Breu definició i imatge dels principals conceptes del cristianisme durant l'edat mitjana. Història de les Religions (2n d'ESO). Institut Infanta Isabel d'Aragó (curs 2012-2013)

1. Adrián Lario González
Professor: Rafael Palomero Caro.
Institut Infanta Isabel d’Aragó
Segon d’ESO (2012-2013)

2. Període que
comprèn des de la
caiguda de l’Imperi
romà i la formació
dels regnes
germànics, entre
els segles V i VIII,
fins al S.XV.

3. Pretenia protegir de la
violència els pobres,
els pagesos i els
clergues, sempre que
no anessin armats,
motiu pel qual es van
promulgar fortes
penes contra el qui els
ataquessin.

4. Consistia a establir
un temps, en un
principi des del
vespre del dissabte
fins a primera hora
dels dilluns, en què
no es podia lluitar

5. Significa divisió,
discòrdia entre els
individus d'una
mateixa comunitat

6. Expressió
utilitzada per
designar el
període de crisi
viscut entre 1378 i
1447, durant els
dos papes rivals,
el de Roma i el
d’Avinyó

7. Subdivisió de base
d’una diòcesi, que
s’aplica a diverses
esglésies.

8. Persona dedicada i
consagrada a fer,
celebrar i oferir
sacrificis a la seva
divinitat en quasi totes
les manifestacions
religioses del món.

9. Orde
religiós format
per monjos o
monges que viuen
en comunitat,
separats del món i
dedicats al treball
per a la pròpia
comunitat.

10. Orde monàstic
de l’Església
catòlica, amb
branca
masculina i
femenina.

11. Patrici romà cristià,
fundador dels
monestirs i autor de
la Regla, que va
donar origen a
l’orde benedictí.

12. Promeses que
distingeixen un
religiós d’un seglar
dins de l’Església
catòlica.

13. Conjunt de grups
i comunitats
catòlics que
segueixen algunes
de les regles
inspirades per
Sant Francesc
d’Assís.

14. És un orde
mendicant fundat
per Sant Domènec
de Guzmán.

15. Monges religioses
de vots solemnes
que pertanyen a
l’orde religiós
fundat per Sant
Francesc d’Assís i
Santa Clara d'Assís
al 1212.

16. Viatge a un lloc
considerat sagrat per
la religió per tal
d’obtenir-ne els
favors de la divinitat
o augmentar
l'autoconeixement
durant la ruta.

17. Sèrie de campanyes
militars de caràcter
religiós, organitzades
per coalicions d’estats
europeus a fi
d’alliberar Terra Santa
dels musulmans,
sostingudes pels
denominats “estats
cristians” de la religió.

18. Associacions de
caràcter cristià
format per personal
de caràcter religiós
l'objectiu dels quals
era la defensa armada
dels interessos de la
cristiandat,
combinant alhora,
mètodes militars i
religiosos.

19. Es desenvolupa a
l’Europa Occidental
del s. X a XIII
després de la
descomposició de
l’imperi Carolingi.

20. En l'art bizantí
i romànic, amb el
terme pantocràtor es
designa la imatge
amb què es
representa el
Totpoderós, Pare i
Fill, és a dir, Creador
i Redemptor.

21. Cos cilíndric o
poligonal que
serveix de base a la
cúpula d’una
església(en
l’arquitectura).

22. Arc que dibuixa mitja
circumferència amb
un únic centre, per la
qual cosa la fletxa
(l'alçada) és la meitat
exacta de la llum
(l'amplada).

23. Volta generada pel
desplaçament d’un
arc de mig punt al
llarg d’un eix
longitudinal.

24. Estil predominant
de la baixa edat
mitjana europea,
entre els segles XIII-
XV.

25. Encreuament de dos
arcs ogivals
subjectada per quatre
punts de suport
(pilars i columnes).

26. Espai que envolta
l'altar major de les
esglésies i que
aparegué amb
l'objectiu de facilitar
el trànsit dels fidels
per l'interior dels
temples.

27. Element ornamental,
majoritàriament, a
les catedrals durant el
període gòtic. Dins de
l'eix conductor d'aquest
període artístic, la
rosassa transmet, a
través de la llum i del
color, el contacte amb la
espiritualitat i l'ascensió
al sagrat.

28. Arc que s’utilitza
durant l’arc gòtic més
lleuger que el de mig
punt romànic.

29. Institució judicial
eclesiàstica d’origen
medieval creada pel
Pontífex romà.

30. Pertanyent a una
confessió cristiana de
tipus agnòstica
difosa des del s. X fins
al XIV, amb fluxos i
refluxos, per l’Àsia
Menor, els Balcans...