SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 11
Risc sísmic i d'inundacions




Germán Carreño i Rubén García 1ºbatx.A
Risc sísmic
- Un mv e t s m , es un moviment fort en un determinat
         oimn ís ic
territori ocasionat per forçes prevenients del interior del
planeta, causades por el xoc de las plaques tectòniques.
Tipus de risc sísmic
Hi ha nou tipus de risc sísmic:

-Perimètric: aquest terratrèmol es originat al interior de las plaques oceànics o continentals
-Tectònic: estos terratrèmol que es produeix a partir de una falla tectònica.

-Volcànic: aquestos son terratrèmols originats al interior de un volcà per el escap o concentració
   de energia sortida de las profunditats o conformades en la estructura volcànica

-Preliminar: aquestos son previs a terratrèmols de important intensitat
-Micro seísmes: aquestos son terratrèmols de poca intensitat desarrollat en les zones amb major

profunditat de la Litosfera
-Rèpliques: aquestos sismes de baixa intensitat son provocats després de grans terratrèmols

-Preliminar perimètric: antecedeixen a els terratrèmols perimètrics amb intensitat elevada
-Preliminar volcànic: aquestos terratrèmols antecedeixen als volcànics d'alta intensitat

-Preliminar tectònic: aquest tipus de terratrèmol succeeix previ a un terratrèmol tectònic d'elevada
   intensitat.
-Maremot: aquestos terratrèmols estan desarrollats en les profunditats del mar, ja sigui dins
   d'alguna falla tectònica submarina o bé, en algú punt variable de la placa submarina
Lloc on més es provoquen:
Els països amb més risc sísmics a nivell mundial son Japó, Chile e
Indonesia (els tres països en els limits de plaques tectòniques i amb
un elevat número de volcans), altres països amb alta sismicitat son
Perú, USA, Méxic, Irán.
Tipus de prevencions
Abans:
-NO existeix millor medida preventiva que el assaig previ de les accions a seguir
durant un seisme.
-En relació a l'estructura de l'edifici, revisi, controli i reforci l'estat d'aquelles parts de les edificacions
que primer es poden desprendre, com xemeneies, ràfecs o balcons, així com de les instal · lacions
que puguin trencar.
-Ensenyi als seus familiars com tallar el subministrament elèctric, d'aigua i gas.
-Mantingui al dia la vacunació de tots els membres de la seva família.
-Assegurin al terra o parets les conduccions i bombes del gas, els objectes de grans dimensions i
pes, prestatgeries, etc., I fixi els quadres a la menor altura possible.
-Tingueu una especial cura amb la ubicació de productes tòxics o inflamables.

Durant:
-Mantinguis allunyat de finestres, vidrieres, quadres, xemeneies i objectes que puguin caure.
-En cas de perill, protegiu-vos en posició fetal al costat d'algun moble sòlid, com taules, escriptoris o
llit.
-No utilitzeu ascensors.
-Si és a l'exterior, manteniu-vos allunyat dels edificis alts, pals d'energia elèctrica i altres objectes
que li puguin caure a sobre.
Exemples de casos greus de
               seismes
– Chile -22 de mayo de 1960, -5.700 a 10.000- escala de 9,2
– Estados Unidos -28 de marzo de 1964, -128- escala de 9,2
– Indonesia -26 de diciembre de 2004-229.866- escala de 9,1
Risc d'inundacions
- És un desbordament d'aigua com a conseqüència de fortes
pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o
embassament d'aigua.Una inundació és un desbordament
d'una extensió d'aigua que submergeix la terra.

- La principal causa de les inundacions fluvials solen ser les
pluges intenses que es produeixen en funció de l'acció de
diversos factors meteorològics i naturals.
Tipus de risc d'inundacions
· A l'àrea mediterrànea es dóna el fenomen de la gota freda, és un embossament
d'aire a molt baixa temperatura en les capes mitjanes i altes de l'atmosfera que, al
xocar amb l'aire càlid i humit que puja del mar, provoca intenses precipitacions i la
posterior inundació.

· A l'Àsia oriental la principal causa de les crescudes fluvials són les pluges
torrencials causades pel monsó, associades moltes vegades amb tifons.

· Els huracans són una versió caribenya dels tifons, que assolen temporalment la
regió del golf de Mèxic causant inundacions per les onades associades als forts
vents, i per les pluges intenses motivades per la mateixa baixa tèrmica.

· Unes pujades brusques de temperatura poden provocar les corresponents
crescudes en els rius degut a la ràpida fusió de les neus; aquest fenomen es
produeix sobretot a la primavera, quan el desglaç és més gran.

· Els tsunamis són també una possible causa d'una inundació, ja que el tsunami
provoca una sèrie d'ones que es tradueixen en onades gegants que poden tenir
efectes devastadors en les costes afectades. Aquestes catàstrofes se solen donar
en la zona del Pacífic.
Tipus de prevencions
Els sistemes de prevenció es basen en dics, motes, barreres
metàl·liques, embassaments reguladors i millora de la capacitat de
desguàs de les lleres fluvials.
També els sistemes d'alerta davant de situacions perilloses estan molt
desenvolupats per mitjà de la predicció meteorològica, l'observació dels
aforaments fluvials que determinen una alerta hidrològica i els sistemes
de detecció de tsunamis.
Mapa d'inundacions a Espanya
Exemples d'inundacions més greus
· 5 de novembre de 1997. Inundacions a Badajoz i Valverde de Leganés. La sobtada crescuda de
dos petits afluents del Guadiana va provocar la mort de diverses persones, així com greus i
quantioses pèrdues materials i econòmiques.

· 1 febrer 1953 als Països Baixos. La gran Inundació dels Països Baixos del 1953, a les províncies
de Zelanda i Holanda Meridional. Una combinació de marea viva amb una severa tempesta del
nord-oest va provocar el trencament de nombrosos dics i una gran inundació que va costar la vida a
més de 1.835 persones

· 1995. Catastròfica inundació del 7 d'abril de 1995 a Pergamino, Argentina. El 60% de la ciutat de
90.000 habitants al nord de la província de Buenos Aires van patir un meteor de 110 mm per hora
durant 3 hores, matant a 3 persones i havent-ne d'evacuar 13.000.

· 26 de desembre de 2004. Tsunami a les costes de l'oceà Índic. Després d'un terratrèmol de
magnitud 9,2 en l'escala de Richter amb epicentre a l'oest d'Indonèsia es va produir una onada de
gran alçada que va arrasar les costes de Tailàndia, Indonèsia, Bangla Desh, Sri Lanka, Índia i fins i
tot països tan llunyans com Somàlia. La xifra de morts s'ha xifrat en unes 300.000 persones, amb
molts desapareguts.

· 17 de octubre de 1940. Inundacions al Rosselló, França. Les pluges torrencials van superar els
1000 mm i això va causar una gran allau d'aigua als rius Aglí, Tet i Tec, de curt recorregut i un fort
pendent, que van baixar amb força des dels Pirineus i inundaren la plana rossellonesa. El desastre
va causar la mort de 50 persones i les riuades van destruir 43 ponts.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Els impactes i els riscos naturals
Els impactes i els riscos naturalsEls impactes i els riscos naturals
Els impactes i els riscos naturalsVicent
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00tiotavio
 
Els terratrèmols
Els terratrèmolsEls terratrèmols
Els terratrèmolsAcid123
 
Els investigadors dels volcans
Els investigadors dels volcansEls investigadors dels volcans
Els investigadors dels volcansmaatkare55
 
Gerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisGerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisEsther Bona
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1slinkor90
 
Esther, Arnau, Sira i Estevan
Esther, Arnau, Sira i EstevanEsther, Arnau, Sira i Estevan
Esther, Arnau, Sira i EstevanEsther Bona
 
Terratrèmols i vulcanismet.4 Laia Pastor
Terratrèmols i vulcanismet.4 Laia PastorTerratrèmols i vulcanismet.4 Laia Pastor
Terratrèmols i vulcanismet.4 Laia Pastoralex_mascu
 
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607
Tema 2  C T2 (Volcan) 0607Tema 2  C T2 (Volcan) 0607
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607tiotavio
 

La actualidad más candente (11)

Els impactes i els riscos naturals
Els impactes i els riscos naturalsEls impactes i els riscos naturals
Els impactes i els riscos naturals
 
Els terratrèmols
Els terratrèmolsEls terratrèmols
Els terratrèmols
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
 
Els terratrèmols
Els terratrèmolsEls terratrèmols
Els terratrèmols
 
Els investigadors dels volcans
Els investigadors dels volcansEls investigadors dels volcans
Els investigadors dels volcans
 
Gerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionisGerard, marc, mamadou i dionis
Gerard, marc, mamadou i dionis
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Esther, Arnau, Sira i Estevan
Esther, Arnau, Sira i EstevanEsther, Arnau, Sira i Estevan
Esther, Arnau, Sira i Estevan
 
Terratrèmols i vulcanismet.4 Laia Pastor
Terratrèmols i vulcanismet.4 Laia PastorTerratrèmols i vulcanismet.4 Laia Pastor
Terratrèmols i vulcanismet.4 Laia Pastor
 
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607
Tema 2  C T2 (Volcan) 0607Tema 2  C T2 (Volcan) 0607
Tema 2 C T2 (Volcan) 0607
 
Els terretrèmols
Els terretrèmolsEls terretrèmols
Els terretrèmols
 

Similar a Risc sísmic i risc d'inundacions

Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSMarigregor
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Marcel Duran
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans lnamm
 
Riscos naturals i gestió sostenible
Riscos naturals i gestió sostenibleRiscos naturals i gestió sostenible
Riscos naturals i gestió sostenibleToni Cabrera
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsQuim Martí
 
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISMarigregor
 
2. estructura de la terra
2. estructura de la terra2. estructura de la terra
2. estructura de la terraLoles Guixa
 
Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]
Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]
Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]SerradePrades
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralxvilahur
 
Geodinamica
Geodinamica Geodinamica
Geodinamica isra2
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terratxellrocaprevera
 
presentacio one!
presentacio one!presentacio one!
presentacio one!slinkor90
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraAlba Traguany
 

Similar a Risc sísmic i risc d'inundacions (20)

Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
 
Tsunami al Japó
Tsunami al JapóTsunami al Japó
Tsunami al Japó
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans
 
Riscos naturals i gestió sostenible
Riscos naturals i gestió sostenibleRiscos naturals i gestió sostenible
Riscos naturals i gestió sostenible
 
Tema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continentsTema 1. El moviment dels continents
Tema 1. El moviment dels continents
 
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
 
Tsunamis
TsunamisTsunamis
Tsunamis
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
2. estructura de la terra
2. estructura de la terra2. estructura de la terra
2. estructura de la terra
 
Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]
Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]
Terratrèmol i tsunami al japó [sólo lectura]
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoral
 
Geodinamica
Geodinamica Geodinamica
Geodinamica
 
Fenomens naturals
Fenomens naturalsFenomens naturals
Fenomens naturals
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terra
 
presentacio one!
presentacio one!presentacio one!
presentacio one!
 
Tifons
TifonsTifons
Tifons
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 

Más de Biologia i Geologia

Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióBiologia i Geologia
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiBiologia i Geologia
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Biologia i Geologia
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Biologia i Geologia
 

Más de Biologia i Geologia (20)

Activitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràficActivitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràfic
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Dossier ecosistemes
Dossier ecosistemesDossier ecosistemes
Dossier ecosistemes
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolució
 
La meva alimentació 1
La meva alimentació 1La meva alimentació 1
La meva alimentació 1
 
La meva alimentació
La meva alimentacióLa meva alimentació
La meva alimentació
 
Aigües subterrànies
Aigües subterràniesAigües subterrànies
Aigües subterrànies
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona llei
 
28 problemes resolts
28 problemes resolts28 problemes resolts
28 problemes resolts
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
 
Feina pendents 3r eso
Feina pendents 3r esoFeina pendents 3r eso
Feina pendents 3r eso
 
Feina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’esoFeina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’eso
 
L'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautesL'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautes
 

Último

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Último (9)

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 

Risc sísmic i risc d'inundacions

  • 1. Risc sísmic i d'inundacions Germán Carreño i Rubén García 1ºbatx.A
  • 2. Risc sísmic - Un mv e t s m , es un moviment fort en un determinat oimn ís ic territori ocasionat per forçes prevenients del interior del planeta, causades por el xoc de las plaques tectòniques.
  • 3. Tipus de risc sísmic Hi ha nou tipus de risc sísmic: -Perimètric: aquest terratrèmol es originat al interior de las plaques oceànics o continentals -Tectònic: estos terratrèmol que es produeix a partir de una falla tectònica. -Volcànic: aquestos son terratrèmols originats al interior de un volcà per el escap o concentració de energia sortida de las profunditats o conformades en la estructura volcànica -Preliminar: aquestos son previs a terratrèmols de important intensitat -Micro seísmes: aquestos son terratrèmols de poca intensitat desarrollat en les zones amb major profunditat de la Litosfera -Rèpliques: aquestos sismes de baixa intensitat son provocats després de grans terratrèmols -Preliminar perimètric: antecedeixen a els terratrèmols perimètrics amb intensitat elevada -Preliminar volcànic: aquestos terratrèmols antecedeixen als volcànics d'alta intensitat -Preliminar tectònic: aquest tipus de terratrèmol succeeix previ a un terratrèmol tectònic d'elevada intensitat. -Maremot: aquestos terratrèmols estan desarrollats en les profunditats del mar, ja sigui dins d'alguna falla tectònica submarina o bé, en algú punt variable de la placa submarina
  • 4. Lloc on més es provoquen: Els països amb més risc sísmics a nivell mundial son Japó, Chile e Indonesia (els tres països en els limits de plaques tectòniques i amb un elevat número de volcans), altres països amb alta sismicitat son Perú, USA, Méxic, Irán.
  • 5. Tipus de prevencions Abans: -NO existeix millor medida preventiva que el assaig previ de les accions a seguir durant un seisme. -En relació a l'estructura de l'edifici, revisi, controli i reforci l'estat d'aquelles parts de les edificacions que primer es poden desprendre, com xemeneies, ràfecs o balcons, així com de les instal · lacions que puguin trencar. -Ensenyi als seus familiars com tallar el subministrament elèctric, d'aigua i gas. -Mantingui al dia la vacunació de tots els membres de la seva família. -Assegurin al terra o parets les conduccions i bombes del gas, els objectes de grans dimensions i pes, prestatgeries, etc., I fixi els quadres a la menor altura possible. -Tingueu una especial cura amb la ubicació de productes tòxics o inflamables. Durant: -Mantinguis allunyat de finestres, vidrieres, quadres, xemeneies i objectes que puguin caure. -En cas de perill, protegiu-vos en posició fetal al costat d'algun moble sòlid, com taules, escriptoris o llit. -No utilitzeu ascensors. -Si és a l'exterior, manteniu-vos allunyat dels edificis alts, pals d'energia elèctrica i altres objectes que li puguin caure a sobre.
  • 6. Exemples de casos greus de seismes – Chile -22 de mayo de 1960, -5.700 a 10.000- escala de 9,2 – Estados Unidos -28 de marzo de 1964, -128- escala de 9,2 – Indonesia -26 de diciembre de 2004-229.866- escala de 9,1
  • 7. Risc d'inundacions - És un desbordament d'aigua com a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.Una inundació és un desbordament d'una extensió d'aigua que submergeix la terra. - La principal causa de les inundacions fluvials solen ser les pluges intenses que es produeixen en funció de l'acció de diversos factors meteorològics i naturals.
  • 8. Tipus de risc d'inundacions · A l'àrea mediterrànea es dóna el fenomen de la gota freda, és un embossament d'aire a molt baixa temperatura en les capes mitjanes i altes de l'atmosfera que, al xocar amb l'aire càlid i humit que puja del mar, provoca intenses precipitacions i la posterior inundació. · A l'Àsia oriental la principal causa de les crescudes fluvials són les pluges torrencials causades pel monsó, associades moltes vegades amb tifons. · Els huracans són una versió caribenya dels tifons, que assolen temporalment la regió del golf de Mèxic causant inundacions per les onades associades als forts vents, i per les pluges intenses motivades per la mateixa baixa tèrmica. · Unes pujades brusques de temperatura poden provocar les corresponents crescudes en els rius degut a la ràpida fusió de les neus; aquest fenomen es produeix sobretot a la primavera, quan el desglaç és més gran. · Els tsunamis són també una possible causa d'una inundació, ja que el tsunami provoca una sèrie d'ones que es tradueixen en onades gegants que poden tenir efectes devastadors en les costes afectades. Aquestes catàstrofes se solen donar en la zona del Pacífic.
  • 9. Tipus de prevencions Els sistemes de prevenció es basen en dics, motes, barreres metàl·liques, embassaments reguladors i millora de la capacitat de desguàs de les lleres fluvials. També els sistemes d'alerta davant de situacions perilloses estan molt desenvolupats per mitjà de la predicció meteorològica, l'observació dels aforaments fluvials que determinen una alerta hidrològica i els sistemes de detecció de tsunamis.
  • 11. Exemples d'inundacions més greus · 5 de novembre de 1997. Inundacions a Badajoz i Valverde de Leganés. La sobtada crescuda de dos petits afluents del Guadiana va provocar la mort de diverses persones, així com greus i quantioses pèrdues materials i econòmiques. · 1 febrer 1953 als Països Baixos. La gran Inundació dels Països Baixos del 1953, a les províncies de Zelanda i Holanda Meridional. Una combinació de marea viva amb una severa tempesta del nord-oest va provocar el trencament de nombrosos dics i una gran inundació que va costar la vida a més de 1.835 persones · 1995. Catastròfica inundació del 7 d'abril de 1995 a Pergamino, Argentina. El 60% de la ciutat de 90.000 habitants al nord de la província de Buenos Aires van patir un meteor de 110 mm per hora durant 3 hores, matant a 3 persones i havent-ne d'evacuar 13.000. · 26 de desembre de 2004. Tsunami a les costes de l'oceà Índic. Després d'un terratrèmol de magnitud 9,2 en l'escala de Richter amb epicentre a l'oest d'Indonèsia es va produir una onada de gran alçada que va arrasar les costes de Tailàndia, Indonèsia, Bangla Desh, Sri Lanka, Índia i fins i tot països tan llunyans com Somàlia. La xifra de morts s'ha xifrat en unes 300.000 persones, amb molts desapareguts. · 17 de octubre de 1940. Inundacions al Rosselló, França. Les pluges torrencials van superar els 1000 mm i això va causar una gran allau d'aigua als rius Aglí, Tet i Tec, de curt recorregut i un fort pendent, que van baixar amb força des dels Pirineus i inundaren la plana rossellonesa. El desastre va causar la mort de 50 persones i les riuades van destruir 43 ponts.