L'escoltisme a catalunya

L'Escoltisme a Catalunya (1)
al situar el naixement oficial de l’escoltisme a Catalunya en l’any 1912, durant el qual van
sorgir dues iniciatives amb una història diferent. Es tracta dels Exploradores Barceloneses i
dels Jovestels de Catalunya. Un any abans, però, el 1911, Ramon Soler i Lluch, obrer de La
Seda, havia format el primer grup de minyons, poc temps abans que el capità Rosselló hagués
decidit promoure l’escoltisme a Barcelona.
C
L’escoltisme i el guiatge existeixen gràcies a Sir
robert Baden-owell1
(conegut entre els
escoltes com b-p) i a la seva muller lady olave.
A l’Anglaterra colonial de finals del segle XIX,
el militar Robert Baden-Powell, que havia
arribat al grau de coronel, estava destinat a
l’Àfrica del Sud i va ser enviat el 1899 a
Mafeking2
, una ciutat clau. Esclatada la guerra
dels bòers, en va tenir al seu càrrec la defensa
durant l’anomenat "setge de Mafeking", fet que
li comportà gran popularitat a Anglaterra. En
aquell setge s’havia donat responsabilitats a nois
de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers,
etc.); B-P reflexionà sobre la possible creació
de joves exploradors per la pau que no tan sols
1 22-02 1.857 Londres al 08-01-1.941
Kenya
2 Capital de la província Nord-Oest de
Sud-Àfrica.
actuessin en temps de guerra.Aquesta
experiència, juntament amb la preocupació
per la dificultat de la joventut anglesa per a
adaptar-se a la vida a l’aire lliure i en
condicions desfavorables, fou recollida
a Aids to Scouting (Ajudes a
l’exploració), que Baden-Powell escrigué el
1899, i que anava destinada principalment a
militars adults. Aquest llibre, però, arribà a
les llibreries d’Anglaterra en plena
popularitat del setge, i quan l’any 1901
Baden-Powell torna a Londres, s’adonà que el
seu llibre també havia tingut un gran
acolliment en els cercles de l’ensenyament
juvenil i que, a més, havia desvetllat l’interès
d’un gran nombre de nois i noies d’ambdós
sexes, que l’escrivien per fer-li consultes
sobre l’obra.
Robert Baden-Powell, després de diverses
recomanacions, es planteja d’escriure un
llibre adreçat directament als nois; ho
comença a fer i, com a culminació, el 1907
organitza a l’illa de Brownsea un campament que
li serviria de prova, amb una vintena de nois de
diferents ambients i classes socials. El resultat
final fou la publicació de Scouting for boys
(Escoltisme per a nois) el 1908; al llibre, editat
en forma de fascicles, hi explicava petites
històries i donava consells per a aventurar-se en
el Scouting, és a dir, en l’exploració en el medi
natural, d’acord amb unes normes de
comportament similars a les dels cavallers
medievals, sobre els quals deia: «Els cavallers
eren els escoltes del temps antic i les seves
regles eren molt semblants a la llei escolta que
tenim avui». La gran novetat d’aquesta obra era
presentar el desenvolupament de les activitats
en el medi natural, sobretot en una societat com
l’anglesa, amb un alt grau d’industrialització;
Escola Anna Murià Salvador Franco (Salva) Compètic 3
1-5
Robert Baden Powel

molt probablement no deuria ser casualitat que
aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on
cinquanta anys abans, el 1857, s’havia creat
l’excursionista Alpíne Club de Londres, el primer
centre d’aquestes característiques.
El llibre de B-P esdevingué la base de
l’escoltisme: molts grups començaren a basar les
seves activitats en les propostes del llibre, i
això suposà l’inici del moviment escolta. La seva
expansió fou impressionant: el 1910, dos anys
després de publicat el llibre, a Anglaterra ja hi
havia 109.000 boy scouts. A partir d’aquí, es va
organitzar l’associació Scout anglesa, la primera
del món. L’escoltisme, a més, es va estendre
ràpidament per diversos països (sobretot de
l’àrea d’influència britànica). El llibre de B-P va
ser traduït a multitud de llengües (hi ha una
edició en català de 1968 –“Escoltisme per a
nois” Ed. Gustavo Gili–). El primer grup creat a
Espanya ho va ser a Vitòria l’estiu de 1912. El
mateix any es varen crear a Barcelona els
“Exploradores Barceloneses”. L’abril de 1913 es
fundà a Menorca un Comitè Local dels
“Exploradores de España”, i el mateix mes es va
constituir a València un Comité Provincial que
promogué la creació de 12 grups escoltes.
El 1910, a instàncies del rei Eduard VII d’
Anglaterra, Robert Baden-Powell abandona la
carrera militar (era tinent general) per dedicar-
se plenament al moviment escolta. Començava
així el que ell anomenaria la seva «segona vida».
B-P, en la formació dels adolescents, tenia com
a objectiu directe inculcar als joves el servei a
Déu i al propi país.
De primer, l’escoltisme s’adreçava als nois de 12
a 14 anys, que eren els que s’anomenaven
pròpiament scouts. El 1916, però, es crea el
moviment dels cup-wolfs (llobatons), per a nens
de 8 a 12 anys, amb una animació basada en El
Llibre de La Jungla de Rudyard Kipling; i el 1918
el dels rovers, per a nois de 15 a 17 anys, amb el
llibre Rovering to succes. També, inicialment,
l’escoltisme era adreçat només als nois (igual
que l’exèrcit), però el 1910 B-P va crear
el guiatge (escoltisme femení) per a les noies
(les girl-guides), el qual va prendre força el
1912, després del seu casament amb Olave Saint
Clair Soames (Lady Olave), ja que la seva dona
se’n va fer càrrec de desenvolupar-lo.
L’any 1912 el capità de cavalleria Pere Rosselló i Aixet, preocupat per l’educació del jovent i
basant-se en escoles privades, va promoure la fundació dels EXPLORADORES BARCELONESES
amb el suport d’alguns mestres i directors d’escola. En el comitè directiu hi figurava gent de l’alta
societat local deslligada del moviment catalanista d’aquella època. Aquesta iniciativa va arrelar al
nostre país pel color militarista i pel lligam que mantenia amb les directrius centralistes.
El 30 de juliol del mateix any, s’havien aprovat els estatuts de l’associació EXPLORADORES DE
ESPAÑA, fundada pel capità Teodoro Iradier. Aquesta associació va constituir el 11 d'agost a
Vitoria (País Basc) la que és considerada com la primera tropa scout d'Espanya.
El 19 de gener de 1913 els Exploradores Barceloneses van fer la presentació de la seva associació
a la gran sala del Palau de Belles Arts, acompanyada d'una desfilada de 500 exploradors per
Barcelona, on va tenir lloc una jura de bandera o el que és el mateix: una promesa escolta. Els
contactes amb la direcció dels Exploradores de España ja van començar en aquell moment, i el
1914 els Exploradores Barceloneses es van convertir en la secció local dels Exploradores de
España. Aquell any a Barcelona ja funcionaven els agrupaments Trabajo, Fivaller, Peninsular,
Covadonga, Minerva, Ibérico, Industria, Barcino, Comercio, Victoria, Siglo, Stadium, Cataluña,
Águila, Hispania i Marco Polo. A més n’hi havia a Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Manresa. El
tarannà era espanyolista i en formaven part 1.064 membres, 48 instructors i un comitè de 12
membres amb 240 socis protectors.
2El 26 de febrer de 1920 els Exploradores Barceloneses van ser absorbits pels Exploradores de
España, els quals van ser reconeguts pel govern com a única associació i van ingressar com a
membres del Moviment Scout Internacional d’aquell moment. Redactaren aleshores un nou
2-5

reglament molt més centralitzador i militarista, aspecte que augmentà amb la dictadura de Primo
de Rivera (1923-30).
l 1929, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, Exploradores de España celebrà
una Jamboree a les esplanades de l'estadi amb 2.000 escoltes de 14 països.E
Amb l’adveniment de la República, els Exploradores de España van deixar de dependre de la
presidència del Consell de Ministres i van ser tutelats pel Ministeri d’Instrucció Pública. A partir
d’aquell any mateix es van publicar alguns treballs en català a les revistes de l’associació. La
secció catalana d’els Exploradores de España es van constituir en Federació Catalano-Balear de
l’esmentada associació i van col·locar al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre
barres.
El primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat completament del sentit
nacionalista espanyol, que seguien tant els Exploradores Barceloneses com els Exploradores de
España, va ser degut a l’advocat i publicista Ignasi Ribera i Rovira, el qual va presentar aquesta
idea al novembre de 1912 en una conferència al Centre Autonomista de Dependents de Comerç
(CADCI) en què va exposar el caràcter que ell creia que havia de tenir l’escoltisme català. Els
anomenats JOVESTELS DE CATALUNYA van crear els agrupaments Catalunya i Canigó. La idea
formulada per Ribera i Rovira no va tenir, però, gaire èxit perquè no entroncava amb els corrents
polítics dominants, ni formava part de l’empenta civicocultural de l’excursionisme ni de les noves
experiències pedagògiques.
El 1913 també varen aparèixer els BOY SCOUTS RADICALES de mans d'Antonio Cruz que, segons
l’ideari del Partit Radical de Lerroux, ha d’ésser "una regeneració de la raça sense misses de
campanya". Enfront dels conservadors Exploradores Barceloneses, s’organitza l’agrupament
Progreso al districte 5è de Barcelona. Desapareixeren molt aviat.
En quant a grups femenins, el febrer de 1913 es constitueixen les MUCHACHAS EXPLORADORAS
(Instituto Femenino Exploracionista) amb l’objectiu d’organitzar una "escola per a mares" i el
"servei obligatori de la dona i les noies". L’associació admetia nenes de 8 a 20 anys, no tenia
caràcter polític ni religiós, sinó només educatiu sense tenir en compte la seva posició social. Van
dissoldre's al cap de poc.
L'impuls de Batista i Roca i de mossèn Batlle
Josep Maria Batista i Roca va ser l’home que va representar des d’una altra vessant i al llarg d’una
sèrie d’anys una nova institució de l’escoltisme. Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia) va
sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha
vist actuar. Es documenta amb una gran quantitat de publicacions i l'any 1927 dóna una
conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scout
anglesos i en la qual es declara partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la
joventut.
A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de
Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles
per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils respectives cap a les pràctiques escoltes.
L’ambient hi era molt favorable perquè hi havia un cert neguit per un renaixement català cultural i
cívic; per això s’havien creat aquestes seccions juvenils els anys difícils de la dictadura, de
manera que l’oferiment del mètode escolta per Batista i Roca hi sintonitzava d’allò més bé.
Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que trobà ressò immediatament en molts grups de
joves de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els
grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del
Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya, amb 98
3-5

acampats, com a constatació comuna que havia nascut un nou moviment de formació de nois.
Eren la GERMANOR DE MINYONS DE MUNTANYA.
L'organització masculina constava de tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons de
Muntanya (de 11 a 18 anys), i els Guies Excursionistes (més de 18 anys). Aplicaven el mètode
escolta de B-P, però no podien utilitzar la terminologia escolta (Llobatons, Scouts, Ròvers) ni els
signes distintius oficials de l’escoltisme, exclusius d’Exploradores de Espanya. Per diferenciar-se
d'aquests, que anaven grisos, els Minyons de Muntanya van adoptar la camisa verda, amb la creu
de Sant Jordi "damunt del cor".
Respecte a l’escoltisme femení, les Girl Guides s’havien fos poc temps
després de néixer el 1913, però la presència de noies a l’escoltisme va
continuar relacionada tant amb grups de Minyons de Muntanya com
amb grups dels Exploradores.
Sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca es va constituir la
Germanor de Noies Escoltistes. L’any 1931 van néixer l’agrupament
guia Canigó, de Palestra, i el Joan Maragall, del grup Excursionista
Joventut Catalana. L'octubre del mateix any es fundà l’AG Congesta
al col.legi de les germanes carmelites de Gràcia (Barcelona) amb la
germana Mª Teresa Moliné ajudada per Mossèn Batlle (va ser ell qui li
va proposar de formar un agrupament i li va proporcionar llibres de
guiatge en anglès i francès per conèixer l'escoltisme). Poc després la
Germanor de Noies Escoltistes va canviar de nom i va adoptar el de
GERMANOR DE NOIES GUIES, paral·lela a la Germanor de Minyons
de Muntanya.
Les tres associacions que havien nascut sota l'impuls de Batista i Roca
(la Germanor de Noies Guies, la Germanor de Minyons de Muntanya i
la Germanor de Guies Excursionistes) constitueixen el 1933
la Institució Catalana d’Escoltisme, per tal de coordinar les seves
activitats.
4-5

5-5
L'Escoltisme avui dia, continua
sent un moviment que vigent en
quant a l'esprit de formació
cívica i personal, però, les seves
formes han canviat
substancialment.

L'escoltisme a catalunya

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (19)

Similar a L'escoltisme a catalunya

Similar a L'escoltisme a catalunya (20)

Último

Último (7)

L'escoltisme a catalunya