Unitat 2 liberalisme i nacionalisme

1. UNITAT 2. LIBERALISME I
NACIONALISME.

2. 1. INICIS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1792).
A.- CAUSES
- Crisi econòmica; crisi subsistència poble i crisi financera estat (ajuda a E.U.A, Cort..)
- Descontent burgesia; marginació política i manteniment privilegiats (sistema impositiu
injust.)

3. B.- INICI REVOLUCIÓ.
- Convocatòria Estats Generals per fer pagar privilegiats; negativa .
- Els representants 3r Estat es varen erigir en Assemblea
Nacional Constituent.

4. - Presa de la Bastilla, revolta antisenyorial

5. C -LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
I.- Monarquia constitucional (1789-1792). Abolició feudalisme,
declaració dels Drets de l’home i del ciutadà , Constitució fonamentada en les idees de
la il·lustració, amb dret de veto del rei i sufragi censatari. Guàrdia Nacional,
desamortització i separació Església i Estat.

6. Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en
drets; les distincions socials només poden estar
fundades en la utilitat comuna.
Article 2. La finalitat de tota associació política és la
conservació
dels drets naturals i imprescriptibles de l’home.
Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat
i la resistència a l’opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix
essencialment en la nació: cap cos, cap individu, no
pot exercir cap menad’autoritat que no emani d’ella
expressament.
Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el
que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici
dels drets naturalsde cada home no té cap més límit
que aquells que assegurenals altres membres de la
societat gaudir d’aquests mateixos drets;
aquests límits només poden ser determinats per la
llei.
Article 6. La llei és la expressió de la voluntat
general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar
personalment, o per mitjà dels seus representants, en
la seva formació.La llei ha de ser idèntica per a
tothom (…)

7. Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni
detingut sinó en els casos determinats per la llei i
segons les formes prescrites per ella (...)
Article 10. Ningú no pot ser inquietat per les seves
opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva
manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.
Article 11. La lliure comunicació de pensaments i
d’opinions és un dels drets més precioses de l’home.
Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir
lliurement (...)
Article 13. Per al manteniment de la força pública i per
a les despeses de l’administració, és indispensable una
contribució comuna. Aquesta contribució ha d’estar
equitativament repartida entre tots els ciutadans, en
funció de les seves possibilitats.
Article 16. Tota societat en què la garantia de drets no
estigui assegurada, ni la separació dels poders
determinada, no té Constitució.
Article 17. Sent les propietats un dret inviolable i
sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat
pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment,
i sota la condició d’una justa i prèvia indemnització.

8. II. República democràtica (1792-94). Traició del rei. Sufragi universal masculí,
exèrcit nacional, descristianització i lleis socials (control preus i salaris, venda terres
Clero, instrucció obligatòria…)

9. Girondins: republicans moderats de la
burgesia liberal
Jacobins: republicans radicals populars
(Danton, Robespierre, Marat)
Els problemes
de la Convenció
Guerra
exterior
Perill de
contrarevolució
Revolta
popular
La Convenció derivarà en una dictadura
dels diferents governs.

10. III. LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)
Torna el liberalisme censatari.

11. LES DONES I LA REVOLUCIÓ.
Madame Roland

12. Declaració dels Drets de la Dona i de la
Ciutadana, 1791
Preàmbul. Les mares, les filles, les germanes,
representants de la nació, demanen constituir-se en
Assemblea Nacional. Consideren que la ignorància, l'oblit
i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques
causes dels desastres públics i de la corrupció dels
governs, i han decidit exposar en una declaració solemne
els drets naturals, inalienables i sagrats de les dones. (…)
Article 1. La dona neix lliure i igual que l'home en drets.
Les distincions socials no poden estar fonamentades
sobre el bé comú. (…)
Article 6. (…) La llei és l'expressió de la voluntat general i
tots els ciutadans i ciutadanes han de participar
personalment, o a través dels seus representants, en la
seva elaboració. Totes les ciutadanes i tots els ciutadans
han de ser igualment admissibles en totes les dignitats,
llocs i ocupacions públics, segons les seves capacitats i
sense més distincions que el seu talent i la seva virtut.
(…)
Article 10. Ningú no s'ha d'inquietar per les opinions de
les dones: si la dona té el dret de pujar al cadafal, també
ha de tenir el dret de pujar a la tribuna, perquè les seves
manifestacions no pertorben l'ordre públic establert per la
llei.

13. Les dones han d'exercir els drets polítics i
immiscir-se en els afers del govern? (…
No, perquè haurien de sacrificar qüestions més
importants a les quals han estat cridades per la
naturalesa. Les funcions privades a les quals estan
destinades les dones per naturalesa ajuden a
sostenir l'ordre social. I per a l'ordre social cal que
cada sexe s'ocupi d'allò que li està encomanat per
naturalesa.
Quin és el caràcter propi de la dona? Els costums i
la naturalesa li han assenyalat les seves funcions:
educar els fills, preparar l'esperit i el cor dels seus
fills per a les tasques públiques, elevar les seves
ànimes. (…) Després de tenir cura de les tasques
de la llar, la dona ha estat destinada a fer estimar la
virtut entre els seus. Així és com elles serveixen la
pàtria. (…)
En general, les dones són poc capaces per a les
idees elevades i les meditacions serioses. (…)
Discurs del diputat André Amar, octubre del
1793.
André Amar
Nicolás de Condorcet.

15. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799 – 1815)

18. - LA RESTAURACIÓ.
LE GÂTEAU DES ROIS, Juny
1815

19. LIBERALISME DEMOCRÀCIA
ORIGEN PODER SOBIRANIA NACIONAL
SUFRAGI CENSITARI
SOBIRANIA POPULAR
SUFRAGI UNIVERSAL
primer masculí i després
universal
FONDAMENT IDEOLÒGIC ILUSTRACIÓ
DISTRIBUCIÓ DEL PODER
DIVISIÓ DELS PODERS:
EXECUTIU
LEGISLATIU
JUDICIAL
FORMA
MONARQUIA
CONSTITUCIONAL
REPÚBLICA.

20. ORGANITZACIÓ
CONSTITUCIÓ
EXÈRCITS NACIONALS
CREACIÓ ESTATS NACIONALS.
L’ESTAT NO
INTERVÉ EN
ECONOMIA
ESTAT INTERVÉ EN
ECONOMIA
límits preus i salaris...
DRETS
IGUALTAT.
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.
LLIBERTAT DE REUNIÓ.
LLIBERTAT DE CULT
PROPIETAT PER DAMUNT
EXISTÈNCIA
LLIBERTAT
D’ASSOCIACIÓ
ECONÒMICS I
SOCIALS:
Educació, sanitat, treball,
LIBERALISME
LIBERALISME DEMOCRÀCIA

21. LIBERALISME DEMOCRÀCIA
CRISI
DICTADURA NAPOLEÓ.
RESTAURACIÓ
PERÍODES
HISTÒRICS
Estats Units
Anglaterra
França
Europa Occidental 1830....
França: 1792-94 i 1848.

23. • Acabam de veure alguns elements
que no són suficients per crear una
nació: la raça, la llengua, els
interessos, les afinitats religioses,
la geografia, les necessitats
militars. (…) Què més es
necessita?
• Una nació és, essencialment, una
ànima, un principi espiritual. Dues
coses que (…) constitueixen la
mateixa essència (…). Una es
refereix al passat, l'altra forma part
del present. Una és el fet de
posseir en comú un ric llegat del
passat; l'altra és el consentiment
present, el desig de viure
conjuntament, la voluntat de
mantenir viva l'herència que s'ha
rebut. (…)
• Conferència d'Ernest Renan, 1882
NACIONALISME

24. Nosaltres, descendents dels savis i nobles
pobles de l'Hèl·lade (…) ja no creim
possible patir sense covardia i
automenyspreu el jou cruel del poder
otomà que ens ha sotmès durant més de
quatre segles; un poder que no coneix cap
altra llei que la seva pròpia voluntat. (…)
Després d'aquesta llarga esclavitud, hem
decidit recórrer a les armes per alliberar la
nostra pàtria d'una tirania terrible,
l'essència de la qual és iniqua, un
despotisme sense parangó. (…)
La guerra contra els turcs (…) és una
guerra nacional, una guerra sagrada, una
guerra l'objectiu de la qual és reconquerir
els drets de la llibertat individual, de la
propietat i de l'honor.
Declaració d'Epidaure, 1825.
INDEPENDÈNCIES
BÈLGICA I GRÈCIA

27. 1888-1918