SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 21
Descargar para leer sin conexión
Unitat 3: La producció
      d’aliments




     Autora: Rosa Rodríguez Ávila
Apunts


                   1. Tecnologia Alimentària

•   Els aliments són necessaris per obtenir nutrients i energia per dur a terme les
    funcions vitals.
•   La tecnologia alimentària s’encarrega de tots els processos relacionats amb la
    cadena alimentària.




                                                                           Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


                             2. L’agricultura
•   L’agricultura és el conjunt de tècniques de conreu que es fan servir per obtenir
    recursos vegetals.

                               2.1. TIPUS DE CULTIUS
•   Herbacis: Plantes sense tronc. Pocs anys de vida. Hi ha dos tipus:
     – Intensius: elevat valor econòmic perquè s’aprofita gairebé tota la planta i
        s’utilitzen moltes tècniques de conreu. Ex: hortalisses.
     – Extensius: requereixen menys tasques de cultiu i fan falta grans superfícies per
        conrear-les. Ex: cereals.
•   Arboris: Arbres i arbustos. Tenen una llarga durada.




                                                                           Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts



                              2.2. Tècniques de reg

•   Reg a manta: consisteix a inundar tota l’extensió dels conreus.
•   Reg per aspersió: consisteix en llençar aigua polvoritzada sobre el conreu des de
    uns petits sortidors amb aigua a pressió.
•   Reg localitzat: consisteix en regar gota a gota a pressió molt baixa sobre cada
    planta.




                                                                           Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


                              2.3. TÈCNIQUES DE CONREU

•   Amb adob: afegir substàncies que contenen elements que la planta necessita.

•   Guaret: deixar reposar la terra durant un any després de conrear-la durant 3 anys.

•   Monocultiu: conrear sempre el mateix.

•   Control del medi: és un conjunt de tècniques per millorar les condicions o
    l’ambient on viuen les plantes. Ex: hivernacle.




                                                                          Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


                              3. La Ramaderia
•   La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació del bestiar per obtenir
    matèries primeres d’origen animal.
                                3.1. TIPUS DE GRANGES
•   Granges de cria: disposen de femelles reproductores i mascles sementals per fer la
    cria inicial d’animals.
•   Granges productores: es dediquen a obtenir els productes.
     – Explotació extensiva: el bestiar pasta lliurement pels prats i s’alimenta d’herba
         i farratge fresc.
     – Explotació intensiva: el bestiar sempre està estabulat (en estables) i s’alimenta
         de pinso.




       Explotació extensiva                                            Explotació intensiva


•   Granges de cicle tancat: fan tot el procés de reproducció o cria i productiu en un
    mateix lloc.
                                                                               Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


3.2. TIPUS DE BESTIAR




                        Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


                   4. La pesca i l’aqüicultura
                                  4.1. LA PESCA: Tipus

•   La pesca és el conjunt de tècniques per obtenir i capturar productes del mar o
    d’aigües continentals.
•   Tipus de pesca:
     – Pesca esportiva: pesca d’aficionat per al consum propi. Es sol fer amb canya.
     – Pesca professional: es fa amb ormeigs especialitzats i barca. En funció del lloc
         on es fa:
          • Costanera: es fa en vaixells petits que tornen a port en acabar la jornada.
          • D’altura: es fa en vaixells grans que necessiten mètodes per conservar el
             peix fins que tornen. Pesquen durant dies en alta mar.




                                                                           Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


                       4.2. Tipus d’ormeig o arts de pesca

Xarxes fixes: Es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, amb els
peixos que hi han quedat retinguts. Els peixos s'enganxen entre xarxes que formen
bosses o se'ls condueix cap a un parany constituït per diverses xarxes, que els
desorienta i del qual no saben sortir. Es capturen peixos costaners.




               Nansa                                         Palangre




                                                                        Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts




Xarxes mòbils: El pescador no abandona l'art durant la pesca, sinó que hi treballa
contínuament. Tècniques més utilitzades:
1. Tècnica d'encerclament: consisteix a localitzar un banc de peixos i encerclar-lo
   amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota. Amb aquesta
   tècnica es pesquen sardines, verats o tonyines.

2. Tècnica d'arrossegament: consisteix a fondejar una xarxa en forma de bossa prop
   de zones on sovintegi el peix, i anar-la arrossegant des d'una embarcació durant
   unes hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull. Amb aquesta tècnica es
   pesquen peixos de fons marí i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que
   l'arrossegament comporta perill de destrucció del fons marí.




                                                                          Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


                                 4.3. L’AQÜICULTURA

•   Conjunt de tècniques per criar, reproduir i cultivar espècies aquàtiques amb
    finalitat comercial o de repoblació.
•    Tipus:
      – Plataformes de mol·luscs: els mol·luscs s’enganxen a llargues bosses de malla
         que pengen de plataformes.




     – Piscifactories: són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i l’engreix de
       peixos d’aigua dolça.




                                                                                Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


          5. Els tractaments de conservació

•   Els tractaments de conservació intervenen sobre els factors que fan que els
    aliments es descomponguin i es degradin. Aquests tractaments allarguen la
    conservació i modifiquen les qualitats dels aliments.

•   Tipus de tractaments:
     – Físics: actuen directament sobre l’aliment sense afegir cap altre element
        augmentant o reduint la seva temperatura.

     – Químics: es basen en l’addició de substàncies químiques als aliments
       anomenades conservants. Els conservants són substàncies que poden ser
       naturals o sintètiques i que frenen o destrueixen l’acció dels microorganismes
       presents en l’aliment.




                                                                         Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts

          Tipus de tractaments                                      Escaldat: sotmet el producte a temperatures elevades
                                                                      amb vapor d’aigua. Elimina els microorganismes
                                                                             superficials. Ex: fruites i hortalisses.

                        Tèrmics                                     Pasteurització: s’escalfa a temperatures de 65 a 90ºC.
            Sotmeten els aliments a temperatures                      Permet una protecció a curt termini ja que només
                   elevades eliminant els
                     microorganismes.                                     elimina els microorganismes patògens.
Físics

                                                                   Esterilització: escalfa l’aliment progressivament fins els
                                                                         120ºC mantenint-los durant alguns minuts.
                                                                     Destrueix tos els microorganismes. Ex: llet (UHT*)


                                                                     Refrigeració: temperatura entre 0ºC i 8ºC (nevera).
                      Frigorífics                                            Es disminueix l’activitat microbiana.
            Baixen la temperatura fins a valors que
             redueixen l’activitat metabòlica dels
            microorganismes, sense eliminar-los.
                                                                        Congelació: temperatura per sota de 0ºC fins a
                                                                         -18ºC i -22ºC. S’atura l’activitat microbiana.


                        Sal: afegir sal per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris. Ex: pernil
Químics




                                Sucre: consisteix en posar molt sucre després de la cocció per evitar
                                  que els microorganismes puguin disposar d’aigua. Ex: confitures.
             Fumatge: s’aprofiten les característiques antisèptiques i antibacterianes del fum i a la vegada amb la
                 calor assequem l’aliment i millorem les característiques organolèptiques. Ex: salmó fumat.

            Fermentació: afegim microorganismes no tòxics que utilitzen les substàncies de l’aliment produint-ne
                        unes altres que no són favorables per a altres microorganismes. Ex: iogurt.
                                                                                                              Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts



                             6. Envasament

És un procés que s’efectua al final del procés d’elaboració de les indústries
alimentàries.
Els aliments s’han de mantenir en perfectes condicions després de preparats fins el
moment del consum i això s’aconsegueix amb l’envasament.
És un punt crític ja que presenta risc de contaminació si no es fa correctament.
Requereix de condicions de conservació, netedat i higiene perfectes.

Els productes envasats solen tenir:
• Envàs: recipient en contacte directe amb l’aliment.
• Embalatge: recipient que facilita el transport i protegeix l’envàs de danys físics.




                                                                            Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Apunts


               7. Característiques dels envasos.
•    Els envasos han de ser de materials:
      – INALTERABLES I NO HAN D’INTERACCIONAR AMB L’ALIMENT.
      – HAN D’AÏLLAR DE L’AIGUA, GASOS, LLUM, MICROORGANISMES I CANVIS DE
          TEMPERATURA.

•    Segons el material de què estan fets, els envasos poden ser:
      – De materials orgànics: resistents i permeten la transpiració dels aliments.
         Tèxtils, fusta, suro, vidre.
      – Metàl·lics: són resistents. Llauna i alumini (*).
      – Termoplàstics: gran resistència i econòmics.
      – Cel·lulòsics: barats i lleugers però fàcilment alterables. S’utilitza per
         complementar l’envàs. Cartró i paper.
      – Laminats compostos: formats per diverses làmines adherides de materials,
         que combinen les seves propietats per millorar la protecció. Ex: bric (**)


(*) Acer dolç laminat estanyat i resistent a l’oxidació.
(**) Fet de plàstic, alumini i cartró.                                    Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Materials i envasos




                      Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Materials i envasos




                      Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Materials i envasos




                      Autora: Rosa Rodríguez Àvila
Per saber-ne més:


    Els aliments com a font d’energia
    http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30368

    El pa
    http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17151

    Plàstics, envasos i embolcalls. Reciclatge
    http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23027




                                                  Autora: Rosa Rodríguez Àvila

Más contenido relacionado

Similar a Unitat 3 La produccio d'aliments

L'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïdaL'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïda
huertos-urbanos.org
 
Procés d'obtenció de l'oli d'oliva
Procés d'obtenció de l'oli d'olivaProcés d'obtenció de l'oli d'oliva
Procés d'obtenció de l'oli d'oliva
MMaaaNNeeeLL
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
2nESO
 
Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3
Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3
Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3
Annapujolo
 

Similar a Unitat 3 La produccio d'aliments (20)

Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïdaL'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïda
 
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PRO...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PRO...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PRO...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PRO...
 
Procés d'obtenció de l'oli d'oliva
Procés d'obtenció de l'oli d'olivaProcés d'obtenció de l'oli d'oliva
Procés d'obtenció de l'oli d'oliva
 
Activitats t.6
Activitats t.6Activitats t.6
Activitats t.6
 
Els mamífers
Els mamífersEls mamífers
Els mamífers
 
El nou hort
El nou hortEl nou hort
El nou hort
 
Grup 8
Grup 8Grup 8
Grup 8
 
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Tipus de vertebrats
Tipus de vertebratsTipus de vertebrats
Tipus de vertebrats
 
Factors abiòtics
Factors abiòticsFactors abiòtics
Factors abiòtics
 
Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3
Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3
Presentació Congrés Medi Ambient La Salle Manlleu 3
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
EL VIVER
EL VIVEREL VIVER
EL VIVER
 
T3 aliments
T3 alimentsT3 aliments
T3 aliments
 
T3 aliments
T3 alimentsT3 aliments
T3 aliments
 
LA PESCA00
LA PESCA00LA PESCA00
LA PESCA00
 

Más de rrodri83

Practica4 exemple portadax
Practica4 exemple portadaxPractica4 exemple portadax
Practica4 exemple portadax
rrodri83
 
Practica4 crear una portadax
Practica4 crear una portadaxPractica4 crear una portadax
Practica4 crear una portadax
rrodri83
 
Practica3 operacions amb paràgrafsx
Practica3 operacions amb paràgrafsxPractica3 operacions amb paràgrafsx
Practica3 operacions amb paràgrafsx
rrodri83
 
Practica2 operacions amb format de textx
Practica2 operacions amb format de textxPractica2 operacions amb format de textx
Practica2 operacions amb format de textx
rrodri83
 
Practica1 operacions basiques amb el textx
Practica1 operacions basiques amb el textxPractica1 operacions basiques amb el textx
Practica1 operacions basiques amb el textx
rrodri83
 
Pitagores:aplicacio a altres figures
Pitagores:aplicacio a altres figuresPitagores:aplicacio a altres figures
Pitagores:aplicacio a altres figures
rrodri83
 
Pitàgores
PitàgoresPitàgores
Pitàgores
rrodri83
 
Unitat 2 equacions sessio 7
Unitat 2 equacions sessio 7Unitat 2 equacions sessio 7
Unitat 2 equacions sessio 7
rrodri83
 
Unitat 4 Estructures
Unitat 4 EstructuresUnitat 4 Estructures
Unitat 4 Estructures
rrodri83
 
Practica 8
Practica 8Practica 8
Practica 8
rrodri83
 
Practica 7
Practica 7Practica 7
Practica 7
rrodri83
 
Unitat 2 equacions sessio 6
Unitat 2 equacions sessio 6Unitat 2 equacions sessio 6
Unitat 2 equacions sessio 6
rrodri83
 
Unitat 2 equacions sessio 5
Unitat 2 equacions sessio 5Unitat 2 equacions sessio 5
Unitat 2 equacions sessio 5
rrodri83
 
Unitat 2 equacions sessio 4
Unitat 2 equacions sessio 4Unitat 2 equacions sessio 4
Unitat 2 equacions sessio 4
rrodri83
 
Unitat 2 equacions sessio 3
Unitat 2 equacions sessio 3Unitat 2 equacions sessio 3
Unitat 2 equacions sessio 3
rrodri83
 
Practica 6
Practica 6Practica 6
Practica 6
rrodri83
 
Practica 5
Practica 5Practica 5
Practica 5
rrodri83
 

Más de rrodri83 (20)

Practica4 exemple portadax
Practica4 exemple portadaxPractica4 exemple portadax
Practica4 exemple portadax
 
Practica4 crear una portadax
Practica4 crear una portadaxPractica4 crear una portadax
Practica4 crear una portadax
 
Practica3 operacions amb paràgrafsx
Practica3 operacions amb paràgrafsxPractica3 operacions amb paràgrafsx
Practica3 operacions amb paràgrafsx
 
Practica2 operacions amb format de textx
Practica2 operacions amb format de textxPractica2 operacions amb format de textx
Practica2 operacions amb format de textx
 
Practica1 operacions basiques amb el textx
Practica1 operacions basiques amb el textxPractica1 operacions basiques amb el textx
Practica1 operacions basiques amb el textx
 
Pitagores:aplicacio a altres figures
Pitagores:aplicacio a altres figuresPitagores:aplicacio a altres figures
Pitagores:aplicacio a altres figures
 
Pitàgores
PitàgoresPitàgores
Pitàgores
 
Unitat 5 L'electricitat
Unitat 5 L'electricitatUnitat 5 L'electricitat
Unitat 5 L'electricitat
 
Unitat 2 equacions sessio 7
Unitat 2 equacions sessio 7Unitat 2 equacions sessio 7
Unitat 2 equacions sessio 7
 
Unitat 4 Estructures
Unitat 4 EstructuresUnitat 4 Estructures
Unitat 4 Estructures
 
Practica 8
Practica 8Practica 8
Practica 8
 
Unitat 4
Unitat 4Unitat 4
Unitat 4
 
Practica 7
Practica 7Practica 7
Practica 7
 
Unitat 2 equacions sessio 6
Unitat 2 equacions sessio 6Unitat 2 equacions sessio 6
Unitat 2 equacions sessio 6
 
Unitat 5x
Unitat 5xUnitat 5x
Unitat 5x
 
Unitat 2 equacions sessio 5
Unitat 2 equacions sessio 5Unitat 2 equacions sessio 5
Unitat 2 equacions sessio 5
 
Unitat 2 equacions sessio 4
Unitat 2 equacions sessio 4Unitat 2 equacions sessio 4
Unitat 2 equacions sessio 4
 
Unitat 2 equacions sessio 3
Unitat 2 equacions sessio 3Unitat 2 equacions sessio 3
Unitat 2 equacions sessio 3
 
Practica 6
Practica 6Practica 6
Practica 6
 
Practica 5
Practica 5Practica 5
Practica 5
 

Unitat 3 La produccio d'aliments

  • 1. Unitat 3: La producció d’aliments Autora: Rosa Rodríguez Ávila
  • 2. Apunts 1. Tecnologia Alimentària • Els aliments són necessaris per obtenir nutrients i energia per dur a terme les funcions vitals. • La tecnologia alimentària s’encarrega de tots els processos relacionats amb la cadena alimentària. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 4. Apunts 2. L’agricultura • L’agricultura és el conjunt de tècniques de conreu que es fan servir per obtenir recursos vegetals. 2.1. TIPUS DE CULTIUS • Herbacis: Plantes sense tronc. Pocs anys de vida. Hi ha dos tipus: – Intensius: elevat valor econòmic perquè s’aprofita gairebé tota la planta i s’utilitzen moltes tècniques de conreu. Ex: hortalisses. – Extensius: requereixen menys tasques de cultiu i fan falta grans superfícies per conrear-les. Ex: cereals. • Arboris: Arbres i arbustos. Tenen una llarga durada. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 5. Apunts 2.2. Tècniques de reg • Reg a manta: consisteix a inundar tota l’extensió dels conreus. • Reg per aspersió: consisteix en llençar aigua polvoritzada sobre el conreu des de uns petits sortidors amb aigua a pressió. • Reg localitzat: consisteix en regar gota a gota a pressió molt baixa sobre cada planta. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 6. Apunts 2.3. TÈCNIQUES DE CONREU • Amb adob: afegir substàncies que contenen elements que la planta necessita. • Guaret: deixar reposar la terra durant un any després de conrear-la durant 3 anys. • Monocultiu: conrear sempre el mateix. • Control del medi: és un conjunt de tècniques per millorar les condicions o l’ambient on viuen les plantes. Ex: hivernacle. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 7. Apunts 3. La Ramaderia • La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació del bestiar per obtenir matèries primeres d’origen animal. 3.1. TIPUS DE GRANGES • Granges de cria: disposen de femelles reproductores i mascles sementals per fer la cria inicial d’animals. • Granges productores: es dediquen a obtenir els productes. – Explotació extensiva: el bestiar pasta lliurement pels prats i s’alimenta d’herba i farratge fresc. – Explotació intensiva: el bestiar sempre està estabulat (en estables) i s’alimenta de pinso. Explotació extensiva Explotació intensiva • Granges de cicle tancat: fan tot el procés de reproducció o cria i productiu en un mateix lloc. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 8. Apunts 3.2. TIPUS DE BESTIAR Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 9. Apunts 4. La pesca i l’aqüicultura 4.1. LA PESCA: Tipus • La pesca és el conjunt de tècniques per obtenir i capturar productes del mar o d’aigües continentals. • Tipus de pesca: – Pesca esportiva: pesca d’aficionat per al consum propi. Es sol fer amb canya. – Pesca professional: es fa amb ormeigs especialitzats i barca. En funció del lloc on es fa: • Costanera: es fa en vaixells petits que tornen a port en acabar la jornada. • D’altura: es fa en vaixells grans que necessiten mètodes per conservar el peix fins que tornen. Pesquen durant dies en alta mar. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 10. Apunts 4.2. Tipus d’ormeig o arts de pesca Xarxes fixes: Es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, amb els peixos que hi han quedat retinguts. Els peixos s'enganxen entre xarxes que formen bosses o se'ls condueix cap a un parany constituït per diverses xarxes, que els desorienta i del qual no saben sortir. Es capturen peixos costaners. Nansa Palangre Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 11. Apunts Xarxes mòbils: El pescador no abandona l'art durant la pesca, sinó que hi treballa contínuament. Tècniques més utilitzades: 1. Tècnica d'encerclament: consisteix a localitzar un banc de peixos i encerclar-lo amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota. Amb aquesta tècnica es pesquen sardines, verats o tonyines. 2. Tècnica d'arrossegament: consisteix a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegi el peix, i anar-la arrossegant des d'una embarcació durant unes hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l'arrossegament comporta perill de destrucció del fons marí. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 12. Apunts 4.3. L’AQÜICULTURA • Conjunt de tècniques per criar, reproduir i cultivar espècies aquàtiques amb finalitat comercial o de repoblació. • Tipus: – Plataformes de mol·luscs: els mol·luscs s’enganxen a llargues bosses de malla que pengen de plataformes. – Piscifactories: són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i l’engreix de peixos d’aigua dolça. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 14. Apunts 5. Els tractaments de conservació • Els tractaments de conservació intervenen sobre els factors que fan que els aliments es descomponguin i es degradin. Aquests tractaments allarguen la conservació i modifiquen les qualitats dels aliments. • Tipus de tractaments: – Físics: actuen directament sobre l’aliment sense afegir cap altre element augmentant o reduint la seva temperatura. – Químics: es basen en l’addició de substàncies químiques als aliments anomenades conservants. Els conservants són substàncies que poden ser naturals o sintètiques i que frenen o destrueixen l’acció dels microorganismes presents en l’aliment. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 15. Apunts Tipus de tractaments Escaldat: sotmet el producte a temperatures elevades amb vapor d’aigua. Elimina els microorganismes superficials. Ex: fruites i hortalisses. Tèrmics Pasteurització: s’escalfa a temperatures de 65 a 90ºC. Sotmeten els aliments a temperatures Permet una protecció a curt termini ja que només elevades eliminant els microorganismes. elimina els microorganismes patògens. Físics Esterilització: escalfa l’aliment progressivament fins els 120ºC mantenint-los durant alguns minuts. Destrueix tos els microorganismes. Ex: llet (UHT*) Refrigeració: temperatura entre 0ºC i 8ºC (nevera). Frigorífics Es disminueix l’activitat microbiana. Baixen la temperatura fins a valors que redueixen l’activitat metabòlica dels microorganismes, sense eliminar-los. Congelació: temperatura per sota de 0ºC fins a -18ºC i -22ºC. S’atura l’activitat microbiana. Sal: afegir sal per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris. Ex: pernil Químics Sucre: consisteix en posar molt sucre després de la cocció per evitar que els microorganismes puguin disposar d’aigua. Ex: confitures. Fumatge: s’aprofiten les característiques antisèptiques i antibacterianes del fum i a la vegada amb la calor assequem l’aliment i millorem les característiques organolèptiques. Ex: salmó fumat. Fermentació: afegim microorganismes no tòxics que utilitzen les substàncies de l’aliment produint-ne unes altres que no són favorables per a altres microorganismes. Ex: iogurt. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 16. Apunts 6. Envasament És un procés que s’efectua al final del procés d’elaboració de les indústries alimentàries. Els aliments s’han de mantenir en perfectes condicions després de preparats fins el moment del consum i això s’aconsegueix amb l’envasament. És un punt crític ja que presenta risc de contaminació si no es fa correctament. Requereix de condicions de conservació, netedat i higiene perfectes. Els productes envasats solen tenir: • Envàs: recipient en contacte directe amb l’aliment. • Embalatge: recipient que facilita el transport i protegeix l’envàs de danys físics. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 17. Apunts 7. Característiques dels envasos. • Els envasos han de ser de materials: – INALTERABLES I NO HAN D’INTERACCIONAR AMB L’ALIMENT. – HAN D’AÏLLAR DE L’AIGUA, GASOS, LLUM, MICROORGANISMES I CANVIS DE TEMPERATURA. • Segons el material de què estan fets, els envasos poden ser: – De materials orgànics: resistents i permeten la transpiració dels aliments. Tèxtils, fusta, suro, vidre. – Metàl·lics: són resistents. Llauna i alumini (*). – Termoplàstics: gran resistència i econòmics. – Cel·lulòsics: barats i lleugers però fàcilment alterables. S’utilitza per complementar l’envàs. Cartró i paper. – Laminats compostos: formats per diverses làmines adherides de materials, que combinen les seves propietats per millorar la protecció. Ex: bric (**) (*) Acer dolç laminat estanyat i resistent a l’oxidació. (**) Fet de plàstic, alumini i cartró. Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 18. Materials i envasos Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 19. Materials i envasos Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 20. Materials i envasos Autora: Rosa Rodríguez Àvila
  • 21. Per saber-ne més: Els aliments com a font d’energia http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30368 El pa http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17151 Plàstics, envasos i embolcalls. Reciclatge http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23027 Autora: Rosa Rodríguez Àvila