TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN  (1870-1914). Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
TEMA 6.- LA DOMINACIÓ EUROPEA  DEL MÓN (1870-1914). <ul><li>1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914). </li></ul><ul>...
1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  (1870-1914) <ul><li>Suposa canvis importants (avanços tècnics, major productivitat, cr...
1.1.-  Augment demogràfic i migracions . La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones La ...
1.2.-  Noves formes d’energia i noves indústries . L’ELECTRICITAT Energia més neta, flexible i barata S’adapta a les màqui...
1.3.-  Les millores en els transports . REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Extensió del ferrocarril Metros i tramvies elèctrics Vai...
1.4.-  Els canvis en l’organització del treball i les empreses . Taylorisme i treball en cadena (fi s.XIX) El treball es d...
1.5.-  L’augment de la competència internacional . Des del 1870 Gran Bretanya creix menys que els nous països que s’indust...
2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. <ul><li>Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític,...
2.1.-  Causes econòmiques . 2ª R.I. Augment de la  producció i la productivitat Crisi de sobreproducció: les empreses prod...
2.2.-  Causes demogràfiques i socials . Fort augment de la població europea Augment de l’atur,  la pobresa i la misèria. P...
2.3.-  Causes polítiques i estratègiques . Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del pobl...
2.4.-  Justificacions ideològiques . L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir terr...
3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. Des del punt de vista econòmic Des del punt de vista  politicoadministratiu Colònies d’...
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. <ul><li>4.1.-  Introducció . </li></ul><ul><li>4.2.-  El desmembrament de l’Àfrica . </li></ul...
4.1.-  Introducció . Diferències amb  el colonialisme d’època moderna Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (n...
4.2.-  El desmembrament de l’Àfrica (I) . Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (188...
4.2.-  El desmembrament de l’Àfrica (II) . Conferència Internacional de Berlín (1884-85) Es celebra per repartir-se Àfrica...
4.2.-  El desmembrament de l’Àfrica (III) . LES POSSESSIONS COLONIALS GRAN BRETANYA: Egipte, Sudan Angloegipci, Somàlia br...
4.2.-  El desmembrament de l’Àfrica (IV) . CONFLICTES Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es tr...
4.3.-  L’ocupació d’Àsia (I) . Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi t...
4.3.-  L’ocupació d’Àsia (II) . CONFLICTES Revoltes anticolonials Entre potències colonials Revolta dels sipais a l’Índia ...
5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES. <ul><li>5.1.-  L’imperialisme dels Estats Units . </li></ul><ul><li>5.2.-  L’expans...
5.1.-  L’imperialisme dels Estats Units (I) . Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova ind...
5.1.-  L’imperialisme dels Estats Units (II) . Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per...
5.2.-  L’expansionisme japonès . La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendr...
6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME. <ul><li>6.1.-  Per a les metròpolis . </li></ul><ul><li>6.2.-  Per a les colònies...
6.1.-  Per a les metròpolis . ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats reservats...
6.2.-  Per a les colònies (I) . ECONÒMIQUES La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses S’expropie...
6.2.-  Per a les colònies (II) . POLÍTIQUES Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats  ètniques i cultura...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 5. La Dominació Europea Del MóN.

7.423 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Empresariales, Tecnología
1 comentario
1 recomendación
Estadísticas
Notas
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
7.423
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
808
Acciones
Compartido
0
Descargas
290
Comentarios
1
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 5. La Dominació Europea Del MóN.

  1. 1. TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914). Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  2. 2. TEMA 6.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914). <ul><li>1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914). </li></ul><ul><li>2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. </li></ul><ul><li>3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. </li></ul><ul><li>4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. </li></ul><ul><li>5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES. </li></ul><ul><li>6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME. </li></ul>
  3. 3. 1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914) <ul><li>Suposa canvis importants (avanços tècnics, major productivitat, creixement, noves formes d’organització, expansió de la industrialització), però no canvien les relacions socials de producció (burgesos vs proletaris). </li></ul><ul><li>1.1.- Augment demogràfic i migracions . </li></ul><ul><li>1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries . </li></ul><ul><li>1.3.- Les millores en els transports . </li></ul><ul><li>1.4.- Els canvis en l’organització del treball i les empreses . </li></ul><ul><li>1.5.- L’augment de la competència internacional . </li></ul>
  4. 4. 1.1.- Augment demogràfic i migracions . La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia -> augmenta la pobresa -> emigració Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització
  5. 5. 1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries . L’ELECTRICITAT Energia més neta, flexible i barata S’adapta a les màquines Fàcil transport Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,... Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916) PETROLI Energia barata Aplicacions Il·luminació Calefacció Transport (motor d’explosió, 1885) Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació): vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,... Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química
  6. 6. 1.3.- Les millores en els transports . REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Extensió del ferrocarril Metros i tramvies elèctrics Vaixells d’acer i a vapor Canals de Suez i Panamà Automòbil Avió CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies ( ↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)
  7. 7. 1.4.- Els canvis en l’organització del treball i les empreses . Taylorisme i treball en cadena (fi s.XIX) El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca simple,contínua i esgotadora (no cal especialització) Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos de producció (producció en sèrie i estandarditzada). Les cares màquines i cadenes de muntatge fan que sols sobrevisquen les empreses més fortes Les empreses es concentren per evitar la competència i controlar el mercat Càrtel Trust Holding Monopoli
  8. 8. 1.5.- L’augment de la competència internacional . Des del 1870 Gran Bretanya creix menys que els nous països que s’industrialitzen En 1914 EUA i Alemanya superen industrialment a Gran Bretanya Alemanya s’industrialitza molt ràpid des del 1870 Grans empreses recolzades per l’Estat Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia) Últims avanços tecnològics La producció i el comerç mundials es multipliquen per set entre 1850 i 1914 Noves formes de venda Grans magatzems Venda per correu Venda a terminis Augment del consum
  9. 9. 2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. <ul><li>Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat. </li></ul><ul><li>Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli). </li></ul><ul><li>2.1.- Causes econòmiques . </li></ul><ul><li>2.2.- Causes demogràfiques i socials . </li></ul><ul><li>2.3.- Causes polítiques i estratègiques . </li></ul><ul><li>2.4.- Justificacions ideològiques . </li></ul>
  10. 10. 2.1.- Causes econòmiques . 2ª R.I. Augment de la producció i la productivitat Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen massa i acumulen excedents que no poden vendre Les empreses necessiten llocs on vendre els seus productes, invertir els capitals i aconseguir matèries primeres i aliments barats La burgesia pressiona els governs per a conquerir colònies que funcionen com a “mercats reservats” “ L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics, sinó econòmics.” C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals , 1947. “ El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria , 1890.
  11. 11. 2.2.- Causes demogràfiques i socials . Fort augment de la població europea Augment de l’atur, la pobresa i la misèria. Perill de revolució social Solució: emigrar a les colò- nies, on hi ha terra i treball (grans migracions) LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME “ Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895) URGENT: Qualsevol que vullga vindre cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies). Anunci publicat al Northampton Herald (1849) Emigrants europeus (1850- 1914) en milions 430.000.000 1900 310.000.000 1870 266.000.000 1850 180.000.000 1800 POBLACIÓ ANY 13 Altres 4’4 Espanyols 4’5 Balcànics 5 Alemanys 10 Italians 17 Britànics
  12. 12. 2.3.- Causes polítiques i estratègiques . Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles) Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA “ Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.” Discurs de John Salisbury (1879)
  13. 13. 2.4.- Justificacions ideològiques . L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...) Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc Principals expedicions: · 1841-71: Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley,...). · 1878: Descobriment de l’estret de Bering, pas entre Àsia i Amèrica. · 1895-1908: Expedicions per l’Àsia Central. · 1909: Arribada al pol Nord (Peary). · 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen) JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME. “ La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evolució natural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar per damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial, comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portar i hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer” “ Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se sols amb l’afany de guany? No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància.” Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864). “ Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert, però, que la seua civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qual- sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí del món, és la raça blanca.” FARMOCHI: Curs de geografia universal , 1850. “ És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta supe- rioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’escla- vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...). La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos el dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.” “ Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé Siècle ” (1872).
  14. 14. 3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. Des del punt de vista econòmic Des del punt de vista politicoadministratiu Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli Índia, la major part de colònies africanes,... Canadà, Austràlia,... Argentina, Xina,... Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...) Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli (Canadà, Austràlia,...) Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc) Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern no pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)
  15. 15. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. <ul><li>4.1.- Introducció . </li></ul><ul><li>4.2.- El desmembrament de l’Àfrica . </li></ul><ul><li>4.3.- L’ocupació d’Àsia . </li></ul>
  16. 16. 4.1.- Introducció . Diferències amb el colonialisme d’època moderna Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica) La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km ² per any Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França Tres fases 1ª fase: exploració i conquesta del territori 2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat) 3ª fase: explotació econòmica (mercat reservat, intercanvi desigual,...)
  17. 17. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I) . Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria) Claus de l’ocu- pació d’Àfrica Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) -> França es retira
  18. 18. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II) . Conferència Internacional de Berlín (1884-85) Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees, fixant les normes i evitant conflictes si és possible S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori dóna dret a apropiar-se d’ell Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seus afluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze. Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per als vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...). Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completament lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...). Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles del continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...). Acta General de la Conferència de Berlín , 26 de febrer del 1885.
  19. 19. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III) . LES POSSESSIONS COLONIALS GRAN BRETANYA: Egipte, Sudan Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda, Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni- gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti, Madagascar, Comores ALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica Sud-Occidental i Tanganyka PORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep ESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea Equatorial i Fernando Poo ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia BÈLGICA: Congo Belga
  20. 20. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV) . CONFLICTES Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar “ El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capità Marchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donat proves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners. ¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu el general... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobre això amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...” JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily , París, 1912. Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fan front als anglesos pel control de mines d’or i diamants -> l’acord de pau dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i, encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial Resistències dels colonitzats Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència
  21. 21. 4.3.- L’ocupació d’Àsia (I) . Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació GRAN BRETANYA: Índia, Birmània, Malaisia i part de Xina FRANÇA: Indoxina i part de Xina PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu. HOLANDA: Indonèsia RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan, costa del Pacífic. JAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria ESTATS UNITS: Filipines EL CAS DE XINA Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi Les potències europees entren en Xina, es reparteixen les zones d’influència i la dominen Es produeixen revoltes contra el control estranger (alçament dels Cent Dies i guerra dels bòxers) -> el govern intenta parar-lo
  22. 22. 4.3.- L’ocupació d’Àsia (II) . CONFLICTES Revoltes anticolonials Entre potències colonials Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació econòmica dels britànics -> durament reprimida Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i control estrangers -> també acaba fracassant Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica) Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)
  23. 23. 5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES. <ul><li>5.1.- L’imperialisme dels Estats Units . </li></ul><ul><li>5.2.- L’expansionisme japonès . </li></ul>
  24. 24. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (I) . Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); compra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacífic CARACTERÍSTIQUES (neocolonialisme) Es centra en el control econòmic i no l’ocupació política Paper central de les multinacionals Combinen pressions polítiques i econòmiques Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat” “ Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de l’imperia- lisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil: la diplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten d’establir, en els xicotets estats americans, la seua influència financera. El tresor o la banca concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per ajudar-los a organitzar una administració, a restablir una moneda estable o a realitzar obres públiques que siguen d’utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversions en els negocis privats. En aquestes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos del deute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt en estar compromesos. Aleshores el govern de Washington intervé per protegir els interessos dels prestamistes. Però no es deté ací. Aprofita aquests disturbis per intervindre en la política inte- rior de les repúbliques, ja siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment que fracasse o siga un èxit aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seua sort” PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18) , 1990.
  25. 25. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (II) . Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) a l’imperialisme del Big Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”) Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint una amplíssima zona d’influència i control econòmic i politic Formes d’intervenció Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,... Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898) Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908) Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà. Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el control d’una zona de terra i la seua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i protecció de dit canal; aquesta zona de 10 milles s’estén sobre cinc milles a cada costat del canal. (...) Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l’ordre públic a les ciutats de Panamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units, de mantenir-lo. Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)
  26. 26. 5.2.- L’expansionisme japonès . La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895) i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910) En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)
  27. 27. 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME. <ul><li>6.1.- Per a les metròpolis . </li></ul><ul><li>6.2.- Per a les colònies . </li></ul>
  28. 28. 6.1.- Per a les metròpolis . ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greus POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat de l’home blanc cristià sobre els “salvatges” ENFRONTAMENTS: a les colònies es produeixen conflictes entre les potències que conduiran a la formació dels blocs enfrontats en la Iª Guerra Mundial
  29. 29. 6.2.- Per a les colònies (I) . ECONÒMIQUES La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix per a exportar (no aliments bàsics) -> beneficis per a les multinacionals Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareix Intercanvi desigual en el comerç DEMOGRÀFIQUES Creix la població amb l’arribada d’emigrants europeus i la reducció de la mortalitat El creixement demogràfic provoca subalimentació crònica, fam i morts SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidental Burgesia de la metròpoli (majoria) Proletariat indígena
  30. 30. 6.2.- Per a les colònies (II) . POLÍTIQUES Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriorment Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes entre ètnies que han de conviure en un mateix Estat CULTURALS Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme Els indígenes perden la seua identitat i s’occidentalitzen (aculturació)

×