Guia del Prestige

“Conviene decir que los gallegos estamos asustados –los
gallegos del litoral, los de Finisterre – porque de nuevo en
el océano Atlántico, en el mar Tenebroso, han aparecido
grandes bestias... los grandes petroleros. Animales frági-
les que se rompen fácilmente, o revientan, y entonces
vierten en el mar el contenido de sus enormes vientr es,
un líquido mortal que da muerte a los peces y a las aves
marinas, y se tiende como un manto negro por las blan -
cas playas y embadurna las rocas, y siembra la muerte
allí donde se posa...
Podemos asistir a la muerte del mar, cuya piel el hombre
no se cansa de ensuciar cada dia. A la muerte de nuestro
mar. Todo depende de que tres o cuatro bestias de éstas
hociquen contra Finisterre y se de sangren. Es muy sen -
cillo. Es perfectamente previsible”

Alvaro Cunqueiro. Fábulas y leyendas de la Mar. 1980

El dia 19 de novembre del 2002, un vaixell naufragà a
250 km de la costa gallega. Com ha succeït tantes i tan-
tes vegades, el mar, aquest paisatge sense relleu ni
memòria, que tot ho afona i ho amaga, afegia una vícti-
ma més a la llarga llista de vaixells enfonsats en aquella
zona. Però, en aquest cas, les conseqüències del naufra-
gi anirien molt més enllà del drama estètic i humà que
envolta qualsevol naufragi. El vaixell duia una càrrega de
milers i milers de tones d’un producte viscós, embruti-
dor, que aviat afloraria en el blau oceànic i que, arrosse-
gat pels vents, s’estendria fins a terra malferint el
paisatge, la vida i el record d’un litoral tremendament
bonic i feinejador. El nom del vaixell era Prestige i el seu
tràgic final ha esdevingut tot un símbol en el necessari
camí de l’aprenentatge. Aquesta guia pretén e stimular
les reflexions entorn a aquests fets, reflexions que
poden ajudar a aprendre dels errors i contribuir a recon -
duir i r efermar actituds i voluntats cap a la gestió d’un
futur més sostenible i solidari.

INTRODUCCIÓ 3

EL CAS PRESTIGE 6
· Inici d’un mal son
· El darrer viatge del Prestige
· El naufragi

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA 11
- Banderes de conveniència
- Uns registres molt especials

BON VENT I BARCA NOVA? 12
- Urquiola, Mar Egea, Prestige...
- Alguns naufragis històrics

LA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 16
- El petroli del Prestige

PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 19
- Efectes del petroli en la vida marina
- El petroli i la salut humana
- Va per llarg
- Impacte en l’activitat productiva

LA MAR DE PETROLI 24
- Evolució de les taques de petroli
- Sistemes de recol·lecció

EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 28
- Un gran descobriment ajornat
- Un llarg i complex procés
- Dependència, monopolis i conflictes

UN CAMÍ QUE ARA COMENÇA 33
- La fi d’una era i un món dividit
- A les portes d’una nova etapa
- Un futur ple d’energia
- Amb la força del vent i la calor del sol
- La ciutat i els ciutadans: uns grans
consumidors d’energia

LA RESPOSTA SOLIDÀRIA: LA PRIMERA GRAN LLIÇÓ DEL PRE STIGE 36

APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS 42
- Les imatges i el compromís
- El que sabem i el que hem d’aprendre
- Algunes bones idees i recursos

EL CAS
DEL PRESTIGE
INICI D’UN MALSON

Tipus de vaixell: petrolier de casc simple. 243 metres d’eslora i 18’7 de calat
Construcció: 1976, Japó
Data de l’accident: 13/11/2002
Data del naufragi: 19/11/2002
Bandera: Bahames (bandera de conveniència). El vaixell està registrat a Libèria,
l’armador és grec i és explotat per una empresa russa amb base a Suïssa i Londres
per transportar petroli procedent de Letònia.
Mercaderia: 77.000 tones de fuel de tipus 2 segons la classificació franc esa pel seu
contingut en sofre o M-10 segons la classificació russa, usat en combustió industrial
i com a combustible per a mo tors dièsel lents, de gran potència.
Última inspecció: Rotterdam 01/11/1999. Es van trobar deficiències en els dispositius
de seguretat. No va ser aturat.

EL CAS DEL PRESTIGE 6

13 nov 2002, dimecres
El petrolier grec Prestige s’escora
a 28 milles* a l’oest del cap de
Fisterra a causa d’una esquerda
en el seu casc. A la zona hi ha
temporal amb onades de 7’5
metres d’alçada. Mentrestant s’ha iniciat una com-
A les 15’15 hores, el capità del plexa trama de converses i nego-
Prestige envia un primer senyal ciacions entre advocats, empreses
per GMDSS**: “Prestige, latitud intermediàries i companyies asse-
42º 54’ longitud 09 º 54’ W S OS guradores per fer-se amb el nego-
Perill No Definit” ci que comporta el rescat del
A les15’20, l’escora és ja de més Prestige: el valor del petrolier i la
de 25º. Procedent del Prestige, en seva càrrega és d’uns 120 milions
el Centre de salvament de Fisterra d’euros, el 30% dels quals seran
es rep el missatge de “May Day, per a qui aconsegueixi dur a
May Day, May Day” i es posa en terme el salvament.
marxa el dispositiu d’auxili. A les 21 hores el remolcador Ria
Després d’una arriscada maniobra de Vigo fa el primer in tent per
de rescat, a les 17’10 l’helicòpter recuperar el vaixell que navega a
Pesca I posa rumb a Vigo amb 7 la deriva, cada cop més a prop de
tripulants del petrolier. A les 18’15, la costa, però no serà fins l’ende-
l’helicòpter Hemiler Galícia infor- mà, a les 8’30 del matí, que acon -
ma que té a bord 17 mariners del seguirà fer-se, per primer cop,
Prestige i que en el vaixell ja sols amb el control de la nau. És a par -
en queden tres que no tenen tir d’aleshores que diversos remol- *milla marina 1852 m
intenció d’abandonar la nau: cadors iniciaran les maniobres de **GMDSS (Global Maritime Distress
el capità, el seu primer oficial i el remolc del Prestige allunyant-lo System Service). Senyal enviada via
cap de màquines. del litoral. satèl·lit.

7 EL CAS DEL PRESTIGE

EL CAS
DEL PRESTIGE
EL DARRER VIATGE
14 de nov, dijous
A les 8’30, després de 18 in tents,
un remolcador, el Charuca Silveira “Sortosament la ràpida
pot deturar la deriva del Prestige intervenció de les autoritats
cap a la costa. Des del primer espanyoles en allunyar el
moment de l’accident, el vaixell ha vaixell de les costes ha permès
que no hàgim de témer una
anat vessant fuel al mar. En front catàstrofe ecològica ni grans
de la costa de Muxía, un avió del problemes per als recursos
Servei de Vigilància Duanera pesquers”
informa d’una gran taca de petroli Miguel A. Arias Cañete,
d’unes 14 milles de llarg i 5 d’am- Ministre d’Agricultura, Ganaderia i Pesca
ple. Les autoritats han pres la 16/11/02
determinació d’allunyar el vaixell
de la costa.
S’aconsegueix corregir l’escora del “Aquí, l’única empresa és el
“Os nenos están excitados, mar. Els únics que no vivim del
Prestige i posar en marxa les nas casas saben de mar som els vells i els invàlids.
seves màquines. Gràcies als seus naufraxios: o barco vén cara Ara que el mar no existeix és
motors auxiliars i als remolcadors, a aquí, está derramando fuel, com si a tots se’ns haguessin
el vaixell navega a una velocitat todo iso acabarà por chegar” trencat els ossos o de sobte
de 6 nusos, rumb nord-oest. Per haguéssim envellit”
M. Luisa Dominguez .
la tarda es troba a 23 milles del CEIP Virx da Barca (Muxía) J o Bua Barrientos, veí de Muxia 16/11/02
sé
cap Touriñán (A Corunya).

15 de nov, divendres 16 de nov, dissabte Nemiña apareixen cobertes de
A 11 milles del cap Touriñán i a 18 Les primeres taques de petroli petroli. El Prestige segueix sent
de Fisterra, es detecten dues arriben a la costa. S’estima que se remolcat amb temporal de nord i,
enormes clapes fosques que n’han vessat 4.000 tones. Els per indicació de l’equip d’empre-
podrien arribar a terra. La situa- veïns de Muxía es desper ten amb ses de rescat Smit i Tecnosurb,
ció del Prestige, que ara ha posat l’aterridora visió del passeig marí- vira cap al sud buscant aigües
rumb sud i es troba a 65 milles de tim de la vila recobert d’una sub s- més tranquil·les. Ningú no parla,
la costa, s’agreuja. L’esquerda del tància negra i viscosa que des- però, de quin és el seu de stí.
casc s’engrandeix i el vaixell, prèn una forta olor de sofre. El
sotragat per les maniobres de vocable chapapote* es fa familiar * En el Mèxic pre-hispànic, el mo t
remolc i l’embat del temporal, en els mitjans de comunicació, chapapote s’utilitzava tant per desig-
amenaça de partir-se. En el que des del primer dia segueixen nar un betum que es cremava com
moment que el vaixell ateny una abastament els esdeveniments. una substància que es mastegava.
escora de 30 graus el capità es Durant el dia, 37 km del litoral Actualment significa asfalt o quitrà.
nega a tornar a encendre els gallec es veuen ja afectats per Diccionari de la Real Academia Galega:
motors, perque ho considera peri- una evident marea negra. La llengua d’origen: caribe. Def. Líquido
llós. En arribar a terra és detingut sorra de platges com les de Trece, denso e escuro, que s’obtén da destila-
per la Guàrdia Civil. Camelle, Santa Mariña, Roncudo o cion da hulla e doutras materias


17 de nov, diumenge
El Prestige, a una velocitat de
1’5 nusos, segueix un erràtic rumb
sud a unes 70 milles a l’oest de
Fisterra en mig d’indecisions i
polèmiques sobre quin ha de ser
el seu destí. El Capità Marítim d’A
“Si no haguéssim allunyat Corunya indica que el vaixell, en
el vaixell mar endins, la cap cas, ha d’anar cap el nord ni
taca ja seria aquí” “La marea negra afecta ja
apropar-se a la costa.
una gran part de la costa”
L’Ajuntament d’A Corunya declara
Enrique Lopez Veiga,
Conseller de Pesca La Voz de Galícia 17/11/02 l’Estat d’Alerta. Queda prohibida
de la Xunta de Galícia. 17/11/02 l’activitat pesquera i la d’extracció
de marisc en la zona compresa
entre el cap de Fisterra i punta
Seixo Branco. Durant la nit, el
DARRER VIATGE DEL PRESTIGE
Prestige sofreix un nou vessa-
divendres 8.10 h. ment que provoca una taca de
fuel de tres milles de llarg per una
d’ample. La marea negra, arriba a
la Ria de Noia i amenaça la
d’Arousa. El capità del Prestige
ingressa a la presó.
dissabte 3.30 h.
dimecres
15.15 h. Fisterra 18 de nov, dilluns
Muros El vaixell, comdemnat a mort,
dijous Noia segueix sent arrossegat, ara rumb
10.00 h.
240, gaire bé direcció oest i es
dimarts 19,
14.00 h. diumenge 9.00 h. troba a 94’5 milles del cap de
Naufragi
Fisterra i a unes 100 milles de
Vigo
Corrubedo. El fuel vessat fins ara
dilluns 10.00 h. afecta a més de 150 km del litoral
A Guarda gallec.

9 EL CAS DEL PRESTIGE

fotos: Xurxo Lobato - La voz de Galícia

EL CAS
DEL PRESTIGE
EL NAUFRAGI
19 de nov, dimarts
A les 8 del matí, el Prestige es parteix en dues parts a 133 milles del
cap de Fisterra i a 145 de les illes Cíes. Després de la fractura, la popa
del vaixell s’enfonsa a les 11’45 (N:42.16 - W:12.09) i la proa ho fa qua-
tre hores i mitja més tard (N:42.16 - W:12.02). Les imatges del naufragi
donen la volta al món. El que no poden però captar aquestes imatges
és la dramàtica solemnitat de les despulles del vaixell quan davallen,
a raó d’uns 20 cm per segon, cap a un fons marí situat 3.600 metres
més avall. Allí, en el silenci de les fondàries, les dues meitats restaran
separades per una distància d’uns 3’5 km. En el moment de la fractu-
ra, la ruptura del tancs centrals de la nau ocasiona un nou i enorme
vessament de fuel. En els tancs estancs del Prestige, que reposen en
el fons de l’oceà, hi resten encara milers de tones. Es tem que a tanta
fondària la pressió obri noves fissures en el casc del vaixell.
La primera gran marea negra afecta 170 km de costa. L’endemà, la
zona malmesa serà de 295 km. Des de Barrañán fins a la ria d’Arousa,
amb el pas dels dies, els efectes del vessament s’anirà estenent fins
arribar a empastifar 900 km del litoral gallec. Posteriorment, arrosse-
gat pel vent, el fuel del Prestige envairà també les aigües i costes del
Cantàbric, fins assolir alguns indrets del litoral oest de França.


FETA LA LLEI
FETA LA TRAMPA

BANDERES UNS REGISTRES
DE CONVENIÈNCIA MOLT ESPECIALS
El Prestige navegava sota la ban- El 90% del transport Una altra forma d’actuació, legal-
dera de Les Bahames, el seu marítim de substàncies ment acceptada però no menys
capità era grec i una gran part de perilloses es realitza en dubtosa, és la creació dels anome-
la seva tripulació, filipina. El vaixells amb banderes nats “segons registres” o
vaixell havia estat registrat a de conveniència “registres especials” que perme-
Libèria, l’armador era grec i era ten als vaixells portar pavelló
explotat per una empresa russa nacional però gaudir d’unes
amb seu a Suïssa i Londres per condicions similars a les que
transportar petroli procedent de tenen les banderes de convenièn-
De la flota mercant
Letònia. Tot aquest desgavell de cia. Entre aquests registres s’in-
espanyola, més del 54%
nacionalitats no és un fet casual. clouen l’Illa de Man, les Ille s
dels vaixells duen banderes
De fet, la gran majoria de vaixells Caiman, Madeira, Illes Canàries o
de conveniència i més
mercants dedicats a transports Gibraltar. Molts d’aque sts
del 40% s’ha reabanderat
internacionals, especialment de registres, que acostumen a situar-
en el “registre especial”
mercaderies perilloses, responen se en zones franques, han estat
de les Illes Canàries.
a un tipologia semblant. considerats per l’Organització
L’element comú més freqüent en Internacional del Treball com ban-
aquest tipus de vaixell és l’ús de uns majors beneficis econòmics ja deres de conveniència per no ade-
l’anomenada bandera de conve- que s’estalvien impostos, eviten quar-se a la legislació del país i no
niència. Un vaixell enarbora ban- passar per uns controls sobre complir amb els acords interna-
dera de conveniència quan el país seguretat més rigorosos -fet que cionals.
de l’empresa propietària de la nau explica que bona part d’aquest
i el país representat per aquesta tipus de vaixells naveguen en Els registres que identifiquen la
bandera no coincideixen. Els condicions deficients– i no firmen major part dels vaixells de tot el
registres que identifiquen la major acords internacionals sobre la món coincideixen amb les cinc
part dels vaixells que naveguen protecció del medi ambient, el principals banderes de convenièn-
amb pavelló de conveniència per- transport marítim o els drets dels cia (Panamà 18 %, Libèria 12%,
tanyen a països com Panamà, treballadors (les tripulacions Bahames 9’1%, Malta 6’4% i Xipre
Libèria o Bahames, països amb d’aquest vaixells pertanyen sovint 2%). No obstant el 90% d’aquests
una legislació més permissiva que a països del tercer món, acostu- vaixells no pertany a aquests països
la vigent en els països dels propie- men a ser inexpertes i, en qualse- sinó a navilieres estrangeres, princi-
taris del vaixells. La utilització de vol cas, cobren uns sous molt palment dels EUA, Japó i la UE.
banderes de conveniència permet inferiors als que cobrarien com a El 65% dels vaixells de la UE nave-
a les empreses navilieres d’obtenir mariners professionals). guen sota bandera de conveniència.

11 FETA LA LLEI FETA LA TRAMPA

BON VENT
I BARCA NOVA?
URQUIOLA, MAR EGEA, PRESTIGE...
Malgrat que el Prestige reposi per sempre sobre el fons marí,
el cas no està, ni de bon tros, tancat. El petrolier segueix vessant
fuel i a més s’ignora també el temps que trigaran a refer-se els
ecosistemes de la zona. Per altra banda encara està pendent una
necessària investigació, a fons, imparcial, que permeti delimitar
responsabilitats, detectar els errors comesos i establir totes les
mesures que calguin per corregir aquestes errades.

El 3 de desembre de 1992, el molts són els interrogants encara
petrolier Mar Egea, amb 79.000 Per l’anomenat Corredor sense resposta que es deriven del
tones de petroli embarrancà de seguretat de trànsit, a 50 naufragi del Prestige:
davant la Torre d'Hèrcules (A milles de la costa gallega, Va ser correcta la decisió d’a-
Corunya). El vaixell va acabar par- circulen diàriament una llunyar el vaixell de la costa quan
tint-se en dos a tan sols uns 100 mitjana d’uns 400 vaixells la imminència del naufragi i les
metres de la costa. mercants . seves conseqüències eren evi-
L’Urquiola, el Mar Egea... i ara el dents? Hagués estat més prudent
Prestige: han transcorregut molts o encertat conduir el vaixell cap a
anys, però la manera com s’ha "El coneixement disponible des de fa un port per in tentar procedir al
actuat en el darrer accident -, la més de 25 anys sobre la meteorologia seu buidatge? Cal crear ports-
manca de previsió, de planificació, i els corrents marins de Galícia des- refugi per casos com el del
de mitjans -, indica que la més aconsellava en qualsevol situació el Prestige?
greu de les conseqüències del desplaçament del vaixell cap al sud, Per què no es va consultar a
naufragi del Prestige, podria arri- tal com es va fer entre el 15 de científics i tècnics abans de pren-
bar a ser no aprendre dels errors. novembre i la data de l'enfonsament. dre decisions?
Aquesta és, ara per ara, una ame- El desplaçament en direcció oest i Es varen prendre unes resolu-
naça que cal combatre amb tanta posteriorment cap al sud del cions més polítiques que tècni-
energia com la que es dedica a Prestige després de la seva deman- ques?
intentar eliminar els milers de da de socors ha estat responsable La relació entre vaixell i propie-
tones de fuel vessats pel vaixell. de l'extensió espacial de l'efecte tari queda palesa en la figura del
Per davant de les costes galle- nociu de la marea negra. capità segons el Codi de Comerç
gues, i arreu del món, cada dia El trasllat del vaixell a una zona espanyol. El capità del Prestige va
segueixen navegant vaixells com abrigada hauria aminorat, fins i tot ser detingut el dia 14 de no vem-
el Prestige i, de tant en tant, l’at- en el pitjor dels casos, els efectes bre. Des d’aquest dia el govern
zar, disfressat de temporal o de nocius causats per la marea negra." del vaixell va ser responsabilitat
Manifest dels professors,
qualsevol altra mala passada, pot de l’Administració. Quin era el
investigadors i personal tècnic
crear aquell escenari imprevist on destí de la nau un cop els remol -
dels grups de recerca en Geologia
es pot tornar a repetir el que ha cadors se’n varen fer càrrec?. El
Marina, Oceanografia Física
succeït tantes vegades i que mai seu rumb erràtic, les constants
i Ecologia Marina de la Universitat
més no hauria de tornar a succeir. ordres i contraordres, a què res-
de Vigo. 5-12-2002
Moltes són les qüestions obertes i ponien? Cal interpretar que l’estat


Per entendre la complexitat jurídica, la lluita d’interes-
sos econòmics i les pugnes polítiques que en volten el
cas del Prestige, citarem quatre notícies aparegudes en
en què es trobava el vaixell va ser els mitjans de comunicació, en només dos die s, vuit
l’única causa de la marea negra mesos després de l’accident:
provocada pel naufragi? On
comencen i acaben les responsa- 8 DE JULIOL
bilitats que es puguin demanar - A Madrid, el Congrés dels diputats aprova un decret
davant la jurisdicció contenciosa – llei que permetrà avançar les indemnitzacions als afec-
administrativa? tats per la catàstrofe del Prestige sempre que aquests
Servirà el cas del Prestige per renunciïn a presentar noves reclamacions.
revisar l’evident manca d’idoneï- Els partits polítics que han votat en contra d’aquesta
tat dels instruments internacio- mesura entenen que el propòsit de l’Executiu és el de
nals sobre responsabilitat civil? “blindar-se” davant de possibles demandes futures.
Servirà per qüestionar la ratifi-
cació per part d’Espanya d’un - La Comissió de Transports del Parlament Europeu refu-
conveni internacional que impe- sa la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas
deix demanar responsabilitats a del Prestige. És la sisena vegada que la Cambra, en dif e-
altres subjectes que no siguin els rents àmbits, s’oposa a aquesta proposta.
propietaris del vaixell?
Qüestions que caldrà resoldre i 9 DE JULIOL
preguntes a les quals s’hauria de - A Galícia, els partits de l’oposició demanen l’empara
trobar resposta, independent- del Tribunal Constitucional contra l’acord, imposat en el
ment, i més enllà, de les sentèn - Parlament gallec per part del partit del go vern, de dis-
cies que puguin dictar els tribu- soldre la comissió que havia d’investigar sobre el cas.
nals. Perquè la justícia s’aplica
segons les lleis, però el cas del - El govern espanyol i l’ABS*, la companyia nord-ameri-
Prestige, i el de l’Urquiola , el del cana que va certificar l’estat del vaixell, s’han embran-
Mar Egea i el de tants altres evi- cat en una guerra de denúncies creuades davant els tri-
dencien que, en determinats bunals i la Comissió Europea. L’ABS acusa el govern
aspectes, algunes d’aquestes lleis espanyol d’haver emprès accions que excedeixen la
s’haurien de revisar ja que, seva jurisdicció territorial i de “violar les seves obliga-
segons les normatives vigents, la cions legals” quan es va negar a acollir el vaixell en un
seva aplicació i la conseqüent port. Per la seva part, l’Administració espanyola respon-
aplicació de les sentències en el sabilitza la societat ABS del desastre ocasionat pel
cas d’infracció no han servit com Prestige per haver certificat que el vaixell estava en
a garantia perquè els accidents condicions de navegar, malgrat les deficiències que,
no es tornessin a repetir. posteriorment, es van advertir en el seu casc. El dia 10
de juny l’assegurador del Prestige havia dipositat en el
Jutjat de Concurbión 27’7 milions d’euros en concepte
de responsabilitat civil conforme al conveni internacio-
Ruta alternativa nal que regula els danys per contaminació per hidrocar-
burs. Aquesta quantitat s’afegeix als 171 milions d’euros
Ferrol fixats pel FIDAC (Fons internacional que regula les
Indemnitzacions pels perjudicis ocasionats per v essa-
Ruta real Malpica A Coruña
Camariñas
ment de petroli). En total uns 200 milions d’euros,
davant dels 712 milions de dòlars que reclama va el
Muxía govern espanyol
*ABS (American Bureau of Shipping)

Fisterra

13 BON VENT I BARCA NOVA?

BON VENT
I BARCA NOVA?
ALGUNS NAUFRAGIS HISTÒRICS

1967, 18 de març. S even Stones 1989, 24 de març. Prince William 2003... i la història continua. Per
(arxipèlag de les Scilly). El súper Sound (Alaska), l’Exxon Valdez exemple: 9 d’abril del 2003, quan
petrolier Torrey Canyon s’estave- vessa al mar entre 40 i 50.000 26 platges d’Astúries seguien
lla contra les roques i els seus tones de cru i en una s etmana afectades pels vessaments proce-
tancs rebenten i vessen al mar provoca una marea negra de dents del Prestige, dins el port de
120.000 tones de cru. Les badies 6.700 Km2. Gijón, un remolcador topa amb el
i cales de Cornualles van quedar vaixell maltès Lydia i provoca una
arrasades pel petroli. Més de 1992, 13 de desembre. El Mar taca de 60 tones de fuel que des-
200.000 aus van morir i la indús- Egea encalla davant les costes prés d’assolir mar obert, travessa
tria de la pesca d’una àmplia zona d’A Corunya i posteriorment s’in- d’oest a est la badia de Gijón fins
va quedar arruïnada. Aquesta va cendia abans d’enfonsar-se. Les arribar a la platja de Peñarrubia.
ser la primera gran catàstrofe en imatges de la marea negra que El regidor de Medi Ambient de
la història de les marees negres. provoca l’accident són captades l’Ajuntament de Gijón es queixa
des de satèl·lit. que no va ser informat fins unes
1975, 7 de juny. Estret de Malaca. hores després que es produís l’ac-
Naufragi del Showa Maru, petro- 1999, 12 de desembre. El petroler cident i manifesta que desconeix
lier japonès amb 237.000 tones Erika s’enfonsa al SW de el perquè els responsables del
de petroli de càrrega. Penmarc’h (Bretanya). 10.000 port i de la Socie tat Estatal de
tones de petroli contaminen 400 Salvament Marítim no van evitar
1976, 12 de maig. L’Urquiola km de costa. que la taca sortís del port i arri -
embarranca a la rada d’A Corunya bés a mar obert. Responsables de
i vessa unes 20.000 tones de 2001, 19 de gener. El buc tanc les companyies de neteja de la
combustible que provocaren Jessica embarranca davant l’arxi- platja asseguren que recuperar la
greus danys a les costes de Ferrol, pèlag de les Galapagos i produeix zona portarà temps. El director de
Ares i A Corunya. un vessament de més de mig la Societat Estatal de Salvament
milió de litres de combustible assegura que la situació “ja està
1978, 16 de març. El petrolier controlada”.
Amoco Cádiz embarranca i vessa 2002, 20 de novembre. Naufragi
1’6 milions de barrils de cru del Prestige 2003, 30 d’agost. L’incendi d’un
davant les costes franceses de petrolier en els molls de la ciutat
Bretanya. Aquesta relació de naufragis his- d’Oktiabrsk provoca un important
tòrics pertany a una relació més vessament de petroli en el riu
1983, 5 d’agost. Cap de Bona extensa que, entre 1970 i el 2002, Volga...
Esperança (Sud-Àfrica). El petro- recull 39 grans naufragis amb un
lier espanyol Castillo de Bellver vessament total d’aproximada-
vessa 250.000 tones de petroli ment un milió i mig de tones de
al mar. petroli.


PRINCIPALS NAUFRAGIS HISTÒRICS

6
12
1
4, 8
11, 10, 7, 3

2

9

5

1. 1967. Torrey Canyon. 2. 1975. Showa Maru. 3. 1976. Urquiola. 4. 1978. Amoco Cádiz. 5. 1983. Castillo de Bellver. 6. 1989.
Exxon Valdez. 7. 1992. Mar Egea. 8. 1999. Erika. 9. 2001. Jessica. 10. 2002. Prestige. 11. 2003. Lydia. 12. 2003.

PRINCIPALS RUTES MARÍTIMES DEL MÓN

15 BON VENT I BARCA NOVA?

LA MAREA
amb l’experiència de tants naufra- près, el mateix govern reconeixe-
gis, des del primer moment, sabia ria un greu error en aquests càl-
el que els esperava. culs ). A aquestes quantitats s’hi

NEGRA DEL
A la resta de l’estat, la percepció afegia la pèrdua continuada de
de l’abast de la catàstrofe no tri- petroli durant la deriva i remolc
garia a ajustar-se a una realitat de la nau entre aquestes dues
que reiteradament seguiria inten- dates i les constants fugues que

PRESTIGE tant ser tergiversada, o si més no
ocultada: les imatges i les dades
que arribaven de Galícia eren
massa contundents.
es produirien posteriorment al
naufragi .
Tot aquest petroli va provocar
diverses marees negres que suc-
S’entén com a marea negra, la cessivament van anar afectant les
massa oliosa que es crea quan es costes gallegues i més tard, frag-
17 d’agost del 2003 . –
produeix el vessament al mar mentades, arribaren al litoral
Durant aquest estiu, 135
d’una quantitat important d’hidro- Cantàbric.
platges atlàntiques i cantà-
carburs que, en la seva dispersió, Aquest resum cronològic de les
briques han aparegut taca-
pot arribar a extenses zones de marees negres i taques de fuel
des amb fuel procedent del
platges i costes alterant el paisat- que han anat envaint els litorals
Prestige mentre que 4.000
ge i la vida que li és pròpia. gallec i cantàbric podria continuar
persones segueixen treba-
Tot i que tres dies després de perquè, de fet, el vessament de
llant diàriament per retirar
l’accident, la quantitat de fuel ves- petroli procedent del Prestige
el petroli que arriba a aques-
sat pel Prestige afectava uns 150 encara segueix. Moltes d’aquestes
tes costes. Des de l’arribada
km del litoral, la versió oficial zones es van recuperant, però
de les primeres taques de
negava l’existència d’una marea d’altres o aquestes mateixes
fuel a les costes, 745 platges
negra. Els mitjans de comunicació reben nous embats d’un mar que
s’han vist afectades (504 a
estatals no acceptaven que s’ha- no cessa de dur fins a la c osta un
Galícia, 44 al País Basc, 62
gués produït cap altre vessament trist llegat d’irregularitats, incom-
a Cantàbria i 135 a Astúries)
addicional posterior al de l’acci- petències i mancances. Les conse-
dent del primer dia i man tenien qüències paisatgístiques, socioe-
que el vaixell tan sols deixava rera conòmiques i ecològiques d’a-
seu un “petit regueró”. Les primeres informacions ofi- quest desastre haurien de servir
Molt aviat, però, l’estratègia de cials, parlaven d’unes 3.000 tones perquè el motiu que les va produir
minimitzar els fets per part de vessades pel Prestige en el mai més no es torni a repetir.
l’Administració va esdevenir inútil, moment de l’accident (13/11/02) i
especialment per als gallecs. A unes 10.000 al partir-se en dos el
Galícia, la gent de mar, castigada vaixell (19/11/02) (nou mesos des-
foto: Josep Torrent


MAREA NEGRA ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES
20/11 El primer vessament afecta 295 km de la costa. Segons dades publicades en el
diari El País del dilluns 15 de de s-
23/11 La taca principal ocasionada en el moment del naufragi embre, 12 vaixells especialitzats de
està localitzada a 150 milles de la c osta i forma un rectangle de vuit països europeus treballaven en
19x24 km. Ja s’han recollit 900 tones de fuel a la c osta. l’operació de succionar el fuel a
mar obert i, de forma permanent,
25/11 Galícia: 136 platges afectades, 400 km de c osta. unes 6.600 persones (personal
Les primeres taques de fuel arriben a Astúries. contractat, voluntaris, tècnics espe-
cialitzats i soldats) ho feien a la
28/11 La marea negra del Prestige afecta vuit Espais Naturals costa, recollint el combustible amb
gallecs. les mans. Fins aquell dia se
n’havien recollit 28.537 tones
29/11 Sis vaixells anticontaminació estrangers treballen entre (14.379 de fuel i aigua i 14 .158 de
Fisterra i Corrubedo, un altre ho fa prop de la ria d’Arousa. fuel i sorra). Només aquell cap de
setmana havien arribat, de tota
2/12 164 platges afectades. Fuel recollit: 7.000 tones des de mar Espanya, 3.600 voluntaris per
i 2.500 des de terra. col·laborar en les feines de neteja
de les platges gallegues. A part de
4/12 La prohibició de pescar afecta 913 dels 1.121km de costa les d’aquests voluntaris treballant,
gallega, entre Punta Candelaria i la frontera amb Portugal. les imatges més impactants
d’aquells dies són les que recullen
6/12 Platges gallegues afectades: 183, d’Astúries: 42, l’acció de pescadors i mariscadors
de Cantàbria: 34. El petroli comença a arribar al País Basc. que amb les seves barques i amb
Fuel recollit: 16.000 tones estris artesanals, sovint improvi-
sats, varen tenir un paper decisiu
10/12 El govern informa que fins ara el Prestige ha vessat unes no tan sols pel que fa a la r etirada
17.000 tones de fuel i que els seus tancs encara en conserven de grans quantitats de chapapote
unes 60.000. Tant sols del Parc Nacional de les illes Atlàntiques sinó també a l’hora d’intentar impe-
se n’han retirat 1.095 tones dir que el fuel arribés a algune s
platges i ries.
18/12 Una nova marea negra empastifa les platges des de
Fisterra fins A Corunya. Algunes plaques tenen fins a 40 cm de
gruix. El govern informa que s’han recollit 19.200 tones de fuel.

23/ 12 Un total de 518 platges de les 1.064 (4 8%) de Galícia,
Astúries, Cantàbria i el País Basc segueixen afectades.

17 LA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE

LA MAREA NEGRA EL PETROLI DEL PRESTIGE
DEL PRESTIGE

El fuel pesant vessat pel Prestige, totes aquestes dades segons els
l’anomenat chapapote, és un sub- seus propis treballs d’investigació,
producte de la destil·lació d’hidro- calcula però que el t otal de resi-
carburs. En el cas que el vessament dus recuperats ha estat de
hagués estat de petroli, per exem- 160.000 tones, de les quals, tan
ple, les conseqüències de l’accident i sols 45.000 eren de fuel. El cert
naufragi del vaixell haurien estat és que, nou mesos després de
potser menys espectaculars, però l’accident, no es pot precisar el
més greus pel que fa a la toxicitat i fuel que encara resta en el mar.
la dificultat de recollida. Pel que fa al combustible emma-
Tanmateix, cal considerar també gatzemat en els dipòsits de la nau
l’aparició d’efectes ecotoxicològics De les propostes per extreu- enfonsada, en els primers mesos
a mig-llarg termini. Aquests re el fuel del Prestige, la que posteriors al naufragi, es donaven
podrien derivar-se de la presència sembla tenir més opcions de xifres que variaven segons les
d’hidrocarburs aromàtics d’elevat reeixir és la de realitzar fonts i que eren resultat, en tot
pes molecular que podrien acumu- aquesta operació per mitjà cas, de càlculs aproximatius. En
lar-se en el sediment, i, no menys d’uns tancs extensibles que, aquest informe oficial de finals
important, de l’aparició en fases un cop practicades unes d’agost, desprès del treballs de
posteriors del vessament de com- obertures d’uns 70 centíme- mesura i presa de mostres fets
postos d’oxidació més tòxics que tres, s’anirien omplint de des del Polar Price, un vaixell nor-
els productes de partida. (extret fuel i un cop plens, com que uec de tecnologia punta dotat
de l’apartat Avaluació Ambiental el combustible és més lleu- amb quatre robots dissenyats
de l’informe tècnic del CSIC ger que l’aigua, emergirien especialment per a treballar a
27/11/02) cap a la superfície. Es calcu- grans profunditats, un cop obtura-
Després de diverses, i en alguns la que aquest sistema de des totes les escletxes, en els
casos, contradictòries informa- buidatge comportaria una tancs del Prestige resten 13.800
cions, a finals d’agost, el govern despesa d’entre 60 i 100 tones de fuel – 13 .100 a la proa i
va fer públic que el petroler havia milions d’euros. 700 a la popa (el 18% de la carre-
vessat al mar unes 64.000 tones Una altra proposta es con- ga inicial)–.
de fuel. Pel que fa als residus creta en la construcció d’una L’exactitud d’aquestes afirma-
(sorra, aigua i fuel) recollits fins gran estructura de titani o cions es fa difícil d’assegurar. En
aquestes dates, fonts oficials fixa- alumini que cobreixi la proa tot cas, en els tancs del Prestige
ven aquesta quantitat en unes de la nau, que és on es con - hi ha encara milers de tones de
130.000 tones de les quals 51.000 centra la major part del fuel i la conveniència o no d’ex-
foren recollides en el mar i combustible. Aquesta opció treure aquest fuel, com fer-ho i
79.000, a les platges. L’organisme elevaria el cost de l’operació quan fer-ho, són temes oberts,
francès CEDRE (Centre d’investi- i retardaria la solució fins pendents de qüestions tècniques,
gació de la Contaminació de les passat l’estiu del 2004. econòmiques i polítiques.
Aigües), que ha anat actualitzant


PAISATGES
DESPRÉS La deriva i enfonsament del Prestige a les costes de Galícia ha suposat un
desastre ecològic de primera magnitud i, com a conseqüència, un seguit

DE LA BATALLA
d’afectacions de t ota espècie han incidit greument en la vida dels ribe-
rencs, tan vinculats com dependents dels recursos naturals marítims. És
erroni pensar que un impacte ambiental d’aquesta mena, amb efectes
visuals tan esgarrifosos, afecta la natura per un c ostat i l'ésser humà per
un altre. Aquesta desgràcia ha colpejat tot un ecosistema, ric i divers, del qual nosaltres en formem part.
Per altra banda, els efectes de la contaminació perduraran durant anys tot i que sembli, o potser ens vulguin fer creure, que
un cop han desaparegut les taques ha desaparegut el problema.

EFECTES DEL PETROLI
EN LA VIDA MARINA
La presència de petroli en els eco-
sistemes marins, com també en
els terrestres, és constant, de
forma natural, des de fa milions
d’anys. Això explica l’existència de
microorganismes capaços de
metabolitzar el petroli i el fet que
sigui freqüent que molts éssers
vius puguin eliminar allò ab sorbit
a través de la cadena tròfica. El
problema de la contaminació
marina per petroli rau en la quan-
titat i en la persistència i depèn
de la composició de la substància
causant d’aquesta contaminació i
d’altres factors com són l’indret o El somorgollaire (Uria aalge) presentava abans del desastre del “Prestige”
el moment de l’any en què ha tin- unes poblacions molt minses i restringides a dues localitats de Galícia, únique s
gut lloc. a tot l’estat espanyol. En menys d’un segle, les costes gallegues han passat de
La contaminació marina per tenir vuit colònies d’aquesta espècie, amb uns 3.000 exemplars, a menys de deu
hidrocarburs afecta els éssers parelles reproductores l’any 2002, just abans del desastre del Prestige. Al llarg
vius de diverses formes i es mani- de les últimes dècades, han desaparegut totalment les colònies que temps
festa al llarg del temps de diver- enrera havien existit a les illes Ons i Cíes (Pontevedra), Estaca de Bares i
ses maneres. A les primeries, la Ortegal (Corunya). Les dues últimes localitats de cria es localit zaven a Cap Vilán
capa de fuel surant, totalment (4-5 parelles) i les Illes Sisargas (2-3 parelles), ambdues a la Costa da Morte.
opaca, impedeix el pas del flux de És molt probable que aquest accident petrolier provoqui l’extinció definitiva de
llum, amb la conseqüent interrup- la població espanyola. El somorgollaire és l’espècie que major mortalitat ha
ció de la fotosíntesi i el descens patit arran de la marea negra del Prestige. Malgrat que la major part d’aquests
de la producció primària; el plànc- exemplars trobats morts formaven part de les poblacions hivernants o en pas
ton, font d’aliment de molts ani- migratori procedents de latituds més septentrionals (de les colònies d’Escòcia,
mals marins, també es veu afectat Gal·les o Irlanda, on l’espècie és encara abundant), és molt probable que la
directament; aus, mamífers i tor- majoria dels últims exemplars ibèrics es trobin entre el gruix de les aus petr o-
tugues es veuen perjudicats pel lejades recollides a les costes gallegues des del naufragi.
contacte directe amb el fuel.

19 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA

Els ocells s’hi donen cita unes 19 espècies. llocs on s’ha comprovat en els dies
Des del 13 de novembre de 2002 A causa del vessament, s’ha posteriors al vessament la presèn-
s’han recollit un total de 23.428 observat un augment dels vara- cia de, com a mínim, quatre exem-
ocells de 61 espècies, es calcula, ments costaners de cetacis, alguns plars tacats de fuel.
però, que en realitat han estat dels quals presentaven inequívo-
afectades per la marea negra entre ques mostres d’haver mort per Les tortugues
100.000 i 200.000 aus. Malgrat enverinament d’hidrocarbur. Les tortugues marines són un dels
que totes les espècies d’aus mari- Afortunadament els cetacis solen altres grups zoològics que més
nes poden veure’s afectades pel detectar la contaminació i fugir, no han sofert el vessament de fuel.
vessament massiu d’hidrocarburs, obstant, i pel que fa a les espècies En especial la tortuga babaua
algunes són més vulnerables que gregàries, les fugides sobtades, (Caretta caretta) –considerada
altres. Són particularment suscep- i fins i tot les barreres anti-fuel, espècie prioritària a l’annex II de
tibles les espècies cabussadores poden disgregar els grups amb la directiva Hàbitats- que precisa-
com els corbs marins conseqüències molt negatives per ment s’apropa a les costes galle-
(Phalacrocorax sp.), els mascarells als joves. Especial atenció mereix gues procedent de les àrees de
(Morus bassanus), els gavots (Alca la marsopa (Phocoena phocoena), cria americanes entre els mesos
torda) o els somorgollaires (Uria un petit cetaci que habita costes i d’octubre i maig. Des del temporal
aalge). De fet, les espècies amb estuaris (de fet no se’n sol allunyar que va coincidir amb l’esfonsa-
major grau d’incidència registrada més de 10 Km mar endins), i que a ment del Prestige han aparegut
pel vessament del Prestige han l’estat espanyol està en franca varades 13 tortugues babaues.
estat les de la família dels àlcids, regressió, havent desaparegut S’estima que més de 120 tortugues
i concretament el somorgollaire, totalment de la Mediterrània. han patit les conseqüències del
amb més de 12.000 individus tro- El fuel-oil del Prestige pot haver vessament del Prestige.
bats morts. Encara no es coneix afectat la població gallega més
l’impacte real que això suposarà a nombrosa, d’un centenar d’indivi- Els invertebrats
les colònies de cria de les espècies dus, que es troba al Parc Nacional Els animals incrustants, com ara
més afectades pel vessament, loca- de les Illes Atlàntiques i en concret els percebes (Pollicipes cornuco-
litzades a les costes d’Irlanda, a l’illa d’Ons. pia) o els musclos (Mytilus edulis),
Gal·les i Escòcia. La mort es pro- Fins al moment foques i llúdri- o de poca mobilitat, i les algues
dueix o per ingestió del fuel, que gues han evitat la marea negra, i líquens que habiten les zones
causa irritacions intestinals, reac- però el seu futur dependrà d’una rocalloses intermareals es van
cions metabòliques adverses, insu- major o menor presència de fuel. veure afectats i van ser eliminats
ficiències renals i hepàtiques, anè- Així, les foques -a Galícia la més directament per l’allau de fuel; la
mia, o per impregnació, la qual freqüent és la gris (Halichoerus recuperació d’aquesta biota
limita la impermeabilització de les grypus)- acostumen a aparèixer a oscil·larà, tot depenent de l’expo-
plomes, reduint la flotabilitat i l’aï- les costes durant la segona quin- sició al mar batent, de 2 a 10 anys
llament tèrmic, o per la barreja de zena de desembre. Les llúdrigues Més tard, quan els hidrocarburs
les dues causes apuntades. es poden observar en aigües mari- arriben al fons marí, afecten
nes prop de les desembocadures adults o larves de crustacis, equi-
Els mamífers dels rius del nord o dins de las ries noderms, mol·luscs i altres grups
Galícia és una zona privilegiada en gallegues. Són freqüents en zones d’invertebrats que viuen enterrats
quan al pas i presència de cetacis, com Malpica, Razo, Xuño i Traba, o a sobre el fons marí, o les postes


fotos: Josep Torrent i Vicenç Planas

d’ous de diferents espècies, com punts de la costa atlàntica i cantà- d’accés, acumulació innecessària
ara els pops (Octopus vulgaris) brica: la temporada d’enguany del d’efectius humans, etc., ha estat
que els fixen al substrat de fons. seitó (Engraulis encrasicolus) a més negatiu des d’un punt de vista
A més, els compostos químics Guipúscoa, per exemple, ha regis- ambiental que la marea negra. La
hidrosolubles del fuel-oil vessat trat un descens de captures molt falta de protocols de neteja ha
penetren a través de brànquies o important, de 2680 t del 2002 s’ha provocat, en alguns casos, un
aparell digestiu de diferents orga- passat a 1520 t. Tot i la precaució deteriorament ambiental de punts
nismes i hi ocasionen un empobri- que hem de tenir a l’hora de vincu- de costa molt fràgils i valuosos.
ment del sistema immunològic, lar causes i efectes, el que és
quan no la mort. Per exemple, s’ha inqüestionable és que el cop que EL PETROLI I LA SALUT HUMANA
demostrat experimentalment que ha patit el mar gallec és molt fort, La ingestió i l’aspiració d’hidrocar-
concentracions entre 4 i 10 ppm tant que hem de fer tots els possi- burs i en molts casos el simple
de petroli ja tenen efectes nocius bles per no haver de comprovar si contacte poden provocar greus
en els ous i larves del llamàntol en pot aguantar un altre de similar. perjudicis en l’organisme humà.
(Homarus gammarus), però també Una altra qüestió que cal tenir El món dels hidrocarburs derivats
modifiquen greument el compor- present a l’hora de valorar els del petroli és complex i abasta pro-
tament dels adults. efectes ecològics derivats dels ductes diferents. Alguns d’aquests
accident del Prestige és que en productes tenen un grau de toxici-
Acumulació i toxicitat alguns indrets l’impacte de la tat coneguda, però de la majoria
a llarg termini neteja, amb presència de maqui- se n’ignora encara el nivell de
La persistència dels compostos no nària pesant, habilitació de pistes perillositat.
degradats de l’hidrocarbur poden
entrar a les diferents xarxes tròfi-
ques, bioacumular-se i provocar Bàsicament l’única
episodis de toxicitat. Els efectes cosa, però imprescindi-
d’aquesta toxicitat és molt difícil ble, que s’ha de fer és
de predir, per exemple, l’any 1988, protegir bé aquelles
un any abans del vessament de parts del cos que entrin
l’Exxon Valdez, l’èxit reproductor en contacte directe o
de l’areng (Clupea harengus) va ser indirecte amb el pro-
molt notable i s’esperava que fos ducte recollit. En la gran
l’esperança de recuperació de la majoria dels casos es
població després del desastre, però tractarà d’un derivat
tot i que l’any 1992 va ser un bon del petroli del qual se’n
any des d’un punt de vista repro- desconeixerà exacta-
ductiu, la població va patir una ment la composició.
gran mortalitat sobtada i el 1993 És del tot necessari
es va col·lapsar. No tan diferits en l’ús de màscares,
el temps ni necessàriament coinci- guants, ulleres de
dents en l’espai, els efectes de la protecció, botes
marea negra del Prestige sembla i vestits impermeables.
ser que ja es noten en diferents


Descripció toxicològica referència únicament a l’aspecte IMPACTE EN L’ACTIVITAT PRODUCTIVA
d’alguns components dels fisiològic. No obstant, està compro- Les greus i evidents conseqüèn-
hidrocarburs vat que l’alteració negativa i sobta- cies biològiques i ecològiques de
Benzè: Pot penetrar en el da de l’entorn natural d’una perso- l’accident i naufragi del Prestige,
cos per ingestió, aspiració o na, o de la seva forma de guan- no es poden deslligar de l’enorme
a través de la pell. Efectes: yar-se la vida, poden causar pro- impacte que han provocat aquests
des de la irritació de la pell i funds desequilibris en el seu estat fets en l’activitat productiva, no
de la part superior de l’apa- psíquic i nerviós, afavorint o origi- tan sols a les zones directament
rell respiratori fins a la nant, per exemple, diverses pato- afectades, sinó a tota la comunitat
depressió, mals de cap, verti- logies de tipus depressiu. gallega. L’economia gallega es
gen o nàusees. És considerat
cancerigen i no existeix cap VA PER LLARG
nivell de seguretat conegut. Les actuacions més destacades
En persones en contacte habi- dutes a terme per recollir el fuel En el mes de de sembre de
tual amb el benzè s’ha detectat vessat pel Prestige han estat 2002, a Galícia, 41.600
un increment de casos de leu- operacions de neteja primària, persones treballaven direc-
cèmia. En les dones embarassa- fonamentalment mecàniques, i tament en la pesca extracti-
des, el benzè s’acumula en el el seu objectiu ha e stat l’elimi- va, 9.200 es dedicaven al
subministrament sanguini del nació del màxim de vessament marisc i 13.422, a l’aqüicultu-
fetus. en les primeres fases. Ara, a més ra. En total, els llocs de tre-
Toluè: Fàcilment absorbit per de continuar amb aquestes opera- ball relacionats amb aquest
aspiració. Els seus principals efec- cions i impedir contundentment sector, tant de forma directa
tes es produeixen sobre l’aparell que es produeixi cap altra tipus com indirecta era de 119.874,
nerviós. Símptomes més fre- d’agressió, cal esperar que la el 12% de l’ocupació gallega.
qüents: cansament, mals de cap, natura actuï i ajudi. En un recull En algunes localitats de la
irritació de la gola i dels ulls, con - d’informacions ambientals sobre zona afectada per l’accident
fusió mental, insomni. el vessament del Prestige fet per del Prestige, la dependència
Xilè: Efectes semblants als del la Universitat Politècnica de de la pesca oferia percentat-
toluè. En dosis altes pot provocar Catalunya s’indica que donada la ges prou significatius:
pneumonitis i deterioració renal i magnitud del vessament del a Fisterra, el 47’2% del total
hepàtica. Prestige, la restauració de la zona de la població ocupada,
Hidrocarburs aromàtics policí- portarà anys encara que el temps Ribeira, el 39%; Malpica,
clics: Elevat potencial cancerigen. necessari per aquesta restauració el 32’9, i Camariñas, el
Poden provocar càncer de pell i no és fàcil d’estimar... Els microbis 27’9%. La flota gallega
pulmó. autòctons de les Rias jugaran un estava composada per 8.811
Un interessant treball* fet en oca- paper important en la restauració embarcacions. D’aquestes,
sió del Prestige planteja la necessi- però caldria avaluar-ne l’eficàcia 6.000 eren artesanals i més
tat de fer estudis epidemiològics per potenciar-los i ajudar-los a dur de 2.000 es dedicaven a la
sobre els efectes d'aquesta mena a terme la seva tasca. pesca costanera. La produc-
de desastres sobre la salut pública, * El Prestige y las personas. El impacto del ve r
- ció pesquera gallega suposa-
reflexionant sobre què cal estudiar, tido sobre la salud. Miquel Po r y Gemma
ta va un 40% de l’espanyola
en quina població i per a què. Ca s ño. Informe pa r Greenpeace España
ta a i Galícia era considerada la
Sovint quan es parla dels efectes primera regió pesquera
del petroli en la salut humana es fa d’Europa.


veurà afectada negativament, al ajustos productius en tots els sec- poc anirà afectant tota l’economia
menys fins que no es produeixi el tors per transmissió d’uns sectors gallega. Aquesta trama que, cal
reequilibri ecològic. I de la matei- als altres. És a dir, el primer gran tenir-ho present, trasbalsa origi-
xa manera que s’ignora el temps impacte es multiplicarà a mesura nàriament una zona en clar declivi
que ha de transcórrer perquè s’es- que, donat l’entrelligat productiu, econòmic i demogràfic (gran part
tableixi de nou aquest equilibri, es es desplaci a tota la resta dels de l’emigració gallega a l’exterior
fa molt difícil preveure quan tor- sectors de l’economia. prové d’aquesta part del litoral ) la
narà a ser el que era tot l’entra- Així, des de pescadors, marisca- qual tenia com esperança de futur
mat que interrelaciona la multitud dors, aqüicultors, xarxaires, trans- convertir en un actiu econòmic
de sectors que s’han vist perjudi- portistes, manipuladors en port, més, precisament, una millor
cats pel fuel del Prestige. drassanes o proveïdors, fins a sec- explotació turística d’un paisatge
En aquest sentit, Carmen Garcia tors com el de la restauració, el ara malmès.
i Xoan Doldán, directors de l’equip comerç, l’immobiliari, o el del Aquestes dades demostren la
d’investigació d’economia pesque- turisme es veuran perjudicats. importància del sector en l’econo-
ra i recursos naturals del Entre molts d’altres, alguns d’ells mia gallega. Caldrà esperar uns
Departament d’Economia Aplicada operatius en indrets ben allunyats anys i comparar dades i percen-
de la Universidade de Santiago de del mar, en una trama que poc a tatges per veure’n l’evolució. Un
Compostela, opinen que cal tenir seguiment que s’haurà de fer
en compte tant els efectes econò- també pel que fa al volum de cap -
mics sobre les activitats producti- tures i la qualitat d’espècies.
Sense incloure els costos
ves lligades directa o indirecta- Una anàlisi feta per l’Agencia
del llarguíssim judici que ha de
ment al mar (béns i serveis de Española de Seguridad
dictaminar definitivament les
mercat), com els efectes econò- Alimentaria a Cantàbria, fins el 5
responsabilitats en el cas (el
mics sobre els béns i serveis que de juny, en zones acotades a l’ac-
litigi sobre l’accident de l’Exxon
no són objecte d’explotació mer- tivitat extractiva, indica que el
Valdez, amb un vessament de
cantil però que són indispensables 30’23% dels peixos, crustacis i
38.000 tones de petroli ara fa
per a la sostenibilitat econòmica i cefalòpodes estudiats contenien
15 anys, encara no ha finalit-
ecològica (béns i serveis no de mostres d’hidrocarburs aromàtics
zat), segons un estudi elaborat
mercat) com són el patrimoni policíclics superiors al límits
per científics de les tres univer-
natural i la pèrdua de riquesa d’e- màxims autoritzats per al consum.
sitats gallegues, a curt termini,
cosistemes únics de la Unió Aquest mateix tipus d’anàlisi rea-
el conjunt de despeses previs-
Europea en l’Atlàntic Nord. El des- litzada a Galícia ha presentat un
tes per pal·liar les conseqüèn-
equilibri econòmic provocarà des- percentatge del 7’87% d’espècies
cies socials, econòmiques i
afectades.
ambientals ocasionades pel
Segons aquest estudi elaborat per
Prestige s’acostaran als 4.000
més de 40 científics de tres univer-
Segons l’estudi realitzat per milions d’euros.
sitats gallegues, la normalitat biolò-
membres de les tres univer- Tanmateix, aquest és només el
gica en l’ecosistema marí gallec no
sitats gallegues, el vessa- cost de les mesures immedia-
es recuperarà abans del 2015.
ment del Prestige va provo- tes per tractar de recompondre
car que 30.000 persones la situació després del desas-
haguessin d’abandonar del tre. El valor real de les pèrdues
tot la seva activitat laboral socials, econòmiques i ambien-
i 120.000 de forma parcial tals és infinitament més elevat.


LA
MAR
DE PETROLI

Segons un estudi de la Universitat - el 7% prové dels petroliers en EVOLUCIÓ DE LES TAQUES DE PETROLI
Politècnica de Catalunya, la quan- les seves operacions de rutina – Una característica comuna de tots
titat de petroli que anualment càrrega, descàrrega...- i de la els derivats del petroli és la seva
arriba a tots els mars i oceans del neteja dels tancs en alta mar. capacitat d’expansió en l’oceà. Es
món és de 2’5 milions de tone s. - el 12 % procedeix d’altres tipus calcula que un metre cúbic de
Greenpeace xifra aquesta quanti- de vaixells. petroli vessat al mar, en una hora i
tat en 3’5 milions. De tota mane- - el 2% es produeix com a cons e- mitja forma una taca de 100
ra, els naufragis dels grans petro- qüència d’explotacions petroleres metres de diàmetre i de 0’1
liers, malgrat la seva espectacula- en el mar mil·límetres de gruix. Després, el
ritat, no són, ni de bon tros, el - i tan sols un 5% és pr ovocat per comportament d’aquesta substàn-
motiu principal del vessament de accidents. cia dependrà de diversos factors,
petroli al mar. Realment un 5% és un percentat- principalment de la seva composi-
Un treball de la National ge relativament petit, però l’impac- ció. L’evaporació, per exemple.
Academy of Sciences dels EUA te ecològic que provoca és impor- L’evaporació és directament pro-
indica que: tant, ja que els vessaments pro- porcional a la velocitat del vent i a
- el 10% d’aquests vessaments es duïts en aquestes circumstàncies la temperatura de l’aigua però els
produeix per causes naturals. són quantitativament molt concen- hidrocarburs de poca densitat
- el 64% ve de terra. D’aquest trats en l’espai i en el temps com la gasolina o el fueloil lleuger
tant per cent, d’un 15 a un 30%, a
través de l’aire.
ANALISI DE MOSTRES PRESES PEL VAIXELL CORNIDE SAAVEDRA. Desembre 2002
Xifres en mil·ligrams per kilo de sediment

NIVELLS D’HIDROCARBURS

En els darrers 30 anys, els 48,78 mg/kg
Cedeira Viveiro
mars d’Europa han estat
26,67 mg/kg
l’escenari d’onze importants
4,55 mg/kg
desastres marítims. Set d’a- A Coruña
Fons de grava
quests greus accidents han o pedra
tingut lloc a Galícia. (sense dades)

Exceptuant el de l’ Erkowit, Fisterra

carregat amb pesticides, i el
del Cason, que transportava Ribeira
bidons amb substàncies
tòxiques, la resta d’acci-
dents han estat de petro- Pontevedra
liers, amb un balanç global
de 300.000 tones de cru Vigo
vessat al mar.


s’evaporen més fàcilment - entre tic i les característiques del dre-
una i dues terceres parts en natge determinaran la penetració
poques hores – que els derivats de l’hidrocarbur a les sorres de
amb més densitat. Del petroli que les platges
no s’ha evaporat, una part pateix
un procés de fotooxidació i una SISTEMES DE RECOL·LECCIÓ
altra es dissol en l’aigua. Aquesta - Contenció i recollida. S’envolta - Dispersants. Substàncies quí-
part és la més perillo sa pel que fa la taca amb barreres i a través de miques semblants als detergents
a la contaminació. La que queda, diversos sistemes se separa i se que fraccionen el petroli en peti-
forma una emulsió gelatinosa d’ai- succiona el petroli de l’aigua. tes boles, així disminueixen els
gua i oli que acaba convertint-se Aquesta és una tècnica que no seus efectes perjudicials i faciliten
en boles de quitrà semi-sòlides, provoca cap mal, però és d’una l’acció dels microorganismes. És
responsables de l’empastifament eficàcia relativa – en les millors fonamental l’ús de detergents
de les platges. La mida de les par - condicions, es recull entre un 10 i adequats.
tícules, la fondària del nivell freà- un 15 % - - Incineració. Es tracta de cre-
mar el petroli. L’eficàcia del siste-
ma – segons el tipus de derivat
pot arribar a ser d’un 95% - es
Aproximadament el 30% veu contrarestada per la gran
del total mundial de trànsit quantitat de fum d’alt contingut
de petroliers té lloc per de partícules que origina.
aigües mediterrànies. - Bioremeiació. A la natura exis-
Cada any es vessen en la teixen microorganismes (bacteris i
Mediterrània, d’entre 0´7 i especialment fongs) que es
1’3 milions de tones de nodreixen d’hidrocarburs i els
petroli (gairebé una tercera transformen en substàncies quí-
part del petroli vessat en miques no contaminants. La biore-
els mars de tot el món i meiació accelera aquest procés
unes 15 vegades més que la natural aportant nutrients i oxi-
quantitat de petroli trans- gen. En el cas del vessament pro-
portat pel Prestige). vocat per l’Exxon Valdez en la
D’aquests vessaments, costa d’Alaska, es va comprovar
2000 tones anuals –una que el nombre d’organismes
quantitat que significaria degradadors d’hidrocarburs va
una extensió de 8.425 km2, augmentar entre 1.000 i 10.000
aproximadament una cin- vegades en les zones contamina-
quena part del principat de des després de subministrar
Catalunya- tenen lloc en la “adobs” que afavorien el seu des-
zona catalana-balear. envolupament.


EL MEDITERRANI:
UN MAR PETIT
I AMENAÇAT
El mediterrani és un mar
- Neteja de les costes. Una de destruir moltes formes de vida. relativament petit – ocupa
les maneres de fer aquesta neteja Una de les formes de vessament tan sols un 1% de la superfí -
és aplicant raigs d’aigua calenta a de petroli més habitual en la cie total dels mars del pla-
pressió. Aquest sistema, que pot Mediterrània es produeix com a neta – i força tancat : el
semblar eficaç a curt termini, s’ha conseqüència de la neteja dels període de renovació de les
demostrat contraproduent a la tancs dels petroliers en alta mar. seves aigües és d’entre 80 i
llarga, ja que si bé sembla eliminar En els seus viatges de tornada els 100 anys. Aquestes caracte-
la presència del petroli, en realitat petroliers omplen els tancs buits rístiques físiques conjunta-
el que fa es enterrar-lo més pro- amb aigua de mar que desprès ment amb l’alta densitat de
fundament en la sorra, a més de alliberen impregnada de petroli. població humana concen-
Darrerament, una legislació més trada en la seva zona litoral
exigent ha aconseguit reduir i la gran quantitat de vessa-
aquesta pràctica que, de totes ments contaminants que
Als ports de Barcelona i pateix constantment (deter-
maneres, atesa la dificultat de
Tarragona hi arriben sovint gents, nitrats, productes
controlar-la, segueix sent un focus
vaixells monocasc i amb químics...) el converteixen
de contaminació significatiu.
deficiències. El juliol del en un mar excessivament
Banderes de conveniència, regis-
2001 les platges de la Costa castigat. En aquesta situa-
tres especials, naufragis de petro-
Daurada van ser afectades ció, l’agressió afegida dels
liers, marees negres... tots
per uns 700 litres de cru vessaments de petroli i la
aquests temes, però, no són sinó
vessats en la maniobra de possibilitat, no gens impro-
conseqüències dels interessos
trasvassament a les bable, de l’accident d’un
creats al voltant de la dependèn-
instal.lacions de la refineria petrolier en les seves
cia actual de l’anomenat or negre.
de Repsol des del petroler aigües, signifiquen una
Una dependència que té els seus
Tromso Trust, de bandera amenaça molt greu.
orígens en una història que va
liberiana.
començar fa milions d’anys.

27 LA MAR DE PETROLI

EL PETROLI:
GRANDESES I MISÈRIES
El petroli és un líquid mineral oleaginós i in fla-
mable constituït per compostos orgànics for-
mats per carboni i hidrogen – hidrocarburs -
de composició diversa i en proporcions força
variables.
L’origen del petroli ha estat motiu de nombroses
hipòtesis. Sembla ser que, en un procés que
s’inicià fa milions d’anys, una gran quantitat de
plàncton marí s’anà acumulant en el fons de
conques sedimentàries formant una massa que,
primerament per acció bacteriana i posterior-
Tant en el paleolític com en
ment com a conseqüència de la temperatura i
el neolític s’utilitzaven ja
pressió –plegaments tectònics–, donà origen a
manifestacions superficials
aquesta preuada substància que històricament
del petroli, com ara el
els humans han sabut aprofitar.
betum. De la mateixa mane-
ra, les antigues civilitzacions
UN GRAN DESCOBRIMENT AJORNAT
del Pròxim Orient feien ser-
Avui dia sabem, per exemple, que les molècules
vir també l’asfalt, massa
d’hidrocarbur es mesclen amb l’oxigen de l’aire i
tova i enganxosa, resultat de
cremen, generant calor, i en la reacció s'allibe-
l’aflorament del petroli a
ren òxids de carboni (CO i CO2) i de nitrogen
l’exterior, molt abundant en
(NO i NO2), així com vapor d’aigua i hidrocar-
els marges del mar Mort
burs volàtils.
–l’antic llac Asfaltites dels
Tots aquests coneixements, però, són relativa-
romans-, del mar Caspi i del
ment recents i si bé els nostres avantpassats
Golf Pèrsic, per a calafatejar
degueren anar incorporant en la seva cultura
les embarcacions, per a
substàncies com l’asfalt amb la mateixa natura-
cimentar blocs en la
litat amb què degueren anar integrant altres
construcció, per a la il·lumi-
elements presents en el medi, el de scobriment
nació impregnant les torxes
del petroli com a combustible, un foc misteriós
o per a impermeabilitzar
que brollava de l’interior de la terra i que no
sèquies i preses de conten-
calia alimentar perquè seguís cremant, els
ció de rius. Així mateix és
degué suscitar un enorme esbalaïment. El que
conegut, des de ben antic,
ignorem, però, és en quin moment de la història
l’ús medicinal de diferents
de la humanitat tingué lloc aquest transcenden-
tipus de productes relacio-
tal descobriment. En tot cas la descoberta no
nats amb el petroli.
tingué altra transcendència que la d’atorgar a


aquell foc etern un origen sagrat, ja que en el FONTS DE L’ENERGIA
decurs dels segles, l’ús del petroli com a com- CONSUMIDA AL MÓN:
bustible fou irrellevant. No va ser fins la segona 1850
meitat del segle XlX quan un seguit de cir cum- Llenya 90%
stàncies van exalçar el petroli a la categoria 1890
dels grans descobriments, convertint-lo en l’eix Llenya 50%
d’una revolució que amb poc temps obriria el Carbó 50%
camí a tota una nova era: l’era del petroli. 2000
L’any 1859, a Titusville (EUA), es va excavar el Carbó 22%
primer pou de petroli. L’objectiu era l’obtenció Gas Natural 23%
del querosè, líquid groguenc procedent del Petroli 40 %
petroli cru per destil·lació, molt emprat en
aquella època com a combustible en els quin-
qués i altres làmpades. Vint anys desprès però,
Thomas Alva Edison descobria la llum elèctrica i
la incipient indústria del petroli semblava
condemnada a desaparèixer. Però no va ser així,
tot al contrari. L’any 1860, Etienne Lenoir va
construir el primer motor de combustió interna
que arraconaria definitivament les màquines de
vapor i, l’any 1885, Gottlieb Daimler i Karl Benz
dissenyaven el primer model d’automòbil, que
molt aviat Henry Ford començaria a fabricar en
sèrie. La recerca d’un combustible que substi-
tuís el querosè, eficaç per fer llum però massa
lent en la seva evaporació per alimentar els
nous motors, fou l’inici de t ot un procés d’inves-
tigació per d’obtenir altres derivats del petroli. En el rànquing de refinatge
Fou així com aviat aparegueren en el mercat la i producció, les multinacio-
gasolina, el gasoil, el fueloil... Les companyies nals privades ocupen llocs
petrolieres començaren a desenvolupar els d’honor. No és així pel que
mètodes adequats per refinar el petroli amb fa a l’apartat de les reser-
l’objectiu d’obtenir la major quantitat d’aquests ves: les 10 primeres com-
productes. La demanda creixia de forma espec- panyies d’aquest apartat
tacular: naixia la gran indústria i el gran negoci són monopolis estatals
del segle XX. –80’6% del total de les
reserves mundials: (Saudi
UN LLARG I COMPLEX PROCÉS Arabian 259.300 milions de
Els jaciments útils de petroli i de gas natural e s barrils el 2001, Iraq National
troben a profunditats de fins a 6.000 o 7.000 112.500, National Iranian
metres. La recerca d’aquests jaciments s’efectua 99.060, Kuwait Petroleum
amb tècniques de prospecció relacionades amb 96.500...) La primera com-
el camp de la geologia. L’extracció dels hidrocar- panyia privada, la russa
burs es realitza a través de la perforació de OAO Lukoil apareix en l’onzè
pous segons mètodes diferents (percussió, rota- lloc –14.243 milions de
ció, turbina...) i posteriorment es transporta a barrils– un lloc per davant
les refineries per mitjà d’oleoductes, vaixells, d’Exxon Mobil que amb
ferrocarrils o camions cisterna. En les refineries, 11.491 milions de barrils tan t
a partir de processos com els d’eliminació d’im- sols disposa de l’1% de les
pureses, destil·lació fraccionada, transformació reserves mundials.
o purificació final, s’obtenen del petroli cru pro-
ductes com els gasos liquats (propà i butà),

29 EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES

ció entre l’oferta i la demanda, i pliment de les regulacions locals
la disponibilitat de reserves, no fa en matèria ambiental i d’impos-
esperar sinó un increment tos. Aquest tipus de contracte,
d’aquests conflictes. Aquestes fins ara tan sols establerts amb
previsions indiquen que fins l’any països pobres, o políticament
2010 la demanda de petroli aug- febles, han estat refusats, entre
mentarà un 2% anual, percentat- d’altres, pels països del Pròxim
ge superior a les perspectives de Orient per entendre que signifi-
creixement del sector productiu. quen, entre altres greuges, una
Un sector que, d’altra banda, vergonyosa cessió de la seva
atesa la dificultat d’explotar nous sobirania. No obstant, la recent
jaciments rendibles, ha d’incre- invasió de l’Iraq pot representar
fraccions pesades (fueloil i mentar les seves inversions per que per primera vegada al
asfalts) o productes intermedis poder fer front a aquesta deman- Pròxim Orient es signin suculents
com les gasolines i els gasoils. da creixent. És en aquest context PSA, en aquest cas, entre un país
D’aquests elements, la indústria que les reserves cobren una apressat per la necessitat de
química, en un seguit de fases importància decisiva, unes reconstruir el seu territori devas-
posteriors al refinat, n’obté reserves que en el seu 67% es tat per una guerra i, curiosament,
d’altres com l’hidrogen, utilitzat troben en països del Pròxim les multinacionals del petroli dels
per a la fabricació d’amoníac sin- Orient i de l’antiga Unió Soviètica països impulsors d’aquesta
tètic, base de diversos tipus i són, bàsicament, monopolis mateixa guerra.
d’adobs, i molts d’altres que per- estatals.
meten així mateix l’obtenció de Pel que fa al control d’aquestes
centenars de milers de productes reserves cal tenir present, per un
com plàstics, fertilitzants, medi- costat, que els països que més - Segons l’Agència
cines, pintures, dissolvents o petroli consumeixen són els que Internacional de l’Energia,
fibres sintètiques. menys reserves tenen i, per els EUA, l’any 2002, varen
l’altre, que les companyies esta- produir 354 milions de
DEPENDÈNCIA, MONOPOLIS tals que tenen la major part tones de petroli –el 9% del
I CONFLICTES d’aquestes reserves estan man- total produït en el món-,
El fet que el petroli hagi esdevin- cades de la tecnologia i dels i va importar-ne 511 milions
gut, a nivell mundial, la principal diners necessaris per poder incre- (el 25% de les importacions
font energètica, fins ara no mentar d’una forma significativa mundials). Pràcticament
superada per altres alternatives, la producció, tot al contrari del aquesta és la mateixa quan-
l'han convertit en un element for- que succeeix en les multinacio- titat, 541 milions de tones,
tament estratègic no tan sols des nals privades del sector. Amb que van importar conjunta-
d’una perspectiva econòmica i aquest estat de coses, no és d’es- ment Japó, Alemanya,
social sinó també militar. La gran tranyar que cada cop sovintegin França, Xina i l’Índia.
dependència de la societat actual més els conflictes internacionals i
vers el petroli ha dissenyat un els anomenats PSA (production - Les companyies petro-
complex mapa d’interessos i sharing agreements), contractes lieres que ocupen els 22
conflictes constantment renovat entre alguns d’aquests països primers llocs del rànquing
per les estratègies de les grans productors i les grans multinacio- de refinament i producció
companyies petrolieres i les polí- nals privades, per mitjà dels quals representen respectivament
tiques governamentals per tal de aquestes passen a participar de el 45’36 % i el 71’38 % de
treure’n el màxim profit. Les pre- la propietat de les reserves a la capacitat mundial en
visions per a les properes canvi de diners i tecnologia, que- cada un d’aquests sectors.
dècades en l’evolució de la rela- dant alhora alliberades del com-


31 EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES

Guia del Prestige

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Similar a Guia del Prestige

Similar a Guia del Prestige (20)

Guia del Prestige