L'ART BIZANTÍ:
Al s.IV l'emperador Constantí el Gran va traslladar la capital de l'imperi romà a una
petita colònia grega ...
El programa iconogràfic de la decoració mural:
1.A la cúpula centra s'hi situava el Pantòcrator,representació de Déu en ma...
L'ART ISLÀMIC:
Nascuda a Aràbia es va estendre ràpidament.Així s'arribà a la formació d'un àmbit
cultural islàmic d'enorme...
Arquitectura religiosa: La mesquita
El dogma imposant que la pregària del divendres al migdia s'ha de fer en comunitat,la
...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic

515 visualizaciones

Publicado el

Resum , Història de l'art, art bizantí i islàmic. 2n batxillerat.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
515
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic

  1. 1. L'ART BIZANTÍ: Al s.IV l'emperador Constantí el Gran va traslladar la capital de l'imperi romà a una petita colònia grega de l'estret del Bòsfor, on Europa i Àsia es troben; la nova capital seria batejada com a Constantinoble i arribarà a assolir un esplendor i un desenvolupament cultural i artístic enorme. La caiguda de Constantinoble sota domini turc (1453) va acabar amb l'imperi bizantí,però la seva cultura i les seves manifestacions artístiques continuaren vives entre els pobles eslaus de l'Europa oriental. Límits geogràfics i cronologia: Definir els límits geogràfics de l'àrea d'influència de l'art bizanti és una tasca difícil degut a les grans variacions que va experimentar.Si que podem dir que en el moment de la màxima expansió bizancia arribà per l'oest fins Hispània.Per l'est fins a Mesopotàmia i pel sud fins al nord d'Àfrica. Pel que fa a periodització ens interessa per ser el moment àlgit de l'art bizantí al s.VI coincidint amb el regnat de Justinià (527-565) durant el qual les arrels romanes encara són la base fonamental de la cultura.Des del punt de vista artístic,es considera l'Edat d'Or de Bizanci.Fora d'aquest període hi hagué èpoques de lluites iconoclastes. Bases culturals de bizanci o antecedents: 1.La base romana : és fonamental pel que fa al dret i a l'organització política. 2.L'herència grega: present en l'idioma i en l'art 3.La influència oriental: la preferència del color sobre la forma i del simbolisme sobre el naturalisme 4.El cristianisme ortodox i la unió entre l'Església i l'Estat (cesaropapisme). L'arquitectura i el mosaic a Bizanci: L'arquitectura és la manifestació artística més important de l'Imperi Bizantí: les imatges escultòriques queden pràcticament proscrites ja que recorden massa els ídols del paganisme,en canvi, les representacions pictòriques són concebudes com un reflex de la magnificiència de Déu..Són molt abundants pero sempre subordinats a l'arquitectura. Les imatges no cerquen assemblar-se a la realitat, sinó que són deliberadament majestàtiques,grandioses i llunyanes.Els models de personatges i escenes es tornen arquetips que cal reproduir dins una estricta ortodòxia religiosa ,vigilada escrupulosament per les autoritats per tal d'evitar desviacions. L'edifici religiòs: L'esquema de la basílica paleocristiana nàrtex-naus-presbiteri es manté, però amb una preferencia clara pels edificis centralitzats.Aquesta disposició és fruit d'una concepció simbòlica de l'edifici,que és concebut com un cel a la Terra, on habita Déu.Cada part té un significat simbòlic,especialment les cúpules que representen l'àmbit celestial.La llum que entre per les finestres de les naus i de les cúpules, juga un paper clau en aquesta simbologia, és una manifestació visible però intangible de Déu.Per això,també, es prefereixen els mosaics per a la decoració mural, ja que la brillantor de les tessel·les permet crear una atmosfera irreal.
  2. 2. El programa iconogràfic de la decoració mural: 1.A la cúpula centra s'hi situava el Pantòcrator,representació de Déu en majestat amb el llibre de la Revelació en una mà i l'altra en posició de donar la benedicció. 2.A la semicúpula de l'absis es representava la Verge Mare (Theòtokos) 3.En registres inferiors disposats els apòstols o escenes de la vida de Crist a les petxines. 4.En els murs i les cúpules secundàries hi trobam sants i teofanies (representacions de Déu que es mostra als homes) Elements arquitectònics: Els materials de construcció són la pedra,el maó , el morter.Els materials sovint pobres,es deixen visibles a l'exterior, mentre que els interiors es revesteixen amb mosaics o plaques de marbre.En aquest sentit es pot afirmar que l'espai interior té molta més importància que no pas l'aspecte extern. El sistema constructiu és voltat, s'utilitza l'arc de mig punt sobre columnes.Els espais centrals es cobreixen amb cúpules de mitja esfera també anomenades de mitja taronja.Com a conseqüència,es desenvolupen les tècniques de sustentació de les cúpules sobre una base quadrada mitjançant petxines o trompes i l'ús de contraforts i cúpules de descàrrega per a contrarestar les tensions de la cúpula central.És molt característica la utilització d'un tipus de capitell troncopiramidal invertit decorat amb trepant i al qual es superposa un cimaci que es decora amb animals o imatges simbòliques. Evolució de l'arquitectura bizantina: Durant el regnat de Justinià el centre polític , cultural i artístic més important és Constantinoble, on es denevolupa un espectacular programa de construccions religioses i civils. A Constantinoble,l'esglèsia dels Sants Sergi i Bacus i la de Santa Irene representen l'aproximació a la planta central.La planta central cupulada respon a la idea de l'esgèsia com a reflex d'allò diví, basada en formes perfectes com el cercle i el quadrat.L'obra culminant de l'arquitectura justiniana és la gran basílica de Santa Sofia, capella palatina i escenari principal d'un cerimonial esplèndid en què es manifestava el poder de l'imperi teocràtic. L'altre gran centre artístic del període protobizantí és la ciutat italiana de Ravenna.Hi destacam les basíliques de Sant Apol·linar Nou, Sant Apol·linar in Classe.L'obra més interessant és l'Esgésia de Sant Vital.Al prebisteri,els murs estan cobertes per mosaics d'extraordinària importància,especialment els que representen Justinià i la seva cort i,a l'altre costat , la seva esposa Teodora i el seu seguici. Després del període iconoclasta, a Itàlia es desenvolupen els dos focus de bizantinisme: Venècia i Sicília.Destaquen la Catedral de Sant Marc a Venècia i les catedrals de Sicília.A Europa oriental són Kiev i Moscou Les icones i les arts decoratives: La disputa teològica sobre les imatges es resol al segle IX amb l'acceptació de les representacions sagrades,però amb una regulació molt estricta.Com que la forma de representar Déu, la Verge,els sants,etc. era la conclusió de profundes reflexions teològiques,cada imatge havia d'ajustar-se al model corresponent.S'elabora així un art hieràtic,antinaturalista,amb una utlització simbòlica dels colors (daurats,blaus) i una repetició molt normativitzada de les imatges.Això comporta un art que,pràcticament no evoluciona des del segle XI fins al XVIII, fins i tot actalment continua elaborant productes que segueixen de forma estricta les normes.Les icones poden ser pintures sobre fusta i sobre mosaics.Les imatges més repetides són el bust de Crist i les representacions de la Verge
  3. 3. L'ART ISLÀMIC: Nascuda a Aràbia es va estendre ràpidament.Així s'arribà a la formació d'un àmbit cultural islàmic d'enorme extensió geogràfica: Península Ibèrica est fins a l'Índia.La religió i la llengua són els elements que donen unitat a un conjunt de pobles molt diversos i les manifestacions artístiques són incomprensibles sense tenir en compte l'element religiòs,ja que l'islam representa una forma completa de vida. Cronologia: Limitarem el nostre estudi a l'islam medieval. Trets generals de l'art islàmic: Els musulmans eren tolerants amb les altres religions i de la mateixa manera que assimilaren aspectes de les religions jueva i cristiana,crearen un art eclèctic que assimilà les aportacions hel·lenístiques,romanes, bizantines,sirianes i perses.L'arquitectura és la manifestació artística més important que integra les altres arts.La tradició musulmana rebutja les representacions animades en un context religiós.Es desenvolupen extraordinàriament les decoracions murals abstractes,pintades,esculpides,en mosaic o en ceràmica vidrada.La mesquita és l'edifici emblemàtic de l'islam.Cal, però, no oblidar l'importància d'alguns edificis civils,especialment els palaus, ja que l'art es posa al servei d'un estat teocràtic en què el poder civil i el religiós es barregen.Finalment hem d'assenyalar l'interès pels espais interiors més que no pas de l'aspecte extern. L'arquitectura : Els materials són el maó i la pedra,maçoneria,guix i a les cobertes, fusta.Els revestiments murals són ceràmica vidrada,el mosaic i les plaques de marbre. Els elements de suport són pilars i columnes.Sistema constructiu arquitravat i de falsa volta.Els capitells són molt variats: creacions pròpies i reutilitzats.Els que destaquen més són els cúbics,els de mocàrabs i els calats. Els àrabs utilitzen sistemàticament les estructures adovellades (arc i volta).Els arcs més comuns són de mig punt,el de ferradura,apuntat o lobulats ,els mixtilinis i els entrecreuats.Per ressaltar el caràcter decoratiu de l'arc s'alternen els colors en les dovelles i l'emmarcament per un arrabà.Les cobertes són de fusta amb cassetons.Les voltes de creueria amb nervis que no es creusen al centre,les gallonades,les de mocàrab i les calades. Plantejament general dels edificis: són generalment de poca alçada,en un clar intent d'harmonia amb el paisatge i de formes senzilles,amb plantes rectangulars o quadrades que alternen els espais tancats i oberts.Els jardins i els jocs d'aigua prenen gran importància.Els elements decoratius són l'aportació més original de l'arquitectura islàmica,tot i que és evident el contrast entre la sumptuositat interior i la sobrietat exterior (excepte a les portes i cúpules).És notable la tendència a l'abstracció i la representació rítmica dels motius i a la decoració minuciosa que omple grans superfícies murals (horror vacui). Motius principals: 1.La decoració epigràfica: l'escriptura i missatges religiosos. 2.L'atauric: formes vegetals que s'entrecreuen. 3.L'arabesc : l'entrellaç entre línies i figures geomètriques. 4.El mocàrab: prismes juxtaposats i superposats verticalment. 5.Els panys de sebka: una xarxa de rombes formada per sèries d'arcs superposades
  4. 4. Arquitectura religiosa: La mesquita El dogma imposant que la pregària del divendres al migdia s'ha de fer en comunitat,la qual cosa determina la necessitat d'un edifici adient.Aquest edifici és la mesquita. El model de les primeres mesquites va ser la casa de Mahoma i presenta les següents parts: 1.Sahn o pati porticat on hi ha la font per a les ablucions. 2.Alminar (minaret) o torre de la qual el muetzí fa la crida a l'oració. 3.Haram: o sala d'oració dividida en naus orientades perpendicularment a la quibla,que és el mur de la capçalera, orientat a la Meca. 4.Mihrab: al mur de la quibla , un nínxol , la funció del qual por ser utilitària (projecta la veu de l'imam) o simbòlica (recordar la presència del Profeta). 5.Maqsura: és un espai situat davant del mihrab que es reserva pel califa o altres dirigents 6.El mimbar: és una petita tribuna esglaonada de fusta. L'arquitectura civil.L'urbanisme: El model de la ciutat islàmica més proper a nosaltres és el model andalusí i nordafricà,amb un nucli central (la medina) de carrerons desordenats en torn de la mesquita,de l'alcàsser i del suq o mercat.Fora de les muralles s'estenen els ravals o barris populars.L'edifici civil més important és el palau.El palau islàmic té una estructura complicada com p.ex l'Alhambra. L'art islàmic a Espanya: La dilatada presencia dels musulmans a la península es divideix des del punt de vista polític , en diversos períodes: 1.711-755: Emirat dependent del califat de Damasc. No hi ha manifestacions artístiques d'interès. 2.755-1031: Període Omeia: amb l'arribada d'Abd-Al-Rahman I ,es consumara amb la proclamació del Califat de Còrdova , que és la fase més fecunda de producció artística .Ex: Mesquita de Cordova,Palau de Madinat al-Zahra.. 3.1031-1212: Regnes de Taifes i imperis nordafricans: És la crisi de l'islam amb la disgregació del Califat i l'avanç dels regnes cristians i l'arribada dels almoràvits i almohades.Ex de monument: palau d'Aljaferia.Època almohade: Mesquita de Sevilla i la Giralda. 4.1238-1492: Període Nassarita: La ràpida conquesta cristiana deixa reduïda la presència musulmana a Granada , on l'art islàmic tindrà un darrer període d'esplendor la mostra més important del qual és l'Alhambra de Granada. La disgregació del Califat i la formació de regnes de taifes no suposa una ruptura ni un empobriment des del punt de vista artístic. El monument és el palau d'Aljaferia.Els almoràvits i els almohades imposen un art més sobri i auster, a l'època almohade es troba la Mesquita de Sevilla que només conserva l'alminar , la famosa Giralda, molt reformada però que manté els típics panys de sebka.A aquesta fase del domini dels almohades correspon la introducció de construccions militars p.ex: Torre de l'Or a Sevilla.L'últim període de l'islam és el del regne de Granada.La característica més destacada de l'arquitectura granadina és la simplicitat estructural emmascarada per la utilització d'una gran varietat de recursos decoratius.L'obra clau és l'Alhambra de Granada. Com a conclusió podem dir que l'art islàmic a Al-Andalus presenta trets originals i en alguns períodes, és un dels cims de l'art musulmà d'arreu del món.

×