SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
Descargar para leer sin conexión
Incendis forestals




                     1
INDEX:
1 Introdució
2.Definició
2.1 Tipus d’incendis.
3.Causes
4.Fases del incendi
5.Prevenció
6.Accions per la extinció 1
7Accions per la extinció 2
8.Accions per la extinció 3
8.Els Incenis a les Illes Balears
9.Treballs
10.Conclusions                      2
Introducció


• L’objectiu es saber
  que es un incendi
  forestal , les causes
  del incendi i com es
  pot apagar, i, a més,
  com es fa cada cosa.

                                 3
Definició

    Un incendi forestal és el
    foc que s'estén sense
    control en terreny
    forestal i afectant
    combustibles vegetals.



    També pot definir-se
    com: el foc que
    s'expandeix sense
    control sobre espècies
    arbòries, arbustives, de
    matoll o herbàcies.

                                      4
Tipus d'incendis

    Foc de sòl o subsòl: El foc es propaga per la matèria orgànica en
    descomposició i les arrels. Gairebé sempre es cremen poc a poc i en
    combustió incandescent en no disposar de suficient oxigen.

    Foc de superfície: L'incendi es propaga pel combustible que trobem sobre
    el sòl, inclou la fullaraca, herbes, arbustos i fusta caiguda però no immersa
    en la fullaraca en descomposició.

    Foc de copes:
-Antorcheo: Pas de foc de superfície a foc de copes, però només de forma
  puntual en alguns peus.
- Copes passiu: És el foc que avança per les copes dels arbres acoblat i
   dependent d'un foc de superfície, si s'extingeix aquest s'atura el de copes.
-Copes actiu: És el foc que avança per les corones dels arbres
   independentment de la superfície. Només es pot atacar de forma indirecta i
   sol necessitar un vent més gran de 30 km / hi proximitat de copes (alta
   densitat aparent de copes i llargues copes).
                                                                                    5
Causes
El calor solar sol provocar la deshidratació en les plantes, que
   recuperen l’aigua perduda del substrat.
Quan la humitat del terren descendeix a un nivell inferior al 30%
  les plantes són incapaces d’obtenir, aigua del sòl, amb el que
  es van assecat a poc a poc.Aquest procés provoca l’emissió
  a l’atmosfera d’etilè, un compost químic present en la
  vegetació i altament combustible. Té lloc llavors un doble
  fenomen: tant les plantes com l’aire que les envolta es tornen
  fàcilment inflamables, amb l’existència de períodes d’altes
  temperatures i vents forts o moderats, la possibilitat que una
  simple espurna provoqui un incendi es tornen significativa.
La gran magoria dels casos no són causes naturals, sinó l’acció
   humana, ja sigui de manera itencionada o no.
La reproducció d’un incendi anterior que no va arribar a extingir-
   se del tot i s’estén a una nova zona.

                                                                     6
Fases del incendi
-Iniciació: és el començament de l'incendi produït per causes
    naturals o majoritàriament per l'acció de l'home.
-Propagació: és l'extensió de l'incendi per la vegetació propera.
-Extinció: és la finalització de l'incendi per causes naturals (pluja o
   falta de vegetació) o per acció humana (labors d'extinció).

   La propagació del foc dependrà de les condicions
   atmosfèriques, de la topografia del lloc en el qual es produeixi i
   de la vegetació present en el mateix. Normalment s'ocasionen
   en climes secs, com el mediterrani, on la vegetació sofreix
   estrès hídric i a més algunes espècies vegetals com els pins
   contenen resines que ajuden al fet que l'incendi es propagui
   millor i sigui més virulent. Així mateix generalment també
   posseeixen mecanismes d'adaptació al foc com per exemple les
   pinyes serotinas.


                                                                          7
Prevenció
Bàsicament la prevenció consisteix a gestionar el risc
d'incendi que calç determinar a partir de dues
perspectives complementàries: el coneixement del risc
derivat dels característiques pròpies de cadascuna dels
zones d'un territori (que permetra fer un planejament de
necessitats d'equipament) i el coneixement dels
condicions meteorològiques que afavoriran en un moment
donat l'inici d'un foc forestal.

Els mesuris habituals que és prenen són els d'aclarir en
algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones
sense vegetació sota els línies elèctriques, els tallafocs ,
els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya etc.)
el desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment
de vies d'accès. Amb aquestes mesuris és descompacta
la massa de combustible i s'interromp la seva continuïtat.
                                                               8
Accions per la extició 1
Per a l'extinció d'un incendi es tractés de trencar el triangle del foc eliminant
algun dels components que intervenen en la combustió, l'eliminació d'algun
d'ells provocarà l'extinció.

Eliminació de el calor:
Es busca suspendre la reacció exotèrmica retardant l'emissió de gasos
inflamables, això s'aconsegueix aplicant una sèrie de productes retardants
sobre el combustible.
El retardant més comú és l'aigua que s'utilitza de dues maneres:
Llançant-la bruscament sobre el foc.
Llançant-la sobre combustible que no ha cremat per augmentar el contingut
d'humitat.
L'ús d'aquest procediment depèn de la disponibilitat de l'aigua que sol ser
escassa a les muntanyes.
                                                                                    9
Accions per la extició 2


•   Eliminació del comburant
    (sufocació):
•   La seva eliminació total és
    impossible encara que es realitza a
    molt petita escala mitjançant dos
    procediments:
•   Recobrint el combustible: llançant
    terra amb pala, ús d'extintors, etc.
•   Copejant el combustible: batefocs,
    branques, etc.
•




                                              10
Accions per la extició 3
•   Brigadistes :
•   Ús de línies de defensa, i sobre aquestes
    es poden fer contrafoc o crema
    d'eixample.

•   Nivells de gravetat:
•   Nivell 0: Pot controlar-se amb els
    mitjans immediats i no hi ha perill per a
    béns ni persones.

•   Nivell 1: Es necessiten més de 12 hores
    per poder ser controlats, perillen masses
    forestals de més de 30 ha o impacte
    ambiental passatger o permanent.

•   Nivell 2: Situacions greus de risc de
    persones i béns, corts en carreteres,
    ferrocarrils, línies elèctriques o
    *simultanieidad d'incendis de nivell 1.
                                                11
•   Nivell 3: Situacions d'emergència
    declarades d'interès nacional.
Accions per la extició 3
•   Contrafocs: En grans incendis de
    vegades és la mesura més efectiva,
    consisteix en cremar controladament
    una superfície per a que quan hi passi el
    foc aquest es pari en no trobar
    combustible.

•   Equips de terra: es componen de
    voluntaris (ADF i altres voluntaris a
    Catalunya) i professionals bombers, (al
    País Valencià:Brigades d'Emergència,
    bombers professionals i voluntaris) tots
    aquests veuen dificultada la seva
    actuació per la dificultat d'accés a
    determinats punts del bosc i la manca
    d'aigua. De vegades els petits focs es
    poden apagar amb branques
•   .
•   Equip aeri: el
    composen avions i helicòpters, en grans
    focs la seva acció malgrat que sigui
    espectacular de vegades no és gaire
    efectiva.                                   12
Els incendis a les Illes Balears
Els incendis forestals constitueixen un greu problema ambiental per a les illes
    d’Eivissa i de Formentera, en gran part a causa de l’estat d’abandonament en
    què es troben el camp i les masses forestals des de fa algunes dècades.
    L’extensió i la gravetat dels incendis dels darrers estius fan que sigui urgent
    l’adopció de mesures. Tot i això, de no planificar-se adequadament, aquestes
    mesures podrien resultar molt negatives des dels punts de vista ambiental i,
    també, econòmic.
D’altra banda, conscients de l’existència d’iniciatives de prevenció i gestió
   forestal eficaces i sostenibles a altres comunitats autònomes, i la voluntat del
   Govern Balear, en col·laboració amb el Consell d’Eivissa i els ajuntaments
   insulars, de posar en marxa un pla per combatre la problemàtica que patim,
   hem considerat adient la preparació d’una jornada d’informació i debat.
   D’aquesta manera, a la participació dels ponents convidats es podran sumar
   les intervencions dels principals agents implicats (tècnics de l’IBANAT i
   especialistes del Govern Balear, agents de Medi Ambient –AMAs–, bombers,
   etc.) i, també, la de polítics i persones interessades, sense oblidar els
   estudiants i els professors.
Eivissa es l’illa mes patida per els incendis, sobretot aquests últims anys, es
    solen produir els principals incendis i es un gran problema. A l’illa de
    Mallorca es on es solen produir més incendis, solen ser un gran problema a 13
    voltes.
Conclusions


• Hi hauria que rentar
  els boscos, els
  torrents que tenen
  boscos, no tirar fems
  al bosc, no deixar
  deixades i no fer foc.
•

                                  14

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Com escriure un text argumentatiu? Pautes i exercicis
Com escriure un text argumentatiu? Pautes i exercicisCom escriure un text argumentatiu? Pautes i exercicis
Com escriure un text argumentatiu? Pautes i exercicis
 
Polítiques Hídriques
Polítiques HídriquesPolítiques Hídriques
Polítiques Hídriques
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
Els climes i paisatges del mon
Els climes i paisatges del monEls climes i paisatges del mon
Els climes i paisatges del mon
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 

Similar a Incendis forestals

La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito
La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí GarabitoLa regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito
La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí GarabitoVictor Ruiz
 
Treball de recerca odt numerat amb index i pròleg
Treball de recerca odt numerat amb index i pròlegTreball de recerca odt numerat amb index i pròleg
Treball de recerca odt numerat amb index i pròlegsk8xcrack
 
Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.
Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.
Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.Patricia Pérez Luna
 
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)Mireia Garcia Sans
 
Risc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandez
Risc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandezRisc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandez
Risc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandezToni Guirao
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Marcel Duran
 
Taller de lectura.Text expositiu.Incendis
Taller de lectura.Text expositiu.IncendisTaller de lectura.Text expositiu.Incendis
Taller de lectura.Text expositiu.IncendisBeatriu Palau
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-cojcorbala
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓjcorbala
 
Unitat 9 riscos i contaminació
Unitat 9   riscos i contaminacióUnitat 9   riscos i contaminació
Unitat 9 riscos i contaminacióDavid Busquets
 
1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi ClimaticRafa M. P.
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientFDaniCM
 
2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO
2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO
2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESOAnnapujolo
 
Desforestació
DesforestacióDesforestació
Desforestacióperikito97
 

Similar a Incendis forestals (20)

La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito
La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí GarabitoLa regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito
La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito
 
Treball de recerca odt numerat amb index i pròleg
Treball de recerca odt numerat amb index i pròlegTreball de recerca odt numerat amb index i pròleg
Treball de recerca odt numerat amb index i pròleg
 
Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.
Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.
Natura i medi ambient. Contaminació i degradació.
 
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
 
Risc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandez
Risc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandezRisc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandez
Risc d'incendis a catalunya by nadinne i ana hernandez
 
Foc de l'Empordà: un foc modern?
Foc de l'Empordà: un foc modern?Foc de l'Empordà: un foc modern?
Foc de l'Empordà: un foc modern?
 
El Medi Ambient
El Medi AmbientEl Medi Ambient
El Medi Ambient
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
 
Taller de lectura.Text expositiu.Incendis
Taller de lectura.Text expositiu.IncendisTaller de lectura.Text expositiu.Incendis
Taller de lectura.Text expositiu.Incendis
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
 
Unitat 9 riscos i contaminació
Unitat 9   riscos i contaminacióUnitat 9   riscos i contaminació
Unitat 9 riscos i contaminació
 
1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Paisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambientPaisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambient
 
El medi i la societat
El medi i la societatEl medi i la societat
El medi i la societat
 
Tema9
Tema9Tema9
Tema9
 
2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO
2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO
2016 Destrucció d' habitats LS Manlleu 1r ESO
 
Desforestació
DesforestacióDesforestació
Desforestació
 

Más de Biologia i Geologia

Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióBiologia i Geologia
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiBiologia i Geologia
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Biologia i Geologia
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Biologia i Geologia
 

Más de Biologia i Geologia (20)

Activitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràficActivitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràfic
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Dossier ecosistemes
Dossier ecosistemesDossier ecosistemes
Dossier ecosistemes
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolució
 
La meva alimentació 1
La meva alimentació 1La meva alimentació 1
La meva alimentació 1
 
La meva alimentació
La meva alimentacióLa meva alimentació
La meva alimentació
 
Aigües subterrànies
Aigües subterràniesAigües subterrànies
Aigües subterrànies
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona llei
 
28 problemes resolts
28 problemes resolts28 problemes resolts
28 problemes resolts
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
 
Feina pendents 3r eso
Feina pendents 3r esoFeina pendents 3r eso
Feina pendents 3r eso
 
Feina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’esoFeina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’eso
 
L'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautesL'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautes
 

Incendis forestals

  • 2. INDEX: 1 Introdució 2.Definició 2.1 Tipus d’incendis. 3.Causes 4.Fases del incendi 5.Prevenció 6.Accions per la extinció 1 7Accions per la extinció 2 8.Accions per la extinció 3 8.Els Incenis a les Illes Balears 9.Treballs 10.Conclusions 2
  • 3. Introducció • L’objectiu es saber que es un incendi forestal , les causes del incendi i com es pot apagar, i, a més, com es fa cada cosa. 3
  • 4. Definició  Un incendi forestal és el foc que s'estén sense control en terreny forestal i afectant combustibles vegetals.  També pot definir-se com: el foc que s'expandeix sense control sobre espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies. 4
  • 5. Tipus d'incendis  Foc de sòl o subsòl: El foc es propaga per la matèria orgànica en descomposició i les arrels. Gairebé sempre es cremen poc a poc i en combustió incandescent en no disposar de suficient oxigen.  Foc de superfície: L'incendi es propaga pel combustible que trobem sobre el sòl, inclou la fullaraca, herbes, arbustos i fusta caiguda però no immersa en la fullaraca en descomposició.  Foc de copes: -Antorcheo: Pas de foc de superfície a foc de copes, però només de forma puntual en alguns peus. - Copes passiu: És el foc que avança per les copes dels arbres acoblat i dependent d'un foc de superfície, si s'extingeix aquest s'atura el de copes. -Copes actiu: És el foc que avança per les corones dels arbres independentment de la superfície. Només es pot atacar de forma indirecta i sol necessitar un vent més gran de 30 km / hi proximitat de copes (alta densitat aparent de copes i llargues copes). 5
  • 6. Causes El calor solar sol provocar la deshidratació en les plantes, que recuperen l’aigua perduda del substrat. Quan la humitat del terren descendeix a un nivell inferior al 30% les plantes són incapaces d’obtenir, aigua del sòl, amb el que es van assecat a poc a poc.Aquest procés provoca l’emissió a l’atmosfera d’etilè, un compost químic present en la vegetació i altament combustible. Té lloc llavors un doble fenomen: tant les plantes com l’aire que les envolta es tornen fàcilment inflamables, amb l’existència de períodes d’altes temperatures i vents forts o moderats, la possibilitat que una simple espurna provoqui un incendi es tornen significativa. La gran magoria dels casos no són causes naturals, sinó l’acció humana, ja sigui de manera itencionada o no. La reproducció d’un incendi anterior que no va arribar a extingir- se del tot i s’estén a una nova zona. 6
  • 7. Fases del incendi -Iniciació: és el començament de l'incendi produït per causes naturals o majoritàriament per l'acció de l'home. -Propagació: és l'extensió de l'incendi per la vegetació propera. -Extinció: és la finalització de l'incendi per causes naturals (pluja o falta de vegetació) o per acció humana (labors d'extinció). La propagació del foc dependrà de les condicions atmosfèriques, de la topografia del lloc en el qual es produeixi i de la vegetació present en el mateix. Normalment s'ocasionen en climes secs, com el mediterrani, on la vegetació sofreix estrès hídric i a més algunes espècies vegetals com els pins contenen resines que ajuden al fet que l'incendi es propagui millor i sigui més virulent. Així mateix generalment també posseeixen mecanismes d'adaptació al foc com per exemple les pinyes serotinas. 7
  • 8. Prevenció Bàsicament la prevenció consisteix a gestionar el risc d'incendi que calç determinar a partir de dues perspectives complementàries: el coneixement del risc derivat dels característiques pròpies de cadascuna dels zones d'un territori (que permetra fer un planejament de necessitats d'equipament) i el coneixement dels condicions meteorològiques que afavoriran en un moment donat l'inici d'un foc forestal. Els mesuris habituals que és prenen són els d'aclarir en algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota els línies elèctriques, els tallafocs , els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya etc.) el desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment de vies d'accès. Amb aquestes mesuris és descompacta la massa de combustible i s'interromp la seva continuïtat. 8
  • 9. Accions per la extició 1 Per a l'extinció d'un incendi es tractés de trencar el triangle del foc eliminant algun dels components que intervenen en la combustió, l'eliminació d'algun d'ells provocarà l'extinció. Eliminació de el calor: Es busca suspendre la reacció exotèrmica retardant l'emissió de gasos inflamables, això s'aconsegueix aplicant una sèrie de productes retardants sobre el combustible. El retardant més comú és l'aigua que s'utilitza de dues maneres: Llançant-la bruscament sobre el foc. Llançant-la sobre combustible que no ha cremat per augmentar el contingut d'humitat. L'ús d'aquest procediment depèn de la disponibilitat de l'aigua que sol ser escassa a les muntanyes. 9
  • 10. Accions per la extició 2 • Eliminació del comburant (sufocació): • La seva eliminació total és impossible encara que es realitza a molt petita escala mitjançant dos procediments: • Recobrint el combustible: llançant terra amb pala, ús d'extintors, etc. • Copejant el combustible: batefocs, branques, etc. • 10
  • 11. Accions per la extició 3 • Brigadistes : • Ús de línies de defensa, i sobre aquestes es poden fer contrafoc o crema d'eixample. • Nivells de gravetat: • Nivell 0: Pot controlar-se amb els mitjans immediats i no hi ha perill per a béns ni persones. • Nivell 1: Es necessiten més de 12 hores per poder ser controlats, perillen masses forestals de més de 30 ha o impacte ambiental passatger o permanent. • Nivell 2: Situacions greus de risc de persones i béns, corts en carreteres, ferrocarrils, línies elèctriques o *simultanieidad d'incendis de nivell 1. 11 • Nivell 3: Situacions d'emergència declarades d'interès nacional.
  • 12. Accions per la extició 3 • Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible. • Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris a Catalunya) i professionals bombers, (al País Valencià:Brigades d'Emergència, bombers professionals i voluntaris) tots aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques • . • Equip aeri: el composen avions i helicòpters, en grans focs la seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva. 12
  • 13. Els incendis a les Illes Balears Els incendis forestals constitueixen un greu problema ambiental per a les illes d’Eivissa i de Formentera, en gran part a causa de l’estat d’abandonament en què es troben el camp i les masses forestals des de fa algunes dècades. L’extensió i la gravetat dels incendis dels darrers estius fan que sigui urgent l’adopció de mesures. Tot i això, de no planificar-se adequadament, aquestes mesures podrien resultar molt negatives des dels punts de vista ambiental i, també, econòmic. D’altra banda, conscients de l’existència d’iniciatives de prevenció i gestió forestal eficaces i sostenibles a altres comunitats autònomes, i la voluntat del Govern Balear, en col·laboració amb el Consell d’Eivissa i els ajuntaments insulars, de posar en marxa un pla per combatre la problemàtica que patim, hem considerat adient la preparació d’una jornada d’informació i debat. D’aquesta manera, a la participació dels ponents convidats es podran sumar les intervencions dels principals agents implicats (tècnics de l’IBANAT i especialistes del Govern Balear, agents de Medi Ambient –AMAs–, bombers, etc.) i, també, la de polítics i persones interessades, sense oblidar els estudiants i els professors. Eivissa es l’illa mes patida per els incendis, sobretot aquests últims anys, es solen produir els principals incendis i es un gran problema. A l’illa de Mallorca es on es solen produir més incendis, solen ser un gran problema a 13 voltes.
  • 14. Conclusions • Hi hauria que rentar els boscos, els torrents que tenen boscos, no tirar fems al bosc, no deixar deixades i no fer foc. • 14