1. MALALTIES
DEL
SISTEMA NERVIÓS
María Fernández Barquilla
Raquel Yern Torres
1 Baxt. B - CMC
2011-2012
2. Índex
1.- Introducció 4.- DEGENERACIÓ DE WILSON
4.1.-Definició
2.- Parkinson 4.2.-Causes i tipus
4.1.-Definició 4.3.-Símptomes
4.2.-Causes i tipus 4.4.-Diagnosi
4.3.-Símptomes 4.5.-Tractament
4.4.-Diagnosi 5.- EPIL·LÈPSIA
4.5.-Tractament 5.1.-Definició
5.2.-Causes i tipus
3.- Alzheimer 5.3.-Símptomes
4.1.-Definició 5.4.-Diagnosi
4.2.-Causes i tipus 5.5.-Tractament
4.3.-Símptomes
4.4.-Diagnosi 6.-CONCLUSIONS (Mesures
4.5.-Tractament preventives)
7.-BIBLIOGRAFIA I PÀGINES
WEB
3. INTRODUCCIÓ
En aquesta presentació veurem
alguns exemples de malalties
que afecten directament al
sistema nerviós, ja sigui central o
perifèric. Coneixereu que són,
perquè són causades, els seus
símptomes, el seu tractament,
com es diagostiquen i com ajudar
a prevenir-les.
4. Parkinson
Definició i aspectes fisiólogics
El Parkinson és una malatia cronica,
progressiva i neurodegenereativa. Aquesta
malaltia es produïda per la degeneració de la
substancia negra de les neurones que es
troben en la base del cervell. Aquestes
neurones són les encarregades de la
coordinació dels diferents grups musculars. A
causa de degenaració que sofreixen,
Dopamina
disminueixen els nivells de dopamina
(principal neurotranmissor) i apareixen
els primers símptomes.
Molècula de dopamina
5. Símptomes
● Tremolor en repòs: es manifesta durant el repòs i desapareix en adoptar una
postura o en executar una acció. Afecta a les extremitats, empitjora amb el
cansament i l'ansietat i desapareix durant el somni.
● La lentitud dels moviments: es manifesta de forma gradual al llarg de la malaltia.
En les primeres fases en les activitats que requereixen certa habilitata (cosir,
escriure...) i, més tard, en qualsevol tipues d'activitat (cordar-se un botó, pelar
fruita...)
● Rigidesa del to muscular: els músculs oposen resistència en la realització dels
moviments passius en les ectremitats.
● Lentitud o dificultar al parlar
● Alteracions posturals
6. ● Símptomes associats o secundaris a la malaltia. Aquests símptomes és
presenten amb qualsevol combinació:
- Canvis del to de veu, que és torna mes feble.
- Canvis en el semblant, que és torna menys expressiu
- Símptomes psíquics: ansietat, depressió i disminució de la libido.
- Transtorns del somni: insomni, fragmentació del somni i somnis viscuts
- Símptomes sensitius: rampes i dolor en alguna extremitat.
- Disminució del sentit de l'olfacte
7. Causes i tipus
La causa de la malaltia són les degeneracions de la matèria negra
de les neurones que es troben a la base del cervell. Aquesta perdua
encara no se sap perquè es produïda, però se creu que es genètica i
que està influenciada pel factors ambientals. La degeneració de la
dopamina és desconeguda, però se sap que el 10% dels casos de la
malatia es heretada.
El Parkinson es classifica en 6 nivells clínics segons el grau
d'afectació en l'escala de Hoehn&Yahr.
1. Nivell 0: normal
2. Nivell 1: afectació unilateral
3. Nivell 2: afectació bilateral,
equilibri normal.
4. Nivell 3: afectació bilateral,
alteració de l'equilibri
5. Nivell 4: augment del grau de
dependència.
6. Nivell 5: severament afectat, el
pacient es troba en una cadira de
rodes o el llit.
8. Diagnosi
El diagnosi de la malaltia és purament clínic i es basa en la història clínica del
pacient i l'exploració física i neurològica
En alguns casos, també se sol·liciten un anàlisi de laboratori, un escàner
cerebral, una resonáncia magnètica o exàmens neurofisiologics (l'estudi del
tronc cerebral, del sistema nerviós autònom...)
9. Tractament
● Tractament farmacològic
Els medicaments que disposen en l'actualitat són simptomàtics, és a dir,
alleugen els símptomes però no són curatius ni eviten la seva progressió. El
més utilitzat és la Levopoda amb altres fàrmacs suplementaris, que eviten i
redueixen els efectes negatius. La Levopoda es transforma en dopamida en el
cervell.
● Tractament quirúrgic
PALIDOTOMÍA:
És la destrucció quirúrgica de les cèl·lules
específiques de la part del cervell anomenada
Globus Pàl·lid.
10. TALAMOTOMÍA
És la destrucció de les cèl·lules d'una part del
cervell anomenada Tàlem. És una lesió irreversible
amb efectes secundaris, que poden alterar altres
funcions com la capacitat de parlar o de moure's
ESTIMULACIÓ CEREBRAL:
Aquesta teràpia ajustable i reversible
utilitza un dispositiu implatat que estimula
elèctricament el cervell bloquejant els
senyals que causen els símptomes
motors de la malaltia.
No obtant aixó, no tots els pacients són bons candidats a cirurgia de
Parkinson. El tractament quirúrgic està indicat quan els símptomes no poden
ser millorats suficientment amb el tractament farmacològic.
Video resumen del Parkinson
11. Alzheimer
Definició i aspectes fisiòlogics
És una dolència degenerativa celebral de caràcter progressiu i d'origen
desconegut.
Lentament, la malaltia ataca a les cèl·lules nervioses de totes les parts del
cervell deteriorant així les capacitats de la persona de controlar les
emocions, reconèixer errors i patrons, coordinar moviments i recordar. Al
final, la persona perd tota la memòria i funcionamet mental.
12. Causes i tipus
Les causa de la enfermedad de Alzheimer són desconegudes, pero no és part del
procés d'envelliment normal. S'an plantejat alguns factors de rics:
● La edad és un factor de risc. Els pacients de més de 65 anys tenen un 10%
de patir aquesta malaltia, mentre que els major de 85 anys presenten un risc
de més del 50%
● Els antecedents familiars augmenta la possibilitat de sofrir la malaltia.
● Els factors de risc vascular (hipertensió, tabaquisme, diabetis, colesterol...)
s'ha associat a un major risc de patir la malaltia.
Trobem 3 etapes diferents en el
transcurs de tota la malatia:
INICIAL
La simptomatologia és lleu, el
pacient pot valer-se per a les
activitats bàsiques. Ocasionalment
se li obliden algunes coses, o pot
perdre's i la pèrdua de memoria pot
passar inadvertida.
13. INTERMEDI
Els símptomes apareixen amb gravetat moderada. El pacient comença
a ser més depenent, necessitant ajuda per realitzar les tasques
quotidianes(vestir-se, rentar-se, pentinar-se, menjar...). El pacient és
incapaç de treballar, es perd i es mostra confús amb facilitat.
AVANÇAT O TERMINAL
És l'etapa final, el pacient és depenent per
totes les activitats bàsiques de la vida,
precisa que li donin de menjar, que li
netegin, que li moguin. En aquesta etapa
perden el contacte amb el mitjà exterior i
no poden comunicar-se ni respondre als
estímuls exteriors. Perden la capacitat de
caminar, tenen comportaments desinhibits
o agressius o passius, pateixen una
alteració del sony.
14. Símptomes
En les primeres etapes, els símptomes poden ser molt
subtils; per exemple:
- Repetició freqüent de frases
- Ubicació equivocada de coses amb freqüència
- Dificultat per recordar el nom d'objectes coneguts
- Perdre's en rutes conegudes
- Canvis de personalitat
- Convertir-se en una persona passiva i sense interés per les coses que
abans gaudia
A mesura que avança la malaltia, els símptomes es fan més evidents:
- Disminució en el coneixement dels fets recents
- Oblit de fets de la vida pròpia, es perd essencialment consistencia de qui
s'és Al·lucinacions, discussions, cops, vides i conducta violenta
- Desil·lució, depressió i agitació.
- Agunes tasques que probablement presentin
dificultats per a una persona en aquesta etapa són:
preparar aliments, conduir, vestir-se, viatjar i
manejar les finançes.
15. En la malaltia d'Alzheimer severa la
persona no pot viure sense ajuda. La
majoria de les persones ja no reconeixen el
llenguatge ni als menbres de la família i no
son capaces de realitzar les activitats
bàsiques de la vida diària (menjar, vestir-se,
banyar-se...)
Diagnosi
No existeix cap prova específica, però amb diferents proves es por arribar a
una exactitud diagnòstica del 90%. S'han de tenir en compte diferents
aspectes:
● Historial mèdic: estat metal, medicacions rebudes, salut familiar...
● Avaluació mental: orientació entre temps i
espai, capacitata per recordar i realitzar
sencilles operacions matemàtiques.
● Exploració neurològica que descartin
altres tipues de demència.
● Proves de laboratori
● Avaluació psiquiàtrica
16. TRACTAMENT
Ara com ara no existeix cap tractament que pugui guarir la malaltia
d'Alzheimer. La malaltia progressa de forma més o menys ràpida,
cap a una deterioració on el pacient precisa d'ajuda per a totes les
activitats bàsiques. No obstant això, en algunes persones, en les
fases primerenca i mitjana de la malaltia, alguns medicaments poden
prevenir l'empitjorament d'alguns símptomes durant un temps
limitat.
Els metges recomanen assistir a activitats
especialitzades per als malalts per
mantenir-los ocupats mentalment per
retrassar l'avanç de la malaltia es major
temps possible.
18. DEGENERACIÓ DE
WILSON
Definició i aspectes
fisiòlògics
La degeneració de Wilson és un
trastorn hereditari en el qual hi
ha massa coure en els teixits
corporals.
És un trastorn poc comú. En cas
de que els dos pares porten un
gen anormal per l'enfermetat de
Wilson, hi ha un 25% de
possibilitats en cada embaràs
que el nen pateixi el trastorn.
19. Causes y tipus
La enfermetat de Wilson fa que el cos absorbeixi i conservi massa coure, el
qual es deposita en el fetge, el cervell, els rinyons i els ulls. Els dipósits de
coure ocasionen dany tissular, mort del teixit y cicatrització, el qual fa que els
òrgans afectats deixin de funcionar bé.
Sol aparèixer en persones menors de 40 anys. En els nins, els símptomes
comensen a aparèixer al voltant dels 4 anys.
El gen responsable de l'enfermetat de Wilson es denomina ATP7B, localitzat al
cromosoma 13.
20. Símptomes
● Postura anormal de braços i
cames.
● Canvis emocionals i de conducta.
● Engrandiment de l'abdomen.
● Canvis de personalitat.
● Fòbies, angusties.
21. Diagnòsi
Un examen dels ulls per mostrar la mobilitat que té l'ull i veure si té cap anell
de color marró o vermell al voltant de l'iris.
Un exàmen físic pot mostrar signes de dany al sistema nerviós central i
trastorns en el fetge.
Els exàmens de laboratori poden abastar el nivell de coure a l'orina i a la
sang.
22. Tractament
L'objectiu del tractament es reduir la quantitat de coure en els teixits.
Mitjançant la quelació, els medicaments són capaços de fixar-se al coure i
ajudar a eliminar-lo. El tractament durarà tota la vida.
Els medicaments que s'usaràn són:
● La penicilamina
● La trientina
● L'acetat de zinc
A vegades, alguns medicaments, com la penicilamina, poden afectar al
funcionament del cervell i al sistema nerviós.
23. Epil·lèpsia
Definició i aspectes
fisiòlògics
És un transtorn cerebral en el
qual una persona té crisis
epil·lèptiques durant un
temps. Aquestes crisis són
episodis d'alteració de
l'activitat cerebral que
produeixen canvis en el
comportament i l'atenció de
l'individu.
24. Causes y tipus
L'epil·lèpsia s'esdevé quan els teixits cerebrals
provoquen que el cervell estigui massa agitat.
Les senyals anormals del cervell provoquen
convulsions repetitives.
L'epil·lèpsia pot ser deguda a un transtorn metge
o a una lesió que afecti el cervell.
Les crisis epil·léptiques solen començar entre els
5 i 20 anys, però poden succeir a qualsevol edat.
● El tipus de convulsió o crisis epil·léptica
depèn de la part del cervell afectada i la
causa de l'epil·lèpsia.
25. Símptomes
Els símptomes varien d'una
persona a una altra.
Les persones que pateixen
epil·lèpsia solen tenir una
sensació estranya abans de
sofrir una convulsió.
26. Diagnòsi
El metge haurà de dur a terme un
exàmen físic per evaluar el cervell
i el sistema nerviós del pacient.
Es realitzarà una
electroencefalografía (EEG) per
a verificar l'activitat elèctrica en el
cervell. Les persones amb
epil·lèpsia tindràn una activitat
elèctrica anormal. El cervell pot
aparèixer normal desprès d'una
convulsió.
27. Tractament
El tractament per a l'epil·lèpsia pot
involucrar cirugía o medicació.
Si les crisis epil·lèptiques són
degudes a un tumor, vasos
sanguínis anormals o sagnat en el
cervell, la cirugía pot tractar aquestos
trastorns.
Els medicaments anticonvulsius
poden reduir el número de crisis
futures.
Es pot sotmetre a una dieta per a
intentar prevenir les convulsions,
baixa en carbohidrats.
28. Conclusions
PARKINSON I ALZHEIMER.
Els investigadors encara no han trobat totes les causes i factors de risc de
aquestes malalties neurodegeneratives. Però, recomanen seguir una dieta
saludable i equilibrada (prendre verdures i fruites), evitar el comsum de tabac i
alcohol i fer exercici regularment
El parkinson és una malaltia que afecta en Espanya a més de 150.000
persones i la seva família i 1/5 part dels malalts tenen menys de 45 anys.
Gràcies a els diferents tractament, tant farmacològic com cirúrgic, la qualitat de
vida del malalts a millorant considerablement i inclós, poden realitzar tasques
que abans no podien, com cosir o escriure.
L'alzheimer, en canvi, es una malaltia molt més present en la societat. En
Espanya més de mig milió de persones (entre el 5% i el 7% dels majors de 65
anys i més del 50% dels majors de 85 anys) sofreixen aquestamalaltia. El
tractament farmacològic ajuda a disminuir la rapidesa de la malaltia, però poc a
poc els enferms van perdent neurones i finalment moren.
Amb tots el avantatges que gaudin en aquest món del segle XXI, totes les
societats de totes les part del món ens tenim que unir per encontrar una cura
definitiva de totes les malalties neurodegeneratives, cada vegada més
presents, i així acabar amb un gran problema mundial.
29. EPIL·LÈPSIA
Les mesures preventives de l'epil·lèpsia es centren en evitar les lesions del
crani i cerebrals mitjançant:
● Conduir amb precaució: utilitzar el cinturó de seguretat, respectar els límits
de velocitat i usar el casc quan siga apropiat.
● Reduir al mínim els riscos en las activitats de recreació.
DEGENERACIÓ DE WILSON
Les mesures preventives de la degeneració de wilson es dur a terme una dieta
baixa en coure, tractant d'evitar el marisc, la xocolata, els fruits secs,
xampinyons i bolets. És tan important prendre els medicaments com seguir la
dieta a la perfecció.