2. 1.- EL FINAL DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
- Política exterior: Guerra contra Frància (1793-95) i
posterior aliança amb la mateixa i guerra contra Gran Bretanya
(derrota Trafalgar 1805 i pèrdua control colònies americanes).
3. En 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napoleó el tractat de Fontainebleau:
els exèrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal.
4. - Crisi monarquia: Motí d’Aranjuez (març de
1808): que força la sortida de Godoy del
govern i l’abdicació de Carles IV en el seu fill
Ferran (Ferran VII)
5. 2 .-LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814)
Abdicacions de Baiona
6.
7.
8.
9.
10. LABOR LEGISLATIVA DE LES CORTS DE CÀDIZ: Constitució 1812, supressió
feudalisme, inquisició, tortura.
19. 4.- REGNAT ISABEL II (1833-1868)
regències Mª Cristina (1833-40 i Espartero (1840-43)
CARACTERÍSTIQUES RÈGIMEN LIBERAL ESPANYOL
-
-Liberalisme polític; constitucions, divisió de poder, sufragi censatari, drets, codi penal,
instrucció pública nacional…
- Liberalisme econòmic; desamortitzacions, eliminació gremis, capitalisme…
20. - Inestabilitat ; intromissió de la Corona a favor moderats.
Ingerència política de l’exèrcit. “Espadones”, pronunciaments.
Falsejament electoral. Diverses constitucions (1837,1845 i 1856)
22. - Política exterior colonialista; intervenció en Mèxic i Conxinxina.
Primera Guerra del Marroc (1859-60)
23. SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
Causes Revolució 1868
- Crisi econòmica.
- Descrèdit de la
monarquia; suport
constant als moderats i
impopularitat reina
- Creixement demòcrates i
republicans.
Pacte d’Ostende (1866)
Preu mitjà del blat
24.
25. MONARQUIA DEMOCRÀTICA. AMADEU I de Savoia.
- Constitució democràtica de 1869; sufragi universal masculí,
amb molts de drets (associació, manifestació…)
- Inestabilitat; assassinat Prim, insurrecció carlina,
republicana i cubana. Renúncia Amadeu 1873
26.
27. PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)
-Augmenta inestabilitat, divisió republicans entre
federals (revolta cantonal) i centralistes-
-Cop d’estat de Pavía 1874. República autoritària
La revolució francesa va provocar la crisi de la monarquia de Carles IV, primer enemic i després aliat dels francesos.
Napoleó va proclamar rei d’Espanya al seu germà José I al 1808.
El 2 de maig de 1808 es va iniciar la rebel·lió popular a Madrid contra els francesos.
A la guerra del francès (1808 -1814) els espanyols es van organitzar en guerrilles i van comptar amb l’ajuda dels anglesos.
Durant la guerra a Cadis es van reunir unes Corts liberals que van redactar la primera constitució espanyola a 1812; sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets... També es van abolir els gremis, el feudalisme i la Inquisició.
Ferran VII va restaurar l’ absolutisme al 1814. Els liberals van organitzar nombrosos pronunciaments per recuperar el règim liberal.
El retorn de l’absolutisme (1823-33) es va enfrontar a una difícil situació econòmica.
També havia un conflicte dinàstic, Ferran VII només tenia una filla; Isabel que no podia regnar per la llei Sàlica, però el rei la va abolir. Els absolutistes defensaven que el rei havia de ser Carles, el germà de Ferran VII.
A la mort de Ferran VII es va iniciar una guerra civil (1833-1840) entre els absolutistes (carlistes) i isabelins (liberals)
El Conveni de Bergara posa fi a la guerra amb el triomf dels liberals però el carlisme no va desaparèixer.
13-01-11
Los moderados son centralistas, el gobierno no deja capacidad de decisión a Ayuntamientos y Diputaciones. Limitan la posibilidad de ser concejal o diputado provincial a los máximos contribuyentes, los alcaldes y presidentes de las diputaciones son designados por el rey y reducción de las funciones de Ayuntamiento y Diputación a favor de las del Alcalde y Gobernador civil. Los progresistas denuncian el centralismo, su alternativa son los Ayuntamientos y Diputaciones totalmente electivos. Y el orden público durante el gobierno de los moderados es crear una institución de carácter permanente y vinculado al ejército, la Guardia Civil en 1844. De la defensa del orden y de la libertad por los propios ciudadanos se pasa a un cuerpo cerrado y controlado por el gobierno, que permite le represión de las libertades ciudadanas y los progresistas confían en el mantenimiento del orden a los alcaldes y a la Milicia Nacional.
Els liberals estaven dividits en:
Moderats: sufragi censatari molt restrictiu, drets més limitats (sense llibertat de culte), més pes del rei i centralistes.
Progressistes: sufragi censatari més ampli. Més drets (llibertat de culte, reunió, associació, impremta), més autonomia poders locals.
A 1866 hi va haver una crisi econòmica greu i els opositors al govern es van unir al pacte d’Ostende i van realitzar un pronunciament que va triomfar, dirigit pels militars Prim (progressistes) i Serrano (unionistes)
4b 19-02-11 Isabel II va partir cap a l’exili i el nou govern va fer una nova Constitució (1869) i reformes de caràcter democràtic; sufragi universal masculí, drets d'impremta, reunió, associació, llibertat de culte...
En 1874 el pronunciament del general Martínez Campos va proclamar a Alfonso XII rei.
Dos partits els conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta es tornen al poder.