1. Historia de Catalunya Roger Llort Moyá

2. Index Període Iber Període Roma Període Visigot Període Mulma Catalunya, Corona d'Arago i les seves conquestes. L'ultim Compte de Barcelona, la guerra civil catalanà i altres monarquies. La segona república i el Franquisme

3. Període Iber El període iber de Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i l'altra amb el període romà. La cultura ibèrica s'identifica a Catalunya a partir del segle VI aC quan les poblacions neolítiques de la zona reben la influència dels pobles indoeuropeus o també dits celtes i fan un canvi cap a la civilització. Es considera que el seu període de màxima esplendor va ser cap al segle II aC que va ser quan van estar més influenciats pels grecs. Catalunya va estar habitada per diferents tribus com els airenosis, andosins, sordons ... Es considera que aquest període va acabar amb el procés de romanització, que va culminar cap a l'any 50.

4. Període Romà Aquest període comença el segle III aC i va acabar amb la invasió dels visigots el 415 DC. El territori a l'arribada dels romans estava composat per un conjunt de tribus iberes i colònies hel·lèniques, i no serà fins 2 segles després que es formaria el que entenem com Principat de Catalunya. En el 197 aC se crea la anomenada Hispania Citerior on s'inclou Catalunya va ser una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana. El 209 aC el romans preneren Cartago nova quedant la peninsula iberica dividida en tres provincies, Tarraco, Lusitania i Baetica

5. Període Visgot V an entrar a la Península el 415, però els seus costums ja estaven fortament romanitzats i per tant van respectar les tradicions locals excepte la religió, doncs van imposar l'arrianisme. La província de Galícia va quedar pels sueus, que van establir el Regne dels sueus, però la resta, tret d'una part de la Tarraconense van restar com a províncies del Imperi fins a la seva abolició el 476. Al 710 el regne de Toledo controlat pels visigots va demanar ajuda als musulmans.

6. Període Musulma El 710 els musulmans comencen la seva conquesta entrant a la península a traves del Estret de Gibraltar, i van acabar la conquesta quan arribaren al perineus catalans el 720, llavors Musa se convertí en el primer valí de l'Àndalus. Des de el 800 el carolíns havien anat expandint el seu territori pel nord de Catalunya fins arribar al Ebre on no pugeren avançar més. Es van quedar fins al 1000 DC que hi va haver una gran revolta a tota la península i van anant expulsant els musulmans,.

7. Catalunya, Corona d'Arago i les seves conquestes. Al 1000 comença el feudalisme i les relacions dels comtes catalans durant els segles XI i XII s'hi van desenvolupar a partir d'una activa política de compres i estratègies matrimonials, que van donar lloc a un complex teixit de petites sobiranies feudals, entrellaçades per aliances mútues, on el vassallatge i les vinculacions familiars, resultat dels matrimonis pactats entre governants, eren la garantia més òptima. L'enllaç de Ramon Bernger II cap d'Estopes amb la princesa normanda Mafalda de Pulla-Calàbria(1078). Aquest matrimoni marcava per a la Casa de Barcelona els inicis d'una política italiana que va tenir una continuïtat fidel en el futur: Pere II el Gran, descendent llunyà del Cap d'Estopes, es va casar al segle XIII amb Constança de Hohenstaufen, descendent de la dinastia normanda de Sicília, i d'aquí vingué la incorporació de Sicília a la Corona d'Aragó. L'èxit de la croada a les Balears va ser curt, ja que, obligats pels almoràvitsque amenaçaven la frontera catalana, els guerrers catalans van abandonar aviat l'arxipèlag. el comte de Barcelona, vidu per segona vegada, es casà amb Dolça de Provença (1112).

8. Per aquest matrimoni, tots els dominis de la Casa de Provença es van incorporar a la Casa de Barcelona, que aconseguí la submissió per vassallatge dels principals llinatges provençals, posició hegemònica que va permetre a Ramon Berenguer III recuperar la superior autoritat feudal sobre els Trencavell, senyors de Carcassona. . En el govern del comte Ramon Berenguer IV assenyalà un moment de gran esplendor en el procés de conversió de Catalunya en una sola unitat política sota la sobirania de la Casa de Barcelona, quan aquest se casa amb Peronella d'Arago i es forma la Corona d'Arago, els comtes de Barcelona no van aprofitar mai l'avinentesa de què havien assolit el títol de rei per proclamar regne Catalunya sinó que s'hi van referir sempre com a comtat.

9. L'ultim Compte de Barcelona, la guerra civil catalanà i altres monarquies. El 31de maig Martí l'Humà morí sense deixar cap successor i el tres països aportaren tres consellers i entres aquells tres havien de decidir qui seria el successor i van elegir la dinastia Trastàmara, que va desequilibrar la política catalana i va acabar en una guerra civil 1462-1472. Mes tard entra la dinastia dels Habsburg que seria una monarquia centralista i que acabaria amb la guerra dels segadors, on els Borbons de Castella també si veurien implicats. Després de la guerra els Austries agafaren una postura més oberta cosa que va fer que els catalans s' inclinen cap a l'arxiduc Carles d'Austria. Al 1701-1715 sorgeix la guerra de successió espanyola que afecta a tota Europa ja que fonamentalment va ser la lluita entre borbons i autsries. A Espanya van acabar guanyant els borbons.

10. La segona república i el Franquisme Al 1931 Frances Macià funda la segona republicà catalana en que ell mateix era el president, i tenia a més a més un conjunt de ministres i consellers al 1936 esclata la guerra civil espanyola que també afecta a Catalunya, se desfà la generalitat i es trasllada el govern a França, al 1939 la guerra acaba amb el Franquisme dictatorial com a guanyador. Al 1975 Francisco Franco Vaomonte mort, se comença a desenvolupar un govern democràtic, que fins anys després no perdrà les restriccions que imposaven el seguidors del franquisme, i al 1977 torna a sorgir la generalitat.

11. Webgrafia http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Catalu%C3%B1a#Catalu.C3.B1a_durante_la_Guerra_Civil http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia.htm http://www.vegueries.com/historia/indexESP.htm