2. El poder residia en l’Assemblea de ciutadans, composta pels homes lliures majors de
20 anys, fills de pare i mare atenesos.
No era un sistema vertaderament democràtic, perquè excloïa les dones, els
estrangers i els esclaus.
3. L’Assemblea de ciutadans o EKKLESÍA es reunia en el turó Pnyx quatre vegades cada
mes, per votar les lleis, controlar els pressuposts i prendre decisions sobre les
declaracions de guerra.
4. L’ Assemblea elegia cada any:
Els MAGISTRATS:
Els estrategs:dirigien la política
exterior i l’exèrcit.
Els arconts: presidien els
tribunals i les cerimònies
religioses.
Tribunals populars o HELIEA:
s’escollien per sorteig 6.000
ciutadans de més de 30 anys.
Consell o BOULÉ: s’escollien
per sorteig 500 ciutadans, que
elaboraven les lleis i controlaven
els magistrats.
5. Tots els ciutadans podien assistir a les reunions de
l’ Assemblea, parlar i votar les decisions a mà
alçada.
Qualsevol ciutadà podia pujar a la tribuna i
expressar la seva opinió durant un temps
determinat.
Clepsidra:
Rellotge d’aigua que
mesurava el temps que
tenia cada ciutadà per
exposar les seves idees
davant l’ Assemblea.
6. Òstracon
Fragment de ceràmica on s’escrivia el nom de la persona condemnada per l’
Assemblea a l’ostracisme o desterrament.
Si 6.000 ciutadans votaven en contra d’un mateix polític, aquest havia d’exiliar-se
d’Atenes durant 10 anys.
7. Com que les decisions no depenen d’una minoria
sinó de la majoria, això és una democràcia.
La llei és la mateixa per a tothom i no és la riquesa
sinó el mèrit i la capacitat allò que fa accedir els
homes als càrrecs i als honors.
Els polítics eviten fer allò que sigui il·legal perquè els
ciutadans vigilen i supervisen els magistrats i les
lleis.
Pèricles (495 - 429 aC):
Va ser militar i polític en l’època de màxima esplendor
d’Atenes.
Va ser reelegit com a estrateg.
Va defensar la democràcia.
Va impulsar la reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes.
Atenes, segle V aC
8. No es pot imaginar de fer determinats
treballs sense certs instruments. Entre
aquests instruments n’hi ha que són
inanimats i n’hi ha d’animats.
L’esclau és un instrument viu. Hi ha
éssers inferiors i la utilització de la
seva força física és la millor cosa que
en podem agafar. Són esclaus per
naturalesa. L’esclavitud és justa.
Els déus han adaptat la naturalesa de la
dona a les feines i a les atencions
domèstiques. Tu, que ets una dona,
hauràs de restar a la llar i tenir cura dels
teus fills.
Aristòtil, segle IV aC
