“Conviene decir que los gallegos estamos asustados –losgallegos del litoral, los de Finisterre – porque de nuevo enel océa...
El dia 19 de novembre del 2002, un vaixell naufragà a250 km de la costa gallega. Com ha succeït tantes i tan-tes vegades, ...
INTRODUCCIÓ                                                  3EL CAS PRESTIGE                                             ...
EL CASDEL PRESTIGEINICI D’UN MALSONTipus de vaixell: petrolier de casc simple. 243 metres d’eslora i 18’7 de calatConstruc...
13 nov 2002, dimecresEl petrolier grec Prestige s’escoraa 28 milles* a l’oest del cap deFisterra a causa d’una esquerdaen ...
EL CASDEL PRESTIGEEL DARRER VIATGE14 de nov, dijousA les 8’30, després de 18 in tents,un remolcador, el Charuca Silveira  ...
17 de nov, diumenge                                                                                                     El...
fotos: Xurxo Lobato - La voz de Galícia                         EL CAS                         DEL PRESTIGE               ...
FETA LA LLEIFETA LA TRAMPABANDERES                                                                     UNS REGISTRESDE CON...
BON VENT                I BARCA NOVA?                URQUIOLA, MAR EGEA, PRESTIGE...                Malgrat que el Prestig...
Per entendre la complexitat jurídica, la lluita d’interes-                                            sos econòmics i les ...
BON VENTI BARCA NOVA?ALGUNS NAUFRAGIS HISTÒRICS1967, 18 de març. S even Stones       1989, 24 de març. Prince William     ...
PRINCIPALS NAUFRAGIS HISTÒRICS        6                                                                               12  ...
LA MAREA                                        amb l’experiència de tants naufra-      près, el mateix govern reconeixe- ...
MAREA NEGRA ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES20/11 El primer vessament afecta 295 km de la costa.                   Segons dade...
LA MAREA NEGRA EL PETROLI DEL PRESTIGEDEL PRESTIGEEl fuel pesant vessat pel Prestige,                                     ...
PAISATGES     DESPRÉS                                                La deriva i enfonsament del Prestige a les costes de ...
Els ocells                                s’hi donen cita unes 19 espècies.       llocs on s’ha comprovat en els diesDes d...
fotos: Josep Torrent i Vicenç Planasd’ous de diferents espècies, com       punts de la costa atlàntica i cantà-   d’accés,...
Descripció toxicològica                   referència únicament a l’aspecte                    IMPACTE EN L’ACTIVITAT PRODU...
veurà afectada negativament, al        ajustos productius en tots els sec-    poc anirà afectant tota l’economiamenys fins...
LAMARDE PETROLISegons un estudi de la Universitat    - el 7% prové dels petroliers en                  EVOLUCIÓ DE LES TAQ...
s’evaporen més fàcilment - entre        tic i les característiques del dre-una i dues terceres parts en            natge d...
EL MEDITERRANI:                                                                              UN MAR PETIT                 ...
EL PETROLI:GRANDESES I MISÈRIESEl petroli és un líquid mineral oleaginós i in fla-mable constituït per compostos orgànics ...
aquell foc etern un origen sagrat, ja que en el       FONTS DE L’ENERGIAdecurs dels segles, l’ús del petroli com a com-   ...
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Guia del Prestige
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Guia del Prestige

765 visualizaciones

Publicado el

Guia editada per l'Ajuntament de Barcelona sobre el desastre del Prestige.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
765
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
95
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Guia del Prestige

  1. 1. “Conviene decir que los gallegos estamos asustados –losgallegos del litoral, los de Finisterre – porque de nuevo enel océano Atlántico, en el mar Tenebroso, han aparecidograndes bestias... los grandes petroleros. Animales frági-les que se rompen fácilmente, o revientan, y entoncesvierten en el mar el contenido de sus enormes vientr es,un líquido mortal que da muerte a los peces y a las avesmarinas, y se tiende como un manto negro por las blan -cas playas y embadurna las rocas, y siembra la muerteallí donde se posa...Podemos asistir a la muerte del mar, cuya piel el hombreno se cansa de ensuciar cada dia. A la muerte de nuestromar. Todo depende de que tres o cuatro bestias de éstashociquen contra Finisterre y se de sangren. Es muy sen -cillo. Es perfectamente previsible”Alvaro Cunqueiro. Fábulas y leyendas de la Mar. 1980
  2. 2. El dia 19 de novembre del 2002, un vaixell naufragà a250 km de la costa gallega. Com ha succeït tantes i tan-tes vegades, el mar, aquest paisatge sense relleu nimemòria, que tot ho afona i ho amaga, afegia una vícti-ma més a la llarga llista de vaixells enfonsats en aquellazona. Però, en aquest cas, les conseqüències del naufra-gi anirien molt més enllà del drama estètic i humà queenvolta qualsevol naufragi. El vaixell duia una càrrega demilers i milers de tones d’un producte viscós, embruti-dor, que aviat afloraria en el blau oceànic i que, arrosse-gat pels vents, s’estendria fins a terra malferint elpaisatge, la vida i el record d’un litoral tremendamentbonic i feinejador. El nom del vaixell era Prestige i el seutràgic final ha esdevingut tot un símbol en el necessaricamí de l’aprenentatge. Aquesta guia pretén e stimularles reflexions entorn a aquests fets, reflexions quepoden ajudar a aprendre dels errors i contribuir a recon -duir i r efermar actituds i voluntats cap a la gestió d’unfutur més sostenible i solidari.
  3. 3. INTRODUCCIÓ 3EL CAS PRESTIGE 6· Inici d’un mal son· El darrer viatge del Prestige· El naufragiFETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA 11- Banderes de conveniència- Uns registres molt especialsBON VENT I BARCA NOVA? 12- Urquiola, Mar Egea, Prestige...- Alguns naufragis històricsLA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 16- El petroli del PrestigePAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 19- Efectes del petroli en la vida marina- El petroli i la salut humana- Va per llarg- Impacte en l’activitat productivaLA MAR DE PETROLI 24- Evolució de les taques de petroli- Sistemes de recol·leccióEL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 28- Un gran descobriment ajornat- Un llarg i complex procés- Dependència, monopolis i conflictesUN CAMÍ QUE ARA COMENÇA 33- La fi d’una era i un món dividit- A les portes d’una nova etapa- Un futur ple d’energia- Amb la força del vent i la calor del sol- La ciutat i els ciutadans: uns gransconsumidors d’energiaLA RESPOSTA SOLIDÀRIA: LA PRIMERA GRAN LLIÇÓ DEL PRE STIGE 36APRENENTATGES PER A UN NUNCA MÁIS 42- Les imatges i el compromís- El que sabem i el que hem d’aprendre- Algunes bones idees i recursos
  4. 4. EL CASDEL PRESTIGEINICI D’UN MALSONTipus de vaixell: petrolier de casc simple. 243 metres d’eslora i 18’7 de calatConstrucció: 1976, JapóData de l’accident: 13/11/2002Data del naufragi: 19/11/2002Bandera: Bahames (bandera de conveniència). El vaixell està registrat a Libèria,l’armador és grec i és explotat per una empresa russa amb base a Suïssa i Londresper transportar petroli procedent de Letònia.Mercaderia: 77.000 tones de fuel de tipus 2 segons la classificació franc esa pel seucontingut en sofre o M-10 segons la classificació russa, usat en combustió industriali com a combustible per a mo tors dièsel lents, de gran potència.Última inspecció: Rotterdam 01/11/1999. Es van trobar deficiències en els dispositiusde seguretat. No va ser aturat.EL CAS DEL PRESTIGE 6
  5. 5. 13 nov 2002, dimecresEl petrolier grec Prestige s’escoraa 28 milles* a l’oest del cap deFisterra a causa d’una esquerdaen el seu casc. A la zona hi hatemporal amb onades de 7’5metres d’alçada. Mentrestant s’ha iniciat una com-A les 15’15 hores, el capità del plexa trama de converses i nego-Prestige envia un primer senyal ciacions entre advocats, empresesper GMDSS**: “Prestige, latitud intermediàries i companyies asse-42º 54’ longitud 09 º 54’ W S OS guradores per fer-se amb el nego-Perill No Definit” ci que comporta el rescat delA les15’20, l’escora és ja de més Prestige: el valor del petrolier i lade 25º. Procedent del Prestige, en seva càrrega és d’uns 120 milionsel Centre de salvament de Fisterra d’euros, el 30% dels quals seranes rep el missatge de “May Day, per a qui aconsegueixi dur aMay Day, May Day” i es posa en terme el salvament.marxa el dispositiu d’auxili. A les 21 hores el remolcador RiaDesprés d’una arriscada maniobra de Vigo fa el primer in tent perde rescat, a les 17’10 l’helicòpter recuperar el vaixell que navega aPesca I posa rumb a Vigo amb 7 la deriva, cada cop més a prop detripulants del petrolier. A les 18’15, la costa, però no serà fins l’ende-l’helicòpter Hemiler Galícia infor- mà, a les 8’30 del matí, que acon -ma que té a bord 17 mariners del seguirà fer-se, per primer cop,Prestige i que en el vaixell ja sols amb el control de la nau. És a par -en queden tres que no tenen tir d’aleshores que diversos remol- *milla marina 1852 mintenció d’abandonar la nau: cadors iniciaran les maniobres de **GMDSS (Global Maritime Distressel capità, el seu primer oficial i el remolc del Prestige allunyant-lo System Service). Senyal enviada viacap de màquines. del litoral. satèl·lit. 7 EL CAS DEL PRESTIGE
  6. 6. EL CASDEL PRESTIGEEL DARRER VIATGE14 de nov, dijousA les 8’30, després de 18 in tents,un remolcador, el Charuca Silveira “Sortosament la ràpidapot deturar la deriva del Prestige intervenció de les autoritatscap a la costa. Des del primer espanyoles en allunyar elmoment de l’accident, el vaixell ha vaixell de les costes ha permès que no hàgim de témer unaanat vessant fuel al mar. En front catàstrofe ecològica ni gransde la costa de Muxía, un avió del problemes per als recursosServei de Vigilància Duanera pesquers”informa d’una gran taca de petroli Miguel A. Arias Cañete,d’unes 14 milles de llarg i 5 d’am- Ministre d’Agricultura, Ganaderia i Pescaple. Les autoritats han pres la 16/11/02determinació d’allunyar el vaixellde la costa.S’aconsegueix corregir l’escora del “Aquí, l’única empresa és el “Os nenos están excitados, mar. Els únics que no vivim delPrestige i posar en marxa les nas casas saben de mar som els vells i els invàlids.seves màquines. Gràcies als seus naufraxios: o barco vén cara Ara que el mar no existeix ésmotors auxiliars i als remolcadors, a aquí, está derramando fuel, com si a tots se’ns haguessinel vaixell navega a una velocitat todo iso acabarà por chegar” trencat els ossos o de sobtede 6 nusos, rumb nord-oest. Per haguéssim envellit” M. Luisa Dominguez .la tarda es troba a 23 milles del CEIP Virx da Barca (Muxía) J o Bua Barrientos, veí de Muxia 16/11/02 sécap Touriñán (A Corunya).15 de nov, divendres 16 de nov, dissabte Nemiña apareixen cobertes deA 11 milles del cap Touriñán i a 18 Les primeres taques de petroli petroli. El Prestige segueix sentde Fisterra, es detecten dues arriben a la costa. S’estima que se remolcat amb temporal de nord i,enormes clapes fosques que n’han vessat 4.000 tones. Els per indicació de l’equip d’empre-podrien arribar a terra. La situa- veïns de Muxía es desper ten amb ses de rescat Smit i Tecnosurb,ció del Prestige, que ara ha posat l’aterridora visió del passeig marí- vira cap al sud buscant aigüesrumb sud i es troba a 65 milles de tim de la vila recobert d’una sub s- més tranquil·les. Ningú no parla,la costa, s’agreuja. L’esquerda del tància negra i viscosa que des- però, de quin és el seu de stí.casc s’engrandeix i el vaixell, prèn una forta olor de sofre. Elsotragat per les maniobres de vocable chapapote* es fa familiar * En el Mèxic pre-hispànic, el mo tremolc i l’embat del temporal, en els mitjans de comunicació, chapapote s’utilitzava tant per desig-amenaça de partir-se. En el que des del primer dia segueixen nar un betum que es cremava commoment que el vaixell ateny una abastament els esdeveniments. una substància que es mastegava.escora de 30 graus el capità es Durant el dia, 37 km del litoral Actualment significa asfalt o quitrà.nega a tornar a encendre els gallec es veuen ja afectats per Diccionari de la Real Academia Galega:motors, perque ho considera peri- una evident marea negra. La llengua d’origen: caribe. Def. Líquidollós. En arribar a terra és detingut sorra de platges com les de Trece, denso e escuro, que s’obtén da destila-per la Guàrdia Civil. Camelle, Santa Mariña, Roncudo o cion da hulla e doutras materiasEL CAS DEL PRESTIGE 8
  7. 7. 17 de nov, diumenge El Prestige, a una velocitat de 1’5 nusos, segueix un erràtic rumb sud a unes 70 milles a l’oest de Fisterra en mig d’indecisions i polèmiques sobre quin ha de ser el seu destí. El Capità Marítim d’A “Si no haguéssim allunyat Corunya indica que el vaixell, en el vaixell mar endins, la cap cas, ha d’anar cap el nord ni taca ja seria aquí” “La marea negra afecta ja apropar-se a la costa. una gran part de la costa” L’Ajuntament d’A Corunya declara Enrique Lopez Veiga, Conseller de Pesca La Voz de Galícia 17/11/02 l’Estat d’Alerta. Queda prohibida de la Xunta de Galícia. 17/11/02 l’activitat pesquera i la d’extracció de marisc en la zona compresa entre el cap de Fisterra i punta Seixo Branco. Durant la nit, elDARRER VIATGE DEL PRESTIGE Prestige sofreix un nou vessa- divendres 8.10 h. ment que provoca una taca de fuel de tres milles de llarg per una d’ample. La marea negra, arriba a la Ria de Noia i amenaça la d’Arousa. El capità del Prestige ingressa a la presó. dissabte 3.30 h. dimecres 15.15 h. Fisterra 18 de nov, dilluns Muros El vaixell, comdemnat a mort, dijous Noia segueix sent arrossegat, ara rumb 10.00 h. 240, gaire bé direcció oest i es dimarts 19, 14.00 h. diumenge 9.00 h. troba a 94’5 milles del cap de Naufragi Fisterra i a unes 100 milles de Vigo Corrubedo. El fuel vessat fins ara dilluns 10.00 h. afecta a més de 150 km del litoral A Guarda gallec. 9 EL CAS DEL PRESTIGE
  8. 8. fotos: Xurxo Lobato - La voz de Galícia EL CAS DEL PRESTIGE EL NAUFRAGI 19 de nov, dimarts A les 8 del matí, el Prestige es parteix en dues parts a 133 milles del cap de Fisterra i a 145 de les illes Cíes. Després de la fractura, la popa del vaixell s’enfonsa a les 11’45 (N:42.16 - W:12.09) i la proa ho fa qua- tre hores i mitja més tard (N:42.16 - W:12.02). Les imatges del naufragi donen la volta al món. El que no poden però captar aquestes imatges és la dramàtica solemnitat de les despulles del vaixell quan davallen, a raó d’uns 20 cm per segon, cap a un fons marí situat 3.600 metres més avall. Allí, en el silenci de les fondàries, les dues meitats restaran separades per una distància d’uns 3’5 km. En el moment de la fractu- ra, la ruptura del tancs centrals de la nau ocasiona un nou i enorme vessament de fuel. En els tancs estancs del Prestige, que reposen en el fons de l’oceà, hi resten encara milers de tones. Es tem que a tanta fondària la pressió obri noves fissures en el casc del vaixell. La primera gran marea negra afecta 170 km de costa. L’endemà, la zona malmesa serà de 295 km. Des de Barrañán fins a la ria d’Arousa, amb el pas dels dies, els efectes del vessament s’anirà estenent fins arribar a empastifar 900 km del litoral gallec. Posteriorment, arrosse- gat pel vent, el fuel del Prestige envairà també les aigües i costes del Cantàbric, fins assolir alguns indrets del litoral oest de França.EL CAS DEL PRESTIGE 10
  9. 9. FETA LA LLEIFETA LA TRAMPABANDERES UNS REGISTRESDE CONVENIÈNCIA MOLT ESPECIALSEl Prestige navegava sota la ban- El 90% del transport Una altra forma d’actuació, legal-dera de Les Bahames, el seu marítim de substàncies ment acceptada però no menyscapità era grec i una gran part de perilloses es realitza en dubtosa, és la creació dels anome-la seva tripulació, filipina. El vaixells amb banderes nats “segons registres” ovaixell havia estat registrat a de conveniència “registres especials” que perme-Libèria, l’armador era grec i era ten als vaixells portar pavellóexplotat per una empresa russa nacional però gaudir d’unesamb seu a Suïssa i Londres per condicions similars a les quetransportar petroli procedent de tenen les banderes de convenièn- De la flota mercantLetònia. Tot aquest desgavell de cia. Entre aquests registres s’in- espanyola, més del 54%nacionalitats no és un fet casual. clouen l’Illa de Man, les Ille s dels vaixells duen banderesDe fet, la gran majoria de vaixells Caiman, Madeira, Illes Canàries o de conveniència i mésmercants dedicats a transports Gibraltar. Molts d’aque sts del 40% s’ha reabanderatinternacionals, especialment de registres, que acostumen a situar- en el “registre especial”mercaderies perilloses, responen se en zones franques, han estat de les Illes Canàries.a un tipologia semblant. considerats per l’Organització L’element comú més freqüent en Internacional del Treball com ban-aquest tipus de vaixell és l’ús de uns majors beneficis econòmics ja deres de conveniència per no ade-l’anomenada bandera de conve- que s’estalvien impostos, eviten quar-se a la legislació del país i noniència. Un vaixell enarbora ban- passar per uns controls sobre complir amb els acords interna-dera de conveniència quan el país seguretat més rigorosos -fet que cionals.de l’empresa propietària de la nau explica que bona part d’aquesti el país representat per aquesta tipus de vaixells naveguen en Els registres que identifiquen labandera no coincideixen. Els condicions deficients– i no firmen major part dels vaixells de tot elregistres que identifiquen la major acords internacionals sobre la món coincideixen amb les cincpart dels vaixells que naveguen protecció del medi ambient, el principals banderes de convenièn-amb pavelló de conveniència per- transport marítim o els drets dels cia (Panamà 18 %, Libèria 12%,tanyen a països com Panamà, treballadors (les tripulacions Bahames 9’1%, Malta 6’4% i XipreLibèria o Bahames, països amb d’aquest vaixells pertanyen sovint 2%). No obstant el 90% d’aquestsuna legislació més permissiva que a països del tercer món, acostu- vaixells no pertany a aquests païsosla vigent en els països dels propie- men a ser inexpertes i, en qualse- sinó a navilieres estrangeres, princi-taris del vaixells. La utilització de vol cas, cobren uns sous molt palment dels EUA, Japó i la UE.banderes de conveniència permet inferiors als que cobrarien com a El 65% dels vaixells de la UE nave-a les empreses navilieres d’obtenir mariners professionals). guen sota bandera de conveniència. 11 FETA LA LLEI FETA LA TRAMPA
  10. 10. BON VENT I BARCA NOVA? URQUIOLA, MAR EGEA, PRESTIGE... Malgrat que el Prestige reposi per sempre sobre el fons marí, el cas no està, ni de bon tros, tancat. El petrolier segueix vessant fuel i a més s’ignora també el temps que trigaran a refer-se els ecosistemes de la zona. Per altra banda encara està pendent una necessària investigació, a fons, imparcial, que permeti delimitar responsabilitats, detectar els errors comesos i establir totes les mesures que calguin per corregir aquestes errades.El 3 de desembre de 1992, el molts són els interrogants encarapetrolier Mar Egea, amb 79.000 Per l’anomenat Corredor sense resposta que es deriven deltones de petroli embarrancà de seguretat de trànsit, a 50 naufragi del Prestige:davant la Torre dHèrcules (A milles de la costa gallega, Va ser correcta la decisió d’a-Corunya). El vaixell va acabar par- circulen diàriament una llunyar el vaixell de la costa quantint-se en dos a tan sols uns 100 mitjana d’uns 400 vaixells la imminència del naufragi i lesmetres de la costa. mercants . seves conseqüències eren evi- L’Urquiola, el Mar Egea... i ara el dents? Hagués estat més prudentPrestige: han transcorregut molts o encertat conduir el vaixell cap aanys, però la manera com s’ha "El coneixement disponible des de fa un port per in tentar procedir alactuat en el darrer accident -, la més de 25 anys sobre la meteorologia seu buidatge? Cal crear ports-manca de previsió, de planificació, i els corrents marins de Galícia des- refugi per casos com el delde mitjans -, indica que la més aconsellava en qualsevol situació el Prestige?greu de les conseqüències del desplaçament del vaixell cap al sud, Per què no es va consultar anaufragi del Prestige, podria arri- tal com es va fer entre el 15 de científics i tècnics abans de pren-bar a ser no aprendre dels errors. novembre i la data de lenfonsament. dre decisions?Aquesta és, ara per ara, una ame- El desplaçament en direcció oest i Es varen prendre unes resolu-naça que cal combatre amb tanta posteriorment cap al sud del cions més polítiques que tècni-energia com la que es dedica a Prestige després de la seva deman- ques?intentar eliminar els milers de da de socors ha estat responsable La relació entre vaixell i propie-tones de fuel vessats pel vaixell. de lextensió espacial de lefecte tari queda palesa en la figura del Per davant de les costes galle- nociu de la marea negra. capità segons el Codi de Comerçgues, i arreu del món, cada dia El trasllat del vaixell a una zona espanyol. El capità del Prestige vasegueixen navegant vaixells com abrigada hauria aminorat, fins i tot ser detingut el dia 14 de no vem-el Prestige i, de tant en tant, l’at- en el pitjor dels casos, els efectes bre. Des d’aquest dia el governzar, disfressat de temporal o de nocius causats per la marea negra." del vaixell va ser responsabilitat Manifest dels professors,qualsevol altra mala passada, pot de l’Administració. Quin era el investigadors i personal tècniccrear aquell escenari imprevist on destí de la nau un cop els remol - dels grups de recerca en Geologiaes pot tornar a repetir el que ha cadors se’n varen fer càrrec?. El Marina, Oceanografia Físicasucceït tantes vegades i que mai seu rumb erràtic, les constants i Ecologia Marina de la Universitatmés no hauria de tornar a succeir. ordres i contraordres, a què res- de Vigo. 5-12-2002Moltes són les qüestions obertes i ponien? Cal interpretar que l’estatBON VENT I BARCA NOVA? 12
  11. 11. Per entendre la complexitat jurídica, la lluita d’interes- sos econòmics i les pugnes polítiques que en volten el cas del Prestige, citarem quatre notícies aparegudes enen què es trobava el vaixell va ser els mitjans de comunicació, en només dos die s, vuitl’única causa de la marea negra mesos després de l’accident:provocada pel naufragi? Oncomencen i acaben les responsa- 8 DE JULIOLbilitats que es puguin demanar - A Madrid, el Congrés dels diputats aprova un decretdavant la jurisdicció contenciosa – llei que permetrà avançar les indemnitzacions als afec-administrativa? tats per la catàstrofe del Prestige sempre que aquests Servirà el cas del Prestige per renunciïn a presentar noves reclamacions.revisar l’evident manca d’idoneï- Els partits polítics que han votat en contra d’aquestatat dels instruments internacio- mesura entenen que el propòsit de l’Executiu és el denals sobre responsabilitat civil? “blindar-se” davant de possibles demandes futures. Servirà per qüestionar la ratifi-cació per part d’Espanya d’un - La Comissió de Transports del Parlament Europeu refu-conveni internacional que impe- sa la creació d’una comissió d’investigació sobre el casdeix demanar responsabilitats a del Prestige. És la sisena vegada que la Cambra, en dif e-altres subjectes que no siguin els rents àmbits, s’oposa a aquesta proposta.propietaris del vaixell? Qüestions que caldrà resoldre i 9 DE JULIOLpreguntes a les quals s’hauria de - A Galícia, els partits de l’oposició demanen l’emparatrobar resposta, independent- del Tribunal Constitucional contra l’acord, imposat en elment, i més enllà, de les sentèn - Parlament gallec per part del partit del go vern, de dis-cies que puguin dictar els tribu- soldre la comissió que havia d’investigar sobre el cas.nals. Perquè la justícia s’aplicasegons les lleis, però el cas del - El govern espanyol i l’ABS*, la companyia nord-ameri-Prestige, i el de l’Urquiola , el del cana que va certificar l’estat del vaixell, s’han embran-Mar Egea i el de tants altres evi- cat en una guerra de denúncies creuades davant els tri-dencien que, en determinats bunals i la Comissió Europea. L’ABS acusa el governaspectes, algunes d’aquestes lleis espanyol d’haver emprès accions que excedeixen las’haurien de revisar ja que, seva jurisdicció territorial i de “violar les seves obliga-segons les normatives vigents, la cions legals” quan es va negar a acollir el vaixell en unseva aplicació i la conseqüent port. Per la seva part, l’Administració espanyola respon-aplicació de les sentències en el sabilitza la societat ABS del desastre ocasionat pelcas d’infracció no han servit com Prestige per haver certificat que el vaixell estava ena garantia perquè els accidents condicions de navegar, malgrat les deficiències que,no es tornessin a repetir. posteriorment, es van advertir en el seu casc. El dia 10 de juny l’assegurador del Prestige havia dipositat en el Jutjat de Concurbión 27’7 milions d’euros en concepte de responsabilitat civil conforme al conveni internacio- Ruta alternativa nal que regula els danys per contaminació per hidrocar- burs. Aquesta quantitat s’afegeix als 171 milions d’euros Ferrol fixats pel FIDAC (Fons internacional que regula les Indemnitzacions pels perjudicis ocasionats per v essa- Ruta real Malpica A Coruña Camariñas ment de petroli). En total uns 200 milions d’euros, davant dels 712 milions de dòlars que reclama va el Muxía govern espanyol *ABS (American Bureau of Shipping) Fisterra 13 BON VENT I BARCA NOVA?
  12. 12. BON VENTI BARCA NOVA?ALGUNS NAUFRAGIS HISTÒRICS1967, 18 de març. S even Stones 1989, 24 de març. Prince William 2003... i la història continua. Per(arxipèlag de les Scilly). El súper Sound (Alaska), l’Exxon Valdez exemple: 9 d’abril del 2003, quanpetrolier Torrey Canyon s’estave- vessa al mar entre 40 i 50.000 26 platges d’Astúries seguienlla contra les roques i els seus tones de cru i en una s etmana afectades pels vessaments proce-tancs rebenten i vessen al mar provoca una marea negra de dents del Prestige, dins el port de120.000 tones de cru. Les badies 6.700 Km2. Gijón, un remolcador topa amb eli cales de Cornualles van quedar vaixell maltès Lydia i provoca unaarrasades pel petroli. Més de 1992, 13 de desembre. El Mar taca de 60 tones de fuel que des-200.000 aus van morir i la indús- Egea encalla davant les costes prés d’assolir mar obert, travessatria de la pesca d’una àmplia zona d’A Corunya i posteriorment s’in- d’oest a est la badia de Gijón finsva quedar arruïnada. Aquesta va cendia abans d’enfonsar-se. Les arribar a la platja de Peñarrubia.ser la primera gran catàstrofe en imatges de la marea negra que El regidor de Medi Ambient dela història de les marees negres. provoca l’accident són captades l’Ajuntament de Gijón es queixa des de satèl·lit. que no va ser informat fins unes1975, 7 de juny. Estret de Malaca. hores després que es produís l’ac-Naufragi del Showa Maru, petro- 1999, 12 de desembre. El petroler cident i manifesta que desconeixlier japonès amb 237.000 tones Erika s’enfonsa al SW de el perquè els responsables delde petroli de càrrega. Penmarc’h (Bretanya). 10.000 port i de la Socie tat Estatal de tones de petroli contaminen 400 Salvament Marítim no van evitar1976, 12 de maig. L’Urquiola km de costa. que la taca sortís del port i arri -embarranca a la rada d’A Corunya bés a mar obert. Responsables dei vessa unes 20.000 tones de 2001, 19 de gener. El buc tanc les companyies de neteja de lacombustible que provocaren Jessica embarranca davant l’arxi- platja asseguren que recuperar lagreus danys a les costes de Ferrol, pèlag de les Galapagos i produeix zona portarà temps. El director deAres i A Corunya. un vessament de més de mig la Societat Estatal de Salvament milió de litres de combustible assegura que la situació “ja està1978, 16 de març. El petrolier controlada”.Amoco Cádiz embarranca i vessa 2002, 20 de novembre. Naufragi1’6 milions de barrils de cru del Prestige 2003, 30 d’agost. L’incendi d’undavant les costes franceses de petrolier en els molls de la ciutatBretanya. Aquesta relació de naufragis his- d’Oktiabrsk provoca un important tòrics pertany a una relació més vessament de petroli en el riu1983, 5 d’agost. Cap de Bona extensa que, entre 1970 i el 2002, Volga...Esperança (Sud-Àfrica). El petro- recull 39 grans naufragis amb unlier espanyol Castillo de Bellver vessament total d’aproximada-vessa 250.000 tones de petroli ment un milió i mig de tones deal mar. petroli.BON VENT I BARCA NOVA? 14
  13. 13. PRINCIPALS NAUFRAGIS HISTÒRICS 6 12 1 4, 8 11, 10, 7, 3 2 9 51. 1967. Torrey Canyon. 2. 1975. Showa Maru. 3. 1976. Urquiola. 4. 1978. Amoco Cádiz. 5. 1983. Castillo de Bellver. 6. 1989.Exxon Valdez. 7. 1992. Mar Egea. 8. 1999. Erika. 9. 2001. Jessica. 10. 2002. Prestige. 11. 2003. Lydia. 12. 2003.PRINCIPALS RUTES MARÍTIMES DEL MÓN 15 BON VENT I BARCA NOVA?
  14. 14. LA MAREA amb l’experiència de tants naufra- près, el mateix govern reconeixe- gis, des del primer moment, sabia ria un greu error en aquests càl- el que els esperava. culs ). A aquestes quantitats s’hiNEGRA DEL A la resta de l’estat, la percepció afegia la pèrdua continuada de de l’abast de la catàstrofe no tri- petroli durant la deriva i remolc garia a ajustar-se a una realitat de la nau entre aquestes dues que reiteradament seguiria inten- dates i les constants fugues quePRESTIGE tant ser tergiversada, o si més no ocultada: les imatges i les dades que arribaven de Galícia eren massa contundents. es produirien posteriorment al naufragi . Tot aquest petroli va provocar diverses marees negres que suc- S’entén com a marea negra, la cessivament van anar afectant lesmassa oliosa que es crea quan es costes gallegues i més tard, frag- 17 d’agost del 2003 . –produeix el vessament al mar mentades, arribaren al litoral Durant aquest estiu, 135d’una quantitat important d’hidro- Cantàbric. platges atlàntiques i cantà-carburs que, en la seva dispersió, Aquest resum cronològic de les briques han aparegut taca-pot arribar a extenses zones de marees negres i taques de fuel des amb fuel procedent delplatges i costes alterant el paisat- que han anat envaint els litorals Prestige mentre que 4.000ge i la vida que li és pròpia. gallec i cantàbric podria continuar persones segueixen treba- Tot i que tres dies després de perquè, de fet, el vessament de llant diàriament per retirarl’accident, la quantitat de fuel ves- petroli procedent del Prestige el petroli que arriba a aques-sat pel Prestige afectava uns 150 encara segueix. Moltes d’aquestes tes costes. Des de l’arribadakm del litoral, la versió oficial zones es van recuperant, però de les primeres taques denegava l’existència d’una marea d’altres o aquestes mateixes fuel a les costes, 745 platgesnegra. Els mitjans de comunicació reben nous embats d’un mar que s’han vist afectades (504 aestatals no acceptaven que s’ha- no cessa de dur fins a la c osta un Galícia, 44 al País Basc, 62gués produït cap altre vessament trist llegat d’irregularitats, incom- a Cantàbria i 135 a Astúries)addicional posterior al de l’acci- petències i mancances. Les conse-dent del primer dia i man tenien qüències paisatgístiques, socioe-que el vaixell tan sols deixava rera conòmiques i ecològiques d’a-seu un “petit regueró”. Les primeres informacions ofi- quest desastre haurien de servir Molt aviat, però, l’estratègia de cials, parlaven d’unes 3.000 tones perquè el motiu que les va produirminimitzar els fets per part de vessades pel Prestige en el mai més no es torni a repetir.l’Administració va esdevenir inútil, moment de l’accident (13/11/02) iespecialment per als gallecs. A unes 10.000 al partir-se en dos elGalícia, la gent de mar, castigada vaixell (19/11/02) (nou mesos des- foto: Josep TorrentLA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 16
  15. 15. MAREA NEGRA ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES20/11 El primer vessament afecta 295 km de la costa. Segons dades publicades en el diari El País del dilluns 15 de de s-23/11 La taca principal ocasionada en el moment del naufragi embre, 12 vaixells especialitzats deestà localitzada a 150 milles de la c osta i forma un rectangle de vuit països europeus treballaven en19x24 km. Ja s’han recollit 900 tones de fuel a la c osta. l’operació de succionar el fuel a mar obert i, de forma permanent,25/11 Galícia: 136 platges afectades, 400 km de c osta. unes 6.600 persones (personalLes primeres taques de fuel arriben a Astúries. contractat, voluntaris, tècnics espe- cialitzats i soldats) ho feien a la28/11 La marea negra del Prestige afecta vuit Espais Naturals costa, recollint el combustible ambgallecs. les mans. Fins aquell dia se n’havien recollit 28.537 tones29/11 Sis vaixells anticontaminació estrangers treballen entre (14.379 de fuel i aigua i 14 .158 deFisterra i Corrubedo, un altre ho fa prop de la ria d’Arousa. fuel i sorra). Només aquell cap de setmana havien arribat, de tota2/12 164 platges afectades. Fuel recollit: 7.000 tones des de mar Espanya, 3.600 voluntaris peri 2.500 des de terra. col·laborar en les feines de neteja de les platges gallegues. A part de4/12 La prohibició de pescar afecta 913 dels 1.121km de costa les d’aquests voluntaris treballant,gallega, entre Punta Candelaria i la frontera amb Portugal. les imatges més impactants d’aquells dies són les que recullen6/12 Platges gallegues afectades: 183, d’Astúries: 42, l’acció de pescadors i mariscadorsde Cantàbria: 34. El petroli comença a arribar al País Basc. que amb les seves barques i ambFuel recollit: 16.000 tones estris artesanals, sovint improvi- sats, varen tenir un paper decisiu10/12 El govern informa que fins ara el Prestige ha vessat unes no tan sols pel que fa a la r etirada17.000 tones de fuel i que els seus tancs encara en conserven de grans quantitats de chapapoteunes 60.000. Tant sols del Parc Nacional de les illes Atlàntiques sinó també a l’hora d’intentar impe-se n’han retirat 1.095 tones dir que el fuel arribés a algune s platges i ries.18/12 Una nova marea negra empastifa les platges des deFisterra fins A Corunya. Algunes plaques tenen fins a 40 cm degruix. El govern informa que s’han recollit 19.200 tones de fuel.23/ 12 Un total de 518 platges de les 1.064 (4 8%) de Galícia,Astúries, Cantàbria i el País Basc segueixen afectades. 17 LA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE
  16. 16. LA MAREA NEGRA EL PETROLI DEL PRESTIGEDEL PRESTIGEEl fuel pesant vessat pel Prestige, totes aquestes dades segons elsl’anomenat chapapote, és un sub- seus propis treballs d’investigació,producte de la destil·lació d’hidro- calcula però que el t otal de resi-carburs. En el cas que el vessament dus recuperats ha estat dehagués estat de petroli, per exem- 160.000 tones, de les quals, tanple, les conseqüències de l’accident i sols 45.000 eren de fuel. El certnaufragi del vaixell haurien estat és que, nou mesos després depotser menys espectaculars, però l’accident, no es pot precisar elmés greus pel que fa a la toxicitat i fuel que encara resta en el mar.la dificultat de recollida. Pel que fa al combustible emma- Tanmateix, cal considerar també gatzemat en els dipòsits de la naul’aparició d’efectes ecotoxicològics De les propostes per extreu- enfonsada, en els primers mesosa mig-llarg termini. Aquests re el fuel del Prestige, la que posteriors al naufragi, es donavenpodrien derivar-se de la presència sembla tenir més opcions de xifres que variaven segons lesd’hidrocarburs aromàtics d’elevat reeixir és la de realitzar fonts i que eren resultat, en totpes molecular que podrien acumu- aquesta operació per mitjà cas, de càlculs aproximatius. Enlar-se en el sediment, i, no menys d’uns tancs extensibles que, aquest informe oficial de finalsimportant, de l’aparició en fases un cop practicades unes d’agost, desprès del treballs deposteriors del vessament de com- obertures d’uns 70 centíme- mesura i presa de mostres fetspostos d’oxidació més tòxics que tres, s’anirien omplint de des del Polar Price, un vaixell nor-els productes de partida. (extret fuel i un cop plens, com que uec de tecnologia punta dotatde l’apartat Avaluació Ambiental el combustible és més lleu- amb quatre robots dissenyatsde l’informe tècnic del CSIC ger que l’aigua, emergirien especialment per a treballar a27/11/02) cap a la superfície. Es calcu- grans profunditats, un cop obtura- Després de diverses, i en alguns la que aquest sistema de des totes les escletxes, en elscasos, contradictòries informa- buidatge comportaria una tancs del Prestige resten 13.800cions, a finals d’agost, el govern despesa d’entre 60 i 100 tones de fuel – 13 .100 a la proa iva fer públic que el petroler havia milions d’euros. 700 a la popa (el 18% de la carre-vessat al mar unes 64.000 tones Una altra proposta es con- ga inicial)–.de fuel. Pel que fa als residus creta en la construcció d’una L’exactitud d’aquestes afirma-(sorra, aigua i fuel) recollits fins gran estructura de titani o cions es fa difícil d’assegurar. Enaquestes dates, fonts oficials fixa- alumini que cobreixi la proa tot cas, en els tancs del Prestigeven aquesta quantitat en unes de la nau, que és on es con - hi ha encara milers de tones de130.000 tones de les quals 51.000 centra la major part del fuel i la conveniència o no d’ex-foren recollides en el mar i combustible. Aquesta opció treure aquest fuel, com fer-ho i79.000, a les platges. L’organisme elevaria el cost de l’operació quan fer-ho, són temes oberts,francès CEDRE (Centre d’investi- i retardaria la solució fins pendents de qüestions tècniques,gació de la Contaminació de les passat l’estiu del 2004. econòmiques i polítiques.Aigües), que ha anat actualitzantLA MAREA NEGRA DEL PRESTIGE 18
  17. 17. PAISATGES DESPRÉS La deriva i enfonsament del Prestige a les costes de Galícia ha suposat un desastre ecològic de primera magnitud i, com a conseqüència, un seguitDE LA BATALLA d’afectacions de t ota espècie han incidit greument en la vida dels ribe- rencs, tan vinculats com dependents dels recursos naturals marítims. És erroni pensar que un impacte ambiental d’aquesta mena, amb efectes visuals tan esgarrifosos, afecta la natura per un c ostat i lésser humà per un altre. Aquesta desgràcia ha colpejat tot un ecosistema, ric i divers, del qual nosaltres en formem part. Per altra banda, els efectes de la contaminació perduraran durant anys tot i que sembli, o potser ens vulguin fer creure, que un cop han desaparegut les taques ha desaparegut el problema.EFECTES DEL PETROLIEN LA VIDA MARINALa presència de petroli en els eco-sistemes marins, com també enels terrestres, és constant, deforma natural, des de fa milionsd’anys. Això explica l’existència demicroorganismes capaços demetabolitzar el petroli i el fet quesigui freqüent que molts éssersvius puguin eliminar allò ab sorbita través de la cadena tròfica. Elproblema de la contaminaciómarina per petroli rau en la quan-titat i en la persistència i depènde la composició de la substànciacausant d’aquesta contaminació id’altres factors com són l’indret o El somorgollaire (Uria aalge) presentava abans del desastre del “Prestige”el moment de l’any en què ha tin- unes poblacions molt minses i restringides a dues localitats de Galícia, únique sgut lloc. a tot l’estat espanyol. En menys d’un segle, les costes gallegues han passat de La contaminació marina per tenir vuit colònies d’aquesta espècie, amb uns 3.000 exemplars, a menys de deuhidrocarburs afecta els éssers parelles reproductores l’any 2002, just abans del desastre del Prestige. Al llargvius de diverses formes i es mani- de les últimes dècades, han desaparegut totalment les colònies que tempsfesta al llarg del temps de diver- enrera havien existit a les illes Ons i Cíes (Pontevedra), Estaca de Bares ises maneres. A les primeries, la Ortegal (Corunya). Les dues últimes localitats de cria es localit zaven a Cap Viláncapa de fuel surant, totalment (4-5 parelles) i les Illes Sisargas (2-3 parelles), ambdues a la Costa da Morte.opaca, impedeix el pas del flux de És molt probable que aquest accident petrolier provoqui l’extinció definitiva dellum, amb la conseqüent interrup- la població espanyola. El somorgollaire és l’espècie que major mortalitat hació de la fotosíntesi i el descens patit arran de la marea negra del Prestige. Malgrat que la major part d’aquestsde la producció primària; el plànc- exemplars trobats morts formaven part de les poblacions hivernants o en paston, font d’aliment de molts ani- migratori procedents de latituds més septentrionals (de les colònies d’Escòcia,mals marins, també es veu afectat Gal·les o Irlanda, on l’espècie és encara abundant), és molt probable que ladirectament; aus, mamífers i tor- majoria dels últims exemplars ibèrics es trobin entre el gruix de les aus petr o-tugues es veuen perjudicats pel lejades recollides a les costes gallegues des del naufragi.contacte directe amb el fuel. 19 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA
  18. 18. Els ocells s’hi donen cita unes 19 espècies. llocs on s’ha comprovat en els diesDes del 13 de novembre de 2002 A causa del vessament, s’ha posteriors al vessament la presèn-s’han recollit un total de 23.428 observat un augment dels vara- cia de, com a mínim, quatre exem-ocells de 61 espècies, es calcula, ments costaners de cetacis, alguns plars tacats de fuel.però, que en realitat han estat dels quals presentaven inequívo-afectades per la marea negra entre ques mostres d’haver mort per Les tortugues100.000 i 200.000 aus. Malgrat enverinament d’hidrocarbur. Les tortugues marines són un delsque totes les espècies d’aus mari- Afortunadament els cetacis solen altres grups zoològics que mésnes poden veure’s afectades pel detectar la contaminació i fugir, no han sofert el vessament de fuel.vessament massiu d’hidrocarburs, obstant, i pel que fa a les espècies En especial la tortuga babauaalgunes són més vulnerables que gregàries, les fugides sobtades, (Caretta caretta) –consideradaaltres. Són particularment suscep- i fins i tot les barreres anti-fuel, espècie prioritària a l’annex II detibles les espècies cabussadores poden disgregar els grups amb la directiva Hàbitats- que precisa-com els corbs marins conseqüències molt negatives per ment s’apropa a les costes galle-(Phalacrocorax sp.), els mascarells als joves. Especial atenció mereix gues procedent de les àrees de(Morus bassanus), els gavots (Alca la marsopa (Phocoena phocoena), cria americanes entre els mesostorda) o els somorgollaires (Uria un petit cetaci que habita costes i d’octubre i maig. Des del temporalaalge). De fet, les espècies amb estuaris (de fet no se’n sol allunyar que va coincidir amb l’esfonsa-major grau d’incidència registrada més de 10 Km mar endins), i que a ment del Prestige han aparegutpel vessament del Prestige han l’estat espanyol està en franca varades 13 tortugues babaues.estat les de la família dels àlcids, regressió, havent desaparegut S’estima que més de 120 tortuguesi concretament el somorgollaire, totalment de la Mediterrània. han patit les conseqüències delamb més de 12.000 individus tro- El fuel-oil del Prestige pot haver vessament del Prestige.bats morts. Encara no es coneix afectat la població gallega mésl’impacte real que això suposarà a nombrosa, d’un centenar d’indivi- Els invertebratsles colònies de cria de les espècies dus, que es troba al Parc Nacional Els animals incrustants, com aramés afectades pel vessament, loca- de les Illes Atlàntiques i en concret els percebes (Pollicipes cornuco-litzades a les costes d’Irlanda, a l’illa d’Ons. pia) o els musclos (Mytilus edulis),Gal·les i Escòcia. La mort es pro- Fins al moment foques i llúdri- o de poca mobilitat, i les alguesdueix o per ingestió del fuel, que gues han evitat la marea negra, i líquens que habiten les zonescausa irritacions intestinals, reac- però el seu futur dependrà d’una rocalloses intermareals es vancions metabòliques adverses, insu- major o menor presència de fuel. veure afectats i van ser eliminatsficiències renals i hepàtiques, anè- Així, les foques -a Galícia la més directament per l’allau de fuel; lamia, o per impregnació, la qual freqüent és la gris (Halichoerus recuperació d’aquesta biotalimita la impermeabilització de les grypus)- acostumen a aparèixer a oscil·larà, tot depenent de l’expo-plomes, reduint la flotabilitat i l’aï- les costes durant la segona quin- sició al mar batent, de 2 a 10 anysllament tèrmic, o per la barreja de zena de desembre. Les llúdrigues Més tard, quan els hidrocarbursles dues causes apuntades. es poden observar en aigües mari- arriben al fons marí, afecten nes prop de les desembocadures adults o larves de crustacis, equi-Els mamífers dels rius del nord o dins de las ries noderms, mol·luscs i altres grupsGalícia és una zona privilegiada en gallegues. Són freqüents en zones d’invertebrats que viuen enterratsquan al pas i presència de cetacis, com Malpica, Razo, Xuño i Traba, o a sobre el fons marí, o les postesPAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 20
  19. 19. fotos: Josep Torrent i Vicenç Planasd’ous de diferents espècies, com punts de la costa atlàntica i cantà- d’accés, acumulació innecessàriaara els pops (Octopus vulgaris) brica: la temporada d’enguany del d’efectius humans, etc., ha estatque els fixen al substrat de fons. seitó (Engraulis encrasicolus) a més negatiu des d’un punt de vistaA més, els compostos químics Guipúscoa, per exemple, ha regis- ambiental que la marea negra. Lahidrosolubles del fuel-oil vessat trat un descens de captures molt falta de protocols de neteja hapenetren a través de brànquies o important, de 2680 t del 2002 s’ha provocat, en alguns casos, unaparell digestiu de diferents orga- passat a 1520 t. Tot i la precaució deteriorament ambiental de puntsnismes i hi ocasionen un empobri- que hem de tenir a l’hora de vincu- de costa molt fràgils i valuosos.ment del sistema immunològic, lar causes i efectes, el que ésquan no la mort. Per exemple, s’ha inqüestionable és que el cop que EL PETROLI I LA SALUT HUMANAdemostrat experimentalment que ha patit el mar gallec és molt fort, La ingestió i l’aspiració d’hidrocar-concentracions entre 4 i 10 ppm tant que hem de fer tots els possi- burs i en molts casos el simplede petroli ja tenen efectes nocius bles per no haver de comprovar si contacte poden provocar greusen els ous i larves del llamàntol en pot aguantar un altre de similar. perjudicis en l’organisme humà.(Homarus gammarus), però també Una altra qüestió que cal tenir El món dels hidrocarburs derivatsmodifiquen greument el compor- present a l’hora de valorar els del petroli és complex i abasta pro-tament dels adults. efectes ecològics derivats dels ductes diferents. Alguns d’aquests accident del Prestige és que en productes tenen un grau de toxici-Acumulació i toxicitat alguns indrets l’impacte de la tat coneguda, però de la majoriaa llarg termini neteja, amb presència de maqui- se n’ignora encara el nivell deLa persistència dels compostos no nària pesant, habilitació de pistes perillositat.degradats de l’hidrocarbur podenentrar a les diferents xarxes tròfi-ques, bioacumular-se i provocar Bàsicament l’únicaepisodis de toxicitat. Els efectes cosa, però imprescindi-d’aquesta toxicitat és molt difícil ble, que s’ha de fer ésde predir, per exemple, l’any 1988, protegir bé aquellesun any abans del vessament de parts del cos que entrinl’Exxon Valdez, l’èxit reproductor en contacte directe ode l’areng (Clupea harengus) va ser indirecte amb el pro-molt notable i s’esperava que fos ducte recollit. En la granl’esperança de recuperació de la majoria dels casos espoblació després del desastre, però tractarà d’un derivattot i que l’any 1992 va ser un bon del petroli del qual se’nany des d’un punt de vista repro- desconeixerà exacta-ductiu, la població va patir una ment la composició.gran mortalitat sobtada i el 1993 És del tot necessaries va col·lapsar. No tan diferits en l’ús de màscares,el temps ni necessàriament coinci- guants, ulleres dedents en l’espai, els efectes de la protecció, botesmarea negra del Prestige sembla i vestits impermeables.ser que ja es noten en diferents 21 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA
  20. 20. Descripció toxicològica referència únicament a l’aspecte IMPACTE EN L’ACTIVITAT PRODUCTIVAd’alguns components dels fisiològic. No obstant, està compro- Les greus i evidents conseqüèn-hidrocarburs vat que l’alteració negativa i sobta- cies biològiques i ecològiques deBenzè: Pot penetrar en el da de l’entorn natural d’una perso- l’accident i naufragi del Prestige,cos per ingestió, aspiració o na, o de la seva forma de guan- no es poden deslligar de l’enormea través de la pell. Efectes: yar-se la vida, poden causar pro- impacte que han provocat aquestsdes de la irritació de la pell i funds desequilibris en el seu estat fets en l’activitat productiva, node la part superior de l’apa- psíquic i nerviós, afavorint o origi- tan sols a les zones directamentrell respiratori fins a la nant, per exemple, diverses pato- afectades, sinó a tota la comunitatdepressió, mals de cap, verti- logies de tipus depressiu. gallega. L’economia gallega esgen o nàusees. És consideratcancerigen i no existeix cap VA PER LLARGnivell de seguretat conegut. Les actuacions més destacadesEn persones en contacte habi- dutes a terme per recollir el fuel En el mes de de sembre detual amb el benzè s’ha detectat vessat pel Prestige han estat 2002, a Galícia, 41.600un increment de casos de leu- operacions de neteja primària, persones treballaven direc-cèmia. En les dones embarassa- fonamentalment mecàniques, i tament en la pesca extracti-des, el benzè s’acumula en el el seu objectiu ha e stat l’elimi- va, 9.200 es dedicaven alsubministrament sanguini del nació del màxim de vessament marisc i 13.422, a l’aqüicultu-fetus. en les primeres fases. Ara, a més ra. En total, els llocs de tre-Toluè: Fàcilment absorbit per de continuar amb aquestes opera- ball relacionats amb aquestaspiració. Els seus principals efec- cions i impedir contundentment sector, tant de forma directates es produeixen sobre l’aparell que es produeixi cap altra tipus com indirecta era de 119.874,nerviós. Símptomes més fre- d’agressió, cal esperar que la el 12% de l’ocupació gallega.qüents: cansament, mals de cap, natura actuï i ajudi. En un recull En algunes localitats de lairritació de la gola i dels ulls, con - d’informacions ambientals sobre zona afectada per l’accidentfusió mental, insomni. el vessament del Prestige fet per del Prestige, la dependènciaXilè: Efectes semblants als del la Universitat Politècnica de de la pesca oferia percentat-toluè. En dosis altes pot provocar Catalunya s’indica que donada la ges prou significatius:pneumonitis i deterioració renal i magnitud del vessament del a Fisterra, el 47’2% del totalhepàtica. Prestige, la restauració de la zona de la població ocupada,Hidrocarburs aromàtics policí- portarà anys encara que el temps Ribeira, el 39%; Malpica,clics: Elevat potencial cancerigen. necessari per aquesta restauració el 32’9, i Camariñas, elPoden provocar càncer de pell i no és fàcil d’estimar... Els microbis 27’9%. La flota gallegapulmó. autòctons de les Rias jugaran un estava composada per 8.811 Un interessant treball* fet en oca- paper important en la restauració embarcacions. D’aquestes,sió del Prestige planteja la necessi- però caldria avaluar-ne l’eficàcia 6.000 eren artesanals i méstat de fer estudis epidemiològics per potenciar-los i ajudar-los a dur de 2.000 es dedicaven a lasobre els efectes daquesta mena a terme la seva tasca. pesca costanera. La produc-de desastres sobre la salut pública, * El Prestige y las personas. El impacto del ve r - ció pesquera gallega suposa-reflexionant sobre què cal estudiar, tido sobre la salud. Miquel Po r y Gemma ta va un 40% de l’espanyolaen quina població i per a què. Ca s ño. Informe pa r Greenpeace España ta a i Galícia era considerada la Sovint quan es parla dels efectes primera regió pesqueradel petroli en la salut humana es fa d’Europa.PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA 22
  21. 21. veurà afectada negativament, al ajustos productius en tots els sec- poc anirà afectant tota l’economiamenys fins que no es produeixi el tors per transmissió d’uns sectors gallega. Aquesta trama que, calreequilibri ecològic. I de la matei- als altres. És a dir, el primer gran tenir-ho present, trasbalsa origi-xa manera que s’ignora el temps impacte es multiplicarà a mesura nàriament una zona en clar declivique ha de transcórrer perquè s’es- que, donat l’entrelligat productiu, econòmic i demogràfic (gran parttableixi de nou aquest equilibri, es es desplaci a tota la resta dels de l’emigració gallega a l’exteriorfa molt difícil preveure quan tor- sectors de l’economia. prové d’aquesta part del litoral ) lanarà a ser el que era tot l’entra- Així, des de pescadors, marisca- qual tenia com esperança de futurmat que interrelaciona la multitud dors, aqüicultors, xarxaires, trans- convertir en un actiu econòmicde sectors que s’han vist perjudi- portistes, manipuladors en port, més, precisament, una millorcats pel fuel del Prestige. drassanes o proveïdors, fins a sec- explotació turística d’un paisatge En aquest sentit, Carmen Garcia tors com el de la restauració, el ara malmès.i Xoan Doldán, directors de l’equip comerç, l’immobiliari, o el del Aquestes dades demostren lad’investigació d’economia pesque- turisme es veuran perjudicats. importància del sector en l’econo-ra i recursos naturals del Entre molts d’altres, alguns d’ells mia gallega. Caldrà esperar unsDepartament d’Economia Aplicada operatius en indrets ben allunyats anys i comparar dades i percen-de la Universidade de Santiago de del mar, en una trama que poc a tatges per veure’n l’evolució. UnCompostela, opinen que cal tenir seguiment que s’haurà de feren compte tant els efectes econò- també pel que fa al volum de cap -mics sobre les activitats producti- tures i la qualitat d’espècies. Sense incloure els costosves lligades directa o indirecta- Una anàlisi feta per l’Agencia del llarguíssim judici que ha dement al mar (béns i serveis de Española de Seguridad dictaminar definitivament lesmercat), com els efectes econò- Alimentaria a Cantàbria, fins el 5 responsabilitats en el cas (elmics sobre els béns i serveis que de juny, en zones acotades a l’ac- litigi sobre l’accident de l’Exxonno són objecte d’explotació mer- tivitat extractiva, indica que el Valdez, amb un vessament decantil però que són indispensables 30’23% dels peixos, crustacis i 38.000 tones de petroli ara faper a la sostenibilitat econòmica i cefalòpodes estudiats contenien 15 anys, encara no ha finalit-ecològica (béns i serveis no de mostres d’hidrocarburs aromàtics zat), segons un estudi elaboratmercat) com són el patrimoni policíclics superiors al límits per científics de les tres univer-natural i la pèrdua de riquesa d’e- màxims autoritzats per al consum. sitats gallegues, a curt termini,cosistemes únics de la Unió Aquest mateix tipus d’anàlisi rea- el conjunt de despeses previs-Europea en l’Atlàntic Nord. El des- litzada a Galícia ha presentat un tes per pal·liar les conseqüèn-equilibri econòmic provocarà des- percentatge del 7’87% d’espècies cies socials, econòmiques i afectades. ambientals ocasionades pel Segons aquest estudi elaborat per Prestige s’acostaran als 4.000 més de 40 científics de tres univer- Segons l’estudi realitzat per milions d’euros. sitats gallegues, la normalitat biolò- membres de les tres univer- Tanmateix, aquest és només el gica en l’ecosistema marí gallec no sitats gallegues, el vessa- cost de les mesures immedia- es recuperarà abans del 2015. ment del Prestige va provo- tes per tractar de recompondre car que 30.000 persones la situació després del desas- haguessin d’abandonar del tre. El valor real de les pèrdues tot la seva activitat laboral socials, econòmiques i ambien- i 120.000 de forma parcial tals és infinitament més elevat. 23 PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA
  22. 22. LAMARDE PETROLISegons un estudi de la Universitat - el 7% prové dels petroliers en EVOLUCIÓ DE LES TAQUES DE PETROLIPolitècnica de Catalunya, la quan- les seves operacions de rutina – Una característica comuna de totstitat de petroli que anualment càrrega, descàrrega...- i de la els derivats del petroli és la sevaarriba a tots els mars i oceans del neteja dels tancs en alta mar. capacitat d’expansió en l’oceà. Esmón és de 2’5 milions de tone s. - el 12 % procedeix d’altres tipus calcula que un metre cúbic deGreenpeace xifra aquesta quanti- de vaixells. petroli vessat al mar, en una hora itat en 3’5 milions. De tota mane- - el 2% es produeix com a cons e- mitja forma una taca de 100ra, els naufragis dels grans petro- qüència d’explotacions petroleres metres de diàmetre i de 0’1liers, malgrat la seva espectacula- en el mar mil·límetres de gruix. Després, elritat, no són, ni de bon tros, el - i tan sols un 5% és pr ovocat per comportament d’aquesta substàn-motiu principal del vessament de accidents. cia dependrà de diversos factors,petroli al mar. Realment un 5% és un percentat- principalment de la seva composi- Un treball de la National ge relativament petit, però l’impac- ció. L’evaporació, per exemple.Academy of Sciences dels EUA te ecològic que provoca és impor- L’evaporació és directament pro-indica que: tant, ja que els vessaments pro- porcional a la velocitat del vent i a- el 10% d’aquests vessaments es duïts en aquestes circumstàncies la temperatura de l’aigua però elsprodueix per causes naturals. són quantitativament molt concen- hidrocarburs de poca densitat- el 64% ve de terra. D’aquest trats en l’espai i en el temps com la gasolina o el fueloil lleugertant per cent, d’un 15 a un 30%, através de l’aire. ANALISI DE MOSTRES PRESES PEL VAIXELL CORNIDE SAAVEDRA. Desembre 2002 Xifres en mil·ligrams per kilo de sediment NIVELLS D’HIDROCARBURS En els darrers 30 anys, els 48,78 mg/kg Cedeira Viveiro mars d’Europa han estat 26,67 mg/kg l’escenari d’onze importants 4,55 mg/kg desastres marítims. Set d’a- A Coruña Fons de grava quests greus accidents han o pedra tingut lloc a Galícia. (sense dades) Exceptuant el de l’ Erkowit, Fisterra carregat amb pesticides, i el del Cason, que transportava Ribeira bidons amb substàncies tòxiques, la resta d’acci- dents han estat de petro- Pontevedra liers, amb un balanç global de 300.000 tones de cru Vigo vessat al mar.LA MAR DE PETROLI 24
  23. 23. s’evaporen més fàcilment - entre tic i les característiques del dre-una i dues terceres parts en natge determinaran la penetraciópoques hores – que els derivats de l’hidrocarbur a les sorres deamb més densitat. Del petroli que les platgesno s’ha evaporat, una part pateixun procés de fotooxidació i una SISTEMES DE RECOL·LECCIÓaltra es dissol en l’aigua. Aquesta - Contenció i recollida. S’envolta - Dispersants. Substàncies quí-part és la més perillo sa pel que fa la taca amb barreres i a través de miques semblants als detergentsa la contaminació. La que queda, diversos sistemes se separa i se que fraccionen el petroli en peti-forma una emulsió gelatinosa d’ai- succiona el petroli de l’aigua. tes boles, així disminueixen elsgua i oli que acaba convertint-se Aquesta és una tècnica que no seus efectes perjudicials i facilitenen boles de quitrà semi-sòlides, provoca cap mal, però és d’una l’acció dels microorganismes. Ésresponsables de l’empastifament eficàcia relativa – en les millors fonamental l’ús de detergentsde les platges. La mida de les par - condicions, es recull entre un 10 i adequats.tícules, la fondària del nivell freà- un 15 % - - Incineració. Es tracta de cre- mar el petroli. L’eficàcia del siste- ma – segons el tipus de derivat pot arribar a ser d’un 95% - es Aproximadament el 30% veu contrarestada per la gran del total mundial de trànsit quantitat de fum d’alt contingut de petroliers té lloc per de partícules que origina. aigües mediterrànies. - Bioremeiació. A la natura exis- Cada any es vessen en la teixen microorganismes (bacteris i Mediterrània, d’entre 0´7 i especialment fongs) que es 1’3 milions de tones de nodreixen d’hidrocarburs i els petroli (gairebé una tercera transformen en substàncies quí- part del petroli vessat en miques no contaminants. La biore- els mars de tot el món i meiació accelera aquest procés unes 15 vegades més que la natural aportant nutrients i oxi- quantitat de petroli trans- gen. En el cas del vessament pro- portat pel Prestige). vocat per l’Exxon Valdez en la D’aquests vessaments, costa d’Alaska, es va comprovar 2000 tones anuals –una que el nombre d’organismes quantitat que significaria degradadors d’hidrocarburs va una extensió de 8.425 km2, augmentar entre 1.000 i 10.000 aproximadament una cin- vegades en les zones contamina- quena part del principat de des després de subministrar Catalunya- tenen lloc en la “adobs” que afavorien el seu des- zona catalana-balear. envolupament.LA MAR DE PETROLI 26
  24. 24. EL MEDITERRANI: UN MAR PETIT I AMENAÇAT El mediterrani és un mar- Neteja de les costes. Una de destruir moltes formes de vida. relativament petit – ocupales maneres de fer aquesta neteja Una de les formes de vessament tan sols un 1% de la superfí -és aplicant raigs d’aigua calenta a de petroli més habitual en la cie total dels mars del pla-pressió. Aquest sistema, que pot Mediterrània es produeix com a neta – i força tancat : elsemblar eficaç a curt termini, s’ha conseqüència de la neteja dels període de renovació de lesdemostrat contraproduent a la tancs dels petroliers en alta mar. seves aigües és d’entre 80 illarga, ja que si bé sembla eliminar En els seus viatges de tornada els 100 anys. Aquestes caracte-la presència del petroli, en realitat petroliers omplen els tancs buits rístiques físiques conjunta-el que fa es enterrar-lo més pro- amb aigua de mar que desprès ment amb l’alta densitat defundament en la sorra, a més de alliberen impregnada de petroli. població humana concen- Darrerament, una legislació més trada en la seva zona litoral exigent ha aconseguit reduir i la gran quantitat de vessa- aquesta pràctica que, de totes ments contaminants que Als ports de Barcelona i pateix constantment (deter- maneres, atesa la dificultat de Tarragona hi arriben sovint gents, nitrats, productes controlar-la, segueix sent un focus vaixells monocasc i amb químics...) el converteixen de contaminació significatiu. deficiències. El juliol del en un mar excessivament Banderes de conveniència, regis- 2001 les platges de la Costa castigat. En aquesta situa- tres especials, naufragis de petro- Daurada van ser afectades ció, l’agressió afegida dels liers, marees negres... tots per uns 700 litres de cru vessaments de petroli i la aquests temes, però, no són sinó vessats en la maniobra de possibilitat, no gens impro- conseqüències dels interessos trasvassament a les bable, de l’accident d’un creats al voltant de la dependèn- instal.lacions de la refineria petrolier en les seves cia actual de l’anomenat or negre. de Repsol des del petroler aigües, signifiquen una Una dependència que té els seus Tromso Trust, de bandera amenaça molt greu. orígens en una història que va liberiana. començar fa milions d’anys. 27 LA MAR DE PETROLI
  25. 25. EL PETROLI:GRANDESES I MISÈRIESEl petroli és un líquid mineral oleaginós i in fla-mable constituït per compostos orgànics for-mats per carboni i hidrogen – hidrocarburs -de composició diversa i en proporcions forçavariables.L’origen del petroli ha estat motiu de nombroseshipòtesis. Sembla ser que, en un procés ques’inicià fa milions d’anys, una gran quantitat deplàncton marí s’anà acumulant en el fons deconques sedimentàries formant una massa que,primerament per acció bacteriana i posterior- Tant en el paleolític com enment com a conseqüència de la temperatura i el neolític s’utilitzaven japressió –plegaments tectònics–, donà origen a manifestacions superficialsaquesta preuada substància que històricament del petroli, com ara elels humans han sabut aprofitar. betum. De la mateixa mane- ra, les antigues civilitzacionsUN GRAN DESCOBRIMENT AJORNAT del Pròxim Orient feien ser-Avui dia sabem, per exemple, que les molècules vir també l’asfalt, massad’hidrocarbur es mesclen amb l’oxigen de l’aire i tova i enganxosa, resultat decremen, generant calor, i en la reacció sallibe- l’aflorament del petroli aren òxids de carboni (CO i CO2) i de nitrogen l’exterior, molt abundant en(NO i NO2), així com vapor d’aigua i hidrocar- els marges del mar Mortburs volàtils. –l’antic llac Asfaltites dels Tots aquests coneixements, però, són relativa- romans-, del mar Caspi i delment recents i si bé els nostres avantpassats Golf Pèrsic, per a calafatejardegueren anar incorporant en la seva cultura les embarcacions, per asubstàncies com l’asfalt amb la mateixa natura- cimentar blocs en lalitat amb què degueren anar integrant altres construcció, per a la il·lumi-elements presents en el medi, el de scobriment nació impregnant les torxesdel petroli com a combustible, un foc misteriós o per a impermeabilitzarque brollava de l’interior de la terra i que no sèquies i preses de conten-calia alimentar perquè seguís cremant, els ció de rius. Així mateix ésdegué suscitar un enorme esbalaïment. El que conegut, des de ben antic,ignorem, però, és en quin moment de la història l’ús medicinal de diferentsde la humanitat tingué lloc aquest transcenden- tipus de productes relacio-tal descobriment. En tot cas la descoberta no nats amb el petroli.tingué altra transcendència que la d’atorgar aEL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES 28
  26. 26. aquell foc etern un origen sagrat, ja que en el FONTS DE L’ENERGIAdecurs dels segles, l’ús del petroli com a com- CONSUMIDA AL MÓN:bustible fou irrellevant. No va ser fins la segona 1850meitat del segle XlX quan un seguit de cir cum- Llenya 90%stàncies van exalçar el petroli a la categoria 1890dels grans descobriments, convertint-lo en l’eix Llenya 50%d’una revolució que amb poc temps obriria el Carbó 50%camí a tota una nova era: l’era del petroli. 2000 L’any 1859, a Titusville (EUA), es va excavar el Carbó 22%primer pou de petroli. L’objectiu era l’obtenció Gas Natural 23%del querosè, líquid groguenc procedent del Petroli 40 %petroli cru per destil·lació, molt emprat enaquella època com a combustible en els quin-qués i altres làmpades. Vint anys desprès però,Thomas Alva Edison descobria la llum elèctrica ila incipient indústria del petroli semblavacondemnada a desaparèixer. Però no va ser així,tot al contrari. L’any 1860, Etienne Lenoir vaconstruir el primer motor de combustió internaque arraconaria definitivament les màquines devapor i, l’any 1885, Gottlieb Daimler i Karl Benzdissenyaven el primer model d’automòbil, quemolt aviat Henry Ford començaria a fabricar ensèrie. La recerca d’un combustible que substi-tuís el querosè, eficaç per fer llum però massalent en la seva evaporació per alimentar elsnous motors, fou l’inici de t ot un procés d’inves-tigació per d’obtenir altres derivats del petroli. En el rànquing de refinatgeFou així com aviat aparegueren en el mercat la i producció, les multinacio-gasolina, el gasoil, el fueloil... Les companyies nals privades ocupen llocspetrolieres començaren a desenvolupar els d’honor. No és així pel quemètodes adequats per refinar el petroli amb fa a l’apartat de les reser-l’objectiu d’obtenir la major quantitat d’aquests ves: les 10 primeres com-productes. La demanda creixia de forma espec- panyies d’aquest apartattacular: naixia la gran indústria i el gran negoci són monopolis estatalsdel segle XX. –80’6% del total de les reserves mundials: (SaudiUN LLARG I COMPLEX PROCÉS Arabian 259.300 milions deEls jaciments útils de petroli i de gas natural e s barrils el 2001, Iraq Nationaltroben a profunditats de fins a 6.000 o 7.000 112.500, National Iranianmetres. La recerca d’aquests jaciments s’efectua 99.060, Kuwait Petroleumamb tècniques de prospecció relacionades amb 96.500...) La primera com-el camp de la geologia. L’extracció dels hidrocar- panyia privada, la russaburs es realitza a través de la perforació de OAO Lukoil apareix en l’onzèpous segons mètodes diferents (percussió, rota- lloc –14.243 milions deció, turbina...) i posteriorment es transporta a barrils– un lloc per davantles refineries per mitjà d’oleoductes, vaixells, d’Exxon Mobil que ambferrocarrils o camions cisterna. En les refineries, 11.491 milions de barrils tan ta partir de processos com els d’eliminació d’im- sols disposa de l’1% de lespureses, destil·lació fraccionada, transformació reserves mundials.o purificació final, s’obtenen del petroli cru pro-ductes com els gasos liquats (propà i butà), 29 EL PETROLI: GRANDESES I MISÈRIES

×