Revista Catalunya 67 Setembre 2005 CGT Catalu

1. Catalunya
◗ Setembre 2005 • número 67 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org
‘Només tens
‘Nomes
Muntatge: Carles Gené Text: Enric Casasses “Petita escena nocturna”
l’ànima il·legal’

2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Guanyar el futur
Químiques (FECIQ)
gafem el manifest de l’onze lluny del nou talant espanyol que
A
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya de setembre d’enguany de ens ven una suposada forma de
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de la CGT per fer aquesta edi- participació dins un federalisme
Catalunya (FAPC) torial, que diu que: mal entès en mans de les elits polí-
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona tiques i empresarials; lluny també
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
“És 11 de setembre, diada de les del tripartit de les formes i pocs
catalanes, milions de persones continguts, que segueix privatit-
FEDERACIONS COMARCALS que sobrevivim i som explotades: zant, especulant, criminalitzant...
Anoia treballadores, aturades, pensionis- com tot govern al servei de l’esta-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada tes, precaritzades, pageses, tisme i el capital; i lluny del sectaris-
Tel. i fax 93 804 29 85 menystingudes per les estadísti- me present tant en els qui atorguen
Baix Camp/Priorat ques oficials, immigrades, detingu- patents de catalanitat com en els
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net
des, preses, discriminades, empo- que posen en entredit la vàlua re-
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 brides, perseguides per la nostra volucionària de les catalanes.
Baix Llobregat acció sindical, política, social, pel Perquè el poble català som lla-
Cra. Esplugues, 46
nostre color de pell, perquè no vor de la transformació social, junt
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tenim papers, perquè okupem. a tants d’altres pobles, i no ens cal
Baix Penedès Som tot això i molt més, però no quatre barres monàrquiques ni
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell som víctimes, ni botxins. No tenim contes de reis i espases. Ens cal
Tel. i fax 977 66 09 32
Estat ni tampoc el volem. No tenim unitat, superar prejudicis, fugir de
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109 capital, ni armes químiques ni mit- l’autoodi però també del fonamen-
08912 Badalona jans de comunicació de masses, talisme, obrir els ulls a la diversitat
cgt_bn@wanadoo.es
Tel. i fax 93 383 18 03 però tenim una cultura o moltes ètnica i cultural que és ja la nostra
Garraf-Penedès cultures que es fan també als ca- pròpia, no perdre ni un segon en
Lepant, 23, baixos sals, centres socials okupats, ate- personatges signamanifestos que
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Tel. i fax 93 893 42 61 neus, seccions sindicals i cases, només cerquen protagonisme, par-
Maresme entossudides en no desapaó capi- lar amb les persones, espais i
Plaça Cuba, 18, 2n talista, sense llengua, sense nom, col·lectius que ens envolten, treba-
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com
Tel. i fax 93 790 90 34 sense rumb. llar-hi colze a colze per l’emancipa-
Vallès Oriental Tenim moltes cares i procedèn- Perquè el futur és dels pobles. ón en què ens autoorganitzem lliu- ció personal, social i nacional; cada
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos cies. Tenim un o molts projectes Un demà en què les llengües no si- rement, per pobles, barris i afini- organització des del seu àmbit -la
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 anticapitalistes. Tenim el passat de guin minoritzades, en què les cultu- tats. L’altre-món-és-possible serà CGT als llocs de treball, als conve-
poble combatiu i llibertari, amb res siguin respectades, en què les conformat de països com el nostre nis col·lectius, a les assemblees de
FEDERACIONS INTERCOMARCALS grans idees i projectes en què em- persones facin casa seva en el o no serà. treballadores, a les reunions díim-
mirallar-nos, de la mà de Salvador racó del planeta que vulguin, en Des de l’anarcosindicalisme ca- migrades, a les denúncies, a les
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
Seguí, Isabel Vilà, Joan Peiró i tan- què la subsistència no passi per talà cerquem aquest futur, lluny de vagues i aturades- la resta de
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es tes d’altres. Tenim un present des- treball precari, abusiu i estressant constitucions europees que ens col·lectius en els seus espais de
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
dibuixat, de lògica estatista, mer- amb què diferenciar-nos les unes imposen capitalisme i militarisme lluita, confluint en una riuada de
Ponent
Av. Catalunya, 8è
, 2 cantilista i individual. Però sobretot de les altres, un demà sense impe- com l’essència d’un nou supraestat gent decidida a deixar de ser pas-
25002 Lleida - lleida@cgt.es tenim un futur. rialisme ni drets de conquesta, un al servei dels poders econòmics; sat, per ser futur”.
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es
Homo homini lupus est ■ Txema
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgt.es
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí
Colom, 3-5
08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net
Tel. i fax 93 588 17 96
Sabadell
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Tel. i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136
08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha
Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Xavi, Jose, Pau, Josep, Carlus, Mireia, Josep, Patrícia, tancat el dissabte 20 d’agost del 2005.
Castellar del Vallès Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest número: Ricard Vilaregut, Ass. Antirepressiva de
Pedrissos, 9 bis Ponent, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Toni Strubell, Plataforma Popular contra el Pla
08211 Castellar del Vallès
cgt_castellar@terra.es Caufec, Ecologistes en Acció, XELL, David Fernández, Antonina Rodrigo, CSO La Gàbia, Nieves
Tel. i fax 93 714 21 21 Alonso, M. G. “El Sevilla”, Contrainfos, Francesc Poblet, Carlos Navarro, federacions i seccions sin- “No capten tes orelles
dicals de CGT. Fotografies: J. M. Aranda, Carles Gené (muntatge portada), Dídac Salau, Mireia
Sallent el reny injust,
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Bordonada, Gabriel Serra, Josep Puigdollers i Indymedia Barcelona. Il·lustració: Txema.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: l’ordre abusiva”
Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: (tot el
Olesa de Montserrat que volgueu publicar a la revista feu-nos-ho arribar a aquesta adreça) catalunyacgt@cgt.es i (cro-
Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa “Ase”, de Pere Quart,
Tel. 93 778 04 93
nologia) cronocata@cgt.es
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins de “Bestiari”
2 Catalunya. Setembre de 2005

3. REPORTATGE L’important per als
La repressió contra els moviments socials, repressaliats i voltants
quan aquests incideixen en el seu voltant, és no perdre de vista
és una estratègia per desmuntar-los el moment i els fets
REPRESSIÓ
El cas de Torà com a exemple
Text: Assemblea Antirepressiva
de Ponent; fotos: Dídac Salau
Q
uan arriba un cop repressiu
és gran el trasbals que pre-
tén provocar i provoca a
nivell personal i col·lectiu i/o so-
cial. És fa molt difícil entendre i ex-
plicar el que genera en la persona,
en els familiars, en l’entorn més
proper i, fins i tot, en el més llunyà.
Moltes de les coses que succeeixen
en aquell moment i durant els
mesos i anys posteriors, a vegades,
tenen una connexió directa amb la
repressió.
Quan arriba un cop repressiu
provoca una “ferida” que deixa en
la persona i en el seu entorn un resi-
du permanent del qual no se n’ha
de deixar de parlar.
Aquest reportatge vol parlar de la
repressió i mostrar, a través dels
anomenats “fets de Torà”, les simi-
lituds i/o diferències amb altres
cops repressius i la seva cara proba-
blement més desconeguda. És un
recull de les experiències de diver-
ses persones que van viure el cas de
Torà de diferents maneres.
Els indicis
De vegades hi ha indicis de l’arri-
bada d’un possible cop repressiu, l’onada repressiva posterior. Un nentins més havien estat detinguts de Torà, amb uns 1.200 habitants, ments han de deixar pas a les reac-
que acostuma a donar-se, en mo- membre d’una organització antire- el 12 d’octubre del 2001 després de es podia aplicar a un jove la Llei cions i les accions de solidaritat”.
ments en què persones i col·lectius pressiva apunta que “saps quines la manifestació a Barcelona, van Antiterrorista (LAT). Una llei d’ex- Al poble de Torà “Està tothom
s’estan organitzant entre ells o quan són les causes i les probabilitats po- ser durament criminalitzats per la cepció que permet violar amb im- espantat. Ahir a la nit -dimecres 2
s’està duent a terme una bona tasca lítiques que et succeeixi com a grup premsa acusats de participar en un punitat la integritat psíquica i física d’abril- semblava com si hagués
política. Segons un membre dels i coneixes les seves conseqüències, imaginari “comando Torà” i el ju- de les persones detingudes com a entrat l’exèrcit a prendre el poble.
col·lectius de la zona: “Darrere de però tens una predisposició innata a liol del 2005 absolts dels delictes conseqüència de la incomunicació i Han declarat l’estat de setge!” co-
Torà hi havia un pla estructurat per pensar que mai no et passarà”. que se’ls imputaven. aïllament absolut a què són sotme- mentava una veïna. El pare d’en
desestabilitzar tot un col·lectiu de “En una trobada amb en Jordi va ses durant cinc dies. A més, aquest Jordi manifestà “vam sentir por,
persones de diferents llocs i grups, tornar a comentar que diversos cot- La desaparició i el règim d’incomunicació nega els sense saber què fer, on anar i sobre-
que a poc a poc, s’havien organitzat xes amb agents de paisans l’havien desconcert de la drets bàsics de les persones detin- tot sense saber on era durant 18
i havien decidit criticar la societat estat seguint... no vaig adonar-me gudes com l’elecció d’advocat o el hores perquè els Mossos deien que
des de les seves arrels feixistes”. de la gravetat dels fets que s’anun-
detenció desenvolupament normal de l’exer- no sabien res i el tenien a la seva
Cal tenir clar que “La repressió és ciaven. Així va ser com a l’endemà Davant la desaparició, moltes per- cici de la defensa durant la declara- comissaria”.
un instrument de l’Estat (de dret o mateix em vaig assabentar que sones del poble van estar buscant- ció. La Llei Antiterrorista comporta El carrer és un batibull “El clima
no) que s’utilitza per apaivagar havia ‘desaparegut’...” explica una lo “els seus pares, familiars, amics i la declaració davant dels jutges de de tensió no està sols determinat pel
col·lectius i/o grups de persones ac- jove de la zona. Entre el gener i fe- també els bombers, el van buscar l’Audiencia Nacional (hereva di- que pot succeir a les persones detin-
tives per un canvi social, se’ns des- brer del 2003, en Jordi, un dels de- durant tota la nit per la carretera recta del Tribunal de Orden Público gudes, sinó per la sensació de con-
legitima i se’ns agredeix”. tinguts de Torà, havia denunciat se- perquè pensaven que havia tingut franquista) ubicada a Madrid. trol absolut... sobre la gent solidà-
S’havien donat en poc temps al- guiments. L’1 d’abril, quan tornava un accident. Fins i tot, vam trucar Un cop conegut el motiu de la ria” explica un membre dels
tres casos: Gràcia, València... de la seva feina, va ser detingut “ja els Mossos però no vam obtenir cap desaparició, la premsa se’n fa ressò col·lectius de la zona. I afegeix “La
Abans de les detencions, la premsa ho havia estat un altre cop i més o resposta”. Durant els primers mo- i les persones comencen a organit- ràbia i la impotència crec que són
es feia ressò de danys realitzats en menys saps els passos que seguiran ments d’incertesa, els familiars pa- zar-se per respondre davant del que els dos sentiments que més s’apro-
la zona de Lleida des del 1997. S’a- els policies. A més, ja començaven tien un doble desconcert: no enten- està succeint. “A nivell personal, pen al que vam viure; a part, des-
naven recopilant accions, difonent a ser habituals els seguiments i per dre el que estava succeint i no els primers moments són com si prés reaparegué la paranoia, que ja
la seva realització i imputant-les a això aquell dia no em vaig alterar poder trobar ningú que els expli- fossis un espectador inert que con- hi era present, però amb les deten-
un suposat escamot, iniciant així la massa, però sabia que no era un dia qués per què. templa un accident a gran velocitat
criminalització que acompanyaria normal” explica en Jordi. Ell i 7 po- Res no feia pensar que a la vila malintencionat”, després “els senti- continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Setembre de 2005 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3 ritme de treball afluixa una mica i
es comença a poder analitzar tot el
cions va tenir un “boom”; cosa to- que ha passat i a actuar més serena-
talment normal dins d’un cas de re- ment. La solidaritat continua arreu:
pressió política”. La paranoia crea- “l’important és intentar que surtin
da porta a rumors que s’escampen d’allà i fer pressió a diferents ni-
per si sols. Després de la detenció vells -tot i que alguns no ens agra-
d’en Jordi “... es comentava que als din o no els vulguem utilitzar; però
expedients policíacs hi havia els sempre s’han de tenir en compte-
noms de moltes persones de l’en- suport al carrer, nivell legal, mitjans
torn, que hi hauria més detencions, de comunicació, contactes polítics,
fins i tot es deien noms concrets i es gent propera a institucions judi-
parlava de com avisar-los perquè cials...”
estiguessin preparats...”. La premsa
hi contribuïa: “Els agents tenien La posada en llibertat
previst ahir registrar més domicilis
de Lleida” i “Fonts consultades per El 9 de juny són posats en llibertat,
Segre van explicar que mossos i sota fiança, i rebuts a Torà gairebé
policies buscaven almenys tres per- com uns herois “Tenia ganes d'
sones més a Lleida i Barcelona...” estar moltes hores amb la meva
(diari “Segre”, 3 d’abril). Dos joves companya i veure tots els com-
més del poble de Torà van ser detin- panys de col·lectius amb qui tenia
guts posteriorment. gran amistat”, “veure el meu poble,
a veure si havia canviat alguna
L’aïllament i les cosa, semblava que hagués passat
tortures una eternitat” diu un dels joves de
L’APUNT Torà. “El que més em va agradar va
L’aïllament de la Llei Antiterrorista ser veure el poble ple de pancartes
es viu amb: sensació de control ab- Presentació de la Coordinadora contra la Tortura reclamant la llibertat. Em vaig sen-
solut sobre la persona, desconcert, tir molt acollit i potser massa, com
indefensió, soledat... “les primeres El 20 de juny es va fer a Barcelona de Barcelona, l’Associació represaliades com d’organismes un triomfador” i “El que menys, la
hores bé, ja que tens energia i notes la presentació de la Coordinadora Memòria Contra la Tortura, Acció internacionals, associacions hu- falsedat d’algunes persones”. En
que podràs guanyar aquells mons- contra la Tortura amb la presèn- dels Cristians per l’Abolició de la manitàries o col·legis professio- Jordi creia que “se seguiria amb la
tres, però cinc dies...” diu en Jordi, cia dels diferents col·lectius que Tortura, Alerta Solidària i les Co- nals, no s’ha pogut eradicar plataforma fins al final... és el que
“no passen les hores, no saps quina la componen. ordinadores Antirepressives de aquesta pràctica aberrant. És em van dir el dia de la rebuda a
hora és i no et deixen dormir, et fan Al Principat, fins ara, s’hi han Gràcia i Sants. més, sembla que dia a dia es con- Torà”.
xantatge amb el menjar”. Aquesta sumat l’Observatori del Sistema En la presentació de la coordi- solida. Des de 1977, als Països D’altra banda, les persones dels
situació “Et genera sentiments Penal de la Universitat de Barce- nadora es va fer públic l’informe Catalans es poden comptabilitzar col·lectius solidaris tenien sensa-
d’impotència, de saber que estàs lona, l’Associació Catalana pels sobre tortures de l’any 2004, que més de 250 detencions sota la cions diferents: “sents tranquil·litat,
absolutament sol... poden fer amb Drets Humans, la Comissió de documenta com, tot i les reitera- Llei antiterrorista; totes les de- però has d’estar atent al que ha de
tu el que vulguin amb un cent per Defensa del Col·legi d’Advocats des denúncies, tant de persones núncies s’han arxivat. venir”, manifesta un company, i
cent d’impunitat”. “alegria i una sensació d’alleugeri-
Davant les situacions creades du- des, els cops amb objectes que no oblidar que és una detenció amb Maria a la Unitat de Cures Intensi- ment... ganes de veure’l però tam-
rant l’aïllament, la persona busca deixen marca... arribant al punt de motius polítics i que cal actuar en ves, pogués tornar cap a casa pel poc de voler-lo atabalar” comenta
eines que l’ajudin a suportar la si- l’ús d’amfetamines, com en el cas aquest sentit, amb més objectivitat, seu estat de salut el 8 d’abril. Així una altra.
tuació. En Jordi recorda “Penso que de Torà. sense deixar-se emportar pels ner- va ser com es van poder treure els La posada en llibertat amb cà-
podré aguantar i sortiré en llibertat, vis o les frustracions”. informes mèdics que demostren el rrecs va lligada, però, a la desmobi-
em parlo a mi mateix, molt sovint, Al carrer: de l’impuls a D’altra banda, “La premsa és un subministrament d’amfetamines i a lització: “es veia venir, no és que
ja que no pots xerrar amb ningú de l’organització dels fronts més complicats perquè la vegada “no van impedir que tin- volguéssim que es quedessin a la
confiança”. “Penso quin serà el saps que la majoria estan en mans guéssim cert temps de parlar amb presó però sabíem que quan sorti-
pròxim gest, la pròxima pregunta o Mentrestant, els dies al carrer te- del poder, a favor dels Mossos ell perquè veiés que no estava sol i rien tot s’acabaria, la gent pensaria
el pròxim insult del policia, quan nien un ritme frenètic, l’estratègia d’Esquadra i que col·laboren amb que calia pensar fredament com co- que ja estava... passaria el temps i
feien el que havia pensat jo, em de desgast funcionava a la perfec- la criminalització”. “Els primers mençar a treballar per asserenar els ells estarien igual però sense el su-
sentia com superior, ja que havia ció, la gent més propera i els dies es va acordar no treure un car- ànims”. port ni l’interès de la gent. Nosal-
premeditat el que farien...”. D’al- col·lectius crítics de la zona només tell que acusava a la premsa local, tres demanàvem llibertat sense cà-
tres eines utilitzades per persones estaven pensant, treballant i actuant que deia: “”Segre” i “La Mañana” L’empresonament rrecs”
detingudes són: pensar en la gent per fer front al cop repressiu. apunten, Garzón dispara!” Malgrat Durant dos anys hi ha hagut un
que s’estima, adonar-se que el que Quan els sentiments deixen lloc això, els enfrontaments amb ells no El dia següent, el 9 d’abril, els estira i arronsa a l’hora de poder fer
diuen és mentida, mantenir-se actiu la reflexió i es converteixen en ac- es van poder evitar, sobretot amb el Mossos d’Esquadra se l’emporten a una defensa política del cas, hi ha
sabent el que faran, tenir clar que tuacions, més o menys organitza- diari “Segre” i el periodista Eduard l’Audiencia Nacional (Madrid) se- diferents criteris entre les tres per-
són pocs dies i que el temps juga en des, per fer front a la situació “...hi Bayona”. El 6 d’abril va treure un guits per cotxes de familiars i sones detingudes respecte a la ma-
contra seu, saber què es pot fer en havia convocada una marxa de su- titular dient “Joves de l’onada inde- amics. Davant la seva negativa a nera d’actuar, fet que ja es manifes-
els diferents moments, ... port als presos i preses a Lleida, s’- pendentista i antisistema importen declarar sense la presència del seu tava des del principi. En Jordi
Tot i les diferents mecanismes de havia d’anar fins a la presó i es va la kale borroka basca i provoquen a advocat, és ingressat en presó pre- explica que “amb els altres dos no
defensa, una detenció sota la LAT aprofitar per fer-la per Torà”. Una Lleida una vintena d’atemptats en 6 ventiva a Soto del Real. hi ha cap tipus de comunicació, ja
“no té res a veure amb una detenció veïna de la zona explica: “Aquest anys” o digué mentides com que Els familiars, “en estar a 650 km que ells no volen que res ni ningú
ordinària... per molts cops que et fet despertà moltes consciències, “Mossos d’Esquadra i policia van de casa, era molt difícil que cada es mogui per demanar la llibertat
detinguessin amb aïllament mai t’hi semblava que sortia gent de sota les intervenir explosius i armes d’ela- dissabte anessin a Madrid, moltes dels tres i jo sí”. Això ha comportat
acostumaries”. Els diferents cossos pedres, cada dia érem més gent al boració casolana” i va criminalitzar hores de viatge, moltes despeses un greu problema, comenta una
policíacs, coneixedors de la seva carrer, com si molts s’anessin ado- brutalment amb “la seva intenció econòmiques i per 45 minuts per companya, ja que “les coses no es
superioritat davant la indefensió de nant que aquest sistema té més de era atemorir. Terroritzar qui no pen- veure’t a través d’un vidre i parlant poden aturar, es necessita agafar un
la persona en aïllament, fan ús d’es- dramàtic que de democràtic”. sava com la mà que va calar foc”. amb un telèfon”. Es topen amb la altre ritme, però les campanyes han
tratègies de tortura psicològica com La solidaritat intenta organitzar- Per descuit, potser pel fet de ser dispersió, un dels quatre punts en de seguir en la mesura del possible,
burles, fer creure que ho saben tot se cobrint diferents fronts: el suport la primera intervenció dels Mossos què se centren les reivindicacions i seguir vol dir que segurament les
de la detinguda, que la gent la als familiars, el tema legal, les ac- en matèria antiterrorista (encara de les persones empresonades a persones implicades no poden, però
menysprea, amenaces sobre la fa- cions i mobilitzacions i, també, la que amb la col·laboració del cap de l’Estat espanyol, els altres tres són la resta sí que s’ha d’organitzar”.
mília i/o a la teva companya, inven- premsa. “Primer de tot establir un la brigada d’informació de la Poli- la llibertat per les persones amb
cions d’altres detencions i de testi- punt d’informació i dividir el tre- cia Nacional conegut per les seves malalties incurables, les que porten El residu de la repressió
monis falsos... o d’altres tortures ball per aconseguir-la segons proxi- actuacions prèvies a Gràcia o, pos- més de 20 anys empresonades i la fi
físiques com xantatges amb el men- mitat i segons informadors. Cal teriors, amb els joves de l’Hospita- del règim especial d’aïllament Més de dos anys després, el cas se-
jar, dormir, hores de peu... o anant saber què està passant, on i com per let), van permetre que el detingut, FIES. gueix igual que quan els joves de
més enllà amb la bossa, els electro- saber afrontar-ho. És important no ingressat a l’Hospital de Santa Durant l’empresonament, el Torà van ser posats en llibertat amb
4 Catalunya. Setembre de 2005

5. REPORTATGE
Quatre anys
de segrest de
Laura Riera
Contra-Infos + S.A.T.
E l dia 24 d’agost del 2001,
Laura Riera va ser segrestada;
ara ja fa gairebé quatre anys que la
tenen allunyada dels seus familiars,
amigues i companyes dintre les di-
ferents presons de l’Estat espanyol
(Alcalá-Meco, Soto del Real, Val-
demoro, Badajoz, Múrcia...). Com
moltes altres persones preses,
Laura ha estat separada del seu en-
torn, en presons allunyades de la
seva llar en alguns moments a més
de 600 km, en un règim d’aïlla-
ment que ha perdurat tot el temps
que porta presa, dispersada i tras-
lladada contínuament amb tots els
problemes que comporta per a ella,
família i companyes.
Laura va ser acusada per pre-
sumta col·laboració amb ETA i en
un primer judici va ser condemna-
da a nou anys de presó, sentència a
la quals es va interposar un recurs.
càrrecs. La clau del cas era investi- fiança, soledat, incomunicació, l’enemic intern, la intimidació de xen de realitzar qualsevol activitat En un segon judici, on es jutjava
gar les tortures patides a la comis- malsons, inseguretat, preocupació les persones i la implantació de la que posi en dubte l’actual sistema els fets pels quals eren acusats,
saria i demostrar que li havien estat per la situació de la persona, neces- impunitat per aconseguir transfor- d’organització social imperant”. Laura Riera i Zigor Larredonda
subministrades amfetamines, però sitat de la gent i de la solidaritat, mar la població en una massa Un altre company dels col·lectius van ser absolts. Tot i que en el
la querella per tortures ha estat ar- distància per no posar en perill la amorfa. Una companya pensa que socials de la zona expressa que “va segon judici quedaven ensorrats els
xivada per la jutgessa Maria gent i distància de la gent per no el que volen és “Cansar-nos, fer- haver-hi un canvi radical, d’arrel; arguments per a mantenir el seu
Gemma Luengo i ara s’està a l’es- veure-s’hi relacionada,... nos tenir por, acumular marrons, les diferències que ja existien i que empresonament, aquest va conti-
pera de la resolució del recurs a Una mostra d’això es troba voler tenir una vida més més o més es camuflaven amb el nuar com a conseqüència de la pri-
l’Audiència Provincial. “La gent també a Torà: “Amb tota la gent tranquil·la, pensar que no serveix bon rotllo, van acabar sent princi- mera sentència (encara que aques-
creu que ja s’ha acabat, o que s’a- que anava de festa i compartia de res tota l’energia que hi posem” pals per tal que cada persona indi- ta, més que mai, no s’aguantava
cabarà bé. La gent no et pregunta local, ja no em xerren”. A més, a i segueix “després, a nivell col·lec- vidualment decidís el que havia de per enlloc).
com està el tema, ni com estàs tu, nivell judicial, “tarden molt temps tiu, es generen una sèrie de rols fer, quin tipus de lluita buscar. En- Fa poques setmanes es va comu-
ni res” manifesta el detingut. i tu no pots planejar com serà la que crec que no són bons: protago- cara conservo i conservem la sen- nicar que el recurs al primer judici
La repressió va més enllà de qui teva vida, ja que qualsevol dia et nismes, falta de discussions i de- sació d’indefensió, de perill”. no havia estat acceptat i que mante-
la pateix, la gent no sap com com- pot canviar” i “cada cop la gent se bats tranquils i productius, agressi- Després del cop repressiu es fa nien els nou anys demanats.
portar-se, hi ha por de parlar-ne o n’oblida més, però jo cada dia, en vitat, desconfiances, cansament, inevitable i és necessari pensar i re- Aquesta sentència demostra el
no se sap com fer-ho, s’aconse- un moment o altre, hi penso”. Una molt cansament,...” flexionar sobre el que ha passat. caràcter polític del tribunal de
gueix difondre el sentiment de pe- de les persones que segueix treba- Segons una veïna de la zona “Crec que la repressió no se l’ha de l’Audiencia Nacional destinat a
rill i la gent se sent amenaçada. A llant en el cas manifesta “...el seu “Una vegada van sortir, tot tornà a combatre específicament, com si aplicar la més salvatge repressió
tot això hi contribueix la pressió i pare i la seva mare cada cop que la normalitat, si més no per a fos una institució, ja que la consi- contra totes les dissidències que
culpabilització dels grups, conver- han d’anar a jutjats reviuen de nou aquells, que poc conscients del que dero més com un instrument; però posen en qüestionament o en "pe-
tint la víctima o víctimes en culpa- tot el que va succeir... estan can- encara els queda per passar, aban- reconec la necessitat actual de rill" el sistema, fet que fa que no
bles. sats, preocupats,...”. donaren tots els esforços dedicats grups específics, dedicats per a la ens sorprengui que després de gai-
Passat el temps, el cop repressiu El mateix residu també queda a i... com si res no hagués passat. preparació de casos de detenció i rebé 4 anys d’empresonament de
deixa un residu en la persona, la fa- nivell social i/o col·lectiu provo- Així s’aconsegueix un els objec- saber organitzar-se i coordinar-se, Laura Riera i 4 anys i 7 mesos d’en
mília i l’entorn més proper que es cant trencament del teixit col·lectiu tius de les detencions, que molts si algú ha viscut una detenció sap a Zigor Larredonda, no se’ls recone-
tradueix en impotència, descon- i solidari, aconseguint el control de dels joves actius i il·lusionats dei- què em vull referir”. La prolifera- gui la seva llibertat davant la falta
ció d’organitzacions antirepressi- de proves i contradiccions en què
ves ha permès en l’actualitat inicia- es troben.
tives conjuntes com el Tomb Davant d’aquesta situació dis-
Antirepressiu, reflexions i accions sabte dia 23 de juliol es va realitzar
de resposta coordinades entre les una acció de suport a les preses en
persones i les zones repressaliades. el centre de la vila de Terrassa per
També cal tenir en compte, expres- recordar al nostre poble el temps
sa una companya, que “aquest que porta allunyada Laura de tots
tipus de col·lectius, de vegades són nosaltres, sense oblidar les altres
sentits com a externs... és impor- persones preses. Voldríem acabar
tant una formació antirepressiva de fent un record a les persones preses
tots i totes, no només de la gent de que resten lluny de casa, dispersa-
col·lectius antirepressius... és bo des i torturades i que, més que mai,
fer tallers que vagin des de la for- necessiten urgentment el suport de
mació bàsica fins a una altra de tots i totes. Per això animem a fer
més complexa, també parlar, com- mostres de solidaritat amb la nostra
partir experiències, per crear com- companya que el 24 d’agost va fer
plicitats,... i per saber-nos organit- 4 anys de segrest, així com amb
zar si ens toca”. tota la resta de companyes i com-
Una companya comenta “Ara panys represaliats: Zigor, Diego,
s’està posant en marxa la nova Juanra, Lola, els de Torà, les com-
campanya de suport al jove de Torà panyes del 12 d’octubre, els com-
i les mostres de solidaritat amb el panys del 4 d’octubre, als anarquis-
cas segueixen arribant d’arreu”. tes empresonats, etc.
Catalunya. Setembre de 2005 5

6. TREBALL-ECONOMIA Volen reestructurar
El Govern tripartit està demostrant, la producció a Seat
a qui encara en tingués cap dubte, que els i voltants a costa
seus amos continuen sent les multinacionals de qui hi treballa
CGT ja supera El Govern d’”esquerres” se salta les seves pròpies normes
els mil delegats
i delegades
E n aquests moments, la CGT sí
que pot dir que té més de
Treball autoritza 222
1.000 delegades i delegats a Cata-
lunya. Oficialment, amb data 31 de
març del 2005, la xifra exacta era
de 1.004 i en aquests moments su-
acomiadaments a Gearbox
perem els 1.035.
Sense necessitat de ser una mà- Col·lectiu Catalunya, Carlos
quina electoral, i malgrat les difi- Navarro i SS de CGT a Gearbox
cultats que representi ser i estar
E
amb la CGT en moltes empreses i l Departament de Treball i
sectors, la progressió és real, lenta Indústria va donar, el pas-
però imparable. sat 12 d’agost, l’acord a
l’acomiadament de 222 treballado-
Bloqueig als res i treballadors, al voltant d’una
cinquena part de la plantilla de
busos conduïts l’empresa Gearbox, la filial de Seat
per empreses que fabrica caixes de canvi situada
al Prat de Llobregat.
externes a TMB La resolució considera que la re-
tallada s’ajusta “a les causes orga-
T reballadors de Transports Me-
tropolitans de Barcelona
(TMB) van impedir, la matinada
nitzatives, econòmiques i de pro-
ducció”, pel que la companyia
podrà pagar només la indemnitza-
del 17 de juliol, que sortissin els ció mínima de 20 dies de sou per
autobusos de TMB conduïts per any treballat. La Conselleria es va
xofers del grup Avant que havien basar en un informe de la Inspec-
de cobrir les llançadores amb ció que considerava que els aco-
motiu de les obres en Ferrocarrils miadaments eren una mesura per conté un munt de mesures de flexi- arribar a un preacord amb CCOO i guitat de Gearbox i cobrant 700
de la Generalitat (FCG) durant superar el descens de producció de bilitat la justificació de les quals va UGT. Aquests sindicats defensa- euros». Amb aquest sistema, «eli-
l’estiu. l’empresa. Per a això, la Conselle- ser, precisament, evitar ERO i aco- ven el preacord i la CGT va dema- mines un lloc de treball. Estan cre-
Els manifestants, convocats pel ria es va saltar els informes contra- miadaments. L'Informe Contradic- nar el vot en contra perquè “no ga- ant l’ambient favorable per retallar
Comitè d’Empresa, van bloquejar dictoris dels tres sindicats del Co- tori incloïa els informes de comp- rantia el futur de la fàbrica ni les plantilla a Seat».
la sortida dels autobusos de la Cot- mitè. La Secció Sindical de CGT tes de Seat SA dels últims anys, condicions laborals de les persones Des del moment de presentació
xera de Ponent a les quatre de la va registrar un Informe Contradic- com a argument inapel·lable en recol·locades a Seat”. El resultat de l’ERO, la plantilla de Gearbox
matinada en el primer dia d’aques- tori elaborat pels Gabinets d’Estu- contra que un grup d’empreses que del referèndum, que es va celebrar s’ha mobilitzat. Així, el 15 de juliol
ta operació, amb què TMB pretenia dis i Jurídic Confederals de CGT, el 2004 va registrar 144 milions el 4 de juliol, va ser 483 vots a van seguir la vaga parcial convoca-
cobrir els trams afectats per les en el qual es rebatien clarament les d’euros de beneficis (24.000 mi- favor del preacord proposat per da per UGT i CCOO, amb el su-
obres en el Metro de Barcelona i causes econòmiques i productives lions de les antigues pessetes) sigui CCOO, UGT i l’empresa, 489 en port de CGT. El 21 de juliol, l’atu-
els Ferrocarrils amb els seus auto- que al·legava l’empresa, es demos- autoritzada pel Departament de contra com proposava la CGT, 60 rada va ser del vuitanta per cent en
busos conduïts per conductors de trava que l’única causa de la situa- Treball a un acomiadament col·lec- vots blancs i 3 nuls. la convocatòria en solitari de CGT
les companyies privades Avant i ció de Gearbox és l’estratègia de tiu de 222 persones per causes Segons José M. García, de la de dos hores per torn, així com una
Farbus. produccions del grup VW, s’exigia econòmiques. CGT a Gearbox, aquest cas ha manifestació en què van participar
que Seat compleixi les seves obli- L’autorització per part de la Ge- estat «un laboratori d’experiments 300 treballadors i treballadores,
Autema nega la gacions vigents amb la plantilla de neralitat permetrà a Seat passar als per a Seat. Els que s’incorporin a que va sortir de les portes de Gear-
llibertat sindical Gearbox i que ambdues complei-
xin els compromisos de l’actual
acomiadaments després de tres
mesos de negociació amb els sindi-
Seat substituiran treballadors amb
més de 60 anys, però com a auxi-
box al polígon Pratenc i va acabar
a les portes de les oficines de la
L ’autopista Autema, conces-
sionària de la Generalitat de
Catalunya, i que pertany al Grup
XVII Conveni Col·lectiu, que cats durant els quals l’empresa va liars, sense la categoria ni l’anti- Seat a la Zona Franca.
Ferrovial a través de Cintra, no re-
coneix la representació legal de les OPINIÓ: Contra els quaranta-sis acomiadaments a Seat
treballadores i els treballadors.
El passat 19 de juliol, es va in- Diego Rejón i Carlos Navarro tocol del Comitè Intercentres sobre pas dels anys arruïnar la salut de destrucció de persones pel fet d’a-
tentar conciliar aquesta situació da-
vant del Tribunal Laboral de Cata-
lunya, al que la representació
L a CGT, com a sindicat present
en el Comitè Intercentres de
Seat, mostrem el nostre més abso-
la Prevenció de la Incapacitat Tem-
poral”, no sembla coherent. Ens
porta a la conclusió que en cap mo-
molts dels seus treballadors, són
les mateixes que busquen la mane-
ra de desfer-se d’ells quan ja no els
nar a treballar, són els mateixos
que intenten desprendre’s d’ells
amb total impunitat.
empresarial d’Autema es va negar. lut rebuig als mètodes utilitzats per ment els preocupa ni la salut, ni en són útils o rendibles, passant els La CGT està contra mesures
No obstant, la Secció Sindical de la l’empresa per encobrir un Expe- quines condicions es desenvolupa treballadors i les treballadores a ser d’aquest tipus que noméspretenen
CGT a Autema s’ha posat en con- dient de Regulació d’Ocupació en el treball a l’empresa. el dany col·lateral de les empreses i és una disminució encoberta de
tacte amb la directora de Recursos acomiadar a 46 treballadors a fi- Tampoc han volgut entrar en el el mal necessari perquè els benefi- plantilla i que en cap moment pro-
Humans de Cintra per tal que els nals de juliol pels mateixos motius fons del problema, en l’organitza- cis econòmics augmentin. posa mesures correctores de les ve-
doni una contesta que en el mo- i el mateix dia, aplicant-los l’article cióel treball, que es fa mirant la La precarietat, la competitivitat, ritables causes de les baixes labo-
ment de tancar aquest “Catalunya” 54.2. de l’Estatut dels Treballa- productivitat i els beneficis en de- els ritmes de treball infernals, etc. rals. Exigim la immediata
encara no han rebut. És només una dors. triment de la salut de les persones. estan enfrontats a la conservació readmissió dels acomiadats i el de-
mostra més del despotisme amb Amagar una reducció de planti- Les empreses que menys com- d’una salut acceptable en el que senvolupament d’una cultura de
què actua el capital, sense oblidar lla amb l’excusa del grau d’absen- pleixen la Llei de Prevenció i que seria la vida laboral d’un treballa- prevenció en matèries de salut la-
les amenaces i coaccions que estan tisme, encara que en la carta d’aco- reiteradament es fan el sord davant dor o d’una treballadora i el que no boral com la millor manera de bai-
rebent per part de l’empresa els afi- miadament es fa constar “baix les recomanacions dels experts en es pot permetre és que els mateixos xar l’absentisme protegint la salut
liats i afiliades de la Secció Sindi- rendiment” per part d’una empresa matèria de prevenció de la salut que tenen en les seves mans posar de les treballadors i dels treballa-
cal de la CGT. que duu 4 anys incomplint el “Pro- que a més han aconseguit amb el remei a aquesta xacra, com és la dors.
6 Catalunya. Setembre de 2005

7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a Antonio Aranda i Emiliano Jiménez, de la CGT a SAS-Abrera PLAÇA PÚBLICA
La reforma
“El 22 de setembre, volem de la foto
Joan Layret
tota la CGT a Barcelona” U n cop més els sindicats ofi-
cials i la patronal tornen a fer
el paripé de la reforma laboral. El
discursos són reiteratius: l’abarati-
Text: Josep Garganté ment de l’acomiadament i la cons-
Foto: Gabriel Serra tatació de les altes xifres de tempo-
ralitat. Aquest cop sembla que
-Com s’ha portat a terme el tre- interessa sobretot fer-se la foto del
ball de la Secció Sindical de CGT pacte social, ara a finals de setem-
a SAS? bre, perquè no es digui! Els contin-
-Com tot col·lectiu compost per guts d’aquesta “minireforma” són
persones hem tingut els nostres ara per ara foscos, però poden sor-
moments bons i els dolents, en- prendre, i no de forma grata, en
certs i errors, però mirant les coses qualsevol dels continguts genèrics
amb la perspectiva que dóna el anunciats: reforma laboral, nego-
temps podem estar contents de la ciació col·lectiva, seguretat social i
nostra activitat. Nosaltres sempre acord marc...
destaquem la publicació periòdica L’acomiadament és la fita prime-
i continuada des de fa set anys del ra dels empresaris: el seu objectiu
butlletí “El Abrevadero”. és arribar a l’acomiadament lliure
També podem estar contents del que ja es practica de forma massiva
grau de credibilitat entre els nos- a EUA. La dada és inqüestionable:
tres companys, ja que hem sabut Espanya és l’Estat que més refor-
mantenir-nos al marge de “guerri- mes ha fet en els darrers 23 anys
lles” sindicals molt típiques dels d’“internalitzar” les produccions Per desgràcia, l’empresa compta antidisturbis i set membres del Co- per abaratir l’acomiadament. En
majoritaris i hem aconseguit un es- dels proveïdors que va treure de les amb la fastigosa col·laboració de mitè d’Empresa van ser acomia- aquests moments, el globus sonda
trany equilibri entre els nostres seves instal·lacions a principis dels les federacions metal·lúrgiques de dats. deixat anar per la patronal és el de
principis irrenunciables i una pos- 90. Amb això, pretenen tenir un CCOO i UGT que han aprofitat la -Com està la qüestió dels 7 aco- retallar els 45 dies per any d’in-
sible acció conjunta amb altres major control sobre nosaltres i aba- conjuntura per a recol·locar, amb el miadats i el judici que es portarà demnització per acomiadament im-
seccions sindicals. ratir costos logístics, tot això a carnet a la boca, treballadores i tre- a terme al setembre? procedent a 33, com ja existeix en
Com a conseqüència global, l’empara de la perversa i cada dia balladors víctimes de ERO signats -Els companys, 3 de CGT i 4 de els contractes indefinits de foment
hem aconseguit tenir unes condi- més flexible legislació laboral. per ells fa pocs mesos. Alhora, han CCOO, van ser acomiadats el 22 de l’ocupació. No és gaire difícil
cions salarials i socials i un marc Les vagues, convocades per la discriminat els companys de SAS de juny i l’empresa no té cap inten- veure quin sector de treballadors i
d’acords interns i organització sin- majoria del Comitè d’Empresa for- “no desitjats” per Seat donada les ció de readmetre’ls. El judici en el treballadores pot ser el més afectat
dical molt per sobre de l’habitual mada per CGT i CCOO i ratifica- seves minusvalideses, la seva si- qual es demana la readmissió dels per aquesta mesura: aquells que ja
en el sector, en la comarca i en des per l’assemblea de treballa- tuació familiar o la seva trajectòria tres companys de la CGT tindrà tenen una certa antiguitat i, per
l’entramat de proveïdors d’auto- dors, van ser seguides per la gran sindical, en el que suposa una clara lloc el pròxim 22 de setembre a les tant, més necessitat de protecció.
moció. I en això ha tingut un paper majoria de la plantilla, un 80%. El i salvatge neteja ideològica. 11 hores al jutjat número 4 situat Fruit també de les anteriors refor-
important el nostre caràcter assem- motiu principal del conflicte és la Com a últim fet important que en Ronda Sant Pere, 41, de Barce- mes laborals és el que ara es vol
bleari: els nostres companys saben negativa de la direcció de SAS a defineix l’actitud d’aquests indivi- lona. Abans, el dia 9 a les 10 hores combatre: més de la meitat dels
que no prenem decisions impor- traslladar uns 50 companys segons dus destaca la creació d’una gesto- en el jutjat número 24, situat en joves tenen contractes temporals.
tants pel nostre compte. l’establert en l’esmentat acord. ra que ha substituït la “rebel” Sec- Ronda Sant Pere, 52, se celebrarà Si s’equipara legalment els con-
-Quin és el detonant o detonants Aquests treballadors estan sent ció Sindical de CCOO que no el judici en el qual estem deman- tractes temporals als indefinits, els
de les últimes vagues i la respos- substituïts per contractacions tem- acceptava les imposicions de la dats per SAS acusant-nos de con- empresaris ja han fet la tria!
ta de la plantilla. porals i en unes condicions socials seva federació. vocatòria il·legal de vaga. Els costos laborals és una altra
-El detonant de les últimes vagues i salarials molt inferiors a les que En resum, som víctimes d’una Esperem el màxim suport de tota de les reivindicacions permanents
és l’incompliment flagrant de l’a- tenim pactades a SAS i que tenien deslocalització a 2 km de distància, la CGT en les concentracions per a de la patronal que pot afectar, per
cord signat el 29 de novembre de garantides els companys amb dret els que separen Abrera de Marto- aquests dos dies en la porta dels exemple, les cotitzacions a la Segu-
2004, que regulava el trasllat d’una al trasllat. Per tant, SAS pretén rell. jutjats. A més, volem agrair la soli- retat Social. Tot el que suposi
de les línies de muntatge a l’inte- aprofitar un simple trasllat a unes Les vagues dels dies 3 i 19 de daritat tant de la nostra federació menys ingressos a la Tresoreria
rior de les instal·lacions de Seat, on noves instal·lacions per precaritzar maig i 2 de juny van ser la resposta com de tota l’organització i espe- comporta menys drets socials per a
s’ha començat a fabricar el nou tota una plantilla i enviar a l’atur a aquesta agressió patronal, i per cialment la gran demostració que les classes treballadores. Obrir una
model del Seat León. Això s’em- els companys no traslladats quan aquest intent de preservar els nos- vàrem donar en la manifestació del negociació permanent sobre les
marca en la nova estratègia de Seat es deixi de fabricar el model León. tres drets vam ser reprimits pels 27 de juliol a Abrera. contribucions de les empreses a la
Seguretat Social és quelcom que
hauria de rebutjar qualsevol orga-
‘Greu atac a tota la classe obrera’ a SAS-Abrera nització sindical. Una dada és molt
significativa: el benefici empresa-
Col·lectiu Catalunya i Carlos vocats a la vaga) els que van acce- Llei, utilitzant per a això als antia- tament i a la qual van participar rial va créixer un 8’8% el primer
Navarro dir a l’interior de l’edifici, L’em- valots de la Policia i la Guardia més de 200 afiliats i afiliades de la trimestre d’aquest any, mentre les
presa els va posar en producció, Civil, fins que es va presentar un CGT. Des de CGT es va exigir la famílies incrementen els seus deu-
C om a resposta a les diverses
aturades portades a terme per
la plantilla de SAS-Abrera els dies
canviant-los el seu lloc de treball
habitual i fomentant l’esquirolatge,
ja que van ocupar el lloc de gent
inspector de Treball de guàrdia, da-
vant el qual van haver de permetre
l’entrada a l’empresa tant de l’ins-
immediata readmissió dels com-
panys David Medina, Òscar Ruano
i Kim Vila, els acomiadaments del
tes en un 20% en el mateix període.
Finalment, sobre la negociació
col·lectiva encara ens estem recu-
19 i 20 de Maig i el 2 de Juny, que estava en vaga. El mateix va pector com dels membres del Co- quals són considerats pels anarco- perant de la proposta que havia fet
l’empresa va acomiadar set mem- passar amb els encarregats del torn mitè de Vaga, acompanyats de la sindicalistes “un greu atac a tota la la patronal en l’època de l’Aznar
bres del Comitè de Vaga (3 de de nit a qui l'empresa “va invitar” Guardia Civil. classe obrera”. dels “comptadors a zero”. Els con-
CGT i 4 de CCOO) de SAS-Abre- que es quedessin a fer hores durant El 27 de juliol, CGT va convo- Finalment, cal destacar la con- venis col·lectius quan perden
ra. el dia de vaga, no sortint de la fà- car una manifestació a Abrera con- tundent acta d'Inspecció de Treball vigència no es prorroguen!
La vaga va ser total i els treballa- brica en 24 hores. Alhora, l’empre- tra la repressió sindical i per la re- feta pública a mitjans de juliol, en En conclusió: l’actual model de
dors i les treballadores de produc- sa no va permetre l’entrada a les admissió dels 7 acomiadats, que Inspecció de Treball expedien- negociació col·lectiva és absoluta-
ció no van anar a treballar i van ser seves dependències dels membres manifestació que va anar des de les ta SAS-Abrera per vulneració del ment defensiu per als interessos
els d’Oficines (que no estaven con- del Comitè de Vaga incomplint la portes de l’empresa fins a l’Ajun- dret de vaga. dels treballadors i les treballadores.
Catalunya. Setembre de 2005 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Sobre la Llei
Per la millora de la
concursal (2)
Timanfaya
recollida d’escombraries
C ontinuem parlant d’això que
s’anomena Llei concursal...
Col·lectiu Catalunya l’inrevés, com també està compor-
tant que el servei no s’està realit-
E
Una altra notable actuació sobre la ls treballadors de l’empresa zant de la manera més òptima pos-
qual intervindran els magistrats Urbaser, concessionària de sible i la recollida selectiva no es
mercantils són els crèdits salarials, la neteja i recollida de bros- pot realitzar en les condicions que
encara que mantenint l’actual siste- sa de Vilassar de Mar (al Mares- nosaltres voldríem tal i com es me-
ma que els considera crèdits super- me), van signar un preacord del reix la població de Vilassar de Mar.
privilegiats quan es tracti del salari Conveni Col·lectiu el dia 23 de Les treballadores i els treballadors
dels últims 30 dies, com a privilegi juny. Les seves reivindicacions pensen que “l’Ajuntament hauria
especial els que recaiguin sobre els eren la retirada de la proposta de de municipalitzar el servei i inver-
objectes elaborats pels treballadors l’empresa d’acomiadar vuit com- tir així els diners públics en millo-
i altres de privilegio general la resta panys i la signatura d’un sol con- rar la neteja de la nostra ciutat i no
de crèdits salarials, així com les in- veni per a tots els treballadors i les a engreixar la butxaca d’Urbaser.
demnitzacions per extinció dels treballadores de l’empresa, perquè Davant d’això, les i els represen-
contractes. en l’actualitat n’hi ha dos: un per tants dels treballadors i les treballa-
El procediment concursal obliga als treballadors de la neteja viària i dores havien convocat una vaga in-
que els crèdits salarials s’integrin l’altre per als de brossa domicilià- definida que no havia d’afectar el
conjuntament amb la totalitat dels ria, amb diferents salaris, jornada, membres de la plantila, “Als accio- ble. L’increment de la càrrega de servei ja que aquesta s’havia de re-
deutes que tingui l’empresari, raó condicions socials... nistes d’Urbaser no els importa treball amb la fusió de la recollida alitzar a partir de les 4.15 hores i
per la qual no hi haurà execució per Aquestes reivindicacions van ser gens la neteja de Vilassar de Mar i comercial i domèstica, l’increment s’havia d’acabar a les 9 del matí.
separat tal com s’efectuava fins rebutjades per la direcció d'Urba- només hi veuen un negoci més, per de les zones per recollir (de tres Aquesta, però no era la primera
ara. ser, malgrat que l’empresa obté seguir incrementant any rere any zones a quatre), la mala planifica- mobilització que tenia lloc a l’em-
Conseqüentment, en els casos milions de beneficis cada any, que llurs beneficis”. Des de la im- ció i organització de l’empresa (la presa, ja que el 21 de juny, ja ha-
d’estar afectats per un procés con- podrien anar a les arques de l’A- plantació de la nova organització ineficàcia del servei de neteja de vien fet una vaga i una manifesta-
cursal i si es fes una modificació juntament si aquest servei fos mu- dels serveis de recollida de RSU contenidors), tot això ha originat la ció. El dia 23 de juny, van
substancial de condicions de tre- nicipal, tal com reclamen les i els del passat 4 de juliol, a Vilassar desconfiança de l’empresa amb els convocar una concentració a la
ball, no es permet al treballador o la membres de la plantilla. Segons els s’ha creat una situació insosteni- treballadors i les treballadores i a plaça de l’Ajuntament.
treballadora l’extinció de la seva
relació laboral, obligant a l’accep-
tació d’aquestes modificacions i a
romandre a l’empresa un any més,
Repressió contra els miners de Sallent i inici de negociacions
ja que en cas contrari seria una ex-
tinció per iniciativa pròpia i no ge- Carlos Navarro convocant les vagues, per forçar ment, el conseller delegat de l’em-
neraria ni dret a indemnització ni a arribar a acords que garantissin la presa, Joao Carelo va acceptar
atur; pel contrari, el personal d’alta
direcció, en el cas d’extinció i sus-
pensió del contracte de treball, po-
E l passat 21 de juny, el Comitè
d’Empresa d’Iberpotash va
convocar una tanda de vagues a les
viabilitat de la mina, que s’acabes-
sin els acomiadaments, i que la Co-
marca del Bages continués tenint
rebre una delegació del comitè
d’empresa, en una reunió en què es
va comprometre a obrir una mesa
dran extingir-lo i percebre la in- mines de Sallent. Les vagues de 24 futur. de negociació que inclogui la read-
demnització prevista en la hores estaven convocades pels dies missió dels acomiadats. La direc-
legislació per acomiadament 21, 24, 27 i 30 de juny, i 3, 4 i 10 de Manifestació ció va oferir també negociar sepa-
col·lectiu, encara que el jutge mer- juliol, per tots els sindicats presents radament mesures que garanteixin
cantil podrà suavitzar la indemnit- en el Comitè d’Empresa (CGT, A les dos quarts de deu del matí la viabilitat del negoci i altres per
zació. UGT, CCOO i USOC). Les vagues van realitzar una manifestació des lluitar contra l’elevat índex d’ab-
Si la conseqüència és un trasllat volien fer front a l’acomiadament de la rotonda a l’entrada de Sallent, sentisme laboral.
col·lectiu que suposi mobilitat ge- de 6 treballadors que s’afegien a 8 Grups Parlamentaris del Govern, on els treballadors acomiadats ha- El Secretariat Permanent del Co-
ogràfica, s’aplicarà el mateix règim d’anteriors, el que feia un total de per explicar-los la situació de falta vien muntat el campament, per di- mitè Confederal de la CGT de Ca-
que l’establert per a les modifica- 14 acomiadaments, i veient que en d’un projecte de viabilitat de l’em- rigir-se en cotxe fins a les oficines talunya va mostrar en un comuni-
cions substancials de condiciones cap moment s’havia produït per presa i les mesures repressives de l’empresa a Súria. cat públic la seva repulsa a les
laborals, sempre que la mobilitat part de l’empresa cap gest de bona contra els seus treballadors que es- Allí, els treballadors van ser víc- agressions dels Mossos.
sigui dintre de la mateixa província voluntat sinó que continuava amb taven generant un clima de crispa- times d’una brutal càrrega dels El 23 de juny va tenir lloc una
a menys de 60 km del centre d’ori- una prepotència total. ció. Si bé el tracte va ser correcte, Mossos d’Esquadra quan un cente- reunió a la Conselleria de Treball
gen i no se superi el 25% de la jor- No era la primera mobilització el compromís d’intercedir davant nar d’ells es dirigien a les oficines entre els treballadors d’Iberpotash,
nada diària. de la plantilla d’Iberpotash, ja que de l’empresa per trobar vies de dià- de l’empresa a Súria per exigir una l’Administració i l’empresa. En
En el cas de l’acomiadament fins ara han realitzat algunes mani- leg i evitar que el conflicte pren- reunió amb els directius. A conse- aquesta reunió es va arribar a un
col·lectiu per causes econòmiques, festacions a Súria, Manresa i Bar- gués un caire diferent del de la ne- qüència de la repressió policial, sis principi d’acord per obrir un pro-
tècniques, productives i/o organit- celona (vegeu “Catalunya” 65), gociació no havia donat fruits o no treballadors van resultar ferits. cés de negociació, postura que va
zatives, que fins ara s’iniciava amb han mantingut reunions amb els s’hi havia posat amb suficient in- Després de l’enfrontament, els tre- tenir el suport de la plantilla, fixant
un procés de consultes entre em- estaments públics i polítics tant del sistència, i davant del carreró sense balladors van decidir esperar que un termini de tres mesos per acon-
presa i els representants dels treba- Consell Comarcal del Bages, com sortida en què es trobaven van de- algun representant d'Iberpotash ac- seguir acords significatius sobre la
lladors i les treballadores per sol·li- al Parlament de Catalunya amb els cidir promoure la mobilització cedís a reunir-se amb ells. Final- viabilitat de les mines.
citar posteriorment l’autorització
de l’expedient a l’autoritat laboral,
passa en l’actualitat a ser com-
La planta de Braun a Esplugues, objectiu de la deslocalització
petència del jutge mercantil, i les
parts negociadores estaran forma- Col·lectiu Catalunya pretenia finalitzar l’auditoria sobre cions que tindria en l’ocupació”. tuació. L’empresa vol introduir
des per l’administració concursal i els costos de les seves plantes eu- Des dels sindicats presents en canvis profunds en la planta ‘'Es-
els representants legals dels treba-
lladors, fixant-se un període de
consultes de 15 dies a empreses de
L a Direcció de Gillette (pro-
pietària de Braun) va decidir a
principis de juliol posposar fins al
ropees a la fi de juny i comunicar a
continuació quines es tancaven o
readaptaven, però fonts de Braun
l’empresa, CGT, CCOO i UGT, es
considera que simplement es pos-
posava el problema uns mesos. Els
plugues, amb sistemes productius i
de gestió nous que rebaixin els
costos. Esplugues podria perdre al-
menys de 50 treballadors i 30 dies quart trimestre de l’any la decisió van assenyalar que la companyia sindicats havien convocat una vaga guna de les línies de producció a
per a més de 50 treballadors, resol- sobre el futur de la planta que necessitava més temps per realitzar de dues hores per al 7 de juliol que favor d’un tercer país amb costos
vent l’expedient el jutge en cinc Braun té a Esplugues de Llobregat, l’auditoria “per la complexitat de finalment van desconvocar tot es- laborals més baixos o el tancament
dies. on treballen 800 persones. Braun l’anàlisi i les importants implica- perant com es desenvolupava la si- definitiu de la instal·lació.
8 Catalunya. Setembre de 2005