Revista Annals d’Urologia 2005-15

0 visualizaciones

Publicado el

La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
0
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
0
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Revista Annals d’Urologia 2005-15

  1. 1. Annals d`Urologia Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Editorial Re-RTU en GIII T1 F.J. Blasco Es de sobras conocida la facilidad con la que los cánceres transicionales de vejiga grado III recidivan y la tremenda frecuencia con la que se convierten en infiltrantes. Tanto es así que se postulan varias teorías, que dicho sea de paso pueden ser todas ciertas o ninguna, según las cuales la recidiva puede ser por persistencia de células malignas tras la RTU, puede ser por auténtico desarrollo de una nueva neoplasia, puede ser que lo que se consideró un III no lo fuese, etc. Con ellas se intenta explicar esa tendencia estadística a la infiltración que contrasta con aquellos casos que todos hemos vivido de tumores grado III T1 grandes, únicos y que jamás han vuelto a ocasionar ningún problema. Ante esta perspectiva hay quienes han defendido(1) que la re- RTU podría aportar una medida de control excepcional que permitiese, al menos, disminuir un poco la tasa de recidiva, al lograr poner en evidencia al resecarlos, aquellos casos de recidiva que en realidad serían más el desarrollo lógico de un tumor resecado de forma incompleta. Algunas estadísticas que avalan este pensamiento son estremecedoras y hacen que la RTU en sí misma sea de máxima importancia en el seguimiento y evolución de un GIII T1. Así, algunos estudios cifran la presencia de carcinoma en el material resecado por segunda vez entre el 33 y el 76% de los casos. Esto no es nuevo, hace años que se comenta y se publica. Lo ví por vez primera en un póster en un congreso europeo hace ya bastantes años y me sobresaltó la cifra que allí se daba que, sino recuerdo mal, rondaba el 50-55%. Pasado un cierto tiempo y tras algunos casos de re-RTU personales y tras comentarlo con bastantes colegas llegué, creo que llegamos, a la conclusión que esas cifras eran demasiados altas para ser ciertas y que no se correspondían con nuestra experiencia. Sin embargo, durante años han salido muchos estudios que siguen ofreciendo cifras similares, lo que me provoca un espanto especial. Una cifra igualmente preocupante es la de los márgenes positivos en la RTU, que oscila alrededor de un 20%.
  2. 2. Annals d`Urologia Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Si la RTU en sí misma es importante, que no será la recidiva en el primer control cistoscópico. Ese es un punto también considerado vital, aunque difícil de valorar, pues el primer control varía mucho de uno a otro centro tanto en el momento el que se realiza como en el método empleado para ello. Siguiendo con la misma tónica de señalar los pasos principales que influirán en el evolutivo de los GIII T1 hay que señalar que el estudio anatomopatológico es esencial. La muscular propia tiene que estar presente en la muestra de forma clara e inequívoca lo que al parecer no pasa en un tercio de los casos, lo que indica que mayoritariamente esos pacientes has sido sometidos a una RTU incompleta (quizás el tumor esté totalmente resecado pero no así el procedimiento, que es incompleto cuando no registra la muscular propia). Siguiendo con la anatomía patológica ni que decir tiene que los patólogos no siempre coinciden y un porcentaje nada desdeñable de casos sus opiniones son divergentes. Para finalizar, señalar que entre los pacientes que la re-RTU no localizó tumor a los cinco años no había ninguno que hubiera progresado. Ello hace aconsejable plantearse si de forma rutinaria no deberíamos realizar una re-RTU en los GIII T1, la cual debería hacerse según unos cuantos autores entre las 4 y las seis semanas para no atrasar más el inicio de un tratamiento complementario. Sivaprakasam S, Probert JL, Schwaibold H. The role of repeat transurethral resection in the management of high-risk superficial trasitional cell blader cancer. Brit J Urol. 96: 759, 2005
  3. 3. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 MARSUPILITZACIÓ INTRAPERITONEAL DE LINFOCEL PELVIC VIA LAPAROCÒPICA M. Serrallach, A. Alcaraz, H. Villavicencio Fundació Puigvert. Barcelona INTRODUCCIÓ En el transplant renal els linfocels pelvics apareixen com a complicació entre el 0.6 i el 18 % dels casos. Generalment son conseqüència de la dissecció dels vasos iliacs del receptor, la dissecció dels limfàtics i la decaspulació de l’empelt. Entre altres mecanismes menys freqüents tenim el rebuig, el tractament immunologic supresor e inclòs l´exercici físic. El tractament dels linfocels simptomàtics, pot ser en un primer temps mitjançant la punció percutanea, associada o no a la instilació de productes esclerosants, si be la recurrència es considerable. En els casos no resolutius la masupilització intraperitoneal a cel obert associada o no a omentoplastia (per augmentar la capacitat d´absorció del peritoneu) ha estat la tècnica habitual. CAS CLÍNIC Presentem el cas d´un pacient diagnosticat de linfocel pelvic doble post transplantament renal. Tractat d´inici per punció percutanea no resolutiva, que evoluciona amb empitjorament simptomàtic i deteriorament subagud de la funció renal. Estudi per Eco i TAC on es visualitza important linfocel que embolcallava el ronyó transplantat. S´identifica a nivell parahiliar, dues col·lacions; una en sentit cranial i l´altre medial, comportant aquest el desplaçament lateral de la bufeta urinària.
  4. 4. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 L´ abordatge va ser laparoscòpic transperitoneal, i mitjançant l´ ajut d´un transductor laparoscòpic de superfície de 7 MHz, es permet la perfecta identificació de les dues col·lacions, evitant així el risc de la possible lesió renal, vesical, com del pedicle vascular i la via excretora. Es va practicar una bona finestra peritoneal que comunicava el linfocel amb la cavitat peritoneal, no sent precís associar una omentoplastia, que consistiria en introduir epiplon dins la cavitat i la seva fixació posterior amb clips. CONCLUSIONS L´abordatge laparoscòpic és de gran avantatge pel pacient, obviant-se una segona cirurgia oberta i permetent una ràpida recuperació. Si be la cirurgia a cel obert comporta dificultat al hora de la identificació del linfocel, l´ aplicació en el nostre cas de l´ecografia laparoscòica suposà una gran avantatge, no només en ràpides i resolució sinó en efectivitat contrastada.
  5. 5. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 URETEROLITOTOMIA LAPAROSCÒPICA EZQUERRA E. Trilla, L. Cecchini, CX. Raventós, J. Planas, S. Esquena, JM. Abascal, J. Morote Servei d´Urologia. Hospital General Universitari Vall d´Hebrón. MATERIAL I MÈTODE Presentem el vídeo d´un pacient de 72 anys amb litiasi ureteral lumbar alta esquerra que havia estat sotmès prèviament a litotrípsia per ones de xoc (dues sessions) sense èxit. Es va practicar ureterolitotomia esquerra laparoscòpica sense incidències. Temps quirúrgic: 1h i 30 hores. CONCLUSIÓ La laparoscòpia pot ser, en casos seleccionats, una tècnica factible pel tractament de càlculs ureterals lumbars no resolts amb litotripsia i/o ureteroscòpia.
  6. 6. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 ABORDATGE ANTERIOR EN LA PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA L. Cecchini, CX. Raventós, E. Trilla, J. Planas, S. Esquena, J. Abascal, R. Martos, J. Morote. Servei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona. Introducció La tècnica quirúrgica de la prostatectomia radical laparoscòpica ha anat evolucionant des de la seva descripció per Guilloneau el 1998. Els diferents equips que han anat incorporant la tècnica han afegit modificacions pròpies, algunes que faciliten la intervenció i altres degudes a les característiques de cada centre. Presentem l’abordatge laparoscòpic de la cirurgia radical de la pròstata realitzat íntegrament per via anterior. Aquest abordatge, que adapta la tècnica clàssica de la prostatectomia anterògrada, permet un estalvi de temps quirúrgic considerable alhora que evita en bona mesura la necessitat de forçar la posició de Trendelemburg per accedir al fons de sac de Douglas. Té com a avantatges respecte de la tècnica extraperitonial de que la col·locació dels trócars és més senzilla, l’espai de treball és molt més ampli i no hi ha tensions sobre la sutura. Es tracta d’una variació tècnica que facilita la cirurgia, redueix el temps quirúrgic i pot ser adaptada pels grups que s’hagin iniciat en la prostatectomia radical laparoscòpica.
  7. 7. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA. EVOLUCIÓ DE LA TÈCNICA L. Cecchini, E. Trilla, CX. Raventós, J. Planas, S. Esquena, J. Abascal, R. Martos, J. Morote. Servei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona. Introducció La possibilitat de la cirurgia radical del tumor vesical per laparoscòpia ha estat valorada en l’evolució d’aquest tipus d’abordatge. Aquest tractament presenta dos inconvenients evidents. Un és la necessitat d’extirpar una peça quirúrgica de mida considerable. L’altre la necessitat d’una reconstrucció de la via urinària que gairebé sempre implica l’ús de l’intestí i és de complexitat variable. Aquests inconvenients es compensen quan es practica una petita laparotomia infraumbilical després de la cistectomia laparoscòpica. Aquest accés permet extreure l’espècimen i alhora permet l’extracció del budell per practicar l’aïllament d’una nansa intestinal i realitzar la derivació que es consideri pertinent. Aquest abordatge mixte manté els avantatges de la laparoscòpia, amb una visió inmillorable i un control del sagnat exquisit, amb un temps quirúrgic equivalent al de la cistectomia radical amb derivació tradicional.
  8. 8. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 NEFRECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA DRETA VS ESQUERRA CX. Raventos, Ll. Cecchini, E. Trilla, J. Planas, S. Esquena, J. Abascal, J. Morote Servei d’Urologia. Hospital Universiatri Vall d’Hebron Presentem dues nefrectomies radicals laparoscòpiques per tumor renal en valva anterior del pol inferior del ronyó dret en un cas i esquerre en l’altre. Es descriuen els diferents passos de la cirurgia segons les particularitats de cada costat.
  9. 9. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCÒPICA SENSE ISQUÈMIA Ll. Cecchini, J. Planas, CX. Raventós, E. Trilla, S. Esquena, J. Abascal, J. Morote. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona. Introducció Es presenta el cas d’una tumoració de petit tamany situada en el pol inferior renal esquerre en un pacient jove. Es va considerar tributari de nefrectomia parcial, realitzant-se per via laparoscòpica. Es mostra la tècnica quirúrgica sense clampatge de l’artèria renal, de forma equivalent a com es faria en la cirurgia tradicional en una tumoració d’aquesta mida. El sagnat quirúrgic va ser moderat (<500ml) i la recuperació immediata, sense cap complicació postoperatòria. L’evolució de les tècniques laparoscòpiques i la destresa adquirida amb la pràctica habitual permet l’ampliació dels horitzons del que és possible.
  10. 10. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 TUMOR RENAL Y QUISTE ESPLÉNICO.SOLUCIÓN LAPAROSCÓPICA E. Franco, F. Vigues, O. Guisan, L. Riera, MA. López Costea, J. Pujol. Servei d’Urologia i Cirurgia General i Digestiva. H. Universitari de Bellvitge. Paciente de 38 años de edad, transplantado renal con injerto funcionante que en ecografia de control se descubre tumoración renal izquierda y quiste esplénico de aspecto hemorrágico.Se opta por la solución laparoscópica mediante marsupialización del quiste y nefrectomía izquierda.
  11. 11. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCÒPICA M. Musquera, C. Sevilla, A. Rosales, J. Salvador, J. Palou, H. Villavicencio Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona. Metodologia Presentem una nefrectomia parcial dreta laparoscòpica transperitoneal per un tumor de 3 cms de diàmetre màxim en el pol inferior renal. Després de la liberació de tota la grassa perirrenal, es dissequen els vasos i es referencia una artèria polar inferior amb un torniquet de Rumel. Després del clampatje de l’artèria, es realitza la nefrectomia polar practicant-se la hemostàsia del llit quirúrgic mitjançant bisturí d’Argon, punts endocavitàris i Tyssucol. Resultats Desprès d’un temps d’isquèmia calente de 27 minuts, s’objectiva una bona hemostàsia extraient-se la peça en una bossa de 10mm. Conclusions La nefrectomia parcial laparoscòpica és una tècnica útil en la cirurgia ablativa renal en casos seleccionats disminuint la morbilitat de la lumbotomia.
  12. 12. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 MANEJAMENT QUIRÚRGIC INICIAL EN LA DISGENESIA GONADAL MIXTA 45XO/46XY O. Angerri, J. Caffaratti, E. de la Peña, JM. Garat, H. Villavicencio Unitat d’Urologia Pediàtrica. Servei d’Urologia. Fundació gvert (Barcelona) Introducció Una vegada realitzat el diagnòstic de disgenesia gonadal mixta i l’assignació del sexe corresponent, el manejament quirúrgic té que anar dirigit a: 1. Extirpació de les gònades disgenèsiques per al risc de malignització. El tumor que amb major freqüència pot desenvolupar-se és el gonadoblastoma, que es presenta entre el 25 i el 60% dels casos. 2. Assolir una reconstrucció dels genitals externs adequats al sexe assignat. S’intenta una reparació per a que els genitals, en aquest cas femenins, quedin cosmètica i funcionalment normals per a aconseguir una bona acceptació i integració social per part del pacient. Objectiu El propòsit d’aquest vídeo es mostrar el manejament quirúrgic inicial en la disgenesia gonadal mixta 45XO/46XY. Metodologia L’abordatge quirúrgic inicial el realitzarem en dos temps: - El primer laparoscòpic, per a valoració dels òrgans i gònades internes i per a realitzar l’exèresi de les gònades disgenèsiques. - El segon temps abans de l’any de vida, consisteix en una uretrocistoscòpia amb panendoscopi infantil compacte de 10F per a valoració de la uretra, bufeta, vagina i el si
  13. 13. urogenital, seguida d’una clitororreducció amb preservació de bandeletes vasculo-nervioses dorsals i reconstrucció dels llavis menors i majors amb el prepuci redundant. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Resultats Els resultats obtinguts des del punt de vista estètic i funcional son molt bons, sense presentar cap tipus de complicació postoperatòria, quedant diferida la vaginoplastia per a l’edat prepuberal. Conclusions El manejament quirúrgic inicial té que anar orientat a l’extirpació de les gònades disgenèsiques i a la reconstrucció dels genitals externs, el que permet tenir un aspecte extern d’acord a l’assignació de sexe inicial facilitant una total integració social del pacient. Preferim diferir la vaginoplastia a l’edat prepuberal per evitar els problemes d’estenosi que es produeixen per una reconstrucció molt precoç i que necessita de dilatacions vaginals periòdiques o de cirurgies correctores.
  14. 14. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 RESECCIÓ TRANSURETRAL BIPOLAR L. Cecchini, J. Abascal, R. Martos, E. Tremps, J. Morote. Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron. Hem tingut oportunitat de provar el nou Olympus ‘SurgMaster’, que permet la resecció transuretral amb corrent bipolar. Presentem el vídeo de la resecció bipolar realitzada amb aquest nou aparell, en el tractament endoscòpic de la hiperplàsia prostàtica i del tumor vesical. Avantatges La resecció es realitza amb sèrum fisiològic, ja que la corrent de retorn circula pel propi element de treball, i no precisa d’un líquid amb electròlits (glicina). L’avantatge principal és que no existeix la possibilitat de patir una sdme. de reabsorció, ja que el líquid que es pot reabsorbir és sèrum fisiològic. El fet que el retorn de la corrent sigui per l’element de treball condiciona també que no sigui necessària una placa de dispersió, evitant així el risc de cremades per la placa del bisturí convencional. Això també evita les contraccions causades per estimulació del nervi obturador. Hem apreciat que el tall que realitza és molt suau i ben definit, amb poc sagnat. No es produeix adherència del teixit a la nansa de resecció. Hi ha poca necessitat de coagulació. Els inconvenients són la necessitat d’adquisició d’un bisturí elèctric, un element de treball, nanses i un cable de corrent específics. Les nanses, degut a que es tornen incandescents al tallar, presenten un desgast ràpid, que obliga a la reposició d’una nansa per pacient.
  15. 15. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Conclusions Es tracta d’un aparell amb avantatges en el temps quirúrgic. Calen estudis clínics per demostrar els seus avantatges en el postoperatori (menor sagnat, menor temps de sonda) respecte de les tècniques habituals, i econòmics per contrastar la major despesa en nanses respecte l’estalvi de glicina i plaques de bisturí.
  16. 16. Annals d´Urologia, vol. 5, num, 4, oct. 2005 Article Original / Artículo Original Formolització vesical. Nefrostomia en raqueta. Fixació de catèters amb piercing J. Pagà, A. Prera, C. Abad Servei d’Urologia. Clínica Plató, F.P.. Barcelona Cas Clínic Home de 62 anys, sense més antecedents patològics que unes al·lèrgies medicamentoses múltiples, especialment a antibiòtics, amb tumor vesical superficial, multirecidivant, resecat sis cops i que per una hematúria cataclísmica postquimioteràpia intravesical, és sotmès a formolització vesical. Per la urgència del cas, no es va practicar una cistografia per descartar reflux i, com n’hi devia haver, es va produir una necrosi total i bilateral de les vies urinàries altes. A la cistografia retrògrada practicada s’observà una absència total de l’urèter dret i un reflux massiu esquerre amb urèter irregular. La T.A.C. mostra un gran urinoma retroperitonial dret i una infiltració difusa del greix perirenal esquerre. (FIG 1)
  17. 17. Annals d´Urologia, vol. 5, num, 4, oct. 2005 Es va haver d’intervenir d’urgència per anúria i vessament d’orina a retroperitoneu, practicant ampli drenatge retroperitoneal i nefrostomia en raqueta al costat dret. Al cap de pocs dies es va haver de fer a l’altre costat per ruptura espontània de l’urèter esquerre, totalment necrosat i amb estructures que la patòloga va ser incapaç de reconèixer. La fixació dels catèters es va fer amb punts de seda fixats a la pell, que eren mal tolerats, provocant inflamacions per rebuig, esquinçament de la pell i mobilitzacions dels tubs. Es va procedir a la col·locació de piercings d’anella a la vora dels orificis de sortida de les nefrostomies, que han permès una bona fixació, ben tolerada, sense mobilitzacions i sense haver de “punxar” la pell del pacient a cada recanvi de catèter. (FIG 2)
  18. 18. Annals d´Urologia, vol. 5, num, 4, oct. 2005 Discussió Formolització vesical: En algunes ocasions, especialment en tumors vesicals, es poden presentar hematúries importants, sovint cataclísmiques, i que precisen una actuació urgent a fi de salvar la vida del pacient. Per frenar aquestes hematúries, s’ha utilitzat diferents mètodes: • Alúmina. • Cistectomia de salvació. • Cambra hiperbàrica d’oxigen. • Formolització vesical. L’alúmina acostuma a ser efectiva i no precisa anestèsia, però són molt freqüents les recidives al suprimir el tractament. La cistectomia de salvació és freqüentment desproporcionada, sobretot en algunes patologies menys greus, i comporta un gran risc vital, en tractar-se d’una intervenció de gran envergadura en un pacient en condicions molt deficients. La cambra hiperbàrica d’oxigen sembla ser efectiva, però pocs centres en tenen experiència al ser una tecnologia que està a l’abast de pocs hospitals. La formolització vesical es ve utilitzant d’antic i, potser per això, ha tingut tants detractors. En la nostra experiència, és un tractament encara vàlid i efectiu, sempre que s’acompleixin una sèrie de requisits: • Precisa sempre d’anestèsia, habitualment raquídia, pel dolor que provoca. • Cal descartar prèviament, l’existència de reflux vesicoureteral perquè, si n’hi ha, es poden destruir els uretres i totes les vies altes. • És un tractament que demana paciència: En el nostre protocol, prèvia evacuació de les gleves i de cistoscòpia que descarti un tumor puntualment sagnant que es pugui resecar, s’instil·la una solució progressivament concentrada de formol al 1, 2, 3, 4 i 5%, fent rentats amb xeringa de 200 ml. durant
  19. 19. Annals d´Urologia, vol. 5, num, 4, oct. 2005 un temps aproximat d’una hora i deixant posteriorment una sonda amb rentat continu amb sèrum salí. Amb aquestes concentracions progressives i espaiades, s’aconsegueix una certa penetració del formol en la profunditat de la paret vesical i un efecte més intens en superfície. En tots els pacients (uns 50) en els que hem practicat la formolització, s’ha aconseguit un bon control de l’hematúria, si bé en uns pocs casos (quatre) ha estat necessària una segona sessió. Els casos de retracció vesical clínicament valorables han estat mínims i sempre tenen la possibilitat de ser sotmesos a una cistectomia amb derivació en unes condicions generals molt més favorables, com a cirurgia programada, amb volums sanguinis restablerts i amb la correcció d’altres patologies associades. Les indicacions han estat: • Tumors superficials multirecidivants (de 2 a 8 recidives). (37%). • Tumors infiltrants amb cistitis ràdiques o químiques (42%). • Cistitis ràdiques per tumors ginecològics (12%). • Cistitis química en Cis (9%). Cal fer constar que cap dels tumors superficials multirecidivants sotmesos a formolització han sofert recidives tumorals al cap dels anys. La destrucció de tot l’epiteli vesical i probablement de la submucosa, han pogut fer una veritable cistectomia química. Nefrostomia en raqueta: Amb l’aparició de les tècniques percutànies ecodirigides o laparoscòpiques, la nefrostomia s’ha convertit en una tècnica fàcil, poc agressiva i habitualment ambulatòria o de curta estada. Hi ha però, alguns casos molt concrets, en que la nefrostomia en raqueta pot seguir sent vàlida i aconsellable.
  20. 20. Annals d´Urologia, vol. 5, num, 4, oct. 2005 En la majoria de pacients, la nefrostomia és un gest terapèutic o diagnòstic que requereix situar un catèter dins les vies altes durant un curt període de temps, mentre es prepara una actuació més definitiva o en pacients terminals. Els catèters utilitzats acostumen a ser de poc calibre. Les obstruccions i pèrdues del catèter no són excepcionals i la seva reposició no és sempre fàcil. Aquests problemes poden ser especialment molestos en un cas com el que descrivim, que no té una solució definitiva i l’esperança de vida és molt llarga. La nefrostomia en raqueta es pot col·locar per via oberta, en el transcurs d’una altra actuació quirúrgica, o per via percutània. Permet utilitzar catèters de gran calibre, difícils d’obstruir. La seva pèrdua és pràcticament impossible i el recanvi molt fàcil i sense possibilitats d’error. Permet mantenir-los durant molt temps (nou anys en el nostre cas i amb bones perspectives). Pensem que és una tècnica encara útil en casos molt seleccionats i en indicacions molt precises. Fixació de catèters amb piercing: La col·locació de nefrostomies i, en general, de catèters durant un llarg període de temps, presenta el problema de la seva fixació, habitualment amb punts de seda a la pell, que s’han de posar a cada recanvi, s’intoleren, s’estripen, causen molèsties i ocasionen la caiguda o mobilització del drenatge. Això és el que succeïa en el cas de la nefrostomia en raqueta que descrivim i que no vam poder resoldre amb diferents tipus de fixació. En observar a la vida quotidiana la bona tolerància dels piercings d’acer col·locats a diferents indrets de la pell ... i de les mucoses, ens vam decidir a inserir un d’aquests piercings d’anella a la vora de cada orifici de sortida de catèter, el que ens ha permès fixar els catèters d’una manera fàcil, segura i indolora durant anys. ( Aquestes anelles són fetes d’acer “quirúrgic” que no provoca rebuig i han estat col·locades per personal especialitzat, sota la supervisió de l’uròleg. Es tracta d’una tècnica de fàcil aprenentatge, que no precisa anestèsia i que, si se’n disposa, es pot fer en el mateix quiròfan, un cop acabades les operacions de drenatge.
  21. 21. Annals d´Urologia, vol. 5, num, 4, oct. 2005 En aquests moments tenim tres pacients portadors d’aquest tipus de fixació: el descrit i dos amb cateterisme ureteral per estenosi de la unió ureteroileal en Brickers impossibles de resoldre. Evidentment, aquest sistema de piercing es pot fer servir també per fixar sondes vesicals o drenatges a qualsevol part del cos, com es mostra a les il·lustracions (FIG 4, 5 i 6).
  22. 22. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 EL URETEROSCOPIO RÍGIDO. DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DESDE LA URETRA HASTA LAS PAPILAS RENALES J. Guajardo Guajardo, J. Ramón Bordalba Gómez, C. Berbegal Colás, R. Puig Giró, L. Flavian Doménech, M. Laceras, M. Gómez Agudo. Servicio de urología. Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Lleida. El ureteroscopio rígido ha permitido explorar el uréter pélvico y en ocasones lumbar así como tratar i la litiasis, con fragmentación in situ y extracción de cálculos, en multitud de pacientes con escasa morbilidad. Mostramos la litofragmentación in situ de un cálculo duro en uréter pélvico, y la exploración del uréter, en busca de un cálculo, con ureteroscopio rígido, nos muestra la luz ureteral con las contracciones fisiológicas del uréter pélvico, sacro y lumbar, así como la pelvis renal, los cálices y las papilas renales.
  23. 23. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 TRASPLANTAMENT RENAL DE DONANT VIU A. Alcaraz, A. Rosales, H. Villavicencio. Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona. Introducció El donant viu representa, actualment en el nostre Servei, un 25% dels òrgans que es generen per a trasplantament renal. La nefrectomia laparoscòpica (NL) és en el nostre Centre, la principal font d’obtenció d’òrgans a partir del donant viu per a trasplantament. Comporta menor morbilitat, agressió quirúrgica, necessitat de transfusió i estada hospitalària del donant. La nefrectomia laparoscòpica no afegeix inconvenients tècnics als ja coneguts del ronyó obtingut mitjançant cirurgia oberta i que, fonamentalment, són els d’un pedicle vascular curt. Material i mètodes Es presenta un vídeo amb els detalls tècnics d’un trasplantament renal de donant viu amb ronyó obtingut mitjançant nefrectomia laparoscòpica. Es tracte d’un ronyó amb artèria, vena i urèter únics. Es realitza trasplantament en fosa ilíaca dreta amb anastomosis arterial i venosa a vasos ilíacs externs i anastomosi ureteral utilitzant la tècnica de Politano- Leadbetter. És realitza especial atenció en el fet de mantenir el ronyó dins el camp operatori durant tota la cirurgia protegit per draps humits amb gel picat, el que permet treballar sense isquèmia templada. Això ens obliga a modificar la tècnica estàndar de sutura vascular que és mostrada durant el vídeo.
  24. 24. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 Resum Original / Resúmen Original VALOR DE LA RESSONÀNCIA MAGNÈTICA AMB COIL TRANSRECTAL A L’SCREENING DEL CÀNCER DE PRÒSTATA J Comet^, JC Vilanova*, JM Saladié+, A Gelabert&, C Barceló$ ^ Hospital Dr. J. Trueta, Girona. *Clinica Girona. +Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona. & Hospital del Mar, Barcelona. $Unidad de Ciencia de la Computación y matemática Aplicada de la Universidad de Girona. Introducció El diagnòstic precoç del càncer de pròstata mitjançant tacte rectal i determinació seriada del PSA (Antigen Prostàtic Específic) condiciona encara actualment un elevat nombre de biòpsies repetides negatives, sobre tot a l’interval de PSA comprès entre 4 i 15 ng/ml, en què aquest marcador té escassa especificitat, i es produeix un solapament important entre la hiperplàsia benigne de pròstata i el càncer de pròstata. Es per aquest motiu que s’han descrit diverses formes de PSA (densitat de PSA, velocitat de PSA o PSA lliure) per incrementar-ne l’especificitat. Malgrat tot, és ben demostrada la importància que té el PSA en el diagnòstic precoç dels tumors òrgano-confinats, des de la seva introducció en clínica a la dècada dels 80. En varis estudis es posa palès el major rendiment diagnòstic del PSA respecte el tacte rectal (TR) i l’ecografia transrectal (ETR). Per una banda, el TR té una escassa sensibilitat pel diagnòstic i estadiatge del CaP, així com una baixa correlació amb la localització i extensió d’aquest tumor. Per l’altre, la ETR deixa de detectar un 8-30% de lesions no palpables, i només un 20% de lesions hipoecoiques resulten ser tumors.
  25. 25. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 Així mateix cal destacar que la ressonància magnètica transrectal (RMNTR) és una de les tècniques recentment desenvolupades amb major capacitat per obtenir imatges d’alta resolució de la pròstata, i comparativament amb l’ETR, autors com Presti o Sánchez Chapado observen que la RMNTR és superior a l’ETR en l’estadiatge del CaP i en la detecció de malaltia extracapsular, amb una bona correlació en la predicció del volum tumoral i la identificació topogràfica, i amb una fiabilitat superior al 82% en l’evaluació prospectiva de pacients prèviament diagnosticats de CaP. Aleshores, en un estudi d’screening realitzat prèviament per avaluar el valor predictiu d’una ressonància positiva, vam observar un alt percentatge de falsos positius, però per atra banda un alt valor predictiu negatiu quan la comparàvem amb la AP de pacients biopsiats 1 sola vegada. Per tant, aquesta tècnica ens proporcionava una alta sensibilitat per discriminar les biòpsies negatives de les positives. Material i mètodes En aquest estudi es seleccionen 92 pacients en programa d’ screening de càncer de pròstata, per elevació del PSA (>4 ng/ml) i/o alteració del tacte rectal, que van ser biopsiats i posteriorment seguits, en cas de biòpsia negativa, durant 2 anys, amb posteriors rebiòpsies en alguns d’ells. En aquests pacients es va realitzar, prèviament a la 1ª biòpsia transrectal ecodirigida, una ressonància magnètica amb coil endorectal, amb un aparell de 1,5 T Medical Systems. Posteriorment, es van realitzar un total de 184 biòpsies (una 1ª biòpsia a tots 92 pacients, 2 biòpsies a 61 pacients, 3 biòpsies a 27 pacients, 4 biòpsies a 3 pacients, 5 biòpsies a 1 pacient). 67 pacients van tenir una biòpsia final negativa i 25 biòpsia final positiva. S’analitzen els resultats de les biòpsies obtingudes i s’estudia la previsió del resultat de la última biòpsia a partir de TR, PSA, RMNTR i ratio PSAll/PSAt (variables d’estudi). El PSA mig va ser de 10,44 ng/ml en aquest grup de pacients i l’interval de PSA va oscil·lar entre 1,13-34 ng/ml. Les biòpsies TR es van realitzar amb un aparell Aloka EchoCamera SSD-650 CL, i van consistir en biòpsies per sextants, obtenint tres mostres de cada lòbul perifèric. Es va realitzar un estudi univariant i multivariant de la precisió diagnòstica i de la variació de la probabilitat de biòpsia positiva per cadascuna de les variables estudiades i per l’associació de variables.
  26. 26. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 Vam utilitzar un model de regressió logística amb càlcul de la log- versemblança, i un càlcul de l’àrea sota la corba ROC en el cas de variables contínues (PSA). Les corves ROC es van determinar amb el ROCKIT versió 0,9 beta . Coil endorectal de RM Ressonancia ER normal Resultats A l’anàlisi individual de les variables s’observa que la RMNTR va tenir un elevat valor predictiu negatiu (VPN) (91,07%), amb una sensibilitat i una especificitat de 80% i 76,12% respectivament, així com una precisió diagnòstica de 77,17%. La probabilitat de biòpsia positiva en cas de ressonància negativa ve ser del 8,92%.
  27. 27. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 Files: RMN; Columnes: Biopsia; O: negativa; 1: positiva 0 1 Total 0 51 5 56 91,07 8,93 100,00 76,12 20,00 60,87 1 16 20 36 44,44 55,56 100,00 23,88 80,00 39,13 Tot 67 25 92 72,83 27,17 100,00 100,00 100,00 100,00 La RMTR va ser la més discriminatòria de totes les variables estudiades individualment, inclòs el PSA, que no va ser una variable discriminatòria de tumor en aquest grup de pacients; la diferencia del PSA en el grup de pacients amb biòpsia negativa (9,44 ng/ml) i amb biòpsia positiva (11,8 ng/ml) no va ser estadísticament significativa, com tampoc ho va ser la ratio PSAll/PSAtotal. La precisió diagnòstica del PSA va ser del 62% en aquest grup de pacients, i la de l’índex (%) de PSAll/PSAt va ser de 57,2%. També s’observa que la precisió diagnòstica i valor predictiu negatiu de l’associació de variables TR-RMNTR i PSA-RMNTR no és significativament superior a la precisió diagnòstica de la RMNTR sola. La precisió diagnòstica de TR-RMNTR va ser de 64,13% i la probabilitat de biòpsia positiva en cas de TR i RMNTR negatives va ser de 9,52%. Així mateix, la precisió diagnòstica del PSA+RMNTR en aquest grup va resultar de 80% i la probabilitat de biòpsia positiva segons PSA+RMNTR es mostra a la corva ROC següent:
  28. 28. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 Risc de biòpsia positiva segons PSA sol i PSA+RMTR positiva i negativa Quan s’inclouen a l’anàlisi el TR, PSA i RMNTR la precisió diagnòstica és de 83%, determinada per la corba ROC, i la probabilitat de biòpsia positiva en cas de TR, RMNTR negatives i PSA ascendent es mostra a la següent corba : Risc de biòpsia positiva segons TR,PSA i RMNTR Per altra banda s’observa que l’associació RMNTR-TR-PSA no aporta significativament major informació que RMNTR-PSA, determinat per la log-versemblança d’ambdós tests. Estimació Pr(BI_FIN=1) a partir del PSA 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 5 10 15 20 25 30 35 PSA Pr(BI_FIN=1) TR=0_RMN=0 TR=1_RMN=0 TR=0_RMN=1 TR=1_RMN=1 Estim ació Pr(BI_FIN=1) a partir del PSA 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 5 10 15 20 25 30 35 PSA Pr(BI_FIN=1) RM N=1 RM N=0 RM N=?
  29. 29. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 Es demostra que la RMNTR és una prova amb una moderada capacitat per predir presencia de tumors (valor predictiu positiu 55,56%) però amb major capacitat per a descartar la presència de tumor, quan aquesta és negativa (Prob. de biòpsia positiva quan la RMNTR es negativa va oscil·lar al voltant de 8,9 % i 9,3 % en la 1ª y 2ª biòpsia, respectivament). A més, es demostra gràficament la probabilitat de biòpsia positiva en cas de RMNTR negativa en la 3ª, 4ª y 5ª biòpsia, en funció del PSA. A la figura següent es mostra com varia la probabilitat de biòpsia positiva en pacients amb 1, 2, 3 i 4 biòpsies prèvias negatives. EstimacióPr(BI_FIN=1) apartirdelPSA N_BPN=4 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 5 10 15 20 25 30 35 PSA Pr(BI_FIN=1) TR=0_RMN=0 TR=1_RMN=0 TR=0_RMN=1 TR=1_RMN=1 EstimacióPr(BI_FIN=1)apartirdelPSA N_BPN=2 0 0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7 0.8 0.9 1 5 10 15 20 25 30 35 PSA Pr(BI_FIN=1) TR=0_RMN=0 TR=1_RMN=0 TR=0_RMN=1 TR=1_RMN=1 EstimacióPr(BI_FIN=1)apartirdelPSA N_BPN=3 0 0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7 0.8 0.9 1 5 10 15 20 25 30 35 PSA Pr(BI_FIN=1) TR=0_RMN=0 TR=1_RMN=0 TR=0_RMN=1 TR=1_RMN=1 EstimacióPr(BI_FIN=1)apartirdelPSA N_BPN=1 0 0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7 0.8 0.9 1 5 10 15 20 25 30 35 PSA Pr(BI_FIN=1) TR=0_RMN=0 TR=1_RMN=0 TR=0_RMN=1 TR=1_RMN=1
  30. 30. Annals d`Urologia Vol. 5, n. 4, oct. de 2005 En valors de PSA entre 5 i 15 ng/ml quan el TR i la RMTR són negatives la probabilitat de biòpsia positiva varia entre 5-10% en caas de 1 biòpsia prèvia, disminueix per sota de 8% en cas de 2 biòpsies prèvies i es fa inferior al 5% en successives biòpsies. Conclusió En conclusió, la RMNTR és una prova molt útil, juntament amb el PSA i TR, en pacients en els què la permanent elevació del PSA i/o alteració del TR obligaria a vàries biòpsies repetides negatives, permetent obviar biòpsies prostàtiques, en cas de ser negativa, sobre tot a partir de la 2ª biòpsia. The value of Endorectal MFR in the Early Diagnosis of Prostate Cancer. Comet J, Vilanova J, Saladié JM, Gelabert A, Barceló C. Eur Urol, 44: 201, 2003
  31. 31. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 TRANSPOSICIÓN DE LA VENA RENAL IZQUIERDA EN EL SINDROME DEL CASCANUECES R. Gutiérrez del Pozo, I.Carretero Zamora, D. Truhán Cacho, A. Franco de Castro, Y. Santos Gutiérrez, A. Jiménez*, J. Vila*, L. García*, J. Rovira*. Servicio de Urología y Unidad de Trasplante Renal Hospital Clínic de Barcelona: Hospital de San Juan de Dios* Introducción El síndrome del cascanueces lo provoca la compresión de la vena renal izquierda por la pinza formada entre la aorta abdominal y la arteria mesentérica superior, produciéndose como consecuencia una hipertensión en dicha vena renal, pudiéndose formar dilataciones varicosas intra y perirrenales, responsables de los episodios de hematuria característicos de este síndrome. Material y Método Niña de 11 años, que a raíz de cuadro de hematuria macroscópica anemizante ingresa para estudio. El ecodoppler renal, la urografía, cistografía y cistoscopia fueron normales, a excepción de observarse el eyaculado hemático por el meato ureteral izquierdo. La Angioresonancia mostraba escasa distancia entre la arteria mesentérica superior y aorta pinzando a su través la vena renal izquierda. La venografia renal retrógrada muestra una vena de largo recorrido con cambios de tamaño en el mismo posiblemente por alguna compresión extrínseca. La presión a nivel de la vena renal izquierda era de 15 m/m de Hg. Es intervenida a los 8 meses del inicio del cuadro clínico por persistencia de la hematuria macroscópica anemizante, que requirió de varias transfusiones. Se realizó la transposición caudal de la vena renal izquierda.
  32. 32. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Resultados Buen curso clínico posterior con desaparición de la hematuria macroscópica, persistiendo durante unos meses la microhematuria. Discusión La etiología más frecuente es el nacimiento anómalo de la arteria mesentérica superior desde la aorta. Las manifestaciones clínicas pueden ir desde ser: asintomático, producir varices en las venas gonádicas, dolor en el flanco izquierdo y hematuria, que fue en nuestro caso, hipotensión y/o proteinuria ortostática, disfunciones del sistema nervioso autónomo, y por último síndrome de la fatiga crónica del niño. El diagnóstico se va a realizar por el estudio anatómico de los vasos mesentéricos y renales mediante técnicas de imagen: TAC; RNM; Angio RNM, pero quien va establecer el diagnóstico etiológico definitivo, constituyendo la prueba “gold standard” es la Flebografia selectiva con toma de presiones en la vena renal y en la cava, cuyos gradientes de presión han de ser superiores a 5 m/m de Hg. En cuanto al tratamiento, como norma general, para los casos asintomáticos o hematuria leve se opta por el tratamiento conservador, mientras que la intervención quirúrgica se reserva para los casos de hematuria grave y dolor. Conclusiones Creemos que la transposición de la vena renal izquierda es el tratamiento de elección del síndrome del cascanueces en los casos en que esté indicada la cirugía.
  33. 33. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 ESTENOSIS POR ACODADURA DE LA ARTERIA EN EL TRASPLANTE RENAL R. Gutiérrez. A. Franco. R. Gibanel. D. Truhan. Y. Santos. L. Peri, A. Agud, A. Arch, E. García, J. Alcover, P. Carretero. Servicio de Urología y Unidad de Trasplante Renal. Hospital Clínic de Barcelona Introducción La estenosis por acodadura arterial en el trasplante renal es una causa rara de estenosis arterial y se produce en la primera semana postrasplante. Material y métodos Se presenta el caso de un paciente de 42 años en insuficiencia renal terminal secundaria a Glomerulonefritis mesangiocapilar que se sometió a un segundo trasplante renal en Fosa ilíaca izquierda con riñón de donante cadáver con 20 horas de isquemia. El paciente presentó NTA no oligúrica que no precisó de hemodiálisis, y HTA que se trató con Carduran, fue dado de alta a los 10 días del trasplante con creatinina de 8,5, que fue descendiendo progresivamente hasta llegar a cifras de 1,5 a los dos meses. A los tres meses como consecuencia de un deterioro de la función renal y observándose a la exploración un soplo en la FII, se realizó ecodopler que informa de la posible existencia de una estenosis de la arteria renal que se confirmó realizando una arteriografía, que mostró una estenosis por acodadura no subsidiaria de tratamiento percutáneo.
  34. 34. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Resultados Se intervino a través de la misma incisión, realizándose, ligadura y sección de la arteria renal acodada y previa perfusión con Ringer Lactato, se realizó una anatomosis arterial termino-terminal con la arteria hipogástrica. El postoperatorio cursó sin incidentes llegando a tener una función renal normal. Comprobándose en los estudios vasculares posteriores ( angioRNM) una buena revascularización del injerto. Discusión La etiología de la acodadura de la arteria renal en el trasplante renal puede ser por una arteria redundante, que se produzca una rotación del riñón, una orientación anómala de la anastomosis en los vasos ilíacos respecto a la situación del riñón, o una rotación de la arteria en el tiempo de realizar la anastomosis. Los síntomas pueden ser anuria, HTA y el diagnostico se puede realizar por biopsia renal, soplo, ecodoppler, angiotac, angiornm, DIVAS, arteriografia selectiva. El tratamiento casi siempre va a precisar de cirugía abierta: resección tejido periarterial, recolocación del injerto, resección de la porción de la arteria acodada y nueva anastomosis, reanastomosar la arteria renal corrigiendo la acodadura, ligadura de la arteria renal, sección de la misma y anastomosis a la hipogástrica. Conclusiones Un gran porcentaje de estenosis arteriales en el trasplante renal se solucionan actualmente por angioplastia percútanea con o sin la colocación de Stens, pero la cirugía abierta todavía tiene sus indicaciones, como son las acodaduras arteriales y las estenosis no solucionables por angioplastia.
  35. 35. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 CORRECCIÓ D’HERNIA PARAESTOMAL C. Sevilla, M. Musquera, A. Rosales, J. Salvador, J. Caparrós, H. Villavicencio Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona. Introducció Les hèrnies paraestomals constitueixen una de les complicacions tardanes més freqüents dels estomes incontinents urinaris. Són secundaries a varis factors: una mala fixació del conducte i l’exteriorització del mateix per fora de la línia semilunar a on els ventres musculars i les fascies són més laxes en pacients ancians. Són més freqüents en colostomies que en ileostomies i es localitzen a nivell de la zona mesentèrica del conducte exterioritzat. Objectiu Mostrar la tècnica de correcció de la hèrnia paraestomal en estomes incontinents. Metodologia Presentem un cas d’un pacient amb una hèrnia paraestomal d’ileostomia després de cistectomia radical per neoplasia infiltrant de bufeta, que incloïa colon dret i intestí prim. A través d’una incisió trasversa i periestomal, es redueix la massa herniària ressecant la paret del sac i reforçant la paret abdominal mitjançant una malla després d’un tancament primari segons la tècnica de Judd, evitant la laparotomia mitja. Posteriorment, es practica la trasposició de l’estoma a un altre nivell de la paret abdominal. Resultats Aquesta tècnica ens ha ofert bons resultats evitant la laparotomia mitja en aquests pacients.
  36. 36. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 Conclusions La correcció d’hèrnia paraestomal pot ser utilitzada evitant la laparotomia mitja, mitjançant incisions trasverses i paraestomals aconsellant la trasposició de l’estoma i l’esforç de la paret abdominal mitjançant malla sintètica.
  37. 37. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 NESBIT MODIFICAT: CORRECCIÓ DE CORBATURA PENIANA DORSAL JL. Gago, JM. Cos, M. Arzoz, R. Boix, J. Areal, C. González, J. Uría, JM. Saladié. Servei d’Urología i Cirurgía del Trasplantament. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. INTRODUCCIÓ La indicació per a la realització de reparacions quirúrgiques associades a la malaltia de La Peyronie inclou: malatia estable, erecció dolorosa i imposibilitat per a realitzar coït degut a la pròpia deformitat o a la disminució de la rigidesa associada. CAS CLÍNIC Pacient de 56 anys amb antecedents d’enolisme i hipertensió arterial. Malaltia de La Peyronie amb incorbació dorsal de 90 graus. Temps d’evolució de la placa fibròtica de més de 12 mesos sense resposta a tractament mèdic. El pacient relata dolor amb l’erecció i impossibilitat de realitzar coït. S’indica técnica de Nesbit modificada. TÈCNICA QUIRÚRGICA Es realitza tècnica de Nesbit modificada amb dissecció del cos esponjós. Col.locació de torniquet a l’arrel peniana. Injecció de sèrum fisiològic per evidenciar corbatura dorsal. Incissió i dissecció fins arrel peniana. Dissecció entre cos esponjos i cavernosos. Plicatura dels cossos cavernosos i correcció de la incorvació. Secció en forma d’elipse de l’albugínea a la part ventral dels cossos cavernosos. Sutura estanca dels mateixos. Sutura de la fàscia de Buck, Colles i pla cutanimucós. Imfiltració amb anestèssic local de la base peniana per minimitzar el dolor al postoperatori immediat.
  38. 38. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 CONCLUSIÓ Tècnica senzilla amb baix índex de complicacions. Relació favorable entre el grau de correcció de la incorbació i la pèrdua de la longitud del membre. Realitzable en àmbit de cirurgía ambulatoria amb controls al dispensari seqüenciadament.
  39. 39. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 MEATOPLASTIA ESTÉTICA. TÉCNICA PERSONAL JM. Mallafré Sala. La estenosis del meato uretral, aún se siguen tratando mediante una incisión ventral dejando un meato hopospádico. El resultado tanto estético como funcional en estos casos, dejan mucho que desear. La deficiente funcionalidad de este meato es de todos conocida, chorro desparramado, goteo terminal transtornos de la infertilidad etc. Por esta razón y habiendo solucionado todos estos inconvenientes, desde hace años, venimos insistiendo en la bondad y facilidad de esta intervención. Gracias a las nuevas tecnologías, exponemos mediante este vídeo, la sencillez de la técnica, con la cual se consigue dejar el meato en el punto culminante del glande, evitando todos los inconvenientes que acompañan a un meato hipospádico.
  40. 40. Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 4, oct. 2005 CRIOTERAPIA PROSTATICA J. Segarra, MJ Ribal, J. Palou, A. Alcaraz, A. Rosales, J. Huguet, R. Parada, N. DeGraeve y H. Villavicencio. Fundació Puigvert. Barcelona. La crioterapia una técnica minimamente invasiva, reproducible, realizable integramente por el urologo y que esta aceptada por la FDA como tratamiento de intención curativa del cáncer de próstata local o localmente avanzado y como rescate tras fracaso de la radioterapia. Presentamos un video donde se esquematizan los diferentes pasos de la técnica.

×