1. INTERVENCIÓ
PSICOEDUCATIVA
Reyes Hernández
Universitat Oberta de Catalunya
Octubre 2011

2. 2

3. ANTECEDENTS HISTÒRICS
Psicologia Desig renovació
Positivisme Tª Evolució pedagògica
Finals s. XIX – inicis s. XX
Experimental
Modificacions educatives
Ensenyament
de caràcter experimental i analític
Noves
Base Psicopedagogia Funció social de l’educació
institucions
Aprofitament
Currículum escolar
capacitats individuals
1er. terç s. XX
Parsons (1909) alumne = agent passiu Binet/Simon (1905)
Orientació – Selecció Identificació
professional problemes d’aprenentatge
Escola ordinària Institucions científiques Institucions especials
Llei General d’Educació Llei d’Integració Social
(1972) del Minusvàlid (1982)
3

4. CATALUNYA
Institucionalització de l’ assessorament
psicopedagògic al sistema educatiu
Govern Central
Llei d’Integració Social
del Minusvàlid (1982)
Generalitat de Catalunya
Creació i ampliació EAP
Ordre 20 Maig 1983
Els EAP s’integren definitivament
al sistema educatiu ordinari
A nivell municipal
Homologació equips
Ministeri d’Educació i Ciència Diferents perspectives
Serveis d’OEV
(Orientació Escolar Vocacional)
EAP = Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica 4

5. OIP = Orientació educativa i Intervenció Psicoeducativa
OIP: PERSPECTIVES
• Orientació escolar
• Orientació vocacional / professional
• Orientació clínica
• Orientació personal
• Orientació conductual
• Assessorament psicològic
• etc.
DIFERENTS MODELS D’INTERVENCIÓ
5

6. ELEMENTS DE LA INTERVENCIÓ PSICOEDUCATIVA
Bases Finalitats Àmbits Rol Relació amb
psicoeducatives intervenció actuació assessor assessorats
Consultor Consultor
Com es produeix el coneixement? Extern Intern
• Assoliment de
Relació Relació
coneixements rellevants
asimètrica simètrica
socialment
Com cal ensenyar/avaluar? • Servei de qualitat
• Respecte diferències
individuals Equips
• Promoció autonomia psicopedagògics
Currículum Origen públics
escolar dificultats
aprenentatge
Factors Elements Expert
Producte individuals Correctiva nuclears Diagnòstic
alumne d’un àmbit i resolució
Factors Col·laborador
Interaccions
Procés contextuals Preventiva intra/inter
Integrat en la
Interaccions dinàmica del
agents educatius
àmbits centre
Elaboració Teories Models
Explicació/Interpretació
fenòmens educatius
Actuacions Recursos Instruments
6

7. Tipus OIP Orientada FINALITATS OIP
OIP = Orientació educativa i Intervenció Psicoeducativa
Alumne Dificultats d’aprenentatge Rehabilitació/Resolució
CORRECTIVA Hàbits d’estudi
Professorat
Divulgació temes específics
Solucionar proble- Famílies Ús d’anticonceptius
fora de l’aula
mes personals i/o Alumnes
escolars Abús de les drogues
Professorat Relacions interpersonals Resolució conflictes
Alumne Diagnòstic precoç
Estimulació neurofisiològica primerenca
Professorat Educació en higiene mental
Famílies
Alumnes Canvi d’actituds
Disseny curricular
Formació/Entrenament
Professorat Atenció a la diversitat
en temes específics
PREVENTIVA Estratègies d’aprenentatge
Detecció problemes i necessitats
Participació en el canvi de la
dinàmica del centre
Centre Millora qualitat ensenyament Participació en la innovació
curricular
Avaluació psicoeducativa del
funcionament del centre
7

8. ÀMBITS Agents educatius implicats
INTERVENCIÓ PERSONALITZADA
Professorat Formació / Entrenament
Àmbit nuclear de l’aula Alumnes Amb necessitats especials
Continguts Didàctiques específiques
ESTABLIMENT XARXES DE COMUNICACIÓ
Interaccions agents dins l’aula
Intraàmbits
Sistemes d’interaccions
Interaccions agents dins la constel·lació familiar
Etapa educativa completa
Centre educatiu en el seu conjunt
Centre educatiu- Famílies
Interàmbits
Entre els centres educatius d’un mateix sector
Entre el centre i altres agents socials educatius
Entre el centre i altres agents socials no educatius (ONG, etc.)
8

9. DIFICULTATS D’APRENENTATGE
• Baix rendiment acadèmic
• Manca d’atenció i concentració
• Alteracions del llenguatge
• Derivades de limitacions motores i sensorials
• Desinterès generalitzat
• Indisciplina
• Dificultats de comunicació
• Agressivitat
• etc.
9

10. Orígens dificultats d’aprenentatge i Currículum
Factors individuals Mecanismes interactius
Factors mixtes
de l’alumne Interaccions habituals alumne-agents educatius
Identificació i Valoració Identificació i Valoració
INDIVIDUAL Shoben Bandura CONJUNTA
(1962) (1977)
• Relacions causals
• Aïllament variables
• Explicació • Interpretació Intervenció
• Cognitives
• Afectives individual ambientalista • Contextual
• Neurofisiològiques • Currículum com • Currículum com • Optimitzar interaccions
a procés a producte habituals
• Extensiva
Intervenció • Activitats escolars
• Activitats extraescolars
• Individual
• Activitats quotidianes
• Intensiva RISC RISC
• Global
• Resultat immediat Resistència de • Sobre nombre màxim de
• Puntual Simplificar la resta factors
• Període concret la situació d’agents • Influència recíproca
• Aspectes concrets educatius • Interna
• Externa • Propera entorn habitual
• Allunyada entorn habitual
alumne = agent passiu CURRÍCULUM
Modificació Conjunt de pràctiques Optimització
factors individuals educatives que es duen a factors contextuals
terme en un centre i que
delimiten contin-guts a
ensenyar i ava-luar amb la
finalitat de prescriure
Currículum com a producte bones pràc-tiques Currículum com a procés
educatives i fa-miliars.
Continguts Continguts en contínua negociació i
predefinits, tancats, inamovibles revisió
10

11. ENFOCAMENT CLÍNIC: El model assistencial
Base psicoeducativa Finalitats Àmbit Rol Relació
DIFICULTATS APRENENTATGE
D’EXPERT
Etiologia individual neurofisiològica
CORRECTIVA • Directiu
• Prescriptiu
Simptomatologia exterioritzada
• Activitat ASIMÈTRICA
paral·lela als
Conducta desajustada PREVENTIVA educadors
proves psicomètriques
NUCLEAR AULA ORIENTACIONS
Diagnòstic / Valoració AL PROFESSORAT
Alumne amb
alumne agent passiu necessitats • Exercicis
especials • Medicació
INTERVENCIÓ
• Protocol d’actuació en
• Individual Materials i situacions de rescat
• Intensiva continguts • Materials, continguts i
Professorat
específics instruments específics
• Puntual i intermitent
• Activitats aïllades de l’aula
• Externa DESAVANTATGES
• En centres especialitzats Etiquetes Generen prejudicis Interaccions pobres i
• Suport d’altres especialistes diagnòstiques Generen expectatives negatives limitadores
(logopedes, fisioterapeutes,etc) Activitats marginals
Desintegració Vida en un entorn
Circuits segregats
activitats i entorn patologitzant que desajusta
Interaccions amb models també
Currículum com a producte naturals encara més la conducta
desadaptats
Dubtes sobre l’afavoriment d’habilitats cognitives amb independència del context
Tractament individualitzat RISCS
Medicació i Teràpia Per la mateixa intervenció psicoeducativa
Medicamentalització
Per la idiosincràsia i l’acció general docent del centre
Paper de l’assessor redefinit pel model de consell no directiu Counseling (Rogers, anys 40) 11

12. ENFOCAMENT HUMANISTA: El model de Counseling
Base psicoeducativa Finalitat Àmbit Rol Relació
DIFICULTATS D’APRENENTATGE
CONSULTOR
Etiologia individual Personalitat
CORRECTIVA
Simptomatologia interna
• No Directiu
Factors emocionals en conflicte • No Prescriptiu
• Activitat paral·lela ASIMÈTRICA
Conducta desajustada als educadors
Orientació no intervencionista
Diàleg lliure alumne-conseller NUCLEAR ALUMNE
IDENTIFICACIÓ INTEL·LECTUAL Paper passiu del pro-
Centrat en l’alumne amb fessorat en el procés
alumne = agent actiu dificultats personals i/o corrector
AUTOCURACIÓ escolars
Principis de:
• Autoconeixement
• Autodirecció PUNTS CRÍTICS
• Dependència
L’èxit depèn de l’habilitat comunicativa del conseller.
Mètode vàlid només a partir de l’adolescència.
INTERVENCIÓ
• Individualitzada Limitat a l’àmbit afectiu.
• Intensiva L’atenció individualitzada perllongada només bene-ficia un
• Puntual i intermitent nombre molt limitat d’alumnes.
• Activitats aïllades de l’aula
• Externa
Enfocament substituït pel model consultiu/prescriptiu conductista
(Skinner, anys 50; Bandura, anys 70)
Currículum com a producte 12

13. ENFOCAMENT CONDUCTISTA: El model consultiu/prescriptiu
Base psicoeducativa Finalitat Àmbit Rol Relació
TEORIA PSICOLÒGICA APLICADA A
ENTORNS EDUCATIUS ASIMÈTRICA
CORRECTIVA D’EXPERT amb una certa
Enfocament global de l’aprenentatge ALUMNE: proximitat al centre
• Directiu
• Modificació conducta
• Objectius observables i
• Prescriptiu
DESENVOLUPAMENT INICIAL • Intervenció dins
mesurables Instruments de
Skinner, anys 50 l’aula reforç en mans
PROFESSORAT: Entrenament ús de del professorat
Base: Condicionament operant conducta Entrenament i suport tècnic tècniques d’anàlisi i
• Reforç: Èxit continu (confirmació res-posta, en la implantació de modificació de
bones qualificacions) d’estratègies conducta
• Errors: Font de desmotivació que cal evitar Participació
activa del
alumne = agent passiu professorat
INTERVENCIÓ NUCLEAR AULA
• Mesura inicial coneixements alumnes
• Progrés: Nous continguts en etapes curtes de
Alumnes
dificultat creixent Canvi important en el RISC:
• Respecte a la velocitat d’aprenentatge de tractament indi-vidual Dependència de
cada alumne de les DIFICULTATS l’assessor
Materials i
• Tecnologia pedagògica: D’APRENENTATGE Professorat continguts • Manca d’implicació
• Màquines d’ensenyar dificultat • Manca de
entrenat
• Ensenyament programat creixent coresponsabilitat
• Instrucció individualitzada
• Objectius operatius
Si s’escau, amb “Qualsevol alumne
l’elaboració de Premissa criticada
Currículum com a producte programes de pot assolir qualsevol amb arguments
desenvolupament objectiu” molt sòlids
individual
DESENVOLUPAMENT AMPLIAT
Bandura, anys 70
Plantejament conductualcognitiu
Introducció noves variables:
• Retenció/Evocació de conductes
• Producció imatges reforçadores i inhibi-dores Model superat per l’enfocament constructivista (a partir dels 90)
13

14. ENFOCAMENT CONSTRUCTIU: El model mediacional col·laboratiu
Base psicoeducativa Finalitats Àmbit Rol Relació
APRENENTATGE SIGNIFICATIU PREVENTIVA VISIÓ ASSESSOR SIMÈTRICA
SISTÈMICA COL·LABORADOR
Reorganització
esquemes cognitius preexistents • No prescriu
Jerarquia de • Construeix Actua dins el
PAPER DEL PROFESSOR • Afavorir col·labora-ció context de
sistemes centre
entre tots els agents interdependents col·laboració
Funció mediadora: • Millorar l’autonomia de Claustre
amb l’equip
• Ajuda els alumnes a assolir les se-ves tots els agents Departament
docent
cotes potencials d’Orientació
• Traspassa el control de les activi-tats OPTIMITZACIÓ Dins-fora
als alumnes relacions Equip psico-
Creació xarxes de intra/interàmbit NO relacions de pedagògic de
ENSENYAMENT-APRENENTATGE comunicació fluïdes en dependència sector
Procés de: col·laboració amb
alumne agent actiu l’equip docent
• Culturització
• Contextualització
• Mediació COMPLICITAT
TASQUES Sentit i signi-
• De consecució d’autonomia • Potenciar el bon
ficat de la
funcionament de • Plans
intervenció
DIFICULTATS D’APRENENTATGE mecanismes i recursos • Projectes
compartits
• Desenvolupar al màxim • Programes
Dèficits interaccions educatives • Què?
les potencialitats • Demandes
• Per què?
específiques
Currículum com a procés
ALUMNES
Decisions curriculars
PROFESSORAT
INTERVENCIÓ Paper de l’assessor
Millorar PROCESSOS d’ensenyament-
CENTRE àmpliament acceptat
aprenentatge en contexts específics
en l’actualitat
14

15. BASE PSICOEDUCATIVA: EL BINOMI ENSENYAMENT-APRENENTATGE
PRINCIPIS GENERALS compartits per diferents corrents teòrics
Permanència del canvi cognitiu produït en
Mesura de la qualitat APRENENTATGE
integrar els nous coneixements i
de l’ensenyament SIGNIFICATIU
experiències
No fragmentació del conjunt de processos de l’aprenentatge (perspectiva
holística)
Investigació activa i contínua del significat de les activitats (causes i motius) per
part de l’alumne.
Partir de l’interès i motivació de l’alumne.
Errors: Font d’ autoavaluació i reflexió. No és quelcom negatiu a evitar.
15

16. BASE PSICOEDUCATIVA: EL BINOMI ENSENYAMENT-APRENENTATGE
PRINCIPIS PSICOEDUCATIUS BÀSICS
1. L’aprenentatge és el motor del desenvolupament humà, no al contrari.
Significats culturals dels objectes
Doble funció Regular el món exterior físics
Culturització mitjançant
del
les interaccions verbals llenguatge Autoregular el propi
Significats culturals mentals
pensament
2. Les interaccions entre els agents educatius no té lloc al buit, sempre
en un context social específic.
3. El professor és un mitjancer especialitzat:
Guia l’alumne envers cotes superiors de la seva zona de
Aprenentatge i desenvolupament a partir dels coneixements previs
desenvolupament de les
potencialitats Diàleg Ajuts adequats Suggeriments, exercicis, metàfores,
educatiu en cada situació exemples, dades, etc.
Aprenentatge i
Traspassa el control de les activitats a l’alumne
autonomia personal
4. Conceptualització de les dificultats d’aprenentatge i de comportament
Origen Dins el mateix context d’aprenentatge en les activitats interactives
Explicació Dèficits en la mediació educativa rebuda
16

17. DIFICULTATS
D’APRENENTATGE EXPLICACIÓ
Dèficits de la mediació educativa
ORIGEN
Interacció poc freqüent o patològica
Dins el mateix context
Desconfiar de la capacitat de l’alumne
d’aprenentatge de l’alumne
en les seves activitats Exigència de traspàs immediat (no gradual) cap
interactives al domini de l’activitat
L’alumne ja domina el procediment
Identificació dels procedi-ments
que utilitza l’alumne
Determinació INTERVENCIÓ
AJUTS PEDAGÒGICS DINS EL CENTRE
adequats a la situació
• Valoració
PROFESSORAT
• Programació
ESCOLA
• Seguiment
INTERVENCIÓ
DINS L’AULA
EVITA ESTIGMATITZACIÓ
17

18. ÀMBIT Educació formal
Col·laboració, Sabers construïts i organitzats
VISIÓ SISTÈMICA Macrosistema social,
negociació i polític i cultural
reformulació contínues Institucions Ciutadania
Jerarquia de sistemes
interdependents
Currículum oficial
Sistema educatiu
OPTIMITZACIÓ del país Marc Alumnat
CURRÍCULUM relacions
jurídic ideal
COM A PROCÉS intra/interàmbit
Projecte educatiu
Projecte curricular
Sistema del centre
Equip Alumnes
DECISIONS
docent centre
CURRICULARS Continguts
programats
Microsistema de l’aula
Alumnes
Professorat aula
Qualsevol intervenció psicopedagògica en un àmbit
pot influir en la resta de sistemes
Necessitat de col·laborar amb especialistes d’altres
sectors Educació no formal
Família
Activitats extraescolars
Necessitar de conèixer, potenciar i reformu-lar les Amistats
xarxes de comunicació intra i inter-àmbits Veïnat
18

19. CONTEXTS D’ASSESSORAMENT: DIAGRAMA DE TREBALL
- Planificar i analitzar a posteriori els resultats (negatius) d’una intervenció.
- Compartir i consensuar criteris d’actuació entre professionals.
- Investigar amb la finalitat de millorar les intervencions futures.
19

20. FUNCIONS PSICOEDUCATIVES DE L’ASSESSOR
ALUMNES PROFESSORAT CENTRE
COL·LABORACIÓ – PARTICIPACIÓ – ASSESSORAMENT – ORIENTACIÓ - COORDINACIÓ
Aspectes metodològics i organitzatius
ensenyaments
Coordinació diferents especialistes en
Tasca educadora dels tutors
l’atenció individualitzada Continguts de caràcter transversal
Criteris adequacions curriculars
Avaluació individual/col·lectiva
Pla d’acció tutorial i coordinació
d’alumnes amb necessitats especials. Demandes educatives conflictives
tutors
Derivació als serveis pertinents.
Processos de canvi i transició (acadè- Detecció i avaluació de relacions
Mesures atenció a la diversitat
mics, laborals, personals) conflictives
Seguiment i suport de les interven-
Mesures atenció a la diversitat Processos avaluació alumnes
cions individuals i col·lectives
Sessions de tutoria específiques de Situacions específiques d’ensenya- Formació contínua professorat i inno-
l’àmbit psicopedagògic ment-aprenentatge vació educativa
Elaboració de tasques, activitats i ma-
terials ajustats a les competències Avaluació i promoció d’alumnes Projecte educatiu del centre
dels alumnes
Elaboració i selecció de materials di- Coordinació altres centres i serveis de
Problemes de desajust emocional
dàctics la zona
Foment de metodologies d’aprenen- Informació Pla anual d’actuació dels Avaluació externa del centre (Admi-
tatge i autoavaluació innovadora assessors psicopedagògics nistració Pública)
20

21. 21

22. CONCLUSIONS
22

23. 23