1. oPiniÓ · la situació del sector sanitari
Públic o privat en bava aspectes econòmics, socials
i ecològics complexos per poder
satisfer necessitats en el present,
sanitat a Catalunya: però sobretot perquè volem que es
puguin mantenir indefinidamentII. Si
primera part
investiguem sobre aquest tema i lle-
gim l’Informe Anual de Sostenibilitat
a Espanya de l’any 2009, desco-
brim amb certa sorpresa que hi ha
Actualment ha tornat a sorgir un debat al hagut “valors positius en impor-
tants indicadors ambientals, atesos
voltant de la sanitat pública o privada a en part als efectes de la recessió
econòmica” (la crisi ha millorat el
Catalunya. El copagament i la sostenibilitat medi ambient!). L’Observatori de la
Sostenibilitat afegeix tot seguit que
són algunes de les paraules que apareixen “les oportunitats són aquí i ara...”.
quan es discuteix sobre aquest tema. Ramon Això ens podria fer pensar en
certes similituds amb el nostre
Piñol Llovera exposa els punts a favor i en entorn sanitari, on molts cops es
demostra que més no sempre és
contra de l’actual situació sanitària. millorIII. Podríem deduir, per tant,
que per “ser més sostenibles” hem
de redreçar (reduir?) les nostres
prestacions, a diferència del que
De què parlem? centres privats que treballen de
manera concertada amb el sistema ha passat fins ara en el nostre sis-
públic de salut dins d’un programa tema assistencial, en què ha entrat
Hi ha gent que pot pensar que de reducció de llistes d’espera i la gairebé tot. Sabem que no totes
“todo lo que dé dinero debe ser pri- prestació continua sent pública (dirí- les actuacions sanitàries tenen la
vado y lo que arroje pérdidas públi- em que “ha entrat” dins del sistema mateixa traducció en termes de
co com deia irònicament El Roto, en públic de salut). salut ni tenen la mateixa relació
una de les seves habituals vinyetes entre cost i efectivitat, que seria la
punyents en defensa de la cosa De fet, quan hem parlat de públic
o privat els darrers anys, ho hem fet manera tècnicament possible d’or-
públicaI. Altres, per contra, fan acu- denar-les i passar la tisora per on
dits fàcils de funcionaris i utilitzen sobretot per debatre el tema, enca-
ra no resolt, del copagament i per les volguéssim limitar (retallar, de
tòpics com “vuelva usted mañana” fet), ja que serà difícil seguir amb el
que va fer famós Mariano José de discutir la part de finançament que
ha de ser pública i la part que ha de tot per a tothom i sense pagar que
Larra l’any 1883, en referència a hem viscut fins ara.
la manera de ser de l’espanyol del ser pagada directament per nosal-
segle XIX, frase que tots hem lligat tres i, per tant, finançada de manera D’una banda, hem après dels
sempre a l’administració espanyola, privada. defensors de la salut pública que
lenta i poc productiva. Usem de manera reiterativa, i jo la salut està molt condicionada
Els uns i els altres mostren els crec que abusiva, la que ha esde- per determinants no sanitaris i, de
seus arguments en defensa de la vingut la paraula més de moda últi- l’altra, ens han ensenyat els eco-
gestió pública d’alguns béns pri- mament: sostenibilitat. Una paraula nomistes que no tots generen els
vats o de la gestió privada de béns que va sorgir per preocupacions mateixos resultats, sobretot si els
públics, ja que ambdues coses són respecte del medi ambient, però comparem amb els costos que
possibles, però cal explicar-ho bé que hem incorporat ràpidament a suposen. Els epidemiòlegs clínics
per no confondre’ns, com veurem tots els sectors de la nostra societat ens diuen també que hauríem de
després en el decurs d’aquest arti- i, per tant, també en el món del sis- parlar de salut final i no de quantitat
cle. tema de la salut. Avui dia entenem de productes intermedis realitzats.
D’entrada, cal dir que el debat si la sostenibilitat com un desenvo- Tanmateix, sembla que seguim
públic o privat semblava ja supe- lupament que respon a les neces- igual i no defugim de la falsa pro-
sitats de les generacions actuals ductivitat que suposa de vegades
rat, almenys en el sector sanitari
sense comprometre la capacitat de realitzar més activitat sanitària
català, i era més propi dels articles
les generacions futures per respon- (potser en fem massa) i cada
relacionats amb la política sanità-
dre a les seves. vegada més intensiva i carregada
ria espanyola dels anys vuitanta.
Portàvem anys sense parlar-ne En el seu origen, la paraula soste- de tecnologia (que no substitueix
gaire i semblava un tema passat de nibilitat era un concepte que englo- l’anterior). Ho veiem en forma de
moda, com a mínim a casa nostra, visites, exploracions o fins i tot
on en el món de la producció de tractaments farmacològics que no
serveis, per exemple, et poden ope- sempre aporten valor afegit o que
rar de cataractes pel sistema públic són d’eficiència bastant dubtosa.
de salut en un reguitzell de centres Els uns i els altres Un exemple, amb connotacions fins
i tot iatrogèniques, va ser el tracta-
de diferent tipologia, dins de la
xarxa pública sanitària, i és indife-
mostren els arguments ment hormonal substitutiu després
rent si són centres públics o d’altra en defensa de la gestió de la menopausa, tan de moda fa
uns anys i retirat avui de la pràctica
titularitat (fundacions, consorcis,
institucions sense afany de lucre,
pública d’alguns béns habitual per inefectiu i perillós.
etc.). Fins i tot poden operar-te en privats, i a l’inrevés Els que no coneixen el sistema
11

2. oPiniÓ · la situació del sector sanitari
de salut poden pensar que en els qualitat...). Si volem més exemples
serveis sanitaris no en tenim mai de separació de funcions i d’especi-
prou! Fins i tot els mateixos metges alització en el nostre entorn, mirem
reconeixem que de vegades podem com funciona un centre sanitari i
fer més mal que béIV. Algú ho haurà veurem que el repartiment de tas-
d’aturar, i els mateixos sanitaris en ques és important dins dels nostres
som responsables si no actuem hospitals, i molt més en certes actu-
en conseqüència. Això no obstant, acions, com quan s’ha de fer una
també podem pensar fàcilment que intervenció quirúrgica. També les
la societat sempre en voldrà més asseguradores de serveis de salut
i si el sistema públic no li propor- separen les funcions i tenen diferen-
ciona, la gent s’espavilarà pel seu ciat clarament el negoci assegura-
compte amb el sistema privat (els dor del dels centres sanitaris. Això
que puguin, és clar). De fet, consta- no vol dir que les institucions ante-
tem ja ara que un 25% de catalans riors no actuïn com un tot i vagin a
tenen doble cobertura per a algu- una, ja sigui l’empresa, l’equip qui-
na prestació amb asseguradores rúrgic o l’asseguradora i els centres
privades.V assistencials que hem dit abansX.
A Catalunya, quan es va crear i es
Memòria 2009 entitats asse- va desenvolupar el Servei Català de
gurança lliure a Catalunya la Salut, creat per la Llei d’Ordena-
Això no vol dir que la societat no El sistema de salut i la xarxa sanitària pública de
Catalunya. Línies estratègiques i evolució 2004-2009 ció Sanitària de Catalunya (LOSC)
valori la sanitat pública positivament el 1990, es va fer constar l’opció
i amb notes altes i que quasi sem- que aquest no exercís fórmules
important de Catalunya d’un total
pre es faci ús dels serveis públics de gestió directa, encara que li ho
de 27 i potser avui ha incrementat
quan hi ha un problema de salut possibilitava la mateixa LOSC. Es
important o per certes patologies o
encara més la seva importància
arran de la darrera crisi econòmica,
La separació renunciava, en part, a la integració
tractaments d’alta tecnologia (per
no dir clarament d’alt cost), ja que
que ha castigat molt més altres de funcions i el orgànica dels dispositius sanitaris i
a les fórmules de gestió directa dels
es recondueixen als serveis públics
sectors com la construcció. repartiment de tasques serveis. Això, que es va denominar
Ara, no insistim més en el debat
amb el benentès que per a això hi
és la sanitat pública. del finançament ni parlem del tema és molt important separació de funcions, coincidia
en el temps amb les declaracions
Es mira sovint la doble cobertura dels copagaments, ja que ultra- dins dels hospitals de separació de funcions que feia
de manera positiva per a la sanitat passa l’objectiu d’aquest article.
la dama de ferro, la Sra. Tatcher, a
pública perquè descongestiona i Agafem de nou el fil del debat
amb l’exemple de la provisió de Anglaterra amb la introducció del
estalvia activitat als serveis públics públic i privat en el món sanitari,
serveis a CatalunyaIX. que es va començar a denominar
de salutVI, ja que farien ús dels ser- que, com sabem, esdevé un tema
mercat sanitari.
veis públics si no hi fos. Altres diuen recurrent i que torna a estar d’actu- Tanmateix, com anirem explicant,
alitat quan, per exemple, s’esmenta la gestió i la producció de serveis S’optava també aquí a Catalunya
que això caldria demostrar-ho, ja per l’establiment d’acords, convenis
la paraula privatització o quan es és només un dels nivells en què
que de vegades es fa també un i concerts amb tercers i es creaven
parla de forma molt més política- podem dividir les funcions relacio-
doble ús (o abús) dels dos tipus de consorcis i altres entitats per realit-
ment correcta de la col·laboració nades amb la salut, ja que, a banda
serveis i l’activitat global aleshores zar la gestió de l’activitat assisten-
publicoprivada en sanitat. de la gestió, n’hi ha altres en el
esdevé massa elevada respecte sistema sanitari també molt impor- cial amb l’excepció, potser, de la
a la que seria desitjable segons D’entrada, cal dir que aquests decisió de mantenir l’entitat gestora
mots, com molts altres, no sempre tants: sabem, per exemple, que no
l’anomenada necessitat tècnica, és el mateix regular o dirigir el sis- pública, l’Institut Català de la Salut,
un terme lligat a la necessitat real i Evolució de les pòlisses d’assistència sanitària els últims cinc anys són entesos de la mateixa manera com a gestora directa, almenys fins
per qui els diu ni per qui els escolta tema que gestionar-lo directament,
sempre difícil de definir. ni és el mateix finançar que assegu- avui, de vuit hospitals de referència
Per tant, la doble cobertura auxilia o llegeix. i majoritària (fins ara) a l’Atenció
grans números del Departament rar la salut, així com tampoc és el
la sostenibilitat del sistema públic Potser perquè el tema està molt mateix comprar serveis a altres que Primària de Salut, on es fa càrrec
de salut i potser també afavoreix la de SalutVII, comprovem que aquest relacionat amb el component ideo- del 76 % del total de ciutadans de
produir-los directament, com veu-
sostenibilitat de la sanitat que tre- La doble cobertura representa més del 30% del
pressupost de la Generalitat de
lògic de qui els pronuncia o escolta rem més endavant. Catalunya.
i això dificulta el desenvolupament
balla per a l’assegurament privat, ja
que representa una part important
auxilia la sostenibilitat Catalunya i veiem que, després de de les discussions. Per començar, hem de dir cla- Gestió pública i gestió pri-
rament que les funcions anteriors
dels seus ingressos. Efectivament, del sistema la primera partida de sous i salaris També hi ha certa confusió si no estan separades en la majoria de
vada a diferents nivells
que representa al voltant de la mei-
la majoria de centres privats tenen
també a Catalunya concert amb la
públic i afavoreix tat del pressupost sanitari, l’altra
hem concretat abans el significat
exacte dels termes de què parlem i
països desenvolupats, tal com ho La funció genèrica de gestió la van
dividir els economistes de la salutXI
estan en les empreses en general:
sanitat pública i, per exemple, l’any l’assegurament privat meitat ve configurada per les adqui- confonem els nivells en els quals el els uns planifiquen i els altres fabri- d’una manera molt didàctica en tres
2008 el tenien 140 dels 188 centres sicions que fa el sector públic de component públic o privat pot tenir funcions més per diferenciar, d’una
quen, alguns venen i altres tenen
que van participar a l’estadística salut als sectors privats de l’econo- més o menys importància. Per això, cura del control (econòmic, de banda, la funció gestora “macro”
d’establiments sanitaris amb règim cidim, és que la salut és important mia per dur a terme la seva activitat. sempre hem d’acordar primer de que es fa dins del sistema sanitari,
d’internat (EESRI), que abasta tant per a tothom. Ho és sobretot en el Sabem que el sector salut té una què parlem quan parlem de públic o
els centres públics com els privats seu aspecte de benestar (encara gran rellevància com a motor eco- privat en sanitat.
i tot tipus d’atenció hospitalària per que no tot el benestar representi
nòmic i com a factor multiplicador Per animar l’exposició, direm que
a processos aguts, sociosanitaris i salut, com de vegades podem pen-
sar els sanitaris), i ho és sobretot de l’ocupació, de valor afegit i de la provisió pública de béns privats
psiquiàtrics. Només tenien un 9,7%
econòmicament en termes absoluts producció, amb una capacitat d’ar- o la gestió privada del sector públic La provisió pública de béns privats o la gestió privada
de llits sense concertar amb el rossegament importantíssimaVIII.
CatSalut.
i relatius.
Cal dir que l’any 2006 el sector de
són esdeveniments habituals en els
sistemes de salut dels països del
del sector públic és una pràctica comuna en els
Si, per exemple, analitzem els
Un fet cert, en el qual tots coin- la salut se situava com el sisè més nostre entorn, com hem vist abans sistemes de salut dels països del nostre entorn
12 13

3. oPiniÓ · la situació del sector sanitari
de l’altra, la gestió que es fa en Si som més optimistes, podrem ral per a la sanitat pública.
els centres i institucions sanitàries valorar positivament els trets més Així doncs, a l’Estat espanyol la
(mesogestió) i, finalment, la que rea-
litzen els professionals de la salut
Els Estats Units estan significatius del que sembla que
finalment adoptaran els americans
gestió de serveis sanitaris en gene-
ral era assumida per les diferents
en el seu dia a dia assistencial. reformant l’actual i que fan referència, en primer lloc, institucions públiques de l’admi-
En articles anteriorsXII ja s’esmen- sistema gestionat a l’obligatorietat d’una assegurança
de salut (això li pot donar un caràc-
nistració de l’Estat, de les de les
comunitats autònomes i, en menor
tava, respecte a la gestió macro o
de sistema sanitari, que els dife- majoritàriament de ter social, com passa amb l’assegu- proporció, la de les administracions
rents models sanitaris tenen més manera privada rança obligatòria de circulació) i, en
segon lloc, per les noves regles de
locals (aquestes sobretot en temes
de salut pública o noves demandes
o menys component de públic o
de privat i explicàvem que la majo- joc a les asseguradores privades de no assumides pel sistema públic
ria de països tenen models amb considerar el president Clinton (i salut per evitar, per exemple, que com els centres de planificació
participació mixta pública privada. la seva senyora), malgrat no poder facin exclusions a les persones amb familiar) o per altres administracions
També dèiem que la majoria de portar-ho a la pràctica quan ho van malalties importants, com passava no territorials però vinculades a
models en els països desenvolupats intentar sense èxit pels volts de fins ara. les primeres mitjançant una mena
són models híbrids amb els caràc- l’any 1993. Tanmateix, sembla que el nou d’administració institucional amb
ters inicials teòrics estrictes més o El partit republicà, a l’oposició, sistema americà no aporta opcions finalitats coincidents amb l’adminis-
menys difuminats dels models de les asseguradores i la indústria públiques a l’assegurament o a la tració matriu. Parlàvem de formes
seguretat social, sistema nacional farmacèutica hi van tenir a veure, provisió que s’havien plantejat inici- jurídiques com la de l’antic Insalud,
de salut o d’assegurances privades. amb una fèrria oposició al canvi alment i, de fet, és a nivell global on titular de la gestió sanitària en mol-
Comentaven que un cas especial és amb arguments que feien referència es dóna la possibilitat de mercats tes comunitats autònomes fins al
el dels Estats Units, on la participa- sobretot a possibles limitacions a la estatals per adquirir assegurances 2001 i de l’Institut Català de la Salut
Evolució del model de governança i gestió de les a Catalunya convertit després a
ció privada en la provisió i també en capacitat d’elecció dels ciutadans privades. Veurem com es concreta. entitats participades pel Servei Català de la Salut
el finançament és la més important (els americans que poden triar, és empresa pública l’any 2007XIV.
a diferència de la majoria de països clar). El debat o els debats
europeus i de l’OCDE, on hi ha un Abans esmentàvem que a finals Titularitat dels centres i
Alguns analistes opinen que ells del personal sanitari
clar predomini públic, directe o amb mateixos són la causa d’aquest del segle passat, i sobretot a la
intermediaris al món de la sanitat. diferencial de despesa dels ameri- dècada dels vuitanta, era quan Si el 1980 haguéssim fet la prova
cans respecte a països de nivell de potser hi havia més discussions de fer una enquesta als professi-
Efectivament, als Estats Units
vida similar sense tenir aquests, per sobre públic o privat i els debats es onals de la salut de les diferents
mantenen un sistema de salut ges-
cert, millors indicadors de salut. El podien dividir en dos grans grups. comunitats autònomes de l’Estat
tionat i finançat majoritàriament de
Canadà, per exemple, que està al D’una banda, hi havia els que feien espanyol i els haguéssim preguntat
manera privada, ja sigui directament
seu costat, gasta molt menys i té referència a les externalitzacions si treballaven a la pública o a la
per les asseguradores contractades
millors indicadors sanitarisXIII. Ara, concretes d’alguns serveis de pre- privada, la majoria tenien clar que
pels ciutadans o mitjançant pòlis-
amb la correlació de forces que domini no assistencial (la cuina i treballaven a l’administració públi-
ses d’empresa (per tant, lligades ca, ja que la majoria de recursos
al món del treball), que ara el pre- hi ha al Senat dels Estats Units, part hostalera d’un hospital, per
Obama ha posposat, o almenys exemple, s’havien de contractar o humans eren funcionaris o quasi
sident Obama ha intentat reformar funcionaris, com és el cas del per-
mantenint, però, l’assegurament i la difuminat, l’objectiu de reforma s’havien de produir directament?).
sanitària i alguns ja intueixen, d’al- D’altra banda, també es debatia, sonal estatutari. Un altre tema és
producció privada dels serveis. Cal que també fessin medicina privada
dir que als inicis de la campanya guna manera, la repetició del fracàs sobretot en el territori de l’antic
de Clinton als anys noranta, potser fora d’hores sobretot abans de les
electoral del 2007 i 2008, els dos Insalud, “las nuevas fórmulas de Informació del Sistema Nacional de Salut. Any 2008. MSPS
un dels primers fracassos polítics jerarquitzacions, atès que les seves
candidats demòcrates estaven a gestión” i es van començar a fer Institut d’Informació Sanitària - Subcomissió
de la que després ha estat secretà- dedicacions a la medicina pública
favor d’una assegurança de salut encàrrecs de gestió per als nous de Sistemes d’Informació del SNS
ria d’Estat amb el president Obama. així ho permetia, però aquest també
per a tothom i el president Obama hospitals a entitats diferents de l’ad-
és un altre debat.
ho va posar com un dels primers ministració pública. Fins aleshores,
objectius de la legislatura. la gestió “aliena” era considerada De la mateixa manera, si ha-
guéssim preguntat als mateixos
La raó que més han repetit tots de caràcter excepcional i els con-
certs o contractes eren per comple-
Catalunya sempre professionals qui havia construït
els mitjans és que no és desitjable
que més de 40 milions i escaig mentar els centres “propis”. era posada com a el centre sanitari on treballaven, la
resposta també hauria estat que
d’habitants (el 15% de la població) Cal recordar que llavors qui “ges-
tionava” de manera majoritària la
exemple de diversitat ho havia fet l’administració pública,
no tingui cap assegurança, ja sigui
privada o d’empresa o mitjançant sanitat a l’Estat espanyol era l’ad- de proveïdors en ja que la majoria de recursos físics
eren d’aquesta titularitat. La majo-
les cobertures que donen els pro- ministració pública, directament o
indirectament mitjançant organis-
l’àmbit de la salut ria provenia de l’antiga xarxa de la
grames assistencials mantingudes Seguretat Social o eren hospitals
pels estats, com Medicare per a mes intermedis, amb una excepció
clínics docents o provincials gesti-
majors de 65 anys o Medicaid per a notòria: la sanitat catalana, en què, hospitalaris (de l’altre 70% de llits)
com és sabut, la diversificació de onats per les diputacions. També
gent amb ingressos baixos, a banda eren altres institucions lligades a
proveïdors era i és un dels seus a Catalunya aquesta realitat era
d’altres programes d’assistència l’administració local, a l’església i a
trets més característics sobretot en diferent, i per això l’any 1985 ja es
sanitària com els dels veterans de comunitats religioses i a les mutua-
atenció hospitalària. va legislar la famosa XHUP (Xarxa
guerra. litats. Per contra, aquesta diversitat
Hospitalària d’Utilització Pública)
Jo crec que la raó de facto de Catalunya sempre era posada com no era habitual en l’Atenció Primària XV
per reconèixer la diversitat de
voler canviar el model dels Estats a exemple de diversitat de proveï- catalana que hi havia aleshores, ja
proveïdors i facilitar el funcionament
Units és el greu problema de com- dors i s’explicava que en el moment que la majoria d’ambulatoris urbans
dels centres hospitalaris d’aguts
petitivitat que suposava com a país de les transferències sanitàries l’any i els metges i personal d’assistència
que donaven atenció sanitària públi-
1981 només el 30% dels llits hos- pública domiciliària rural (APD) eren
el fet de gastar el doble en salut ca, independentment de la seva
pitalaris catalans d’aguts eren de majoritàriament de titularitat pública,
(en relació amb el producte interior titularitat. Per entrar-hi s’havien de
la xarxa de la Seguretat Social. Els tret d’alguns igualatoris de metges
brut) que la majoria de països com- complir uns requisits (d’acreditació,
principals titulars dels dispositius associats que no actuaven en gene-
petidors de l’OCDE i que ja devia Funcions en el sistema sanitari català d’adaptació de la seva comptabili-
14 15

4. oPiniÓ · la situació del sector sanitari
tat, de facilitar informació, auditoria operar per al sistema públic els ciu- 351-360. Accessible desembre 2010
anual, etc.) i seguir les directrius del tadans de les nostres comarques. a http://www.econ.upf.edu/~ortun/
que aleshores es deia Departament
de Sanitat i Seguretat Social.
Com a accepció, la La participació priva-
publicacions/VSespas.pdf
XII- Piñol R. Polítiques de salut i
titularitat del centre da en la sanitat Models Sanitaris. Butlletí mèdic.
Model funcional i assis-
tencial descrit clàssi- pot ser pública Com a prestació privada (paga-
da directament de la butxaca)
Col·legi Oficial de Metges de
Lleida. Núm. 61, nov. 2006, 13:16.
cament per la XHUP prestada per un centre ens podem operar de cataractes Accessible desembre 2010 a http://
en centres privats reconeguts de
Efectivament, la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública decretada l’any
privat o a l’inrevés Lleida, com l’Institut Lleidatà d’Of-
www.comll.cat/comll/imageDisplay.d
o;jsessionid=00F6FBD12D7681ED08
1985 i fixada d’acord amb el Mapa talmologia (ILO) o en altres centres Titularitat de les entitats proveïdores d’Atenció 366403A6EF4476?fitxerId=454
Sanitari del 1981 era un llistat dels Ponent). Al Pirineu hi havia els privats oftalmològics. Aleshores Primària a Catalunya l’any 2004. XIII- Despesa total en salut en % del
hospitals públics i privats, definit hospitals de la Vall d’Aran (primera parlem totalment d’un servei que Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP). Sistema Nacional PIB 2006 a: Álvarez MJ. La contri-
per l’Administració i que aquesta experiència d’un hospital construït esdevé privat per al ciutadà i pro- de Salut. Any 2008. Accessible el febrer 07-02-2010 bució del sector de la salut a l’eco-
utilitzaria per donar cobertura assis- per la Generalitat i amb cessió de duït també privadament. Aquests nomia. Fulls econòmics del sistema
tencial als ciutadans usuaris del la gestió a una entitat aliena), el de centres realitzen també una de Com podem veure, les conclusi- safety/en/index.html sanitari. Núm. 38 Servei Català de
sistema de prestacions públiques Tremp (ara Hospital dels Pallars), la les poques activitats sanitàries no ons dependran bastant dels punts V- Memòria d’entitats d’assegurança la Salut. Departament de Salut de la
de salut. L’avantatge era que tant fundació del Sant Hospital de la Seu reconegudes pel sistema públic de de vista de qui fa les observacions i lliure a Catalunya 2009. Accessible Generalitat de Catalunya.
els hospitals autònoms com els que d’Urgell i el de Puigcerdà dins de la salut: la cirurgia refractària (per a la del seu component ideològic. desembre 2010 a http://www.gencat. XIV- Informació accesible de l’Institut
depenien del Govern eren consi- comarca de la Cerdanya, que està miopia). cat/salut/depsalut/html/ca/dir1821/
En conclusió, la participació priva- mement2009.pdf Català de la Salut a la WEB (febrer
derats de la mateixa forma i això, repartida entre les demarcacions No podem oblidar que també da en la sanitat és molt important 2010) http://www.gencat.cat/ics/info-
a la llarga, permetria construir una de Lleida i Girona i que avui també ens podem operar de cataractes VI- Altres pensen que això sempre
als països europeus, i també dins cal demostrar-ho en un context corp/quees.htm#publica
xarxa de característiques similars forma part de la Regió Sanitària de “privadament però sense pagar l’entorn de l’OCDE, encara que XV- Decret 202/1985, de 15 de juliol,
concret, ja que de vegades es fa ús
i comparables, fins i tot en termes l’Alt Pirineu i Aran. l’acte en si” quan ho fem a càrrec quantitativament ho és molt més la (o abús) dels dos tipus de serveis i de creació de la xarxa hospitalària
retributius del seu personal com ha Com a centre fora de la XHUP d’asseguradores privades i som participació pública, tret dels Estats l’activitat global esdevé massa ele- d’utilització pública de Catalunya
passat en els darrers anys. però concertat, hi havia la Clínica dels catalans que tenen contractada Units on la part privada és majori- vada. Vegeu arguments a favor i en (DOGC núm. 568, del 29/7/1985;
Per tant, ja hem descobert una del Perpetu Socors que va estar una pòlissa d’assegurança sanitària tària tant en la provisió com en el contra de l’article de Guillem López- correcció d’errades DOGC núm. 636,
més de les accepcions del tema uns anys sense concert públic i que privada i, per tant, formem part del finançament.XX Casasnovas i Sáez M. A vueltas del 15/1/1986) ara derogat pel Decret
públic o privat: la titularitat del ara treballa també per a la xarxa 25% de la població catalana que con el aseguramiento sanitario pri-
196/2010, de 14 de desembre, del
pública de salut de les comarques disposa de doble cobertura d’algu- BIBLIOGRAFIA BÀSICA vado. Gac Sanit. 2005;19(1): 59-64.
centre, que com hem vist és inde- Accessible desembre 2010 a http:// sistema sanitari integral d’utilitza-
pendent de l’atenció que presta, de Lleida. Inicialment, l’Hospital na prestació. Camps V, López C, Puyol A. Les ció pública de Catalunya (SISCAT)
scielo.isciii.es/pdf/gs/v19n1/opinion.
que pot ser pública prestada per un Montserrat no prestava serveis per Per tant, el paper de les mútues prestacions privades en les orga- pdf . DOGC núm. 5776 de 16/12/2010.
centre privatXVI o privada prestada a la sanitat pública, cosa que va i dels centres privats a Catalunya nitzacions sanitàries públiques. La XVI- De fet, per veure si la titularitat
VII- Álvarez MJ et al. La contribu-
per un centre públic si l’assistèn- canviar fa pocs anys amb el servei és rellevant, com ho és en la majo- Bisbal: 4 Informes Fundació Víctor
ció del sector salut a l’economia. és pública o privada cal analitzar la
cia és finançada directament pels de litotrípsies concertades. ria de països desenvolupats o en Grífols i Lucas; 2005.
Fulls econòmics del sistema sani- configuració dels òrgans de govern i
malalts (no massa habitual) o per Si continuem amb l’exemple vies de desenvolupament, i aquest López-Casasnovas G. El inter- tari. Núm. 38 Servei Català de la la representació dels interessos dels
companyies asseguradores priva- que hem posat al principi de les paper, pel que sembla, podem pen- faz público-privado en Sanidad. Salut. Departament de Salut de la
Barcelona: Ed. Masson; 2003. ciutadans, la titularitat del patrimoni
des. intervencions de cataractes i si sar que ja està en expansióXVII. Generalitat de Catalunya. Accessible (edificis, instal·lacions, etc.) i sobretot
vivim a la ciutat de Lleida, podem Ortún Rubio V. La práctica dual, desembre 2010 a http://www10.
Hem après també que el terme A escala internacional, algu- pública-privada, en sanidad. Gestión gencat.cat/catsalut/archivos/publica- ,la utilització dels excedents (si és
assistència sanitària pública (alguns ser operats pel sistema públic de nes institucions com la Fundació una empresa amb afany de lucre es
Clínica y Sanitaria. Vol. 8. Núm. 2; cions/econo_sanitaria/efulls_38.pdf
encara en diuen erròniament “de la salut a l’Hospital Universitari Arnau Rockefellerxviii en un informe recent 2006 reparteixen els beneficis als accionis-
de Vilanova, a l’Hospital de Santa VIII- Vegeu l’estudi “El sector de
Seguretat Social”) no vol dir sempre repassaven els canvis globals en The Rockefeller Foundation. The Salut a Catalunya”. Càmbra Oficial tes, per exemple).
gestió pública directa. Hem dit que Maria, a la Clínica de Ponent o, els sistemes de salut i apostaven Global Challenge of Health Systems. de Comerç Indústria i Navegació de XVII- Vegeu l’article de Guillem
a Catalunya això es va formalitzar si estem en un programa de llis- per una major implicació del sector Pocantico II; 2007. Accessible Barcelona. 2009. Accessible desem- López-Casasnovas “La sanitat
amb un decret per fer normal allò tes d’espera, ens poden operar a privat en les assegurances de salut (desembre 2010) a: bre 2010 a http://www.cambrabcn. necessita canvis per ser viable. 10
que de fet ja era habitual, sobretot la Clínica del Perpetuo Socorro. “per afavorir l’ampliació necessària http://www.rockefellerfoundation. org/c/document_library/get_file?folde reptes inajornables”. Diari Ara de
en llocs on la xarxa hospitalària de Els dos primers centres perta- de l’accés a l’atenció” fins i tot en org/news/publications/pocantico-ii- rId=14208&name=DLFE-77266.pdf 30/10/2010 on expressa la idea de
l’antiga Seguretat Social era insu- nyen a empreses públiques; una els països en vies de desenvolupa- global-challenge-health IX- Vegeu la publicació “Evolució “posar l’èmfasi en la prestació con-
ficient o inexistent com passava a que prové de l’antiga xarxa de la ment. del model de governança i gestió de certada en lloc del consum públic…
la majoria de comarques catala- Seguretat Social i l’altre transferit Els contraris a les tesis de la nOtES les entitats participades pel Servei i passar d’un finançament de serveis
de la Diputació a la Generalitat de Català de la Salut”. Servei Català
nes. Molts centres comarcals de la Fundació Rockefeller no estan I- “Todo lo que dé dinero debe ser a la transferència de recursos a les
Catalunya. de la Salut, Departament de Salut.
XHUP eren gestionats per funda- d’acord amb aquesta participació privado, y lo que arroje pérdidas famílies, amb vals, que siguin com-
Generalitat de Catalunya 2010.
cions o altres institucions similars El tercer és un centre de la privada ni en els països pobres i, público”. elroto@inicia.es
Accessible desembre 2010 a plementaris, si s’escau, i orientats als
que feien les funcions de la sanitat XHUP que dóna serveis sobretot per exemple, una revisió recent de II- Fa un temps que un arquitecte destinataris socialment prioritzats”.
http://www10.gencat.cat/catsalut/
hospitalària d’aguts de la seva zona, a una mútua i el quart, un centre les evidències de treballar amb el conegut meu d’origen sud-americà
archivos/publicacions/planif_sanit/ XVIII- Rockefeller Foundation. The
d’una altra mútua, privat concer- em va respondre amb molta naturali-
ja fos a càrrec del sistema públic sector privat lucratiu per millorar tat quan li vaig preguntar què era un
model_de_gestio_catala.pdf Global Ghallenge of Health Systems.
de salut o del sistema privat mutu- tat; tots autoritzats i acreditats pel la utilització de serveis de salut de X- Aquesta especialització ens ha Pocantico II. Setembre 2007.
Departament de Salut i reconeguts edifici sostenible: “El que sirve para
alista, com hem dit i com veurem qualitat per part dels pobresXIX no lo que quieres y sobre todo ¡el que portat de vegades a la posició opo- XIX- Edith Patouillard et al. Can wor-
després. i contractats pel Servei Català de la mostra gaire evidències dels seus sada del pèndul i aleshores desco-
no se cae!”. king with the private for-profit sector
Salut (l’asseguradora Catsalut) per avantatges. brim que es fa necessària una coor-
Per exemple, a les comarques de III- Appleby J et Al. Spending on
dinació estreta (o una integració) a
improve utilization of quality health
la demarcació de Lleida formaven health care: how much is enough? services by the poor? A systematic
tots els nivells.
part de la XHUP l’Hospital Arnau London: King’s Fund, February 2006. review of the literature. International
Accessible desembre 2010 a: http:// XI- Ortún Rubio, Vicente. La gesti-
de Vilanova (encara no tenia el ón sanitaria: ¿Qué es? ¿Para qué Journal for Equity in Health 2007,
www.kingsfund.org.uk/document. 6:17 doi:10.1186/1475-9276-6-17.
nom d’hospital universitari), l’histò- sirve?¿Cómo se mejora? Universidad
ric Hospital de Santa Maria (antic Un informe ha repassat els canvis globals en els rm?id=6259
IV- Alianza para la seguridad de los
Pompeu Fabra, Barcelona. Libro XX- Ellen Nolte et al. Measuring
provincial gestionat aleshores per
la Diputació de Lleida) i la Quinta
sistemes de salut i aposta per una major implicació pacientes. Accessible desembre
de Ponencias del V Congreso de
la Sociedad de Salud Pública y
The Health Of Nations: Updating An
Earlier Analysis en Health Affairs. Vol.
2010 a http://www.who.int/patient-
de Salut l’Aliança (ara Clínica de del sector privat a les assegurances de salut Administración Sanitaria. 1993, p. 27, N. 1, febrer 2008.
16 17