TEMA 9(a).- LA SEGONA REPÚBLICA (1931-36) (1ª part) Salvador Vila Esteve Història d’Espanya 2n de Batxillerat
TEMA 9.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36) 1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT. 2. LA CONJUNTURA ECONÒ...
1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA  I EL PERÍODE CONSTITUENT. 1.1.  Les eleccions i el govern provisional . 1.2.  La Co...
1.1.-  Les eleccions i el govern provisional (I) . La victòria dels republicans en les grans ciutats (que no en general) e...
1.1.-  Les eleccions i el govern provisional (II) . Primeres mesures del govern provisional Amnistia els presos polítics C...
1.2.-  La Constitució del 1931 . A les eleccions a Corts Constituents la coalició republicanosocialista  (republicans d’es...
1.3.-  Els partits polítics . Ja no es tracta de partits de rics, notables i cacics, sinó de partits amb una gran afiliaci...
2. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA. El crack d’octubre de 1929 i la crisi econòmica mundial dels anys 30 van tind...
3. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). -  Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaña és el president d’un govern d’esq...
3.1.-  La qüestió religiosa . Objectiu: limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i polít...
3.2.-  La reforma militar . Causes La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficials (macrocefàlia)   Acabar amb el fur e...
3.3.-  La reforma agrària . Pot ser siga la reforma més important en projecte: la meitat de la població es dedicava al  se...
3.4.-  La reforma de l’Estat centralista: les autonomies . La Constitució del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir ...
3.5.-  Reforma educativa i obra cultural . Objectiu: garantir el dret a rebre una educació liberal i laica a tota la pobla...
3.6.-  Reforma social o laboral . La Llei de Contractes de Treball: negociació col·lectiva i jurats mixtos vinculants Jorn...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Tema 9(a). La Segona República (1931-36) (1a part).

2.349 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Viajes, Empresariales
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.349
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
194
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Tema 9(a). La Segona República (1931-36) (1a part).

  1. 1. TEMA 9(a).- LA SEGONA REPÚBLICA (1931-36) (1ª part) Salvador Vila Esteve Història d’Espanya 2n de Batxillerat
  2. 2. TEMA 9.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36) 1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT. 2. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA. 3. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). 4. EL BIENNI CONSERVADOR O BIENNI NEGRE (1933-36). 5. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (1936).
  3. 3. 1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT. 1.1. Les eleccions i el govern provisional . 1.2. La Constitució del 1931 . 1.3. Els partits polítics .
  4. 4. 1.1.- Les eleccions i el govern provisional (I) . La victòria dels republicans en les grans ciutats (que no en general) en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, va provocar que el 14 d’abril de 1931 es proclamara la IIª República: primer en Eibar i després en totes les grans ciutats, amb gran celebració popular Alfons XIII suspèn les potestats reials i abandona el país cap a l’exili Es forma un govern provisional amb membres dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià: republicans de dretes (Maura o el president del govern Alcalà Zamora) i esquerres (Azaña), radicals (Lerroux), socialistes (Largo Caballero, Prieto), nacionalistes catalans i galleguistes Queden en l’oposició els monàrquics (alfonsins i carlins), els nacionalistes bascos, els comunistes i, fora del sistema, els anarquistes EIBAR
  5. 5. 1.1.- Les eleccions i el govern provisional (II) . Primeres mesures del govern provisional Amnistia els presos polítics Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents Posen en marxa les reformes agrària i militar Comencen les negociacions per a l’autonomia amb els nacionalistes bascos i catalans Primers problemes Conflictes socials que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...) Fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la nova República L’oposició de l’església al nou sistema provoca la reacció anticlerical del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents «Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente, ningún católico puede permanecer inactivo» . Detenció i expulsió del país del cardenal Segura (13 de maig del 1931) Ciutats en què es van cremar convents i esglésies en maig del 1931
  6. 6. 1.2.- La Constitució del 1931 . A les eleccions a Corts Constituents la coalició republicanosocialista (republicans d’esquerres i socialistes) obtenen una àmplia majoria La Constitució del 1931 Té un caràcter democràtic i progressista: Espanya com “una república de treballadors de totes classes” Es defineix l’Estat com a “integral”, però amb possibilitat d’autonomies Divisió de poders: el legislatiu a les Corts unicamerals, l’executiu en el Con- sell de Ministres (amb un president del govern) i el President de la Repúbli- ca (elegit i controlat per les Corts) i el judicial en els tribunals (i jurats) Amplíssima declaració de drets i llibertats, incloent el sufragi universal, la separació de l’església i l’Estat, el matrimoni civil, el divorci i la igualtat de tots davant la llei, l’educació i el treball (molt avançada per l’època) Es contempla la possibilitat d’expropiació forçosa de la propietat per raons socials (amb indemnització), de socialització de la propietat i de nacionalització dels serveis públics La reacció de la dreta, amb la burgesia i l’església al cap, front a la Constitució del 31 serà d’una duríssima oposició, especialment per les possibilitats d’expropiació i nacionalització de la propietat, la no-confessionalitat de l’Estat i el reconeixement de les autonomies Azaña substitueix Alcalà Zamora com a president del govern i Alcalà Zamora passa a ser president de la República Art. 44. Toda la riqueza del país, sea quien fuere su dueño, está subordinada a los intereses de la economía nacional (...) con arreglo a la Constitución y a las leyes. La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes. Con los mismos requisitos la propiedad podrá ser socializada. Los servicios públicos y las explotaciones que afecten el interés común pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad social así lo exija. El Estado podrá intervenir por ley, la explotación y coordinación de industrias y empresas cuando así lo exigieran la nacionalización de la producción y los intereses en la economía nacional. Dames catòliques presentant signatures contra la Constitució (1931)
  7. 7. 1.3.- Els partits polítics . Ja no es tracta de partits de rics, notables i cacics, sinó de partits amb una gran afiliació real i un gran nombre de seguidors que seran el centre de la vida política i els debats Pel sistema electoral majoritari, els partits s’hauran d’unir en coalicions electorals, per ser l’única forma d’aconseguir majories
  8. 8. 2. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA. El crack d’octubre de 1929 i la crisi econòmica mundial dels anys 30 van tindre efectes greus sobre l’economia espanyola (amb problemes estructurals i d’un fort endeutament heretats de Primo): les exportacions a l’exterior es van reduir, encara que els efectes es van suavitzar per la depreciació de la pesseta i l’escàs pes de les exportacions en l’economia La burgesia reacciona amb gran desconfiança vers la nova República: les inversions cauen, retiren el 10% dels dipòsits bancàries i es produeix una fuga de divises i capitals a l’estranger La desconfiança de la burgesia encara augmenta més amb les mesures socials aplicades pel govern d’esquerres (augment salarial, disminució d’hores de treball,...) -> baixen els beneficis empresarials i es redueixen més les inversions A tot açò s’afegeix l’augment de la conflictivitat social pel retard en l’aplicació de les reformes promeses pel govern -> augmenta encara més la desconfiança empresarial A més, el govern, per a fer front al fort deute heretat i al dèficit, intenta equilibrar els pressupostos amb una disminució de la despesa pública -> a la disminució de la inversió privada, s’afegeix una disminució de la inversió pública Tres etapes abril 1931 – novembre 1933: deteriorament de la confiança i l’activitat econòmica 1934 – febrer 1936: amb les dretes al poder, la burgesia torna a invertir: moderada recuperació febrer – juliol 1936: desconfiança i fugida de capitals cap a l’estranger
  9. 9. 3. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). - Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaña és el president d’un govern d’esquerres (republicans d’esquerra i socialistes) que intenta les reformes que veurem a continuació per a modernitzar el país i acabar amb els problemes arrossegats durant un segle . 3.1. La qüestió religiosa . 3.2. La reforma militar . 3.3. La reforma agrària . 3.4. La reforma de l’Estat centralista: les autonomies . 3.5. Reforma educativa i obra cultural . 3.6. Reforma social o laboral . 3.7. Els problemes del govern reformista: els adversaris de les reformes i la conflictivitat social .
  10. 10. 3.1.- La qüestió religiosa . Objectiu: limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política Mesures Aconfessionalitat de l’Estat Llibertat de cultes (sense finançament) Matrimoni civil i divorci Secularització dels cementeris Dissolució dels jesuïtes i nacionalització dels seus béns Límit de possessió de béns als ordes religiosos ( Llei de Congregacions ) Conseqüències: l’església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República en general i de les esquerres en particular, cridant a oposar-se al sistema Com a reacció augmentarà l’anticlericalisme popular (crema d’esglésies i convents) i el govern expulsarà del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria Artículo 27 La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros. Artículo 26 (...)Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases 1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado. 2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia. 3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos. 4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza. 5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país. 6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación. Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados. Artículo 26 Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.
  11. 11. 3.2.- La reforma militar . Causes La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficials (macrocefàlia) Acabar amb el fur especial dels militars Acabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en política) Mesures S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però es podien retirar amb el sou íntegre Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa Reducció a huit de les zones militars Supressió dels Tribunals d’Honor Racionalització del sistema d’ascensos i escales Valoració: s’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes) Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general Sanjurjo, intentarà un colp d’estat contra la República en agost de 1932 Es formarà la Unión Militar Española (UME) en 1933, com una organització de militars de dretes clandestina i colpista (alçament de 1936)
  12. 12. 3.3.- La reforma agrària . Pot ser siga la reforma més important en projecte: la meitat de la població es dedicava al sector primari i la mala distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp (en especial al sud) i pobresa i misèria en els jornalers i xicotets propietaris Objectius: millorar la situació dels camperols xicotets i mitjans, especialment els jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyola Primeres mesures: prohibició de posar fi als arrendaments, jornada de 8 hores, salaris mínims i obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu La Llei de Reforma Agrària (setembre del 1932): l’Institut de la Reforma Agrària (IRA) era l’encarregat d’expropiar les terres aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres Resultats molt limitats per la complexitat tècnica de la llei (difícil d’aplicar), l’escàs pressupost de l’IRA i, sobretot, l’oposició dels grans propietaris S’expropien moltes menys terres de les previstes i augmenten les protestes dels camperols pobres per la lentitud en aplicar la llei Conseqüències socials Els propietaris agrícoles augmentaran la seua oposició al govern reformista d’esquerres i a la pròpia República Els camperols pobres radicalitzaran les seues postures per l’escassa aplicació de la llei, es radicalitzaran (anarquisme) i utilitzaran la violència (ocupació de terres, enfrontaments amb la Guàrdia Civil,...) Terme de Benifaió: 2.010 ha. Marcelino Domingo (Ministro Agricultura) LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932. "Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la República. Su aplicación... tendrá lugar en los términos municipales de Andalucía, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y Salamanca... Las tierras del Estado... podrán ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la provincia donde radiquen... La ejecución de esta ley quedará encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promoverá la formación de organismos de crédito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital necesario para los gastos de explotación... Serán susceptibles de explotación las tierras incluidas en los siguientes apartados: 1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños... 5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta. 7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..." Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.
  13. 13. 3.4.- La reforma de l’Estat centralista: les autonomies . La Constitució del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir una organització autonòmica pròpia dins de l’Estat Espanyol, per això s’elaboren els primers estatuts d’autonomia El govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per ERC (Macià), elabora i aprova (també a Madrid posteriorment, després de molts discussions) l’Estatut del 32 o Estatut de Núria: govern català propi (Generalitat) i parlament autonòmic, competències importants i la llengua catalana com a cooficial a Catalunya Al País Basc, nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven l’estatut d’Estella (1931), però l’oposició del govern d’esquerres de Madrid a un estatut confessional i de dretes i la posterior divisió entre el PNB i els carlins eviten que s’aprove a les Corts L’estatut basc sols s’aprovarà en octubre de 1936 (ja en la Guerra Civil) i serà democràtic, fruit d’un pacte entre nacionalistes bascos, republicans i socialistes (Aguirre, del PNB, serà el primer lehendakari) L’estatut de Galícia s’elabora en 1936, però no s’arribarà a aprovar a les Corts per la Guerra Civil FRANCESC MACIÀ LLUÍS COMPANYS Primer govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià Reunió per elaborar l’Estatut Basc Components de la ponència de l’estatut gallec
  14. 14. 3.5.- Reforma educativa i obra cultural . Objectiu: garantir el dret a rebre una educació liberal i laica a tota la població Mesures Creació de 10.000 escoles noves de primària amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) Creació de les Missions Pedagògiques per a fer arribar la cultura al món rural (biblioteques, cinema, teatre,...) Artículo 48 El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación. La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos. Constitución de la IIa República Española (1931).
  15. 15. 3.6.- Reforma social o laboral . La Llei de Contractes de Treball: negociació col·lectiva i jurats mixtos vinculants Jornada setmanal de 40 hores, augments salarials, assegurances socials, reducció de la jornada laboral al camp i reforç dels sindicats agrícoles Aquestes mesures provoquen l’oposició de les organitzacions patronals de la burgesia al govern d’esquerres i a la pròpia República F. Largo Caballero (Ministre de Treball) Artículo 1 España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Artículo 46 El trabajo, en sus diversas formas, es una obligación social, y gozará de la protección de las leyes. La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su legislación social regulará los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jóvenes y especialmente la protección a la maternidad; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las vacaciones anuales remuneradas; las condiciones del obrero español en el extranjero; las instituciones de cooperación, la relación económico-jurídica de los factores que integran la producción; la participación de los obreros en la dirección, la administración y los beneficios de las empresas, y todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores. Constitución de la IIª República Espanyola (1931).

×