Capilla sixtina

769 visualizaciones

Publicado el

Comentari de La Capella Sixtina. ATENCIÓ: En el context històric artístic es pot millorar El Manierisme i l'Alt Renaixement.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
769
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Capilla sixtina

  1. 1. Capella Sixtina La Capella Sixtina
  2. 2. Documentació general: • Títol: la volta de la Capella Sixtina Autor: Michelangelo Buonarroti Datació: 1508 – 1512 Estil: Renaixement (Cinquecento) Escola: Romana Tècnica: fresc Suport: mur; 13.7 m x 39 m Localització original i actual: la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma
  3. 3. Context històric/artístic: • La capitalitat artística passa a la Roma dels Papes. A Roma es porten les obres més importants del període. El papa Juli II va començar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que és l’obra més important del segle a l’entorn de la qual desenvoluparan la seva tasca els principals artistes del moment.Presenta dues fases: • 1.L’Alt Renaixement (1500-1527) on destaquen Leonardo,Rafael,Bramante,Miquel Àngel i Tiziano. • 2.El Manierisme: al Cinquecento s’arriba a definir un model únic i normatiu.S’apliquen les teories científiques sobre la correcta aplicació de les obres d’art. En paral·lel sorgeix la concepció de l’artista com a geni creador, del qual destaca Miquel Àngel.
  4. 4. Anàlisi formal • La concepció escultòrica va guiar la pintura de Miquel Àngel, s’aprecia en la rotunditat dels torsos i les contorsions dels cossos .Per aconseguir que cada figura tingués una postura diferent a les de demes, l'artista va realitzar innombrables estudis i esbossos previs . els cossos nus i l'extrema naturalitat dels gestos revelen el seu profund coneixement de l'anatomia humana.La restauració dels frescos (1994) va revelar per a sorpresa de molts, uns colors forts i lluminosos, el verd i el violeta, els dos colors dela litúrgia cristiana, predominen per sobre dels altres.A mesura que les pintures s'apropen a l'altar, les figures són més grans i més dinàmiques, i les pinzellades més lliures i enèrgiques. Pel que fa a la llum, aquest quadre te una llum pròpia i artificial. Les línies compositives bàsiques presenten una simetria entre cada passatge representat. A més, té un ritme dinàmic.
  5. 5. Composició: • Miquel Àngel va organitzar l’espai a base d’elements arquitectònics pintats amb un efecte de trampantojo jugant amb l’integració de l’arquitectura real i l’arquitectura simulada, fingida per la pintura per produir un efecte d’engany en l’espectador. Una cornisa i una sèrie d’arcs faixons pintats acoten l’espai central on es representen escenes del Gènesi, mentre que a les llunetes i als panys de paret intermedis es despleguen una galeria de figures mitològiques (les sibil·les) i de l’Antic Testament. A més, entre els pedestals i els relleus il·lusionistes trobem figures de joves nus (els ignudi). Aquest programa iconogràfic es va convertir en una composició unitària en que es narra el principi i el fi de la humanitat, des de la Creació fins al Judici Final. • Són centenars de figures en una composició complexa en que la figura humana nua esdevé protagonista.
  6. 6. Medallons Llunetes Obres d’altres pintors
  7. 7. ESCENES: EL SACRIFICI DE NOÈ
  8. 8. L’embriaguesa de Noè
  9. 9. EL DILUVI
  10. 10. PECAT ORIGINAL I EXPULSIÓ DEL PARADÍS
  11. 11. CREACIÓ D’EVA
  12. 12. SEPARACIÓ DE LES AIGÜES
  13. 13. CREACIÓ DEL SOL I LES PLANTES
  14. 14. SEPARACIÓ DE LA LLUM I LA FOSCOR
  15. 15. CREACIÓ D’ADAM

×