Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT
DE
BIOLOGIA I GEOLOGIA
IES XARC
CURS 2015-2016

Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
2
ÍNDEX
1.-Introducció Pàgina 3
2.-Organització del departament Pàgina 5
2.1.-Components del departament.
2.2.-Distribució dels grups.
2.3.-Reunions del departament.
2.4.-Ocupació del laboratori.
3.-Programació Biologia i Geologia de primer i tercer d’ESO. Pàgina 7
3.1.-Finalitat de l’assignatura.
3.2.-Objectius específics.
3.3.-Estructura del currículum.
3.4.-Blocs de continguts.
3.5.-Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les
competències clau.
3.6.-Unitats didàctiques a primer d’ESO.
3.6.1.-Seqüenciació i desdoblaments.
3.6.2.-Activitats complementàries.
3.6.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge.
3.7.-Unitats didàctiques a tercer d’ESO.
3.7.1.-Seqüenciació i desdoblaments.
3.7.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge.
3.8.-Orientacions metodològiques. Mètodes i propostes didàctiques.
3.9.-Recursos didàctics.
3.10.-Distribució de l’espai i del temps.
3.11.-Elements transversals.
3.12.-Criteris de qualificació i procediments de recuperació.
4.-Programació Biologia i Geologia quart d’ESO. Pàgina 26
4.1.-Objectius.
4.2.-Continguts.
4.3.-Seqüenciació d’unitats didàctics i temporalització.
4.4.-Relació de les unitats del llibre amb els objectius i continguts del
currículum.
4.5.-Pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
4.6.-Criteris d’avaluació.
4.7.-Criteris de qualificació.
5.-Programació Biologia i Geologia primer de Batxillerat. Pàgina 36
5.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i
estàndards d’aprenentatge.
5.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.
5.6.-Orientacions metodològiques.
6.-Programació Cultura Científica primer de Batxillerat. Pàgina 52
6.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i
estàndards d’aprenentatge.

3
6.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.
6.6.-Orientacions metodològiques.
7.-Programació Biologia segon de Batxillerat. Pàgina 60
7.1.-Introducció.
7.2.-Objectius.
7.3.-Continguts.
7.4.-Seqüenciació d’unitats didàctiques.
7.5.-Criteris d’avaluació.
8.-Procediments de suport i adaptacions per a l’alumnat amb necessitats
específiques de suport educatiu.
Pàgina 70
9.-Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament
aprenentatge.
Pàgina 71
9.1.-Característiques de l’avaluació.
9.2.-Procediments, mètodes i instruments d’avaluació.
9.3.-Criteris de qualificació de l’aprenentatge.
9.3.1.-Primer i tercer d’ESO.
9.3.2.-Quart d’ESO.
9.3.3.-Biologia i Geologia primer de batxillerat.
9.3.4.-Cultura Científica primer de batxillerat.
9.3.5.-Biologia segon de batxillerat.
9.4.-Criteris per a elaborar els plans personalitzats de recuperació de
l’aprenentatge.
10.-Mètodes pedagògics. Enfocaments metodològics. Pàgina 78
10.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les
competències clau i als diferents ritmes d’aprenentatge.
10.2.-Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes
d’organització de l’aula.
10.3.-Assignatures vinculades.
11.-Tractament de llengües. Pàgina 81
12.-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la
comunicació, i l’educació en valors.
Pàgina 81

4
1.-INTRODUCCIÓ.
Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha
encarregat de les matèries i nivells que imparteix.
Enguany davant l’aplicació dels següents decrets a primer i tercer d’ESO i primer de Batxillerat, s’han
produït diversos canvis en la programació del departament de Biologia i Geologia
- Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària
obligatòria a les Illes Balears.
- Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes
Balears.
Aquests canvis han afectat a la distribució dels continguts en tots els nivells, la substitució de la
matèria de Ciències per al món contemporani per Cultura Científica a primer de batxillerat,
l’eliminació de les optatives de Taller de Ciències Experimentals a tercer d’ESO i Tècniques
experimentals a primer de Batxillerat.
Les programacions de quart d’ESO i segon de Batxillerat a causa de l’aplicació del calendari d’aquests
decrets no han sofert força canvis.
La coordinació estreta amb el departament de Física i Química enguany no es durà a terme ja que els
desdoblaments de primer d’ESO no els realitzarà aquest departament sinó que els desenvoluparà el
professorat del departament de Biologia i Geologia. Alhora els desdoblaments de segon d’ESO seran
realitzats pel professorat de Física i Química que és l’encarregat d’impartir la matèria. També la
matèria de tercer d’ESO, Ciències Naturals es desdobla en dues, Física i Química i Biologia i Geologia.
Malgrat aquesta pèrdua de coordinació es promouran projectes transversals entre tots dos
departaments.
Els llibres de text s’han mantingut a quart d’ESO i segon de batxillerat.
-Biologia i Geologia 4t d’ESO, Editorial Santillana. Els camins del Saber.
-Biologia 2n de Batxillerat, Editorial Santillana.
I s’han canviat el llibres a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat.
-Biologia i Geologia 1r d’ESO. Editorial Edebe.
-Biologia i Geologia 3r d’ESO. Editorial Edebe.
-Biologia i Geologia 1r de Batxillerat. Editorial Santillana.
-Cultura Científica 1r de batxillerat. Editorial Santillana.

5
2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT
2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT
El departament de Ciències Naturals està integrat per:
Salvador Llopis Moreno: (Cap de departament)
- Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques
- Situació administrativa: definitiu
- Antiguitat al centre: quinze anys
- Experiència docent: devuit anys
Andrea Daura Tur : (Coordinadora biblioteca)
- Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques.
- Situació administrativa: definitiva.
- Antiguitat al centre: dotze anys
- Experiència docent: quinze anys
Lorena Maneiro Calarde. (Tutora 1r ESO D)
(Irene Prats)
- Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques
- Situació administrativa: interí
- Antiguitat al centre: Segon any
- Experiència docent: Cinc anys
2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS
Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així:
E.S.O.
- Primer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments)
- Tercer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments)
- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia. (1 desdoblament)
BATXILLERAT
-Primer: 1 grup Biologia i Geologia (1 desdoblament) i 1 grup de Cultura Científica.
-Segon: 1 grup Biologia.
ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO
Coordinadora de biblioteca 2h Cap de departament 3h
Biologia i Geologia de 1r batxillerat A 4h 4 x Biologia i Geologia 3r ESO A, B, C, D 8h
1 x Biologia i geologia 4t d’ESO A 3h 2 x desdoblament 1r ESO B i C 2h
2 x Biologia i geologia 1r d’ESO B i C 6h 1 x Biologia i Geologia 1r d’ESO A 3h
1 x Cultura científica 1r Batxillerat A 3h 1 x Biologia 2n Batxillerat A 4h
2 x Desdoblaments 1r d’ESO A i D 2h
TOTAL 20h TOTAL 20h

6
Lorena Maneiro Calarde (Irene Prats)
1 x Tutoria 1r d’ESO D 2 h
4 x Desdoblaments 3r d’ESO A, B, C i D 4h
1 x Desdoblament 4t d’ESO A 1h
1 x Desdoblament 1r Batxillerat A 1h
1 x 1r d’ESO D 3h
Organització i gestió d’una petita
empresa.
5h
Ús públic en espais naturals 4h
TOTAL 20h
2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:
Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dimarts de 11,05h a
12,00 h. En elles es tractaran almenys els següents punts:
•Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica.
•Possibles despeses del departament.
•Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc.
•Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi
de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la
programació)
•Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a
cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació).
•Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars
programades.
•Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que
cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a
poder recuperar l’àrea.
•Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en
aspectes relacionats amb els recursos materials.
La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc,
sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzés, l’aprofitament dels mateixos
per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat
seriosament.

7
2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI.
Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les classes
de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO. A més
a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb algunes hores de grups,
ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes.
L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:
OCUPACIÓ
LABORATORI
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
08:00 a 08:55 BIOLOGIA
2n BATX
Salva
BIOLOGIA
2n BATX
Salva
C.CIENTÍFICA
1r BATX A
Andrea
08:55 a 09:50 DD BiG
3r ESO A
Salva/Lorena
BiG
4t ESO A
Andrea
DD BiG
3r ESO D
Salva/Lorena
09:50 a 10:45 DD BiG
1r BATX A
Andrea/Lorena
BiG
1r BATX
Andrea
DD BiG
3r ESO B
Salva/Lorena
11:05 a 12:00 BiG
1r BATX
Andrea
REUNIÓ
DEPARTAMENT
DD BiG
1r ESO A
Salva/Andrea
BIOLOGIA
2n BATX
Salva
BiG
1r BATX
Andrea
12:00 a 12:55 DD BiG
1r ESO B
Andrea/Salva
DD BiG
3r ESO C
Salva/Lorena
DD BiG
1r ESO D
Lorena/Andrea
13:10 a 14:05 DD BiG
1r ESO C
Andrea/Salva
C.CIENTÍFICA
1r BATX A
Andrea
BIOLOGIA
2n BATX
Salva
14:05 a 15:00 BiG
4t ESO A
Andrea
DD BiG
4t ESO A
Andrea/Lorena
3.-PROGRAMACIÓ BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER I TERCER D’ESO.
3.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura de biologia i geologia ha de contribuir, durant l’educació secundària obligatòria, a fer
que els alumnes assimilin uns coneixements i unes destreses bàsics que els permetin adquirir una
cultura científica. Així mateix, ha de proporcionar els elements necessaris per garantir que els
alumnes desenvolupin les diferents competències clau. Els alumnes s’han d’identificar com a agents
actius i han de reconèixer que de les seves actuacions i coneixements en dependrà el
desenvolupament del seu entorn.
En finalitzar l’etapa, els alumnes han d’haver adquirit els coneixements essencials que s’inclouen en
el currículum bàsic i les estratègies del mètode científic. La comprensió lectora, l’expressió oral i
l’escrita, l’argumentació en públic i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació
s’han de refermar durant aquesta etapa. Igualment, els alumnes han de desenvolupar actituds
conduents a analitzar els grans avenços científics de l’actualitat, els avantatges que suposen i les

8
implicacions ètiques que de vegades es plantegen i a reflexionar sobre aquestes qüestions, i han de
conèixer i posar en pràctica les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.
Durant aquesta etapa es pretén que els alumnes refermin els coneixements ja adquirits a fi d’anar
construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permetin ser ciutadans respectuosos amb
ells mateixos, amb els altres i amb el medi, així com amb el material que utilitzen o que tenen a la
seva disposició. Així mateix, en aquesta etapa es pretén aconseguir que els alumnes siguin
responsables i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre.
La formació científica adquirida al llarg d’aquesta etapa ha de formar part, sens dubte, de la cultura
bàsica que han de tenir els alumnes en acabar l’educació secundària obligatòria a fi de poder-se
inserir adequadament en la societat.
Al llarg d’aquesta etapa, és convenient seleccionar i tractar els continguts que facin referència
especialment als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més acostat als alumnes.
Per contextualitzar aquesta matèria a la nostra comunitat, les Illes Balears, hem de tenir en compte
els aspectes següents:
— Les característiques pròpies de cada illa pel que fa als ecosistemes, la biodiversitat, les
característiques geològiques, la climatologia, etc.
— La importància d’implantar models de desenvolupament sostenibles.
— La problemàtica ambiental pròpia dels ecosistemes insulars, dins la qual destaca la fragilitat,
agreujada per la intensa pressió humana a què estan sotmesos.
3.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per
interpretar els fenòmens naturals i per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament
científic i tècnic i les aplicacions d’aquest desenvolupament.
2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de les ciències, com ara la discussió de
l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i
de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració de les aplicacions i repercussions de
l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.
3. Entendre i expressar la informació científica utilitzant correctament el llenguatge oral i l’escrit;
elaborar i interpretar diagrames, gràfics, taules, mapes i altres models de representació, i utilitzar
expressions matemàtiques elementals per poder comunicar-se en l’àmbit de la ciència.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diferents fonts, incloses les TIC, i valorar-ne el
contingut per fonamentar i orientar treballs sobre aquests temes.
5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement de la biologia i la geologia per
analitzar qüestions científiques individualment o en grup.
6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària i facilitar
estratègies que permetin afrontar els riscs de la societat actual en aspectes relacionats amb
l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9
7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la biologia i la geologia per satisfer les
necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes locals i globals.
8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient,
així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la sostenibilitat, fent
atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que afecten més
directament les Illes Balears.
9. Reconèixer el caràcter provisional i creatiu de la biologia i la geologia, així com les aportacions que
han fet al pensament humà al llarg de la història, i apreciar-ne els grans debats per superar els
dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural.
10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de
conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure’l i, si escau,
participar en iniciatives encaminades a conservar-lo.
11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi de les Illes Balears i
d’altres àmbits geogràfics d’abast més ampli i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i
comportaments favorables a la conservació dels recursos i la millora de la qualitat ambiental.
3.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM
Durant el primer cicle de l’educació secundària obligatòria (cursos primer i tercer), l’eix vertebrador
de la matèria gira al voltant dels éssers vius i la interacció d’aquests amb la Terra i s’incideix
especialment en la importància que la conservació del medi ambient té per a tots els éssers vius.
Així mateix, durant aquest cicle la matèria té com a nucli central la salut i la promoció d’aquesta. El
principal objectiu és que els alumnes adquireixin les capacitats i les competències que els permetin
cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com en el mental, així com ser crítics amb la informació i les
actituds socials que puguin repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i
psicològic i valorar-les.
Es pretén també que entenguin i valorin la importància de preservar el medi ambient per les
repercussions que té sobre la seva salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les seves
decisions diàries i les conseqüències que tenen en la seva salut i en l’entorn que els envolta, i a
comprendre el valor de la recerca en els avenços mèdics i en la qualitat de vida de les persones.
3.4.-BLOCS DE CONTINGUTS A DESENVOLUPAR EN PRIMER I TERCER D’ESO.
Bloc 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica
Aquest bloc es tracta de forma transversal al llarg de tot el curs i potencia les tècniques pròpies del
treball científic (recerca, selecció i interpretació de la informació científica i realització de treballs
experimentals senzills).
Bloc 2. La Terra a l’Univers
L’objecte d’aquest bloc és desenvolupar el coneixement de la Terra i situar, en el conjunt de l’Univers
en general i del sistema solar en particular, l’estructura interna d’aquest planeta i les capes fluides
que l’envolten, així com els principals tipus de minerals i roques que el componen.

10
Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra
Es dedica aquest bloc a l’estudi de les funcions i característiques generals dels éssers vius i de la
cèl·lula com a element bàsic en la constitució d’aquests, així com al coneixement dels cinc grans
regnes de la natura.
Bloc 4. Les persones i la salut. Promoció de la salut
En aquest bloc s’estudien l’anatomia i la fisiologia del cos humà, les principals malalties que l’afecten
i els hàbits saludables que contribueixen a prevenir-les.
Bloc 5. El relleu terrestre i la seva evolució
En aquest bloc s’aborda l’estudi dels canvis constants que pateix el relleu terrestre com a
conseqüència de l’actuació conjunta de les energies externes i de les internes que afecten el nostre
planeta.
Bloc 6. Els ecosistemes
S’inclou en aquest bloc l’estudi dels components d’un ecosistema i els principals tipus d’ecosistemes,
així com els factors més comuns que els desestabilitzen i la manera d’evitar-los.
Bloc 7. Projecte de recerca
Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en equip relacionat
amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment. Aquest bloc es pot tractar de forma
transversal al llarg de tot el curs.
3.5.-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU.
a) Comunicació lingüística. CL
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i
fenòmens del món natural.
— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees
essencials de les secundàries.
— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora
de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.
— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos
relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.
b)Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CMCT
— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats
amb la biologia i la geologia.

11
— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.
— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el
reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.
— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.
— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast
hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.
— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.
— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi
ambient.
— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de
precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.
— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.
c) Competència digital. CD
— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.
— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació
relacionada amb la biologia i la geologia.
— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula
virtual, Moodle, blogs, etc.).
— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la
fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.
d) Aprendre a aprendre. AA
— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per
gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.
— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.
— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats
disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.
— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.
— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

12
— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.
e) Competències socials i cíviques. CSC
— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que
han sorgit sobre alguns d’aquests
avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb
opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.
— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes
terrestres i l’Univers.
— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que
comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament
sostenible i el manteniment de la salut.
— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder
participar en les principals controvèrsies de la societat actual.
f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. SIE
— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,
planificant-los adequadament i aprenent dels errors.
— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar
projectes amb la finalitat d’assolir objectius.
g) Consciència i expressions culturals. CEC
— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les
diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.
— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.
— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.
— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament
científic com a part de la cultura.

13
3.6.-UNITATS DIDÀCTIQUES PRIMER D’ESO.
3.6.1.-Seqüenciació de les unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries.
DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI
1r TRIMESTRE
1 . Prova inicial Taula periòdica
2 UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA
NATURA
Mesura de materials comuns. Pàg 18 Normes i material. Pag 15, 16 i 17
3 UNITAT 2: LA TERRA A
LÚNIVERS
L’orientació diurna. Pàg 42 Model Sol, Terra i Lluna.
4 UNITAT 3: LA GEOSFERA Roques de ca nostra. Pag 65 Solidificació de roques. Pàg 64
5 UNITAT 4: LA HIDROSFERA Depuració d’aigües. Pàg 82 i 83. La sal d’aigua. Pàg 84
6 UNITAT 5: L’ATMOSFERA Humitat de l’aire. Pàg 107 La meteorologia. Pàg 106.
2n TRIMESTRE
1 UNITAT 6: LA DINÀMICA
INTERNA I EXTERNA.
Mapes topogràfics. Pàg 129 Volcans. Pàg 130.
2 Prova final de bloc Prova final de bloc
3 UNITAT 7: ELS
ECOSISTEMES.
Hort. DVD. Estudi del Sòl. Pàg 156
4 UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS Hort. Muntatge. Ús del microscopi. Pàg 171
5 Hort. Sembra. Observació cèl·lules vegetals.
3r TRIMESTRE
1 UNITAT 9: LES FUNCIONS
VITALS.
Hort. Manteniment. Fototropisme. Pàg 198
2 UNITAT 10: MONERES
PROTOCTISTS I FONGS
Hort. Manteniment. Observació de bacteris del iogurt i
llevat. Algues i protozous. Pag 218

14
3 UNITAT 11 i 12: LES
PLANTES
Hort. Identificació d’arbres per clau
dicotòmica i de fruits. Pàg 251, 252 i
256.
L’estructura floral. Pàg 258
4 UNITAT 13: ELS ANIMALS
INVERTEBRATS.
Hort. Recerca i classificacio
d’nvertebrats i les seves funcions
ecològiques.
Disseccio d’un bivalve. Pàg 256.
5 UNITAT 14: ELS ANIMALS
VERTEBRATS
Hort. Recol·leccio. Catàleg d’espècies amenaçades. Pag
296.
6 Prova final bloc Prova final bloc
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE
Xerrades del CREM
“La posidònia”
Març
Visita als Amunts.
Flora mediterrània Eivissenca.
Abril
3.6.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
BLOC UNITAT I CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE.
BLOC 1.
HABILITATS,
DESTRESES I
ESTRATÈGIES.
METODOLOGIA
CIENTÍFICA
UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA
NATURALESA.
-La metodologia científica.
Característiques bàsiques.
-L’experimentació en biologia i
geologia: obtenció i selecció
d’informació a partir de la
selecció i la recollida de
mostres del medi natural.
1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context
precís i adequat al seu nivell.
1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i
s’expressa de forma correcta tant oralment com per escrit.
2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter
científic i utilitzar aquesta informació per formar-se una opinió
pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes
relacionats amb el medi natural i la salut.
2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter
científic a partir de la utilització de diverses fonts.
2.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa
utilitzant diversos suports.
2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una
opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.
3. Fer un treball experimental amb l’ajuda d’un guió de pràctiques
de laboratori o de camp, descriure’n l’execució i interpretar-ne els
resultats.
3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i té
cura dels instruments i del material emprat.
3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació del treball
experimental, utilitza tant instruments òptics de reconeixement
com material bàsic de laboratori, argumenta el procés
experimental seguit, descriu les seves observacions i interpreta els
resultats del treball.

15
BLOC 2. LA TERRA A
L’UNIVERS
UNITAT 2: LA TERRA A
L’UNIVERS.
-Els principals models sobre
l’origen de l’Univers.
-Característiques del sistema
solar i dels seus components.
-El planeta Terra.
Característiques. Moviments:
conseqüències i moviments.
-La biosfera. Característiques
que varen fer de la Terra un
planeta habitable.
1. Reconèixer les idees principals sobre l’origen de l’Univers i la
formació i l’evolució de les galàxies.
1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’Univers.
2. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les
concepcions sobre aquest sistema planetari que hi ha hagut al
llarg de la història.
2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les
característiques generals.
3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta al sistema
solar amb les seves característiques.
3.1. Indica quines característiques té el planeta Terra que no tenen
altres planetes, les quals permeten que s’hi desenvolupi la vida.
4. Localitzar la posició de la Terra dins el sistema solar.
4.1. Identifica la posició de la Terra dins el sistema solar.
5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-
los amb l’existència del dia i la nit, les estacions, les marees i els
eclipsis.
5.1. Categoritza els principals fenòmens relacionats amb el
moviment i la posició dels astres i en dedueix la importància per a
la vida.
5.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens
com les fases lunars i els eclipsis i estableix la relació que tenen
amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol.
15. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta
especial per al desenvolupament de la vida.
15.1. Descriu les característiques que varen fer possible el
desenvolupament de la vida a la Terra.
UNITAT 3: LA GEOSFERA.
-La geosfera. Estructura i
composició de l’escorça, el
mantell i el nucli.
-Els minerals i les roques:
propietats, característiques i
utilitats.
-Roques i minerals més
representatius de les Illes
Balears.
6. Identificar els materials terrestres segons l’abundància i la
distribució a les grans capes de la Terra.
6.1. Descriu les característiques generals dels materials més
freqüents a les zones externes del planeta i justifica com es
distribueixen en capes segons la seva densitat.
6.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i
el nucli terrestres i dels materials que els componen i relaciona
aquestes característiques amb la seva ubicació.
7. Reconèixer les propietats i característiques dels minerals i de les
roques, indicar els que són presents a les Illes Balears i destacar-ne
les aplicacions més freqüents, la importància econòmica i la gestió
sostenible.
7.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten
diferenciar-los.
7.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals
i les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.
7.3. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió
sostenible dels recursos minerals.
UNITAT 4: LA HIDROSFERA.
-La hidrosfera. L’aigua a la
Terra. Aigua dolça i aigua
salada: importància per als
éssers vius. Contaminació de
l’aigua dolça i de la salada.
-Problemàtica ambiental en
relació amb la gestió de l’aigua
a les Balears.
11. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que té per a
l’existència de la vida.
11.1. Reconeix les propietats anòmales de l’aigua i les relaciona
amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a
la Terra.
12. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle
de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà.
12.1. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona amb els canvis d’estat
d’agregació d’aquesta.
13. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i
d’actuacions personals i col·lectives per potenciar que se’n
redueixi el consum i que es reutilitzi. Estudiar la problemàtica
específica de la gestió de l’aigua dolça a les Illes Balears.
13.1. Comprèn el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i
enumera mesures concretes per aconseguir aquesta gestió
sostenible.
14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no
contaminar les aigües dolces i les salades.
14.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i
salades i els relaciona amb les activitats humanes.

16
UNITAT 5: L’ATMOSFERA.
-L’atmosfera. Composició i
estructura. Contaminació
atmosfèrica. Efecte hivernacle.
Importància de l’atmosfera per
als éssers vius.
8. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les
propietats de l’aire.
8.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera.
8.2. Reconeix la composició de l’aire, n’identifica els contaminants
principals i els relaciona amb l’origen que tenen.
8.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes
per les quals l’atmosfera desenvolupa un paper protector per als
éssers vius.
9. Investigar els problemes de contaminació ambiental actuals i les
repercussions que poden tenir i desenvolupar actituds que
contribueixin a solucionar-los.
9.1. Relaciona la contaminació ambiental amb el deteriorament
del medi ambient i proposa accions i hàbits que contribueixen a
trobar-hi una solució.
10. Reconèixer la importància del paper protector de l’atmosfera
per als éssers vius i considerar com hi repercuteix l’activitat
humana.
10.1. Indica situacions en les quals l’activitat humana interfereix
en l’acció protectora de l’atmosfera.
BLOC 5. EL RELLEU
TERRESTRE I LA
SEVA EVOLUCIÓ
UNITAT 6: LA DINÀMICA
INTERNA I EXTERNA.
-Factors que condicionen el
relleu terrestre. El modelatge
del relleu. Els agents geològics
externs i els processos de
meteorització, erosió, transport
i sedimentació.
-Principals agents modeladors
del relleu a les Illes Balears: la
mar, els torrents i les aigües
subterrànies.
-Manifestacions de l’energia
interna de la Terra. Activitat
sísmica i volcànica. Distribució
de volcans i terratrèmols.
-Els riscs sísmic i volcànic.
Importància de predir-los i
prevenir-los.
1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un
lloc a un altre.
1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les
roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen.
2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els
activa i diferenciar-los dels processos interns.
2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica
el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests.
2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i
sedimentació i els efectes que tenen en el relleu.
10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per
l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern.
10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica
els efectes que tenen en el relleu.
11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves
característiques i els efectes que generen.
11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que
tenen.
11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que
els origina i els associa a la seva perillositat.
12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de
l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària.
12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols
són més freqüents i de més magnitud.
13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i
les formes de prevenir-lo.
13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona
en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.
BLOC 6. ELS
ECOSISTEMES
UNITAT 7: ELS ECOSISTEMES.
-Ecosistema: identificació dels
components.
-Factors abiòtics i biòtics als
ecosistemes.
-Ecosistemes aquàtics.
-Ecosistemes terrestres.
-Factors desencadenants de
desequilibris als ecosistemes.
-Accions que afavoreixen la
conservació del medi ambient.
-El sòl com a ecosistema.
-Tipus d’ecosistemes més
Balears.
1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema.
Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes
de les Illes Balears.
1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.
2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de
desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri.
2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de
desequilibris en un ecosistema.
3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del
medi ambient.
3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi
ambient.
4. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions
que s’estableixen entre aquests.
4.1. Reconeix que el sòl és el resultat de les interaccions entre els
components biòtics i els abiòtics i indica alguna interacció.
5. Valorar la importància del sòl i els riscs que comporta
sobreexplotar-lo, degradar-lo o perdre’l.

17
5.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-
lo.
BLOC 3. LA
BIODIVERSITAT AL
PLANETA TERRA
UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS.
-La cèl·lula. Característiques
bàsiques de les cèl·lules
procariota i eucariota, animal i
vegetal.
-Sistemes de classificació dels
éssers vius. Concepte
d’espècie. Nomenclatura
binomial.
-Regnes dels éssers vius:
moneres, protoctists, fongs,
vegetals i animals.
1. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i
determinar les característiques que els diferencien de la matèria
inerta.
1.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les
característiques particulars d’ambdues.
1.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre
la cèl·lula procariota i l’eucariota i entre la cèl·lula animal i la
vegetal.
3. Reconèixer les característiques morfològiques principals dels
diferents grups taxonòmics.
3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els
animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.
4. Categoritzar els criteris que serveixen per classificar els éssers
vius i identificar els principals models taxonòmics als quals
pertanyen els animals i les plantes més comuns.
4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un
d’aquests grups i en destaca la importància biològica.
5. Descriure les característiques generals dels grans grups
taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers
vius.
5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada
grup taxonòmic.
UNITAT 9: LES FUNCIONS
VITALS.
-Funcions vitals: nutrició,
relació i reproducció.
-Característiques principals,
nutrició, relació i reproducció.
2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i
diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
2.1. Comprèn i diferencia la importància de cada funció per al
manteniment de la vida.
2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i amb el de nutrició
heteròtrofa i dedueix la relació que hi ha entre aquestes.
UNITAT 10: MONERES,
PROTOCTISTS I FONGS.
-Moneres, protoctists i fongs.
5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada
grup taxonòmic.
UNITAT 11: LES PLANTES
SENSE FLOR.
-Vegetals: molses i falgueres.
9. Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la
importància que tenen per a la vida.
9.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la
importància que té per al conjunt de tots els éssers vius.
UNITAT 12: LES PLANTES AMB
FLORS.
-Vegetals: gimnospermes i
angiospermes.
8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.
UNITAT 13: ELS ANIMALS
INVERTEBRATS.
-Invertebrats: porífers,
celenterats, anèl·lids, mol·luscs,
equinoderms i artròpodes.
Característiques anatòmiques i
fisiològiques.
6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats.
6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic al qual
pertanyen.
UNITAT 14: ELS ANIMALS
VERTEBRATS.
-Vertebrats: peixos, amfibis,
rèptils, aus i mamífers.
Característiques anatòmiques i
fisiològiques.
-Fauna i flora característica de
les Illes Balears. Endemismes
més destacables.
6.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la
classe a la qual pertanyen.
7. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que
permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats
ecosistemes.
7.1. Identifica exemplars de plantes i animals propis d’alguns
ecosistemes o d’interès especial pel fet de ser espècies en perill
d’extinció o endèmiques.
7.2. Relaciona la presència de determinades estructures en els
animals i les plantes més comuns amb la seva adaptació al medi.
8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i
classificar animals i plantes. Reconèixer les espècies més
característiques dels diferents ecosistemes de les Illes Balears.
8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.

18
3.7.-UNITATS DIDÀCTIQUES TERCER D’ESO.
3.7.1.-Seqüenciació d’unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries.
DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI
1r TRIMESTRE
1 Prova inicial Prova inicial
2 UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ i LA
SALUT
Els hàbits de salut pàg 26 Ús del microscopi.
3 Drogues i drogodependència, pàg 22 i
23
Observació de teixits animal.
4 UNITAT 2: LA NUTRICIÓ Mesura i valoració de la pressió
arterial. Pàg 48.
Dissecció de pulmó
5 Anàlisi de sang. Pàg 54 i 55 Dissecció de cor
6 UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ La dieta pàg 64 i 65 Conservants, pàg 68
7 Experiment amb l’alimentació de
ratolins. Pàg 74
Quantes calories té un cacahuet?
2n TRIMESTRE
1 UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ
i ANÀLISI.
Anatomia dels sentits. Activitats
interactives.
La percepció d’estímuls. Pàg 90
2 Consum d’alcohol i maduració del
cervell. Pàg 96.
DVD cervell.
3 UNITAT 5: LA RELACIÓ: EMISSIÓ
DE RESPOSTES.
Hipoglucèmia i hiperglucèmia. Pàg
118-119.
Dissecció cuixa de pollastre. Pàg 112
4 UNITAT 6: REPRODUCCIÓ I
SEXUALITAT.
Estudi del cicle endometrial pàg 134 DVD la gestació.
5 La síndrome premenstrual. Pàg 140. Els mètodes anticonceptius i les MTS.
Pàg 132 i 133.

19
6 Prova final bloc 1 Prova final bloc 1
3r TRIMESTRE
1 UNITAT 7: DINÀMICA INTERNA Distribució de volcans i terratrèmols.
Pàg 160 i 161.
Elaboració pangea.
2 Les plaques tectòniques. Pàg 170 i
171.
Identificació dels principals minerals i
roques.
3 UNITAT 8: DINÀMICA EXTERNA Els biomes pàg 202 i 203 Mapa topogràfic. Pàg 184.
4 Estudi d’un ecosistema pàg 208. Mapa topogràfic.
5 UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. Estudi d’un ecosistema pàg 214. Mapa topogràfic.
6 Prova final bloc 2 Prova final bloc 2
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE
Tallers Fundació Banc de sang i
Teixits.
Sortides a ses estaques.
“Estudi d’ecosistemes”
3.7.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
BLOC CONTINGUTS i UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE.
BLOC 4. LES
PERSONES I LA
SALUT. PROMOCIÓ
DE LA SALUT
UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ I LA
SALUT.
-Nivells d’organització de la
matèria viva.
-Organització general del cos
humà: cèl·lules, teixits, òrgans,
aparells i sistemes
-La salut i la malaltia. Malalties
infeccioses i no infeccioses.
Higiene i prevenció.
-Les substàncies addictives: el
tabac, l’alcohol i altres drogues.
Problemes associats.
1. Catalogar els diferents nivells d’organització de la matèria viva
—cèl·lules, teixits, i aparells o sistemes— les principals estructures
cel·lulars i les funcions que tenen.
1.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en l’ésser humà i
cerca la relació que hi ha entre aquests.
1.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i descriu la funció dels
orgànuls més importants.
2. Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció
que tenen.
2.1. Reconeix els principals teixits que conformen el cos humà i hi
associa la funció que tenen.
3. Descobrir, a partir del coneixement dels conceptes de salut i
malaltia, els factors que els determinen.
3.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut
i justifica amb exemples les tries que fa o pot fer per promoure-la
individualment i col·lectivament.
4. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils de
vida per prevenir-les.
4.1. Reconeix les malalties i les infeccions més comunes i les
relaciona amb les causes que les provoquen.
5. Determinar les malalties infeccioses i les no infeccioses més

20
comunes que afecten la població, les causes que les provoquen i
com es poden prevenir i tractar.
5.1. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de
les malalties infeccioses.
6. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les
malalties.
6.1. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els identificant com
a mitjà per promoure la seva salut i la dels altres.
6.2. Proposa mètodes per evitar el contagi i la propagació de les
malalties infeccioses més comunes.
8. Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com
a pràctica habitual i integrada a les seves vides i les conseqüències
positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
8.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser
humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
9. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de
substàncies addictives i elaborar propostes de prevenció i control.
9.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb
el consum de substàncies tòxiques i estimulants com el tabac,
l’alcohol, les drogues, etc.; contrasta els efectes nocius que tenen,
i proposa mesures de prevenció i control.
10. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en
l’individu i en la societat.
10.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les
drogues per a l’individu i la societat.
UNITAT 2: LA NUTRICIÓ
-Nutrició, alimentació i salut.
-Els nutrients, els aliments i
hàbits alimentaris saludables.
Trastorns de la conducta
alimentària.
14. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant
esquemes gràfics dels diferents aparells que hi intervenen.
14.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els
diferents òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de
nutrició i els relaciona amb la seva contribució al procés.
15. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cada
un dels aparells que hi estan implicats.
15.1. Reconeix la funció de cada un dels aparells i sistemes en la
funció de nutrició.
16. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells
relacionats amb la nutrició i quines són les causes i la manera de
prevenir-les.
16.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i
sistemes implicats en la nutrició i les associa a les causes que les
provoquen.
17. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori,
respiratori i excretor i conèixer-ne el funcionament.
17.1. Coneix i explica els components i el funcionament dels
aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor.
UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ.
-La funció de nutrició.
Anatomia i fisiologia dels
aparells digestiu, respiratori,
circulatori i excretor.
-Alteracions més freqüents,
malalties associades, prevenció
d’aquestes i hàbits de vida
saludables.
11. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i
diferenciar els principals nutrients i les funcions bàsiques
d’aquests.
11.1. Discrimina el procés de nutrició del d’alimentació.
11.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a
l’organisme i reconeix hàbits nutricionals saludables.
12. Relacionar les dietes amb la salut a través d’exemples pràctics.
12.1. Dissenya hàbits nutricionals saludables mitjançant
l’elaboració de dietes equilibrades, utilitzant taules amb diferents
grups d’aliments amb els nutrients principals i el valor calòric que
tenen.
13. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de
l’exercici físic per a la salut.
13.1. Valora una dieta equilibrada per a una vida saludable.
UNITAT 4: LA RELACIÓ:
PERCEPCIÓ I ANÀLISI.
-La funció de relació. Sistema
nerviós i sistema endocrí. La
coordinació.
-Organització i funció del
sistema nerviós. Principals
18. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i les cures de
l’oïda i la vista.
18.1. Especifica la funció de cada un dels aparells i sistemes
implicats en la funció de relació.
18.2. Descriu els processos implicats en la funció de relació i
identifica l’òrgan o l’estructura responsable de cada procés.
18.3. Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els

21
alteracions i prevenció
d’aquestes.
-Òrgans dels sentits: estructura
i funció, cura i higiene.
relaciona amb els òrgans dels sentits en els quals es troben.
19. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant
diferents estímuls i descriure’n el funcionament.
19.1. Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós i les
relaciona amb les causes que les provoquen, els factors de risc i la
forma de prevenir-les.
UNITAT 5: LA RELACIÓ:
RESPOSTA.
-El sistema endocrí: glàndules
endocrines i funcionament
d’aquestes. Les principals
alteracions.
-L’aparell locomotor.
Organització i relacions
funcionals entre ossos i
músculs. Prevenció de lesions.
-Sistema immunitari. Vaccins.
Els trasplantaments i la donació
de cèl·lules, sang i òrgans.
7. Determinar el funcionament bàsic del sistema immunològic, així
com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.
7.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i valora el
paper dels vaccins com a mètode de prevenció de les malalties.
20. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones
que sintetitzen i la funció que exerceixen.
20.1. Enumera les glàndules endocrines i indica les hormones que
segreguen i la funció que exerceixen.
21. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí.
21.1. Reconeix algun procés que té lloc en la vida quotidiana en el
qual s’evidencia clarament la integració neuroendocrina.
22. Identificar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor.
22.1. Localitza els principals ossos i músculs del cos humà en
esquemes de l’aparell locomotor.
23. Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs.
23.1. Distingeix els diferents tipus de músculs segons el tipus de
contracció i els relaciona amb el sistema nerviós que els controla.
24. Detallar quines són i com es prevenen les lesions més
freqüents a l’aparell locomotor.
24.1. Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar
l’aparell locomotor i els relaciona amb les lesions que produeixen.
UNITAT 6: LA REPRODUCCIÓ.
-La reproducció humana.
Anatomia i fisiologia de
l’aparell reproductor. Canvis
físics i psíquics en
l’adolescència.
-El cicle menstrual. Fecundació,
embaràs i part. Anàlisi dels
diferents mètodes
anticonceptius. Tècniques de
reproducció assistida. Les
malalties de transmissió sexual
i formes de prevenir-les.
-La resposta sexual humana.
-Sexe i sexualitat. Salut i
higiene sexuals.
25. Indicar els aspectes bàsics de l’aparell reproductor i diferenciar
entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de
l’aparell reproductor.
25.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell
reproductor masculí i del femení i n’especifica la funció.
26. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i
descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació,
l’embaràs i el part.
26.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica
quines glàndules i quines hormones el regulen.
27. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los
segons la seva eficàcia i reconèixer la importància que tenen
alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.
27.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana.
27.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i
argumenta sobre com prevenir-les.
28. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció
assistida i de fecundació in vitro per argumentar el benefici que va
suposar aquest avenç científic per a la societat.
28.1. Identifica les tècniques de reproducció assistida més
freqüents.
29. Valorar i considerar la seva pròpia sexualitat i la de les
persones que l’envolten i transmetre la necessitat de reflexionar,
debatre, respectar i compartir.
29.1. Exerceix, decideix i defensa responsablement la seva
sexualitat i la de les persones que l’envolten.
BLOC 5. EL RELLEU
TERRESTRE I LA
SEVA EVOLUCIÓ
INTERNA DE LA TERRA.
-Manifestacions de l’energia
interna de la Terra. Origen i
tipus de magmes. Activitat
sísmica i volcànica. Distribució
de volcans i terratrèmols.
-Els riscs sísmic i volcànic.
Importància de predir-los i
prevenir-los.
10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per
l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern.
10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica
els efectes que tenen en el relleu.
11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves
característiques i els efectes que generen.
11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que
tenen.
11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que
els origina i els associa a la seva perillositat.
12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de
l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària.

22
12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols
són més freqüents i de més magnitud.
13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i
les formes de prevenir-lo.
13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona
en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.
EXTERNA DE LA TERRA.
-Factors que condicionen el
relleu terrestre. El modelatge
del relleu. Els agents geològics
externs i els processos de
meteorització, erosió, transport
i sedimentació.
-Les aigües superficials i el
modelatge del relleu. Formes
característiques. Les aigües
subterrànies, la circulació i
l’explotació d’aquestes.
-Acció geològica de la mar, del
vent i de les glaceres. Formes
d’erosió i dipòsits que originen.
-Acció geològica dels éssers
vius. L’espècie humana com a
agent geològic.
-Principals agents modeladors
del relleu a les Illes Balears: la
mar, els torrents i les aigües
subterrànies.
1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un
lloc a un altre.
1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les
roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen.
2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els
activa i diferenciar-los dels processos interns.
2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica
el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests.
2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i
sedimentació i els efectes que tenen en el relleu.
3. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les
formes d’erosió i dipòsit més característiques.
3.1. Analitza les activitats d’erosió, transport i sedimentació
produïdes per les aigües superficials i reconeix algun dels efectes
que tenen en el relleu.
4. Valorar la importància de les aigües subterrànies i justificar-ne
la dinàmica i la relació amb les aigües superficials.
4.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscs de
sobreexplotar-les.
5. Analitzar la dinàmica marina i la influència que exerceix en el
modelatge litoral.
5.1. Relaciona els moviments de l’aigua de la mar amb l’erosió, el
transport i la sedimentació al litoral i identifica algunes formes
resultants característiques.
6. Relacionar l’acció eòlica amb les condicions que la fan possible i
identificar algunes formes que en resulten.
6.1. Associa l’activitat eòlica amb els ambients en els quals
aquesta activitat geològica pot ser rellevant.
7. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les
característiques de les formes d’erosió i dipòsit resultants.
7.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre
el relleu.
8. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del
paisatge a les Illes Balears.
8.1. Estudia el paisatge del seu entorn més pròxim i identifica
alguns dels factors que n’han condicionat el modelat.
9. Reconèixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la
importància de l’espècie humana com a agent geològic extern.
9.1. Identifica la intervenció d’éssers vius en processos de
meteorització, erosió i sedimentació.
9.2. Valora la importància d’activitats humanes en la
transformació de la superfície terrestre.
BLOC 6: ELS
ECOSISTEMES
UNITAT 9: EL MEDI NATURAL.
-Ecosistema: identificació dels
components.
-Factors abiòtics i biòtics als
ecosistemes.
-Ecosistemes aquàtics.
-Ecosistemes terrestres.
-Factors desencadenants de
desequilibris als ecosistemes.
-Accions que afavoreixen la
conservació del medi ambient.
-Tipus d’ecosistemes més
Balears.
1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema.
Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes
de les Illes Balears.
1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.
2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de
desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri.
2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de
desequilibris en un ecosistema.
3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del
medi ambient.
3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi
ambient.
BLOC 7. PROJECTE
DE RECERCA
PROJECTE DE RECERCA EN
EQUIP.
1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies
del treball científic.

23
1.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic.
2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o
l’observació i l’argumentació.
2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.
3. Utilitzar fonts d’informació variada, discriminar la informació i
prendre decisions sobre aquesta i els mètodes emprats per
obtenir-la.
3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per
elaborar i presentar la seva recerca.
4. Valorar i respectar la feina individual i en equip i participar-hi.
4.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa.
5. Exposar i defensar en públic el projecte de recerca.
5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes,
els ecosistemes del seu entorn o l’alimentació i la nutrició
humanes per
presentar-los i defensar-los a l’aula.
5.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i
coherència, tant oralment com per escrit.
3.8.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES. MÈTODES I PROPOSTES DIDÀCTIQUES
La metodologia que s’ha d’emprar ha de ser l’adequada perquè els alumnes assoleixin les
competències clau en aquesta etapa educativa.
Atesa la gran diversitat dels alumnes presents a l’educació secundària obligatòria, s’han d’utilitzar en
cada cas les estratègies metodològiques més adequades a fi de tenir en compte les diferències
individuals dins el grup classe i el context sociocultural en què es duu a terme la pràctica educativa.
La metodologia didàctica triada ha d’assegurar en qualsevol cas que els alumnes adquireixin les
competències clau, que es facin responsables del seu propi aprenentatge, que es plantegin
problemes i que desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen o
reben.
Sempre hem de tenir en consideració tant les idees com els coneixements previs dels alumnes, així
com els seus interessos i motivacions en relació amb els diferents temes. S’han d’abordar els temes,
sempre que sigui possible, a partir de les situacions pròpies de la vida quotidiana dels alumnes o
relacionant-los amb qüestions d’actualitat. Així ens assegurarem que l’aprenentatge dels
coneixements científics és significatiu, és a dir, té sentit i és útil per entendre millor el món que ens
envolta.
Les diferents estratègies metodològiques que s’empraran són:
-El mètode d’aprenentatge basat en problemes.
-Les explicacions col·lectives.
-Les activitats en grup petit.
-La feina individualitzada.
-La feina al laboratori.
-Les activitats al medi natural.
-L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la interacció alumne/professor.

24
Els treballs pràctics i els treballs al laboratori adquiriran una gran rellevància en l’ensenyament-
aprenentatge de les ciències : experiments il·lustratius, exercicis pràctics, experiments per contrastar
hipòtesis, petites recerques, etc. I faciliten que els alumnes s’aproximin a la realitat del treball
científic.
En alguns casos, s’aplicarà una metodologia didàctica per descobriment guiat, que consisteix en un
aprenentatge basat en problemes mitjançant el qual els alumnes construeixen el seu coneixement
sobre la base de problemes de la vida real. Normalment suposa que els alumnes facin feina en grups
petits i el professor faci de mediador i facilitador de tot el procés. Durant el desenvolupament
d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen comprendre la importància de fer feina
cooperativament, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació i assoleixen, en
definitiva, les competències clau necessàries.
3.9.-RECURSOS DIDÀCTICS
La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada
professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser
diversos, senzills i fàcilment comprensibles per a l’alumnat i han de possibilitar que aquests es
converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors
els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la
imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb
situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.
Es disposa dels recursos següents:
— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.
— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals, llibres de
text digitals, recursos en xarxa, etc.
— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i
roques, material fungible, reactius químics, etc.
— Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc.
— Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural.
3.10.-DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS.
El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització: aula normal,
laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat.
En cada cas, l’alumnat pot fer feina de forma individualitzada o en petits grups.
Al laboratori s’ha de fer feina en grup, amb un nombre d’alumnes per grup que pot variar segons la
disponibilitat de material. I es realitzarà el desdoblament o la presència d’un altre professor al
laboratori en cas d’anar-hi tot el grup classe.
En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles i han d’atendre a les circumstàncies, les
característiques i les necessitats dels alumnes.

25
3.11.-ELEMENTS TRANSVERSALS.
Alguns temes que formen part del currículum de biologia i geologia es tractaran de forma
transversal des de la perspectiva de diverses matèries. Per exemple:
Alguns temes del bloc de la Terra a l’Univers o del bloc d’estudi del relleu s’abordaran conjuntament
amb l’assignatura de geografia.
L’estudi de la promoció de la salut, que afecta tant la matèria de biologia com la d’educació física. I
amb l’assignatura de física i química en relació amb els blocs de metodologia científica i projecte de
recerca.
3.12.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ.
Els criteris de qualificació de primer i tercer d’ESO seran els següents:
-Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
-Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i
l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
-Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)
-Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la
nota global de la matèria fins un 20%.
-Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un
10%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
-El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a
recuperar els trimestres suspesos.
-Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota.
-A final de cadascun dels volums del llibre de text, si l’alumne/a ha suspès, es podrà recuperar amb
una prova final que es realitzarà al finalitzar el volum. Aquesta prova es realitzarà a tot el grup poder
així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
-Si l’alumnat aprova la prova final escrita de cada volum, es farà la mitjana amb la nota del 50%
corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà
l’assignatura.
-Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i
fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de
la nota final de setembre.

26
4-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO.
4.1.-OBJECTIUS.
1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en
l’expressió escrita com en l’oral.
2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per
explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com un procés de construcció
del saber científic.
3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals cicles
biològics dels éssers vius.
4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus.
5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i d’altres de
relacionades amb la transmissió dels gens.
6. Identificar les malalties genètiques principals.
7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva relació amb la síntesi
de proteïnes a través del codi genètic.
8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i
científiques en la medicina i la biologia.
9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.
10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els representants principals
de l’arbre genealògic de l’espècie humana.
11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de la història amb
la insularitat.
12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen entre ells.
13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la temperatura, la
llum, l’oxigen, etc.
14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i particularment a les
Illes Balears.
15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre millor els
problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma activa en la seva defensa,
especialment dels corresponents a les Balears.
16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir mecanismes per
preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.
17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de l’intercanvi de
matèria i energies.

27
18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles del fòsfor, del
carboni, del nitrogen i de l’aigua.
19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la salut i reforçar
l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.
20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint en compte els
problemes ecològics que ens són més propers.
21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.
22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb l’agent geològic
extern que hi predomina.
23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques sobre mapes físics
que posin de manifest els accidentes geogràfics característics.
24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.
25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans,
serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.
26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història geològica del
nostre arxipèlag.
27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva formació fins a
l’aparició de l’espècie humana.
28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva
d’activitats com experiències o treballs monogràfics.
29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat
de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.
4.2.-CONTINGUTS
Bloc 0.-Continguts comuns
B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de
problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, estratègies i dissenys
experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.
B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les tècniques bàsiques de
l ’àmbit científic.
B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i
la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies, revistes científiques, etc.
B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta informació per formar-se
una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb la
física i la química.

28
B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per comprendre diferents
processos amb simulacions i models i en l’ús de programes bàsics per a l ’obtenció i tractament de
dades.
B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el
medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les repercussions d ’aquest.
B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de biologia i la
geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura de les substàncies i el material
així com un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de
residus.
B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el
plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant correctament la
notació científica.
B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la conservació i protecció
d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra
comunitat.
B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres
en la labor científica i tècnica.
B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,
rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Continguts específics de l’àrea
Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu
B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees
històriques sobre l ’edat de la Terra.
B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història.
B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació.
B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i la seva
influència en el planeta.
B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics importants.
B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.
B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna estratigràfica
senzilla.
B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i terratrèmols.
B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del fons oceànic.

29
B1.10-Formació de les serralades.
B1.11-Proves del desplaçament dels continents.
B1.12- El cicle de les roques.
B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra.
B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i dels
esdeveniments geològics.
B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície del planeta.
Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular
B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia.
B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.
B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.
B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.
B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.
B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats.
B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les ciències
biològiques.
Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters
B3.1- El mendelisme.
B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.
B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi
d ’algunes malalties hereditàries.
B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.
B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els aliments
transgènics. La clonació. El genoma humà.
B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia genètica i
reproductiva.
Bloc 4. L ’evolució de la vida
B4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra.
B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets
que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.

30
B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius. Aparició i extinció d
’espècies.
B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.
B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.
B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d ’espècies.
B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.
Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes
B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.
B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.
B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes
terrestres i aquàtics.
B5.4-Cicles biogeoquímics.
B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.
B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.
B5.7-La formació i la destrucció de sòls.
B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.
B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius als canvis
mediambientals de la història de la Terra.
B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció humana: extincions i
introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats naturals.
B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial de la protecció
del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat.
4.3.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida
Unitat 2: La informació genètica
Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters
Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius

31
2n TRIMESTRE: gener- març
Unitat 10: La història del nostre planeta
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge
Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra
Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes
Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes
4.4.-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE
BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO :
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB
PRIMER
1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, CIMF
2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 , CIMF, CM, CTICD
3.-Herència i transmissió de caràcters. 1, 5, 6, 7, 19, 28,
29
B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6,
B3.7 CIMF, CM, CTICD
4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6,
B4.7 CIMF, CM
SEGON
10.-La història del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 28,
29
B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 CIMF, CSC,
CM, CAA
7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF
8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6, CIMF
9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF
TERCER
5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28,
29
B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,
CIMF, CM
6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18,
20, 28, 29
B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 CIMF,
CSC, CM
4.5.-PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 15-16
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:
-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR
-Professora de desdoblament: LORENA MANEIRO/IRENE PRATS

32
-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques: Dimarts a 7a hora (14:05-15:00)
TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITATS
(Llibre volum 4)
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1-Ús del microscopi.
2-Observació de mostres histològiques.
3- DVD: La cèl·lula
4-Elaboració de cariotips.
-Primer assaig mundial amb
cèl·lules embrionàries en
humans. Pàg. 244-245
2.-La informació
genètica.
1-Extracció del teu ADN.
Pàg.43
-Aliments transgènics.
Pàg. 246-247
3.-Herència i
transmissió de
caràcters.
1-Problemes de genètica I II.
2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.
3-Identificació de grups sanguinis.
( Web: nobelprize)
-Toxicitat del bisfenol A.
Pàg. 248-249
4.-Origen i evolució
dels éssers vius.
1-DVD: La millor que tenim. Darwin i l'evolució
2-DVD: Fòssils a través del temps.
3-Identificació de fòssils
-Canvi evolutiu en una
població. Pàg. 250-251
SEGON
10.-La història del
nostre planeta.
1-Tira cronològica
2-PWP de la història de la Terra amb els
esdeveniments biològics i geològics de cadascun.
Exposició oral
-L’impacte del límit
cretàcic-terciari.
Pàg.264-265
7.-El modelatge del
relleu
1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida. Pàg.258-259
8.-Estructura i
dinàmica de la Terra.
1-Visum tres tipus de roques. Observació i
identificació.
-L’astenosfera Pàg.260-21
9.-Manifestacions de
la dinàmica terrestre.
1-DVD: Volcans
2-DVD:Terratrèmols
-Riscos geològics.
Pàg.262-263
TERCER
5.-L’estudi dels
ecosistemes.
-DVD: Els ecosistemes. La biodiversitat.
-DVD: Sis espècies, sis joies.
-PWP: Figures de protecció dels espais naturals
-Quan l’oxigen és un verí
mortal. Pàg.252-253
-Correcció d’impactes
ambientals. Pàg. 254-255
6.-Canvis dels
ecosistemes
-Encalentiment global
Pàg. 256-257

33
4.6.-SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2015-16
SORTIDA ACTIVITAT
PRIMER TRIMESTRE
SEGON TRIMESTRE -Sortida al bosc de Ses
Estaques per l’observació del
modelatge del litoral per
l’efecte de l’aire i de l’aigua.
TERCER TRIMESTRE - Sortida a Sant Llorenç al
centre d‘interpretació des
Amunts: geologia (12 Abril
2016).
-Sortida a la platja de Ses
Estaques, Santa Eulària, per a
realitzar l’activitat
- Xerrada IBANAT sobre la
prevenció d‘incendis.(3 ó 10
maig 2016)
- Muntatge de l‘aquari.
- Xerrada del CREM sobre les
espècies
4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ:
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1. Aplicar els postulats de la teoria
cel·lular a l’estudi de diferents tipus
d’éssers vius.
2. Identificar les estructures
característiques de la cèl·lula
procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica
vegetal i animal.
3.Relacionar cadascun dels elements
cel·lulars amb la seva funció
biològica.
4.Reconèixer les característiques del
cicle cel·lular i descriure la
reproducció cel·lular, assenyalant les
diferències principals entre meiosi i
mitosi, així com el significat biològic
de cadascuna.
L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer,
utilitzant les tècniques adequades,
l’existència de cèl·lules en diferents
organismes.
Es tracta d’avaluar també si és capaç
d’identificar les estructures cel·lulars en
dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la
funció de cadascuna d’aquestes.
Així mateix, ha d’entendre la necessitat de
coordinació de les cèl·lules que componen els
organismes pluricel·lulars. Comprovar que
l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus
de divisió cel·lular asexual, necessària en la
reproducció dels organismes unicel·lulars i
que assegura el creixement i la reparació del
cos en els organismes pluricel·lulars. També
ha d’explicar el paper de la meiosi i dels
gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta de
comparar els dos tipus de divisió cel·lular en
aspectes com ara: els tipus de cèl·lules que la
fan, el seu mecanisme d’acció, els resultats
obtinguts i la importància biològica dels dos
processos, mitjançant la utilització i
interpretació de dibuixos esquemàtics,
models de cicles cel·lulars, fotografies de
cariotips, o altres recursos.
2.-La informació
genètica.
1-Reconèixer que els gens estan
constituïts per ADN i ubicats en els
cromosomes.
2-Interpretar el paper de la diversitat
genètica (intraespecífica i
Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que
l’emmagatzematge de la informació genètica
resideix en els cromosomes ,interpretar
mitjançant la teoria cromosòmica de l
’herència les excepcions a les lleis de Mendel i
explicar el concepte molecular de gen, així

34
interespecífica) i les mutacions a
partir del concepte de gen.
3-Valorar críticament les
conseqüències dels avenços actuals
de l’enginyeria genètica.
com l ’existència de mutacions i les seves
implicacions en l ’evolució i la diversitat dels
éssers vius.
També s’ha de valorar si utilitza els seus
coneixements per valorar les repercussions
sanitàries i socials dels avenços en el
coneixement del genoma i analitzar, des
d’una perspectiva social, científica i ètica, els
avantatges i els inconvenients de la
biotecnologia moderna (teràpia gènica,
aliments transgènics, etc.).
3.-Herència i
transmissió de
caràcters.
1-Resoldre problemes pràctics de
genètica en diversos tipus
d’encreuaments utilitzant les lleis de
Mendel i aplicar els coneixements
adquirits per investigar la transmissió
de determinats caràcters en la nostra
espècie.
Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar
els conceptes bàsics de genètica i resoldre
problemes senzills sobre la transmissió de
caràcters hereditaris calculant percentatges
genotípics i fenotípics dels descendents i
reconeixent en aquests resultats el seu
caràcter aleatori.
També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar
aquests coneixements a problemes concrets
de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el
daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els
cabells, etc.
4.-Origen i
evolució dels
éssers vius.
1- Exposar raonadament els
problemes que van conduir a
enunciar la teoria de l’evolució, els
principis bàsics d’aquesta teoria i les
controvèrsies científiques, socials i
religioses que va suscitar.
2- Relacionar l ’evolució i la
distribució dels éssers vius, i destacar
les adaptacions més importants, amb
els mecanismes de selecció natural
que actuen sobre la variabilitat
genètica de cada espècie.
-Avaluar si l ’alumnat coneix les
controvèrsies entre fixisme i evolucionisme ,i
entre diferents teories evolucionistes, com les
de Lamarck i Darwin, així com les teories
evolucionistes actuals.
-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -
se en la teoria de l’evolució, les dades més
rellevants del registre paleontològic
l’anatomia comparada; les semblances i
diferències genètiques, embriològiques i
bioquímiques; la distribució biogeogràfica i
altres aspectes relacionats amb l ’evolució
dels éssers vius.
SEGON
10.-La història
del nostre
planeta.
1-Identificar i descriure fets que
mostrin la Terra com a un planeta
canviant i registrar alguns dels canvis
més notables de la seva llarga història
utilitzant models temporals a escala.
-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del
temps geològic mitjançant la identificació
dels esdeveniments fonamentals de la
història de la Terra en una taula cronològica i
, especialment, a través de la identificació i
ubicació dels fòssils més representatius de les
principals eres geològiques i altres registres
geològics com ara l’ adaptació estratigràfica,
els tipus de roques, les serralades i els
processos orogènics o les transgressions i
regressions marines.
7.-El modelatge
del relleu
1-Identificar els diversos relleus
depenent de l‘agent geològic que l‘ha
format.
-L‘alumnat ha de reconèixer els diversos
relleus i les seves formes geològiques
identificatives.

35
8.-Estructura i
dinàmica de la
Terra.
1-Utilitzar el model dinàmic de
l’estructura interna de la Terra i la
teoria de la tectònica de plaques per
estudiar els fenòmens geològics
associats al moviment de la litosfera i
relacionar-los amb la seva ubicació en
mapes terrestres.
-Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar
el model dinàmic de l ’estructura interna de
la Terra i la teoria de la tectònica de plaques
en l’explicació de fenòmens aparentment no
relacionats entre si, com ara la formació de
serralades, l’expansió del fons oceànic, la
coincidència geogràfica de terratrèmols i
volcans en molts llocs de la Terra, les
coincidències geològiques i paleontològiques
en territoris actualment separats per grans
oceans, etc.
-També s’ha de comprovar si és capaç d
’associar la distribució de sismes i volcans als
límits de les plaques litosfèriques en mapes
d’escala adequada, i de relacionar tots
aquests processos.
9.Manifestacions
de la dinàmica
terrestre.
TERCER
5.-L’estudi dels
ecosistemes.
1-Explicar com es produeix la
transferència de matèria i energia al
llarg d’una cadena o xarxa tròfica
concreta i deduir-ne les
conseqüències pràctiques per a la
gestió sostenible d ’alguns recursos
per part de l ’ésser humà.
-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de
relacionar les pèrdues energètiques
produïdes a cada nivell amb l’aprofitament
sostenible dels recursos alimentaris del
planeta (consum d’aliments que pertanyen
als últims nivells tròfics)i les repercussions de
les activitats humanes en el manteniment de
la biodiversitat en els ecosistemes
(desaparició de depredadors, sobreexplotació
pesquera, introducció d’espècies exòtiques,
etc.).
6.-Canvis dels
ecosistemes
4.7..-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.
- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no l‘avaluació queda suspesa
automàticament.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota
fins a un 10%.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
- Treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i
negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per
a recuperar els trimestres suspesos.

36
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en
una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així
avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a
treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà
l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de
tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i
lliurarà el mateix dia del la prova escrita.
5.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT
5.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA
Al batxillerat, la matèria de biologia i geologia aprofundeix en els coneixements adquirits a l’educació́
secundaria obligatòria, analitzant amb més detall l’organització́, la biodiversitat i la distribució́ dels
éssers vius i els factors que hi influeixen, així́ com el comportament de la Terra com un planeta amb
continua activitat. La matèria de biologia i geologia en aquest nivell no tan sols descriu fenòmens de
l’entorn natural, sinó́ que els explica a partir de les dues grans teories que varen revolucionar
aquestes ciències en el moment en què es varen formular: la teoria de la tectònica de plaques a
geologia i la teoria de l’evolució́ a biologia. L’estudi d’aquestes teories permet evidenciar l’avenç
continu de la ciència i les implicacions socials que ha tingut al llarg de la història.
La biologia, partint de la base dels coneixements que els alumnes han adquirit a l’educació
secundària obligatòria, s’inicia amb l’estudi dels nivells d’organització dels éssers vius: composició
química, organització cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals. En aquesta etapa, també es
desenvolupa i completa l’estudi de la classificació i l’organització dels éssers vius, especialment des
del punt de vista del funcionament i l’adaptació al medi en què habiten. La geologia aprofundeix en
continguts ja tractats a quart de l’educació secundària obligatòria i pren com a fil conductor la teoria
de la tectònica de plaques. A partir d’aquesta teoria, es fa èmfasi en la composició, l’estructura i la
dinàmica de l’interior de la Terra, es continua amb l’anàlisi dels moviments de les plaques i les
conseqüències que aquests tenen i, finalment, s’estudia la geodinàmica externa.
Els continguts d’aquesta assignatura són la base d’estudis posteriors a assignatures de segon de
batxillerat, com la biologia, la geologia i les ciències de la Terra i el medi ambient.
Atès que la biologia i la geologia són ciències que estudien la naturalesa, se n’han de relacionar els
continguts amb l’entorn més acostat als alumnes, és a dir, l’entorn natural de les Illes Balears. Aquest
tractament permet conèixer millor el medi natural i acostar-s’hi, la qual cosa fa que se’l respecti i
valori més i fomenta actituds responsables pel que fa a tenir-ne cura i preservar-lo. En el nostre cas,
hem de tenir en compte les característiques climàtiques, geològiques i de biodiversitat de les nostres
illes, considerar les peculiaritats de cada illa i l’especial fragilitat dels nostres ecosistemes a causa de

37
la gran pressió humana que suporten i posar l’accent en la necessitat de conservar el nostre entorn i
gestionar-lo de forma sostenible.
La matèria de biologia i geologia al batxillerat no tan sols permet que els alumnes consolidin els
coneixements i les destreses en ciències, sinó que també completa la seva formació perquè siguin
ciutadans responsables, respectuosos amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, i capaços de
tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre i descobrir.
5.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, utilitzant amb autonomia
habilitats i procediments científics.
2. Analitzar críticament hipòtesis i teories científiques contraposades que permeten desenvolupar el
pensament crític, valorar les aportacions que han fet al progrés de la biologia i la geologia i
reconèixer la ciència com un procés canviant i dinàmic.
3. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per
interpretar els fenòmens naturals i situacions quotidianes.
4. Analitzar i valorar les repercussions i les aplicacions en la societat dels avenços en el camp de la
biologia i geologia.
5. Reconèixer les característiques definitòries dels éssers vius en relació amb la composició, les
funcions, la unitat bàsica i els nivells estructurals d’organització que els són propis.
6. Entendre la gran diversitat dels éssers vius com diferents estratègies adaptatives al medi ambient i
comprendre l’explicació que ofereix la teoria de l’evolució a aquesta diversitat.
7. Aproximar-se als diversos models d’organització dels éssers vius i intentar comprendre’n
l’estructura i el funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un
entorn determinat.
8. Analitzar les dades que tenim de l’interior de la Terra i elaborar amb aquestes dades una hipòtesi
que n’expliqui la composició, el procés de formació i la dinàmica i l’evolució al llarg del temps
geològic.
9. Reconèixer la visió coherent i globalitzadora que ofereix la teoria de la tectònica de plaques per
explicar una gran varietat de fenòmens geològics i adquirir una idea bàsica dels processos de
dinàmica terrestre.
10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de
conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure iniciatives
encaminades conservar-lo.
5.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ́ I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE AVALUABLES
BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació
Bloc 1. Els éssers
vius: composició
Característiques dels
éssers vius i nivells
d’organització.
1. Especificar les característiques que defineixen els éssers vius.
1.1. Descriu les característiques que defineixen els éssers vius: funcions de

Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

Similar a Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16 (20)

Más de Biologia i Geologia

Más de Biologia i Geologia (20)

Último

Último (7)

Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16