TEMA 8.
TEMPS DE CONFRONTACIÓ
A ESPANYA (1898-1939)
Salvador Vila Esteve
Història
4t d’ESO
TEMA 8.- TEMPS DE CONFRONTACIÓ
A ESPANYA (1898-1939)
1. La crisi de la Ia Restauració borbònica (1898-1923).
2. La dictadu...
1.- LA CRISI DE LA Ia RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1898-1923).
1.1. El reformisme conservador.
1.2. La Setmana Tràgica (1909).
1...
El sistema de la Restauració es basava en que els dos partits majoritaris (conservadors i
liberals) es tornaven al poder (...
1.1.- El reformisme conservador.
En 1898 Espanya perd les últimes colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines
(“desastre del...
1.1.- El reformisme conservador.
Els conservadors i liberals intenten fer algunes reformes, però totalment
insuficients, d...
1.2.- La Setmana Tràgica (1909).
El descontent acumulat s’agreuja quan l’estat recluta soldats per a anar a la guerra del ...
1.3.- La crisi del 1917.
Durant la Iª Guerra Mundial Espanya aprofita la seua neutralitat per a exportar
productes a Europ...
1.3.- La crisi del 1917.
El govern va pactar amb militars, va enviar la Guàrdia Civil a acabar
amb les protestes polítique...
1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).
Aquests anys es caracteritzen per una gran inestabilitat política, una forta
c...
1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).
Els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) no paren de guanyar
importàn...
1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).
A la guerra del Marroc l’exèrcit espanyol
pateix la derrota d’Annual (1921),
a...
Exercicis punt 1.- LA CRISI DE LA
Ia RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1898-1923).
1.- Explica el significat de les següents vinyetes...
2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).
Primo de Rivera, amb el consentiment del rei, ocupa el govern per frenar el...
2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).
La dictadura militar tanca el Parlament, prohibeix els partits (excepte la ...
Exercicis punt 2.- LA DICTADURA
DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).
1.- Comenta el següent document:
3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).
A les eleccions municipals d’abril del 1931 la coalició de republic...
3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).
Mesures del govern provisional: amnistia als presos polítics, llibe...
Exercicis punt 3.- LA IIa REPÚBLICA (I):
PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).
1.- Comenta el mapa següent:
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
A les eleccions de juny del 1931 guanya la coalició de republic...
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
La Constitució
republicana
del 1931
És molt progressista, amb s...
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
LES REFORMES PROGRESSISTES.
Reforma militar: per a reduir el no...
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
LES REFORMES PROGRESSISTES.
Reforma educativa i obra cultural: ...
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
LES REFORMES PROGRESSISTES.
Reforma territorial: s’aprova la po...
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
L’oposició a
les reformes
Des dels sectors més conservadors de ...
Exercicis punt 4.- LA IIa REPÚBLICA (II):
EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
1.- Quines característiques tenia la Constitució...
5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI CONSERVADOR
I EL FRONT POPULAR (1933-36).
5.1. El Bienni Conservador (1933-36).
5.2....
5.1.- El Bienni Conservador (1933-36).
En novembre del 1933 les dretes guanyen les eleccions i Lerroux serà el nou
preside...
5.1.- El Bienni Conservador (1933-36).
AAstúries hi ha un intent de revolució social d’anarquistes, socialistes
i comunist...
5.2.- El Front Popular (febrer-juliol 1936).
Les eleccions de febrer del 1936 les guanya el Front Popular, una coalició de...
Exercicis punt 5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI
CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-36).
1.- A partir del document, ...
6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT
I INTERNACIONALITZACIÓ.
En juliol del 1936 un grup de militars encapçalat per Sanjurjo,
Mo...
6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT
I INTERNACIONALITZACIÓ.
Socialment, la burgesia, els propietaris, l’església i els sectors...
6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT
I INTERNACIONALITZACIÓ.
Els rebels comptaran amb el recolzament des del principi dels gove...
Exercicis punt 6.- LA GUERRA CIVIL (I):
ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ.
1.- A partir del document, respon:
a) Classificació...
7.- LA GUERRA CIVIL (II): EVOLUCIÓ
INTERNA DE CADA BÀNDOL.
7.1. La zona republicana: la revolució social.
7.2. La zona reb...
7.1.- La zona republicana: la revolució social.
A la zona republicana, com a resposta al colp d’estat, el poble, organitza...
7.2.- La zona rebel o colpista: una dictadura militar.
A la zona controlada pels rebels l’exèrcit se’n fa càrrec del gover...
Exercicis punt 7.- LA GUERRA CIVIL (II):
EVOLUCIÓ INTERNA DE CADA BÀNDOL.
1.- Comenta el document següent:
8.- LA GUERRA CIVIL (III): DESENVOLUPAMENT
I CONSEQÜÈNCIES.
8.1. Desenvolupament.
8.2. Conseqüències.
8.1.- Desenvolupament: l’avanç rebel cap a Madrid (1936-37).
“Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els ...
8.1.- Desenvolupament: l’ocupació del Nord (1937).
Els sublevats ocupen el nord d’est a oest (del País Basc a Astúries)
pe...
8.1.- Desenvolupament: la batalla de l’Ebre (1938-39).
Després de la batalla de Terol, les tropes rebels avancen fins al
M...
8.1.- Desenvolupament: la fi de la guerra (1939).
Sense Catalunya, sols Madrid i la zona centre quedaven en mans republica...
8.2.- Conseqüències.
Demogràfiques: més de mig milió de morts i quasi mig milió d’exiliats que van haver de
fugir a l’estr...
8.2.- Conseqüències.
Econòmiques: els tres anys de guerra suposen una enorme destrucció d’infraestructures,
comunicacions,...
8.2.- Conseqüències.
Socials: s’havia trencat la convivència i la divisió entre vencedors i vençuts deixarà
fortes ferides...
Exercicis punt 8.- LA GUERRA CIVIL (III):
DESENVOLUPAMENT I CONSEQÜÈNCIES.
1.- A PARTIR DELS MAPES, explica el desenvolupa...
ACTIVITATS DE SÍNTESI.
1.- Elabora un eix cronològic que incloga: regnat d’Alfons XIII, crisi de la Ia Restauració, dictad...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 8. Temps de confrontació a Espanya (1898-1939).

1.354 visualizaciones

Publicado el

Presentació corresponent al tema 8 del curs d'Història de 4t d'ESO, dedicat a l'Espanya de la primera meitat del segle XX.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.354
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
47
Acciones
Compartido
0
Descargas
51
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 8. Temps de confrontació a Espanya (1898-1939).

  1. 1. TEMA 8. TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA (1898-1939) Salvador Vila Esteve Història 4t d’ESO
  2. 2. TEMA 8.- TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA (1898-1939) 1. La crisi de la Ia Restauració borbònica (1898-1923). 2. La dictadura de Primo de Rivera (1923-30). 3. La IIa República (I): proclamació i inicis (1931). 4. La IIa República (II): el Bienni Reformista (1931-33). 5. La IIa República (III): el Bienni Conservador i el Front Popular (1933-36). 6. La Guerra Civil (I): esclat i internacionalització. 7. La Guerra Civil (II): evolució interna de cada bàndol. 8. La Guerra Civil (III): desenvolupament i conseqüències.
  3. 3. 1.- LA CRISI DE LA Ia RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1898-1923). 1.1. El reformisme conservador. 1.2. La Setmana Tràgica (1909). 1.3. La crisi del 1917. 1.4. La crisi de la Restauració (1917-23).
  4. 4. El sistema de la Restauració es basava en que els dos partits majoritaris (conservadors i liberals) es tornaven al poder (torn dinàstic) a través de manipular les eleccions, de manera que la resta de partits no podien arribar mai al poder, tot açò moderat pel rei (Alfons XII fins 1885, Maria Cristina com a regent entre 1895 i 1902 i Alfons XIII des de 1902) 1.1.- El reformisme conservador.
  5. 5. 1.1.- El reformisme conservador. En 1898 Espanya perd les últimes colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines (“desastre del 98”) i el país pren consciència dels seus problemes Davant aquests problemes comença a criticar-se al sistema de la Restauració i al propi rei Alfons XIII i naix un moviment regeneracionista que volia modernitzar el país Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional (...) Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones. Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las islas Filipinas (…). Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado, transportarán a España, a su costa, a los soldados españoles que hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser capturada Manila. Paz de París (10-XII-1898)
  6. 6. 1.1.- El reformisme conservador. Els conservadors i liberals intenten fer algunes reformes, però totalment insuficients, de manera que els dos partits dinàstics perden poder Mentrestant l’oposició al sistema es fa cada vegada més forta: els republicans, els nacionalistes catalans, els socialistes i els anarquistes
  7. 7. 1.2.- La Setmana Tràgica (1909). El descontent acumulat s’agreuja quan l’estat recluta soldats per a anar a la guerra del Marroc A Barcelona es produeix una revolta popular i el govern respon enviant l’exèrcit i amb una dura repressió (empresonaments i afusellaments)
  8. 8. 1.3.- La crisi del 1917. Durant la Iª Guerra Mundial Espanya aprofita la seua neutralitat per a exportar productes a Europa, però mentre els preus pugen molt (enriquiment de la burgesia), els salaris no (els obrers viuen encara pitjor) El malestar de l’oposició política i els militars peninsulars s’uneix a les protestes dels sindicats socialistes (UGT) i anarquistes (CNT), que convoquen una vaga general per a derrocar el govern i el sistema de la Restauració: crisi del 1917
  9. 9. 1.3.- La crisi del 1917. El govern va pactar amb militars, va enviar la Guàrdia Civil a acabar amb les protestes polítiques va reprimir per la força les vagues i revoltes, però la crisi de la Restauració ja havia començat
  10. 10. 1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23). Aquests anys es caracteritzen per una gran inestabilitat política, una forta conflictivitat social i els problemes en la guerra del Marroc A partir de la crisi de 1917 conservadors i liberals s’uneixen per a formar governs que intenten solucionar els problemes (governs de concentració), però són incapaços i els governs duren poc (inestabilitat política) Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
  11. 11. 1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23). Els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) no paren de guanyar importància i protagonitzen nombroses vagues i ocupacions de terres, especialment a Andalusia (Trienni Bolxevic) A Barcelona, les protestes socials són greus i la burgesia contracta pistolers per a atemptar contra els líders sindicals i rebentar les vagues (pistolerisme), encetant-se uns anys de forta violència social i assassinats als carrers
  12. 12. 1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23). A la guerra del Marroc l’exèrcit espanyol pateix la derrota d’Annual (1921), amb més de dotze mil soldats morts L’oposició demana responsabilitats, incloent al rei, i s’inicien investigacions sobre la derrota al Parlament Per a frenar la investigació, el rei i els militars propicien un colp d’estat encapçalat pel general Primo de Rivera, qui es farà amb el poder per la força
  13. 13. Exercicis punt 1.- LA CRISI DE LA Ia RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1898-1923). 1.- Explica el significat de les següents vinyetes: 2.- Què va ser la Setmana Tràgica? Per què es va produir? Com va acabar? 3.- Explica per què va caure el sistema de la Ia Restauració.
  14. 14. 2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30). Primo de Rivera, amb el consentiment del rei, ocupa el govern per frenar el perill de revolució social, reprimir el moviment obrer i reinstaurar l’ordre burgès
  15. 15. 2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30). La dictadura militar tanca el Parlament, prohibeix els partits (excepte la Unión Patriótica de Primo) i sindicats (excepte UGT), combat el nacionalisme català i basc (ultranacionalisme espanyol), instaura la censura i reprimeix qualsevol protesta des de l’esquerra, a més d’aprofitar el creixement econòmic dels anys ’20 i iniciar una sèrie d’obres públiques Amb l’arribada de la crisi econòmica (1929-30) l’oposició i les protestes augmenten i el dictador es queda sense recolzaments: Alfons XIII substitueix Primo de Rivera pel general Berenguer, qui havia de convocar eleccions novament
  16. 16. Exercicis punt 2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30). 1.- Comenta el següent document:
  17. 17. 3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931). A les eleccions municipals d’abril del 1931 la coalició de republicans i socialistes guanya a les principals ciutats i milers de ciutadans ixen al carrer el 14 d’abril i proclamen la República → el rei Alfons XIII abandona el país cap a l’exili S’instaura un govern provisional de republicans, socialistes i nacionalistes gallecs i catalans
  18. 18. 3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931). Mesures del govern provisional: amnistia als presos polítics, llibertats polítiques i sindical, lleis socials (jornada de 8 hores, salari mínim,...), Generalitat provisional per a Catalunya, nova ordenació electoral per evitar el caciquisme i convocatòria d’eleccions a Corts constituents Des del primer moment els sectors més conservadors s’oposen a la República (burgesia, dreta monàrquica, militars conservadors i l’església) i des de l’esquerra es demandarà un major rapidesa en les reformes i es cremaran esglésies i convents com a resposta a l’oposició de l’església «Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente, ningún católico puede permanecer inactivo».
  19. 19. Exercicis punt 3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931). 1.- Comenta el mapa següent:
  20. 20. 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). A les eleccions de juny del 1931 guanya la coalició de republicans i socialistes, que formaran govern i elaboraran la nova Constitució: el president de la República serà Alcalà Zamora (republicà de centre-dreta) i del govern Manuel Azaña (republicà d’esquerres)
  21. 21. 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). La Constitució republicana del 1931 És molt progressista, amb sobirania popular, sufragi universal (també femení), amplis drets individuals i llibertats públiques i estat aconfessional (matrimoni civil, divorci,...) Possibilitat de que les regions tinguen governs autònoms dins de l’estat (autonomies) Sistema republicà amb divisió de poders: Corts unicamerals (legislatiu), presidents de la república (escàs poder) i del govern i consell de ministres (executiu) i tribunals de justícia i jurats populars (judicial)
  22. 22. 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). LES REFORMES PROGRESSISTES. Reforma militar: per a reduir el nombre d’oficials i evitar el perill d’un colp d’estat, s’aprova una llei que obliga als oficials a jurar la nova constitució o retirar-se amb el sou íntegre Reforma religiosa: intenta limitar la influència social i política de l’església amb un estat aconfessional que no finança cap culte, llibertat de cultes, secularització de cementeris,... Artículo 27 La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros. Artículo 26 Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.
  23. 23. 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). LES REFORMES PROGRESSISTES. Reforma educativa i obra cultural: per assegurar una educació liberal, laica, mixta, pública i gratuïta es construeixen més de 10.000 escoles de primària i es creen Missions Pedagògiques per a dur l’educació i la cultura per tot el país Reforma agrària: per a millorar la situació dels jornalers i xicotets camperols, es milloren les condicions laborals i es preveu expropiar les terres no conreades als grans propietaris per a repartir-les entre els jornalers sense terres (es farà molt lentament)
  24. 24. 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). LES REFORMES PROGRESSISTES. Reforma territorial: s’aprova la possibilitat de concedir estatuts d’autonomia i govern i institucions pròpies dins d’Espanya a les regions que ho sol·licitaren, que seran Catalunya (1932) i País Basc i Galícia (1936)
  25. 25. 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). L’oposició a les reformes Des dels sectors més conservadors de la dreta s’oposarà la burgesia, l’església, els sectors conservadors de l’exèrcit que intenten pegar un colp d’estat amb el general Sanjurjo i els partits de dreta (CEDA), monàrquics i feixistes (Falange Española i les JONS) Des de l’esquerra obrera es queixaran per la lentitud de les reformes, especialment l’agrària, tant els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) com els comunistes, donant lloc a revoltes i insurreccions i enfrontaments dels obrers amb l’exèrcit i la Guàrdia Civil que van acabar amb nombroses víctimes (Casas Viejas) i van provocar el desprestigi del govern i la convocatòria d’eleccions per a novembre del 1933
  26. 26. Exercicis punt 4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). 1.- Quines característiques tenia la Constitució del 1931. 2.- Completa el quadre-resum de les reformes del Bienni Reformista: REFORMA MESURES 3.- Quins problemes va tindre el Bienni Reformista? Com i quan es va acabar?
  27. 27. 5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-36). 5.1. El Bienni Conservador (1933-36). 5.2. El Front Popular (febrer-juliol 1936).
  28. 28. 5.1.- El Bienni Conservador (1933-36). En novembre del 1933 les dretes guanyen les eleccions i Lerroux serà el nou president del govern: desmantellen totes les reformes anteriors, paralitzant les reformes agrària i militar, modificant la política religiosa per apropar-se a l’església i amnistiant als participants en el colp d’estat de Sanjurjo Aquesta política, més la crisi, fan que es produeisquen nombroses protestes, destacant les d’octubre del 1934 a Astúries i Catalunya
  29. 29. 5.1.- El Bienni Conservador (1933-36). AAstúries hi ha un intent de revolució social d’anarquistes, socialistes i comunistes, brutalment reprimit per l’exèrcit enviat pel govern A Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola i el seu president (Companys) i els consellers són empresonats i l’autonomia suspesa El descontent social, les disputes entre els partits de drets i els escàndols de corrupció faran que es convoquen eleccions novament per a febrer del 1936 Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat! Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934). Companys i el govern de la Generalitat a la presó (1934)
  30. 30. 5.2.- El Front Popular (febrer-juliol 1936). Les eleccions de febrer del 1936 les guanya el Front Popular, una coalició de republicans, socialistes, comunistes, nacionalistes d’esquerra i alguns anarquistes que formarà govern amb Azaña com a president de la República i Casares Quiroga president del govern Tornen a posar en marxa les reformes del Bienni Reformista, però de manera molt més ràpida, amnistien als empresonats per les revoltes del 1934 i tornen l’autonomia a Catalunya i li la donen al País Basc i Galícia Es viu un clima de forta inestabilitat social amb enfrontaments i morts als carrers entre els sectors conservadors que no volen cap república i preparen un colp d’estat militar per acabar amb ella i els sectors d’esquerres que volen una revolució que acabe amb el capitalisme "1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados político-sociales desde 1933. 2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y empleados públicos despedidos por causas políticas y compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos. 5. Continuación de la reforma agraria. 6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras públicas. 8. Restauración de toda la legislación social de 1931- 1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas sociales; extensión de la educación a todos los niveles". Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El Socialista el 16 de enero de 1936.
  31. 31. Exercicis punt 5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-36). 1.- A partir del document, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Idees. d) Què va passar a Astúries en 1934? Com va acabar? e) On més va haver una revolta important en aquest moment? En què va consistir? f) Qui governava en eixe moment? Com va ser aquest govern per a que hi haguera tantes revoltes? 2.- Què va ser el Front Popular? Què va fer? Quins problemes va tindre i per què es va acabar?
  32. 32. 6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ. En juliol del 1936 un grup de militars encapçalat per Sanjurjo, Mola i Franco peguen un colp d’estat per acabar amb la república El colp d’estat triomfa en les zones rurals, les regions més conservadors i les colònies africanes, però fracassa en les grans ciutats i principals regions industrials, convertint- se en una guerra civil entre els defensors de la república i els rebels o colpistes
  33. 33. 6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ. Socialment, la burgesia, els propietaris, l’església i els sectors conservadors de l’exèrcit recolzen als colpistes, mentre treballadors de la indústria i el camp, professionals liberals, nacionalistes bascos i d’esquerres, alguns xicotetes propietaris i militars republicans defensen la República
  34. 34. 6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ. Els rebels comptaran amb el recolzament des del principi dels governs feixistes i nazi d’Itàlia, Portugal i Alemanya, mentre els republicans tindran l’ajuda de l’URSS i voluntaris (Brigades Internacionals), però no de les democràcies europees que es neguen a intervindre (Comitè de No-intervenció amb Gran Bretanya i França al cap)
  35. 35. Exercicis punt 6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ. 1.- A partir del document, respon: a) Classificació. b) Tema. c) Idees. d) Per què va començar la Guerra Civil a Espanya? Com va quedar dividit el país territorialment i socialment? e) Explica els diferents posicionaments dels principals estats europeus respecte a la guerra en Espanya.
  36. 36. 7.- LA GUERRA CIVIL (II): EVOLUCIÓ INTERNA DE CADA BÀNDOL. 7.1. La zona republicana: la revolució social. 7.2. La zona rebel o colpista: una dictadura militar.
  37. 37. 7.1.- La zona republicana: la revolució social. A la zona republicana, com a resposta al colp d’estat, el poble, organitzat en comitès obrers anarquistes i socialistes, fa una revolució: col·lectivització de les fàbriques i de les terres dels grans propietaris, anticlericalisme violent, repressió incontrolada,... El govern de Largo Caballero posa ordre, acaba amb els actes més violents i organitza l’exèr- cit per a fer front a la guerra, però no pot evitar els enfrontaments entre els propis republicans El govern de Negrín intenta allargar una guerra que ja estava pràcticament perduda i intenta negociar la pau per dues vegades a canvi de que es respectara la democràcia, però Franco es nega → intenten resistir fins que esclatara la guerra mundial a Europa, però són vençuts sis mesos abans
  38. 38. 7.2.- La zona rebel o colpista: una dictadura militar. A la zona controlada pels rebels l’exèrcit se’n fa càrrec del govern i Franco anirà acumulant cada vegada més poder fins convertir-se en un dictador feixista: té tots els poders, acaba amb la democràcia i amb les reformes anteriors, s’exalta la violència, sols es permeten el partit franquista (FET y de las JONS) i el seu sindicat, la religió catòlica torna a ser l’oficial,... Es porta a terme una repressió sistemàtica i des de dalt cap als republicans: empreso- naments, camps de concentració i treball, afusellaments,... quedant moltes persones sepultades en fosses comunes sense quedar cap constància de la seua desaparició
  39. 39. Exercicis punt 7.- LA GUERRA CIVIL (II): EVOLUCIÓ INTERNA DE CADA BÀNDOL. 1.- Comenta el document següent:
  40. 40. 8.- LA GUERRA CIVIL (III): DESENVOLUPAMENT I CONSEQÜÈNCIES. 8.1. Desenvolupament. 8.2. Conseqüències.
  41. 41. 8.1.- Desenvolupament: l’avanç rebel cap a Madrid (1936-37). “Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els reforços africans, avancen des del sud cap a Madrid, s’uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo Els republicans, amb gran nombre de voluntaris (milicians), organitzen la defensa de Madrid amb èxit (“No pasarán”), traslladant-se el govern a València Els republicans aconsegueixen aturar l’ofensiva rebel (amb ajuda italiana) per aïllar Madrid en les batalles del Jarama i Guadalajara Franco decideix allargar la guerra i convertir-la en una guerra d’extermini, atacant ara la franja del nord Serrat Puente de los franceses
  42. 42. 8.1.- Desenvolupament: l’ocupació del Nord (1937). Els sublevats ocupen el nord d’est a oest (del País Basc a Astúries) per a fer-se amb les mines i la indústria i acabar amb un front Tenen ajuda alemanya: la Legió Còndor bombardeja Gernika i ocupen Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries, sense massa dificultats Els republicans intenten distraure aquesta ofensiva atacant als voltants de Madrid i Saragossa: batalles de Brunete i Belchite No aconsegueixen els seus objectius i la franja nord cau en mans franquistes
  43. 43. 8.1.- Desenvolupament: la batalla de l’Ebre (1938-39). Després de la batalla de Terol, les tropes rebels avancen fins al Mediterrani per Castelló, partint la zona republicana en dues parts Per aturar l’avanç franquista cap a València, els republicans llancen una nova ofensiva final i desesperada: la batalla de l’Ebre, amb èxit inicialment, però l’aviació alemanya i italiana la frena i la contraofensiva franquista davant d’un exèrcit minvat provocarà la retirada dels republicans En tres mesos l’exèrcit franquista ocupa tota Catalunya: la guerra estava acabada ¡Ay, Carmela!
  44. 44. 8.1.- Desenvolupament: la fi de la guerra (1939). Sense Catalunya, sols Madrid i la zona centre quedaven en mans republicanes L’1 d’abril del 1939 els republicans es rendeixen i la guerra acaba amb victòria dels rebels Últim part de guerra Celia Gámez. Ya hemos pasao
  45. 45. 8.2.- Conseqüències. Demogràfiques: més de mig milió de morts i quasi mig milió d’exiliats que van haver de fugir a l’estranger per a que no els mataren els rebels (encara que quasi la meitat tornaren) Final “La Lengua de las Mariposas” Muertes durante la guerra civil Muertos en combate 95.000 Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000 Registros civiles consultados 50.000 Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307 Asesinados durante y después guerra Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000 Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000 Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000 Otras muertes Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000 Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000 Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000 Total otras muertes 190.000 Total muertos todas las causas 488.000 Total Muertos todas causas + probables 530.000
  46. 46. 8.2.- Conseqüències. Econòmiques: els tres anys de guerra suposen una enorme destrucció d’infraestructures, comunicacions, fàbriques,... i un fort descens de la producció agrícola i industrial Polítiques: fi de la democràcia republicana i les llibertats i inici de quasi quaranta anys de dictadura franquista
  47. 47. 8.2.- Conseqüències. Socials: s’havia trencat la convivència i la divisió entre vencedors i vençuts deixarà fortes ferides i diferències durant tot el franquisme, ja que els vençuts i els que s’oposen a la dictadura tindran quaranta anys de repressió i càstig Religioses: l’església catòlica torna a ser la religió oficial, a gaudir de tot tipus d’ajudes per part de l’estat franquista al que recolza i a intervindré en la vida política i social Situació de la dona: les dones deixen de tindre drets individuals, queden relegades a l’àmbit privat (cura de la casa i fills) i passen a dependre dels homes, com si foren menors d’edat
  48. 48. Exercicis punt 8.- LA GUERRA CIVIL (III): DESENVOLUPAMENT I CONSEQÜÈNCIES. 1.- A PARTIR DELS MAPES, explica el desenvolupament de la Guerra Civil: 2.- Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil?
  49. 49. ACTIVITATS DE SÍNTESI. 1.- Elabora un eix cronològic que incloga: regnat d’Alfons XIII, crisi de la Ia Restauració, dictadura de Primo de Rivera, IIa República, Bienni Reformista, Bienni Conservador, Front Popular, Guerra Civil. 2.- Vocabulari: Ia Restauració Borbònica, Desastre del 98, Setmana Tràgica, Trienni Bolxevic, pistolerisme, IIa República, Bienni Reformista, Bienni Conservador, Front Popular, Guerra Civil Espanyola, exili.

×