Ruiz vilanou anna_pac3_disseny

PAC 3: Projecte TIC i
aprenentatge significatiu

Revista escolar

PAC3: Projecte TIC, la revista escolar Anna Ruiz Vilanou

INDEX (automàtic)

INTRODUCCIÓ................................................................................................................3
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT..................................................................3
- Anàlisi de les necessitats.............................................................................................3
- Objectius......................................................................................................................4
- Contingut.....................................................................................................................4
- Format.........................................................................................................................4
- Desenvolupament........................................................................................................5
- Fitxa disseny................................................................................................................6
- Desenvolupament del coneixement científic.............................................................11
- Mapa conceptual.......................................................................................................15
- Implantació o mostra documental.............................................................................16
- Avaluació..................................................................................................................17
CONCLUSIONS.............................................................................................................19
BIBLIOGRAFÍA ............................................................................................................20
WEBGRAFIA.................................................................................................................20
ANNEX (autoavaluació).................................................................................................21

Foto de l’alumne:
Nom complert: Anna Ruiz Vilanou
Aula: 2
Data de lliurament: 05/01/13
2


INTRODUCCIÓ

La revista escolar és un instrument del que poden disposar els centres escolars per
diferents finalitats: divulgar el que fer educatiu, ser un mitjà de comunicació i
enteniment entre tots els sectors de la comunitat escolar, fomentar entre els alumnes
el gust per l'escriptura i la pràctica de diferents tipus d'escrits, impulsar el treball en
grup...

Des de sempre l’espècie humana ha tingut la necessitat de comunicar-se i transmetre
els seus coneixements. En un inici el mitjà per transmetre la informació eren els
gestos. Posteriorment el mitjà que s’utilitzava era la paraula, d’aquesta manera les
persones es comunicaven i transmetien els seus coneixements, opinions... Més
endavant les societats més avançades van incorporar la comunicació escrita.

Cal esmentar que en la societat actual la premsa s'ha convertit en el registre més
important d'aquest tipus d'informació. Per aquesta raó, la introducció d’aquesta a l'aula
és un dels principals objectius de les programacions escolars, doncs a través d'ella es
pot conèixer i analitzar la realitat social, política, econòmica, cultural, esportiva...

Una de les activitats d'aprenentatge més interessants que es poden realitzar dins
d'aquest àmbit és l'elaboració d'una revista escolar, ja que suposa un gran estímul per
a tot l'alumnat, que l'acaba valorant com alguna cosa propi en veure plasmat en paper
l'esforç realitzat en la seva elaboració. I encara més quant són els propis alumnes els
protagonistes d’ella.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

- Anàlisi de les necessitats

Cada any els alumnes més grans de l’escola (de 6è de primària) elaboren un diari
escolar, però aquest any degut a l’aportació d’un alumne durant la pluja d’idees
elaborarem una revista amb notícies del poble, de l’escola, de la comarca… Per
aquesta raó, tots els alumnes ja coneixen mitjanament el procés d’aquest projecte i
són conscients dels seus procediments a seguir i dels objectius principals. La novetat
d’aquest any serà com hem esmentat anteriorment elaborar una revista en comptes
d’un diari, penjar algunes notícies al blog i enviar-lo per correu a la impremta, també la
utilització del USB per transmetre’s informació i documents. El tema en general els
agrada a tots els nens/es, ja que seran ells els qui triaran les noticies i fins i tot podran
ser els protagonistes d’elles.

3


- Objectius

L’objectiu principal de la revista és el que es vol comunicar. Per aquesta raó, en la
segona sessió els alumnes realitzen una pluja d’idees on trien els apartats i temes que
posteriorment sortiran en la revista, ja que així tindrà una estructura definida i una
organització lògica. La revista ha de tenir un estil que la caracteritzi i la identifiqui, que
la faci diferent, entretinguda i interessant.

Per definir aquest propòsit és necessari respondre a diverses preguntes:
Què es va a comunicar? Què es vol explicar?
A qui va dirigida la revista? És només per al centre?
Amb quina periodicitat es va a fer?

A través de la revista escolar els nens/es també assoliran una sèrie d’objectius
específics i competències. Aquests estan esmentats posteriorment en la fitxa tècnica.

- Contingut

Els continguts de la revista escolar dependran en bona mesura dels objectius bàsics
que s'hagin fixat prèviament. Aquests també es decideixen en la segona sessió
d’aquest projecte, en la pluja d’idees.

Alguns dels continguts que van sorgir són:
- La portada (amb una fotografia, el nom de la revista i els autors)
- Índex
- Notícies escolars (pàgines centrades en l'actualitat del centre, destinades a donar a
conèixer les activitats complementàries i/o extraescolars que es duen a terme durant
aquest mes.)
- Notícies populars (reportatges sobre temes relacionats amb l'entorn més proper:
localitat, festes...)
- Entrevistes (a algun personatge destacat per la seva activitat)
- Esports
- Recepta popular
- El temps
- Passatemps

- Format

El format serà diferent als darrers anys, ja que aquest any serà una revista en comptes
d’un diari escolar. En la segona sessió (pluja d’idees) també és va decidir el disseny
definitiu de la mateixa: el format, el nombre de pàgines, els tipus de lletra, la paginació,
les seccions... Aquests són molt importants, ja que pretenen fer la revista atractiva i
interessant per al lector. El primer que vam decidir va ser la grandària, es va decidir
utilitzar fulls DNA4 i el nombre de pàgines de la revista escolar.

4


En quant a la portada vam escollir entre tots una foto que sigues agradable a la vista
del lector i que representes en general les notícies de l’interior.

Respecte a l'interior de la revista, podem observar diverses noticies acompanyades
d’imatges i graelles on resumeixen la informació esmentada en el text.
Ja que aquest any era novetat enviar la revista a la impremta a través del correu,
aquesta havia d’estar tota digitalitzada. Cal esmentar que en el blog sols es van penjar
les noticies més importants, com les que es poden observar en el meu blog
(http://annaruiznovestecnologies.blogspot.com.es/).

- Desenvolupament

Com és pot observar en la fitxa disseny, l’activitat estava distribuïda en 12 sessions.
En la primera sessió vam introduir el tema. En un inici varem realitzar una avaluació
inicial per tal de descobrir els coneixements previs dels nens/es. Vam anar a la
biblioteca escolar on tots ells van poder llegir i fullejar diversos diaris i revistes i així,
observar els seus apartats.

Cal esmentar que en un inici el projecte era referent a un diari escolar com s’havia
realitzat els darrers anys, però en la segons sessió un alumne va proposar fer una
revista en comptes de fer un diari, i per majoria i innovació, es va aprovar la nova idea.

En la segona sessió entre tots varem analitzar, debatre i triar els continguts que es van
a publicar en la revista: seccions a incloure, proposta de temes a elaborar, possibles
entrevistes a realitzar, reportatges que podrien ser d'interès... Seguidament ens vam
dividir en grups.

Un aspecte fonamental abans de començar a buscar informació sobre els continguts
és dedicar un temps al fet que els alumnes coneguin el funcionament de l'ordinador i
les funcions bàsiques dels programes que van a utilitzar. Cal esmentar que els
alumnes ja sabien utilitzar les noves tecnologies necessàries com la gravadora,
escàner, processador de textos, cercador de internet...

En la tercera sessió varem treballar en la cerca de notícies escolar. Cada grup va
buscar una notícia escolar i la va fotografiar o escanejar, i seguidament la va redactar
tot utilitzant el editor de textos. Algunes van ser: el pla de consum de fruita,
l’homenatge a Josep Guinovart... Seguidament en la quarta i cinquena sessió varem
seguir el mateix procés cercant noticies del poble i d’esports a través de la pàgina web
de l’ajuntament, cercador, diaris esportius, revistes.
En la sisena sessió vam treballar amb el micròfon i la gravadora de veu. Els propis
alumnes van escollir diverses persones i les van entrevistar, algunes van ser el forner
del poble, el metge... En la setena sessió van transcriure l’entrevista.

En les sessions anteriors vam recollir la major informació possible per articular les
notícies, reportatges, entrevistes o qualsevol altre text que es preteníem publicar.
També varem cercar fotos, gràfics, mapes..., escanejar dibuixos, etc. que poguessin
ser inclosos en l'edició final.

5


Seguidament en la redacció dels textos cada grup amb la noticia que havia escollit
anteriorment va escriure un esborrany del text de la secció, reportatge... En la redacció
van sintetitzar les idees i van tenir en compte l'espai del que disposaven en cada
pàgina.

Després en la vuitena i novena sessió varem cercar el temps de la següent setmana i
vam elaborar entre tots les activitats de passatemps per posar-les a la part posterior
de la revista.
En la deuen sessió entre tots vam escollir la fotografia que aniria a la portada, aquesta
havia de ser agradable la vista i que representes les notícies de l’interior. Seguidament
la vam escanejar i adjuntar-la a la resta de la revista.

Per tal de donar per finalitzada la revista faltava combinar d’una manera harmònica els
textos i les imatges que es pretenien publicar. Cal tenir en compte entre altres coses el
títol i el subtítol, el tipus i la grandària de la font (lletra), les sagnies i espaiats, i la
col·locació de les fotos, gràfics, dibuixos, il·lustracions... Cal esmentar que vam utilitzar
plantilles per facilitar el treball i mantenir una harmonia visual en tota la revista escolar.

En la onzena i dotzena sessió varem utilitzar el correu de l’escola per tal d’enviar la
revista elaborada digitalment a una impremta. I per finalitzar el projecte varem penjar
algunes notícies de la revista escolar al blog de l’escola.

- Fitxa disseny

Títol de l’activitat Revista escolar

Agents personals - 21 alumnes de 6è de primària (11 i 12 anys).
- Mestra d’educació primària encarregada del
grup.
- Persones entrevistades.

Tecnologia mediadora Ordinador amb connexió internet, càmera de
fotos, editor de textos, correu, escàner, USB,
visualitzar diversos blogs de centres , gravadora
de veu, cercador...

Descripció del programa Elaboració de la revista escolar, amb tots els
seus apartats corresponents: Portada, noticies
de l’escola, noticies del poble, noticies
esportives, el temps, mots encreuats...
Segons Jonassen (2003) podem descriure
aquest problema segons l’estructura, la
complexitat i l’especificitat de camp.
Podem dir que és un problema ben estructurat,
ja que té un objectiu inicial i un procés prescrit.

6


Considero que és un problema complex, ja que
intervenen diversos temes, funcions, variables,
així com les interaccions i la predictibilitat del
comportament d’aquests ítems.

Pel que fa a l’especificitat del camp, està situat
en l’entorn i context quotidià de l’alumne, ja que
treballarem les noticies escolars, del poble i la
comarca. Penso que aquest fet els facilita els
aprenentatges significatius i funcionals.

Penso que aquest problema és pot tipificar de
dues maneres, ja que per tal de resoldre’l hem
d’aplicar una sèrie de tècniques i d’actuacions
estratègiques on requereix la presa de
decisions.
Però per elaborar de la revista també hem
d’utilitzar una sèrie de regles, en la selecció de
noticies, utilització de les tecnologies, treball en
equip...
Com es planteja? Cada any els alumnes més grans de l’escola
elaboren un diari escolar, però aquest any serà
una revista amb notícies del poble, de l’escola,
de la comarca… Per aquesta raó, tots els
alumnes ja coneixen mitjanament el procés
d’aquest projecte i són conscients dels seus
procediments a seguir i dels objectius principals.
La novetat d’aquest any serà realitzar una
revista en comptes d’un diari, penjar-lo al blog,
enviar-lo per correu a la impremta i la utilització
de USB per traspassar la informació. El tema en
general els agrada a tots els nens/es, ja que
seran ells els qui triaran les noticies i fins i tot
podran ser els protagonistes d’elles.

Context de l’activitat L’activitat és dura a terme en una escola publica
situada en un poble de 5.000 habitants, on la
majoria dels ciutadans és coneixen. Les
activitats es duran a terme dina l’aula ordinària i
en la de informàtica, depenent del tipus
d’activitat. L’aula d’informàtica, comptant amb
diversos ordenadors amb connexió a internet i
altres tecnologies.

Característiques dels alumnes Els 21 alumnes cursen 6è de primària, tenen
entre 11-12 anys. Hi ha tres alumnes
immigrants, però estan totalment integrats. Tots
els alumnes tenen coneixement sobre la

7


utilització de la majoria de les noves tecnologies
i mostren molt interès per aprendre nous
coneixements sobre elles.
La relació entre ells és molt bona, ja que des de
petits sempre han anat junts a l’escola i tenen
establertes relacions afectives i socials.

Competències especifiques Basant-nos en el currículum de primària, es
treballaran les següents competències:
o Competència comunicativa lingüística i
audiovisual:
 Saber comunicar oralment, per escrit i
amb els llenguatges audiovisuals, fent
servir les tecnologies de la
comunicació.
 Utilitzar el llenguatge com a
instruments de comunicació per fer
possible l’accés i gestió de la
informació, la construcció i
comunicació dels coneixements.
o Tractament de la informació i
competència digital:
 Ser capaç de cercar, captar,
seleccionar, registrar i processar la
informació per a transformar-la en
coneixement.
 Adquirir una actitud crítica i reflexiva
davant la informació obtinguda a
través de les noves tecnologies.

o Competència d’aprendre a aprendre:
 Adquirir habilitats per aconduir el propi
aprenentatge i ser capaç de continuar
aprenent de manera més eficaç i
autònoma.

o Competència d’autonomia i iniciativa
personal:
 Adquirir habilitats de relacionar-se,
cooperar i treballar en equip.
 Mostrar iniciativa en la utilització de
les estratègies.

o Competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic:
 Comprendre la societat i el món en
què es desenvolupa, per a predir

8


conseqüències i dirigir reflexivament
les accions per a la millora i
preservació de les condicions de vida
pròpia.
 Competència social i ciutadana

Continguts Es treballaran diversos continguts:

- Continguts conceptuals:
o Coneixement dels apartats d’una revista.
o Coneixement de noves eines i utilitzar
recursos TIC.
- Continguts procedimentals:
o Cercar i selecció de la informació
necessària per Internet.
o Ús de diversos recursos tecnològics com
l’ordenador, gravadora, processador de
textos, escàner...
o Discriminació de la informació
innecessària.
o Creació d’una revista escolar.
- Continguts actitudinals:
o Relació, cooperació i treball en equip.
o Respecte de les normes i del material de
l’activitat.
o Desenvolupament d’actituds crítiques
sobre el consum propi.

Previsió seqüenciació 1r sessió: Introducció de l’activitat. Realitzarem
d’activitats una avaluació inicial per tal de descobrir els
coneixements previs dels infants. Anirem a la
biblioteca escolar on llegirem i fullejarem
diversos diaris, revistes i observarem els seus
apartats.
2n Sessió: Treball a l’aula. Escollirem entre tots
els apartats i temes que voldrem posar en la
nostra. Dividirem els alumnes en grups.
3r Sessió: Treball a l’aula. Treballarem amb la
cerca de noticies escolar. Cada grup buscarà
una noticia escolar i la fotografiarà, i redactarà
tot utilitzant el editor de textos.
4t Sessió: Treball dins l’aula. Cercarem noticies
del poble a través de la pàgina web de
l’ajuntament, la revista del poble, cercador... les
redactarem i si cal afegirem alguna fotografia.
5a Sessió: Treballarem en cercar una notícia
d’esports referent a la nostra comarca. Aquesta

9


serà cercada per internet, en revistes, diaris
esportius... també la redactarem i afegirem
alguna fotografia.
6a Sessió: Treballarem amb el micròfon i la
gravadora de veu, on els propis alumnes
escolliran diverses persones, que posteriorment
les entrevistaran i li faran una fotografia.
7a Sessió: Transcriuran aquesta entrevista.
8a Sessió: Cercarem el temps de la següent
setmana per internet, buscarem icones... i
realitzarem el muntatge de l’explicació i les
icones d’aquest.
9a Sessió: entre tots elaborarem les activitats
de passatemps per posar-les a la part posterior
de la revista. Un cop finalitzades les passarem al
processador de textos i escollirem les noticies
que van a la portada.
10a Sessió: Entre tots escolliran la fotografia de
la portada i l’escanejaran.
11a Sessió: Enviarem la revista elaborat
digitalment a través del correu de l’escola a una
impremta, per tal de que l’imprimeixi.
12a Sessió: Penjarem algunes notícies de la
revista escolar al blog de l’escola.

Fonamentació psicopedagògica Aquest programa és basa en Jonassen, és a dir,
del disseny basat en un procés d’aprenentatge-
ensenyament actiu, constructiu, col·laboratiu,
intencional, conversacional, contextualitzat,
reflexiu...

També està basat en els principis de Brennan
(1990) i de Martín (1990) per tal d’adaptar d’una
manera més adequada les activitats proposades
i adequar la metodologia per tal de fomentar
l’educació igualitària.

També ens basem compte les intel·ligències
múltiples de Gardner, ja que cada persona té
desenvolupada un tipus d’intel·ligència que cal
tenir en compte a l’hora de proposar activitats.

Però sobretot es basa en l’aprenentatge
significatiu d’Ausubel on l’aprenentatge està
lligat als interessos i a la vida quotidiana de
l’infant. Per tant, s’han de connectar els
continguts amb l’experiència personal.
Un aprenentatge és significatiu quan pot

10


relacionar-se de forma no arbitrària i substancial
amb el que l’alumne ja sap.

I en al teoria de la Gestalt que anomena que
cada persona en funció de diferents variables
(estil d’aprenentatge, capacitats...) reacciona de
manera diferent als estímuls, ja que cada
persona té el seu punt de vista. Segons aquesta
teoria, les activitats han de ser molt motivadores.
Primer la motivació és extrínseca i després
intrínseca. És a dir, cal que primer sigui la
mestra la que a través de la seva actitud motivi a
l’infant davant qualsevol aspecte que es vulgui
treballar. Posteriorment ha de ser el propi infant
el que s’automotivi per tal de poder aconseguir
un aprenentatge funcional.

En quant a les teories de l’ensenyament, esta
basat en la teoria de l’ensenyament com a
producció de canvis conceptuals, aquesta
considera la persona com una actiu processador
de la informació i el professor com a mediador
entre els coneixements i els pensaments de
l’alumne.

Les TIC són un recurs molt necessari i útil per tal
d’anar evolucionant dins la societat. Aquest
canvi s’ha de produir en tots els àmbits (ciència,
la societat, l’educació, la tecnologia i la
psicologia), per tal d’anar avançant
paral·lelament.

Procediments i criteris Per tal de conèixer els coneixements dels nens
d’avaluació es realitzarà una avaluació inicial en la primera
sessió. Després d’aquesta l’avaluació serà
formativa, és a dir s’avaluarà durant tot el procés
a través de l’observació de la mestra. Aquesta
observarà el interès i la implicació dels alumnes
en les diferents activitats realitzades. També
s’avaluarà les estratègies i els coneixements que
utilitzaran els alumnes per tal de cercar, editar i
redactar les noticies.

Previsió de temporalització 12 sessions de dues hores, durant tres
setmanes. És realitzarà una sessió tres dies a la
setmana.

- Desenvolupament del coneixement científic

11


Un bon coneixement científic es desenvolupa a partir d’un aprenentatge significatiu i
aquest ens porta a un nivell profund de pensament. Som conscients que en la societat
actual les tecnologies tenen un gran impacte en l’aprenentatge i l’educació, per això en
el camp de l’educació les tecnologies poden impulsar aquest aprenentatge.

Tant en el cas del projecte de la revista escolar, com en el meu aprenentatge els
objectius han estat intencionals i les activitats estaven contextualitzades en un espai i
un temps determinat el més proper possible a la nostra realitat (la pròpia escola, barri,
comarca...) Aquest fet potencia l’aprenentatge significatiu.
Considero que han de ser els propis estudiants els qui han de conèixer i descobrir el
món per ells mateixos, és a dir, han de ser capaços de cercar solucions en els
problemes que es van plantejant en la vida. I també cercar les estratègies adients per
tal d’assolir els seus objectius i interessos a la vida.

Segons Jonassen, Peck i Wilson, 1999, el desenvolupament de l’aprenentatge
significatiu s’ha denominat constructivisme. Aquest es basa en:

• El coneixement es construeix.
• La realitat es troba en la ment.
• Existeix múltiples perspectives del món.
• El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi
ambient.
• El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants.
• El coneixement no es pot transmetre.
• La construcció del coneixement s’estimula per necessitat o desig de saber.
• El significat es negocia de forma social.
• El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en
què vivim i les eines que utilitzem.
• No tot el significat es crea de la mateixa manera.

Per tal de produir un canvi l’aprenentatge s’ha de tenir en compte els punts anteriors,
sols així obtindrem un aprenentatge significatiu en el procés educatiu.

Des del meu punt de vista entenc que tant els alumnes que han realitzat el projecte de
la revista escolar com el meu desenvolupament de coneixement científic ha estat un
aprenentatge significatiu, ja que el procés d’aprenentatge-ensenyament s’ha basat ens
els seus principis:

En tot moment hem estat els alumnes els qui hem participat activament en l’activitat i
fins i tot hem sigut els protagonistes. L’aprenentatge ha estat constructiu, ja que en els
dos casos hem adaptat les noves idees sobre les que ja teníem (canviar el diari per la
revista). És a dir, nosaltres mateixos construíem el propi coneixement. Tant en el
procés de l’elaboració de la revista, com en el meu aprenentatge som els alumnes qui
intentem aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.

Totes les activitats realitzades han estat contextualitzades, és a dir, situades en
tasques significatives del món real o simulat mitjançant un entorn d’aprenentatge basat

12


en algun cas o problema. També ha estat un procés reflexiu, ja que hem reflexionat
sobre els coneixements, processos i decisions implicats en aquests.

Però sobretot en els dos casos ha estat un aprenentatge conversacional, ja que
aprenem dins d’un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham, en premsa), en el qual
els estudiants som els que més ens beneficiem del fet de pertànyer a comunitats en
què es construeix el coneixement, tant a classe com fora de l’escola.

El treball en equip i la col·laboració en diverses comunitats d’aprenentatge compartint
experiències és on s’ampliava el nostre coneixement a partir de l’interacció social (en
el projecte els alumnes elaboraven les notícies en equip i en el meu cas propi, a partir
del debat i del fòrum).

Tal com esmenten Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991: hauríem de ser
capaços d’aprendre a partir de les històries significatives, és a dir, les històries
viscudes poden utilitzar-se com a substitutes de l’experiència directa.

“Les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes
que les que s’utilitzen a l’hora de dur a terme una tasca”.

Per mitjà del raonament basat en els casos les persones analitzem les històries, per
aquesta raó tot el nostre saber és el record en forma d’històries. Quan se’ns planteja
una situació nova, l’analitzem i recuperem les estratègies que hem utilitzat i aprés en
alguna situació anterior similar. És a dir, quan ens trobem davant d’un problema el
resolem trobant casos similars que hagin passat i els apliquem en la situació o
problema actual.

Considero que el canvi conceptual també es construeix a partir dels models de les
experiències de diverses persones. El meu canvi conceptual s’ha produït basant-se en
diverses situacions viscudes, per exemple: gràcies a les activitats realitzades he anat
assolint uns coneixements, també gràcies a la base de dades KITE, a les històries i
casos proposats pels meus companys...

Tal com he esmentat anteriorment he anat desenvolupant el meu coneixement científic
gràcies a les experiències, històries i casos dels meus companys. Entre aquestes hi ha
històries molt interessants i innovadores, on es proporciona recursos diferents per
variar el procés d’ensenyament- aprenentatge. Així, el propi aprenent pot descobrir
eines que són molt útils en aquest procés i que li serviran posteriorment.

Personalment he adquirit molt coneixements, gràcies a la utilització de les noves
tecnologies i considero que aquestes donen infinitat d’oportunitats per crear eines i

13


recursos per aprendre tot tipus de coneixement i contingut. En la societat actual la
majoria dels alumnes estan familiaritzats amb les noves tecnologies, per aquesta raó,
ja tenen una experiència prèvia i la seva atenció es centra cap a la història i
l’experiència. Penso que el meu coneixement també s’ha desenvolupat basant-se en la
recuperació d’històries i casos del passat. Per tant, sóc conscient que he anat
construint sobre els meus coneixement anteriors. En un inici sabia algunes funcions de
les tecnologies però no totes, i gràcies al desenvolupament del coneixements científic
en aquesta àrea n’he descobert moltes més, com el gran ventall d’oferta de recursos...
Crec que a través d’aquests es pot treballar mateix conceptes en edats molt distants,
és a dir, des de nens de 3 anys fins a nens de 16, sempre tenint en compte el nivell
maduratiu i la complexitat de l’activitat.

Hem sento identificada en el cas del projecte de ciència de la Base kite, ja que
considero que ha estat un aprenentatge significatiu. Han estat els propis alumnes els
qui han construït el propi coneixement, inicialment escollint el tema del projecte els
planetes i jo la revista escolar. També han estat els alumnes els qui han cercat
noticies, han decidit el format, els apartats, han realitzat el muntatge... Per tant,
considero que ha través d’aquest projecte no sols han après coneixements sobre els
plantes, sinó que implícitament han utilitzat molts més coneixements d’altres àmbit per
tal d’ampliar els dels planetes.

Un fet que m’agradaria destacar és que els alumnes són els protagonistes, tant en la
presentació als pares en el cas del projecte del planeta, com en el de la revista
escolar, ja que després la llegiran companys i familiars.

En definitiva, des del meu punt de vista entenc que el coneixement s’ha construït
basant-se en coneixements previs dels alumnes i en el meu, ja que si en comptes de
realitzar els projectes esmentats anteriorment, si el mestres simplement s‘haguessin
limitat a llegir i explicar del llibre els planetes o les funcions de la revista escolar els
alumnes no haguessin adquirit un aprenentatge significatiu.

14


- Mapa conceptual

15


- Implantació o mostra documental

Seguidament podem observar dues mostres documentals sobre l’elaboració del
projecte de la revista escolar. Per una banda, les fotografies on es pot observar el
procés de diverses sessions i l’altra a través del meu blog on i ha penjades diverses
planes de la revista escolar.

Llegint i fullejant diversos diaris i revistes Pluja d’idees, entre tots vam escollir els
i així, observant els seus apartats. temes, els apartats i el format de la revista.

Fem grups i s’inicia la cerca de diverses Cerquem notícies de diversos temes i
notícies per la nostra revista. transcrivim les que ja tenim.

Utilitzem el micròfon i la gravadora de Entre tots elaborem els passatemps; la sopa
veu per entrevistar a diferents persones. de lletres, l’aritgrama i les 7 diferències

16


L’enviem a través del correu elèctron i també
pengem algunes notícies al blog.

Acabant de realitzar els últims retocs a la
revista abans d’enviar-la a la impremta.

Tal com he esmentat anteriorment es poden observar algunes notícies de la revista
escolar en el meu blog:

http://annaruiznovestecnologies.blogspot.com.es/
En la entrada anomenada: Revista escolar.

- Avaluació

Durant el projecte es van realitzar diverses avaluacions. En la primera sessió es va
realitzar l’avaluació inicial per tal de conèixer els coneixements previs dels nens sobre
el tema. Després d’aquesta l’avaluació va ser formativa, és a dir, s’avaluava durant tot
el procés a través de l’observació de la mestra. Es va tenir en diversos ítems sobre els
coneixements, procediment, continguts i actituds adquirits referents als objectius
establerts inicialment. També es va avaluar les estratègies i els coneixements que van
utilitzar els alumnes per tal de cercar, editar i redactar les noticies.

Alguns dels ítems van ser:

Ítems generals:
- Ha sabut comunicar-se oralment, per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent
servir les tecnologies de la comunicació.
- Ha utilitzat el llenguatge com a instruments de comunicació per fer possible l’accés i
gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements.
-Ha estat capaç de cercar, captar, seleccionar, registrar i processar la informació per a
transformar-la en coneixement.
- Ha adquirit una actitud crítica i reflexiva davant la informació obtinguda a través de
les noves tecnologies.
- Ha adquirit habilitats per aconduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar
aprenent de manera més eficaç i autònoma.
- Ha mostrat habilitats de relacionar-se, cooperar i treballar en equip.
- Mostrar iniciativa en la utilització de les estratègies.

17


- Ha comprendre’s la societat i el món en què es desenvolupa, per a predir
conseqüències i dirigir reflexivament les accions per a la millora i preservació de les
condicions de vida pròpia.
- Ha respectat les normes i el material de l’activitat.

Ítems referents al projecte de la revista escolar:
- Ha conegut els apartats d’una revista.
- Ha sabut aplicar les noves eines i utilitzar recursos TIC.
- Ha cercat i seleccionat la informació necessària per Internet.
- Ha utilitzat diversos recursos tecnològics com l’ordenador, gravadora, processador de
textos, escàner...
- Ha discriminat la informació innecessària.
- Ha participat activament en la creació de la revista escolar.
- Ha desenvolupat actituds crítiques sobre el consum propi.

18


CONCLUSIONS

Considero que tant els alumnes que van realitzar el projecte de la revista escolar com
jo, hem adquirit un aprenentatge significatiu i desenvolupat un coneixement científic.

El projecte es va elaborar sense cap incident, la única variació va ser en la segona
sessió, on un alumne va plantejar de canviar el diari escolar per la revista i així ho vam
fer.
Penso que tots ens vam sentir molt motivats i interessats per la realització del projecte.
L’àrea principal que és pretenia treballar era la del llenguatge, ja que ha través de la
revista escolar es comunicaven diverses notícies de l’entorn quotidià dels nens/es.
Però implícitament és van treballar moltes més àrees. Considero que per els alumnes,
aprendre llengua a través de les TIC va ser una manera diferent d’adquirir
coneixement que no la convencional, amb el llibre de text. A través del projecte de la
revista escolar es pretenia canviar la metodologia normalment utilitzada introduint nous
recursos i eines, i fent així el procés d’aprenentatge més lúdic.

Un àmbit que es va treballar implícitament van ser els valors, ja que durant la
realització de la revista calia treballar en grup, i per tant, respectar els diferents punts
de vista tot prenent decisions i col·laborant entre tots. Per tal d’escollir la foto de la
portada van tenir d’arribar a un acord a través del diàleg i al conversació.

Penso que utilitzant aquesta metodologia on cada estudiant dirigeix el seu
aprenentatge depenent de la realitat perceptiva del món en que es troba en cada
moment, i deixant que els alumnes prenguin decisions segons els seus interessos fa
que aquest aprenentatge sigui més funcional i significatiu, ja que ell se sent identificat.

Les TIC ofereixen un gran ventall de recursos de diversa complexitat, per aquesta raó,
és interessant endinsar-se en aquest món a edats avançades. Així els alumnes poden
aprendre molt més significativament que mitjançant l’educació tradicional.

Per concloure, m’agradaria anomenar que ha través de l’espai del fòrum i del debat, he
adquirit una aprenentatge col·laboratiu, participatiu, amb diferents punt de vista, amb
diferents interessos. Crec que anem construint aprenentatges de manera conjunta,
enriquint-nos constantment de les aportacions d’un o altres companys i de nosaltres
mateixos.

19


BIBLIOGRAFÍA

• JONASSEN, J. (2003). “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista”. En: J. CABERO, D. JONASSEN. Noves tecnologies de la
informació i la comunicació en l’educació. 1.ª ed. Barcelona: Editorial UOC.
Pàg. 1-81.

• JONASSEN, J. (2003). Les TIC i la construcció del coneixement. Barcelona:
UOC.

• Revista sobre la societat del coneixement .(2007).Nº 4. UOC. Semestral. ISSN
18851541

• University of Missouri, Columbia (2001). KITE Knowledge Innovation For
Technology in Education.

• WILLIAM, P. et al. (2001). “La tecnología como facilitador de la calidad de la
Educación: el Modelo”. Intime: Integrating new technologies into the methods of
education. Vol – Nº - pàg. -.

WEBGRAFIA

• http://kite.missouri.edu/

• http://www.uoc.edu/uocpapers/8/cat/index.html

• http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true

20


ANNEX (autoavaluació)

Considero que a través d’aquesta assignatura he adquirit coneixements i treballat
diverses capacitats que són fonamentals per a la professió docent i psicopedagògica.
Per una banda, he ampliat els meus coneixements i he conegut altres conceptes com
la Tecnologia educativa i els seus fonaments. El meu concepte de la ciència inicial ha
evolucionat i gràcies a la interacció amb la societat, tecnologia i educació m’ha servit
per conèixer i arribar a la tecnologia educativa. Considero que aquesta relació és
imprescindible per tal d’arribar a entendre bé tots els conceptes i els seus objectius.

Per altra banda, he potenciat una sèrie d’habilitats, com per exemple: en la realització
de treballs al llarg d’aquesta assignatura he hagut d’opinar, raonar, justificar, analitzar
les aportacions teòriques, respectar les opinions dels altres, retenir les idees principals,
sintetitzar i seleccionar la informació, explicar la finalitat... Totes aquestes habilitats
m’han conduit a tenir una reflexió crítica constant i d’aquesta manera buscar diverses
solucions als aspectes negatius per tal de millorar-los. Cal dir que des de que he
cursat d’aquesta assignatura, m’agrada reflexionar sobre les coses, saber la finalitat
d’aquestes i buscar alternatives. Aquesta autoreflexió hem duu a plantejar-me noves
qüestions i d’aquesta manera augmentar els meus aprenentatges.

Considero que la metodologia utilitzada a través dels mapes conceptuals i dels debats
ha estat molt enriquidora i fructífera, ja que partim de uns coneixements inicials i
aquests es poden ampliar i anar reestructurant a mesura que n’anem adquirint de
nous. Puc afirmar, que a través d’aquest he adquirit diversos coneixements, a
contrastar les diferents opinions dels membres del grup i a arribar a un acord. Penso
que aquest treball a sigut molt significatiu per a mi , ja que he pogut compartir la meva
opinió amb les meves companyes i al mateix temps augmentar els meus coneixements
sobre el tema desenvolupat. Crec que com més variades i riques siguin les
interaccions amb els altres, l’adquisició de coneixements augmentarà.

Afirmo que a més de produir un canvi en els meus coneixements, també s’ha produït
un canvi en el meu procés aprenentatge, ja que considero que gràcies a la eina dels
mapes conceptuals m’ha servit per reestructurar tots els conceptes i relaciona’ls entre
si. També he conegut diversos programes com per exemple Cmap Tools.

Des del meu punt de vista crec que la utilització de les TIC en l’ensenyament és
fonamental, ja que estem en l’era de la comunicació i la informació, per tant, aquestes

21

Ruiz vilanou anna_pac3_disseny

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Ruiz vilanou anna_pac3_disseny

Similar to Ruiz vilanou anna_pac3_disseny (20)

Ruiz vilanou anna_pac3_disseny