Psicologia gay
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Psicologia gay

on

  • 493 reproducciones

presentacio psico p7 ies maragall

presentacio psico p7 ies maragall
COPIEU AMB LLIBERTAT ABSOLUTA
Pero recordeu l'esforç darrere

Estadísticas

reproducciones

reproducciones totales
493
reproducciones en SlideShare
493
reproducciones incrustadas
0

Actions

Me gusta
0
Descargas
9
Comentarios
0

0 insertados 0

No embeds

Accesibilidad

Categorias

Detalles de carga

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Derechos de uso

© Todos los derechos reservados

Report content

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Processing...
Publicar comentario
Edite su comentario

    Psicologia gay Psicologia gay Presentation Transcript

    • LA SEXUALITAT SAMUEL RUBIN VICENS
    • INDEX DEL TREBALL1. Introducció2. La sexualitat humana3. Comportament sexual4. La orientació sexual5. La identitat sexual6. Diferents tipus d’identitat sexual7. Antecedents de l’homosexualitat
    • 8. Altres aspectes de l’homosexualitat i transsexualitat9. Tracte jurídic i evolució de lhomosexualitat10. Homofòbia, lesbofòbia i transfòbia11. Estudi de l’orientació sexual i la sexualitat12. Conclusions del treball de la sexualitat
    • 1. IntroduccióPRINCIPI I: EL DRET AL GAUDI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANSTots els essers humans neixen lliures i igualsen dignitat i drets. Els essers humans de totesles orientacions sexuals i identitats de gènere tenen el dret al ple gaudi de tots els drets humans.
    • 2. La sexualitat humana2.1: Que és? De quins trets consta?2.2: Estudi Kinsey (1948) El primer estudi de lasexualitat.2.3: Conclusions de la sexualitat.
    • 2.1: Que és? De quins trets consta?• Que és? Conjunt de comportaments i fenòmens relacionats amb el sexe, com són les relacions sexuals, lenamorament, la satisfacció sexual ...- Comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos.- És present en totes les etapes de la vida.
    • • Hi ha trets específics de la sexualitat humana, que es resumeixen en:- recerca del plaer- normes ètiques que restringeixen el moment,tipus i implicats en la relació sexual- la freqüència de lacte sexual
    • 2.2: Estudi Kinsey (1948)• Aportacions fonamentals de l’estudi:1. En la conducta sexual humana hi ha un continu hetero-homoseual.2. Les dades sobre les conductes sexuals de la poblaciórecolzen el concepte del continu hetero-homosexual imostren uns percentatges molt elevats, impensables idesconeguts fins aleshores.
    • ESTADÍSTIQUES EN EL SECTOR MASCULÍ 50%13% - 50% HETEROSEXUALS 10% - 27% BISEXUALS 27% - 10% HOMOSEXUALS - 13% ATRACCIÓ OCASIONAL ESTADÍSTIQUES EN EL SECTOR FEMENÍ7% 59% - 59% HETEROSEXUALS - 7% BISEXUALS - 6% HOMOSEXUALS 28% - 6% 29% ATRACCIÓ OCASIONAL
    • 2.3: Conclusions de la• Els sexualitatsom lliures per sentir homes i les dones humana i desitjar tal com vulguem.• L’afectivitat i la sexualitat són necessitats universals, i es poden viure de diversa forma.• L’homosexualitat i l’heterosexualitat poden ser viscudes de forma diferent en cada cas.• Existeix una capacitat bàsica de tota persona per l’homosexualitat i per l’heterosexualitat.
    • 3. Comportament sexual• Lactivitat sexual en els humans és una forma natural dintimitat física. Pot exercir diferents motius (reproducció, afecte... ).• El comportament sexual humà és per tant el comportament que desenvolupen els éssers humans per buscar companys sexuals, obtenir laprovació de possibles parelles, formar relacions, mostrar desig sexual, i el coit.• El comportament sexual humà és una expressió molt àmplia. Es refereix tant a comportaments usuals com els menys freqüents, i inclou tot un seguit de comportaments sexuals des de les relacions matrimonials fins a labús sexual.
    • La orientació sexual 4.1: Què és l’orientació sexual d’un individu? • Lorientació sexual es refereix a la relació entre els sexes dun individu i lobjecte dels seus desitjos o relacions sexuals. Normalment sacostumen a estudiar tres orientacions sexuals: lheterosexualitat, lhomosexualitat i la bisexualitat. • No es considera que les orientacions suposin cap patologia. Tanmateix, no es coneixen del tot els mecanismes que condueixen a una determinada orientació sexual, i hi ha fortes discussions sobre si són criteris biològics, daprenentatge, del creixement o educatius.
    • 4.2: Definicions i etimologia de les diferents orientacions sexuals establertes:• HOMOSEXUALITAT: L’homosexualitat és un sentiment sexual i afectiu entre persones del mateix sexe. La paraula homosexual significa literalment "mateix sexe”.• "Gai", en català, així com "gay" en anglès provenen de loccità antic gai o jai i que en totes dues llengües tenen el significat original d “alegre", "joiós" o "festiu".• En anglès, amb el pas del temps, va començar a adquirir una accepció de viure "sense preocupacions" o "sense inhibicions". Després es va derivar una accepció dimmoralitat sexual. No seria sinó fins el segle XX que va adquirir laccepció dhomosexual masculí. El mot català va adquirir el mateix significat durant la segona meitat del segle XX.• Lesbiana: fa referència exclusivament a lhomosexualitat femenina. Aquesta paraula es deriva del nom de lilla de Lesbos, on vivia la poetessa Safo que mitològicament representa l’amor per el sexe femení.
    • • BISEXUALITAT: Bisexualitat és lorientació sexual que fa referència a lestètica, lamor, o el desig sexual cap a individus dambdós gèneres o de qualsevol sexe. Actualment es parla de pomosexualitat (o sexualitat post-moderna), pansexualitat i omnisexualitat, per a fer referència a aquest concepte.
    • • HETEROSEXUALITAT: Lheterosexualitat és la relació sexual i/o romàntica entre dos individus del sexe oposat. Ladjectiu "heterosexual" fa referència a la persona que prefereix les relacions íntimes o sexuals amb una persona del sexe oposat, encara que no les practiquen de forma exclusiva.• La paraula es deriva del grec heteros que significa "diferent" i de larrel llatí sex-. El terme va ser encunyat per Karl Maria Kertbeny el 1868, publicat per primera vegada el 1869, en oposició al terme homosexual.
    • 4.3 Altres orientacions sexuals menys comunes• A part de les ja mencionades heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat; alguns autors també consideren com a orientació sexual lasexualitat (falta datracció sexual cap a individus del mateix sexe i de loposat) i la pansexualitat (cap a individus dels dos sexes, de sexe ambigu, transexuals i intersexuals).• No és clar si la zoosexualitat (cap als animals), lautosexualitat (cap a un mateix), la pedofília (cap a infants) i la necrofília (cap a morts) han de ser considerades també sexualitats, tot i ser en alguns casos trastorns.
    • 5. La identitat sexual• La identitat sexual és el sentiment duna persona de pertinença a un determinat sexe, independentment del gènere, masculí o femení que tingui assignat. Habitualment la identitat sexual concorda amb el gènere de lindividu, però pot no ser així en el casos de transsexualitat i en la intersexualitat.• A partir duna identitat sexual concreta es desenvolupa allò que hom anomena rol sexual.• Hi ha qui creu que la identitat sexual només és una qüestió educativa, ja que nhi ha una gran necessitat social de tenir-ne una de pròpia.
    • • La identitat sexual comporta dos conceptes ben diferenciats:1. El primer, relatiu a la identitat i a la sexualitat confirma que nombroses investigacions es centren en la identitat sexual com el autoconcepte de cada persona segons com es relacionen el sexe, el gènere, orientació sexual, identitat de gènere i el conjunt de habilitats amb les que aquestes desenvolupa la seva vida.2. El segon que esta relacionat amb la experiència interna de pertànyer a un sexe. Es la suma de dimensions biològiques i de consciencia d’un individu que li permeten reconèixer la pertinència a un determinat sexe.
    • 5.1 Formació de la identitat sexual: • La formació de la identitat sexual es un procés que s’inicia amb la concepció, però que es torna clau durant el procés de gestació i fins i tot en experiències vitals posteriors al naixement. La tradició de la majoria de les societats insta a catalogar cada individu per l’aparença dels seus genitals. • La disfòbia de gènere, és una profunda inconformitat amb el rol de gènere que li toca viure, ja que li han assignat socialment. • Certs estudis indiquen que la identitat sexual es fixa durant la infància primera (no més allà dels 2 o 3 anys) i a partir d’aleshores es immutable.
    • 5.2: Conflictes en l’ identitat sexual.• Moltes persones neixen amb combinacions de trets d’ambdós sexes, havent d’afrontar les complicacions que sorgeixen. Això sol ocórrer amb les persones intersexuals.• En el cas de les persones transsexuals, poden reduir-se quan poden passar pel procés de reassignació de sexe, el qual inclou la cirurgia de reassignació sexual.• Per un altra banda la identitat sexual sol intentar diferenciar-se de l’orientació sexual. D’igual manera que la orientació sexual, la identitat sexual no es pot escollir.• Investigacions de la Universitat Lliure d’Amsterdam apunten que la identitat sexual i la orientació sexual son fets absolutament diferents, per el qual poden donar-se persones transsexuals i amb diferents orientacions sexuals. De fet hi ha estudis que indiquen que més d’un 30% de la població transsexual es homosexual o bisexual, molt per sobre del 5% o 10% que sol donar-se en la població no homosexual.
    • 6. Tipus d’identitat sexual• TRANSSEXUALITAT: És una manifestació sociopsicològica en persones que se senten pertanyents a un gènere diferent del seu fisiològic en néixer, desitjant laspecte físic que es correspon al sexe sentit com a propi.• Per aconseguir de viure duna forma coherent amb el seu sentiment i per aconseguir laspecte del sexe que senten com a propi poden usar medicaments, hormones, -que masculinitzaran o feminitzaran el seu aspecte-, o sotmetres a intervencions quirúrgiques.
    • • Recentment determinats investigadors de neurociència i genètica semblen haver trobat determinades pautes dels transsexuals en què físicament diferirien de la resta de la població. Així, un grup de 54 gens podrien ser la causa de què el fetus rebés un bany dhormones contràries a les del sexe genètic.• Hi ha dones transsexuals, dhome a dona (HaD), i homes transsexuals, de dona a home (DaH). La creença actual es que la proporció es del 50% per a cada grup.
    • • Amb la teràpia hormonal saconsegueix un aspecte similar a les persones del sexe desitjat.• La cirurgia és un recurs utilitzat en ocasions pels transsexuals per modificar el propi cos.• Els protocols mèdics més habituals exigeixen, per tal de procedir a una intervenció quirúrgica de canvi de sexe, que la persona transsexual hagi viscut, de forma satisfactòria, per un període dun a dos anys amb el rol sexual que concordi amb la identitat sexual sentida.
    • INTERSEXUALITAT• Es dóna quan un individu presenta uns genitals externs de forma ambigua.• Aquestes persones han suscitat gran controvèrsia pel costum i la necessitat social dassignar un sexe definit a cada persona, de tal manera que sovint sha acudit al cariotip per assignar-los un sexe i, fins i tot, per transformar els seus genitals el més dacord possible amb el seu sexe genètic.• La intersexualitat no sacompanya duna orientació sexual ni duna identitat sexual unívoques.
    • • TRANSVESTISME: El transvestisme és una activitat consistent a vestir-se amb roba considerada pròpia dels individus dun altre gènere.• Evidentment aquestes consideracions difereixen a cada cultura.• El transvestisme pot ser puntual, per a una festa, espectacle o art escènica, o bé hi ha persones que ladopten a la vida quotidiana, sigui en públic o en privat, no necessàriament per transexuals.• El transvestisme com a fetitxisme sexual és el fetitxisme travestista.
    • 7. Els principis de l’homosexualitat a laGRÈC història. • Tradicionalment s’ha considerat que Grècia va ser un paradís homosexual, però el concepte que nosaltres tenim d’”homosexualitat” per a la grècia antiga era completament desconegut, i més aviat imperava el masclisme i la distinció actiu- passiu.IA • Tanmateix, pot existir l’amor i relacions sexuals molt codificades entre un home adult i un adolescent amb l’objectiu que aquest amor servís al jove per a passar a l’edat adulta. Aquest adult solia ser menor de trenta anys. Aquesta mena de relacions es donava normalment entre la noblesa i els guerrer. • El masclisme, la subordinació que patien les dones i la manca de testimonis femenins no han permès que arribi massa informació sobre les relacions lèsbiques en el període clàssic. Malgrat tot, és sabut que el lesbianisme rep el seu nom de l’illa grega de Lesbos, d’on era la poetessa Safo.
    • • Es considerava que el nou ciutadà romà havia de ser una persona dominadora, ROMA fins i tot en el terreny sexual; i la passivitat es considerava problemàtica.• Un exemple d’amor homosexual fou el que va tenir l’emperador Adrià amb el seu amat Antínous, al qual, després de morir va dedicar-li una ciutat amb el seu nom (Antinòpolis).• El 342 les relacions homosexuals van ser prohibides, i el 6 d’agost del 390, l’emperador romà Teodosi condemnà a la foguera els homosexuals coincidint amb l’adopció del cristianisme com a religió de l’Imperi.
    • L’Edat Mitjana, època de repressió a Europa• A l’Edat Mitjana, i fins a la fi de l’antic règim, l’homosexualitat comportava la pena de mort.• Durant tota l’Edat Mitja, l’homosexualitat va ser combatuda amb el nom de “sodomia”. Segle XIX• l codi penal de Napoleó despenalitzà l’homosexualitat i influí sobre nombroses legislacions europees.
    • Segle XX• Van aparèixer els primers col·lectius homosexuals. Alemanya és el bressol de la Comunitat dels iguals i posteriorment del Comitè Científic i Humanitari l’any 1897.• Un dels objectius del Comitè era la supressió del paràgraf 175 de la Constitució del 2n. Imperi Alemany, que condemnava penalment les relacions sexuals consentides entre homes.
    • • Després de l’accés al poder de Hitler, els homosexuals i transsexuals foren perseguits. Alemanya• A partir de 1933, les organitzacions de dones i homes homosexuals foren prohibides. La Gestapo elaborà llistes de persones pressumptament homosexuals i les forçà a respectar la “normalitat sexual alemanya”.• Entre 1933 i 1945, 100.000 persones foren detingudes per Nazi mantenir relacions sexuals amb persones del seu mateix sexe, i 50.000 foren condemnades. S’estima una població de 1,2 homosexuals a l’Alemanya aquells moments.• El nombre de víctimes s’estima en 75.000 aproximadament;
entre 10.000 i 15.000 d’aquestes persones foren enviades als camps de concentració i s’ha calculat que entre 50.000 i 63.000 foren empresonades.• És difícil d’establir quantes moriren als camps. Rüdiger Lautman, s’estima la taxa de mortalitat dels del col·lectiu LGBT als camps fou aproximadament del 60%.
    • 8. Altres aspectes homosexualitat i transsexualitat:8.1: L’estudi científic de l’homosexualitat i latranssexualitat.8.2: Observacions etològiques.8.3: Els precedents del Dia de l’Orgull gai o dia del’alliberament LGTB.8.4: Disturbis d’Stonewall.8.5: Dia de l’Orgull gai o de l’Alliberament LGTB.8.6: Jornada mundial de la lluita contra l’homofòbia.8.7: Homosexualitat i religions.
    • 8.1: L’estudi científic de l’homosexualitat i la transsexualitat.• Per a classificar la pràctica sense fer ús de l’epítet tradicional (sodomita), l’austrohongarès Karl Maria Benkert forja el terme “homosexual”.• En cercar les raons de l’homosexualitat, el món de la ciència i de la medicina proposen l’herència, les hormones, les anomalies genitals, les crisis infantils, la família inadequada, les relacions adolescents amb consemblants i els desordres mentals com a causes possibles entre d’altres. Ús tortures; “cura”.• La tesi segons la qual l’homosexualitat seria una variant sexual (com ho és la castedat o la poligàmia) conegué un recolzament internacional considerable els anys vint del segle passat, arran dels treballs de l’Institut de Ciències Sexuals del Dr. Magnus Hirschfeld a Berlín.• El 1974 l’Associació Americana de Psiquiatria reconeix els estudis que demostren que no és possible associar cap aspecte físic ni cap personalitat particular a l’orientació sexual. L’OMS va voler subscriure aquesta postura, però la manca de suport polític no va permetre que fos efectiva fins el 1993.
    • 8.2: Observacions etològiques.• Al 1955, la 24a Conferència etològica internacional va declarar com a legítim camp d’investigació la diversitat sexual en el món animal.• Les darreres observacions etològiques posen de relleu com els comportaments homosexual i bisexual entre animals són habituals. L’investigador Bruce Bagemihl ha demostrat que el comportament homosexual existeix en, com a mínim, prop de 1.500 espècies diferents, des de primats fins a paràsits intestinals.
    • 8.3: Els precedents del Dia de l’Orgull gai o dia de l’alliberament LGTB.• A Nova York, als anys 60, les batudes de la policia als locals sospitosos de ser freqüentats per homosexuals eren habituals a tot el país.• Qualsevol excusa era bona per justificar les detencions: tenir les mans agafades, fer petons, vestir amb roba considerada de l’altra gènere ...• Posteriorment podien sortir els noms de les persones identificades als diaris• L’any 1965, el republicà John Lindsay, va ser escollit alcalde de Nova York. El mateix any, Dick Leitsch va ser escollit president de la Mattachine Society, la primera organització a favor de les persones homosexuals dels Estats Units.• Leitsch va mantenir un important activisme a l’entorn d’aquest tipus de batudes, i fruit de la feina de la Mattachine Society, la política policial va anar sent més permissiva amb aquests locals.• Les detencions gais i transsexuals a Nova York van disminuir notablement, i això va comportar que el nombre de bars gais creixés.• El 1969, Lindsay, fins aleshores alcalde de Nova York, va perdre les eleccions primàries, i va decidir realitzar una “neteja” als bars de la ciutat.
    • 8.4: Disturbis d’Stonewall • El 28 de juny de 1969, la policia va fer una forta batuda al l’Stonewall Inn, un bar gai situat al cor del Greenwich Village, a Nova York. • A més a més, una setmana abans havia mort Judy Garland, cantant i actriu nordamericana amb la qual s’identificava gran part de la comunitat homosexual. El funeral de Garland havia estat el 27 de juny, al qual hi van assitir més de 20.000 persones, la meitat de les quals eren gais. • Les persones que freqüentaven l’Stonewall Inn encara estaven commocionades per la pèrdua de Garland quan, a dos quarts de dues de la matinada, vuit policies vestits de paisà entraren al bar. El fet, però va acabar amb unes 2.000 persones llançant ampolles i pedres a la policia, uns 400 efectius. • Els disturbis duraren 5 dies, i acabaren amb la primera manifestació en suport dels drets homosexuals i transsexuals donant suport als detinguts i cridant i cantant lemes com “Come Out”, “Gay Pride”
    • 8.5: Dia de l’Orgull gai o de l’Alliberament LGTB.• Des d’aleshores, el 28 de juny se celebra a tot el món com el Dia de l’Orgull Gai o Dia de l’Alliberament Gai, una jornada que vol reivindicar la igualtat de drets de les persones LGTB en tots els àmbits, i que pretén contribuir a la normalització i a la visibilització de la realitat LGTB.• La manera pública de mostrar aquesta reivindicació és l’exhibició de la bandera de l’arc de Sant Martí, símbol utilitzat des de la dècada dels 70 com a suport al moviment LGBT.
    • 8.6: Jornada mundial de la lluita contra l’homofòbia.• El 17 de maig de 1990 es va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties mentals de l’OMS. 15 anys després el 17 de maig de 2005, es reconeix com a Dia Mundial de Lluita contra la Homofòbia.• Des d’aleshores aquesta data té l’objectiu de promoure accions de sensibilització i de prevenció per a lluitar contra l’homofòbia.• Aquesta jornada es distingeix de les manifestacions de l’Orgull per diversos sectors:1 - La Jornada Mundial de Lluita contra l’Homofòbiamostra que la veritable vergonya recau en l’homofòbiauna actitud que ha de ser deconstruïda en les seveslògiques socials i combatuda sobre el terreny.2 - En base a la pràctica: la Jornada Mundial comportaaccedir a la societat civil per a portar el debat al cormateix de les institucions, dels centres educatius, delsbarris, etc...• Jornada viable en països de caràcter molt conservador on es inviable el concepte del dia de l’orgull gay.
    • 8.7: Homosexualitat i religions:• La convivència entre ambdues realitats no ha estat fàcil. La gran majoria de les religions han condemnat històricament la pràctica homosexual per raons diverses fins el darrer segle.• Persecució, patiment, condemnes a mort de gais, lesbianes i transsexuals per motius religiosos a través de les seves jerarquies que han patit el col·lectiu LGBT històricament.• Aquesta forta oposició comença a minvar al llarg del segle XX, quan es comença a esdevenir un punt en l’ordre del dia dels diversos estaments a nivell mundial.• A poc a poc, algunes religions han anat canviant les seves creences envers l’homosexualitat i han modificat les seves pràctiques religioses. D’altres, però, encara oposen resistència i mantenen la inèrcia dels seus prejudicis.
    • 9. Tracte jurídic i evolució del’homosexualitat en la història
    • 9.1: Marc legal i evolució històrica• La influència de la moral judeocristiana va culminar amb la inclusió del desig pèr les persones del mateix sexe a la llista de “perversions sexuals”. D’aquesta manera, la Inquisició va perseguir les persones homosexuals.• Amb els visigots ja es va preveure la foguera com a càstig, la castració o l’excomunió.• A Catalunya la pena proposada era la decapitació.
    • 9.2: Evolució dins de la legislació espanyola:• A partir de la promulgació del primer Codi Penal de l’Estat espanyol, l’any 1822 desapareix del nostre sistema jurídic la criminalització de les relacions de les persones a excepció del Codi de Justícia Militar.• Això fou mantingut 1870. Tot i així, la visió negativa de l’homosexualitat no canvia realment.• Ptimo Rivera tornar a sancionar el 1928 les relacions entre persones del mateix sexe. Durant la Segona República es despenalitza novament les pràctiques homosexuals en el Codi de 1932.• Sota a dictadura franquista aquest rebuig es va anar endurint.
    • 9.3: Llei de perillositat i rehabilitació social:• La Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, creada l’any 1970, va substituir la “Ley de Vagos y Maleantes”, que van fer que des de l’any 1954, l’Estat considerés que les persones homosexuals i transsexuals eren individus perillosos.• Amb la LPRS, els i les homosexuals ja no eren simplement persones desviades càstigades, sinó que eren malaltes i, per tant, se les podia obligar a seguir tractaments de rehabilitació que fessin recobrar “correcció social”.• Es tractava d’una mesura de seguretat i no d’una condemna de lleis penals.• El 26 de desembre de 1978, tres dies abans d’entrar en vigor la Constitució, la LPRS va ser modificada i les persones homosexuals van ser eliminades de la llista de persones perilloses i necessitades de rehabilitació.
    • 9.4: La lluita contra la repressió i per la igualtat:• La lluita pels drets el 1969 a Nova York, va alimentar les bases del primer grup homosexual clandestí, el MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual), que a la mort del dictador Franco, esdevení el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).• Després de les primeres manifestacions, els canvis foren successius. A finals de 1978 la homosexualitat va ser retirada de la Llei de Perillositat Social i al 1980 es va legalitzar el FAGC.• Al 1989, es reclamen per primera vegada els drets de successió en una parella gai. Va ser aleshores quan es va fer famós l’eslògan “Estima com vulguis”.• L’assassinat de la transsexual Sònia el 6 d’octubre de 1991 a mans d’un grup de joves amb estètica ultradretana al Parc de la Ciutadella va ser especialment dolorós pel col·lectiu LGBT de Barcelona. Finalment els culpables van ser condemnats.• Els primers noranta van suposar fites importants pels drets de les persones LGBT: al 1992 hi van haver diverses sentències judicials, la més important de les quals va ser la del Tribunal Constitucional, que reconeixia les relacions de les parelles d’homes i dones com a “anàloga relació d’afectivitat, amb independència de l’orientació sexual”.• Al 1995 el nou Codi Penal castigava com agravant en sis apartats diversos delictes realitzats amb ànim de discriminació per causa d’orientació sexual.• El 21 d’abril de 2005, el Parlament de Catalunya va introduir al Codi de Família el dret d’adopció per a parelles del mateix sexe, i el 30 de juny del mateix any el Congrés dels Diputats va reformar
    • 10. Homofòbia, lesbofòbia i transfòbia• L’homofòbia és el rebuig a l’homosexualitat, l’hostilitat sistemàtica respecte de les persones homosexuals. És una manifestació arbitraria que consisteix en assenyalar l’altre com a contrari, inferior o anormal.• D’altra banda, les dones lesbianes també viuen una doble discriminació: com a dones i com a lesbianes.
    • 10.1: Situació mundial:
    • 11. Aspectes psicològics i estudi de l’orientació sexual i la sexualitat. 11.1: Hipòtesis biològiques sobre lorigen de lhomosexualitat:• Teoria hormonal prenatal: Aquesta diu que lexposició prenatal dun fetus a determinats nivells de les hormones circulants del cos de la mare determinen lorientació sexual. No obstant això, aquesta determinació ha dincloure el concepte de subjectivitat genètica.• Diferències psicològiques: Alguns grups de psicòlegs han declarat que les tendències homosexuals són apreses, i que els homosexuals poden ser "guarits" de les seves tendències. La majoria dels psicòlegs que promouen aquesta teoria, coneguda com la teoria de la "teràpia reparativa", també professen la fe cristiana. No obstant la majoria de les organitzacions mèdiques no lhan acceptada.
    • • Resultat de modificacions no genètiques: Freud creia que tots els adolescents humans són predominantment homosexuals i transicionen cap a lheterosexualitat durant ladultesa. Aquells que romanien dins lhomosexualitat durant ladultesa havien experimentat un esdeveniment traumàtic que havia aturat el seu desenvolupament sexual.• Teoria Queer: La teoria queer defensa que la orientació sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d’una construcció social.
    • 11.2: Estudi psicològic de• l’homosexualitat: moderna considerava Richard von Krafft-Ebing, un dels pares de la psiquiatria lhomosexualitat com una malaltia. El metge Havelock Ellis, el mèdic psiquiatre i psicoanalista Magnus Hirschfeld, fundador de lAssociació Psicoanalítica de Berlín, el mèdic psiquiatre Carl Westphal i el mèdic psicoanalista Sándor Ferenczi defensaven els drets dels homosexuals.• En 1921 el mèdic psicoanalista Otto Rank, recolzat per Freud, va defensar el dret dels homosexuals a ingressar a lAssociació Psicoanalítica Internacional. Ernest Jones, en canvi, es va oposar terminantment.• La psiquiatria va incloure inicialment lhomosexualitat entre els trastorns que podien ser tractats. Entre 1898 i 1908 van ser publicats més de mil treballs psiquiàtrics sobre el tema de lhomosexualitat.• Freud no va dubtar a afirmar que lhomosexualitat «no és un vici, ni un signe de degeneració, i no pot classificar-se com una malaltia». Élisabeth Roudinesco, la presidenta de la Societat internacional de la història de la psiquiatria i altres sostenen que Freud no considerava lhomosexualitat una «anomalia» com ho feia la psiquiatria de la seva època i el nombraven defensor de la bisexualitat.
    • • Alguns mèdics psicoanalistes com Alfred Adler o Carl Gustav Jung, es van pronunciar de manera rotunda considerant la heterosexualidad com la norma i lhomosexualitat com una desviació.• Per als psicoanalistes kleinianos lhomosexualitat era una «identificació a un penis sàdic» o un «trastorn esquizoide de la personalitat». Alguns psicoanalistes poskleinianos consideraven lhomosexualitat un trastorn Borderline (Transtorn limiti de la personalitat).• En la dècada de 1940, Sándor Rado afirmava que lhomosexualitat era un trastorn fòbic cap a les persones del sexe oposat.• En els anys seixanta, Irving Bieber i altres psiquiatres, partint de lanàlisi derivada de lexperiència de treballar amb un considerable nombre dhomosexuals, afirmaven que lhomosexualitat era un trastorn psicològic derivat de relacions familiars patològiques durant el període epídic.• En aquesta mateixa dècada, Charles Socarides defensava, per contra, la tesi que lhomosexualitat soriginava en una època pre-epídica i que, per tant, resultava més patològica del que shavia pensat fins llavors.• En 1974 lAssociació Nord-americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) va retirar lhomosexualitat de la llista de les malalties mentals i va recomanar a tots els professionals de la salut mental renunciar als seus prejudicis homofòbs.
    • 12. ConclusionsSOC GAI I HO DIC AMB ORGULL