1. DIABETIS MELLITUS
TIPUS 1
Rita Trias, Nerea López, Bet Coll-vinent, Marta Ruiz i Iona Palau

2. Índex
● Introducció
● Símptomes
● Objectius del tractament
● Insulina
● Complicacions
Què és la diabetis? Causes?
Poliúria, polidípsia, polifàgia i altres
Aplicació i tipus

3. Introducció
Què és la Diabetis Mellitus 1?
La diabetis és un transtorn general del metabolisme que es
manifesta per na elevació anormal dels nivells de glucosa a la sang.
Aquesta anomalia pot ser deguda a una producció insuficient
d’insulina o bé a un mal aprofitament d’aquesta hormona per par
de l’organisme.
Aquesta diabetis es caracteritza perque acostuma apareixer. a la
juventud ( de 0 a 25 anys)
Causes
Encara no es coneixen les causes, però se sap del cert que no està
relacionada amb el fet d’haver menjat molt sucre. Es considera que
les cèl·lules beta del pàncrees comencen a ser danyades anys abans
de que les persones comencin a presentar símptomes de la
diabetis.

4. Símptomes
Els principals símptomes de la diabetis són:
● Poliúria: L’excés de glucosa en sang s’elimina per l’orina, la qual cosa produeix
una quantitat excesiva d’orina.
● Polidipsia: Com es perd molt liquid per l’orina es té molta set i es beu molt.
Per tant el diabètic no orina perquèhagi begut massa líquid, sinó que necessita
beure perque orina molt i per evitar quedar-se deshidratat.
● Polifàgia: Quan comença a escassejar la insulin, com que manca energia, es té
molta gana.
● Hi ha pèrdua de pes
● Després, es perd progressivament la gana i apareix cansament (astènia)

5. Objectius del tractament
❖ Mantenir una vida normal amb els mínims
signes possibles d’incomoditat, tenint especial
cura de les hipoglucèmies.
❖ Aconseguir un control metabòlic com més
semblant millor al que es tindria amb una
secreció engògena normal d’insulina, intentant
evitar l’aparició d’hipoglucèmies.
❖ Garantir que el creixement i el
desenvolupament tant físic com emocinal
siguin normals.
❖ Prevenir les complicacions tardanes de la
diabetis.

6. La insulina
La insulina es produeix al pàncrees i passa a la sang per fer entrar la glucosa a les
cèl·lules. a la diabetis tipus 1, el pàncrees deia de produir insulin,però com que és
necessària per viure, s’ha d’administrar.
S’ha d’administrar directament a la sang perquè faci efecte, si s’administra oralment, es
destrueix i no actua.
Per mantenir els nivells correctes d’insulinèmia, i per tant de glucèmia, s’ha de calcular i
ajustar la quantitat o dosi d’insulina tant a la quantitat, qualitat i horaris de les menjades
com a l’activitat física.
TIPUS D’INSULINES:
- Insulina d’acció ràpida: és la insulina no modificada, i té un temps d’acció curt.
Podem administrar-se via subcutània, intramuscular i directament a la vena.
comencen a fer efecte als 30 min. i el moment de màxima acció és al cap de 2 o 4 hores.
-Insulina d’acció retardada: (serveixen per disminuir el nombre de punxades).
Amb una o dos dosis diàries. Aquest tipus d’insulina té un aspecte blanquinós i tèrbol.
El retard en l’absorció de subcutània comporta que l’inici de l’acció
sigui més tardà i la duració més gran. Només poden administrar-se per via subcutània.

11. COMPLICACIONS
Ser malalt de diabetis pot portar una sèrie de complicacions tals com problemes en
certes parts del cos, com ara els ronyons, els nervis, els peus i els ulls. Tenir diabetis
també pot augmentar el risc de tenir malalties cardíaques i trastorns ossis i articulars.
Altres complicacions a llarg termini de la diabetis inclouen problemes amb la pell,
problemes en l'aparell digestiu, disfunció sexual i problemes a les dents i les genives.
Les persones diabètiques també poden tenir urgències mèdiques a causa dels nivells
molt alts o molt baixos de sucre a la sang. La causa pot ser una infecció subjacent,
algunes medicines o inclusivament les medicines que pren per controlar la diabetis.

12. Complicacions concretes
Ronyons:El nivell de sucre a la sang d’un diabètic és molt elevat. Amb el temps, això pot causar
danys en els ronyons. Els ronyons són filtres que netegen la sang. Si estan danyats, les deixalles i els
líquids s'acumulen en la sang en lloc de sortir de l'organisme i això pot arribar a causar problemes
renals.
Ulls:El problema más común es la retinopatía diabética, la retinopatía diabética daña los pequeños
vasos sanguíneos dentro de la retina i provoca una disminució considerable de la visió.
Peus: El dany als nervis que produeix la diabetis pot fer que perdi la sensació als peus. És possible
que no senti un tall, una ampolla o una nafra. Les lesions com aquestes al peu poden causar úlceres i
infeccions.
Nervis:la capa que cobreix els nervis o els vasos sanguinis que transporten l'oxigen als nervis po
quedar danyada amb el pas dels anys en una persona diabetica. Els nervis danyats poden deixar
d'enviar missatges o enviar senyals nerviosos més lentament o en moments equivocats.

13. VÍDEOS
https://www.youtube.com/watch?v=4EEtubB74lM
https://www.youtube.com/watch?v=2IB3nTHU-zQ