SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 6
L'Escoltisme a Catalunya (1)
al situar el naixement oficial de l’escoltisme a Catalunya en l’any 1912, durant el qual van
sorgir dues iniciatives amb una història diferent. Es tracta dels Exploradores Barceloneses i
dels Jovestels de Catalunya. Un any abans, però, el 1911, Ramon Soler i Lluch, obrer de La
Seda, havia format el primer grup de minyons, poc temps abans que el capità Rosselló hagués
decidit promoure l’escoltisme a Barcelona.
C
L’escoltisme i el guiatge existeixen gràcies a Sir
robert Baden-owell1
(conegut entre els
escoltes com b-p) i a la seva muller lady olave.
A l’Anglaterra colonial de finals del segle XIX,
el militar Robert Baden-Powell, que havia
arribat al grau de coronel, estava destinat a
l’Àfrica del Sud i va ser enviat el 1899 a
Mafeking2
, una ciutat clau. Esclatada la guerra
dels bòers, en va tenir al seu càrrec la defensa
durant l’anomenat "setge de Mafeking", fet que
li comportà gran popularitat a Anglaterra. En
aquell setge s’havia donat responsabilitats a nois
de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers,
etc.); B-P reflexionà sobre la possible creació
de joves exploradors per la pau que no tan sols
1 22-02 1.857 Londres al 08-01-1.941
Kenya
2 Capital de la província Nord-Oest de
Sud-Àfrica.
actuessin en temps de guerra.Aquesta
experiència, juntament amb la preocupació
per la dificultat de la joventut anglesa per a
adaptar-se a la vida a l’aire lliure i en
condicions desfavorables, fou recollida
a Aids to Scouting (Ajudes a
l’exploració), que Baden-Powell escrigué el
1899, i que anava destinada principalment a
militars adults. Aquest llibre, però, arribà a
les llibreries d’Anglaterra en plena
popularitat del setge, i quan l’any 1901
Baden-Powell torna a Londres, s’adonà que el
seu llibre també havia tingut un gran
acolliment en els cercles de l’ensenyament
juvenil i que, a més, havia desvetllat l’interès
d’un gran nombre de nois i noies d’ambdós
sexes, que l’escrivien per fer-li consultes
sobre l’obra.
Robert Baden-Powell, després de diverses
recomanacions, es planteja d’escriure un
llibre adreçat directament als nois; ho
comença a fer i, com a culminació, el 1907
organitza a l’illa de Brownsea un campament que
li serviria de prova, amb una vintena de nois de
diferents ambients i classes socials. El resultat
final fou la publicació de Scouting for boys
(Escoltisme per a nois) el 1908; al llibre, editat
en forma de fascicles, hi explicava petites
històries i donava consells per a aventurar-se en
el Scouting, és a dir, en l’exploració en el medi
natural, d’acord amb unes normes de
comportament similars a les dels cavallers
medievals, sobre els quals deia: «Els cavallers
eren els escoltes del temps antic i les seves
regles eren molt semblants a la llei escolta que
tenim avui». La gran novetat d’aquesta obra era
presentar el desenvolupament de les activitats
en el medi natural, sobretot en una societat com
l’anglesa, amb un alt grau d’industrialització;
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
1-5
Robert Baden Powel
L'Escoltisme a Catalunya (1)
molt probablement no deuria ser casualitat que
aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on
cinquanta anys abans, el 1857, s’havia creat
l’excursionista Alpíne Club de Londres, el primer
centre d’aquestes característiques.
El llibre de B-P esdevingué la base de
l’escoltisme: molts grups començaren a basar les
seves activitats en les propostes del llibre, i
això suposà l’inici del moviment escolta. La seva
expansió fou impressionant: el 1910, dos anys
després de publicat el llibre, a Anglaterra ja hi
havia 109.000 boy scouts. A partir d’aquí, es va
organitzar l’associació Scout anglesa, la primera
del món. L’escoltisme, a més, es va estendre
ràpidament per diversos països (sobretot de
l’àrea d’influència britànica). El llibre de B-P va
ser traduït a multitud de llengües (hi ha una
edició en català de 1968 –“Escoltisme per a
nois” Ed. Gustavo Gili–). El primer grup creat a
Espanya ho va ser a Vitòria l’estiu de 1912. El
mateix any es varen crear a Barcelona els
“Exploradores Barceloneses”. L’abril de 1913 es
fundà a Menorca un Comitè Local dels
“Exploradores de España”, i el mateix mes es va
constituir a València un Comité Provincial que
promogué la creació de 12 grups escoltes.
El 1910, a instàncies del rei Eduard VII d’
Anglaterra, Robert Baden-Powell abandona la
carrera militar (era tinent general) per dedicar-
se plenament al moviment escolta. Començava
així el que ell anomenaria la seva «segona vida».
B-P, en la formació dels adolescents, tenia com
a objectiu directe inculcar als joves el servei a
Déu i al propi país.
De primer, l’escoltisme s’adreçava als nois de 12
a 14 anys, que eren els que s’anomenaven
pròpiament scouts. El 1916, però, es crea el
moviment dels cup-wolfs (llobatons), per a nens
de 8 a 12 anys, amb una animació basada en El
Llibre de La Jungla de Rudyard Kipling; i el 1918
el dels rovers, per a nois de 15 a 17 anys, amb el
llibre Rovering to succes. També, inicialment,
l’escoltisme era adreçat només als nois (igual
que l’exèrcit), però el 1910 B-P va crear
el guiatge (escoltisme femení) per a les noies
(les girl-guides), el qual va prendre força el
1912, després del seu casament amb Olave Saint
Clair Soames (Lady Olave), ja que la seva dona
se’n va fer càrrec de desenvolupar-lo.
L’any 1912 el capità de cavalleria Pere Rosselló i Aixet, preocupat per l’educació del jovent i
basant-se en escoles privades, va promoure la fundació dels EXPLORADORES BARCELONESES
amb el suport d’alguns mestres i directors d’escola. En el comitè directiu hi figurava gent de l’alta
societat local deslligada del moviment catalanista d’aquella època. Aquesta iniciativa va arrelar al
nostre país pel color militarista i pel lligam que mantenia amb les directrius centralistes.
El 30 de juliol del mateix any, s’havien aprovat els estatuts de l’associació EXPLORADORES DE
ESPAÑA, fundada pel capità Teodoro Iradier. Aquesta associació va constituir el 11 d'agost a
Vitoria (País Basc) la que és considerada com la primera tropa scout d'Espanya.
El 19 de gener de 1913 els Exploradores Barceloneses van fer la presentació de la seva associació
a la gran sala del Palau de Belles Arts, acompanyada d'una desfilada de 500 exploradors per
Barcelona, on va tenir lloc una jura de bandera o el que és el mateix: una promesa escolta. Els
contactes amb la direcció dels Exploradores de España ja van començar en aquell moment, i el
1914 els Exploradores Barceloneses es van convertir en la secció local dels Exploradores de
España. Aquell any a Barcelona ja funcionaven els agrupaments Trabajo, Fivaller, Peninsular,
Covadonga, Minerva, Ibérico, Industria, Barcino, Comercio, Victoria, Siglo, Stadium, Cataluña,
Águila, Hispania i Marco Polo. A més n’hi havia a Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Manresa. El
tarannà era espanyolista i en formaven part 1.064 membres, 48 instructors i un comitè de 12
membres amb 240 socis protectors.
2El 26 de febrer de 1920 els Exploradores Barceloneses van ser absorbits pels Exploradores de
España, els quals van ser reconeguts pel govern com a única associació i van ingressar com a
membres del Moviment Scout Internacional d’aquell moment. Redactaren aleshores un nou
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
2-5
L'Escoltisme a Catalunya (1)
reglament molt més centralitzador i militarista, aspecte que augmentà amb la dictadura de Primo
de Rivera (1923-30).
l 1929, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, Exploradores de España celebrà
una Jamboree a les esplanades de l'estadi amb 2.000 escoltes de 14 països.E
Amb l’adveniment de la República, els Exploradores de España van deixar de dependre de la
presidència del Consell de Ministres i van ser tutelats pel Ministeri d’Instrucció Pública. A partir
d’aquell any mateix es van publicar alguns treballs en català a les revistes de l’associació. La
secció catalana d’els Exploradores de España es van constituir en Federació Catalano-Balear de
l’esmentada associació i van col·locar al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre
barres.
El primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat completament del sentit
nacionalista espanyol, que seguien tant els Exploradores Barceloneses com els Exploradores de
España, va ser degut a l’advocat i publicista Ignasi Ribera i Rovira, el qual va presentar aquesta
idea al novembre de 1912 en una conferència al Centre Autonomista de Dependents de Comerç
(CADCI) en què va exposar el caràcter que ell creia que havia de tenir l’escoltisme català. Els
anomenats JOVESTELS DE CATALUNYA van crear els agrupaments Catalunya i Canigó. La idea
formulada per Ribera i Rovira no va tenir, però, gaire èxit perquè no entroncava amb els corrents
polítics dominants, ni formava part de l’empenta civicocultural de l’excursionisme ni de les noves
experiències pedagògiques.
El 1913 també varen aparèixer els BOY SCOUTS RADICALES de mans d'Antonio Cruz que, segons
l’ideari del Partit Radical de Lerroux, ha d’ésser "una regeneració de la raça sense misses de
campanya". Enfront dels conservadors Exploradores Barceloneses, s’organitza l’agrupament
Progreso al districte 5è de Barcelona. Desapareixeren molt aviat.
En quant a grups femenins, el febrer de 1913 es constitueixen les MUCHACHAS EXPLORADORAS
(Instituto Femenino Exploracionista) amb l’objectiu d’organitzar una "escola per a mares" i el
"servei obligatori de la dona i les noies". L’associació admetia nenes de 8 a 20 anys, no tenia
caràcter polític ni religiós, sinó només educatiu sense tenir en compte la seva posició social. Van
dissoldre's al cap de poc.
L'impuls de Batista i Roca i de mossèn Batlle
Josep Maria Batista i Roca va ser l’home que va representar des d’una altra vessant i al llarg d’una
sèrie d’anys una nova institució de l’escoltisme. Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia) va
sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha
vist actuar. Es documenta amb una gran quantitat de publicacions i l'any 1927 dóna una
conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scout
anglesos i en la qual es declara partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la
joventut.
A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de
Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles
per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils respectives cap a les pràctiques escoltes.
L’ambient hi era molt favorable perquè hi havia un cert neguit per un renaixement català cultural i
cívic; per això s’havien creat aquestes seccions juvenils els anys difícils de la dictadura, de
manera que l’oferiment del mètode escolta per Batista i Roca hi sintonitzava d’allò més bé.
Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que trobà ressò immediatament en molts grups de
joves de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els
grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del
Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya, amb 98
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
3-5
L'Escoltisme a Catalunya (1)
acampats, com a constatació comuna que havia nascut un nou moviment de formació de nois.
Eren la GERMANOR DE MINYONS DE MUNTANYA.
L'organització masculina constava de tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons de
Muntanya (de 11 a 18 anys), i els Guies Excursionistes (més de 18 anys). Aplicaven el mètode
escolta de B-P, però no podien utilitzar la terminologia escolta (Llobatons, Scouts, Ròvers) ni els
signes distintius oficials de l’escoltisme, exclusius d’Exploradores de Espanya. Per diferenciar-se
d'aquests, que anaven grisos, els Minyons de Muntanya van adoptar la camisa verda, amb la creu
de Sant Jordi "damunt del cor".
Respecte a l’escoltisme femení, les Girl Guides s’havien fos poc temps
després de néixer el 1913, però la presència de noies a l’escoltisme va
continuar relacionada tant amb grups de Minyons de Muntanya com
amb grups dels Exploradores.
Sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca es va constituir la
Germanor de Noies Escoltistes. L’any 1931 van néixer l’agrupament
guia Canigó, de Palestra, i el Joan Maragall, del grup Excursionista
Joventut Catalana. L'octubre del mateix any es fundà l’AG Congesta
al col.legi de les germanes carmelites de Gràcia (Barcelona) amb la
germana Mª Teresa Moliné ajudada per Mossèn Batlle (va ser ell qui li
va proposar de formar un agrupament i li va proporcionar llibres de
guiatge en anglès i francès per conèixer l'escoltisme). Poc després la
Germanor de Noies Escoltistes va canviar de nom i va adoptar el de
GERMANOR DE NOIES GUIES, paral·lela a la Germanor de Minyons
de Muntanya.
Les tres associacions que havien nascut sota l'impuls de Batista i Roca
(la Germanor de Noies Guies, la Germanor de Minyons de Muntanya i
la Germanor de Guies Excursionistes) constitueixen el 1933
la Institució Catalana d’Escoltisme, per tal de coordinar les seves
activitats.
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
4-5
L'Escoltisme a Catalunya (1)
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
5-5
L'Escoltisme avui dia, continua
sent un moviment que vigent en
quant a l'esprit de formació
cívica i personal, però, les seves
formes han canviat
substancialment.
L'Escoltisme a Catalunya (1)
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
5-5
L'Escoltisme avui dia, continua
sent un moviment que vigent en
quant a l'esprit de formació
cívica i personal, però, les seves
formes han canviat
substancialment.

Más contenido relacionado

Destacado (19)

Que son los derechos humanos
Que son los derechos humanosQue son los derechos humanos
Que son los derechos humanos
 
Cerebro
CerebroCerebro
Cerebro
 
Billy graham happy birthday
Billy graham happy birthdayBilly graham happy birthday
Billy graham happy birthday
 
Obrigado, senhor!
Obrigado, senhor!Obrigado, senhor!
Obrigado, senhor!
 
3ºano.01.agosto
3ºano.01.agosto3ºano.01.agosto
3ºano.01.agosto
 
SCR
SCRSCR
SCR
 
Minha vida
Minha vidaMinha vida
Minha vida
 
Ativ1 5 mrita
Ativ1 5 mritaAtiv1 5 mrita
Ativ1 5 mrita
 
Sopa de repolho deliciosa
Sopa de repolho deliciosaSopa de repolho deliciosa
Sopa de repolho deliciosa
 
Montaje automatización 10.1
Montaje automatización 10.1Montaje automatización 10.1
Montaje automatización 10.1
 
Creme de abóbora com queijo cottage
Creme de abóbora com queijo cottageCreme de abóbora com queijo cottage
Creme de abóbora com queijo cottage
 
Mapa mudo politico_africa
Mapa mudo politico_africaMapa mudo politico_africa
Mapa mudo politico_africa
 
Certificaion_Xorcom_AgustínGarciaCruz
Certificaion_Xorcom_AgustínGarciaCruzCertificaion_Xorcom_AgustínGarciaCruz
Certificaion_Xorcom_AgustínGarciaCruz
 
Pr a ilhadomedo editora marcador
Pr a ilhadomedo editora marcadorPr a ilhadomedo editora marcador
Pr a ilhadomedo editora marcador
 
Sobre o cruceiro da igrexa do carril
Sobre o cruceiro da igrexa do carrilSobre o cruceiro da igrexa do carril
Sobre o cruceiro da igrexa do carril
 
Erotização: Corpo Infantil
Erotização: Corpo InfantilErotização: Corpo Infantil
Erotização: Corpo Infantil
 
Postres
PostresPostres
Postres
 
As drogas e_a_histaoria_da_humanidade_revista_dialogos
As drogas e_a_histaoria_da_humanidade_revista_dialogosAs drogas e_a_histaoria_da_humanidade_revista_dialogos
As drogas e_a_histaoria_da_humanidade_revista_dialogos
 
Julho 2011
Julho 2011Julho 2011
Julho 2011
 

Similar a L'escoltisme a catalunya

Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdfPreguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdfSelepedia.com .
 
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert mery11040998
 
Història de catalunya: Antoni López i López
Història de catalunya: Antoni López i LópezHistòria de catalunya: Antoni López i López
Història de catalunya: Antoni López i Lópezmsunyer
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturioleugenidors
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturioleugenidors
 
Diptic biografies1
Diptic biografies1Diptic biografies1
Diptic biografies1eisandac
 
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...BibliotecaSantPauSantaCreu
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)ctorrijo
 
Colon l'aventuré
Colon l'aventuréColon l'aventuré
Colon l'aventuréjclua1234
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença irenitaa13tl
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimenslcarmona59
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Balearik 1315
 

Similar a L'escoltisme a catalunya (20)

Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdfPreguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf
 
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert
 
Joan
JoanJoan
Joan
 
Història de catalunya: Antoni López i López
Història de catalunya: Antoni López i LópezHistòria de catalunya: Antoni López i López
Història de catalunya: Antoni López i López
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturiol
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturiol
 
Francesc cambó
Francesc cambóFrancesc cambó
Francesc cambó
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
Els orígens del catalanisme
Els orígens del catalanismeEls orígens del catalanisme
Els orígens del catalanisme
 
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adellAra llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
 
Diptic biografies1
Diptic biografies1Diptic biografies1
Diptic biografies1
 
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...
La biblioteca pública sota el franquisme: els inicis de la Biblioteca Sant Pa...
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)
 
Francesc Cambó
Francesc Cambó Francesc Cambó
Francesc Cambó
 
Colon l'aventuré
Colon l'aventuréColon l'aventuré
Colon l'aventuré
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
 
L'aventura d'ultramar
L'aventura d'ultramarL'aventura d'ultramar
L'aventura d'ultramar
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimens
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014
 

Último

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Último (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

L'escoltisme a catalunya

  • 1. L'Escoltisme a Catalunya (1) al situar el naixement oficial de l’escoltisme a Catalunya en l’any 1912, durant el qual van sorgir dues iniciatives amb una història diferent. Es tracta dels Exploradores Barceloneses i dels Jovestels de Catalunya. Un any abans, però, el 1911, Ramon Soler i Lluch, obrer de La Seda, havia format el primer grup de minyons, poc temps abans que el capità Rosselló hagués decidit promoure l’escoltisme a Barcelona. C L’escoltisme i el guiatge existeixen gràcies a Sir robert Baden-owell1 (conegut entre els escoltes com b-p) i a la seva muller lady olave. A l’Anglaterra colonial de finals del segle XIX, el militar Robert Baden-Powell, que havia arribat al grau de coronel, estava destinat a l’Àfrica del Sud i va ser enviat el 1899 a Mafeking2 , una ciutat clau. Esclatada la guerra dels bòers, en va tenir al seu càrrec la defensa durant l’anomenat "setge de Mafeking", fet que li comportà gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s’havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); B-P reflexionà sobre la possible creació de joves exploradors per la pau que no tan sols 1 22-02 1.857 Londres al 08-01-1.941 Kenya 2 Capital de la província Nord-Oest de Sud-Àfrica. actuessin en temps de guerra.Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut anglesa per a adaptar-se a la vida a l’aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l’exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899, i que anava destinada principalment a militars adults. Aquest llibre, però, arribà a les llibreries d’Anglaterra en plena popularitat del setge, i quan l’any 1901 Baden-Powell torna a Londres, s’adonà que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l’ensenyament juvenil i que, a més, havia desvetllat l’interès d’un gran nombre de nois i noies d’ambdós sexes, que l’escrivien per fer-li consultes sobre l’obra. Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es planteja d’escriure un llibre adreçat directament als nois; ho comença a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l’illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicació de Scouting for boys (Escoltisme per a nois) el 1908; al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites històries i donava consells per a aventurar-se en el Scouting, és a dir, en l’exploració en el medi natural, d’acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: «Els cavallers eren els escoltes del temps antic i les seves regles eren molt semblants a la llei escolta que tenim avui». La gran novetat d’aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l’anglesa, amb un alt grau d’industrialització; Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3 1-5 Robert Baden Powel
  • 2. L'Escoltisme a Catalunya (1) molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s’havia creat l’excursionista Alpíne Club de Londres, el primer centre d’aquestes característiques. El llibre de B-P esdevingué la base de l’escoltisme: molts grups començaren a basar les seves activitats en les propostes del llibre, i això suposà l’inici del moviment escolta. La seva expansió fou impressionant: el 1910, dos anys després de publicat el llibre, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts. A partir d’aquí, es va organitzar l’associació Scout anglesa, la primera del món. L’escoltisme, a més, es va estendre ràpidament per diversos països (sobretot de l’àrea d’influència britànica). El llibre de B-P va ser traduït a multitud de llengües (hi ha una edició en català de 1968 –“Escoltisme per a nois” Ed. Gustavo Gili–). El primer grup creat a Espanya ho va ser a Vitòria l’estiu de 1912. El mateix any es varen crear a Barcelona els “Exploradores Barceloneses”. L’abril de 1913 es fundà a Menorca un Comitè Local dels “Exploradores de España”, i el mateix mes es va constituir a València un Comité Provincial que promogué la creació de 12 grups escoltes. El 1910, a instàncies del rei Eduard VII d’ Anglaterra, Robert Baden-Powell abandona la carrera militar (era tinent general) per dedicar- se plenament al moviment escolta. Començava així el que ell anomenaria la seva «segona vida». B-P, en la formació dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Déu i al propi país. De primer, l’escoltisme s’adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s’anomenaven pròpiament scouts. El 1916, però, es crea el moviment dels cup-wolfs (llobatons), per a nens de 8 a 12 anys, amb una animació basada en El Llibre de La Jungla de Rudyard Kipling; i el 1918 el dels rovers, per a nois de 15 a 17 anys, amb el llibre Rovering to succes. També, inicialment, l’escoltisme era adreçat només als nois (igual que l’exèrcit), però el 1910 B-P va crear el guiatge (escoltisme femení) per a les noies (les girl-guides), el qual va prendre força el 1912, després del seu casament amb Olave Saint Clair Soames (Lady Olave), ja que la seva dona se’n va fer càrrec de desenvolupar-lo. L’any 1912 el capità de cavalleria Pere Rosselló i Aixet, preocupat per l’educació del jovent i basant-se en escoles privades, va promoure la fundació dels EXPLORADORES BARCELONESES amb el suport d’alguns mestres i directors d’escola. En el comitè directiu hi figurava gent de l’alta societat local deslligada del moviment catalanista d’aquella època. Aquesta iniciativa va arrelar al nostre país pel color militarista i pel lligam que mantenia amb les directrius centralistes. El 30 de juliol del mateix any, s’havien aprovat els estatuts de l’associació EXPLORADORES DE ESPAÑA, fundada pel capità Teodoro Iradier. Aquesta associació va constituir el 11 d'agost a Vitoria (País Basc) la que és considerada com la primera tropa scout d'Espanya. El 19 de gener de 1913 els Exploradores Barceloneses van fer la presentació de la seva associació a la gran sala del Palau de Belles Arts, acompanyada d'una desfilada de 500 exploradors per Barcelona, on va tenir lloc una jura de bandera o el que és el mateix: una promesa escolta. Els contactes amb la direcció dels Exploradores de España ja van començar en aquell moment, i el 1914 els Exploradores Barceloneses es van convertir en la secció local dels Exploradores de España. Aquell any a Barcelona ja funcionaven els agrupaments Trabajo, Fivaller, Peninsular, Covadonga, Minerva, Ibérico, Industria, Barcino, Comercio, Victoria, Siglo, Stadium, Cataluña, Águila, Hispania i Marco Polo. A més n’hi havia a Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Manresa. El tarannà era espanyolista i en formaven part 1.064 membres, 48 instructors i un comitè de 12 membres amb 240 socis protectors. 2El 26 de febrer de 1920 els Exploradores Barceloneses van ser absorbits pels Exploradores de España, els quals van ser reconeguts pel govern com a única associació i van ingressar com a membres del Moviment Scout Internacional d’aquell moment. Redactaren aleshores un nou Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3 2-5
  • 3. L'Escoltisme a Catalunya (1) reglament molt més centralitzador i militarista, aspecte que augmentà amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-30). l 1929, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, Exploradores de España celebrà una Jamboree a les esplanades de l'estadi amb 2.000 escoltes de 14 països.E Amb l’adveniment de la República, els Exploradores de España van deixar de dependre de la presidència del Consell de Ministres i van ser tutelats pel Ministeri d’Instrucció Pública. A partir d’aquell any mateix es van publicar alguns treballs en català a les revistes de l’associació. La secció catalana d’els Exploradores de España es van constituir en Federació Catalano-Balear de l’esmentada associació i van col·locar al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre barres. El primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat completament del sentit nacionalista espanyol, que seguien tant els Exploradores Barceloneses com els Exploradores de España, va ser degut a l’advocat i publicista Ignasi Ribera i Rovira, el qual va presentar aquesta idea al novembre de 1912 en una conferència al Centre Autonomista de Dependents de Comerç (CADCI) en què va exposar el caràcter que ell creia que havia de tenir l’escoltisme català. Els anomenats JOVESTELS DE CATALUNYA van crear els agrupaments Catalunya i Canigó. La idea formulada per Ribera i Rovira no va tenir, però, gaire èxit perquè no entroncava amb els corrents polítics dominants, ni formava part de l’empenta civicocultural de l’excursionisme ni de les noves experiències pedagògiques. El 1913 també varen aparèixer els BOY SCOUTS RADICALES de mans d'Antonio Cruz que, segons l’ideari del Partit Radical de Lerroux, ha d’ésser "una regeneració de la raça sense misses de campanya". Enfront dels conservadors Exploradores Barceloneses, s’organitza l’agrupament Progreso al districte 5è de Barcelona. Desapareixeren molt aviat. En quant a grups femenins, el febrer de 1913 es constitueixen les MUCHACHAS EXPLORADORAS (Instituto Femenino Exploracionista) amb l’objectiu d’organitzar una "escola per a mares" i el "servei obligatori de la dona i les noies". L’associació admetia nenes de 8 a 20 anys, no tenia caràcter polític ni religiós, sinó només educatiu sense tenir en compte la seva posició social. Van dissoldre's al cap de poc. L'impuls de Batista i Roca i de mossèn Batlle Josep Maria Batista i Roca va ser l’home que va representar des d’una altra vessant i al llarg d’una sèrie d’anys una nova institució de l’escoltisme. Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia) va sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha vist actuar. Es documenta amb una gran quantitat de publicacions i l'any 1927 dóna una conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scout anglesos i en la qual es declara partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la joventut. A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils respectives cap a les pràctiques escoltes. L’ambient hi era molt favorable perquè hi havia un cert neguit per un renaixement català cultural i cívic; per això s’havien creat aquestes seccions juvenils els anys difícils de la dictadura, de manera que l’oferiment del mètode escolta per Batista i Roca hi sintonitzava d’allò més bé. Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que trobà ressò immediatament en molts grups de joves de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya, amb 98 Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3 3-5
  • 4. L'Escoltisme a Catalunya (1) acampats, com a constatació comuna que havia nascut un nou moviment de formació de nois. Eren la GERMANOR DE MINYONS DE MUNTANYA. L'organització masculina constava de tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons de Muntanya (de 11 a 18 anys), i els Guies Excursionistes (més de 18 anys). Aplicaven el mètode escolta de B-P, però no podien utilitzar la terminologia escolta (Llobatons, Scouts, Ròvers) ni els signes distintius oficials de l’escoltisme, exclusius d’Exploradores de Espanya. Per diferenciar-se d'aquests, que anaven grisos, els Minyons de Muntanya van adoptar la camisa verda, amb la creu de Sant Jordi "damunt del cor". Respecte a l’escoltisme femení, les Girl Guides s’havien fos poc temps després de néixer el 1913, però la presència de noies a l’escoltisme va continuar relacionada tant amb grups de Minyons de Muntanya com amb grups dels Exploradores. Sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca es va constituir la Germanor de Noies Escoltistes. L’any 1931 van néixer l’agrupament guia Canigó, de Palestra, i el Joan Maragall, del grup Excursionista Joventut Catalana. L'octubre del mateix any es fundà l’AG Congesta al col.legi de les germanes carmelites de Gràcia (Barcelona) amb la germana Mª Teresa Moliné ajudada per Mossèn Batlle (va ser ell qui li va proposar de formar un agrupament i li va proporcionar llibres de guiatge en anglès i francès per conèixer l'escoltisme). Poc després la Germanor de Noies Escoltistes va canviar de nom i va adoptar el de GERMANOR DE NOIES GUIES, paral·lela a la Germanor de Minyons de Muntanya. Les tres associacions que havien nascut sota l'impuls de Batista i Roca (la Germanor de Noies Guies, la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Guies Excursionistes) constitueixen el 1933 la Institució Catalana d’Escoltisme, per tal de coordinar les seves activitats. Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3 4-5
  • 5. L'Escoltisme a Catalunya (1) Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3 5-5 L'Escoltisme avui dia, continua sent un moviment que vigent en quant a l'esprit de formació cívica i personal, però, les seves formes han canviat substancialment.
  • 6. L'Escoltisme a Catalunya (1) Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3 5-5 L'Escoltisme avui dia, continua sent un moviment que vigent en quant a l'esprit de formació cívica i personal, però, les seves formes han canviat substancialment.