització, en lions de persones en tot el món. per construir encara més.
titats de diners; (4) l'explotació de -No a una nova Reforma Laboral paral·lel a la seva acció sindical Aquest procés global de reculades Més ciment és la guerra! Crida-
la immigració; (5) la depredació o Pacte Social. diària fàbrica a fàbrica, seguirà l'estem patint de manera especial ven els ideòlegs del sistema, l’agri-
del medi ambient; (6) la flexibilit- -No a l’abaratament de l’Acomia- treballant amb totes les seves en el cas de la UE, on assistim a un cultura s’ha mort planteu cases!
zació de les condicions laborals; i dament i Reforma de la Segure- energies per assolir la major mo- procés antidemocràtic d'imposició Era la consigna que manava als
(7) el desmantellament dels serveis tat Social. bilització social que doni respos- d'un tractat/constitució rebutjat una bars, als carrers i a les famílies. I
públics, tot això emmarcat en (8) -No a les ETT, tancaments, deslo- ta al cúmul d’agressions que la vegada i una altra en referèndum. ara les cases no es venen, i ara ja no
una política governamental que fo- calitzacions, externalitzacions. classe treballadora ve suportant, Una imposició acompanyada sabem fer res més que cases. Cases
menta el consumisme i l'ànsia de -Contra la Sinistralitat Laboral. desemmascarant als responsa- d'altres mesures que juntament que ningú vol comprar, cases que
propietat privada. -Contra la carestia de la vida. bles i lluitant perquè siguin ells amb l'autonomia dotada al Banc ni nosaltres podem pagar.
Les grans empreses de l'Ibex 35 -Contra la directiva europea qui paguin les conseqüències. Central Europeu constituïxen el Al bar de sempre, fent un tallat,
en aquest “casino” anomenat sobre Jornada Laboral de 65 Estem davant una crisi del siste- germen d'una autèntica dictadura escolte com un home d’uns setanta
Borsa, mouen anualment fins a un hores. ma neoliberal de lliure mercat, econòmica. Ens referim al Tractat anys brama segur d’ell mateix que
bilió d'euros, tant com tot el PIB de -Contra la Directiva europea que té com responsables als qui de Lisboa confirmat pel sindicalis- no hi ha faena per culpa dels immi-
l'estat espanyol. Els diners canvien sobre ETT. el sostenen: multinacionals, pa- me majoritari per a imposar la fle- grants. Potser no se’n recorda de
de mans, s'especula amb valors i -Contra la Directiva europea tronal, governs, UE i sindicats xibilitat laboral i l'acomiadament com el seu fill va fer fortuna i es va
actius ficticis i s'obtenen grans be- sobre retorn d’immigrant. oficialistes-majoritaris. lliure. La directiva Bolkestein que pagar una llarga adicció a la cocaï-
neficis per a empreses, accionistes ens imposa el desmantellament na explotant dos xicots romanesos i
i especuladors sense escrúpols. truïen els grans beneficis empresa- mesura que la població de rendes dels serveis públics. La directiva un equatorià que feien pasterades
Aquestes mateixes empreses rials. Als que sempre hem criticat baixes hagi augmentat a un ritme de la vergonya, de retorn de la im- de sol a sol.
embutxaquen als seus accionistes aquest model, se'ns ha tractat de superior que la de rendes mitges. migració, que restringeix movi- Però per l’estiu tot lo món viu i
prop de 450.000 milions d'euros en pessimistes, visionaris o derrotis- -L'Estat espanyol és un dels més ments i drets de les persones immi- malgrat les dificulats que tenen en-
l'últim decenni. Aquestes mateixes tes. desiguals en les rendes de les seves grants, quan ja no serveixen com guany molts estudiants per trobar
empreses i persones que ara parlen Un model de creixement insos- classes socials. mà d'obra barata, consolidant la treball en aquestos mesos, la situa-
de crisis, aquestes mateixes que tenible, injust i desigual a nivell A aquesta situació li deien “crei- violació dels drets civils de milions ció es manté per l’arribada encara
propugnen una aplicació total del planetari, i que a l'estat espanyol xement, bonança, miracle, etc.”, de treballadors. I la més recent di- massiva de turisme estival. Però la
sistema capitalista i de les teories atenta contra la justícia social al quan la realitat era ja d'una autènti- rectiva de les 65 hores sobre la Jor- tardor no serà igual, i l’hivern es
del lliure mercat, clamen ara per- presentar la següent realitat: ca crisi per a gran part de la socie- nada de Treball, que la perllonga i preveu ben dur.
què amb diners públics es cobrei- -Gairebé un terç de les llars espan- tat, i de forma significativa per a la considera el treball assalariat pel Marina Alta any 2008, les des-
xin els grans forats que elles matei- yoles són mileuristes. classe treballadora. temps que l'empresari determini, igualtats creixen i la classe política
xes han causat en l'economia -Els salaris acumulen una perduda En aquest moment, hem de tenir com un deure, impedint la vida so- sense més visió que la políticament
mundial, duent a l'extrema explota- continuada de poder adquisitiu. en compte que l'atur s'ha situat en cial de les persones. correcta recepta retallades socials,
ció a les persones i els recursos. -Els ingressos del 20 % de la po- el 11´5 % sense que la temporalitat Enfront d'aquesta imposició ne- policia i racisme. Entre les runes
Quan això marxava així, el blació més rica han passat a signi- hagi descendit del 33 %. L'IPC ha cessitem una cultura de la resistèn- del suposat estat del benestar, la
model “espanyol” era venut com ficar 5,1 vegades els ingressos del pujat al 5´5 % mentre els salaris se- cia contra el consumisme, contra el bèstia feixista prepara les seues mi-
resultat de l'esforç i la modernitat 20 % de la població més pobra. gueixen perdent poder adquisitiu. creixement pel creixement. Neces- llor gales per eixir al carrer a mus-
per a col·locar-nos entre els països -La població espanyola considera- Descendeix el PIB del seu creixe- sitem sortir al carrer per a parar cles de la massa al·lienada i defor-
més “rics i poderosos”. Ningú da com pobra se situa en el 20 %. ment econòmic per sota del 1 % i aquesta màquina d'injustícies i des- me. És el pla B del capital, quan les
qüestionava les bases sobre les -Els baixos salaris i l'alta precarie- es pretén incrementar la producti- igualtats anomenada economia de coses van mal a fer por a la gent.
quals es creixia i sobre qui es cons- tat en l'ocupació expliquen en gran vitat a costa d'abaratir més l'aco- mercat. Torne a vagar pels carrers...
Catalunya. Octubre de 2008 5

6. TREBALL-ECONOMIA Primer, deterioren
Privatitzar un servei públic significa els servei públic;
reconèixer el fracàs de la seva gestió; per després, el
tant, haurien de dimitir-ne els seus gestors. privatitzen
L’Administració
Pública
continua igual
En defensa
any rere any
Federació Estatal de
dels serveis públics
Treballadors de l’Administració Secretariat Permanent del
Pública FETAP-CGT Comitè Confederal de la CGT
D L
esprés de diversos anys sense a privatització, un atac al
clàusula de revisió salarial, els dret a disposar d'uns serveis
treballadors públics estan perdent, públics universals i de qua-
any rere any, poder adquisitiu. La litat.
CGT ha de ser capaç d’informar, Des de fa anys s'està desmantellant
en assemblees, als/les treballa- i privatitzant la xarxa de serveis
dors/es dels diferents organismes públics que pertanyen a tots i
de les diferents administracions pú- totes, i que s’han aconseguit des-
bliques per a organitzar-se i, quan prés de molt d'esforç i lluita tant de
arribi el moment i sigui possible, la societat com de la classe treba-
anar a una mobilització general per lladora. La privatització, sota qual-
a reivindicar els propis drets. sevol de les seves formes, és un
La CGT pot exigir-ho perquè és ab- atac al dret a disposar d'uns serveis
solutament independents de qual- públics universals i de qualitat
sevol partit polític. No supedita els (municipals, sanitaris, educatius,
drets dels empleats públics als inte- socials, transport, correus, aigua,
ressos partidistes. Per tant, aquesta habitatge, comunicacions…) que
total i radical independència, no garanteixin unes cotes mínimes de
només organitzativa i material, sinó benestar social per a la totalitat de
també filosòfica, garanteix l’absèn- la població.
cia de pactes ocults amb qualsevol Els administradors públics de tots
partit polític. Ja és hora, d’una ve- els colors polítics, en complicitat
gada per sempre, de reclamar que amb les empreses i els sindicats
retornin el deuen i que deixin d’uti- institucionals, pacten dia a dia, a
litzar als empleats públics com boc esquena de la societat i contra els
expiatori per a encobrir els seus seus interessos, la privatització de
errors (governi qui governi). tots aquests serveis públics a la re-
Les reivindicacions de la CGT es cerca de beneficis, convertint-los
materialitzen en els següents punts: en un negoci i deixant de ser un
1.- Accés a la funció pública amb dret. Aquesta és la norma del neoli-
publicitat i transparència i basant- beralisme: els serveis públics són
se en els principis d’igualtat, mèrit i un sector més amb el qual guanyar
capacitat, amb proves objectives diners, que els paguin qui tingui di-
que impedeixin les manipulacions. ners i la resta de ciutadans i ciuta-
2.- Recuperació del poder adqui- danes que pateixin.
sitiu perdut en els últims anys, amb La integració en la Unió Europea
un salari com a mínim del doble està significant assumir les directi-
del SMI i la inclusió de la clàusula ves neoliberals que ataquen direc-
de revisió salarial. tament el manteniment dels serveis
3.- Jubilació anticipada voluntà- públics com, per exemple, la direc-
ria als 60 anys amb 30 anys de co- tiva Bolkestein, segons la qual tots
tització amb el 100% de la base re- els serveis públics haurien de libe-
guladora. ralitzar-se i sotmetre's a les lleis del
4.- Jubilació parcial en les matei- mercat capitalista, al criteri de la
xes condicions que la resta dels tre- competitivitat i el benefici empre-
balladors. sarial. Així, després d'una planifi-
5.- Recuperació per a la funció cada campanya de desprestigi i de-
publica dels serveis públics priva- teriorament dels serveis públics, es
titzats. procedeix a la privatització.
6.- Potenciació del Sistema Pú- L'argument per privatitzar sempre privatitzats. pesa i ocupació pública, i dels ser- privat busca la rendibilitat, l'eficà-
blic de pensions i d’uns serveis pú- es basa en la farsa que el privat - Garantir un accés objectiu i veis socials i de protecció als cia i la competitivitat des de l'inte-
blics de qualitat. funciona millor que el públic, quan transparent a l'ocupació pública, col·lectius més desfavorits, en con- rès individualista.
7.- Absorció com a salari directe la realitat és: pèrdua d'ocupació, amb unes condicions laborals, so- traprestació als danys socials origi- - El públic garanteix drets sala-
de les quantitats dedicades ara a sa- precarietat dels nous contractes, cials i econòmiques dignes: a igual nats per les polítiques neoliberals. rials, laborals, socials, repartiment
lari diferit per a qui rebutgin els pèrdua de drets laborals, socials i treball, igual salari. Eradicació de La CGT defensa els serveis pú- de la riquesa, una major justícia,
plans de pensions. econòmics, una major explotació i la cada vegada més elevada preca- blics perquè: igualtat i solidaritat social mentre
8.- Pujades salarials lineals: l'encariment per a la ciutadania del rietat laboral en els serveis públics - L'objectiu del públic és la ren- que des del privat no hi ha redistri-
- Per la clàusula de revisió sala- propi servei. i socials. dibilitat social, no és econòmic i bució social.
rial. La CGT es rebel·la contra aquesta - Recuperar el poder adquisitiu persegueix la satisfacció de les ne- - Privatitzar un servei públic sig-
- Per l’equiparació entre totes les situació i segueix lluitant amb els perdut en els últims anys pels tre- cessitats de les persones mentre nifica reconèixer el fracàs de la
Administracions. objectius de: balladors públics, mitjançant aug- que el privat busca el benefici eco- gestió d'aquesta administració pú-
- A igual treball, igual salari. - Mantenir i millorar els serveis ments lineals, i la instauració per nòmic del empresariat. blica pel que la recepta hauria de
- Per la jubilació anticipada en públics i socials universals i de llei de la clàusula de revisió sala- - El públic busca la protecció so- ser la dimissió d'aquests gestors
totes les Administracions Publi- qualitat sota gestió pública. Recu- rial. cial i la redistribució de la riquesa públics més que no pas la privatit-
ques. perar els serveis externalitzats i/o - Augment significatiu de la des- de forma col·lectiva mentre que el zació.
6 Catalunya. Octubre de 2008

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
OPINIÓ
Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona
El pla anticrisi
“Els concursos serveixen dels EUA, la
més gran estafa
per contractar gent fidel” a la humanitat
Enric Duran, insubmís a la banca
7
00.000 milions de dòlars és el
Col·lectiu Catalunya que afirma que es gastarà el
govern d'EUA per “salvar” el
sistema financer del seu país. Ho
- Des de quan funciona la secció diu el president d'un país que té un
sindical i com us organitzeu? deute extern de 9.600.000 milions
- En l'àmbit de l'administració mu- de dòlars.
nicipal de Barcelona ja existien Aquests diners, per tant, aug-
dues altres seccions sindicals de la mentaran en més d'un 7% el deute
CGT, la de Parcs i Jardins i la del del pais nord-americà i serà creat
Consorci de Biblioteques. També per la reserva federal d'EUA, que el
la pròpia Secció Sindical de l'A- crearà del no res.
juntament es va constituir per pri- Per tant, serà una de les accions
mera vegada fa uns quants anys. El més inflacionistes de la història, ja
cert però, és que mai va aconseguir que es crearà molt i molt diner
presència als òrgans de representa- sense que hi hagi cap creixement
ció i es mantenia en un estat letàr- de la producció i consum de béns i
gic, fins que després d'una exitosa reivindicacions: la relació de llocs - I això dels concursos de provi- lació a dojo en l'habitatge i en els serveis que ho avali.
campanya d'afiliació, es va renovar de treball, les 35 hores setmanals, sió de llocs de treball deserts? serveis (elèctriques, etc.), mileuris- En ser encara el dòlar la moneda
i va ser capaç de convertir-se en la la clàusula de revisió salarial, la - Aquests concursos es fan per co- me i precarietat social molt remar- principal de reserva mundial, Es-
tercera força sindical a les elec- funcionarització i eliminació de brir certs llocs de treball que tenen cables i entrega de la urbs als nego- tats Units no pagarà aquest deute,
cions del 2007. l'externalització-privatització. I po- unes condicions especials de res- cis i al “pelotazo” urbanístic qui el pagarà llavors?
L’èxit a les eleccions va suposar, sarem en evidència públicament, ponsabilitat, penositat o dificultat mitjançant el màrqueting urbà. Aquest pla anticrisi farà devaluar
de retruc, un brusc augment del ni- davant de tota la plantilla, a qualse- tècnica i que representen usual- En segon lloc i igual d'important, el dòlar encara més i per tant el pla
vell de responsabilitat i autoexi- vol sindicat que renunciï a aquests ment una millora econòmica per sembla que a mesura que un partit el pagaran per una banda els ciuta-
gència, i reunions setmanals per objectius bàsics compartits. als treballadors que els guanyen. es perpetua en un govern, els “polí- dans dels països que tenen la seva
posar-nos al dia de les activitats als Són llocs de comandament, però tics” que marquen les prioritats i la moneda vinculada al dòlar, que
diferents sectors -el grup munici- - Ens podeu parlar de les exter- també llocs bàsics, com el d'infor- manera de fer de l'administració veuran com es continua devaluant.
pal té 13.000 treballadors!- i a la nalitzacions-privatitzacions? mador/a en un Districte. van deixant pas als “tecnòcrates” D'altra banda, el pagaran els es-
nostra secció. Com és obvi, també - Fa molts anys que l'Ajuntament, Des de fa dos o tres anys l'Ajunta- que veuen en la conservació del tats que tenen grans reserves de dò-
convoquem trimestralment l'as- com la majoria de les administra- ment ha trobat amb alguns d'a- control del govern i de l'adminis- lars com Xina, Corea i molts dels
semblea d'afiliats per rendir-los cions, deixa que la plantilla vagi quests concursos l'excusa perfecta tració un fi en si mateix. països exportadors de petroli, per
comptes i prendre les decisions es- minvant de forma continuada, per a contractar personal extern En última instància els tecnòcrates tant els pobles d'aquests països.
tratègiques. substituint-la per treballadors que passant pel davant dels aspirants de dels diferents partits són gairebé Per tant, Bush torna a aprofitar la
presten els mateixos serveis en l'actual plantilla que s'hi hagin pre- indistingibles (de fet, molts tecnò- situació hegemònica de la seva mo-
- Com us va la negociació del nou condicions laboralment precàries. sentat. El procediment és simple: crates canvien de partit quan can- neda i del seu país per tirar enda-
conveni? Això es fa per la via de la privatit- es fa el procés de selecció interna i, via el signe del govern correspo- vant un pla amb el qual es financa-
- Tot i ser la tercera força sindical, zació de serveis i equipaments pú- mitjançant uns criteris sobredi- nent), i per als tecnòcrates només ran els deutes d'empreses privades
és més que dubtós que estiguem en blics i també per la via, en principi mensionats i absurds, acaba per dir hi ha una manera “correcta”, “pro- a costa de bona part de la ciutada-
condicions de fer valer cap capaci- il·legal, de pagar per la cessió de que ningú no reuneix la puntuació fessional” o “eficient” de governar nia de la resta del món. O dit d'una
tat de balancejar a l'hora de signar treballadors a empreses que no fan mínima, i que, per tant, el lloc una administració, que és la que els altra manera, es pretén salvar l'eco-
o no el nou conveni. L'aritmètica res més que parar la mà i embutxa- queda desert. I com que el lloc hi expliquen als seminaris i màs- nomia financera a costa de perjudi-
de la representativitat, reforçada car-se una bona part dels diners queda desert, nomena “amb caràc- ters de les escoles de negocis: re- car totalment l'economia producti-
pels vergonyosos retalls que impo- que l'administració paga, a canvi ter d'urgència” directament a algú duir l'administració, esmicolar-la va, i això dit en paraules que
sa l'EBEP, en impedir als sindicats d'eliminar de la plantilla aquests de fora de l'Ajuntament, algú que, en peces independents i vendre o qualsevol persona entengui signifi-
amb menys d'un 10% de la repre- treballadors externs. de fet, no ha hagut de competir en contractar aquestes peces a la molt ca que els costos de comprar men-
sentació la possibilitat de negociar, Això últim sovint és difícil de pro- el mateix procés del qual s'ha ex- eficient iniciativa privada. Fer jar, de tenir serveis energètics, ha-
fa que de signar CC.OO. tingui la var davant dels tribunals, per diver- clòs els candidats de la plantilla. És qualsevol altra cosa la consideren bitatge etc. augmentaran sense que
clau del nou conveni, si com sem- ses raons, i concretament en el cas una manera perfecta d'envoltar-se simplement un error que cal evitar, augmentin els sous perquè les enti-
bla previsible UGT també signa. de l'Arxiu Històric, els propis tre- de persones agraïdes. Els concur- i els objectius polítics s'han de li- tats financeres puguin mantenir els
Això no vol dir que no tinguem res balladors afectats, amb el nostre sos serveixen per contractar treba- mitar als gestos simbòlics i a les seus beneficis i la seva situació pri-
a fer: el que fem és clarificar el que suport i el dels altres sindicats, van lladors fidels, unes persones que iniciatives puntuals i sense conti- vilegiada al món.
s'està tractant a les meses de nego- denunciar l'Ajuntament i a Magma d'altra banda queden en una situa- nuïtat que només busquen comprar Què s'hauria de fer en lloc d'ai-
ciació, i denunciar els comporta- (l'empresa prestamista). ció de precarietat, sotmeses al ca- el següent èxit electoral. xò? Les solucions passen per refor-
ments demagògics dels altres sin- El cas s'ha perdut en primera ins- prici de qui els ha contractat, els mular totalment el sistema financer
dicats i l'actitud gens dialogant de tància per l'escandalosa parcialitat quals en qualsevol moment poden - Una llegenda urbana diu que internacional, de manera que la
l'administració de l'alcalde Hereu. del jutge, que va treure tota credi- tornar a treure el concurs i retor- l'Ajuntament de Barcelona fun- creació de diners deixés d'estar en
Ens temem que, igual com s'ha fet bilitat al testimoni de la nostra nar-los a l'atur o al lloc d'on hagin ciona com a oficina de col·locació mans privades i passés a mans pú-
en anteriors convenis, es pretén companya Laura Coll, pel sol fet vingut. per a càrrecs intermitjos on bliques, com a part d'un pla de
tancar la negociació farcint l'articu- de pertànyer a un sindicat, i va col·loquen familiars de gent del transformació integral que hauria
lat de declaracions d'intencions, i donar per bones les peregrines afir- - Com és que l’Ajuntament cada PSC... de portar a posar l'economia en
d'adaptacions acotades de la llei vi- macions dels portantveus de l'A- cop privatitza més? - Malauradament i tret d'honroses mans de la política i no com ara
gent. I també atorgant a col·lectius juntament i de l'empresa, com si - En primer lloc, atès que el caràc- excepcions aquesta plaga, plena- que és a l’inrevés.
molt concrets alguna millora eco- ells fossin espectadors imparcials. ter esquerrà d'aquest govern és més ment constatable a l'Ajuntament de Així doncs, com he titulat aquest
nòmica per tal de dividir i desmo- Potser no s'ha dit la darrera paraula “pseudo” que no pas real, la qual Barcelona, ha afectat i afecta tots petit article: aquest pla anticrisi,
bilitzar el conjunt de la plantilla. en aquest tema, però hi ha molts al- cosa coincideix amb les polítiques els organismes públics, siguin del com a part del deute d'Estats Units
Nosaltres no acceptem aquest joc, tres casos similars a l'Ajuntament, urbanes que podem constatar a signe que siguin els partits que les és la més gran estafa de la humani-
ja hem dit quines són les nostres que també tirarem endavant. Barcelona: una ciutat amb especu- governen. tat.
Catalunya. Octubre de 2008 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Conseqüències
Les estacions del
de la crisi
Pepe Berlanga
ferrocarril, en lluita
SFF-CGT
E l sistema econòmic vigent,
més conegut com a capitalis-
prés de mantenir paralitzada l'ofer-
ta d'ocupació pública que respecte
les externalitzacions.
Es tracta, sens dubte, d'una agres-
borals del personal depenent de la
Direcció executiva d'Estacions de
A
me, necessita crisis periòdiques per questes mobilitzacions es al personal d'estacions suposava sió tant a la qualitat del servei a l'u- Viatgers, i, per una altra, que des
a regenerar-se i relegar a qui posen produeixen davant l'onada l'ingrés de 77 nous treballadors i suari del ferrocarril com al nivell i de la Direcció de ADIF, s'insti al
en perill la seva continuïtat. Conse- de privatitzacions dels ser- que va ser publicada per ADIF el qualitat de l'ocupació pública. Per Ministeri d'Administracions Públi-
qüentment, a un període de creixe- veis de venda, informació i atenció passat 12 d'Abril en compliment això, la CGT, així com la resta de ques perquè tiri endavant la OEP
ment, més o menys perllongat, el al client d'estacions d'ADIF. En el del RD 66/08 de 25 de gener sobre sindicats amb representació en el que cobreixi les necessitats dels in-
segueix un altre de dificultat eco- BOE del passat dia 5 d'Agost, Oferta d'Ocupació Pública per a Comitè General d'Empresa, va crements en la demanda d'aquest
nòmica. ADIF va publicar la licitació per 2008. convocar aturades per als dies 5, 15 servei i a més es reposi la taxa que
Durant aquest últim cicle, els procediment obert, del contracte La situació és especialment alar- i 19 de setembre, de 12 a 15 h i de l'empresa va assumir amb els sin-
senyals identitaris més significatius de servei i venda de bitllets en di- mant pel fet de publicar-se aques- 20 a 24 h per exigir d'una banda, dicats signants del ERO.
han girat al voltant de la globalitza- verses grans estacions, com les de tes licitacions cinc dies després d'- l'anul·lació de la resolució d'ADIF, ADIF, aplica la Llei del Sector Fe-
ció i la destrucció d’allò públic. Barcelona Sants, Passeig de Gra- haver-se ratificat un acord de instant a la seva publicació en el rroviari i aposta una vegada més
D'una banda, mitjançant la supres- cia, França, Tarragona i Lleida Pi- desenvolupament de la negociació, BOE per la qual es pretén la licita- per la precarietat laboral, amb tre-
sió de les traves a la lliure entrada i rineus i de l’atenció al client a Bar- avalat pels treballadors/es d'esta- ció per procediment obert del con- balladors pitjor formats, amb pit-
sortida de capitals, desembocant en celona Sants. cions en assemblees i que havia tracte de servei i venda de bitllets jors condicions de treball i retribu-
les deslocalitzacions i, per una En una mostra clara de cinisme i significat la suspensió de les mobi- en diferents estacions de la Direc- tives, que va en detriment de la
altra, a través de privatitzar els ser- menyspreu al que és un servei pú- litzacions que CGT estava portant ció executiva d'Estacions de Viat- qualitat del servei que s'ha de pres-
veis públics, sense excepció. Per blic bàsic per a l'usuari del ferroca- a terme durant els últims 6 mesos. gers, a fi de respectar el nivell d'o- tar als ciutadans/es. Les nefastes
contrarestar la desindustrialització, rril, i a les condicions de treball És necessari recordar que un dels cupació i les condicions de treball conseqüències d'aquesta llei es van
alguns estats han optat per la preca- dels/les treballadors/es d'estacions, punts reivindicatius d'aquestes mo- del personal de l'Empresa ADIF i aguditzant pas a pas en el ferroca-
rització de les condicions sociola- ADIF adopta aquesta decisió des- bilitzacions era la paralització de específicament, les condicions la- rril.
borales, l'eina utilitzada les diver-
ses reformes laborals.
En l'actual conjuntura, tant el Continua la repressió sindical a Telefónica: cinc treballadors
que succeït amb les ‘subprime’
com, en el cas de l'Estat espanyol,
acomiadats i quatre de sancionats
la crisi del totxo o bombolla immo- Sindicat Federal de Telefónica El pretext utilitzat per l’empresa és
biliària, es troben visiblement rela- de la CGT absolutament fals i les conseqüèn-
cionades entre si, encara que al- cies totalment desproporcionades,
guns intenten deslligar-les. La
veritat és que amb l'IPC disparat el
mes d'agost al 4,9 %, doblant l'ín-
L es sancions portades a terme
per Telefònica a Madrid es
concreten en 5 acomiadaments de
tal com ja és habitual en aquests
casos. L’acusen d’usar “la violèn-
cia, atropellament als vigilants,
dex a què es va arribar fa un any o delegats sindicals (un d'ells el com- pressions i coaccions, intentar
l’Euribor al 5,39 % al juliol, gaire- pany You de CGT) i 4 sancions de obrir les portes dels locals sindicals
bé un punt més que el mateix mes 45 dies d’ocupació i sou. Aquestes i protagonisme i participació en els
de 2007 o la reducció de 100.000 sancions per part de l'empresa es fets”, quan va ser el propi Antonio
afiliats a la Seguretat Social entre van produir després de la manifes- davant l’empresa i vigilants, i
juny i juliol, no són referents que tació del passat 26 de juny a Ma- veient el caire que estaven prenent
cridin a la tranquil·litat. drid en què, coincidint amb diver- els esdeveniments, qui va intentar
Però, tot i que això és preocupant ses convocatòries de vaga, es va tranquil·litzar als treballadors i de-
no són els únics sobresalts que realitzar una concentració convo- legats presents per a evitar que els
s'han projectat en un entorn ja per cada pel comitè d’empresa de Ma- successos anessin a més.
si alarmant. Durant l'últim any, drid que finalitzava davant la seu No oblidem que Telefònica és
entre agost 2007 i agost 2008, s'ha de Telefónica i els sindicats UGT- l’empresa més important de l’Estat
disparat l'atur gairebé un 25 %, CCOO. L'empresa va deduir una espanyol, amb uns beneficis al
500.000 persones han perdut el seu sèrie d’accions que qualificava 2007 de 8.906 milions d’euros, que
lloc de treball en aquest període, d’infraccions molt greus i sancio- han estat generats a través de l’ex- Davant d'això la CGT va portar a soluta arbitrarietat. No obstant això
sent el sector més afectat la cons- nables amb l’acomiadament. ternalització, la divisió en innom- terme una campanya de pressió Telefònica manté la qualificació de
trucció que incrementa un 71,02 % Durant aquesta concentració d’u- brables filials i retallant la plantilla sindical per defensar el company falta molt greu que el nostre com-
la seva aportació a les estadístiques nes 1.500 persones es van cridar directa fins a limitis mai imaginats. d’aquesta actuació tan miserable, pany ha impugnat.
de desocupats. Resultat, el perfil consignes, es van tirar petards, es Els trballadors i el delegat Antonio amb enviaments de faxos i correus Haurien de prendre nota tant els
del nou desocupat és home, paleta i mostraren pancartes, el normal en protestaven precisament contra als responsables de recursos hu- sindicats que tenen la majoria en el
que prestava els seus serveis en la qualsevol acte reivindicatiu orga- aquest model i contra la signatura mans de Telefónica, recollida de Comitè Intercentres, amb una ac-
costa mediterrània. nitzat pels treballadors i amb una d’un conveni frustrant i regressiu. signatures de suport, una concen- tuació vergonyosa en aquest con-
Les fórmules presentades per a alta participació. Sembla que Telefònica no ha vol- tració a Madrid el 10 de setembre flicte, com Telefònica que sembla
superar aquesta etapa són variopin- En un moment donat, els membres gut perdonar que aquesta protesta davant la seu de l’empresa al Dis- preferir mantenir el conflicte.
tas encara que reiteratives: modera- del comitè de vaga van intentar ac- tingués lloc davant les portes de la tricte C (el mateix lloc on es va fer Quan es comença a constatar les
ció salarial i més desregularització cedir a l’edifici per realitzar les seu de l’empresa ni que comptés la concentració del 26 de juny) i el deficiències d'un conveni, es pre-
laboral. Per si això no era suficient, funcions que per llei tenen enco- amb una alta participació de la 18 de setembre concentracions en senten els primers casos d'una
els empresaris arriben a suggerir manades però l'empresa els ho va plantilla. les diferents ciutats de l'Estat es- doble escala salarial (injusta sense
que és necessari obrir un “parèntesi negar. En aquell moment es va pro- El que hi ha realment darrere d'a- panyol, entre elles Tarragona. discussió) o s'anuncien Expedients
en el lliure mercat” per superar la duir una situació durant la qual quest nou atac al sindicalisme Finalment, han estat readmesos de Regulació d'Ocupació a Telefó-
crisi, reclamant de les administra- l’empresa indica que es produïxen combatiu és la intenció de Telefò- dos dels acomiadats, un d'ells el nica Móviles i T Soluciones, tota la
cions públiques ajudes econòmi- una sèrie de fets sancionables i de- nica que el comitè d’empresa de delegat de la CGT, però encara en representació social ha de poder
ques. És a dir, quan obtenien in- cideix acomiadar a cinc persones, Madrid torni a les mans dels seus falten tres. aplicar-se en aquest paper. Però per
gents beneficis incrementaven els totes elles representants dels treba- sindicats amics i eliminar la CGT Havent estimat l'empresa les al·le- a això, segueixen faltant tres com-
emoluents dels seus gestors i grati- lladors en el comitè d’empresa de d’aquest òrgan, aplicant el terror gacions del delegat de la CGT, re- panys als quals es manifesta el re-
ficaven els seus accionistes i ara Madrid, entre ells el company An- laboral com a fórmula dissuasòria. admetent-lo a mitjans de setembre, colzament en les mobilitzacions en
que arriba l'època de les vaques tonio Gómez Martín (You), desta- Per a això compten amb la inesti- ja només falta que els altres tres curs.
magres pretenen socialitzar les pèr- cat militant, a més de sancionar a mable col·laboració d’UGT- companys acomiadats recuperin la
dues en comptes de moderar els be- uns altres quatre treballadors amb CCOO a través del Comitè Inter- seva ocupació. El sentit comú ha Per a més informació:
neficis. 45 dies de feina i sou. centres. permès almenys rectificar una ab- www.cgt.es/telecomunicaciones/
8 Catalunya. Octubre de 2008