9. No podien córrer gaire ràpid El seu cervell tenia una capacitat d’uns 400cm3 Tenia el pèl fort i espès, adaptat al clima DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
10. DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID Predominava el sentit de la vista més que el de l’olfacte. L'oïda tampoc estava gaire desenvolupada. El gust depenia dels altres sentits. Tot i la seva capacitat cerebral, és possible que fessin servir utensilis.
11. DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID Posseïa un aparell digestiu molt semblant als dels grans primats actuals. L’estómac era format només per una sola cavitat L'intestí gros tenia una gran capacitat.
12. No necessitaven acumular grans reserves de grassa. Els Ardipithecusramidus menjava quan tenia gana i deixava de fer-ho quan estava tip. Aquests instints venien de l’hipotàlem Centre de la gana. Centre de la satisfacció. DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
13. DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID El mecanisme que els permetia fugir amb rapidesa i eficàcia és el mateix que posseïm ara nosaltres. Hipotàlem Sistema simpàtic
14. CANVIS GENÈTICS I LES SEVES CAUSES Un dels canvis que va provocar el començament de la nostra evolució va ser la dentadura. El clima havia canviat i els aliments no abundaven tant. Venim d’un avantpassat de 36 dents.
15. CANVIS GENÈTICS I LES SEVES CAUSES En l’Ardipithecusramidus s’havia desenvolupat uns ullals no tant grans ni tallants. S’havien d’alimentar d’arrels i fulles. La mandíbula desenvolupada per l’Ardipithecusramidus estava molt més preparada que la dels altres primats.
16. DIETA DE L’HOMÍNID Ingerien principalment: Fruites Fulles Insectes Rèptils Rosegadors (abans del canvi en les seves dents)
17. DIETA DE L’HOMÍNID Quan es va provocar el canvi en les seves dents era capaç d’ingerir tot tipus d’aliments, com arrels i aliments encara més durs.
18. DIETA DE L’HOMÍNID Aquests aliments: Eren rics en hidrats de carboni Aquests carbohidrats són molt difícils de digerir. La quantitat de proteïnes era insuficient. Gran quantitat de vitamines, minerals i aigua.
19. DIETA DE L’HOMÍNID L’Ardipithecusramidus processava els aliments dins l’aparell digestiu fins a transformar-los en: Glucosa Àcids grassos Aminoàcids
20. DIETA DE L’HOMÍNID Aquestes molècules passaven a l’interior de l’organisme a través de la paret de l’intestí i eren distribuïdes per els diferents òrgans.
21. L’aportació de glucosa era continua i aquesta mateixa en aparèixer en la sang estimulava la secreció d’insulina. Els nostres avantpassats tenien una elevada sensibilitat a la insulina, aquesta en actuar sobre el fetge assimilava la glucosa per transformar-la en glucògens. DIETA DE L’HOMÍNID
22. DIETA DE L’HOMÍNID La glucosa s’acumulava com glucogen muscular, per proveir a les fibres contràctils energia de primera mà. Una part importat de glucosa es reservava per ser consumida pel cervell.
23. EFECTES DELS CANVIS GENÈTICS EN L’ACTUALITAT La dentadura. Està formada tant per dents afilades com per dents especialitzades en la trituració de vegetals. L’aparell digestiu. Incapaç d’albergar una càmera de fermentació. Un intestí gros molt més petit que l’intestí prim.
24. CONCLUSIONS Era una habitant dels boscos tropicals de fa cinc milions d’anys S’alimentava de forma continua mitjançant una dieta rica en hidrocarbonats, la major part d’ells complexes i molt abundants en fibra. Era un vegetarià frugívor i folívor. Ocasionalment menjava insectes, rèptils o petits mamífers.
25. CONCLUSIONS En el medi en que vivia l’aigua era abundant i la temperatura constant. La seva vida transcorria entre les branques dels arbres El seu nivell d’activitat física era alt És defensava amb un sistema d’alerta i de resposta dissenyat per sobreviure de les amenaces. Lluitant o fugint.
