1. LA PREHISTÒRIA
És la etapa més llarga de la nostra història. Comença fa uns 3.500
milions d’anys i acaba al segle XI a.C.
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC
DURADA
3 milions d’anys fins 10.000 anys.
DURADA
10.000 anys fins el segle XI a.C.
EINES
Feien les eines amb pedres. Les feien
servir per caçar, pescar, tallar...
EINES
Feien les eines de pedra més treballada.
Això els va permetre fer més coses i
millorar tècniques.
POLÍTICA
Els pobles estaven molt aïllats els uns dels
altres. Cada poble tenia el seu cap polític i
religiós. Cada tribu es gestionava ella
mateixa.
POLÍTICA
Al ser sedentaris s’agrupaven en pobles.
Això vol dir que cada poble gran té el seu
cap.
ECONOMIA
Eren caçadors, pescadors i recol·lectors.
S’alimentaven dels animals que caçaven i
de les plantes que es trobaven.
ECONOMIA
Produïen els seus propis aliments.
Cultivaven la terra i criaven animals. Això
és gràcies al sedentarisme i de viure en
societat.
CULTURA I ART
Descoberta del foc (escalfar-se, cuinar i
protegir-se). Pintures rupestres a les
parets de les coves (escenes de caça).
Aprofitaven la pell dels animals per vestir-
se i els ossos i les dents per fer joies.
CULTURA I ART
S’inventa la roda, teixien roba, feien estris
de ceràmica i de cistelleria. Primers
enterraments megalítics (tombes
marcades amb grans blocs de terres)
POBLACIÓ I SOCIETAT
Eren nòmades. Grups de 10-15 persones.
Vivien en coves i van començar a fer
cabanes de fang i fusta. S’ajudaven entre
tots per sobreviure.
POBLACIÓ I SOCIETAT
Vivien allà on conreaven, és a dir, eren
sedentaris. Poblats de pedra, fang i fusta.
2. ÍBERS I GRECS
Els ibers i els grecs estan situats en la línia històrica dins de l’ edat
antiga . Va des del segle XI aC fins al segle V dC .
IBERS GRECS
POLÍTICA:
Governaven els nobles i eren el centre
polític, militar, religiós i comercial. Els
pobles estaven fortificats perquè entre
pobles no hi havia molt bona relació.
POLÍTICA:
Els pobles grecs que estaven repartits
depenien administrativament de la
metròpoli, és a dir, la ciutat més gran d’on
venien els seus pobladors.
ECONOMIA:
Agricultors, ramaders, artesans i
comerciants. Conreaven cereals i
llegums. Llana i llet del bestiar i feien
servir la seva força per conrear la terra.
Tenien rutes comercials pel Mediterrani.
ECONOMIA:
Els grecs fundaven colònies per fer
intercanvis comercials amb altres cultures.
Van començar a fabricar monedes.
SOCIETAT:
Poblats estables als cims dels turons
protegits per muralles defensives.
Construccions de pedra i fusta.
SOCIETAT:
Ciutats emmurallades amb diverses torres
de defensa. Cada ciutat grega tenia la plaça
de l’àgora que servia per reunir-se a
prendre decisions del poble.
CULTURA I ART:
Feien servir els metalls per construir
eines, armes i utensilis (coure, bronze i
ferro). Tenien escriptura pròpia.
CULTURA I ART:
Parlaven el grec, eren politeistes (creien en
més d’un Déu) i feien servir ceràmica,
metalls i marbre.
3. ELS ROMANS
Els romans van arribar a la península Ibèrica sobre l’any 218 aC, des
d’aquell moments van començar a estendre’s per tot el territori.
Van fundar ciutats molt importants com ara: Tàrraco, Bàrcino i
Ilerda.
L’època dels romans se li anomena l’edat antiga, igual que la dels
ibers i els grecs . Va des del s. XI aC fins el s. V dC .
ELS ROMANS
POLÍTICA
Provenien de la península Itàlica, es van estendre per tot el Mediterrani i
per gairebé tota Europa. Imposaven nous estils de vida.
POBLACIÓ
La societat romana es dividia en dos tipus de població:
1.Home lliures: patricis (rics), comerciants (venedors), soldats i lliberts
(esclaus alliberats).
2. Esclaus: persones que pertanyien a unes altres i els gladiadors
(lluitadors, podien ser esclaus o homes lliures).
ECONOMIA
Agricultura intensiva i de regadiu. Primeres pràctiques de guaret
(descansar les terres per temporades). Els productes de conreu es
comerciaven. Primeres rutes comercials pel Mediterrani.
CULTURA
Romanització (imposar la seva cultura allà on anaven)
1. Llatí: la nostra llengua prové del llatí.
2. Cristianisme.
3. Construccions romanes: aqüeductes, muralles, arcs,
amfiteatres...
4. Xarxa de comunicacions terrestres (carreteres).