Escola motor social
•Descargar como PPT, PDF•
1 recomendación•2,206 vistas
Escola Motor Social és un projecte pilot amb diferents objectius: 1) Entendre l’escola com a part d’un territori, d’una societat i d’una economia local. 2) Exposar els possibles mètodes win to win a establir amb les parts interessades de manera local que permetin un creixement de la societat local.
Recomendados
Más contenido relacionado
Similar a Escola motor social
Similar a Escola motor social (20)
Más de Rubén Bagüés Vicente
Escola motor social
- 1. ESCOLA, MOTOR SOCIAL Josep Julià – Rubén Bagüés Rev. Curs 2012-2013
- 2. 1. Marc conceptual Rev. Curs 2012-2013
- 3. "Hoy nuestra única certeza es la incertidumbre" Devant això, quin és el paper de l’escola? Rev. Curs 2012-2013
- 4. Entorn general estem en un món líquid: canvi constant: Els coneixements es queden obsolets ràpid, davant la wikipèdia.. .. les actituds, i, en particular, les ganes d’aprendre, no Rev. Curs 2012-2013
- 5. Entorn general Embracing change and seeing information as a resource, can help us stop thinking of learning as an isolated process of information absortion, and start thinking of it as a cultural and social process of engaging with the constantly changing world around us. Douglas Thomas / J. Seely Brown, A new culture of learning, 2011 Rev. Curs 2012-2013
- 6. Entorn general El mon és plà.. Rev. Curs 2012-2013
- 7. Entorn general .. o punxegut? (Richard Florida) Rev. Curs 2012-2013
- 8. Entorn general segons Florida.. Rev. Curs 2012-2013
- 9. Entorn general ..funcionen millor els territoris ben dotats en les tres T: ri a in s em d el Tolerància Talent r ça - fo Tecnologia ea id p al ci in Pr .. les escoles poden ser actives en les tres. Rev. Curs 2012-2013
- 10. Entorn general pull vs push Rev. Curs 2012-2013
- 11. Entorn general passió Rev. Curs 2012-2013
- 12. Entorn general serendipia Rev. Curs 2012-2013
- 13. Entorn general Rev. Curs 2012-2013
- 14. Entorn general Visió sistèmica /connectivitat/ xarxes Rev. Curs 2012-2013
- 15. Entorn general hub Rev. Curs 2012-2013
- 16. TTII Final del parèntesi Gutenberg Rev. Curs 2012-2013
- 17. Entorn general sostenibilitat Rev. Curs 2012-2013
- 18. Entorn general crisi institucional Rev. Curs 2012-2013
- 19. 2. Exemples d’escoles i projectes que han fet créixer la seva societat Rev. Curs 2012-2013
- 20. Barefoot College (India) Rev. Curs 2012-2013
- 21. Barefoot College Què és? • És una organització no governamental que proveeix de serveis bàsics i solucions a problemes rurals i de la comunitat amb l’objectiu de que siguin autosuficients i sostenibles • Barefoot = Descalç, l’escola dels pobres • Creat als anys 60 Rev. Curs 2012-2013
- 22. Barefoot College En quines àrees actuen? • Energia solar • Desenvolupament • Aigua de les dones • Educació • Desenvolupament • de terrenys sense Salut ús • Manufactures rurals • Acció popular • Comunicació Rev. Curs 2012-2013
- 23. Barefoot College Com ho fan? Persones poc alfabetitzades o res, sense accés a un treball digne, estan sent formades per treballar com: –Mestres d’escoles nocturnes –Metges, llevadores, odontòlegs, treballadors de la salut –Enginyers, enginyers solars en cuina solar d’aigua –Mecànics de bombes manuals, arquitectes, dissenyadors, paletes, comunicadors, instructors de computació.... Rev. Curs 2012-2013
- 24. Barefoot College Perquè una escola? És un centre formatiu amb algunes diferències: •Un centre d’aprendre i desaprendre •Quan el professor és l'alumne i l'alumne un professor •Quan tothom s'espera que mantingui una ment oberta, provar noves idees i boges , cometre errors i torneu a intentar-ho •Si encara aquells que no tenen graus són benvinguts a venir, treballar i aprendre •Si s'accepten els que no són escollits per als treballs més baixos del govern •Quan un gran valor es col·loca en la dignitat del treball, de compartir i els estan disposats a treballar amb les seves mans •Quan certificats, títols o diplomes no se'ls dóna. Rev. Curs 2012-2013
- 25. Barefoot College Rev. Curs 2012-2013
- 26. Barefoot College • Balanç comptable: 2.185.760 € • Donacions: Més de 30 ens internacionals cooperen amb aproximadament 2.100.000€ Rev. Curs 2012-2013
- 27. Més Dades: Annual report 2008-2009: http://www.barefootcollege.org/ Annual%20Report%202008-09.pdf Web Barefoot College: http://www.barefootcollege.org Web de donacions i venda de productes: http://store.tilonia.com/fot.html Rev. Curs 2012-2013
- 28. Centro de formación Somorrostro (Muskiz) Rev. Curs 2012-2013
- 29. Centro de formación Somorrostro Rev. Curs 2012-2013
- 30. Centro de formación Somorrostro • Què són i que volen ser? – Referent en l’educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de Bizkaia – Líders en formació professional d’Euskadi – Principal dinamitzador laboral (intermediació i orientació) al seu entorn d’influència Rev. Curs 2012-2013
- 31. Centro de formación Somorrostro • Les seves senyes d’identitat Rev. Curs 2012-2013
- 32. Centro de formación Somorrostro • Dades de l’escola: – 1947: 30 alumnes i 3 professors – 2009: 4.400 alumnes (2.000 alumnes en formació reglada i 2.200 en contínua i ocupacional) Rev. Curs 2012-2013
- 33. Centro de formación Somorrostro • Activitats i serveis: – Formació pel treball – Formació en Centres de treball – Centre d’Accés a la Feina – Projectes d’investigació i col·laboració Rev. Curs 2012-2013
- 34. Centro de formación Somorrostro Rev. Curs 2012-2013
- 35. Centro de formación Somorrostro Beneficis escola Beneficis empresa • Augment dels • Cost de formació 0€ ingressos • Professionals més • Augment del qualificats reconeixement • Empresa mes social competitiva respecte • Creació d’eix a la competència dinamitzador • Més competitiva = empresarial més treball = creació de llocs de treball Rev. Curs 2012-2013
- 36. Centro de formación Somorrostro Web escola: http://www.somorrostro.com/ Centre d'accés a la feina: http://www.somorrostro.com/web/cas/cae.php Fons social europeu aplicat al Centre de Formació Somorrostro: http://www.somorrostro.com/web/anexos/europa.pdf Rev. Curs 2012-2013
- 37. Projectes d’Aprenentatge Servei (Roser Batlle) Rev. Curs 2012-2013
- 38. Projectes d’Aprenentatge Servei Què és? • És una metodologia educativa que combina el currículum acadèmic amb el servei comunitari. • És una educació experiencial, integra el servei comunitari amb l’educació i el autoconeixement com via per enriquir l’experiència educativa. • Són projectes educatius amb utilitat social Rev. Curs 2012-2013
- 39. Projectes d’Aprenentatge Servei Fases d’un projecte APS Rev. Curs 2012-2013
- 40. Projectes d’Aprenentatge Servei Rev. Curs 2012-2013
- 41. Projectes d’Aprenentatge Servei Beneficis • Millora del “capital social” – Participació i compromís dels joves, augmentant el voluntariat – Coneixement mutu per part dels agents socials, creant llaços de comunitat – Eficàcia de les actuacions de cada agent social, el suport col·lectiu multiplica els bons resultats particulars Rev. Curs 2012-2013
- 42. Projectes d’Aprenentatge Servei Beneficis • Millora del “capital social” – Nivell cultural de la població, major difusió de la cultura pedagògica del professorat i del centre educatiu – Autoestima dels ciutadans mitjançant millores concretes i tangibles del seu entorn – Comunicació intergeneracional Rev. Curs 2012-2013
- 43. Projectes d’Aprenentatge Servei Beneficis • Millora del “capital social” – Imatge pública de tots els agents educatius i socials implicats – Activitat professional d’altres agents, com empreses o mitjans de comunicació – Capacitat per afrontar reptes socials per part de la població mobilitzada – Responsabilitat ciutadana, ciutadans dins el sistema educatiu Rev. Curs 2012-2013
- 44. Projectes d’Aprenentatge Servei http://apsbancdesang.blogspot.com/ Rev. Curs 2012-2013
- 45. Projectes d’Aprenentatge Servei Metodologia APS: http://www.slideshare.net/rbatlle/metodologia-aps-cmo-iniciar-un-p Centre Aprenentarge Servei: http://www.aprenentatgeservei.org/versions.php?l=18 Bloc Roser Batlle: http://roserbatlle.net/ Rev. Curs 2012-2013
- 46. CCCB Educació Rev. Curs 2012-2013
- 47. CCCB Educació • Una web impulsada pel servei educatiu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona • Una xarxa on compartir propostes i continguts educatiu, entenent l’educació en un sentit ampli i no únicament restringit a les aules Rev. Curs 2012-2013
- 48. CCCB Educació • Quines coses puc fer al web de CCCB Educació? – Publicar els teus continguts i compartir- los amb la comunitat. – Explorar les publicacions d'altres participants. – Accedir a les ACTIVITATS i PROPOSTES EDUCATIVES del CCCB Rev. Curs 2012-2013
- 49. CCCB Educació Rev. Curs 2012-2013
- 51. TEDxRamblas 12 ponències al 2012 dedicades al món de l’educació i el nou paradigma educatiu Escoles, educadors i ens públics i privats parlant donant idees per millorar l’educació Rev. Curs 2012-2013
- 52. 3. L’escola, com interactua amb la resta de parts interessades (empreses locals, societat local, ens locals)? Rev. Curs 2012-2013
- 53. Escenari actual Rev. Curs 2012-2013
- 54. Escenari actual Rev. Curs 2012-2013
- 55. Escenari actual És suficient? És un model de motor social? Rev. Curs 2012-2013
- 56. Escenari potencial Algunes fortaleses d’una escola Rev. Curs 2012-2013
- 57. Escenari potencial Espai Possiblement un dels majors recursos de les escoles, S’utilitza al màxim? Rev. Curs 2012-2013
- 58. Escenari potencial Coneixements Les escoles disposen de persones amb molts coneixements, Potencieu aquest talent en pro de la societat? Rev. Curs 2012-2013
- 59. Escenari potencial Comunitats Una gran part de les estructures socials comencen a l’escola, nous pares i mares creen noves comunitats socials Rev. Curs 2012-2013
- 60. Escenari potencial Nous escenaris win - win Rev. Curs 2012-2013
- 61. Escenari potencial Rev. Curs 2012-2013
- 62. Escenari potencial Rev. Curs 2012-2013
- 63. Escenari potencial Rev. Curs 2012-2013
- 64. Escenari potencial L’escola passa d’un model reactiu a un model proactiu Rev. Curs 2012-2013
- 65. Escenari potencial I com arribem a aquest escenari? Rev. Curs 2012-2013
- 66. Escenari potencial Fase 1: Descoberta de l’escola S’ha d’investigar l’escola de manera global per trobar potencialitats que oferir Rev. Curs 2012-2013
- 67. Escenari potencial Fase 2: Descoberta de la societat Investigar quin tipus de societat és present al municipi: ajuntaments, empreses, associacions, tecnologies, necessitats socials... Rev. Curs 2012-2013
- 68. Escenari potencial Fase 3: Vertebració Crear oferta de d’idees i possibles solucions mètodes per la societat en combinació amb l’escola. Seleccionar idees i vertebrar-les en propostes sòlides per oferir Rev. Curs 2012-2013
- 69. Escenari potencial Fase 4: Proposta de Amb propostes col·laboració definides, establir reunions amb els diferents elements de la societat (ajuntament, associacions, empreses, ...) per proposar i signar projectes col·laboratius Rev. Curs 2012-2013
- 70. Escenari potencial Fase 5: Implantació i seguiment dels projectes socials Portar a terme els projectes de manera integrada amb l’estratègia i planificació de l’escola. Realitzar un seguiment del seu estat d’implantació Rev. Curs 2012-2013
- 71. Escenari potencial Fase 6: Millora i retroalimentació dels projectes Donar feedback a la societat dels vostres col·laboratius i socials. Millorar els projectes en funció dels resultats i opinions de tots els Rev. Curs 2012-2013 implicats
- 72. Esquematització de projectes Escola Social • Plantejem un mètode per establir projectes Escola Social a l’escola – Projectes In – Projectes Out (Fab-lab, etc..) • Esquematitzats, organitzats, guiats..però amb la necessària implicació de l’escola com principal impulsor i dinamitzador social Rev. Curs 2012-2013
- 74. Ho fem Rev. Curs 2012-2013
- 75. Moltes gràcies! Podeu trobar més info i vídeos a la següent adreça: http://pinterest.com/rbagues/edusocial/ Josep Julià: josep.julia@bcn.auren.es @pepjulia Rubén Bagüés: ruben.bagues@bcn.auren.es @rbagues Rev. Curs 2012-2013
Notas del editor
- http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120112/54244283412/zygmunt-bauman-hoy-nuestra-unica-certeza-es-la-incertidumbre.html#.Tw56eVtfUm8.twitter Tres reptes: Crisis: 1 institucional, 2 energètica/ recursos, 3 emergència NNTT - societat xarxa La tecnologia no és important. Lo important és l’ús social de la tecnologia. Devant això, quin és el paper de les escoles?
- Estem en temps d’Heràclit: un homo no es banya dues vegades en el mteix riu.. Zygmunt Bauman: Les feines són temporals, les relacions són temporals, la tecnologia canvia ràpid La societat es fragmenta, i no hi ha gaire certeses Exemple: vikipèdia vs Britannica. No precisió, sinó actualització. Això canvia el rol del mestre, però aquest és un tema que deixem per un altre dia..
- .. i jugar ens hi pot ajudar.. Com aprenen, els nens? Cavi de rol del mestre: curador de continguts? / generador d’entusiasme
- Concepte món pla: les ttii fan que des de qualsevol lloc es pugui fer qualsevol cosa. “Pots innovar sense haver d’emigrar” Thomas Friedman.
- En realitat, els territoris competeixen per no quedar-se enrere. Tothom vol replicar Silicon Valley. Això ho explica molt bé Richard Florida, a The rise of the Creative Class.
- http://www.creativeclass.com/_v3/creative_class/2009/03/13/what-makes-happy-states/ Hi ha moltes correlacions de’n Florida així.. Talent: no només per les matemàtiques: esports, música, jocs Tecnologia: cal que els nois/noies sapiguen programar. Programació com a “cosa “ de lletres. En qualsevol cas, de persona el eu temps paper dels programadors al 15 M: Cultura Hacker Tolerància: integració de nouvinguts: Grans/ petits, nois/ noies.. Cas del seminari de ant Cugat. Paper de les escoles bressol ( la meva)
- Devant tot això, quines són les actituds que cal revindicar?..pull vs push No només en gestió: ho comencem a veure en psicologia, en economia, en escoles.. The power of pull és un dels llibres de l’época.. La gent venen de Deloitte/ Harvard, Sobre els canvis que venen, i la manera d’afrontar-los.
- Segons hagel, SeelyBrown, i companyia, la passió i l’entusiasme és la principal actitud per tenir éxit .. i els nois /noies són apassionats. Per el que els interessa!.. i és que si els ho fem veure, el que els interessa és interessant.
- Casualitat afortunada ES troba a les xarxes. Coincideixes en aficions, interessos.. i salta l’espurna
- Concursos: robótica, esports, jocs, corals activitats artístiques: imatge, dansa.. (intel.ligencies múltiples, reconeixement als poc dotats intelectualment..)
- La quinta disciplina: Dominio personal, Modelos Mentales, Construcción de una visión compartida, Aprendizaje en equipo: Pensamiento sistémico: Aixó ve del pensament científic: MIT, aplicació a sistemes socials del que funciona als sistemes físics, biològics.. La visió sistèmica té molt a veure amb la connectivitat. Veure connexions, formar part d’un univers de connexions.. Això xoca una mica amb tots els temes de protecció de la propietat intelectual.. Weisenberg: too big to know. Concepte remix. Tot el coneixement es du a terme sobre les espatlles dels gegants que ens han precedit..
- La imatge està treta d’una xerrada de´n Hans Lazslo Barabasi.. Concepte ciutat educadora. Escola: lloc de trobada, vertebració del barri Escoles bressol com a lloc de trobada de pares amb problemàtiques semblants Lloc per desenvolupar serendipia/ cultivar passió: aliances amb ateneus: cursos, conferències Aprofitament/valoració del coneixement existent: seminaris idiomes, caligrafis, cuina.. exòtics Accés a escola: mobilitat: foment bicis / camins escolars amb aliances amb ajuntament. Connexió: veure Shift Index..
- Final del parèntesi Gutenberg http://www.onlineschools.org/state-of-the-internet/soti.html
- I els reptes per els que hem de preprar els alumnes.. Big shift - Deloitte Big reset - Florida Creixement ..en desigualtat Orientat a outcomes, not outputs. Nou model: no categories/economia zombi Ulrich Beck/ Umair Haque
- ..aquest és el món- connectat – per el que hem de preparar els nostres nois i noies. Importància de Twitter – altres eines: N-1 Importància de bellugar-se amb soltura en aquest entorn.