EGIPTE. CULTURA, ARQUITECTURA I ART. CULTE AlS MORTS, IMMORTALITAT I RESURRECCIÓ. EL MITE DE ISIS. ESQUEMATIZACIÓ NARRATIVA: LA PINTURA. LA ENCÁUSTICA. IDEALISME I NATURALISME. MOBILIARI I OBJECTES SUNTUARIOS. MESOPOTÀMIA I PÈRSIA. FETS ARTÍSTICS RELLEVANTS: RESTES ARQUEOLÒGIQUES. XINA. ESCULTURA EN TERRACOTA. MITE I REALITAT

1. LES GRANS
CULTURES DE
L’ANTIGUITAT
EGIPTE
MESOPOTÀMIA I PÈRSIA

2. EGIPTE
MESOPOTÀMIA I PÈRSIA

3. L'Antiguitat (o Edat Antiga)
• Abarca primeres civilitzacions que van
inventar l'escriptura fins al desaparició
de l'Imperi Romà d'Occident
• 476 d.c.
• Cultures sorgides del
desenvolupament del Neolític

5. ETAPES HISTÒRIQUES
Egipte Predinàstic
Època Tinita ( cap el 3.000)
Imperi Antic (fins el 2.100 a. C.).
Imperi Mitjà (2.040 -1.650 a. C.).
Conquistat pels Asiris 671 a. C.
Imperi Nou (1.552 -1.070 a. C.).
Època Ptolemaica fins conquesta de Roma.
Conquistat per Alexandre el Gran 332 a. C.
Conquistat pels Perses 525 a. C.

6. • Cultura sedentària i agrícola
• Es desenvolupà en el delta i la vall del Nil, i va florir econòmica i culturalment gràcies a que les
crescudes del Nil
• L'any 3000 a.c. es consolidada una cultura urbana i sedentària en harmonia natural
• Desenvoluparà les estructures polítiques i administrativas per organitzar-se
• Societat complexa, que precisa de regles i organització jurídica
• Segon mil·lenni a.c. tot Egipte es va unificar políticament en un sol imperi els dirigents eren els
faraons, que van basar el seu poder en la identificació del tron amb la religió, recolzats en el poder
dels sacerdots dels temples, que justificaven el dret diví.
• Durant gairebé 3000 anys, la civilització egípcia va evolucionar molt lentament
• Egipte 30 dinasties diferents, però gairebé totes elles van mantenir idèntiques tradicions culturals,
religioses i socials, com si per a Egipte no passés el temps.
CONTEXTUALITZACIÓ EGIPTE
Manetón i les llistes reals
base per a la cronologia dels faraons egipcis i el seu estudi

8. Arquitectura i obra civil • Relació amb el poder polític o religiós
• Palaus, els temples i les fortificacions (pedra)
• materials nobles (marbre, granit, calcària, etc.),
• Doble funció: culte religiós i la propagandística poder

9. PRIMERS TOMBES FUNERARIES: la MASTABA (esquema general)
MAO O PEDRA
relleno
CÀMARES
MORTUORIES
EXCAVADES A LA
PEDRE
9
LES PRIMERES TOMBES REIALS

10. Imperi Antic.

12. Luxor, la vall dels Reis, tomba de Tutankamón
12

13. Imperi Nou.
ABU SIMBEL
• Tombes monumentals,
però excavades en les
parets rocoses
(hipogeus)
• Escultures colosals
simbol de poder

14. l'urbanisme egipci
• l'arquitectura comuna es basava en materials
fungibles
• Tot el país estava solcat per una xarxa de
dics, canals d'irrigació, etc.
• Carreteres i camins que unien els principals
centres econòmics i polítics.
• Aquestes obres eren sufragades pels
temples o pel faraó, i precisaven d'ingents
quantitats de obrers, ja que els egipcis no
van conèixer la roda fins a ben entrat el 2º
Mil·lenni a.c.

15. Arquitectura adintelada (arquitrabada).
Es basa en dos elements verticals (els brancals) que suporten un element
horitzontal (la llinda o arquitrau), que sol consistir en bigues, lloses de pedra,
etc., de manera que els espais coberts tenen sostre format per línies rectes.
.

16. Quan els espais a cobrir són amplis, es necessiten suports verticals, tenint així
els pilars (quan tenen secció poligonal) o les columnes (quan tenen secció
curvilínia). Quan les columnes o els pilars s'adossen al mur, passen a
denominar-se pilastres

19. El culte als morts, immortalitat i resurrecció. El mite de Isis
• El panteó egipci és molt complex, ja que a la gran quantitat de deesses i
déus se li uneix la complicació que en moltes ocasions un mateix déu o
deessa adopta diferents noms

22. • Cada divinitat es representa amb uns mateixos atributs
• Corona o un bàcul
• Cap zoomorf
Ra. Màxima
divinitat
egípcia i déu
del Sol
Ammó. El seu
nom significa
déu ocult

23. OSIRIS
Osiris. Déu de la mort i dels morts, del món subterrani
i de la resurrecció, que conté les llavors de la vida, i és
protector dels difunts

24. CULTE A ISIS: comú a tot Egipte tradicionalment
• Dona amb un tron sobre el cap
• Culte a la fertilitat i la resurrecció
• Paral·lelisme crescuda i fertilització del Nil
• Convertir en l'arquetip de l'esposa i mare
lliurada
• Pot donar la vida (creu egípcia o Anj)

25. HORUS
Horus. Fill d’Isis i d’Osiris, rei del cel i déu de la
reialesa, i considerat avantpassat de les dinasties
faraòniques. És l’espòs d’Hathor.

26. Després de la conquesta d'Alexandre Magne, el seu culte es va estendre per Europa
i Àsia

27. Els manuscrits, escrits amb jeroglífics lineals o en caràcters hierátics destaquen els relacionats amb la vida d'Ultratomba
Llibre dels morts: guía per al viatge al Més enllà

28. L'escultura egípcia, entre l'Idealisme i el naturalisme
La seva ànima, el Ka era una espècie de doble
Momificació
escultures escala natural i molt naturalistes
(el Ka s’identifiques)
Materials: Fusta i pedra
Policromada
Escultura generalment idealitzada
Hieràtica
Rígida i estereotipada

29. L'escultura egípcia, entre l'Idealisme i el naturalisme.

30. 2 puños
10
puños
6 puños
Llei del Cànon
18 punys des de planta del peu fins a
meitat de front
Línia d'espatlles i malucs
perpendiculars a l'eix
extremitats enganxades
al cos per evitar trencaments
Hieratisme, rigidesa
simplificació geomètrica
Peu esquerre avançat (simbologia)
completament donat suport. La dona
peus junts o avançat però lleugerament
per darrere del peu de l'home
Cerca de perfecció,
l'essència (sense el temporal)
per fusionar-se amb cosmos.
Ocupació d'una altra mesura:
cúbit petit (des
forat de part interior del
colze fins ungla del polze)
Un home 4 cúbitos
petits. El cúbit gran
(Colze fins dit cor)
emprat en arquitectura
només es farà servir en escultura
al final, allargant el cànon
a 21 punys
Assegut cànon de 15 punys
MICERINOS i ESPOSA

31. relleu Caràcter narratiu i propagandístic
Escenes de la religió egípcia o les victòries o la glòria del faraó
S'utilitzen recursos narratius com la perspectiva jeràrquica
Repeticions seriades
Monumentals i policromats
Horror vacui
Perspectiva torta

32. El relleu
Tècnica utilitzada:
• Gravat al buit
• Baix relleu
• Alt relleu

33. Esquematización narrativa: la pintura
TÈCNICA I SUPORT
• Mural (a el fresc) o sobre els sarcófags
• Encáustica o a el Tremp
ANÀLISI FORMAL
• Molt lineal i plana
• Formes harmòniques(quadrícula)
• Perfilat de les figures amb línies molt
marcades
• Superfícies tintes planes
• Figures esquematitzades, destacant
les parts més representatives i
importants
• Mateixos convencionalismes que el
relleu
TEMÀTICA
• Escenes narratives on s’expliquen
batalles, ritus religiosos, vida
quotidiana,etc.
• Ajudar a la narració, escenes
separades per línies horitzontals o
verticals(convenció)

35. Horror vacui (en llatí,
terror a el buit). És la
tendència decorativa a
emplenar tota la
superfície pictòrica, sense
deixar amb prou feines
buits. En l'antic Egipte,
tenia caràcter
supersticiós, ja que es
pensava que qualsevol
buit lliure podia ser
ocupat per mals esperits.

36. Mobiliari i objectes suntuaris
En els sepulcres s’introduïen tot tipus de objectes

37. Els temples Egipcis
Piló. Construcció troncopiramidal que flanqueja una entrada. Es disposa sempre per parelles.
Obelisc. Monument de pedra en forma de pilar de secció quadrada que es va estrenyent en altura i que es corona
per una petita piràmide.
Esfinx. Ser fabulós en forma de lleó amb cap humà, a qui es atribuïen missions de vigilància de el Més Allà.

38. Imperi Nou. Morfologia del temple