2. Realitzat pel grup somriu :
Sheila Bonet
Marta Martínez Vilella
Gemma Chavarria Ventura
Eva Mª Tomàs Peña
3. Què és la immediatesa de la
comunicació?
Per a saber què és la immediatesa de la comunicació, cal saber la
definició d‟aquests conceptes:
Que és immediatesa?
La immediatesa és un concepte que s‟aplica en situacions que es
produeixen al moment, de manera molt ràpida o sense deixar espai
entre diferents situacions. És a dir, es refereix a un interval de temps molt
curt.
Que és Comunicació?
La comunicació com tots ja sabem molt bé, és el procés de transmetre
informació. On apareix un emissor (els individus que transmeten el
missatge), un receptor (els individus que reben el missatge), un missatge
(la informació que es vol transmetre), un canal (la via per la qual es
transmet el missatge) i el codi (seria el sistema de signes en que es
transmet el missatge).
Que és internet?
És un conjunt de xarxes informàtiques que connecta diferents ordenadors
de tot el món. Aquesta connexió comporta la immediatesa de la
Comunicació i també la massificació d‟informació que podem trobar i
que pot ser, molt bona en alguns casos, o falsa i molt dolenta en altres.
Aquests són els conceptes que anirem tractant durant el projecte
5. Informació vàlida i falsejada. Com podem
evitar la informació errònia?
Observem el gràfic següent que ens mostra la freqüència d‟utilització de la xarxa:
Aquestes dades ens posen en la tessitura d'haver d'explicar que, encara que
Internet és un mitjà excel·lent per trobar informació (hi ha una gran quantitat i
varietat), hem d'anar en compte de no caure en informacions errònies o webs
falses. I per això en els següents apartats analitzarem cóm podem saber si la
informació que trobem a Internet és verdadera o falsa, i com podem evitar
aquesta última.
6. Com podem saber si una informació es vàlida
o falsa?
Hi ha diferents mètodes, que segons les nostres enquestes, la gent utilitza per
saber si la informació trobada és veraç o no, aquí n'exposem uns quants:
• Contrastar la informació en pàgines especialitzades.
• Un cop buscada la informació, preguntar en fòrums si aquesta és correcta
o no.
• Buscar pàgines on l'autor sigui algun personatge conegut o especialista
en la matèria.
• Contrastar la informació trobada a la web amb altres suports (televisió,
enciclopèdies, llibres...)
• Mirar la mateixa informació en diferents pàgines a veure si coincideixen
els resultats
7. Pàgines d‟ajuda per a saber detectar
informació falsa
A continuació mostrem tres pàgines web que ens expliquen dos dels
problemes més importants de la xarxa (pàgines web falses i pishing).
Hijosdigitales.es:
• Phishing: "El „Phishing‟ és un frau que es dona per internet i que té com a
finalitat robar dades i claus personals del banc para suplantar la nostra
identitat i dispondre dels nostres diners a voluntat" (hijosdigitales.es).
• Detectar una pàgina falsa a través de la direcció de la web
Kioskea.net:
• Detectar una pàgina falsa a través de la seva ubicació geogràfica
Who.is:
Pàgina on es pot consultar qualsevol pàgina per saber si aquesta és fiable o
no.
8. D‟on prové la informació falsejada?
La informació falsejada pot provenir de múltiples fonts, entre les quals en destaquem tres:
• Rumors o ‘hoax’: es poden definir com informacions que es posen a la xarxa o s‟envien
a través de mitjans com el correu electrònic sabent ja d‟entrada que són mentida, i
qualsevol persona en pot ser l‟autora. Un exemple podrien ser les múltiples ofertes de
treball que es troben a la xarxa, de les quals moltes no existeixen.
• Publicitat: també ens podem trobar casos en que la publicitat és enganyosa.
D‟entrada això podria no tenir res a veure amb la informació falsejada a la xarxa, però
si tenim en compte que actualment les empreses també inclouen la seva publicitat a
Internet i als altres mitjans d'informació. Les empreses acostumen a produir els seus
anuncis en vers de la necessitat dels compradors i moltes vegades amb publicitat
subliminal.
• Mitjans de comunicació: Semblant al cas de la publicitat, aquesta informació passa a
formar part de la informació falsejada que podem trobar a la xarxa des del moment en
que considerem que la majoria de mitjans de comunicació tenen el seu lloc web, la
informació que hi aportaran sigui veritable o falsa passarà a formar part de la xarxa.
Cal destacar que la informació provinent dels mitjans de comunicació és una de les
més perilloses, com a conseqüència de que també és una de les més influents .
10. .
Hem vist que la projecció massiva d’informació sí afecta a la societat,
però com ho fa?
En el cas dels infants els pares poden controlar la informació que reben i
per tant, no té una afectació rellevant.
Pel que fa als adolescents (els que utilitzen més la xarxa), degut a que
en aquest moment del desenvolupament no tenen control total sobre els
seus pensaments es veuen molt afectats per la publicitat i els continguts
que hi ha a la xarxa (pàgines “Ana i Mia”, prototips d‟un físic
extremadament prim, obligació “d‟anar a la moda”, venda de
productes il·legals…)
Els mitjans de comunicació massiva a les persones adultes, els facilita la
vida (poden estar informats de qualsevol cosa molt ràpidament i de
forma senzilla), però sempre que en facin un us controlat i dintre de la
legalitat (no estan exempts de problemes com els mencionats en els
adolescents, encara que el seu grau de maduresa sigui més elevat)
11. Conclusions
Avantatges
• Permet accedir a tot tipus d‟informació en qualsevol lloc i moment.
• La xarxa és un mitjà ràpid, eficaç i econòmic.
• La xarxa permet interactuar amb altres d‟arreu del món de forma ràpida i
senzilla.
• Evita la filtració d‟informació que es dona en els mitjans de comunicació
passius.
Inconvenients
• Tenir tants punts de recerca pot dificultar la obtenció d‟informació real.
• Pot ser un problema el fet que certa informació sigui utilitzada per
persones malaltes o amb poc criteri (no hi ha filtració de la informació).
12. Conclusions
Per finalitzar, podem dir que els mitjans de comunicació ens ofereixen
una oportunitat per tenir més coneixement i estar més informats, per tant,
és una bona eina que posseeix més avantatges que inconvenients. A
pesar d'això, s'hauria de fer un esforç per controlar els fraus, els
acossaments i altres delictes a través de la red. A més hauria d'haver
algun sistema de filtració de la informació que es pot publicar, ja que
hem de tenir en compte que aquesta pot caure en mans equivocades,
de persones amb trastorns mentals o altres individus que la poden utilitzar
per a danyar-se a ells mateixos i a la resta de ciutadans (és el cas per
exemple, de la informació sobre com dissenyar bombes, com ser
anorèxica o bulímica, etc..).
