EL Joc i els Infants
Qué és el Joc per un Infant?
 Activitat lliure
 Plaer i satisfacció emocional
 Ésser
 Expressió de sentiments. (Pair l...
JO C
Naturalesa
pròpia
Experiència
Cultural
Activitat
Lliure
Principi de
Descobriment
CreatiuEspai
imaginari
Fictici
Zona
...
Tradicionalment
 Dues explicacions sobre l’origen del
coneixement:
I. L’ Empirista.
II. L’Apriorista o Innatista.
Segons ...
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XIX
 Schiller (1795): Disminueix l’energia superflua.
 H Spencer(1855): Limitació energia segon...
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX
 Buytendijk(1933) i Buhler(1933): Moviments i
Emocions basats en la immaduresa del nen.
 Cla...
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX
 Brunner (1960): Format d’activitat comunicativa
entre iguals. Accepta els adults.
 Winnicot...
Jean William Fritz Piaget
Neuchâtel, 9 d’agost de 1896 – Ginebra 16 de setembre de
1980
Qui és Piaget?
 Psicòleg experimental,filòsof, biòleg suïs creador
de l’epistemologia genètica,
 Va ser famós per les se...
Teoria Cognitiva. Teoria Genètica del
Desenvolupament. Piaget
El joc forma part de la funció cognitiva general del
subject...
La Psicologia Genètica
 La noció de
psicologia genètica
no es circunscribeix
exclusivament a
l’estudi de la conducta
infa...
L’Aprenentatge com una Adaptació a
l’Entorn
Construcci
ó del
Coneixeme
nt
EINI
Acomoda
ció als
canvis
ambientals
Assimilac...
ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ =
EQUILIBRI
•U N B E B È U T I L I T Z A U N O B J E C T E P E R P O R TAR -
L O A L A B O C A I ...
PERÍODE EDAT ESTADI DEL
DESENVOLUPAMENT
TIPUS DE JOC
Etapa
Sensorio-motriu
Conducta del
nen
essencialment
Motriu.
No hi ha...
PERÍODE EDAT ESTADI DEL
DESENVOLUPAMENT
TIPUS DE JOC
Etapa
Preoperacional
Pensament i la del
Llenguatge, que
gradua la sev...
Joc en el 2n Estadi
sensoriomotòric
•JOC S AMB EL SEU PR OPI C OS R C P
•JOCS AMB EL SEU PROPI COS I AMB ELS
OB JEC TES R ...
L’ACCIÓ SOBRE ELS
OBJECTES ES TORNEN UNA
FONT DE PLAER
3r estadi 4-8m
4t Estadi 8-12m
Coordinació d’Esquemes
Secundaris
APLICACIÓ
D’ESQUEMES
CONEGUTS EN NOVES
SITUACIONS.
E X : T I R A L A P I...
E S TAD I D E L’ E X P E R I È NC I A, D E
L A I M I TAC I Ó S I S T E M À T I C A I
E X P L O R AC I O N S D E N O U S
J ...
•APAR I C I Ó D E L A R E P R E S E N TAC I Ó : L E S
PAR AU L E S S Ó N U T I L I T Z AD E S C O M A S Í M B O L S .
•R E...
Període Sensoriomotriu
( fins els 24 mesos )
Període de la intel·ligència
anterior al llenguatge i al
pensament.
 L’infan...
Període de Pensament Preoperacional
(dels 2 als 7 anys)
Es consolida el llenguatge i hi ha
progrés en el comportament
emo...
Jocs en aquesta etapa
P E R C E P CI Ó : N O B AI X – N O AM U N T
C O N C E P T E S P O L AR S : M O LT L L U N Y- M O ...
•E L J O C S I M B Ò L I C S ’ I M P R E G N A
D E L A I M AG I N AC I Ó : APAR E I X E N
E L S É S S E R S I M AG I N AR ...
C O M B I N AC I O N S L I Q U I D AT Ò R I E S : N O
S O L AM E N T C O M P E N S A S I T U AC I O N S
D E S AG R AD AB L...
Declinación del juego
simbólico: 4-7 años
•EL NEN S’APROPA MÉS A LA
REALITAT.
•LES CONSTRUCCIONS LÚDIQUES
SERAN COHERENTS ...
Joc en l’Estadi Intuïtiu
Anys Evolució del Joc
3 a. Creixent interés pel joc amb altri. Persisteixen els jocs en solitari ...
Joc en l’Estadi Intuïtiu
Anys
Evolució del Joc
3 a. Apilar, Juntar, Encaixos, Fer rodar amb un gran interès per aquestes
a...
EDAT EVOLUCIÓ DEL JOC
7, 8 i 9
anys
a. Intenta organitzar-se en el joc col·lectiu, però encara depèn
d’un adult.
b. Els jo...
PERÍODE DE LES
OPERACIONS CONCRETES
(Entre 7 i 12 anys)
Solament abasten la realitat susceptible
de ser manipulada.
S’in...
Període de les
Operacions Formals
(adolescència – al llarg de la vida adulta)
Apareix el pensament formal.Pot
formular hi...
• Ab s t r a c c i ó s o b r e e l s c o n e i x e m e n t s c o n c r e t s
o b s e r va t s q u e l i p e r m e t e n e ...
•FORMA PART DE TOTES LES
CULTURES
•AJUDA A TRENCAR PONTS DE
COMUNICACIÓ
•ENS PERMET ATENDRE A LA
DIVERSITAT?
El Joc com a ...
•V I G O T S K Y, 1 9 8 4 : E L J O C C O M A FAC TO R
D ’ AP R E N E N TAT G E D E L’ AD AP TAC O I Ó S O C I AL .
•E L N...
•EL NEN JUGA A LA INTEGRACIÓ SOCIAL:
LA SIMULA.
•PER AIXÒ ES NECESSITA UNES
CONDICIONS FONAMENTALS:
•UN TEMPS
•UN ESPAI
•U...
DIVERSITAT: ECOSISTEMES DE
PERSONES QUE ES POSEN EN
RELACIÓ.
ÉS UN PARÀMETRE ECOLÒGIC.
BARREJA DE MIRADES
DIFERENTS.
Atenc...
ELS JOCS ENS INTRODUEIXEN
EN UNA CULTURA?
•DESCOBRIM ELS ELEMENTS QUE ES
DESPRENEN DE CADA JOC?
S I M B O L I S M E , AP O...
•EXISTEIXEN MÚLTIPLES
APRENENTATGES EN EL JOC?.
•SOM CONSCIENTS DE QUÈ I COM
APRENEM COSES NOVES?.
•QUE POSO EN MARXA QUAN...
DONEM EINES PERQUÈ E L JOC
LLIURES SIGUI EL MÉS RIC
POSSIBLE?.
HEM D’OFERIR EINES PER:
•PODER DESCOBRIR-SE A SI
MATEIXOS I...
Qué  és  el joc  per un infant rosanna
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Qué és el joc per un infant rosanna

360 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
360
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
5
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • Característiques del joc
  • Qué és el joc per un infant rosanna

    1. 1. EL Joc i els Infants
    2. 2. Qué és el Joc per un Infant?  Activitat lliure  Plaer i satisfacció emocional  Ésser  Expressió de sentiments. (Pair les vivències)  Autoconeixement i Autoestima  Interiorització de pautes de comportament social  Compartir espai amb iguals
    3. 3. JO C Naturalesa pròpia Experiència Cultural Activitat Lliure Principi de Descobriment CreatiuEspai imaginari Fictici Zona Privilegiada Gratuïta Temps Incert
    4. 4. Tradicionalment  Dues explicacions sobre l’origen del coneixement: I. L’ Empirista. II. L’Apriorista o Innatista. Segons Piaget I: “Gènesi sense estructura” II: “Estructures sense gènesi”
    5. 5. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XIX  Schiller (1795): Disminueix l’energia superflua.  H Spencer(1855): Limitació energia segons espècies.  H. Lazarus (1883): Relaxació i recuperació d’energia  S. Hall: 1r- Teoria de la recapitulació.2n Estímul pel desenvolupament.  K. Gross(1901): Teoria de l’Exercici Preparatori
    6. 6. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX  Buytendijk(1933) i Buhler(1933): Moviments i Emocions basats en la immaduresa del nen.  Claperéde: No solament moviments sinò ficció  Freud(1920):Realització de desitjos insatisfets. I oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil (sexualidad infantil perversa polimorfa)  Vigotsky (1933): Símbol lúdic està impregnat d’elements socioculturals que l’infant fa seus.  PIAGET(1940): Teoria Cognitiva
    7. 7. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX  Brunner (1960): Format d’activitat comunicativa entre iguals. Accepta els adults.  Winnicott (1979): Segueix SF. Elecció dels jocs a partir de l’adhesió a l’objecte on projecta mentalment símbols íntims i emocionals.
    8. 8. Jean William Fritz Piaget Neuchâtel, 9 d’agost de 1896 – Ginebra 16 de setembre de 1980
    9. 9. Qui és Piaget?  Psicòleg experimental,filòsof, biòleg suïs creador de l’epistemologia genètica,  Va ser famós per les seves aportacions al camp de la psicologia evolutiva , esl estudis sobre la Infància i la Teoria del Desenvolupament Cognitiu i la Teoria del Constructivisme de l’aprenentatge.  El 17 de setembre de cada any se commemora el Dia del psicopedagog.
    10. 10. Teoria Cognitiva. Teoria Genètica del Desenvolupament. Piaget El joc forma part de la funció cognitiva general del subjecte. Dues grans aportacions teòriques al tema:  1ª) 1932 – Relaciona els jocs infantils amb el desenvolupament que els nens tindran de la societat i en la societat.  2ª) 1946- Jocs com a processos cognitius relaxats i personals.
    11. 11. La Psicologia Genètica  La noció de psicologia genètica no es circunscribeix exclusivament a l’estudi de la conducta infantil i els canvis que experimenta durant el seu desenvolupament.  Aquesta teoria centra l’atenció en els processos psicològics, el seu desenvolupament i les seves diferències, és a dir atèn la seva dimensió genètica i la diferenciació evolutiva.
    12. 12. L’Aprenentatge com una Adaptació a l’Entorn Construcci ó del Coneixeme nt EINI Acomoda ció als canvis ambientals Assimilaci ó dels canvis de l’ambient
    13. 13. ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ = EQUILIBRI •U N B E B È U T I L I T Z A U N O B J E C T E P E R P O R TAR - L O A L A B O C A I X U PAR - L O . •S I AQ U E S T O B J E C T E E R A D I F Í C I L D E AP R E H E N D R E H AU R À D E M O D I F I C AR E L S S E U S E S Q U E M E S P E R P O D E R - L O AG AFAR . Equilibri Homeostàsic
    14. 14. PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT TIPUS DE JOC Etapa Sensorio-motriu Conducta del nen essencialment Motriu. No hi ha representació Interna dels esdeveniments externs 0 – 1 m 1-4 m 4-8 m 8-12 m 12-14m 14-18m Estadi dels mecanismes reflexes congènits. Estadi de les reaccions circulars primàries Estadi de les reaccions circulars secundàries. Estadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs. Estadi dels nous descobriments pels nous descobrimients per experimentació. JOC FUNCIONAL: esboços de joc que s’expressen amb el moviment de les extremitats. Descobreix parts del seu cos u objectes al voltant i contínua jugant-hi, com si practiqués En l’execució es descobreix el plaer funcional. Continua en les etapes posteriors amb major complexitat.
    15. 15. PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT TIPUS DE JOC Etapa Preoperacional Pensament i la del Llenguatge, que gradua la seva capacitat de pensar simbòlicament, imita els objectes de Conducta. Jocs simbòlics, dibuixos, 2 -4anys 4-7 anys a. Estadi preconceptual. JOC SIMBÒLIC: Implica la capacitat de representar mentalment un objecte o una situació absent
    16. 16. Joc en el 2n Estadi sensoriomotòric •JOC S AMB EL SEU PR OPI C OS R C P •JOCS AMB EL SEU PROPI COS I AMB ELS OB JEC TES R C S •JOC S AMB EL SEU C OS, AMB OB JEC TES I AMB ELS ALTR ES R C T. • IMITA SISTEMÀTICAMENT I EXPLORA . NEIX EL JOC R EAL . •TRANSICIÓ DEL JOC MOTOR AL SIMBÒLIC  Durant aquest temps les activitats lúdiques variades ajudaran a adquirir la capacitat viso-motòrica (coordinació viso-manual) i un control precís dels seus músculs.
    17. 17. L’ACCIÓ SOBRE ELS OBJECTES ES TORNEN UNA FONT DE PLAER 3r estadi 4-8m
    18. 18. 4t Estadi 8-12m Coordinació d’Esquemes Secundaris APLICACIÓ D’ESQUEMES CONEGUTS EN NOVES SITUACIONS. E X : T I R A L A P I L O TA P E R Q U È U N A L’ ALT R E L A H I D O N I .
    19. 19. E S TAD I D E L’ E X P E R I È NC I A, D E L A I M I TAC I Ó S I S T E M À T I C A I E X P L O R AC I O N S D E N O U S J O C S Q U E E S C O N V E R T E I X E N E N N O U S R I T U AL S L Ú D I C S . J A S Ó N R E AL M E N T J O C S . M O LT M É S S I M B Ò L I C S , E N C AR A Q U E N O E X I S T E I X I L A C O N C I È N C I A D E S I M B O L I S M E . 5è Estadi Reaccions Circulars Terciaries 12-18m
    20. 20. •APAR I C I Ó D E L A R E P R E S E N TAC I Ó : L E S PAR AU L E S S Ó N U T I L I T Z AD E S C O M A S Í M B O L S . •R E C O R D E N O B J E C T E S Q U AN AQ U E S T S N O H I S Ó N P R E S E N T S . •S AB E N C L AS S I F I C AR - L O S P E R C L AS S E S . •P E R F E C C I O N AM E N T D E L J O C I M AG I N AT I U . •C O M E N C E N A R E C O R D AR E L S S O M N I S . •T E N E C APAC I TAT S P E R A R E P R E S E N TAR I S I M B O L I T Z AR P E R Ò E N C AR A N O E S TAB L E I X E N R E L AC I O N S E N T R E E L S S Í M B O L S . 6è Estadi Inserció de nous mitjans 18- 24mesos PERÍODE PREOPERACIONAL (IMITACIÓ RETARDADA D’UN SUCCÉS)
    21. 21. Període Sensoriomotriu ( fins els 24 mesos ) Període de la intel·ligència anterior al llenguatge i al pensament.  L’infant treballa a base de reflexes, íntimament units a tendències instintives. Si una acció li dóna satisfacció la repetirà constantment. Reacció circular
    22. 22. Període de Pensament Preoperacional (dels 2 als 7 anys) Es consolida el llenguatge i hi ha progrés en el comportament emocional i social.  Egocentrisme intel.lectual.  Apareix el Joc Simbòlic. Comença a comprendre que mitjançant el llenguatge pot expressar els seus desitjos
    23. 23. Jocs en aquesta etapa P E R C E P CI Ó : N O B AI X – N O AM U N T C O N C E P T E S P O L AR S : M O LT L L U N Y- M O LT A P R O P AN I M I S M E : “ L A P E D R A É S D O L E N TA” R E AL I S M E : ” S O M N I S I R E AL I TAT C O N F O S O S ” AR T I F I C I AL I S M E : ” E L F U M D E L C I G AR F O R M A E L S N Ú V O L S ”
    24. 24. •E L J O C S I M B Ò L I C S ’ I M P R E G N A D E L A I M AG I N AC I Ó : APAR E I X E N E L S É S S E R S I M AG I N AR I S . •C O M B I N AC I O N S C O M P E N S AT Ò R I E S : L’ I N FAN T D U U A T E R M E F I C T I C I AM E N T AL L Ò Q U E É S Apogeu del joc simbòlic: 2 años
    25. 25. C O M B I N AC I O N S L I Q U I D AT Ò R I E S : N O S O L AM E N T C O M P E N S A S I T U AC I O N S D E S AG R AD AB L E S , TAM B É E L S AS S I M I L A I E L S S U P E R A. AC C E P TA L E S S I T U AC I O N S Q U E L I P R O V Q U E N P O R ( J O C S D E M E T G E S , J O C S D E D R AC S ) . C O M B I N AC I O N S AN T I C I PAT Ò R I E S : S ’ AN T I C I PA AL R E S U LTAT. Apogeu del joc simbòlic: 2 años
    26. 26. Declinación del juego simbólico: 4-7 años •EL NEN S’APROPA MÉS A LA REALITAT. •LES CONSTRUCCIONS LÚDIQUES SERAN COHERENTS I AJUSTADES A LA REALITAT. •COMENÇA EL SIMBOLISME COL·LECTIU.
    27. 27. Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc 3 a. Creixent interés pel joc amb altri. Persisteixen els jocs en solitari o en paral·lel. b. Cooperació fragmentària. c. Entén l’espera de torn, li agrada fer-ho. d. Pot compartir les joguines. 4 a. Equilibri entre independència i sociabilitat. b. Riquesa en contactes socials. Relacions perllongades al grup. c. Suggereix els torns. d. Comparteix el material. e. Prefereix els grups de 2 o 3 integrants. 5 i 6 a. Representa papers dramàtics amb gràcia i soltura. b. Compren i encaixa el seu rol. Percebeix i elabora situcions de picardia al joc. c. Comparteix, cuida i ordena el material. d. Els companys i les companyes l’atreuen i gaudeix de les empreses en conjunt. e. . No li interessa guanyar o perdre: ell sempre guanya.
    28. 28. Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc 3 a. Apilar, Juntar, Encaixos, Fer rodar amb un gran interès per aquestes activitats. b. Jocs d’equilibriamb la carreta i el tricicle, jocs amb la pilota, jocs de còrrer, jocs de donar volteretes. c. Comença a pintar amb un caràcter clarament lúdic. 4 a. Milloren en el saltar i brincar. b. Juguen a caminar per diferents superfícies. c. Comencen jocs organitzats senzills de pilota. d. Activitats en grup, on es desenvolupen primerencament els jocs d’imitació. 5 i 6 a. Perfecciona l’encaix de les peces i puzzles. b. El motiven molt totes les activitats de clavar, atornillar, unir, muntar, etc.. c. Apareixen els primers jocs amb regles arbitràries (5-7 anys): “fer dues passes i una palmada,...”
    29. 29. EDAT EVOLUCIÓ DEL JOC 7, 8 i 9 anys a. Intenta organitzar-se en el joc col·lectiu, però encara depèn d’un adult. b. Els jocs han de limitar-se a unes poques regles, les suficients per a posar-los en marxa i protegir els jugadors. c. Creix l’interès competitiu. S’interessa per saber qui ha guanyat i qui ha perdut. d. Segons Piaget, respòn a la regle coercitiva de l’adult i l’accepta sense crítica. Jocs en l’Estadi de les Operacions Concretes
    30. 30. PERÍODE DE LES OPERACIONS CONCRETES (Entre 7 i 12 anys) Solament abasten la realitat susceptible de ser manipulada. S’inicia una nova forma de relacions amb els altres nens És capaç de considerar uns altres punts de vista, coordinar-los i extreure’n les conseqüències.
    31. 31. Període de les Operacions Formals (adolescència – al llarg de la vida adulta) Apareix el pensament formal.Pot formular hipòtesis. Té en compte el món del “possible”. Interès pel sexe oposat.  Canvi de pensament i inserció a l’edat adulta.
    32. 32. • Ab s t r a c c i ó s o b r e e l s c o n e i x e m e n t s c o n c r e t s o b s e r va t s q u e l i p e r m e t e n e m p r a r e l r a o n a m e n t l ò g i c : i n d u c t i u i d e d u c t i u . • D e s e n vo l u p a s e n t i m e n t s i d e a l i s t e s i a r r i b a a l a f o r m a c i ó c o n t i n u a d a d e l a p e r s o n a l i t a t . • E s d ó n a u n m a j o r d e s e n vo l u p a m e n t d e l s c o n c e p t e s m o r a l s . ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS:Adolescència
    33. 33. •FORMA PART DE TOTES LES CULTURES •AJUDA A TRENCAR PONTS DE COMUNICACIÓ •ENS PERMET ATENDRE A LA DIVERSITAT? El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
    34. 34. •V I G O T S K Y, 1 9 8 4 : E L J O C C O M A FAC TO R D ’ AP R E N E N TAT G E D E L’ AD AP TAC O I Ó S O C I AL . •E L N E N S E M P R E O C U PA E L S E U L L O C A L A C O R B A E S TAD Í S T I C A D ’ E D AT S , P E R Ò AP R O P D ’ AL G Ú M É S G R AN O AVAN Ç AT P E R A P O D E R D E S E N V O L U PAR - S E . ZDP El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
    35. 35. •EL NEN JUGA A LA INTEGRACIÓ SOCIAL: LA SIMULA. •PER AIXÒ ES NECESSITA UNES CONDICIONS FONAMENTALS: •UN TEMPS •UN ESPAI •UN MARC O ENTORN DE SEGURETAT •COMPLICITAT DE L’ADULT: PRESÈNCIA/ABSÈNCIA El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
    36. 36. DIVERSITAT: ECOSISTEMES DE PERSONES QUE ES POSEN EN RELACIÓ. ÉS UN PARÀMETRE ECOLÒGIC. BARREJA DE MIRADES DIFERENTS. Atenció a la diversitat a través del joc
    37. 37. ELS JOCS ENS INTRODUEIXEN EN UNA CULTURA? •DESCOBRIM ELS ELEMENTS QUE ES DESPRENEN DE CADA JOC? S I M B O L I S M E , AP O S TA, G È N E R E , E S TAC I Ó D E L’ AN Y, E C O N O M I A, R I T U S . . . . El joc canvia la nostra mirada del món?
    38. 38. •EXISTEIXEN MÚLTIPLES APRENENTATGES EN EL JOC?. •SOM CONSCIENTS DE QUÈ I COM APRENEM COSES NOVES?. •QUE POSO EN MARXA QUAN ESTIC JUGANT?. •QUÈ ÉS EL QUE M’APORTA CADA TIPUS DE JOC? Jugar és aprendre?
    39. 39. DONEM EINES PERQUÈ E L JOC LLIURES SIGUI EL MÉS RIC POSSIBLE?. HEM D’OFERIR EINES PER: •PODER DESCOBRIR-SE A SI MATEIXOS I ALS ALTRES. •PODER RESOLDRE CONFLICTES •DESCOBRIR LES PRÒPIES CAPACITATS •TROBAR EL JOC DE LA SEVA VIDA Per què els educadors ensenyen jocs?

    ×