1. Alfons XIII : la crisi de la
Restauració (1902-1931)
Alumnes: Grup: -2º BHCS
-Ana Hernández
-Kike Martínez
-Iris Ferrer
-Jorge Muñoz
-Javi Casañ

2. Índex
1-. Els intents de regeneració interna del sistema
1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs
1.1.1-. El protagonisme polític d’Alfons XIII
1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”
1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
1.2-. La qüestió de Marroc
1.3-. La setmana tràgica de Barcelona
1.4-. Oposició política al règim: republicans i nacionalistes
1.4.1-. Els nacionalismes

3. 2-. La fallida del Sistema polític
2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial
2.2-. La crisi general de 1917
2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Militars de Defensa
2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris
2.2.3-. Esclat de la vaga general
2.3-. Els governs de concentració i la incapacitat de renovació
interna
2.4-. L’agitació social i els efectes de la revolució russa
2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del socialisme
2.5-. Fracàs militar en Marroc: Desastre d’Annual (1921)

4. 1-. Els intents de regeneració interna
del sistema
Reinat d’Alfons XIII
Marcat per
Esperit regeneracionista
Denominat
Revisar sistema
Adaptar-lo al les noves
Revisionisme demandes socials i polítiques

5. 1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs
1.1.1. El protagonisme polític d’Alfons XIII
Va unir la seua persona en velles concepcions decimonòniques
Esperit europeista i modernitzador
Alfons XIII
Estava convençut que la Constitució moderada de 1876 li atorgava
Defecte polític No estava disposat a renunciar la sobirania compartida amb les Corts
Esperit castrense Responsabilitat política
Afavoria l’exèrcit Acaba amb la pròpia
institució monàrquica

6. 1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”
S.XX Intents de reforma del sistema polític de la Restauració
Cánovas (1897)
Moren
Comença l’etapa del Protagonitzat
revisionisme polític per
Sagasta (1903)
Maura Canalejas
Partit Partit
Conservador Liberal

7. Governs conservadors Reformes Fer la “Revolució des de dalt”
Aspiren a un sanejament
de la vida política sense
alterar les bases de
funcionament del sistema
Legislació laboral
1908 Institut nacional Sistema de
Objectiu
de Previsió Seguritat Social
Promoure i Resoldre la
facilitar els segurs lamentable situació
socials col·lectius del treballadors

8. Major mesura per a la Llei de Reforma Eliminar el frau i
“revolució des de dalt” Electoral (1907) garantir la neteja
d’eleccions
Article 29
“els escons electorals
pels quals tan sols hi
Es va facilitar encara hagués un candidat es
més la manipulació van adjudicar
directament sense
procés electoral”

9. 1910 Liberals “Revolució des de dalt”
Jornada de 9 h. en les mines
Suport popular
amb lleis de Regulació del treball de les dones
contingut social
Abolició definitiva de l’impost del consum
Mesura més Llei de Reclutament
Servici militar
il·lustrativa obligatori
1912 Mor assassinat Final d’esta
Canalejas inicial etapa
per un anarquista
de reformes

10. 1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
Dos partits
principals
Clau de l’èxit Estabilitat política
sustentada en dos pilars
Alternança pacífica
en el govern de la
nació

11. Crisi interna dels dos Explica el protagonisme polític
partits dinàstics que va asumir el monarca
Pràctica del torn Confiança entre Pacte entre 1912
els dos partits caballers
Maura proclama
la impossibilitat
Comença
No aconsegueix de mantindre
l’enfrontament
renovar el aquesta pràctica
real entre ells
sistema polític amb un partit
liberal

12. 1.2-. La qüestió del Marroc
Espanya participa en el Nou objectiu
repart d’Àfrica colonial d’Espanya 1904
és el Marroc
Reconeixia els
interessos
Conferència espanyols a la
Espanya obté els costa
Internacional
drets del nord mediterrània de
d’Algesires 1906
d’Àfrica Marroc
Governaven els
Ocupació
conservadors
militar 1909
“Maura”

13. 1.3-. La setmana tràgica de Barcelona
Reclutament
Marroc Descontent Causa forçòs de tropes
popular per a la guerra
Objectiu: recuperar
El exèrcit
el prestigi
professional perdut Dos grups
en el desastre del 90 socials
minoritaris
Els capitalistes
Mitja d’ascens en el
escalafó i de Explotació de les
protagonisme politic mines de ferro de
Rif

14. Socialistes
Movilització de Vaga general Govern
reservistes convocada
Anarquistes
Respon
Detenció dels caps
socialistes i
Insurrecció emprendio prohibint la seua
31 de juliol Dura premsa
liquida
repressió
Anarquista
Mor
Ferrer
Guardia Fundador de
l’escola moderna
Explosió passional de
unes masses descontentes Protesta contra el
Setmana per les seues condiciones Desencadena
reclutament per les
tràgica de vida guerres del Marroc

15. 1.4-. Oposició política al règim:
republicans i nacionalistes
Els partits republicans
Principal força Dins de les Corts
Republicans d’oposició política
al règim En l’àmbit
extraparlamentari
Galdós
Intelectuals de
prestigi Ortega i
Gasset
Ramon i
Cajal
Dos grans partits
El partit radical
republicans
Reformistes

16. 1.4.1-. Els nacionalismes
Principal representant Lliga Regionalista
1906 es va fundar Solidaritat catalana
Català
La esquerra catalanista
no va tindre un paper Fundació de l’Estat català
destacat fins a 1922

17. 1918 va sorgir la primera reivindicació nacionalista
De la
Gallec
Assemblea de les
Irmandades de Fala
Es transformen en
Partido Nazonalista Galego

18. Diferent al català Recolzat en el PNV
Basc
Ultraconservadora
xicoteta burgesia
bilbaïna recelosa
del progrés i la
industrialització

19. 2-. La fallida del Sistema polític
Segona etapa del regnat d’Alfons XIII
Se inicia amb
Va aconseguir
el seu punt
més crític
I Guerra
Mundial
Un declivi
Per a Convulsions
progressiu del
entrar en de 1917
sistema
Es va resoldre mitjançant la sortida autoritària de la
dictadura.

20. 2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial
El Govern
Repercussió de la 1 GM
Neutralitat
Que va augmentar la demanda
exterior dels seus bens
Procés inflacionista
Escassetat d’alguns productes
Beneficis empresarials
Empobriment dels treballadors

21. La opinió pública
Dividida
en
Aliadòfils Germanòfils
Intelectuals i simpatitzants Simpatitzants de dreta.
d’esquerra.

22. 2.2-. La crisi general de 1917
2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Resaltem els següents fets
Militars de Defensa
La propensió del
Sorgides per monarca a inclinar a
favor dels militars en
els conflictes entre
La pérdua de poder adquisitiu dels poder civil i militar
sous a causa de la inflació.
El favoritisme del Ministeri de Guerra
en la seua política de ascensos. La revitalització del
protagonisme militar
fora de les casernes i
camps de batalla
Inici de la crisi de 1917

23. Cambó va convocar als
2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris parlamentaris catalans a una
assemblea il·legal el 5 de juliol,
a Barcelona.
En la segona convocatòria es van ratificar els
acords de l'anterior reunió en una moció
signada per catalans, republicans i socialistes.

24. La Assemblea es va desarticular pels següents
motius
La negativa de la Junta Militar de Defensa
Les divergències i
desconfiances entre els propis
assembleistes
La participació dels catalanistes de
Cambó en el nou Govern de coalició
que es va formar l'1 de novembre.

25. 2.2.3-. Esclat de la vaga general
Madrid Amb representants
Després de l’ Assemblea de de UGT i PSOE
Parlamentaris es varen formar
dos comitès de vaga
Barcelona Integrada per la CNT
Es va convocar abans del previst
(per al 13 d'agost), per una vaga
ferroviària a València que va
precipitar els esdeveniments

26. Davant la vaga el Govern va actuar de
manera molt enèrgica
Va detindre el comitè Va traure les tropes al
de vaga carrer

27. 2.3-. Els governs de concentració i la
incapacitat de renovació interna
Forma dos governs Liberals Presidits per un membre
Alfons XIII de concentració dels partits del sistema
liberal
Conservadors
Vells partits dividits en últiples faccions
Procés de Sistema incapaç de renovar-se i de integrar a
RAONS les noves forces socials i polítiques
descomposició
El rei es mostrava cada vegada més
reaci i recolçava als militars

28. 2.4-. L’agitació social i els efectes de la
revolució russa
Necessitat de Satisfer la Patrons més propensos a la negociació
mantindre la demanda que a l’enfrontament amb els obrers
producció exterior
Triomf de la Rússia es va
revolució Paradís dels
convertir en treballadors
bolxevic de 1917 un mite
El Govern adopta Jornada de 8 hores en la indústria (1919)
mesures

29. 2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
Entre 1918 y Fase d’activitat
Andalusia Trienni bolxevic
1920 revolucionària
Provocat per múltiples
factors
La revolució social Acabà al 1920 Conseqüència de la
declaració de l’estat de
guerra i la consegüent
repressió.

30. 2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
Anarcosindicalista Més violenta i partidaria
de l’acció directa.
Corrent
Catalunya
majoritària
Sindicalista Moderada i
pragmàtica.
Tancament temporal
Davant la vaga obrera, el
de l’empresa.
lock out.
Resposta de la
patronal catalana
Contratació de bandes
Davant l’acció directa, el armades per a assassinar a
terrorisme blanc. dirigents obresr i sindicals.

31. 2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del
socialisme
Triomf de la Nova difusió
Revolució rusa ideològica del
en 1917 moviment obrer
Va pretendre Agrupar a totes les
Moscou Tercera organitzacions obreres per
1919
Internacional a estendre l’experiència
revolucionaria rusa a tot
el món

32. Transformar-se
En 1920 el grup de en el Partit
Juventuts va decidir Comunista de
Espanya (PCE)
Partit Se unificà amb el
Un grup minoritari Fundà Comunista Partit Comunista
Obrer d’Espanya.
Espanyol

33. 2.5-. Fracàs militar en Marroc:
Desastre d’Annual (1921)
Conveni
entre França converteix Les zones de influència dels dos països en el
i Espanya Marroc en un Protectorat compartit.
(1912)
1. Territori molt
muntanyòs.
Zona més xicoteta i pobra
2.Vies de comunicació Inconvenients que la del francés
escasses.
3. Riquesa en les mines.
4. Població
fragmentada en
tribus.