TEMA 5 
COLONIALISME I 
IMPERIALISME 
Salvador Vila Esteve 
Història 
4t d’ESO
TEMA 5. COLONIALISME I IMPERIALISME. 
0. Conceptes bàsics. 
1. Causes i justificacions del colonialisme. 
2. Classificació...
0. CONCEPTES BÀSICS. 
Tant colonialisme com imperialisme fan referència al control d’un territori per un altre país 
El co...
1. CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME. 
1. Causes econòmiques. 
2. Causes demogràfiques i socials. 
3. Causes políti...
1.1. Causes econòmiques. 
La major productivitat de la segona 
fase de la industrialització provoca 
crisis de sobreproduc...
1.2. Causes demogràfiques i socials. 
El fort augment de la població europea provoca un augment de l’atur, la pobresa i 
l...
1.3. Causes polítiques i estratègiques. 
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el sentiment nacionalista ...
1.4. Justificacions ideològiques. 
Missió civilitzadora: l’home blanc i cristià europeu es creu superior a la resta i creu...
Exercicis punt 1. CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME. 
1.- A partir dels documents de baix, respon: 
a) Classificaci...
2. CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. 
Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats a l’explotació econòmica 
on s’in...
Exercicis punt 2. CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. 
1.- A partir dels documents de baix, respon: 
a) Tema. 
b) Quin aspecte ...
3. ELS GRANS IMPERIS. 
Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen 
la pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceania ...
3. ELS GRANS IMPERIS. 
L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots els territoris d’Egipte a Sud-Àfrica 
en Àfrica...
3. ELS GRANS IMPERIS. 
Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat del rei (Leopold II) i després del país 
Alema...
3. ELS GRANS IMPERIS. 
Espanya fa un xicotet imperi africà amb el nord del Marroc, el Sàhara i Guinea Equatorial 
Portugal...
3. ELS GRANS IMPERIS. 
Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines, derrotant a Espanya (1898), una 
nova forma...
Exercicis punt 3. ELS GRANS IMPERIS. 
1.- Elabora un comentari del següent document:
4. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ 
EN LES COLÒNIES. 
1. Conseqüències econòmiques. 
2. Conseqüències demogràfiques. 
3. ...
4.1. Conseqüències econòmiques. 
Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les metròpolis i les seues emp...
4.2. Conseqüències demogràfiques. 
Passat l’impacte inicial de la introducció de noves malalties, la població creix gràcie...
4.3. Conseqüències socials. 
Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en molts casos) i s’introdueix el model 
capita...
4.4. Conseqüències polítiques. 
Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sense tindre en compte 
als indígenes: es...
4.5. Conseqüències culturals. 
Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristian...
Exercicis punt 4. CONSEQÜÈNCIES DE LA 
COLONITZACIÓ EN LES COLÒNIES. 
1.- Elabora una redacció en què expliques les conseq...
ACTIVITAT DE SÍNTESI 
1.- Vocabulari: colonialisme, imperialisme, metròpoli, colònia, mercat reservat, colònia 
d’explotac...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 5. colonialisme i imperialisme.

3.925 visualizaciones

Publicado el

Tema 5 del temari de Socials de 4t d'ESO dedicat al colonialisme i l'imperialisme.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.925
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
333
Acciones
Compartido
0
Descargas
92
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 5. colonialisme i imperialisme.

  1. 1. TEMA 5 COLONIALISME I IMPERIALISME Salvador Vila Esteve Història 4t d’ESO
  2. 2. TEMA 5. COLONIALISME I IMPERIALISME. 0. Conceptes bàsics. 1. Causes i justificacions del colonialisme. 2. Classificació de les colònies. 3. Els grans imperis. 4. Conseqüències de la colonització en les colònies.
  3. 3. 0. CONCEPTES BÀSICS. Tant colonialisme com imperialisme fan referència al control d’un territori per un altre país El colonialisme és la doctrina (i pràctica) política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli) L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític i militar indirecte), però sense l’ocupació del territori La gran època del colonialisme contemporani es desenvolupa entre 1870 i 1914, quan Europa domina el món, però s’estendrà fins 1970 Fases de la colonització Exploració Conquesta Organització colonial o administració Explotació econòmica
  4. 4. 1. CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME. 1. Causes econòmiques. 2. Causes demogràfiques i socials. 3. Causes polítiques i estratègiques. 4. Justificacions ideològiques.
  5. 5. 1.1. Causes econòmiques. La major productivitat de la segona fase de la industrialització provoca crisis de sobreproducció (es produeix massa) Les empreses busquen nous mercats on vendre els seus excedents, invertir els seus beneficis i aconseguir matèries primeres barates, amb mà d’obra barata La burgesia de cada estat pressiona als governs per a conquerir colònies que actuaran de “mercats reservats” per a aquestes burgesies: sols les empreses de cada estat podran comerciar amb elles i invertir en elles “L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics, sinó econòmics.” C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals, 1947. “El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.
  6. 6. 1.2. Causes demogràfiques i socials. El fort augment de la població europea provoca un augment de l’atur, la pobresa i la misèria, amb el consegüent perill de revolució social L’emigració a les colònies (on hi havia terra i treball) d’aquest excedent de població serà la solució al problema, produint-se les grans migracions que provoquen l’eixida de 40 milions d’europeus al segle XIX “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsa-bles de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895) URGENT: Qualsevol que vullga vindre cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies). Anunci publicat al Northampton Herald (1849)
  7. 7. 1.3. Causes polítiques i estratègiques. Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el sentiment nacionalista del poble i el prestigi de l’Estat (es creu que a més colònies, més importància d’eixe estat al món), desviant l’atenció dels problemes interns i amb l’ajuda dels militars, que volen ascensos i medalles ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA “Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.” Discurs de John Salisbury (1879)
  8. 8. 1.4. Justificacions ideològiques. Missió civilitzadora: l’home blanc i cristià europeu es creu superior a la resta i creu que ha d’imposar la seua civilització occidental cristiana i tecnologia als “salvatges” Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: la creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta es transformen en un desig de sotmetre a tots els demés de manera brutal i inhumana (veritablement salvatge en aquest cas)
  9. 9. Exercicis punt 1. CAUSES I JUSTIFICACIONS DEL COLONIALISME. 1.- A partir dels documents de baix, respon: a) Classificació dels dos documents (incloent informació de l’autor del text). b) Tema conjunt. c) Per què es busquen colònies segons el text? Què pot provocar això? d) Quants europeus abandonaren el continent en aquesta època segons el mapa? Cap a on es dirigiren majoritàriament? e) Amb quin tipus de causes del colonialisme relacionaries el text? Explica-les. f) Amb quin tipus de causes del colonialisme relacionaries el mapa? Explica-les. g) Explica la resta de causes i justificacions del colonialisme. “El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.
  10. 10. 2. CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats a l’explotació econòmica on s’instal·len les empreses de la metròpoli per a explotar les seues riqueses i mà d’obra indígena barata com a mercat reservat, venent allí també els seus productes (són la immensa majoria de colònies) Colònies de poblament: territoris rics i amb clima més paregut a la metròpoli on s’instal·la població europea (colons) per a treballar i explotar els recursos. Com que és població blanca europea, la metròpoli dóna autonomia al seu govern (dominis), com Canadà, Austràlia o Sud-Àfrica Protectorats: territoris en que la metròpoli controla la seua economia directament i la seua política indirectament, ja que permet un govern indígena sempre que respecte els seus interessos (el cas del Marroc o Egipte)
  11. 11. Exercicis punt 2. CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. 1.- A partir dels documents de baix, respon: a) Tema. b) Quin aspecte presenta el xiquet de la foto? Per què? c) De qui era la colònia del Congo? Què volia traure d’allí? Com? d) Quins tipus de causes explicarien la colonització del Congo? e) Quin tipus de colònia seria el Congo? Per què? g) Quins altres tipus de colònies existeixen? Explica-les.
  12. 12. 3. ELS GRANS IMPERIS. Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen la pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceania El control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i va donar lloc a alguns conflictes entre elles i amb les colònies, especialment quan intentaren controlar Xina Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees es reuniren a la Conferència de Berlín (1885): acorden que sols quan un país ocupe efectivament (militarment) un territori podrà dir que és d’ell
  13. 13. 3. ELS GRANS IMPERIS. L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots els territoris d’Egipte a Sud-Àfrica en Àfrica, l’Índia, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda,... i construirà el canal de Suez per a comunicar aquests territoris de manera més ràpida L’imperi francès es centra en el nord i l’oest d’Àfrica i Indoxina, sent el segon més important
  14. 14. 3. ELS GRANS IMPERIS. Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat del rei (Leopold II) i després del país Alemanya arriba tard i es queda amb Tanganyka, Àfrica sud-occidental i, més tard, Camerun Itàlia ocupa Líbia Holanda controla Indonèsia
  15. 15. 3. ELS GRANS IMPERIS. Espanya fa un xicotet imperi africà amb el nord del Marroc, el Sàhara i Guinea Equatorial Portugal ocupa Angola, Moçambic i alguns territoris costaners a Àsia Rússia s’expandeix pel nord d’Àsia, el Càucas i el Turquestan
  16. 16. 3. ELS GRANS IMPERIS. Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines, derrotant a Espanya (1898), una nova forma d’imperialisme que consisteix en controlar l’economia (directament) i la política (indirectament) d’un territori sense ocupar-lo militarment, a no ser que siga necessari → controlarà primer el Carib i tota Amèrica Llatina, construint el canal de Panamà, i després de la IIa Guerra Mundial gran part del món Japó envaeix Corea i els territoris xinesos de Manxúria i Formosa “Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de l’imperialisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil: la diplomàcia del dòlar. El govern d’Estats Units aprofita aquests disturbis (creats per ells) per intervindre en la política interior de les repúbliques, ja siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment que fracasse o siga un èxit aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seua sort” PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.
  17. 17. Exercicis punt 3. ELS GRANS IMPERIS. 1.- Elabora un comentari del següent document:
  18. 18. 4. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ EN LES COLÒNIES. 1. Conseqüències econòmiques. 2. Conseqüències demogràfiques. 3. Conseqüències socials. 4. Conseqüències polítiques. 5. Conseqüències culturals.
  19. 19. 4.1. Conseqüències econòmiques. Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les metròpolis i les seues empreses Els expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans plantacions de les empreses multinacionals, que produeixen per a vendre en les metròpolis Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de millor qualitat → desapareix la indústria tradicional pròpia de les colònies En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpoli compra (o s’emporta sense pagar) aliments i matèries primeres a baix preu i ven productes industrials més cars
  20. 20. 4.2. Conseqüències demogràfiques. Passat l’impacte inicial de la introducció de noves malalties, la població creix gràcies als emigrants que arriben d’Europa i la reducció de la mortalitat (vacunes i millor higiene) Però el creixement de la població provoca subalimentació crònica, fam i morts
  21. 21. 4.3. Conseqüències socials. Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en molts casos) i s’introdueix el model capitalista occidental i una societat racista, amb una burgesia estrangera (majoritàriament) i un proletariat indígena sotmès a un alt grau d’explotació (segregació racial i social)
  22. 22. 4.4. Conseqüències polítiques. Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sense tindre en compte als indígenes: es trenquen les unitats ètniques i culturals existents anteriorment i això provoca revoltes anticolonials contra la metròpoli i conflictes entre ètnies obligades a conviure en un mateix estat
  23. 23. 4.5. Conseqüències culturals. Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme Els indígenes perden la seua identitat i s’occidentalitzen (aculturació)
  24. 24. Exercicis punt 4. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ EN LES COLÒNIES. 1.- Elabora una redacció en què expliques les conseqüències de la colonització en les colònies, diferenciant entre aquelles que creus que poden haver estat positives i les negatives (a poder ser utilitzant les teues paraules).
  25. 25. ACTIVITAT DE SÍNTESI 1.- Vocabulari: colonialisme, imperialisme, metròpoli, colònia, mercat reservat, colònia d’explotació, colònia de poblament, protectorat, domini, Conferència de Berlín, intercanvi desigual.

×