sindicat cgt

1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2007 • número 91 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Il·lustració: Dídac Salau

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
La tapa nostra de cada dia,
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
les fotos cremen i ens fan bollir
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de Petits mitòmans s’arrosseguen aquesta imatge que es va tornar un
Catalunya (FAPC) pels carrers amb veritats immuta- monument. Tracten que vegi com a
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona bles mentre els ulls de la societat llum natural la del flaix que feia ser-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
els vigila. Cercle endogàmic per- vir Eugene Smith, el pare del foto-
FEDERACIONS COMARCALS
vers i malaltís. Temps immemorials periodisme.Volen fer-li veure com a
d’iconoclastia. autèntic el document que suposa
Anoia Avui la televisió és l’ull de la so- un fotomuntatge.
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cietat. Un ull que mira en una sola Ells, allò que en realitat proven
cgtanoia@yahoo.es direcció, un ull incapaç de reflectir de dir-li és que una imatge agafa
Baix Camp/Priorat causes, només conseqüències, un l'entitat de document perquè un
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
ull teledirigit. La imatge que val més mitjà de comunicació al qual tota la
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 que mil paraules, segons diu algun societat rendeix homenatge, la pu-
Baix Llobregat ministre actual, en veure la injustí- blica. Li diuen que un document és
Cra. Esplugues, 46 cia per televisió mentre tanca els real perquè es fa públic i un autor fa
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ulls davant la mateixa injustícia que de notari subscrivint la seva auten-
l’envolta a gran escala, la que es ticitat.
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat troba arreu. El problema de conver- Ells són els mateixos que mentre
Tel. 93 778 04 93 tir les imatges en exemple social La imatge sotmesa sempre és sideren l'espectador estúpid i el fo- mostraven una fotografia en blanc i
Baix Penedès pot ser que les imatges s’obliden usada per a convèncer quan hauria tògraf poc capaç. negre, van dir a la humanitat:
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 tan ràpid com es fan pròpies, les de servir per a reflexionar, per a Vostè està disposat que una -Miri vostè, heus aquí un docu-
cgt.baix.penedes@gmail.com idees, els ideals, la consciència so- sembrar dubtes, per a qüestionar i altra vegada el provin de convèncer ment, una realitat perquè mostra
Barcelonès Nord cial, la solidaritat, aquestes no. qüestionar-se. Fabricar veritats amb veritats col·lectives. les coses tal com són i com les veu
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es Però aquestes no es promocionen, col·lectives és més propi d'aquells Vénen a vendre-li com a verita- vostè.
Tel. i fax 93 383 18 03 les imatges interpretables, tampoc. que sense imatges i amb elles utilit- ble un document muntat com “el Vostè hi veu en blanc i negre?
Garraf-Penedès La novel·la, sí; la poesia, no. Unes zen el que no existeix per a fer-ho petó” del mestre i tòtem de la foto Miri's vostè al mirall, es reco-
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
imatges passen a ocupar l’espai comú i veritable, això és propi de directa, el fotògraf Doisneau, neix? Creu que és vostè?
Tel. i fax 93 893 42 61 d’altres. Milers d’imatges ens inun- religions.
Maresme
Còmic - Ácido Crítico
den; i la societat intentant recordar- L'exemple fotogràfic ve molt al
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es les totes, les oblida. El contrari cas. La fotografia genera un llen-
Tel. i fax 93 790 90 34 passa amb els individus que for- guatge poètic que suggereix i con-
Vallès Oriental men la societat, que en no saber vida a interpretar perquè parla me-
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com oblidar tracten de recordar imatges tafòricament de sensacions. El
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 convertides en icones sense inter- maltracten, doncs, quan el forcen a
pretar-les prèviament, fabricant he- mantenir un discurs narratiu que
FEDERACIONS INTERCOMARCALS rois i dolents per a una societat que obliga, que pràcticament sentencia.
Girona
necessita referents en què reflectir- Sotmetre la fotografia a un ritme
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a se. Uns els veneren, altres els cre- temporal, seriar-la, dur-la al plànol
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
men, els que les obtenen creuen de l'assaig, és, a banda de no en-
Ponent que donen vida a allò retratat quan tendre-la, humiliar-la, descarregar-
Av. Catalunya, 82è li estan donant mort. És estúpid la, xuclar-ne l'essència per a dei-
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 pensar que es pugui eternitzar el xar-la buida per dintre. Resumir-la
Camp de Tarragona
més efímer, el que mor a cada ins- a una lectura lineal i de superfície
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona tant, col·leccionar morts sense darrere d'un suposat interès docu-
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
saber-ho és una ingenuïtat, vene- mental o informatiu és el que han
rar cadàvers, inútil. Molts són els aconseguit els vampirs que la fan
FEDERACIONS LOCALS
que a partir d’aquestes icones per- servir per explicar allò que els
segeixen somnis imposats, somnis convé. Aquells que, en nom d'un
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
d’altres, adoren les veritats col·lec- discurs més interpretable, o bé l’o-
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org tives que són mentides particulars. bliguen a dir el que volen escoltar
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
Efígies, bustos, logotips, banderes, quan es pren o el que volen que ex-
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
monuments i edificis. pliqui després d'haver-la pres, con-
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac d’ocubre del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en
Tel. i fax 93 588 17 96
aquest número: Eva Máñez, Santiago Alba-Rico, Antonio Pérez-Collado, Observatori del Deute en
Sabadell al Globalització, Pep Juárez, Òscar P. Espunya, La Ciutat Invisible, Meritxell Fernández, Rafa Maestre, “Només la dreta ha estat
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, Centre capaç d’oferir un model de
Tel. i fax 93 745 01 97 d’Estudis per la Pau J. M. Delàs, Justícia i Pau, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de
sortida: el que es basa en la
Terrassa
CGT. Fotografies: Eva Máñez i Dídac Salau. Il·lustracions: Dídac Salau (portada) i Azagra.
Ramon Llull, 130-136 Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: construccio i el turisme”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat
Castellar del Vallès
“Quan el mal ve d’Espanya”, de Toni Gisbert
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar@terra.es
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Novembre de 2007

3. REPORTATGE L’AVE, un tren per als
No són quantificables els milers d’hores rics, té hipotecada la
perdudes per les treballadores i els concepció del que ha
treballadors per culpa dels polítics de ser el servei ferroviari
EL DESGAVELL
DEL TREN
Una mica d’història
Joan Ramon Ferrandis Bresó,
coordinador de Catalunya del
SFF-CGT a Renfe Operadora
L’
any 1941 es va crear
Renfe, recuperant les ruï-
noses concessions a em-
preses privades, incapaces de ga-
rantir el servei i la seguretat, Renfe
va romandre com a empresa única
de transport ferroviari durant 64
anys, encara que els passos previs a
la liberalització van començar a ca-
minar a principis dels 90 amb el
canvi de l'estructura organitzativa
interna per àrees d'activitat i dife-
renciades per “Unitats de Negoci”,
amb comptes de resultats diferen-
ciats. Posteriorment, els Expedient
de Regulació d’Ocupació (ERO)
van buidar de personal ferroviari
l'antiga Renfe per permetre l'entra-
da a empreses filials en principi i
subcontractades després.
El 1996 va néixer el GIF (Gestor
d'Infraestructures Ferroviàries) per
mitjà de la Llei d'Acompanyament
dels Pressupostos Generals de l'Es-
tat, mètode ja habitual quan el que
es pretén és portar a terme modifi-
cacions legals que evitin el debat
social i parlamentari. La intenció
era explícita: avançar en la segrega-
ció de la infraestructura (gestió i
manteniment) i l'explotació del fe- rregués igualment de la gestió del responsabilitats del retard de les ha suposat un caos ferroviari sense en les línies convencionals, creant
rrocarril, trencant la unitat caracte- trànsit i del manteniment de la in- obres, amb arguments tan desgas- precedents, multiplicat per la histò- un gran nucli intermodal que per-
rística d'aquesta manera de trans- fraestructura; així, Renfe donaria tats com el sabotatge o els canvis en rica falta d'inversions en les línies metés la connexió ràpida de l'AVE
port. els serveis ferroviaris abonant un la configuració del terreny. Les em- convencionals catalanes per on cir- amb qualsevol mitjà de transport.
Ja en aquell moment el Sindicat cànon. No obstant això, davant la preses constructores, el GIF i el Mi- culen els trens de rodalies i regio- Però sobretot hagués estalviat la
Federal Ferroviari de la Confedera- falta de capacitat del GIF per portar nisteri s'assenyalen amb el dit els nals, que a la llarga sofreixen tots major part dels incidents que han
ció General del Treball (SFF-CGT) a terme la regulació de la circulació uns a les altres, confiant en la con- els despropòsits polítics, encara que patitt les usuàries i els usuaris de ro-
va advertir de les conseqüències i el control de la seguretat, aquestes fusió per a no haver d'afrontar la re- no solament de l'actual govern. dalies i regionals de Catalunya, en
que podia portar aquesta situació: feines es van atorgar a Renfe. alitat. Cal recordar que va ser el govern forma desllavissades, caigudes de
desaparició del ferrocarril com a En aquells anys, igual que ara, es Finalment, van ser les treballado- anterior, pressionat per CiU i assu- catenàries, talls de cables de comu-
servei públic i deteriorament de les va donar més importància al com- res i els treballadors ferroviaris qui mit pel mateix PSC, qui va exigir nicacions, etc.
condicions de seguretat i del servei pliment dels terminis de les obres va haver d’apuntalar el problema: que la l’AVE seguís el traçat actual, No són quantificables els milions
ofert als usuaris. Entre les funcions que a la seguretat. Les múltiples només una empresa ferroviària in- passant per les proximitats de l'ae- d'hores perdudes pels usuaris i les
que es van assignar al GIF s'incloïa empreses adjudicatàries de la cons- tegrada (Renfe en aquest cas) va roport, per l'estació de Sants i pel usuàries del ferrocarril pels despro-
la construcció de noves infraestruc- trucció es van desentendre, no poder assumir l'engegada de la línia subsòl de Barcelona, fins a l'estació pòsits polítics, però sí que ho són
tures i l'administració d'aquestes, sense raó, del que van considerar un amb garanties de seguretat. En la de la Sagrera. els costos en vides humanes que la
així com de les ja existents. compromís polític, quelcom que construcció de la línia d'alta veloci- No hi ha dubte que l'opció de l'a- construcció d'aquesta línia faraòni-
La primera feina encomanada al havien de saber, no obstant això, tat entre Madrid i Lleida ja es van rribada de l'AVE pel nord a la Sa- ca, sacrificades en virtut d'uns ter-
GIF va consistir en la construcció quan van acceptar les clàusules del deixar veure els perills d'un ferroca- grera, sense passar per l'aeroport i minis marcats per interessos polí-
de la línia d'alta velocitat Madrid- suculent contracte. rril segregat. Sants, hagués suposat un gran estal- tics, i que algunes fonts eleven a
Barcelona-Frontera Francesa. La En aquell temps, es va establir un L'entrada de l'AVE a la ciutat de vi econòmic que podria haver-se més de 80 treballadores i treballa-
idea inicial era que el GIF s'enca- foc creuat d'acusacions per eludir Barcelona ha estat la confirmació, utilitzat en les millores necessàries dors.
Catalunya. Novembre de 2007 3

4. REPORTATGE
Llei del Sector
Ferroviari de
Catalunya
La Llei del Sector
E l 31 d'octubre de 2005, es pu-
blica en el Butlletí Oficial del
Parlament de Catalunya el Projecte
Ferroviari
de Llei Ferroviària de Catalunya, Text i fotos: Joan Ramon
aprovat com a tal pel Consell de Ferrandis
Govern de la Generalitat l’11 d'oc-
E
tubre. Abans, l'avantprojecte havia l 14 de desembre de 2002,
estat presentat pel conseller de Po- el Ministeri de Foment va
lítica Territorial i Obres Públiques. presentar al Consell de Mi-
El 9 de setembre, es va presentar al nistres un Avantprojecte de Llei del
Consell de Treball, Econòmic i So- Sector Ferroviari, juntament amb
cial de Catalunya (CTESC), que una Memòria Justificativa i dos es-
emet el Dictamen 12/2005 el 29 de borranys d'estatuts de les entitats
setembre. També es crea l'ens “In- públiques empresarials Adminis-
fraestructures Ferroviaries de Cata- trador d'Infraestructures Ferrovià-
lunya” (Ifercat). ries (Adif) i Renfe Operadora.
La intenció que hi ha sota la Llei El 29 de gener de 2003, el Con-
del Sector Ferroviari de Catalunya, sell Econòmic i Social (CES) va
igual que sota l'estatal, és la priva- emetre un Dictamen sobre l'Avant-
tització del servei públic ferroviari. projecte, en què li va donar el visti-
Aquest propòsit va quedar eviden- plau i va valorar positivament el fet
ciat en les declaracions realitzades que anés “més enllà de la mera
pel secretari de Mobilitat, Manel transposició de les Directives co-
Nadal, que al desembre de 2004 munitàries”, aquell dictamen va ser
manifestava que la Generalitat acceptat fins i tot per la part social
“desitja que el sector privat de Ca- que composa el CES, que anterior- cles. març, el PSOE guanya les elec- nars d'actes a nivell local i estatal i
talunya impulsi algun operador i ment s'havia manifestat en contra Ja en l'abans esmentat “Llibre cions generals. El canvi de govern desenes d'informes contradictoris
que també hi hagi un operador pú- d'aquesta possibilitat. Blanc del Ferrocarril”, es parlava paralitza en Consell de Ministres dels aspectes més negatius d'a-
blic-privat”. L'objectiu real de la política co- que el ferrocarril té uns requisits de del dia 7 de maig l'entrada en vigor questa. Es van realitzar centenars
No es tracta tan sols d'introduir munitària de transports es reflec- seguretat molt cars, que calia esta- de la Llei, deu dies abans de la data de concentracions, tancaments,
nous operadors privats, un fet ja teix clarament tant en les Directi- blir la inversió en seguretat tenint prevista per a la seva aplicació. El xerrades-col·loquis i projeccions
greu per a la seguretat i el servei, ves com en els Llibres Blancs, que en compte els costos i beneficis i es que podia haver estat una notícia de la pel·lícula de Ken Loach “La
sinó que a més els criteris de servei estableixen els objectius precisos; recomanava establir el règim de se- històrica, s'esvaeix amb l'anunci quadrilla”, que reflecteix d'una
públic estaran supeditats als inte- en el cas del ferrocarril, cal tenir en guretat basat en el càlcul de proba- d'una nova data d'entrada en vigor, manera molt il·lustrativa el procés
ressos particulars de les empreses compte els que porten per títol “El bilitats d'accidentalitat. l’1 de gener de 2005, aquesta vega- de privatització dels ferrocarrils
privades, l'objectiu de les quals és desenvolupament dels ferrocarrils El 18 de novembre de 2003, el da de manera definitiva, i amb unes Britànics a la fi dels anys 90.
obtenir els majors beneficis amb el comunitaris”, de 1996, i “Cap a BOE publicava la Llei 39/2003 del petites modificacions al text origi- Aquests actes van tenir els seus
mínim esforç, estalviant en aquells una estratègia comunitària de Sector Ferroviari, aprovada el 29 nal, al qual s'havien oposat de ma- punts àlgids en dues Manifesta-
aspectes que sigui possible (desen- transports”, de 2002, als quals han d'octubre amb la majoria absoluta nera clara mentre aquest mateix cions a Saragossa i Madrid els
volupament i implantació de siste- denominat “Llibre Blanc del Fe- del PP i en contra de la pràctica to- govern va ser oposició. anys 2003 i 2004, coincidint amb
mes de seguretat, manteniment del rrocarril” i “Llibre Blanc del talitat de la resta de partits. La Llei Aquell any 2005 va reportar als les dates d'aprovació dels textos
material, formació del personal, Transport”, respectivament. va establir un període transitori de ferroviaris i als ciutadans la segre- primer del PP i després del PSOE.
qualitat i freqüència del servei, El “Llibre Blanc del Ferrocarril” sis mesos fins a la seva entrada en gació de l'antiga Renfe, en Adif i Aquesta llei obre el camí de la
etc.) i reservant com a dividends parla clarament d'una equiparació vigor, un parèntesi imprescindible Renfe Operadora, cadascuna amb privatització del ferrocarril públic.
una part substanciosa de les sub- del ferrocarril a la carretera quant a per dictar les nombroses normes uns 15.000 treballadores i treballa- En alguns casos, aquesta privatit-
vencions públiques. la reducció dels requisits de segu- necessàries en forma d'Ordres Mi- dors, i el regal de sengles Expe- zació ve explícitament reflectida,
L'excusa per “liberalitzar” el retat “per fer-lo més competitiu” i nisterials i Reials Decrets, que per- dients de Regulació d'Ocupació, com en la possibilitat que Renfe
transport públic ferroviari és que sobre la limitació del seu caràcter metrien engegar tot el complex sis- que estan disminuint la plantilla Operadora creu en el seu si socie-
“fan falta nous operadors més fia- social. El “Llibre Blanc del Trans- tema de transport que es pretenia fins a l'objectiu de 12.000 empleats tats anònimes i les segregui de la
bles i eficaços”; aquestes paraules, port”, per la seva banda, planteja la modificar, aplicant-li conceptes per empresa. Mentre, les subcon- seva estructura. En altres, com els
pronunciades precisament pel res- necessitat d'incrementar les quotes d'altres tipus de transport (carretera tractes s'adjudiquen el treball que Tallers, es planteja la seva imme-
ponsable de la gestió del transport del ferrocarril allí on la carretera i avió, fonamentalment) sense tenir anteriorment realitzaven els ferro- diata privatització.
públic, suposen un reconeixement està arribant a els seus límits o es en compte les seves particularitats i viaris, amb greus manques de for- En el cas d’Adif, es mantindrà
implícit de les seves pròpies inca- troba de fet col·lapsada. En amb- diferències. mació i sobretot seguretat i salut en com a empresa pública, no així el
pacitats; és inqualificable que la so- dós casos l'aposta s'orienta fona- Davant la imminent aplicació de el treball. treball que ocupen en l'actualitat
lució que proposin els responsables mentalment, pel que fa al transport la Llei, es va produir un canvi que Des del SFF-CGT es va mante- els seus treballadors. En l'actualitat
de la gestió pública a la seva con- de viatgers, cap a l'alta velocitat. podia haver estat transcendental, nir una lluita constant des de la són vàries les empreses que operen
fessada incompetència sigui des- L'aspecte fonamental que pre- encara que fet i fet no va ser res presentació de l'avantprojecte, fins en el ferrocarril de manera inde-
fer-se d'allò que se’ls ha encomanat senta la Llei del Sector Ferroviair més que la continuació d'una ma- a l'entrada en vigor d'aquesta lesiva pendent, (ACS, Acciona, Comsa,
per lliurar-ho a l'empresa privada. (LSF) és la segregació de la in- teixa política ferroviària. El 14 de LSF, que es va concretar en cente- Transfesa), en principi de manera
El 16 de març de 2006, s'aprova fraestructura i l'explotació del testimonial, per situar-se en la
definitivament aquesta llei al Parla- transport. La justificació va ser la graella de sortida de les noves
ment de Catalunya, i en un comuni- suposada obligatorietat establerta dates en l'agenda de l'alliberament
cat de premsa de la Generalitat es per les Directives Comunitàries, del transport de viatgers (gener de
defineix com “una mesura legisla- totalment incerta, ja que la legisla- 2008 i 2010) un negoci que augura
tiva pionera que ha de definir, regu- ció de la UE permet l'existència un benefici rodó, a costa de treba-
lar i promoure el sector ferroviari al d'empreses integrades. Aquesta se- lladors i usuaris.
nostre país. La norma, la primera paració implica la ruptura dels sis- Les empreses que operen com a
iniciativa legislativa global en ma- temes integrats de seguretat en un contractistes en el ferrocarril es
tèria ferroviària del Govern català, mitjà de transport que compta, compten a centenars, i algunes es-
adapta la normativa catalana a les com una dels seus avantatges defi- timacions parlen de més de
directrius europees, posa les bases nitoris, amb un índex de seguretat 200.000 treballadors que exercei-
per a la liberalització del mercat fe- molt superior a la carretera, com a xen la seva activitat laboral d'una
rroviari a Catalunya i completa les conseqüència, en bona part, de l'e- manera directa o indirecta en el fe-
atribucions de la Generalitat com a xistència de sistemes de seguretat rrocarril, per descomptat amb la
autoritat ferroviària”. comunes a infraestructura i vehi- precarietat com a companya.
4 Catalunya. Novembre de 2007

5. REPORTATGE
Desenvolupament de l’Estatut de
Catalunya en matèria ferroviària
Text i fotos: Joan Ramon Ferrandis
L’
aprovació de l’Estatut de
Catalunya al juny de 2006
suposa un nou pas en
aquesta llarga trajectòria de segre-
gació.
L'article 140.6 diu de manera ex-
plícita que la Generalitat podrà par-
ticipar en la gestió i planificació de
les infraestructures de titularitat es-
tatal situades a Catalunya, a través
de “transferències”. Quan es va
plantejar el debat del traçat de
l'AVE ja s'augurava el que podia
passar amb les rodalies i regionals a
Catalunya i més concretament en
les de la perifèria de Barcelona. des a la falta d'inversions anteriors general. reunions periòdiques amb el Minis- d'una empresa integrada, i menys la
CGT va presentar esmenes al en infraestructura, han deixat un Davant aquest órdago, des del teri de Foment, i que són de manera privatització del sector.
projecte inicial del traçat de la LAV, caos permanent des de fa diversos Govern de la Generalitat es va re- genèrica: el manteniment del servei Com a llibertaris no entrararem
entenent que el 99% dels usuaris anys en les comunicacions per fe- plantejar la situació i es van veure públic ferroviari, sota titularitat en debats de territorialitat, o poders
del ferrocarril no havien de patir les rrocarril de Barcelona i, per tant, de impotents per fer-se càrrec de ma- d'una empresa pública; garantia i competències d'estats, però ente-
conseqüències de les obres d'una Catalunya. nera immediata d'aquesta patata ca- d'ocupació i permeabilitat de tots nem que el fraccionament del ser-
infraestructura elitista que solament La situació insostenible de les ro- lenta, posant una sèrie de premisses els treballadors ferroviaris; garantia vei ferroviari en l'actual xarxa fe-
utilitzarà, en definitiva, un percen- dalies de Barcelona i l'enorme pres- irrenunciables per a això, sobretot d'homogeneïtat de la Normativa rroviària no beneficiarà ni
tatge ínfim d'usuaris, i així es va fer sió ciutadana i mediàtica, exercida en matèria econòmica d'inversions Laboral i de Seguretat en la Circu- ciutadans, ni treballadors. Més
arribar fins i tot al Parlament de Ca- en aquest aspecte, sobre el Govern en infraestructura. Aquesta seqüèn- lació. Des del Ministeri de Foment, aviat amenaça trencar els actuals
talunya. de la Generalitat, provoquen l'única cia negociadora a dues bandes va es garanteix que serà Renfe Opera- criteris de solidaritat i eficàcia en
Només ICV, llavors a l'oposició, manera de desinflar el globus abans provocar la reacció dels treballa- dora (RO) qui prestarà el servei fe- benefici del capital. Un exemple
es va fer ressò d'aquelles predic- que els esclati en la cara, almenys dors ferroviaris, que lluny de defen- rroviari en les rodalies de Barcelo- clar del que podria passar en el cas
cions, però la seva pregunta parla- de manera momentània… l'anunci sar “una gran i lliure” com es va na després del traspàs de que es donés la segregació per lí-
mentària no va ressonar amb força del traspàs de transferències en ma- arribar a denominar per determinats competències, encara que des de nies, o fins i tot per a trens concrets,
al Parlament i la immensa majoria tèries ferroviàries. mitjans de comunicació, la mobilit- CGT entenem que no pot ser d'altra seria la supressió de trens i serveis
dels parlamentaris van aprovar l'ac- Al principi, la Generalitat sola- zació que van convocar els Comitès forma, ja que en l'actualitat cap per escassa ocupació. A més, en cas
tual traçat, els mateixos a qui ara ment pretenia la gestió del servei de Intercentres d’Adif i Renfe Opera- operador o empresa ferroviària pot de qualsevol contingència, ja sigui
se'ls omple la boca atacant les con- rodalies, sense tenir molt clara la dora, pretenia mantenir el servei assumir aquesta comesa, excepte per avaries del material, una empre-
seqüències dels seus propis actes, fórmula per a això, encara que, com públic ferroviari i la garantia d'ocu- RO, pel que hauríem d'estar atents sa integrada i pública podria suplir
en un exercici d'hipocresia sola- dèiem anteriorment, el mateix con- pació. als moviments, que en aquest sentit aquestes deficiències amb una efi-
ment digne de la classe política. seller Manel Nadal, en declaracions Les vagues es van desconvocar es donin en les dates claus de 2008 i càcia molt superior al de les priva-
La mateixa Renfe es va apressar a la premsa, apostava per empreses per part dels CGE de Adif i Renfe 2010 amb la liberalització del trans- des, en disposar d'un material
a advertir que el disseny de les públiques-privades concessionàries Operadora a fil de setembre, mante- port de viatgers. motor ampli i homogeni amb el de
obres i les fases d'execució, sumats del servei. La realitat actual és que nint CGT unilateralment la convo- Des de CGT entenem que des la resta de la xarxa, que de manera
a la supressió de dos terços de les el Govern espanyol ha ofert al de la catòria de vaga per als dies 11 i 15 d'on millor es gestiona qualsevol solidària podria cobrir eventual-
vies d'entrada a l'estació de Sants, Generalitat el traspàs no solament d'octubre de 2007, almenys fins a activitat és des del territori, ningú ment les necessitats creades, tal
suposarien un gran desajustament de la gestió, sinó de tots els actius tenir més garanties que les anuncia- coneix millor els problemes i les com ja passa en multitud d'oca-
en la regularitat dels trens, fins i tot relacionats amb ella, inclosos els des per ambdós CGE. Finalment, solucions que qui aquesta en con- sions. Les actuals RO i Adif estan
una rebaixa en la freqüència de la treballadors, però mantenint la titu- des de CGT es van desconvocar les tacte diari amb elles, sobretot en mal gestionades, efectivament, és
totalitat de les línies de rodalies. laritat del Ministeri de Foment en la aturades sota unes premisses molt matèria d'horaris i freqüències, però cert, però no cal canviar als seus
Aquestes circumstàncies, suma- infraestructura de les línies d'interès clares que s'haurien de concretar en això no hauria d'implicar la ruptura treballadors… sinó als seus gestors.
gant-nos a dependre de l'energia A més, les expectatives des de la Adif, amb el consentiment de les
El Tren d’Alta Velocitat nuclear o de les grans autopistes de Generalitat són fomentar els regio- diferents administracions. Molts
l'energia, com la MAT, trinxant el nals d'Alta Velocitat, per unir les dels usuaris que ara reclamen un
Joan Ramon Ferrandis nades i temps de viatge molt simi- territori, modificant de manera irre- quatre capitals catalanes per la línia bon servei de rodalies, abans van
lars, fins i tot el seu impacte am- versible ecosistemes, cursos de rius AVE, amb el que deixaria més en lloar l'AVE, i a més el volien ja, a
L a falsa modernitat en el trans-
port suposa la creació de línies
d'alta velocitat, a les quals s'han
biental és semblant, i a més total-
ment inassumible en una societat
que pretén ser sostenible.
i fins i tot la fesomia de les pobla-
cions més pròximes, que lluny de
beneficiar-se d'això, veuran passar,
precari la xarxa de regionals.
Des de CGT mantenim una cam-
panya permanent des de fa pràctica-
Barcelona i que entrés per l'aero-
port, i si no, segur que van votar a
algun dels que van permetre aquest
destinat la pràctica totalitat d'inver- A més en els nuclis urbans i ro- molt ràpid, això si, els trens que mai ment deu anys, en contra de la despropòsit, alguns fins i tot se’n
sions en ferrocarril dels últims dalies, afectats per aquest tipus de s’hi aturaran. construcció de noves línies d'alta van riure de les octavetes de CGT
anys, deixant abandonades durant transport ferroviari, es produeix un És cert que les proximitats de velocitat, promovent l'ús del ferro- amb la frase “Menys AVE i més
dècades les línies de ferrocarril efecte que fomenta l'especulació Barcelona estan en ple un caos, carril convencional, molt més res- trens”... No tots, alguns tenen les
convencional. immobiliària, amb el consegüent però no és menys cert que la xarxa pectuós amb el medi ambient i en idees clares i són conseqüents a
El ferrocarril d'alta velocitat ser- encariment de l'habitatge. També es de regionals de Catalunya, la que definitiva el qual utilitza la major pesar del bombardeig mediàtic a
veix exclusivament a les grans fomenten injustificables requalifi- utilitza un gran nombre d'usuaris, part de la població, amb campanyes favor de l'AVE.
aglomeracions urbanes i duplica caciones de terrenys amb l'única fi- que en molts casos no tenen una especifiques, intentant mantenir el El camí per seguir és clar, possi-
una demanda de transport ja satisfe- nalitat de generar plusvàlues costi altra alternativa, també està sota mí- personal ferroviari en les estacions, blement no ens quedin mes alterna-
ta, en el cas de la línia Madrid-Bar- el que costi que solament benefi- nims, i de moment les expectatives com a garantia de qualitat del ser- tives, posar fre a la privatització del
celona, un simple transvasament de cien a grups privilegiats. de millora són escasses, amb o vei. ferrocarril i exigir la millora del
viatgers de l'avió al tren d'alta velo- Mediambientalment, l'AVE és un sense transferències, i per des- En els últims anys desenes d'esta- tren convencional. Quan arribi
citat, els viatgers rebran les matei- absolut balafiament, consumint comptat la premsa no es fa cap eco cions han estat buidades de manera l’AVE, allí hi haurà la CGT dient
xes prestacions: tarifes subvencio- quatre vegades més energia, obli- d'això. absurda per l'antiga Renfe, i ara per “Menys AVE i més trens”.
Catalunya. Novembre de 2007 5

6. TREBALL-ECONOMIA Si ens toquen a un
Directius que es folren descaradament amb ens toquen a tots.
diners públics, mínimes mesures de seguretat Tots som Luisito,
a la feina: neoliberalisme pur i dur solidaritat amb ell!
7 de novembre:
mobilització a
Madrid en
Adif es nega a reobrir
solidaritat amb
Luis Marcos
el servei nocturn de
Rivera
Comitè Confederal de la CGT
l'estació de Reus
CGT Baix Camp-Priorat deixant clar el poc que l'importa la
E l gener de l'any 2000, com en qualitat del servei a l'usuari del fe-
L
tantes altres, la convocatòria va 'Entitat Pública i Empresa- rrocarril, pretenent anul·lar aquesta
ser per un acomiadament massiu rial Adif va recorrer al Tri- sentència i quedar així amb les
que afectava a diversos centenars bunal Superior de Justícia mans lliures per a prendre de nou
de treballadors. Era el 4 de gener i de Catalunya la sentència que l'o- aquesta mesura o altres que, perse-
vivíem en plena era bligava a reobrir el servei nocturn guint objectius únicament econò-
“Ansuategui/Aznar”. Pocs mesos (d'11 de la nit a 6h de la matinada) mics, precaritzen el servei públic
després ens van tornar “a currar” en de venda de bitllets, informació i ferroviari.
la Gran Via, sense conseqüències atenció al client de l'estació de fe- CGT ha fet una crida a institu-
judicials; però aquest 4 de gener va rrocarril de Reus (vegeu "Catalun- cions, partits, associacions i enti-
ser en un polígon apartat, sense tes- ya" 89), que l'empresa va suprimir tats per tal que pressionin Adif i
timonis mediàtics, i la policia “no l'1 de gener de 2007. La Secció exigeixin un servei de transport pú-
es va tallar ni un pèl”. Sindical de Tarragona del SFF- blic de qualitat. El cas de Reus s'a-
El company Luis Marcos Rivera, CGT havia interposat un conflicte fegeix a altres com la privatització
militant del Sindicat de Neteja de col·lectiu i va estar portant a terme, de la venda, la informació i l'aten-
CGT Valladolid, va acudir aquest amb la col·laboració de la resta del decidir el mes de juliol recòrrer la portant a terme una progressiva de- ció al client a l'estació de trens de
dia com tantes altres vegades, sindicat al Camp de Tarragona, una sentència al TSJC. terioració de l'atenció a l'usuari, Salou, o la subcontractació a l'esta-
sense importar-li la data, les vacan- campanya pública de denúncia del Com a resposta, la CGT també que no té interès en proporcionar ció de Tarragona del servei d'infor-
ces, si plovia o si tronaba. Sempre tema. La sentència del judici, rea- ha presentat davant el TSJC una un servei públic de qualitat, i que la mació i atenció a l'usuari, dos fets
solidari i combatiu, aquest dia es va litzat el 12 d'abril, obligava Adif a impugnació al recurs rebatent les presentació del recurs suposa un que contribueixen a deteriorar en-
veure atropellat, detingut, apallissat reobrir el servei, però l'empresa no argumentacions d'Adif. CGT pas més en aquest sentit. Adif es cara més el servei al Camp de Ta-
i, finalment, encausat i ara ha d'a- sols no va aplicar-ho sino que va apunta en el recurs que Adif està destapa d'una forma descarada, rragona.
frontar una petició del
fiscal de set anys i mig de condem-
na. El company Luis, que mai ha
confiat en una llei feta a la mesura
Convocatòria de vaga a l'AVE en defensa de la categoria laboral,
dels poderosos i dels interessos de la igualtat d'oportunitats i la seguretat del ferrocarril
l'Estat, corre el risc aquí i ara, a
pesar de la seva innocència, de so- Sindicat Federal Ferroviari-CGT estàn recollides en el Conveni hagin fet les proves necessàries i l'empresa, saltant-se totes les nor-
frir una condemna que li pot enfon- Col·lectiu. La pretensió de sense comptar amb treballadors de mes, es va dedicar a amenaçar di-
sar la vida.
Es diu aviat, es llegix ràpid, però
el “número” de la mala sort ens
E l Sindicat Federal Ferroviari-
CGT va convocar en solitari
aturades a l'AVE els dies 28, 29 i
RENFE-Operadora és que altres
categories de conducció distintes a
la de Comandament Intermedi Ma-
les categories establertes i amb la
formació corresponent.
La incapacitat manifesta per a
rectament a treballadors de Llarga
Distància perquè posessin en cir-
culació trens afectats per la vaga
podia haver tocat a qualsevol de 30 de setembre, que es van conver- quinista AVE/Euromed Cap del donar sortida al conflicte de la Di- que no estaven en els serveis mí-
nosaltres. Una vegada més la llei és tir en vaga indefinida a partir del Tren i a la d'Interventor AVE/Euro- recció general de Serveis d'Alta nims i que no eren de la seva com-
implacable amb els lluitadors i els dia 1 d'octubre, des de la 1,00 fins med Supervisor de Serveis a bord, Velocitat - Llarga Distància de petència, i va donar pràctiques en
solidaris. Per això el dia 7 de no- a les 4,00 hores, des de les 6,30 també amb funcions i responsabili- Renfe, presonera dels seus pactes aquests trens a treballadors que no
vembre, no es jutja al company fins a les 9,30 hores, i des de les tats específiques i diferenciades de exclusius amb el sindicat gremia- corresponia segons la normativa
Luis: el 7 de novembre es jutja a la 18,30 fins a les 21,30 hores. qualsevol altra categoria professio- lista Smaf, perjudica els treballa- ferroviària, atemptant clarament
CGT. Aquest dia es jutja la nostra Aquesta vaga va ser la resposta a nal, cobreixin les places dels trens dors de l'AVE i genera també per- contra el dret de vaga i posant se-
manera de ser, de pensar, de fer, de l'anunci del Ministeri de Foment AVE en les noves línies. judicis als viatgers. Per aquest riosament en perill la seguretat de
veure les coses… de posar en circulació les línies Aquesta vulneració de la Nor- motiu CGT, va convocar les va- la circulació.
Per això, el 7 de novembre tota d'alta velocitat Madrid-Barcelona, mativa laboral suposa a més un gues en haver-ho demanat per una- Per això, i per obrir expedients a
l'afiliació junta ha de demostrar qui Madrid-Màlaga i Madrid-Vallado- perjudici als treballadors que hau- nimitat els treballadors, ja que exi- diversos treballadors que es van
som i per què estem a la CGT. El lid els dies 21, 22 i 23 de desem- rien de poder accedir a aquestes geixen un concurs d'ascens per a negar a conduir trens no inclosos
dia 7N, a les portes de l'Audiència bre, respectivament, amb el nou places en un concurs d'ascens re- cobrir les places que es generin da- en els serveis mínims, CGT va de-
Provincial de Madrid, hi haurà cen- material S-103, per a qual la Direc- glamentari conforme amb el con- vant l'obertura dels nous corredors cidir denunciar per la via penal al
tenars de banderes roig-negres que ció de Renfe-Operadora va decidir veni col·lectiu, a l'estar limitant els d'alta velocitat, com així es marca director de RRHH de Llarga Dis-
constatin la nostra identitat, demos- “prescindir” de la normativa labo- seus drets a la promoció professio- en la normativa de Renfe. Els trac- tància.
trant com CGT entén la solidaritat i ral i de les condicions de seguretat nal i a la igualtat d'oportunitats. tes de favor entre el Director Gene- La CGT, aposta pel respecte a la
el suport mutu. El 7N es juga la lli- en el tràfic ferroviari que aquesta L'actuació de la direcció de Renfe- ral d'AVE i el Semaf, lesionen la igualtat d'oportunitats per a tots i a
bertat d'un company. Encara que garanteix. Operadora respon d'una banda a imatge de l'AVE i els seus treballa- no cedir davant els capricis del sin-
plogui o troni qui alguna vegada Amb la posada en circulació l'interès de suprimir categories dors davant l'opinió publica i bus- dicat corporatiu dels maquinistes i
hem convocat, participat, actuat… dels primers trens d'alta velocitat el professionals i augmentar les fun- quen perjudicar als que s'oposen a de la direcció de Renfe, defensant
estarem a les portes d'aquest jutjat. 1992, es van crear les categories de cions i les responsabilitats d'unes les seves tesis. l'homogeneïtat de les seves condi-
El dia 7N serà, fonamentalment, Comandament Intermedi Maqui- altres, sense tenir en compte la se- Pel que fa a la vaga, la CGT va cions laborals emmarcades en el
una demostració de solidaritat i de nista AVE-Cap de Tren i Supervi- guretat en el transport ferroviari i impugnar els serveis mínims abu- seu conveni col·lectiu i altres nor-
reivindicació antirrepresiva. La jor- sor de Serveis a bord, amb fun- els drets dels treballadors, i per una sius imposats per l'empresa. El se- matives garants de l'estabilitat i
nada es desenvoluparà seguinjt un cions específiques i formació altra als interessos del Govern que guiment de la vaga va ser majorita- bon fer dels seus treballadors, que
ampli calendari d’actes i activitats. adaptada a aquest tipus de circula- no dubta a anunciar, per a una data ri amb percentatges de seguiment s'han reflectit en l'alta qualitat en la
El 7 de novembre, tots i totes a cions per les seves peculiaritats precipitada però que li resulta pro- propers al 100 %, malgrat la cam- prestació del servei, mantinguda
Madrid en solidaritat amb Luisi- tècniques. Aquestes categories, pícia, l'obertura successiva de tres panya de manipulació informativa des de la inauguració de l'AVE fins
to!!! així com l'accés a les mateixes, línies d'alta velocitat sense que s'- portada a terme per Renfe. A més als nostres dies.
6 Catalunya. Novembre de 2007

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a Renfe a Tarragona INDISCRETA
Funcionaris
‘La Llei ferroviària és identitaris
Emili Cortavitarte Carral
negativa per a tothom’ L ’Estatut Bàsic de la Funció Pú-
blica i la Llei d’Igualtat consti-
tueixen dues normatives bàsiques
legals, emparades en la majoria
Meritxell Fernández parlamentària al Congreso de los
Diputados i la seva capacitat i vo-
-Quan es va crear la Secció Sin- luntat legislativa. Tot i les seves
dical de CGT a Renfe? mancances i tebieses, en alguns as-
-Els nostres inicis es remunten a pectes suposen una millora respec-
l’any 1992, moment en què la te d’anteriors legislacions.
CGT va participar en les eleccions Però vet aquí que el Govern cata-
de Renfe. lanista i de progrés que regeix els
Tot i que al principi teníem pocs destins de Catalunya, i que segons
afiliats i delegats, amb el temps el el president Montilla es distingiria
sindicat s’ha convertit en una de les per deixar de fer nacionalisme vic-
forces més importants de Tarrago- timista i d’agitar senyeres i greuges
na. històrics per fer una obra de govern
Actualment, tenim presència a que posés l’accent en les condi-
les dues empreses que formen cions de vida dels ciutadans i ciuta-
Renfe: per una banda, Adif, on danes, no es dóna per assabentat.
comptem amb quatre representants No es tracta d’una ferma oposi-
i un delegat, i Renfe Operadora, ció a unes normes centralistes i re-
amb un representant i un delegat. accionàries, que arriba fins a la des-
-Quina va ser la reacció de l’em- obediència de les lleis. No és una
presa en aquell moment? reposició de l’enfrontament amb
-Al principi no érem plat de bon l’Estat, semblant a la produïda
gust, ens veien com un sindicat in- amb motiu de les retallades del go-
còmode i vam tenir alguns proble- vern de l’Estat respecte de la Llei
mes per aconseguir un local on de conreus. No, no som davant uns
reunir-nos i poder desenvolupar la nous fets d’octubre de 1934. Ni
nostra activitat sindical, però tot sembla que el president i el seu go-
això es va solventar fa anys. per la creació de dos convenis dife- mes? No podria tenir un efecte ri, freqüència i qualitat del trans- vern hagin de ser arrestats per la
Això sí, ens hem hagut de gua- rents que regulin per separat al per- positiu? port, com havia indicat la Genera- Guardia Civil.
nyar el respecte dels seus responsa- sonal d’Adif i al de Renfe Opera- -Actualment hi ha quatre autono- litat en un primer moment-, pot ser En aquest cas, el president de la
bles. dora. mies interessades en el traspàs: Ca- beneficiosa, però sempre que Generalitat, el conseller de Gover-
-Com us organitzeu per treba- De moment, no s'ha dut a terme talunya, la Comunitat de Madrid, Renfe continuï essent pública, que nació i Funció Pública i el govern
llar? perquè s’ha prorrogat l’anterior el País Valencià i Andalusia. Ente- s'apliqui la mateixa normativa en català en ple, furten als seus treba-
-Som força autònoms respecte a la Conveni, que hauria d’haver fina- nem aquest traspàs des de dues matèria de seguretat de circulació i lladors i treballadores una part de
federació local, tot i que també hi litzat el 31 de desembre de l’any perspectives: per una banda, com laboral, i que no hi hagi una divisió les condicions socials de les quals
col·laborem. Tenim un camp d'ac- passat, però aquest és l'objectiu. una acció positiva perquè es po- entre els treballadors. No volem sí que poden gaudir els funcionaris
ció molt ampli i ens reunim al nos- Des de la Secció Sindical de CGT drien gestionar els ferrocarrils des que els treballadors de la Generali- i funcionàries aragoneses o extre-
tre local de l'estació. ens oposem a aquesta idea i reivin- d'una òptica més propera, conei- tat tinguin cap tipus de handicap menyes.
Respecte a l'organització inter- diquem un conveni únic per a tots xent les seves mancances i necessi- respecte als treballadors de l'àmbit Així, mentre uns i altres, aco-
na, comptem amb el coordinador els treballadors. tats reals, però, per una altra banda, estatal. llint-se a unes normatives estatals,
de Renfe Operadora a Catalunya -Una idea compartida per la també creiem que aquest traspàs té -Però a la vista de les últimes in- poden gaudir de reducció de jorna-
-que s'encarrega de visitar els cen- resta de sindicats? un vessant negatiu que pot com- cidències, dir que el servei empit- da (amb la consegüent reducció de
tres de treball i reunir-se amb la -Al principi sí perquè tots seguíem portar molts perjudicis per als jorarà no és molt agosarat? sou) per a la cura dels seus fills i fi-
resta de delegats-; el coordinador la mateixa línia, però amb el temps usuaris de Renfe i per als treballa- -Els usuaris poc informats creuen lles fins als 12 anys, els i les funcio-
sectorial de les Estacions Comer- els altres sindicats se’n van anar dors. que el traspàs i la privatització nàries catalanes només poden tenir
cials, d'Adif; el coordinador de De- desmarcant i ara ja han assumit la En el cas de Catalunya, davant seran la panacea i que acabaran cura, amb reducció de jornada, dels
fensa del Ferrocarril a Tarragona i, idea de signar dos convenis dife- d’aquesta privatització imminent amb tots els problemes ferroviaris, seus fills i filles fins al sis anys.
per últim, el secretari general de rents. que culminarà l’1 de gener de 2010 però res menys lluny de la realitat. Exactament la meitat.
Transports a Tarragona. Seguint els preceptes de la llei, amb l’alliberament de la xarxa de Imagina que diferents empreses es El període de permís per alleta-
-Esn podeu valorar la situació s’haurien de diferenciar dos grups: viatgers, el secretari de Mobilitat reparteixen les línies de ferrocarril ment d’un fill o filla és, segons les
actual del ferrocarril a l’Estat personal d'explotació –maquinis- de la Conselleria de Política Terri- i que en una d'elles -per exemple, lleis estatals, d’un any, mentre que
espanyol. tes, interventors, treballadors de ta- torial i Obres Públiques de la Ge- la de Barcelona-Sant Vicenç de pels funcionaris i funcionàries ca-
-Després de gairebé dos anys des llers- i d'infraestructures –manteni- neralitat, Manel Nadal, ha declarat Calders- es produeix una avaria. Si talanes es redueix a 9 mesos. Els 15
de l’entrada en vigor de la Llei del ment de les vies, personal que seran empreses públiques-pri- això succeís amb Renfe, qualsevol dies de permís per naixement,
Sector Ferroviari, creiem que la d’estació, etc-. En realitat, tot vades les que s’encarregaran de la altra línia podria assumir aquest es- adopció o acolliment són cinc a
seva aplicació comportarà efectes aquest procés respon a la pressió gestió dels ferrocarrils. forç material, però si estan reparti- Catalunya. I el permís d’un mes de
negatius tant per als treballadors de exercida per les grans multinacio- A nivell general, el que es pretén des, aquest procés seria molt més reducció de jornada remunerada
Renfe com per als usuaris. nals, com ara Acciona i Comsa, és donar llicències a les empreses complicat. per familiar de primer grau malalt
Aquesta llei, que adopta una que volen participar en el negoci privades per explotar les línies de Pensem que als ferro carrils es greu no es pot traduir al català.
sèrie de mesures dràstiques i té del ferrocarril i emportar-se una ferrocarril, però això és negatiu repetiran els mateixos problemes Quins són els sacrosants argu-
com a objectiu privatitzar la xarxa part del pastís. perquè comportarà que aquestes que es donen ja als aeroports, com ments del govern català? doncs
de ferrocarrils a curt termini, s’ha De moment, la llei s'ha desenvo- empreses s'aprofitin de les subven- ara la supressió de trens i l'overbo- identitaris.
volgut mostrar com una llei neutra, lupat amb infinitat d'instruccions, cions i a canvi oferiran un pitjor oking. A Catalunya ja tenim Llei de
però en realitat amaga un rerefons estatuts i Reial Decrets, i ara el servei. El nostre repte és fer entendre Conciliació que és la nostra. I a
molt negatiu. camí ja està obert. Per tot això considerem que als usuaris tota aquesta situació i més, en consonància amb el nostre
Per exemple, afavoreix la segre- -Us oposeu al traspàs de compe- aquesta gestió per part de les auto- defensar un servei públic, integrat, taranà, és més barata i així podem
gació de la plantilla, ja que aposta tències a les comunitats autòno- nomies -sobretot respecte a l'hora- segur, social i sostenible. fer pàtria i estalviar, alhora.
Catalunya. Novembre de 2007 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
TrampososMetr
Concentració contra la
opolitans de
Barcelona
negligència empresarial en
(TMB)
Pepe Berlanga
prevenció a Parcs i Jardins
Secció Sindical CGT Parcs i
1 5h. Fag una ullada a l'agenda i
em recorda que he d'assistir a
una interessant conferència a les
Jardins L'Ajuntament de Barcelona ha estat condemnat
pel TSJC per Contractes en Frau de Llei
E
quatre de la tarda, aquesta vegada l 3 d'octubre es van concen-
tindré sort, el Metro disposa d'una trar a Barcelona una vinte-
estació pròxima al lloc de celebra- na de treballadors de l'Insti- El Tribunal Suprem de Justícia de
ció, moure's per la ciutat no és tut Municipal de Parcs i Jardins i Catalunya no ha admès el recurs
fàcil. militants de CGT davant el jutjat de cassació presentat per l'Insti-
15.30h. Surto de casa, he decidit social 29 per mostrar el seu rebuig tut Municipal de Parcs i Jardins
caminar una mica, a escassos mi- a una actuació de la mútua de tre- de Barcelona contra la Sentència
nuts podré accedir a la Línia I a ball que no reconeix baixes clares del propi TSJC que condemnava
l'estació de la Sagrera, d'aquesta per accidents en el treball com a l'Institut per Contractació en
manera m'evitaré un canvi de tren, accidents de treball, i desvia a la Frau de Llei.
estirar les cames és un consell Seguretat Social els treballadors La desestimació del recurs
mèdic que diuen allarga la vida. accidentats perquè aquesta corri presentat pel gabinet jurídic que
15.40h. Supero l'entrada que la amb les despeses. representa a l'Ajuntament de
línia V té en el cantó del carrer Gar- El 20 d'abril de 2004, es va haver Barcelona ha representat a l'erari
cilaso. Com que fa bon temps, pre- de lamentar l'accident sofert per un públic el pagament de més de
fereixo accedir a la Línia I descen- company, Lluís Pons, conductor de 60000 ¬ en indemnitzacions per tracte que els havien realitzat. xen frau de llei i segons estableix
dint per l'avinguda Meridiana fins a camió, mentre realitzava treballs acomiadaments improcedents Aquests contractes d'interinitat la legislació representa la con-
l'entrada que hi ha alguns metres de càrrega d'un contenidor de als cinc treballadors que van de- es van efectuar en frau de llei, versió del contracte d'interinitat
més a baix. Sota les escales i, sor- llums en el camió porta-conteni- nunciar aquestes il·legalitats. perquè el temps del contracte era en contracte indefinit, com diu
presa, se m'ha esgotat la T-10. Em dors. El resultat de les lesions va L'estiu de 2004 la direcció de superior al període de vacances una altra de les Sentències del
trobo davant un vestíbul nou molt ser molt greu, aquest treballador l'Institut Municipal de Parcs i Jar- que substituïen, com diu una de TSJC: “és clar que, ens trobem
xic i no veig per cap costat la taqui- encara continua de baixa després dins de l'Ajuntament de Barcelo- les Sentències del TSJC: És obvi, davant uns contractes temporals
lla ni de bon tros la desitjada taqui- de dos anys i mig i el seu pronòstic na va realitzar 41 contractacions en aquest sentit, que existeix subscrits en frau de llei, que han
llera. Dono voltes i voltes i només no és clar. Després d'haver sofert d'interinitat per a la substitució frau de llei en aquells casos en de presumir-se indefinits. (...) i es
hi ha màquines expenedores de bit- aquest greu accident que li deixarà de 41 treballadors/es fixos pel els què aquesta causalitat finalis- condemna l'empresa Institut Mu-
llets. Hi introdueixo un de 50 euros seqüeles per a tota la vida, ara s'ha període de vacances. Després de ta no és compleix, de tal manera nicipal de Parcs i Jardins de Bar-
en l’escletxa, el rebutja. d'enfrontar a una mútua de treball la denúncia pública de la Secció que, sense causa justificada no celona a readmetre els recor-
Creuo la Meridiana i enfront (Mútua MC) que es preocupa més Sindical de CGT de la irregulari- existeix un nexe directa entre la rents al seu lloc de treball i en les
d'una gasolinera em topo amb pels seus beneficis econòmics que tat comesa, cinc treballadors/es durada del contracte i la finalitat mateixes condicions que regirien
l'al·ludida boca d'accés a aquest per la salut dels treballadors. van denunciar a Magistratura de per a la què és va signar. amb anterioritat a l'acomiada-
món subterrani. Sorpresa, tampoc El judici del 3 d'octubre final- Treball les il·legalitats del con- Aquestes il·legalitats constituï- ment, o ser indemnitzats”.
hi ha ningú que vengui bitllets. Co- ment va ser ajornat perquè la
mençament a posar-me nerviós, mútua té denunciada no només la l'avaluació de riscos i complir els pestell de seguretat del ganxo, sis- mer informe del nostre Servei de
encara arribaré tarda i la conferèn- contingència, sinó també l'assigna- terminis de les mesures correctores tema de seguretat per evitar l'aixe- Prevenció, no es contempla ni tan
cia m'interessa molt. ció de la baixa en si per la Segure- on es deia ben clarament que el cament de la cabina del camió. sols la falta de l'esmentat pestell de
Torno a intentar aconseguir una tat Social, i va ser passat al dia 16 ganxo d'aixecar el contenidor no Dues actes d'infracció greus ha seguretat, malgrat estar aquesta re-
targeta pagant amb un bitllet de 50, davant el jutjat 28 social de Barce- tenia pestell de seguretat. Segons el estat el resultat d'aquesta actuació flectida en l'avaluació de riscos
de nou, rebuig; serà fals? Surto de lona. No és un cas aïllat ni la pri- tècnic i la inspectora que van dur el inspectora. La primera per vulne- com un tema per resoldre a curt
nou a l'exterior, fa un bochornoso mera vegada que ens enfrontem a cas, aquest va ser el motiu princi- ració d'un nombre considerable de termini.
calor i observo altra entrada, per la mútua en els jutjats per la matei- pal pel qual l'accident es va pro- normes de Prevenció de Riscos, la Solament després de la visita a
tant em dirigeixo a ella, confio tenir xa problemàtica, és la seva rutina duir, però no l'únic. La plataforma segona per la falta de formació del Inspecció de Treball i de dir el tèc-
més sort. Hi ha dues persones, una donar l'alta tots els treballadors on descansava el contenidor es tro- treballador per al maneig d'aquest nic del CNCT (Centre Nacional de
asseguda davant una terminal in- abans del seu total restabliment, no bava en molt mal estat, la qual cosa vehicle i els seus implements. Fi- Condicions de Treball) que la
formàtica en un despatx darrere reconèixer els accidents, etc. va tenir una rellevància important a nalment, la Inspecció resol l'aplica- causa era el pestell, es reconeix el
d'un cristall transparent i una altra L'accident s'hagués pogut evitar. l'hora de produir-se l'accident. El ció de recàrrec de prestacions per fet i es redacta un nou informe de
que li fa companyia i li dóna con- Solament s'havia de donar curs a vehicle tampoc tenia, a part del al treballador del 40%. En un pri- la investigació de l'accident.
versa. Em dirigeixo a una d'elles i
m'informa que les màquines expe-
nedores no accepten bitllets de 50 Possible tupinada a les Eleccions Sindicals a Correos
euros.
Surto fora i em dirigeixo a un Sindicat Federal CGT Correos A les Eleccions Sindicals a Co- 2007. En l'oficina de Correos de CCOO “presumptament” va realit-
quiosc de premsa per adquirir la rreos, el mètode utilitzat per saltar- Mataró, “presumptament” un per- zar la de tots, saltant-se tota la le-
maleïda targeta. Novament rebo un
gerro d'aigua freda, no hi ha targe-
tes, s'han esgotat i estan esperant
L a Llei obliga al sol·licitant del
vot per correu a presentar-se
en persona en l'oficina de correus i
se la Llei, és presentar-se un mem-
bre d'un sindicat o d'un partit
polític amb diverses sol·licituds de
sonatge que anava com a tercer en
la candidatura de personal laboral
de CCOO a Barcelona, ara ja és
gislació que regula el vot per co-
rreu.
Transcorreguts ja gairebé sis
que els les subministrin, els meus identificar-se mitjançant DNI o vot per correu en una finestreta de delegat sindical, (les Eleccions mesos dels fets, l'empresa no ha
ànims comencen a estar alterats. passaport originals i cursar un es- Correos on treballi una persona Eindicals a Correos són d'àmbit notificat haver pres mesures inter-
16h. N’estic fins als nassos, si crit dirigit a la taula electoral, que amb poca experiència i que desco- provincial, no de centre de treball o nes i tracta el tema amb obscuran-
vull accedir al Metro hauré de treu- ensenyarà a l'empleat de Correos, neix la legislació o bé on treballa localitat) “presumptament” va rea- tisme. L'única preocupació de Cor-
re un bitllet individual, el que enca- amb les seves dades, perquè com- un afiliat o simpatitzant d'aquesta litzar la petició de vot per correu de reos és que no surti a la llum el que
rirà el trajecte substancialment, així provi que la persona que presenta organització i aquest admet les 30 treballadors: 24 de personal la- succeeix en l'empresa.
qualsevol és capaç d'aconseguir la sol·licitud del vot per correu és sol·licituds de vot, sense realitzar boral i 6 de personal funcionari, Per això la CGT ha decidit acu-
bons resultats econòmics. Estan la mateixa que consta en els docu- cap comprovació. així que en lloc de fer la petició de dir als jutjats penals i exigir que
obligant-me a escollir entre pagar ments originals; també s'accepta Els fets denunciats el 4 de maig votar per correu individualment ca- l'empresa es personi com a part, ja
més car el trajecte o colar-me, difí- que sigui un notari qui realitzi en el jutjat penal 3 de Mataró es re- dascun dels treballadors com que hauria de ser la primera inte-
cil decisió? aquesta gestió. munten als dies 27 i 28 de març del marca la Llei, el candidat de ressada en aclarir aquest assumpte.
8 Catalunya. Novembre de 2007