TEMA 3 
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 
I MOVIMENT OBRER 
Salvador Vila Esteve 
Història 
4t d’ESO
TEMA 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I 
MOVIMENT OBRER. 
1. La Revolució Industrial: definició i característiques. 
2. Causes de l...
1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEFINICIÓ I 
CARACTERÍSTIQUES. 
El concepte Revolució Industrial: canvi qualitatiu d’abast uni...
1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEFINICIÓ I 
CARACTERÍSTIQUES. 
Característiques 
Es passa a produir amb màquines i en fàbriqu...
EXERCICIS 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEFINICIÓ I 
CARACTERÍSTIQUES. 
1.- Què es la Revolució Industrial? I la industriali...
2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 
La revolució demogràfica: la població augmenta ràpidament per la lleugera 
pujada d...
2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 
La revolució 
agrícola 
El creixement demogràfic fa pujar 
la demanda d’aliments i ...
2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 
El creixement del comerç, especialment el comerç triangular, que aporta 
matèries p...
2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 
Els canvis en la producció artesanal: les manufactures i el putting out system o in...
2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 
S’instauren noves relacions socials de producció capitalistes: tant al camp, com 
a...
EXERCICIS 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 
1.- Fes un comentari del text següent: 
El putting out system o industria...
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 
La indústria tèxtil del cotó (més resistent i abundant) és la primera en 
ap...
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 
La demanda de ferro per a ferramentes, màquines,... va propiciar que la màqu...
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 
La revolució 
dels transports 
Des de mitjan segle XVIII els transports havi...
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 
Amb tots aquests canvis es passa a una economia en què es produeix per al me...
EXERCICIS 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 
1.- Quins dos sectors importants van ser els primers en industrial...
EXERCICIS 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 
3.- A partir del mapa de baix, respon: 
a) Classificació. 
b) Tema...
4. CAPITALISME INDUSTRIAL I LIBERALISME ECONÒMIC. 
La Revolució Industrial impulsa el capitalisme liberal (liberalisme eco...
4. CAPITALISME INDUSTRIAL I LIBERALISME ECONÒMIC. 
El capitalisme s’estructura a partir de la propietat privada de la burg...
EXERCICIS 4. CAPITALISME INDUSTRIAL I LIBERALISME ECONÒMIC. 
1.- A qui es considera el pare del liberalisme econòmic? Expl...
5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. 
Té lloc entre 1870 i 1914 (Ia Guerra Mundial) 
Noves fonts d’energia: electric...
5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. 
Invenció del cotxe, l’avió, el fonògraf, el cinematògraf, la ràdio i els elect...
EXERCICIS 5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. 
1.- A partir de la gràfica de baix sobre creixement industrial, resp...
6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. 
Divisió social 
en dues classes 
Burgesia: posseeix els mitjans de producció 
(màquines ...
6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. 
La burgesia 
Es divideix, segons la riquesa, en alta, mitjana i xicoteta burgesia 
Tenen...
6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. 
El proletariat 
Daens (23´ 
i 43:40) 
Eren el grup més nombrós, explotat per la burgesia...
EXERCICIS 6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. 
1.- Explica, utilitzant les imatges, el funcionament de la societat capitalist...
7. EL MOVIMENT OBRER. 
- Anomenem així a les diferents formes d’organització dels treballadors o proletaris per 
aconsegui...
7.1. Les primeres associacions obreres. 
El luddisme 
(ppis. s. XIX) 
Els obrers amenaçaven per carta als burgesos en dest...
7.1. Les primeres associacions obreres. 
Societats de socors mutus (finals segle XVIII i principis segle XIX): els treball...
7.2. El marxisme i el socialisme. 
Va ser formulat a mitjan segle XIX per Karl Marx i F. Engels 
Denuncia l’explotació del...
7.3. L’anarquisme. 
Els principals pensadors anarquistes van ser Proudhon, Bakunin i Kropotkin 
No sols s’oposen al capita...
7.4. El moviment obrer internacional. 
Tots els obrers, independentment de la seua nacionalitat, s’uneixen en l’Associació...
EXERCICIS 7. EL MOVIMENT OBRER. 
1.- Explica les tres primeres formes de lluita i organització dels obrers industrials. 
2...
ACTIVITAT DE SÍNTESI 
1.- Vocabulari: Revolució Industrial, industrialització, burgesia, proletariat, lliurecanvi, 
protec...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 3. Revolució industrial i moviment obrer.

2.438 visualizaciones

Publicado el

Tema 3 del temari de Socials de 4t d'ESO dedicat a la Revolució Industrial i el moviment obrer.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.438
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
30
Acciones
Compartido
0
Descargas
62
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 3. Revolució industrial i moviment obrer.

  1. 1. TEMA 3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER Salvador Vila Esteve Història 4t d’ESO
  2. 2. TEMA 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER. 1. La Revolució Industrial: definició i característiques. 2. Causes de la Revolució Industrial. 3. Revolució Industrial i industrialització. 4. Capitalisme industrial i liberalisme econòmic. 5. La segona fase de la industrialització. 6. La nova societat capitalista. 7. El moviment obrer.
  3. 3. 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES. El concepte Revolució Industrial: canvi qualitatiu d’abast universal que té lloc a Anglaterra entre 1764 i 1830 i que suposa la transformació de les condicions tècniques (màquines i fàbriques) i socials (burgesos i proletaris o treballadors) de la producció Anomenem Revolució Industrial al canvi i industrialització a l’expansió posterior d’aquest canvi per tot el món, especialment per Europa i Estats Units
  4. 4. 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES. Característiques Es passa a produir amb màquines i en fàbriques (↑ productivitat) La societat es divideix en burgesia (propietaris dels mitjans de producció) i proletaris (treballadors) Es produeix per a la venda i ja no per a l’autoconsum Fort creixement demogràfic i de les ciutats (urbanització) El capital és la base de l’economia (capitalisme) La població passa de dedicar-se majoritàriament al sector primari a treballar en el sector secundari
  5. 5. EXERCICIS 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES. 1.- Què es la Revolució Industrial? I la industrialització? 2.- Explica, en forma de redacció, les característiques principals de la Revolució Industrial.
  6. 6. 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. La revolució demogràfica: la població augmenta ràpidament per la lleugera pujada de la natalitat (molt alta) i la disminució de la mortalitat amb les millores en l’alimentació i la menor incidència d’epidèmies i guerres Hi haurà més treballadors (mà d’obra barata) i més gent per a consumir
  7. 7. 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. La revolució agrícola El creixement demogràfic fa pujar la demanda d’aliments i el preu Augmenta la inversió en agricultura S’aproven les lleis de tancament: tot el camp, incloent comunals i terres conreades, passa a ser propietat privada i els propietaris les tanquen i expulsen als camperols que les havien treballades o aprofitades (hauran de treballar per al propietari o emigrar a la ciutat a treballar en la nova indústria) S’introdueixen nous mètodes i tècniques de cultiu que augmenten la producció i la productivitat: sistema Norfolk de rotació (sense guaret), mecanització, nous cultius, ramaderia estabulada en granges, fertilitzants,... → més guanys i més aliments
  8. 8. 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. El creixement del comerç, especialment el comerç triangular, que aporta matèries primeres barates (cotó americà), major demanda de productes manufacturats i diners per a invertir en la nova indústria
  9. 9. 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. Els canvis en la producció artesanal: les manufactures i el putting out system o indústria a domicili introdueixen canvis en les formes de produir en què el treballador ja sols cobra pel seu treball i que ajuden a erosionar el sistema gremial
  10. 10. 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. S’instauren noves relacions socials de producció capitalistes: tant al camp, com a les manufactures i indústria a domicili, es separen totalment el capital o propietat dels mitjans de producció (del burgés) i el treball (del proletari o treballador), pagant el burgés un salari al proletari a canvi del seu treball S’introdueixen les màquines en el procés de producció, especialment a partir de l’aplicació de la màquina de vapor de Boulton i Watt a les noves indústries, amb el carbó com a font d’energia
  11. 11. EXERCICIS 2. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 1.- Fes un comentari del text següent: El putting out system o industria a domicilio es el sistema de producción de manufacturas mediante el cual un comerciante-empresario distribuye por uno o varios pueblos materia prima que se encargan de manufacturar en sus casas diversos vecinos de dichos pueblos, a cambio de pagárseles el trabajo (generalmente, a tanto por pieza producida). Las modalidades del putting out son inmensas: podía ser y de hecho era con frecuencia, un trabajo estacional en el que se empleaban los miembros de la familia campesina. En este caso, dicha familia combinaba el trabajo agrícola -como jornalero, o como dueño de tierras aún no cercadas- con la industria. Podía ser sin embargo, un trabajo permanente para varios miembros de la familia campesina. En resumen, con los cercamientos, muchos campesinos británicos se quedaron sin tierras (se proletizaron) y se vieron empujados a trabajar en la industria a domicilio [...] Otra causa que influyó en su desarrollo fue el crecimiento de la población. A más población, más vecinos susceptibles de trabajar en el putting out. Los ingresos que aportaba este trabajo les permitía tener más hijos, o mejor dicho, que más hijos alcanzasen la edad adulta. Pero la mayoría de ellos no tendrían nada que heredar ni podrían aprovechar las tierras comunales ya que se estaban cercando. Todo ello condujo a un aumento del número de proletarios. BALDÓ, M. (1993): La revolución industrial, Madrid, Síntesis, p. 92.
  12. 12. 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. La indústria tèxtil del cotó (més resistent i abundant) és la primera en aplicar les noves màquines en les noves fàbriques: la llançadora volant per a teixir, diferents màquines de filar i el teler mecànic de teixir Multipliquen la producció i la productivitat BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña Vídeos màquines Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...). En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezas semejantes en una semana. En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince. En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.
  13. 13. 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. La demanda de ferro per a ferramentes, màquines,... va propiciar que la màquina de vapor també s’aplicara a la siderúrgia del ferro, on s’inverteixen grans capitals, per a millorar la qualitat i producció de ferro i, finalment, s’aconsegueix transformar-lo en acer amb el convertidor Bessemer (amb el ferrocarril la producció de ferro i acer encara creixerà més)
  14. 14. 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. La revolució dels transports Des de mitjan segle XVIII els transports havien millorat molt amb noves tècniques de construcció de camins i, especialment, amb la construcció de canals que connectaven els rius i permetien la navegació fluvial L’invent de la locomotora de vapor (Stephenson, 1829) va suposar l’inici del ferrocarril, que va suposar una autèntica revolució per permetre dur més carrega, de manera més ràpida, barata i segura, a més de potenciar la indústria siderúrgica amb la demanda de ferro i acer Encara que es coneixia des de principis del segle XIX, a partir de 1840 els vaixells de vapor també seran importants en la navegació per ser més ràpids, poder dur més càrrega i no dependre del vent
  15. 15. 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. Amb tots aquests canvis es passa a una economia en què es produeix per al mercat i, per tant, el comerç creix molt, tant en dins de cada país (comerç interior), com entre països (comerç exterior), construint-se lentament un mercat mundial En les polítiques comercials trobarem dues teories: els partidaris de deixar el comerç lliure per a que competiren tots entre ells i hi haguera més comerç (lliurecanvi) i els partidaris de posar impostos (aranzels) a les importacions per a protegir la producció del país (proteccionisme) Vídeo-resum de la Rev. Industrial
  16. 16. EXERCICIS 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 1.- Quins dos sectors importants van ser els primers en industrialitzar-se. Explica-ho. 2.- Explica les diferències entre els dos mapes que tens baix, indicant quines són les zones amb major densitat de vies fèrries en cada cas. Quines innovacions es van introduir als transports entre la segona meitat del segle XVIII i 1870? Per què creus que es parla d’una revolució dels transports?
  17. 17. EXERCICIS 3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ. 3.- A partir del mapa de baix, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Quines zones d’Europa estaven més industrialitzades a mitjan segle XIX? I menys? d) Quines semblances trobes entre aquest mapa i el segon de l’activitat anterior? e) A què es va deure la ràpida industrialització d’Europa? f) Quines dues teories comercials seran les més importants? Explica-les.
  18. 18. 4. CAPITALISME INDUSTRIAL I LIBERALISME ECONÒMIC. La Revolució Industrial impulsa el capitalisme liberal (liberalisme econòmic), primer a Gran Bretanya i, posteriorment, als Estats Units El pensament d’Adam Smith Les persones actuen de manera egoista, buscant el màxim benefici Aquests interessos individuals s’equilibren en el mercat per les lleis de l’oferta i la demanda (teoria de la mà invisible), provocant el bé comú de tots, ja que la competència faria que es produïren cada vegada millors productes i més barats Per a que això funcione, l’estat ha d’intervindre en l’economia el mínim possible
  19. 19. 4. CAPITALISME INDUSTRIAL I LIBERALISME ECONÒMIC. El capitalisme s’estructura a partir de la propietat privada de la burgesia, que contracta a treballadors o obrers que sols tenen el seu treball, el qual venen al burgés a canvi d’un salari Quan les empreses es fan més grans i necessiten diners poden recórrer a demanar préstecs als bancs (que creixen molt) o a transformar-se en societats anònimes dividides en accions que es compren i venen en la borsa de valors
  20. 20. EXERCICIS 4. CAPITALISME INDUSTRIAL I LIBERALISME ECONÒMIC. 1.- A qui es considera el pare del liberalisme econòmic? Explica el seu pensament. 2.- A partir de la imatge de baix, explica, en forma de redacció, el funcionament d’una societat anònima. Per a què es feien? Quina altra forma tenien les empreses d’aconseguir diners?
  21. 21. 5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. Té lloc entre 1870 i 1914 (Ia Guerra Mundial) Noves fonts d’energia: electricitat (indústria, transports, comunicacions, oci, il·luminació) i petroli (transports) Noves indústries: metal·lúrgia de l’acer i l’alumini, química, automòbil, aviació, ciment armat,...
  22. 22. 5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. Invenció del cotxe, l’avió, el fonògraf, el cinematògraf, la ràdio i els electrodomèstics Nova organització industrial: el taylorisme o fabricació en cadena Es propicia la concentració industrial d’empreses per a evitar la competència: càrtels (acords entre empreses), trusts (fusions d’empreses), monopolis (una empresa controla tot el mercat del producte),... Temps moderns
  23. 23. EXERCICIS 5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. 1.- A partir de la gràfica de baix sobre creixement industrial, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Què li passa a la indústria entre 1850 i 1913? d) En quins tres països va créixer més la indústria? Quant? e) En quins va créixer menys? Quant? f) A què creus que es poden deure eixes diferències? g) Explica, en forma de redacció, les característiques de la segona fase de la industrialització.
  24. 24. 6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. Divisió social en dues classes Burgesia: posseeix els mitjans de producció (màquines i fàbriques) i contracta treballadors Proletariat: treballadors o obrers que, en no posseir mitjans de producció, es veuen obligats a vendre el seu treball a canvi d’un salari El benefici del burgès ix del treball que no li paga al treballador (plusvàlua) VALOR TOTAL DEL PRODUCTE TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO PAGAT → PLUSVÀLUA
  25. 25. 6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. La burgesia Es divideix, segons la riquesa, en alta, mitjana i xicoteta burgesia Tenen una forma de vida que imita a l’antiga noblesa: grans cases, servei domèstic, gust per l’òpera i el teatre, salons,...
  26. 26. 6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. El proletariat Daens (23´ i 43:40) Eren el grup més nombrós, explotat per la burgesia Suporten molt males condicions de vida (vivendes miserables i insalubres, xicotetes i mal il·luminades, a penes podien menjar,...) i treball (llargues jornades de treball, salaris molt baixos, abusos, treball infantil,...)
  27. 27. EXERCICIS 6. LA NOVA SOCIETAT CAPITALISTA. 1.- Explica, utilitzant les imatges, el funcionament de la societat capitalista i compara les dues classes socials principals que la formen.
  28. 28. 7. EL MOVIMENT OBRER. - Anomenem així a les diferents formes d’organització dels treballadors o proletaris per aconseguir millorar les seues condicions de vida i treball. 7.1. Les primeres associacions obreres. 7.2. El marxisme i el socialisme. 7.3. L’anarquisme. 7.4. El moviment obrer internacional. “La classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conseqüència d’unes experiències comunes (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i en contra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.” E.P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.
  29. 29. 7.1. Les primeres associacions obreres. El luddisme (ppis. s. XIX) Els obrers amenaçaven per carta als burgesos en destruir les màquines i fàbriques (o matar-los) si no milloraven les condicions de treball, signant com a Ned Ludd o capità Swing Si no aconseguien res, destrossaven les màquines i fàbriques
  30. 30. 7.1. Les primeres associacions obreres. Societats de socors mutus (finals segle XVIII i principis segle XIX): els treballadors associats posaven diners en una caixa de resistència per ajudar-se entre ells en cas d’atur, malaltia,... Sindicats (des del 1825) Són grans organitzacions de treballadors que reclamen millores econòmiques (més salari), laboral (reduccions de jornada), socials i polítiques (dret d’associació, sufragi universal,...) Utilitzen la vaga com a forma de lluita Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions adverses com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que Foren mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades. Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets. GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24. Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu prin-cipal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part dels treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treball i una reducció de la jornada laboral. GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24.
  31. 31. 7.2. El marxisme i el socialisme. Va ser formulat a mitjan segle XIX per Karl Marx i F. Engels Denuncia l’explotació dels treballadors i reclama la fi de la propietat privada i del capitalisme Demanen la unió de tots els proletaris per a fer una revolució obrera que acabe amb el capitalisme per la força i cree un Estat obrer que socialitze la propietat, amb una dictadura provisional del proletariat Per a preparar aquesta revolució els obrers formen partits obrers socialistes Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació del proletariat al Poder (...). El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot el capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en mans de l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant, i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies productives. Clar està que, al principi, açò sols es podrà fer mitjançant una acció despòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció. K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848.
  32. 32. 7.3. L’anarquisme. Els principals pensadors anarquistes van ser Proudhon, Bakunin i Kropotkin No sols s’oposen al capitalisme i la propietat privada, sinó també a la religió, l’Estat, l’exèrcit i qualsevol tipus d’autoritat Defensen la llibertat individual, la solidaritat social i l’acció violenta dels obrers en grup (sindicats que fan revolucions) o individualment (acció directa o terrorisme individual) per acabar amb el capitalisme i l’Estat L’objectiu és crear una societat col·lectivista i igualitària, amb propietat col·lectiva i sense Estat (són assemblearis) El mutualisme proudhonià “Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més govern de l’home sobre l’home, no dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels canals, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten baix la seua responsabilitat. propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”: Volem que aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Existeix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guar-da Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883). la seua producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i treball. P.J.PROUDHON: Idea general de la Revolució (1851).
  33. 33. 7.4. El moviment obrer internacional. Tots els obrers, independentment de la seua nacionalitat, s’uneixen en l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Ia Internacional per a ser més forts (1864-76) El fracàs del primer intent de Revolució Obrera (Comuna de París, 1871) i les disputes entre marxistes i anarquistes faran fracassar aquesta associació A partir del 1889 es fa una IIa Internacional, però sols de marxistes o socialistes, que instauren l’1 de maig com a Dia del Treballador i l’himne de la Internacional i reclamen la jornada de huit hores Himne La Internacional
  34. 34. EXERCICIS 7. EL MOVIMENT OBRER. 1.- Explica les tres primeres formes de lluita i organització dels obrers industrials. 2.- A partir del que hem vist a classe i del mapa conceptual de baix, explica, en forma de redacció i comparant-los, el marxisme i l’anarquisme. 3.- Què va ser l’internacionalisme? Com va sorgir i amb quins objectius? Per què va fracassar l’AIT?
  35. 35. ACTIVITAT DE SÍNTESI 1.- Vocabulari: Revolució Industrial, industrialització, burgesia, proletariat, lliurecanvi, proteccionisme, societat anònima, taylorisme, ludisme, sindicat, vaga, marxisme, anarquisme, Ia Internacional o AIT.

×