TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. Salvador Vila Esteve. Història del Món Contemporani. 1r Batxillerat.
1.- DEFINICIÓ. <ul><li>- Què és? Canvi qualitatiu d’abast universal que suposa la transformació de les condicions tècnique...
2.- CARACTERÍSTIQUES. <ul><li>Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica de la producció  -> augment de la...
3.- CAUSES DE LA R.I. <ul><li>3.1.- Les noves relacions socials de producció capitalistes. </li></ul><ul><li>3.2.- La revo...
3.1.-  Les noves relacions socials de producció capitalistes . La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) ...
3.2.- La revolució agrícola anglesa (I). Canvis en l’estructura de la propietat:  els cercaments ( enclosures ) S’obliga a...
3.2.-  La revolució agrícola anglesa (II) . Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk) Fi del guaret Au...
3.2.-  La revolució agrícola anglesa (III). Aportacions de la revolució agrícola a la R.I. Aliments Mà d’obra barata Merca...
3.3.-  Les transformacions a la manufactura . Pèrdua de poder dels gremis Causes Competència del domestic system Competènc...
3.4.-  El creixement del comerç . Comerç triangular (colonial) Anglaterra Àfrica Amèrica (EUA) Manufactures Esclaus (i man...
3.5.-  La revolució demogràfica (I) . Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750. CAUSES Augment dels aliments Millor al...
3.5.-  La revolució demogràfica (II) . CARACTERÍSTIQUES ↑   natalitat ↓   mortalitat ↑   esperança de vida ↑   fort de la ...
3.6.-  Les millores en el transport . <ul><li>Transport terrestre: millores en el paviment  ->  reducció en els temps de d...
3.7.-  Les màquines i matèries primeres (I) . La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist i ca...
3.7.-  Les màquines i matèries primeres (II): el cotó (I) . El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innova...
3.7.-  Les màquines i matèries primeres (III): el cotó (II) . CONSEQÜÈNCIES Reducció de costos Fort augment de la producti...
3.7.-  Les màquines i matèries primeres (IV): el ferro (I) . CAUSES del creixement Augment de la demanda de ferro (màquine...
3.7.-  Les màquines i matèries primeres (IV): el ferro (II) .
3.8.-  El ferrocarril . Stephenson aplica la força del vapor a la  locomotora: Rocket, 1829. AVANTATGES Rapidesa Seguretat...
4.-  LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (I) . Diferents velocitats d’industrialització Més ràpida Lenta i limitada Bèlgica...
4.-  LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (II) . Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversio...
5.- LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME. <ul><li>5.0.- Elements bàsics del capitalisme: </li></ul><ul><li>- Separació entre...
5.1.-  El liberalisme econòmic . ADAM SMITH Escriu  La Riquesa de les Nacions  (1776) Societat formada per individus, no p...
5.2.-  El funcionament del capitalisme industrial . BURGÉS PROLETARI Posseeix els mitjans de producció (capital) Posseeix ...
5.3.-  El proteccionisme i el lliure canvi . Dues polítiques econòmiques Lliure canvi Proteccionisme El practica Gran Bret...
6.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I. <ul><li>6.1.-  Conseqüències generals . </li></ul><ul><li>6.2.-  El procés d’urbanització i l...
6.1.-  Conseqüències generals . Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes Divisió del món en dos blocs...
6.2.-  El procés d’urbanització i la segregació urbana . Urbanització: fort creixement de les ciutats (èxode rural) El pro...
5.3.-  El domini de la burgesia . <ul><li>Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans de producció...
5.4.-  La condició obrera . <ul><li>Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat. </li></ul><ul><li>Pèssimes c...
6.4.-  Les dones en la societat industrial . Divisió en: Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fil...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 2. La Revolució Industrial.

5.844 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
5.844
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
291
Acciones
Compartido
0
Descargas
255
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 2. La Revolució Industrial.

  1. 1. TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. Salvador Vila Esteve. Història del Món Contemporani. 1r Batxillerat.
  2. 2. 1.- DEFINICIÓ. <ul><li>- Què és? Canvi qualitatiu d’abast universal que suposa la transformació de les condicions tècniques i socials de la producció. </li></ul><ul><li>On es va produir? A Anglaterra. </li></ul><ul><li>Quan? Entre 1764 i 1830. </li></ul><ul><li>La Revolució Industrial és el canvi qualitatiu i la industrialització l’expansió posterior d’aquest canvi per tot el món. </li></ul>
  3. 3. 2.- CARACTERÍSTIQUES. <ul><li>Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica de la producció -> augment de la productivitat. </li></ul><ul><li>Producció per a la venda -> creixement dels mercats -> mercat mundial. </li></ul><ul><li>Divisió social entre burgesos i proletaris -> conflictes. </li></ul><ul><li>Desplaçament de mà d’obra de l’agricultura a la indústria. </li></ul><ul><li>Èxode rural -> urbanització. </li></ul><ul><li>El capital és la base de l’economia. </li></ul><ul><li>Canvis en la producció: de la ferramenta a la màquina i del taller a la fàbrica. </li></ul><ul><li>Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic. </li></ul>
  4. 4. 3.- CAUSES DE LA R.I. <ul><li>3.1.- Les noves relacions socials de producció capitalistes. </li></ul><ul><li>3.2.- La revolució agrícola anglesa. </li></ul><ul><li>3.3.- Les transformacions a la manufactura. </li></ul><ul><li>3.4.- El creixement del comerç. </li></ul><ul><li>3.5.- La revolució demogràfica. </li></ul><ul><li>3.6.- Millores en el transport. </li></ul><ul><li>3.7.- Les noves màquines ( i fàbriques) i matèries primeres (cotó i ferro). </li></ul><ul><li>3.8.- El ferrocarril. </li></ul>
  5. 5. 3.1.- Les noves relacions socials de producció capitalistes . La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com a base del nou sistema capitalista. Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts . Possibles eixides Jornalers al camp Indústria a domicili Emigració a la ciutat -> fàbriques Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvi d’un salari (capitalisme)
  6. 6. 3.2.- La revolució agrícola anglesa (I). Canvis en l’estructura de la propietat: els cercaments ( enclosures ) S’obliga a cercar, per llei, els antics openfields i comunals -> propietat privada Conseqüències Major inversió dels grans propietaris Augment dels beneficis Més demanda Més inversió Augment de la productivitat Els xicotets propietaris perden terres i comunals Jornalers Fàbriques (ciutat) Indústria a domicili MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex Cercamientos . Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamiento de las common lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todo ello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos, la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...] Hay que señalar también que el sistema de las common lands nunca ha aportado nada a la solución del problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y una desolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasiones de trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantes de carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazos cruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, y en la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.
  7. 7. 3.2.- La revolució agrícola anglesa (II) . Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk) Fi del guaret Augment de la producció i la productivitat Més menjar Augment de la població Més menjar per al ramat Més ramat Més fem Millora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada, noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano
  8. 8. 3.2.- La revolució agrícola anglesa (III). Aportacions de la revolució agrícola a la R.I. Aliments Mà d’obra barata Mercat Capitals -> inversió
  9. 9. 3.3.- Les transformacions a la manufactura . Pèrdua de poder dels gremis Causes Competència del domestic system Competència de les manufactures Aportacions del domestic system a la R.I. Proletarització dels camperols Augment demogràfic Noves relacions socials de producció capitalistes Noves tècniques de gestió Capitals Destrucció dels gremis Nova organització de la producció Aportacions de les manufactures a la R.I. BALDÓ, M. (1993): La revolución industrial , Madrid, Síntesis, p. 92. El putting out system o industria a domicilio es el sistema de producción de manufacturas mediante el cual un comerciante-empresario distribuye por uno o varios pueblos materia prima que se encargan de manufacturar en sus casas diversos vecinos de dichos pueblos, a cambio de pagárseles el trabajo (generalmente, a tanto por pieza producida). Las modalidades del putting out son inmensas: podía ser y de hecho era con frecuencia, un trabajo estacional en el que se empleaban los miembros de la familia campesina. En este caso, dicha familia combinaba el trabajo agrícola -como jornalero, o como dueño de tierras aún no cercadas- con la industria. Podía ser sin embargo, un trabajo permanente para varios miembros de la familia campesina. En resumen, con los cercamientos, muchos campesinos británicos se quedaron sin tierras (se proletizaron) y se vieron empujados a trabajar en la industria a domicilio [...] Otra causa que influyó en su desarrollo fue el crecimiento de la población. A más población, más vecinos susceptibles de trabajar en el putting out. Los ingresos que aportaba este trabajo les permitía tener más hijos, o mejor dicho, que más hijos alcanzasen la edad adulta. Pero la mayoría de ellos no tendrían nada que heredar ni podrían aprovechar las tierras comunales ya que se estaban cercando. Todo ello condujo a un aumento del número de proletarios.
  10. 10. 3.4.- El creixement del comerç . Comerç triangular (colonial) Anglaterra Àfrica Amèrica (EUA) Manufactures Esclaus (i manuf.) Matèries primeres (cotó) Aportacions a la R.I. Mercats Matèries primeres Capitals
  11. 11. 3.5.- La revolució demogràfica (I) . Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750. CAUSES Augment dels aliments Millor alimentació ↓ malalties i epidèmies ↓ mortalitat ↑ població Millores en medecina i higiene
  12. 12. 3.5.- La revolució demogràfica (II) . CARACTERÍSTIQUES ↑ natalitat ↓ mortalitat ↑ esperança de vida ↑ fort de la població APORTACIONS A LA R.I. Mà d’obra Mercat
  13. 13. 3.6.- Les millores en el transport . <ul><li>Transport terrestre: millores en el paviment -> reducció en els temps de desplaçament. </li></ul><ul><li>Transport marítim molt important, però depèn del vent. </li></ul><ul><li>Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà d’obra, invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i transport ràpid. </li></ul>
  14. 14. 3.7.- Les màquines i matèries primeres (I) . La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat. CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques Més inversió Més mà d’obra Producció concentrada i abundant Major productivitat Augment dels beneficis Ús de noves formes d’energia (carbó) Variades i noves formes d’aplicació Matèries primeres: cotó, ferro,... Transport: ferrocarril,... L’exemple de la Màquina de vapor de Boulton i Watt (1769)
  15. 15. 3.7.- Les màquines i matèries primeres (II): el cotó (I) . El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi CAUSES Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia) Erosió de les reglamentacions gremials Existència de grans latifundis cotoners a EUA amb mà d’obra esclava Cotó barat d’Índia i EUA (colònies) Innovacions tècniques (màquines) LES MÀQUINES Llençadora volant (teixit) Spinning jenny, mule jenny i waterframe (filat) Teler mecànic (teixit)
  16. 16. 3.7.- Les màquines i matèries primeres (III): el cotó (II) . CONSEQÜÈNCIES Reducció de costos Fort augment de la productivitat (i producció) Baixada de preus Producte de qualitat Ningú pot competir amb els teixits de cotó britànics BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...). En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezas semejantes en una semana. En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince. En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.
  17. 17. 3.7.- Les màquines i matèries primeres (IV): el ferro (I) . CAUSES del creixement Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril) Innovacions tecnològiques Ús del carbó de coc (forn Darby) Mètode de pudelació i laminació de Cort Convertidor Bessemer (1856) CONSEQÜÈNCIES Fort augment de la productivitat (i producció) Major qualitat Millors màquines i mitjans de transport Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions
  18. 18. 3.7.- Les màquines i matèries primeres (IV): el ferro (II) .
  19. 19. 3.8.- El ferrocarril . Stephenson aplica la força del vapor a la locomotora: Rocket, 1829. AVANTATGES Rapidesa Seguretat Menor cost ↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia) ↑ inversió de capitals (societats per accions) Creixement molt ràpid
  20. 20. 4.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (I) . Diferents velocitats d’industrialització Més ràpida Lenta i limitada Bèlgica França Alemanya Zones d’EUA Nord: Suècia i Dinamarca Mediterrani: Piemont i Catalunya Àustria: Bohè- mia i Moràvia Est: zones de Rússia Japó Industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món
  21. 21. 4.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (II) . Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital) SOCIETATS ANÒNIMES BANCA L’aconsegueixen amb ACCIONS BORSA Divideixen el capital en Que venen i compren en És fonamental per finançar a les empreses Controla a les empreses Bancs de dipòsit (estalvis i préstecs) Bancs d’inversió (compra d’accions) a través de Paper dels bancs Finançar (préstecs) Facilitar transaccions Facilitar intercanvis
  22. 22. 5.- LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME. <ul><li>5.0.- Elements bàsics del capitalisme: </li></ul><ul><li>- Separació entre capital i treball. </li></ul><ul><li>- Divisió social en dos grups </li></ul><ul><li>- Apropiació dels beneficis pel burgès. </li></ul><ul><li>5.1.- El liberalisme econòmic. </li></ul><ul><li>5.2.- El funcionament del capitalisme industrial. </li></ul><ul><li>5.3.- El proteccionisme i el lliure canvi. </li></ul>Burgesia Proletariat
  23. 23. 5.1.- El liberalisme econòmic . ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776) Societat formada per individus, no per estaments ni classes. L’egoisme individual com a motor de l’economia La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta i demanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible) Els estats no han d’intervindre en l’economia DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador se li paga el mínim necessari per a subsistir ROBERT MALTHUS La població creix més ràpid que els recursos i tots dos es regulen entre ells Reduir la natalitat Augmentar la mortalitat opcions
  24. 24. 5.2.- El funcionament del capitalisme industrial . BURGÉS PROLETARI Posseeix els mitjans de producció (capital) Posseeix la força de treball (treball) Força de treball Salari Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball. El salari sempre és inferior al valor del treball del proletari Plusvàlua: diferència entre el valor del treball i el salari Benefici Lluita de classes Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda) Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts ↑ oferta -> ↓ preus ↓ oferta -> ↑ preus ↑ demanda -> ↑ preus ↓ demanda -> ↓ preus TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO PAGAT -> PLUSVÀLUA VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
  25. 25. 5.3.- El proteccionisme i el lliure canvi . Dues polítiques econòmiques Lliure canvi Proteccionisme El practica Gran Bretanya: és el més fort i el que més barat pot produir. Propugna el lliure comerç entre els països, sense pagar aranzels El practiquen la resta d’Europa i Estats Units Imposen aranzels als productes estrangers per protegir la indústria pròpia
  26. 26. 6.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I. <ul><li>6.1.- Conseqüències generals . </li></ul><ul><li>6.2.- El procés d’urbanització i la segregació urbana . </li></ul><ul><li>6.3.- La nova societat capitalista industrial . </li></ul>
  27. 27. 6.1.- Conseqüències generals . Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes Divisió del món en dos blocs Països desenvolupats Països subdesenvolupats Les diferències no paren de créixer. El sector secundari supera en importància al sector primari Competència entre els països industrialitzats per fer-se amb colònies (matèries primeres i mercats reservats) Iª Guerra Mundial Fort creixement de la població mundial Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats La burgesia com a gran beneficiada
  28. 28. 6.2.- El procés d’urbanització i la segregació urbana . Urbanització: fort creixement de les ciutats (èxode rural) El problema de la segregació social: barris burgesos i barris proletaris.
  29. 29. 5.3.- El domini de la burgesia . <ul><li>Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans de producció: burgesia i proletariat. </li></ul><ul><li>La burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política i cultura estan controlades per ella. </li></ul><ul><li>Té el poder econòmic. </li></ul><ul><li>Controla la política: pressions, sufragi </li></ul><ul><li>censatari, finançament de partits, </li></ul><ul><li>suborns i comissions,... </li></ul><ul><li>Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf individual,... </li></ul><ul><li>Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques. </li></ul><ul><li>Nou model familiar: família nuclear i casa familiar. </li></ul><ul><li>Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,... </li></ul><ul><li>La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de vida burgés. </li></ul>HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo , Madrid, Guadarrama, pp. 358 y 362. ¿Qué queremos decir al hablar de la «burguesía» como clase en este período? [...] En el plano económico, la quintaesencia del burgués era el « capitalista », es decir, el receptor de un ingreso derivado del mismo, el empresario productor de beneficios o todo esto a la vez. Y de hecho, en este período el «burgués» característico o el miembro de una clase media tenía poco que ver con aquellas personas que no encajasen en una de estas casillas. En 1848, las 150 familias principales de Burdeos comprendían noventa hombres de negocios (comerciantes, banqueros, propietarios de tiendas, etc., aunque en esta ciudad escaseaban los industriales), cuarenta y cinco propietarios y rentistas y quince miembros de profesiones liberales (...) Entre las principales características de la burguesía como clase hay que resaltar que se trataba de un grupo de personas con poder e influencia independientes del poder y la influencia derivadas del nacimiento y del status tradicionales. Para pertenecer a ella se tenía que ser «alguien», es decir, ser una persona que contase como individuo, gracias a su fortuna, a su capacidad para mandar a otros hombres o, al menos, para influenciarlos. De ahí que la política clásica burguesa fuera distinta. Por ejemplo, el recurso clásico del burgués en apuros o con motivos de queja, fue ejercer o solicitar las influencias individuales: hablar con el alcalde, con el diputado, con el ministro, con el antiguo compañero de escuela o colegio, con el pariente, o tener contactos de negocios. HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo , Madrid, Guadarrama, En este período la política burguesa estaba dirigida, en gran medida, por burgueses en activo o retirados. Así, en la segunda mitad del siglo XIX, entre un 25 y un 40 % de los miembros del Consejo Federal Suizo eran empresarios y rentistas. Entre un 15 y un 25 % eran miembros en activo de profesiones liberales, por ejemplo, abogados [...] Entre un 20 y un 30 % eran profesionales con categoría de «figuras públicas» (prefectos, jueces rurales y otros magistrados). A mediados del siglo, el partido liberal contaba en la Cámara belga con un 83 % de miembros burgueses, el 16 % de esos miembros eran negociantes, otro 16 % propietarios, el 15 % rentistas, el 18 % administradores profesionales y el 42 % restante pertenecían a profesiones liberales, por ejemplo, abogados y algunos médicos.
  30. 30. 5.4.- La condició obrera . <ul><li>Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat. </li></ul><ul><li>Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornades molt llargues, càstigs, cap seguretat,... </li></ul><ul><li>Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets. </li></ul><ul><li>Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres, mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,... </li></ul><ul><li>Baixa esperança de vida. </li></ul>
  31. 31. 6.4.- Les dones en la societat industrial . Divisió en: Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fills) Esfera pública per als homes (negocis, cultura, política,...) Les dones no tenien drets polítics i depenien del pare o marit legalment Dones de classe alta i mitjana: no treballaven, solien tindre servei domèstic i rebien una educació orientada a la cura dels fills, l’home i la casa Dones camperoles: compaginaven la feina al camp amb les tasques domèstiques Dones obreres: llargues jornades de treball amb salaris molt baixos (tèxtil i servei domèstic fonamentalment) i, a més, havien de cuidar la casa i els fills

×