Revista de sensibilización para fomentar la solidaridad en la población de Cubelles y la comarca del Garraf (Catalunya, Spain), informando de las distintas actividades e iniciativas de las instituciones y de las ONG en todo el mundo.

1. Cooperació 1r. trimestre 2008 - num.1
4a Fira del Comerç Just
a Cubelles tale talamo
una ong propera
la cooperació a catalunya
entrevista a andreu felip

2. fiques
NOFRAN
sumari
Una altra
manera de fer,
un altre estil a
Cubelles
ConsultI’ns sense
compromís,
nosaltres li gestionarem
la compra/venta de
pisos,
apartaments,
xalets,
locals comercials,
terrenys,
finques rústiques...
ens trobarà al
Passeig Vilanova, 20
tel. 93 895 21 20
Passeig Marítim, 6
tel. 93 895 31 60
Cubelles
staf

3. Editorial
M uncerv ilicibus, quos condem teatiam vis licae publius, nemus in nos is-
tertus, nor larisqu isquemque is; num condum Rommor ia ma, P. Iderio
et; num interviviliu viri pere ficatam hebature fac fauctati, consus cum essi se
pullartes, nonemerracto hachuite inteme in nu vit quidicata perur, quam.
Maria lluïsa romero i tomàs
alcaldessa de cubelles
a questa revista que presentem avui estem segurs
que serà una eina de transmissió del treball que
desenvolupen les diferents ONG’S. A mateix temps pre-
tén esdevenir una eina de sensibilització per tots els
cubellencs i cubellenques.
El comerç internacional no beneficia a tots en el món.
Moltes persones viuen en la pobresa, no són tractades
amb dignitat i no reben unes rendes justes pel seu tre-
ball. Això ha donat lloc al sorgiment del concepte Co-
merç Just, que pretén garantir que els productors en els
països menys desenvolupats rebin un preu just que no
només reflecteixi els costos reals de la seva producció
i treball, sinó que també faci possible una producció
socialment justa i medi ambientalment correcta.
Estic segur que amb la vostra participació i amb aques-
ta publicació podrem fer arribar a les llars de Cubelles
totes les activitats que realitzen les nostres associacions
i aquelles que ens proposeu vosaltres.
M’agradaria acabar aquesta presentació amb unes pa-
raules de l’Eduardo Galeano:
“ simplement passa que aquestes imatges i aquestes
paraules neixen de la mateixa alegria de descobrir i de
la mateixa necessitat de compartir”
Joan Andreu Rodríguez i Serra
Tinent d’alcalde i Regidor de Cooperació
Ajuntament de Cubelles

4. 4ª fira
de coMerç Just
Catorze estands de ONG’s Com els darrers anys mes de desembre la 4a Firavade la
organitzar el passat
la regidoria de Cooperació
Solidaritat i el Comerç Just en el nucli antic de Cubelles.
van convertir per dos Una mostratreballen aplegar un recull d’associacionse
i ONG que
que va
en projectes d’àmbit nacional
dies el centre del Casc i el desenvolupament i que al llarg del cap de setmana van
internacional, en el Comerç Just, la solidaritat, la cooperació
posa en escena els seus treballs i projectes.
Antic en un espai de Joan Andreu Rodríguez Serra, regidor de Cooperació, va
relació i promoció de les destacat les expectativesdates de celebracióONG’s firaque
milloren
que “les noves
de ventes per les
de la
ja
associacions i un aparador (l’amic desconegut, el tió, regals d’empresa, arbre de Nadal,
suposen per a molts de nosaltres un temps de compres
etc.), però al mateix temps les festes nadalenques són un
per als vianants que van temps de reflexió iladeFira va teniramb elsconvidat
La inauguració de
connexió
com a
més desfavorits”.
poder gaudir de productes especial al director de(ACCD) al Catalana deFelip i
al Desenvolupament
l’Agència
Sr. Andreu
Cooperació
Ventura. L’ACCD gestiona la política de cooperació al
naturals amb la satisfacció desenvolupament, construcció per pau i accióahumanitàriales
de la Generalitat de Catalunya
de
contribuir modificar
de col·laborar amb països relacions nord-sud.
i pobles del nomenat com a “contribució a un desenvolupament sostenible i una
Andreu Felip va destaca la importància del Comerç Just
alternativa eficaç d’ajuda al desenvolupament, contribuint
tercer món. a reduir la pobresa i a millorar les condicions laborals en

5. Reportatje
el món en desenvolupament”. Les desigualtat que provoca
el comerç internacional, amb persones que viuen en la
pobresa, en situacions indignes i rebent unes rendes injustes
les autorirats també van pel seu treball, són algunes de les raons de l’aparició
passejar per la fira com la resta d’aquest moviment. El Comerç Just pretén garantir que els
de cublellencs i cubellenques productors en els països menys desenvolupats rebin un
preu just que no només reflecteixi els costos reals de la
seva producció i treball, sinó que també faci possible una
producció socialment justa i mediambientalment correcta.
Un nombre creixent de productes de Comerç Just, com
el cafè, el te, la fruita, els sucs de fruita, els aperitius i
els articles d’artesania, estan disponibles en els mercats
europeus. La UE és, amb diferència, el major mercat per
a productes de Comerç Just, representant un 60 a 70 %
de les vendes mundials. Des de l’any 2000, el mercat de
productes de Comerç Just ha crescut a un ritme del 20%
anual, amb un valor minorista total de 660 milions d’euros.
En acabar l’acte inaugural, va tenir lloc l’espectacle musical
Diver-diversitat que mostra la gran varietat cultural del món
a través de les cançons i els ritmes africans, mediterranis,
asiàtics i del carib. El diumenge, va ser el moment de
l’espectacle “Amb el cafè...deixa’t d’històries”, una activitat
per sensibilitzar l’opinió pública sobre la problemàtica del
i solidaritat de cubelles
comerç internacional i difondre les propostes de comerç just
i els beneficis socials. Finalment es va celebrá un vall tipic ....
(uruguaia-..??) lo desconozco.
Una ONG escollida per sorteig es va encarrega de vendre,
amb l’objectiu de finançar un projecte solidari, unes
cassoletes amb brou calent que ha obsequiat l’Ajuntament
com a col·laboració.

6. C andombe asociació Cultural: te com a objectiu la
promoció de la música afro-uruguaya i la posada en
marxa i suport a projectes solidaris.
entitats presents a la Fira
i els seus projectes: C àritas parroquial de Cubelles: Rober i banc
d’aliments per a persones necessitades. Les ajudes són
rebudes durant tot l’any i es realitzen a partit d’un informe
realitzat pels assistents socials de l’Ajuntament de Cubelles.
Càritas sol·licita voluntaris i col·laboradors per poder portar a
terme aquestes accions.
a cció Solidària i logística: és una associació civil
que es fonamenta en el seu voluntariat, participativa
i sense ànim de lucre, amb la finalitat de proporcionar
C atratxhos, asociación de Cooperación con
Honduras: entre els seus objectius esta donar suport
als projectes educatius que realitza ACOES a Honduras i
suport tècnic, formatiu i logístic a països en vies de apropar la societat Catalana i Hondureña, buscant llaços i
desenvolupament. El seu lema: molta gent petita, en petits camins de desenvolupament per a ambdues. Entre els seus
llocs, fent petites coses, poden canviar el món. projectes destaca la construcció d’una escola, una la llar
d’infants per cuidar els més desfavorits i la Clínica Nª Sra.
a frica Viva: des del seu naixement Àfrica Viva
treballa amb associacions de dones del departament
d’Ouessa, una zona rural del Sur de Burkina Fasso. La
del Carmen que ofereix assistència mèdica a un promig de
7.000 pacients per any.
F
filosofia de Àfrica Viva és acompanyar als pobles en el seu inançament Ètic i Solidari (FetS): Associació que
desenvolupament, per construir junts un projecte de futur agrupa a entitats catalanes del tercer sector i l’economia
en les línies d’alimentació, salut i educació. social solidària, i a les persones que tenen interès en
promoure els principis de la banca ètica a Catalunya.
a mIC: una associació per donar suport i animar la tasca
H
de les Missioneres de la Institució Claretiana, que viuen aribala, associació per a la col·laboració i
compromeses en el desenvolupament personal, familiar desenvolupament del tercer món: te com finalitat
i comunitari per una societat més justa. Actuen en la principal sufragar les despeses d’ensenyament dels infants
promoció de la salut a la zona de Yhú-Caaguazú a Paraguai de Kurnool a l’estat de Andhra Pradesh (India). Ajuden als
acompanyant a 110 comunitats rurals. infants anomenats “Dàlits” de casta baixa i reprimits durant
molts segles sense accés a l’educació ni als drets humans.
a mics de Fundase-Bolivia: cada dia els tres centres
H
infantils de Fundase hi mengen i eduquen uns 900 nens umana: coopera amb els països en vies de
i nenes. Només amb 10€ al mes, per infant, fan possible que desenvolupament compartin recursos amb els seus
segueixin tenint una atenció escolar i un menjar digne. habitants per que tinguin un futur digne i amb perspectives.
Tenen projectes a Moçambic, Angola, Zàmbia, Namíbia i
a ssociació de Cooperació Internacional nord-Sud
(ConoSuD): té entre les seves línies bàsiques de
treball la realització de projectes que afavoreixin fórmules
Zimbabwe. Els ciutadans poden donar roba usada a través
dels 3.000 contenidors ubicats al carrer, es calcula que cada
ciutadà tira de mitjana 7 quilos de roba a l’any, per tant a més
d’organització econòmica alternatives, més justes i d’una acció solidària, és una forma de reciclatge.
solidàries, i que entre les seves prioritats geogràfiques
d’actuació figuren els sectors de la pobresa urbana dels
països del Mercosur, com és l’Argentina.

7. J usta trama: es la marca de la Cadena Solidària del Cotó
Agroecològic creada i mantinguda per l’agrupació de
cooperatives UNISOL-Brasil. Participen d’aquesta cadena
treballadors i treballadores com agricultors, recol·lectors
de llavors, filadors, teixidors i costureres, comprenen tots
els processos de la indústria tèxtil, estan integrats i son els S itges Solidari: són un grup obert de persones amb
inquietuds, que pertanyem a diferents moviments i
ONG’s. Creuen que un altra món és possible, i ofereixen
propietaris de la marca Justa Trama. Hi ha implicades fins a
500 famílies en les diferents fases del procés. espais de reflexió crítica i sensibilització sobre les realitats
actuals col·laborant a l’organització, de les Jornades Solidàries
m etges Sense Fronteres: arriben el més aviat possible de Sitges i participant a projectes de cooperació com la
al lloc necessari, cada hora que passa és vital. No construcció d’una cuina a El Alto a Bolívia.
representen a interessos de cap govern, tant sols a la
població civil, el que suposa la millor garantia per accedir
a les poblacions que necessiten ajuda mèdica. També r egidoria de Cooperació de l’ajuntament de
Cubelles: la regidoria va cedir el seu estand per posar
un punt de degustació de plats casolans marroquins, com
denuncien situacions injustes, sense tenir en compte que
puguin ser els responsables. el cus-cus amb verdures , pastes dolces, crepes, saffa (dolsc
fet amb farina,, cacauets, ametlles, sèsam, nou moscada,
S etem: és una ONG independent i participativa que junt anís, sucre glass i mel) i per veure te verd.
amb organitzacions del Sur, sensibilitza la nostra societat
sobre les desigualtats Nord-Sud, denunciant les causes i
promovent transformacions personals i col·lectives amb el V ida Útil: associació ubicada a Sant Pere de Ribes,
col·labora en projectes de desenvolupament i educació,
ofereix suport a l’Associació “Save Gambia Orphans” i
fi d’aconseguir un món més just i solidari. Setem realitza
campanyes como les festes del Comerç Just, el programa “El promou una Unitat Mòbil Sanitària a Nepal, Durant el 2007
bon cafè es bo per a tothom”, fomenta les finances ètiques, Vida Útil s’ha concentrat el Projecte Land-Rover, aconseguint
formació i estudis e intercanvis Nord-Sud, amb camps de enviar un contenidor a Banjul carregat amb un vehicle tot
solidaritat i rutes solidàries fen turisme responsable. terreny junt a 20 capses de roba, una capsa de eines per el
Land-Rover i un bidó de gasoil.
Ràdio Cubelles també va participar
a la fira. En un dels estands va
muntar un set de ràdio des del
que emetia en directe. Durant els
dies de la fira es van fer múltiples
entrevistes als representants de
les diferents ONG’s, que van
poder explicar els seus projectes
i apropar-nos així la tasca que
realitzen.

8. Noticies de Cubellles
aDHeSIó De l’aJuntament De CuBelleS
al FonS Català De CooperaCIó al DeSenVolupament
a mb el dictamen favorable de la Comissió Informativa, el
pasat mes de gener de 2008, la regidoria de Cooperació
va proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents
acords que van se aprobats:
Assumir el compromís de dotar una partida, per aportació
anual al Fons Català, amb destinació al finançament de
projectes prèviament aprovats pels socis en Assemblea
General. Amb la voluntat d’incrementar les responsabilitats
econòmiques ves el Tercer Món, tot apropant-les al 0,7%
dels ingressos propis.
L’Ajuntament vol assumir la tasca de divulgació del Fons
Català, tot impulsant una campanya informativa.
El Regidor de Cooperació serà l’ interlocutor de l’Ajuntament
davant el Fons Català per tal que l’Assemblea General ratifiqui
El Ple de l’Ajuntament aprova la sol·licitud i l’Ajuntament adquireixi la condició de soci.
la sol·licitud de l’adhesió a Al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament orienta
els esforços a contribuir des de l’àmbit català al desenvolu-
l’Assemblea General del Fons pament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució
d’un fons econòmic que finança projectes d’ajuda als països
Català de Cooperació en vies de desenvolupament i campanyes de sensibilització
a Catalunya sobre la cooperació internacional.

9. Noticies de Cubellles
8a eDICIó
a CuBelleS Del
Sopar De
la Fam
o rganitzat per la parròquia de Cubelles per a Mans
Unides, Mossèn Joaquim Lluís i Corominas va celebrar
amb l’ajuda de diversos voluntaris la vuitena edició del “Sopar
de la fam”, que consisteix en solidaritzar-se amb qui passen
fam i recordar vells temps en els quals es matava el cuc de la
gana, amb torrades amb all, oli i sal o torrades amb vi i sucre,
això si, ben bones i acabades fer, fins i tot podies preparar-te-
les al teu gust. Per a això es van muntar dos bidons-barbacoa
al carrer i unes taules on amanir les torrades. Per beure es
contava amb uns quants porrons de vi i refrescs. El tiquet o
aportació mínima era de 3 euros però moltes persones van
realitzar aportacions voluntàries molt superiors.
Mossèn Joaquim Lluís ens explica, que tots els aliments que
s’ofereixen provenen de donacions, per exemple el pa de les
fleques de Cubelles, l’oli d’un particular, el vi del celler, amb
la finalitat de que el muntatge tingui cost zero i tot siguin be-
neficis que aportar al projecte. La recaptació, que enguany ha
estat de 1.683 euros, s’uneix a la recollida en les tres misses
del cap de setmana i és exclusivament de ciutadans anònims
que col•laboren de forma voluntària.
A la convocatòria del 2007 es van recaptar mil euros, per a
construir unes escoles a Sierra Leone. Cada parròquia aporta
la suma recaptada a un fons al que es sumen totes les
aportacions de les parròquies del Garraf, i els arxiprestats de
Vilafranca, Anoia i Piera Capellades, i així poder realitzar un
projecte anual de Mans Unides, que sol ascendir a 60.000
euros cada any. Aquest any l’objectiu és dur aigua potable a
un poble de la regió de Cochabanba en els Andes de Bolívia.
Mans Unides te més de 90.000 socis i mobilitza prop de
15.000 Voluntaris. Mans Unides finança projectes que propo-
sen els missioners i altres ONGs del tercer món.

10. Aquesta petita ONG és un bon exemple de com uns pocs
voluntaris amb esperit solidari, ganes i iniciativa, poden fer
molt per a millorar la qualitat de vida de persones que viuen
aïllades i sense cap tipus d’ajudes. O de fer hospitals sense
recursos ni per a la seva neteja.
tale-talamo
t ale-Talamo és una ONG sense ànim de lucre,
independent i aconfessional, amb un objectiu principal:
l’assistència sanitària universal en els països del tercer
món que ho necessitin. El projecte ja té dos anys i mig
d’història, la massa social supera els 150 socis i han signat
convenis amb altres institucions. Tale-Talamo vol assegurar la
distribució de medicaments de primera necessitat en la zona
dels seus projectes, en aquests moments Senegal, d’una
manera justa i controlada, de forma gratuïta i amb atenció
urgent al pacient interrompudament els 365 dies de l’any
i el ferm compromís amb la població local de realitzar una
assistència sanitària de qualitat tècnica i humana. Per saber
una mica més d’aquesta ONG amb seu central a Cubelles
des de fa uns mesos entrevistem a Sergi Marin el seu
President.

11. l’Ong
Qui forma l’equipo de tale-talamo?
Les persones que formem l’ONG en aquests moments són
un total de 140 socis, més un grup de voluntaris d’unes
10-15 persones. D’aquestes existeix un nucli de gestió de
l’entitat que el forma la seva junta directiva de sis membres,
més un grup de 5 voluntaris que de forma regular donen
suport en diferents tasques (gestió, administració, difusió
e imatge, departament sanitari, etc). Cal dir que totes
les persones que treballem a l’ONG ho fem de manera
totalment voluntària, distribuint el temps de dedicació
segons la disponibilitat personal de cadascú, aconseguint així
un planning de distribució de tasques altament eficient.
I a àfrica?
Depèn de la tasca que es desenvolupi en cada moment del
projecte, per exemple a la construcció de la clínica va ser
el moment que més persones es van contractar. Però de
manera fixa tenim una persona contractada, -l’August- que
és el nostre representant i és qui efectua tots els tràmits i
gestions per a la contrapart sud de l’ONG. Després durant
els desplaçaments de cooperants, treballem amb traductors,
guies autòctons que ens ajuden a dur a terme els nostres
projectes.
Al dispensari del País Basari tenim un metge i una infermera,
i a Guinea Bissau i donem suport als treballadors dels
centres de salut encara que ells estan contractats per al
Ministeri de Salut mitjançant un conveni de col·laboració.

12. Junta de tale-talamo
Sergi Marin García, president
Lidia García Aliaga, vicepresidenta
Sonia González Santacruz, secretariat-tresorera
Jade Illescas López, vocal
Diferents fase de la construcció Mariola Mena Anton, vocal
del centre mèdic a Senegal Cristina Muñoz Benito, vocal
amb quin pressupost anual treballeu per a assumir
els objectius fixats?
Els números tancats i justificats que disposem són els de
l’exercici 2005-2006 i van ascendir a 40.000€, al 2006-07
crec que arribem als 60.000€, encara que el que fem és
adaptar els projectes al pressupost disponible.
Què es pot fer amb aquests diners?
Evidentment depèn del projecte però, per exemple, a Sene-
gal al País Bassari una regió formada per petits poblats, des
de que hi treballem a la zona calculem que hem atès aproxi-
madament uns 10.000 malats, sent prioritari el col·lectiu
de nens, dones i ancians, sense desatendre la resta, per
suposat. D’aquest nombre, una gran part són persones que
es desplacen una quantitat molt important de kilòmetres,
fins i tot han de travessar les fronteres dels països veïns per
ser tractats als nostres dispensaris.
Quin és el vostre projecte més recent?
L’enviament d’un contenidor d’ajuda humanitària a Guinea
Bissau, una aportació per el programa de prevenció de
l’epidèmia anual de còlera. D’una banda hem aconseguit
el material de neteja i desinfecció que forma part de la
prevenció, facilitat de forma desinteressada per la signatura
KH Lloreda (fabricant del KH7) i d’altra una càrrega de me-
dicaments contra el còlera i material sanitari facilitada també
sense cost pel grup Uriach. Tot el material es distribuirà per
diferents centres sanitaris del Senegal. Ambdues empreses
són catalanes i estan motivades per al Grup Uriach que dis-
posa d’un departament de Responsabilitat Social. Aquestes
empreses destinen una part de la seva producció a ajuda
humanitària. Els costos de logística, enviament i transport
marítim (un contenidor de 40 peus) han estat abonats per
les Regidories de Cooperació dels ajuntaments de Vilanova i
Sitges. Dues persones de Tale Tàlamo es van traslladar a Se-
negal per a realitzar el seguiment de la descàrrega i la seva
distribució, de la que es realitzarà un reportatge fotogràfic.
Sobre el terreny teniu contacte amb altres ong per a
col·laborar en cas de necessitat.
Intentem treballar en xarxa, però en els llocs remots on
anem solem estar bastant sols, de totes maneres hem
vist arribar a altres ONG’s catalanes en la mateixa zona,
altra ONG catalana que treballa en el tema de l’educació.
L’Agència Espanyola de Cooperació té una Oficina Tècnica
de Cooperació (OTC) a Dakar, a través d’aquesta oficina es
va crear un grup d’ONG’s que treballen de forma regular a
Senegal. De tant en tant ens anem reunint o romanem en
contacte per Internet de manera regular intercanviant expe-
riències i informació.

13. l’Ong
us beneficia d’alguna forma la pujada de cotització
de l’euro donada la gran diferència de nivell de vida
entre espanya i Senegal?
Encara no m’he parat a pensar en això, el que si hem notat es parla molt que es gasta massa en publicitat i pro-
és el canvi d’actitud internacional, ara gràcies a la fortalesa moció, quant dediqueu a aquest capítol respecte al
de la moneda accepten euros en tots els països mentre que global anual del vostre pressupost?
abans només es podia viatjar amb dòlars. Per altra banda, el Tale-Talamo aposta per un ajust de la despesa en tasques
nivell de vida és molt distint entre el nostre i el d’una zona de publicitat, difusió, etc. Som conscients que aquest és
com la de Senegal, el que pots fer amb els diners europeus un tema força important, ja que de la imatge depèn en
es multiplica. Per exemple, el que costa aixecar un dispensa- gran mesura que et puguis diferenciar de la resta d’ONGs,
ri aquí i el que costa allí és abismal. D’entrada tot és artesa- i que puguis arribar a la gent per tal de poder aconseguir
nal, a Senegal s’utilitza fang per a fer els bricks (maons), que una important captació de socis i voluntaris. Treballem en el
s’assequen al sol i que fabriquen ells mateixos amb una mà- sentit que aquesta despesa sigui assumida per subvencio-
quina que els premsa i els dóna forma. Els treballadors eren ns o ajudes que vagin dirigides a finançar aquest apartat, i
de la zona i se’ls va pagar el preu més just possible. Però en destinar els recursos propis de l’entitat als nostres projectes i
zones rurals remotes en les que actuem nosaltres existeixen que aquest aspecte no suposi cap càrrega per Tale-Talamo.
altres problemes, com aconseguir aigua. El pou més proper
es troba a 2 km, el que exigeix que cada dia s’hagi d’anar a Com és que heu traslladat la vostra seu social a Cu-
buscar l’aigua necessària per a poder treballar en la clínica. belles?
Al no tenir electricitat es treballa de sol a sol. En les ciutats L’Ajuntament de Cubelles ens ha cedit un despatx en el
existeix l’opció de disposar de llum i aigua però en moltes seu Centre Cívic, i hem vist una bona oportunitat per a
ocasions s’interromp el subministrament. Els que treballem establir-nos en la zona del Garraf, on hem detectat que els
en això sabem que passem de tenir de tot a no tenir de res. ajuntaments de Sitges, Vilanova, Cubelles i uns altres han
Això si, ens sentim estimats i benvinguts, ens acullen en les creat regidories de cooperació i dediquen una part dels seus
seves cases i en les seves comunitats. L’habitual quan arri- pressupostos a cooperació al desenvolupament. També
bem a un poblat és reunir-nos amb el Consell de Notables, existeixen Consells de Cooperació que es reuneixen bastant
llavors els exposem el projecte que desitgem realitzar, el sovint on podem opinar i proposar temes. Per això des del
material que duem, el temps que estarem, etc. Normalment passat 5 de febrer la nostra seu oficial està a Cubelles enca-
ens comuniquem en francès i amb l’ajuda de traductors que ra que disposem d’una subseu en el Maresme.
coneixen els dialectes de la zona per a assegurar-nos que
podrem comunicar-nos correctament. Com poden ajudar els ciutadans que llegeixin aquest
article a tala-talamo
Sempre existeix l’aportació econòmica, però també és molt
necessària la part de voluntariat, col•laborar en treball diari
de l’ONG, l’administració, temps per a fer gestions o per-
sones que disposin d’informació o contactes per a facilitar
material sanitari en bon estat i sense haver arribat a caducar
i que es distribuirà de forma ràpida. Per exemple fa poc vam
traslladar a Senegal un ecògraf actualitzat i revisat, que aquí
havia quedat antiquat. Qualsevol ajut, per petit que sigui, és
necessari i profitos.
atenció als socis, voluntaris i informació:
Centre Cívic de la Geltrú, Despatx 2
Plaça de l’Associació d’Alumnes Obrers, S/N
de Vilanova i la Geltrú
Dilluns i dimecres de 18:00 a 20:00 hores
gestió i administració:
Centro Social, Despatx 6
Carrer Joan Roig i Piera, 3 de Cubelles
Telèfons: 938 957 551 – 636 717 412
contacte: info@taletalamo.org
www.taletalamo.org

14. Andreu Felip
la cooperació
a catalunya
El Govern de Catalunya, a profitant la visita que va fer a Cubelles per inaugurar la
4ºFira de la Solidaritat, van poder realitzar una interesant
entrevista al Director de l’ACCD, Andreu Felip, una de les
mitjançant l’Agència màximes autoritats del nostre país en matèria de cooperació.
I ens ha permés conèixer de primera mà els objectius i les
Catalana de Cooperació al accions programades pel Govern Català i l’ACCD, ara amb
un pressupost anual que fa possible el suport a nombrosos
Desenvolupament (ACCD) projectes que fomenten la cooperació i el desenvolupament
en els països més necessitats del nostre planeta.
va invertí en ajudes 52 per començar què és l’aCCD
L’ACCD és la unitat del Govern de Catalunya que té les
milions d’euros al 2007 competències per a implementar tots els projectes de
Cooperació del Govern, tant de planificació com d’execució.
que, sumats a la resta Encara que l’estructura del Govern en Cooperació suposa
molt més, tal i com la Llei de Cooperació preveia, una
estructura que no s’ha pogut dur a terme fins a aquesta
d’aportacions que fan els legislatura, atès que era molt ambiciosa. Es va començar amb
un pressupost i uns recursos modestos, en canvi ara ja es
diferents departaments disposa de dues branques, una de planificació i estratègia
política i altra d’execució. L’estructura actual respon a la doble
de la Generalitat, dona funció de les polítiques públiques. Cal destacar que en David
Minova, anterior director de l’Agència, ara és el Director
General de Cooperació, i responsable d’haver creat aquests
un inversió de més de dos equips.
65 millions d’euros en aquesta nova estructura on situa a Catalunya en
política de cooperació
projectes de cooperació al La veritat és que som pioners en cooperació no estatal,
tant a l’Estat Espanyol com a Europa. Per exemple, en el
Fons Mundial contra la SIDA, Catalunya és l’únic govern
desenvolupament. no estatal que és donant del Fons Mundial, precisament

15. Entrevista
tenim una relació molt estreta amb el secretariat del fons. El
29 de novembre dia Mundial de la SIDA, vam organitzar a
Barcelona una trobada entre el Fons Mundial i cooperacions
governamentals no estatals de tota Europa, i aquí constatem
de nou que la capacitat de l’ACCD en aquests moments
és molt superior a la de qualsevol altre govern subestatal mossen Joaquim, Joan a. rodriguez
d’Europa (fins i tot superior al d’Alemanya). El que trobem Serra i andreu Felip
a Europa, són unitats dintre dels governs (sotssecretaries passejant per la Fira a Cubelles
o equips), que tenen alguna funció o competència en
cooperació però sense tenir gens a veure a amb la dimensió
(o semblança) d’una Agència d’Estat, com la francesa,
italiana o espanyola. Aquestes estructures només es donen
en estats i per tant Catalunya és pionera i de fet la resta de
les autonomies espanyoles ens prenen com a referència.
Concretament el Govern Basc va aprovar al 2007 una
llei inspirada en la nostra per crear una agència similar a
la catalana. Fins a la data hem rebem rebut nombroses
consultes de petites unitats de cooperació regional europea,
per a prendre’ns com a model.
I l’aCCD a qui ha pres com referència.
A l’única cosa que hi havia, les agències estatals existents,
però no són un bon exemple per a nosaltres, en el sentit
que no responen exactament al que nosaltres volem ser.
Les Agències Estatals pateixen d’unes estructures molt
anquilosades que nosaltres hauríem de ser capaços de
superar. En les operacions descentralitzades tenim un
avantatge, que hem de saber aprofitar, no estem sotmesos
als interessos diplomàtics i econòmics de l’estat. Per exemple,
la cooperació espanyola incorpora a l’exèrcit en activitats
d’ajuda humanitària, o determinats interessos diplomàtics
per poder treballar amb determinats estats o països com el
Sàhara Occidental, o Bolívia. Nosaltres no tenim aquestes
constriccions, no disposem d’un estat, i el que de vegades
resulta ser un inconvenient en unes altres és un avantatge i
això ho hem d’aprofitar.
Quin pressupost té l’aCCD. Com ha estat la política de recursos del govern amb
Per al 2007 el pressupost ha estat de 52 milions d’euros l’aCCD?
(8.652 milions de les antigues pessetes). A aquesta xifra Al novembre del 2005 la Generalitat de Catalunya va
s’han de sumar les aportacions directes d’altres departaments passar a destinar 56.992.000 euros a ajuda oficial al
del govern català. Quan vam parlar de l’ajuda oficial al desenvolupament per al 2006, el que va representar un
desenvolupament per part del govern de la Generalitat hem increment d’un 38% respecte al pressupost de l’any anterior.
de sumar de 13 a 15 milions més d’euros, que corresponen Aquest augment de recursos es va reflectir sobretot en
a totes aquelles actuacions que aporten altres departaments l’ACCD que, continuant amb la tendència creixent dels últims
i la suma d’ambdues arriben a uns 67 milions d’euros, al anys, va passar de tenir un pressupost de 28.974.630 euros
voltant del 0,4% del PIB de Catalunya. l’any 2005 a gestionar 44.015.900 euros el 2006, un 52%
més que l’any anterior, prop del 0,39% dels tributs propis.
En aquesta línia, el 70% dels recursos es van destinar a
països prioritaris i més d’un 50% a set països concrets
(Moçambic, El Marroc, Nicaragua, El Salvador, Guatemala,
Catalunya és pionera Equador i Bolívia) i a quatre àrees regionals (Territoris
Ocupats palestins, camps de refugiats del Sàhara Occidental,
a europa en Colòmbia i Bòsnia i Hercegovina). També es va potenciar
el treball amb organismes multilaterals i per això l’ACCD va
cooperació no estatal signar convenis amb diferents actors com el Programa de les
Nacions Unides per el Desenvolupament (PNUD), amb qui
ja té en marxa un conveni, el Fons de Població de l’ONU i la
Campanya del Mil·lenni, entre d’altres.

16. Com es distribueixen els percentatges d’ajuda entre
l’estat i les autonomies i quan s’arribarà al 0.7%.
A Espanya el 85% de l’ajut oficial a la cooperació l’assumeix
l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), en aquest moment quines són les àrees geogràfiques
el 11% les Comunitats Autònomes i el 4% els ens locals. prioritàries i les principals línies de subvenció?
En conseqüència Catalunya aporta i gestiona el 11% que Enguany les àrees destacades són d’Amèrica Central:
suposa el 0,77% del teòric PIB de Catalunya. En el que Nicaragua, El Salvador i Guatemala, d’Amèrica del Sud:
seria l’escenari econòmic previst, es calcula que al final de la Bolívia, Equador i Colòmbia, de l’Àfrica Subsahariana:
legislatura (2010) s’arribi a destinar el 0,6 del PIB arribant a Burkina Faso, Camerun i Etiòpia i de la Mediterrània: Marroc,
el 0,7% cap al 2012. Palestina i Algèria.
Els sectors d’intervenció en els quals volem desenvolupar
pot explicar-nos quina funció té el pla Director de la els diferents programes són els de salut pública, els de
Cooperació 2007-2010? sistemes educatius públics, la promoció i enfortiment
El Pla Director és el principal instrument de planificació de les capacitats productives i comercials orientades
de la política de cooperació per al desenvolupament de la al desenvolupament humà sostenible, l’augment
Generalitat i fixa per als propers anys el marc de referència de les capacitats i l’autonomia de les dones, l’ús i
i les prioritats d’actuació sectorials i geogràfiques de la control sostenible dels recursos naturals i la protecció
Cooperació Catalana. Preveu les diferents modalitats i conservació dels ecosistemes, entre d’altres. Sense
d’actuació, una és la que realitza el Govern de la Generalitat oblidar els programes d’educació per al desenvolupament
amb altres països del sud, projectes amb organismes i sensibilització, els de gestió de riscos i prevenció de
multilaterals (Agències de Nacions Unides com Unicef), desastres d’origen natural. I per acabar destacar els
les iniciatives que la societat civil catalana és la impulsora programes de desarmament, desmobilització i reintegració
(ONG’s, sindicats, universitats, associacions, etc). Totes (DDR) a l’Àfrica.
aquestes organitzacions poden rebre subvencions de
l’Agència Catalana presentant els seus projectes. per finalitzar cóm controlen que els recursos arribin
a verdaderament als seus destinataris
La Generalitat té des de el 2007 representants permanents
desplegats a set dels onze països prioritaris que estableix
el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2007-
el pla Director de Cooperació 2010.
al Desenvolupament Es pretén que aquests representants actuïn com a
interlocutors amb el territori i, alhora, facin el seguiment
2007-2010 té com a finalitat i l’avaluació dels projectes que finança l’executiu. Els
“representants permanents” estan desplegats al Marroc,
última la promoció del Moçambic, Equador, Nicaragua, Guatemala, Colòmbia
i Bolívia. Abans que s’acabi la legislatura aquesta
desenvolupament humà representació permanent s’haurà estès també a Palestina, el
Salvador, Senegal i la població sahrauí refugiada de Tinduf.
sostenible, l’eradicació de la La voluntat del Govern és que aquestes representacions es
converteixin en oficines tècniques de cooperació.
pobresa i la lluita contra les Amb aquesta figura, no només es vol fer un seguiment dels
projectes i supervisar “l’enorme esforç” que fa el Govern
desigualtats nord-Sud en matèria de cooperació al desenvolupament, sinó també
respondre de manera més fidedigna a les necessitats de les
poblacions i territoris on treballa la Cooperació Catalana.

18. Cuines del món
‫ﺍﻠﺣﺎﻮﺓ ﻜﻮﻛﻮ‬
marroC:
Pastis de cacauet
recepta d’Hajar el asri
preparació:
1. Netejar i picar finament els cacauets.
2. Batre el ous sencers, els rovells, el llevat i el su-
Ingredients:
cre glacé en un recipient. Afegir els cacuets. Treba-
1Kg. de cacauets
llar una bona estona fins que la pasta quedi lligada
4 ous enters
i la massa sigui fina.
2 rovells d’ou
500 gr. de sucre glacé 3. Deixar reposar al frigorífic 1 hora.
2 cullerades de melmelada 4. Per fer el pastisset agafarem una mica de massa
2 sobres de llevat i farem boletes, aplanar, sucar a la clara d’ou i al
Sucre glacé i clara d’ou sucré glacé, col·locar a la safata del forn.
5. Coue-ho al forn a 180 grados 5-10 minuts.

19. Noticies
premiada la campanya
contra el comerç d’armes
el projecte Fiare arriba als
l a campanya contra el comerç d’armes promoguda per
Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam
i la Fundació per la Pau, i impulsada per Vicenç Fisas, ha
deu milions d’euros d’estalvi
e
estat guardonada amb el premi Iniciativa Solidària 2007. l projecte Fiare de Banca
Pocs projectes d’aquest tipus poden presumir d’aconseguir ètica va arribar la setmana
els seus objectius, i encara menys si el repte consisteix a passada als deu milions
perseguir el control i la transparència del comerç d’armes. d’euros d’estalvi. Des del
Aquest sí. Com un David contra Goliat, el treball en equip de començament de les seves
les quatre oenagés durant més d’una dècada ha donat els activitats a l’octubre de 2005, prop de cinc-centes persones
seus fruits: el 19 de desembre de l’any passat, el Congrés i organitzacions han subscrit els dipòsits oferts per Fiare.
dels Diputats va aprovar per consens la llei de comerç Aquests dipositants han triat majoritàriament que es destini
d’armes. Aquesta normativa obligarà el Govern a aplicar els els seus diners a projectes relacionats amb la cooperació
criteris del codi de conducta de la Unió Europea, que no al desenvolupament, el comerç just i la inserció social de
permeten transferències d’armes a països en conflicte o en col·lectius desfavorits. D’aquesta manera, Fiare ha promogut
què es violin els drets humans. la concessió de préstecs a més de trenta projectes, per
un valor total proper als sis milions d’euros. L’objectiu del
Francesc Mateu, director de Intermón Oxfam a Catalunya va projecte és arribar a l’any 2011 amb 60 milions d’euros
declarar: “És una bona llei. No és la que ens hagués agradat, d’estalvi i 30 milions en finançament de projectes.
però s’ha millorat molt en transparència”. Mabel González,
responsable de la campanya en Greenpeace, va destacar “és El Projecte Fiare compta ja amb oficines a Bilbao, Sant
important que s’hagi regulat la matèria per llei, el que li dóna Sebastià, Vitòria, Pamplona, Madrid i Barcelona i està
la importància política que té”. Per a assolir-ho, les quatre promogut per centenars d’organitzacions socials de tot
organitzacions han fet un treball parlamentari intens, amb l’estat. Els darrers mesos, s’ha engegat una campanya de
reunions amb tots els grups el resultat dels quals ha estat el recollida de participacions amb l’objectiu de reunir el capital
consens. Un dels punts forts de la llei és que les sol·licituds social suficient per a constituir-se en Cooperativa de Crèdit.
d’armes han d’aportar més informació de control, per exem- Espera reunir a Euskadi milió i mig d’euros de capital social,
ple qui les usarà. També hi ha clàusules de no reexportació i totalitzant uns vuit milions en tot l’estat, en participacions
informació sobre els països de trànsit. mínimes de cent euros per a persones físiques i cinc-cents
euros per a organitzacions.
El premi Iniciativa Solidària, otorgat per diari El Periódico de
Catalunya, es convoca des de l’any 2000 i es va lliurà en Més informació a www.projectefiare.cat
un acte públic el passat 27 de març.
40% dels nens d’amèrica
llatina sense sanejament
p rop de 20.000 nens menors de cinc anys moren tots
els anys a Carib, a causa de malalties diarreiques agudes
provocades per la falta d’higiene associada a infraestructures
inadequades de sanejament i l’absència d’aigua segura, va
informar l’oficina regional de UNICEF. A propòsit del Dia
Mundial de l’Aigua, UNICEF va subratllar que més del 40%
dels menors de la regió viu en condicions de insalubritat, i
que millorar l’accés al sanejament és un pas crucial per a la
reducció de l’impacte d’aquestes malalties. Així mateix, va
recalcar que millorar les instal•lacions sanitàries i promoure
la higiene en les escoles beneficia l’aprenentatge i la salut
de la infància. El Dia Mundial de l’Aigua es va celebrar 22
de març, enguany sota el lema “El sanejament importa”, i
busca cridar l’atenció al públic en general i a les autoritats
sobre la quantitat de persones que encara no tenen accés
adequat a les instal·lacions sanitàries i que són vulnerables
a riscos d’Amèrica Llatina i el salut.

20. Noticies
per un futur sense fam:
nou impuls des de
centreàmerica als projectes
de sobirania alimentària
Representants d’organitzacions camperoles i indígenes de
la “Via Campesina” de Centreamèrica, Regió Carib i del Con
Sud més altres organitzacions socials de la regió Centroame-
ricana es van donar cita, a començament de març a San Sal-
vador (El Salvador), per intercanviar experiències al voltant
dels projectes sobre la Sobirania Alimentària i la Reforma
Agrària en els diferents països, així com definir línies estratè-
giques que permetin combatre la fam i la pobresa a través
de la implementació d’una veritable reforma agrària integral
per a arribar a la Sobirania Alimentària.
Via Campesina és un moviment internacional de camperols
i camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, indí-
genes, gent sense terra, joves rurals i treballadors agrícoles,
que defensen els seus valors i interessos bàsics. Són un mo-
viment autònom, plural, multicultural, independent, sense
cap afiliació política, econòmica o d’altre tipus. Les organit-
zacions que formen la Via Camperola vénen de 56 països
d’Àsia, Àfrica, Europa i el continent Americà. El seu objectiu
és desenvolupar la solidaritat, la unitat en la diversitat entre
les organitzacions membres per promoure les relacions
econòmiques d’igualtat, de paritat de gènere, de justícia
social, la preservació i conquesta de la terra, de l’aigua, de
les llavors i altres recursos naturals; la sobirania alimentària;
la producció agrícola sostenible i una igualtat basada en la
producció a petita i mitjana escala.
Més informació a www.projectefiare.cat

21. gebira

22. Cicle: Diàlegs per a la Sensibilització
Conferències, col.loquis. CxPau.
Enguany el cicle constarà de 4 xerrades-debat
Data de l’acte: Del 29/03/2008 al 19/04/2008
Organitza: Setem
Lloc: Seu de SETEM a Barcelona Bisbe Laguarda, 4 (Metro: L2 - Sant Antoni). Barcelona
Notes de l’acte
Els Comitès per països i la Delegació de Barcelona de SETEM organitzen, com cada any, el Cicle
“Diàlegs per la sensibilització”. Enguany el cicle constarà de 4 xerrades-debat on es treballaran
diferents temàtiques d’actualitat relacionades amb diversos països del Sud. Les sessions són
gratuïtes i es faran a Barcelona les tardes dels dissabtes 29 de març, 12 i 19 d’abril, i diumenge
20 d’abril.
El programa de les xerrades serà el següent:
Dissabte 29 de març, 16:00 a 19:00 h:
“Memòria històrica a Guatemala, Colòmbia i Argentina”. Ponents: Fermí Isaac Rodrigo Lázaro,
Ana Milena González, Gabriel Alejo Jacovkis.
Jornada ‘Justícia per a l’Àfrica’
Conferències, col.loquis. CxPau .
L’ajut internacional a l’Àfrica a debat.
Data de l’acte: Del 15/04/2008 al 17/04/2008
Organitza: Justícia i Pau
Lloc: Edifici ‘França’. Universitat Pompeu Fabra Pg de la circunval·lació 8 Barcelona
Preu: L’entrada és lliure però es necessària inscripció prèvia al 93 317 61 77
Email: justiciaipau@justiciaipau.org
Notes de l’acte
Continuant amb la campanya encetada l’any passat “Justícia per a l’Àfrica”, aquest any 2008 Jus-
tícia i Pau convoca unes jornades per tal de debatre qüestions relacionades amb la cooperació
en el contient africà. Aquestes jornades han estat plantejades en forma de debats per tal que els
participants puguin sostenir les seves posicions respecte l’ajut internacional a l’Àfrica.
PROGRAMA
Dimarts 15 d’abril
18.00h: Presentació de les Jornades. Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau. David Minoves,
Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de l’Agència Catalana
de Cooperació al Desenvolupament. Eduard Gargallo, director del Centre d’Estudis Africans
19.00h: Inauguració “A qui beneficia l’ajut internacional a l’Àfrica?”
Penda Mbow, Ex-ministra de Cultura de Senegal i professora de la Universitat Cheikh Anta Diop
de Dakar (Senegal). Modera: Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau i professor de la UAB
Dimecres 16 d’abril
16.30h: “És l’AOD un instrument adequat per al desenvolupament africà?”. Ricardo Martínez

23. Titol: III PREMI RECERCA PER A LA PAU
Data: 01-02-2008 fins: 25-04-2008
Hora: 10:00:00 fins: 14:00:00
Tipus d’acte: Otros
Organitza: UNIVERSITAT DE BARCELONA, INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I FUNDA-
CIÓ SOLIDARITAT UB
Dades de on es realitzará l’acte:
Lloc: Fundació Solidaritat UB
Direcció: Centre UB Sants: c/Melcior de Palau, 140 - 08014
Població: Barcelona
Provincia: Barcelona
Comunitat autònoma: Catalunya
URL: http://www.ub.solidaritat.edu/premi_pau
Correu: solidaritatub@ub.edu
Contacte: 93 403 96 12
Descripció: La Universitat de Barcelona convoca la tercera edició del Premi Recerca per a
la Pau per a treballs de recerca de Batxillerat, elaborats per estudiants de Batxillerat amb
matrícula en els centres educatius catalans durant el curs 2007/2008. Poden optar al pre-
mi treballs de recerca que abordin alguna qüestió relacionada amb la cultura de pau, és a
dir, els coneixements, valors i habilitats que possibiliten la pau, entesa com l’absència de
violència en totes les seves formes: guerra, injustícia, vulneració de drets humans, aliena-
Les VII Jornades Solidàries de Sitges volen sensibilitzar sobre l’ús dels recursos hídrics
El programa inclourà la projecció del documental “El somni de l’aigua”.
Per Ajuntament de Sitges
Més informació
Les activitats s’iniciaran el proper 11 d’abril amb una exposició de dibuixos realitzats per
alumnes de les escoles de la vila a l’Escorxador i que s’exposaran fins al 20 d’abril, dia
en que es celebrarà un concurs de entre les obres exposades. Dissabte 26 d’abril hi ha
prevista una conferència que versarà sobre la gestió dels recursos hídrics i un passi de
la pel·lícula “El somni de l’aigua”, documental que pretén sensibilitzar a l’opinió pública
sobre la qüestió de l’ús sostenible de l’aigua i que un fa un recorregut per tot el planeta
mostrant les inquietuds i les solucions que proposen les diferents cultures i els diferents
països, a través del testimoni de diferents nens i nenes. En acabar la projecció, està pre-
vist l’inici d’un col·loqui obert al públic.
La 3ª edició del Festival Internacional de Curtmetratges ‘ACTÚA’ d’Intermón Oxfam tindrà
com a tema central el consum responsable.
Per CxPau
Més informació
El certamen, que comptarà amb el patrocini de Canal + i Canon, té l’objectiu de transme-
tre a través del cine, documental o ficció, els problemes que limiten el desenvolupament
dels pobles i que afecten a les seves comunitats.

24. anunci