Revista Annals d’Urologia 2007-22

155 visualizaciones

Publicado el

La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
155
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
9
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Revista Annals d’Urologia 2007-22

  1. 1. 1 Annals d’Urologia Any2007-2N.22Ò R G A N O F I C I A L D E D I F U S I Ó D E L A S C U
  2. 2. 2 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Editorial Societat Catalana d’Urologia President Dr. Joaquim Ristol i Pont Vice-president1er Dr. Josep Comet i Batlle Vice-president2on Dr. Joan Areal i Calama Secretari Dr. Lluis Gausa i Gascón Tresorer Dr. David Salinas i Duffo VocalBarcelona1er Dr. Miguel Angel López Pacios VocalBarcelona2on Dr. Dario García Rojo VocalTarragona Dr. Jaume Benages i Pámies VocalLleida Dr. Jesús Guajardo Guajardo VocalGirona Dr. Ramon Domingo i Farrer+ons Vocald’ActivitatsProfessionals Dr. Josep Pagà i Carbonell Vocald’ActivitatsCientífiques Dr. Josep Segarra iTomás CodireccióAnnalsd’Urologia Dr. Antoni Pont i Salvadó Dr. Carles Pellicé iVilalta DissenyiPaginació Dr. Antoni Pont i Salvadó SIAM (Salut i aplicacions multimedia) Manneken Pis L’altre dia un company i amic ginecòleg em va fer arribar aquesta notícia que havia trobat a la premsa :“El Manneken Pis, la petita estàtua de bronze símbol de Brussel•les, orina avui amb problemes amb motiu de la jornada europea de la pròstata.”; en efecte, l’associació belga d’uròlegs va tenir la genial idea de fer que l’habitual quantitat d’aigua que expulsa la popular estàtua es veiés reduïda a un lleu degoteig amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre els problemes de pròstata que pateixen molts homes europeus. Tot això em fa fer pensar que, potser, en el nostre país, les campanyes encaminades a fer conèixer las patologies urològiques i divul- gar tots els consells i recomanacions per a prevenir-les, són més aviat escasses. És trist que habitualment tingui que ser la indústria farmacèutica, la única que publiqui material gràfic o audiovisual per oferir consells de salut urològica tot aprofitant els seus interes- sos comercials. Per altra banda la premsa només es preocupa dels continguts urològics quan aquests acompanyen un fet“mediàtic”. La castració química que defensa en Sarkozy, el càncer de pròstata del polític de torn o el“pipi”no controlat de l’anunci de la Sra ConchaVelasco, fan que algun periodista truqui ràpidament a la porta de l’uròleg més proper per demanar una mica d’informació per arrodonir el seu article. Si continuem en aquest camí seguirem trobant-nos persones que quan els parles d’un uròleg no saben exactament localitzar l’anatomia en la que treballem habitualment. Crec sincerament que els uròlegs catalans mitjançant les nostres societats científiques hauríem de ser més imaginatius i constants en aquesta tasca; no en va les societats tenen el deure de comunicar periòdicament a la població que representen de tots els avenços i recursos que la ciència els ofereix en cada moment, i també tot el saber científic encaminat a aconsellar-los per aconseguir una vida més sana i a ser possible sense malalties. Que el proper congrés de la Societat Catalana d’Urologia serveixi per avançar científicament, però que alhora, també trobi fórmules imaginatives per fer més entenedora la nostra especialitat a la nostra gent…..ens veiem aTarragona!. Jaume Benages Pàmies
  3. 3. 3 Sumari Article Tumors testiculars de cèl•lules de Leydig. Succinta revisió bibliogràfica urològica i d’autors a l’Estat Espanyol (període: 1982 – 2006) CarlesPellicéiVilalta XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Col.locació de catèter de diàlisi peritoneal per laparoscòpia E.GarcíaCruz,JM.MallafréSala,M.VeraRivera,A.AlcarazAsensio HospitalClínic Afectación metastásica de la glandula suprarrenal R.Martínez-Rodríguez;F.RodríguezEscovar;J.ArceGil;B.JuanedaCastell;J.Huguet;R.Parada;A.Rosales;J.Palou;H.Villavicencio. FundacióPuigvert Denervació transvaginal tècnica de Ingelman-Sunberg. Revisió de la nostra casuística R.SagristàVidal,C.GutiérrezRuíz,C.Errando,P.Arañó,M.Pascual,L.Sos,J.A.Bellido,H.Villavicencio FundacióPuigvert.UnitatdeUrodinàmia Estat actual de la tuberculosi genitourinaria a la provincia de Girona Ponce,J.Comet,N.Torrent,R.Domingo,V.Montserrat,C.ValienteiM.Ordis HospitalUniversitarideGironaDoctorJosepTrueta.Girona. Factors que intervenen en la satisfaccio sexual A.FernandezLozano*I.SotolongoVergo**E.RuizCastañe* FundacióPuigvert*ICUN** Comentaris varis envers l’article“como evitar ser demandado o los diez mandamientos / Arch.Esp.Urol 1990;43:593-594 CarlesPelliceiVilaltaiEnriquePerez-CastroEllendt Barcelona/Madrid ¿Como priorizar las listas de espera quirurgicas? J.URIAGONZALEZ-TOVA,ArealCalamaJ,MoraDurbanM,ArzozFabregasM,BoixOrriR,RuizJ,IbarzServioL,SaladieRoigJM HUGTIP Valoració“ASA/Karnosky”enunacohortde100baronsafectesd’”HBPnoquirurgica”,diagnosticada,tractadaicontroladaenunCAPd’adscripciogeriàtrica CarlesPelliceiVilalta CapMutuam–Barcelona Biourology.com J.URIAGONZALEZ-TOVA,ArealCalamaJ,MoraDurbanM,ArzozFabregasM,BoixOrriR,IbarzServioL,SaladieRoigJM HUGTIP Moléculas de adhesión α, β y γ-catenina como factores pronóstico de recurrencia en el Carcinoma urotelial de tracto urinario superior L.IzquierdoReyes,A.Petit,D.Truán,P.AltésIneva,Ll.PeriCusí,A.AgudPiqué,A.GarcíaLarrosa,M.SánchezCaba, A.MolinaCabeza, I.Goicoechea,M.MusqueraFelip,R.GutiérrezdelPozo,C.Mallofré,A.AlcarazAsensio HospitalClínic Valor pronòstic de l’estadiatge molecular del càncer vesical mitjançant RT-PCR per a krt20: Resultats a 5 anys de seguiment AgudPiqué,A.1,RibalCaparrós,M.J.1,MengualBrichs,L.2,IzquierdoReyes,L.1,Marin-Aguilera,M.2,FernándezRuiz,P.l.1,AlcarazAsensio,A.1 1Serveisd’UrologiaiAnatomiaPatològica.HospitalClíniciProvincial.Barcelona2LaboratorideBiologiaMolecular.FundacióPuigvert.Barcelona. Proposta de protocol de maneig optimitzat dels tumors vesicalsT1 d’alt grau OrsolaA,CecchiniL,RaventósCX,BestardJ,Gomez-LanzaE,MartosR,TrillaE,PlanasJ,MoroteJ. HospitalValld’Hebron Estudi de la recidiva a la primera cistoscòpia dels tumors vesicals superficials primaris en funció del grup de risc JoanEBestardVallejo,RaúlMartosCalvo,EstherGomezLanza,LluísCecchiniRosell,AnnaOrsoladelosSantos,JoanMoroteRobles. Serveid´Urologia.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona Enfermedad superficial antes y despues preservación vesical por carcinoma vesical infiltrante: manejo y resultados a largo plazo O.RodríguezFaba,JuanPalou,JorgeHuguet,SalvadorEsquena,JuánJoséGómez,HumbertoVillavicencio FundacióPuigvert Tratamiento del Cáncer deVejiga en el Hospital General deVic 2000-2005 J.ValeroMilián,PinsachElíasLl.,DinaresPratJ.,FernandezZuazuJ.,AlejoM.,MolineroJM.,Batiste-AlentornE.,GarciaJ. HospitalGeneraldeVic Maneig del carcinoma micropapilar de bufeta. Estudi clínic de 18 casos JM.Gaya,J.Palou,F.Algaba*,J.Arce,J.Huguet,A.Rosales,JJGómez,H.Villavicencio. FundacioPuigvert
  4. 4. 4 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Article TUMORSTESTICULARS DE CÈL•LULES DE LEYDIG. SUCCINTA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA UROLÒGICA I D’AUTORS A L’ESTAT ESPANYOL (PERÍODE: 1982 – 2006) CarlesPellicéiVilalta DoctorenMedicinaiCirurgia/Uròleg PràcticaPrivada(ClínicadeNostraSenyoradelRemei-Barcelona) A grans trets sabem que els tumors testiculars (TT) són poc freqüents i que poden presentar-se sota formes úniques o mixtes amb dues o més soques tumorals i/o ser bilaterals. Pel que fa, tant a la seva metòdica i conducta a seguir en tota sospita diagnòstica, com en el tractament quirúrgic i en els controls postoperatoris, ja fa temps que estan sobrada- ment consensuats i protocol•litzats (7,9,61 i 62): - Anamnesi dirigida - Polida exploració física engono-escrotal - Ecografia escrotal bilateral (US) (Avui en dia sembla que la RNM escrotal va prenen el seu predicament)predicament) -TACtòraco-abdminald’altadefinicióenlarecer- ca de ganglis i metàstasis - Determinació de marcadors tumorals Davant d’un TT (7,9,61 i 62) restaran individualitzats els tractaments i aquests es ba- sarand’inicienl’“ORQUIECTOMIARADICALONCO- LÒGICA”. Segons sigui la soca tumoral i l’estadi d’aquest seràcomplementableamb limfadenectomiesi/o pautes de radioteràpia i/o poliquimioteràpia. Encara que darrerament ha millorat en molt el pronòstic,homs’obligaauns prudents,periòdics i llargs controls en règim d’ambulatori. Els TT corresponen al 1,91% de les neoplàsies urològiques malignes (51 i 55).En la seva immensa majoria, són del tipus histològic dels“TTgerminals”(94%-7,9,61i62).Elstumors del’estromagonadalcorresponenal4-6%delsTT i els de cèl•lules de Leydig (TCL) són els més fre- qüents (1-3%-7,10,19 i 61). (TAULES: I –VII) Resta aportada i reflectida una valora- ciócríticaideconjuntsotalaformametodològica d’unmetanàlisibasaten unrecullde citesbiblio- gràfiques, per saber el que ha estat delsTCL en el sí la literatura urològica a l’Estat Espanyol en el període abastat del 1982 al 2006. (SEE: 84 casos / Sèrie Catalana – SC: 16 casos). (TAULES: I-VII) Hom ha considerat accedir a: (TAULA: I) - Llibres de text a l’abast de l’especialitat (1,2,7,9, 34, 51, 58, 61 i 62). - La revista “Actas Urológicas Españolas” (3,4,10,15,17-19, 21,26,36,38,43,44,46,50 i 53). - La revista “Archivos Españoles de Urología” (5,11,13,20, 24, 29-33, 35, 40,41, 47, 52, 57 i 62). - Altres revistes (27, 28, 48 i 55) - Llibres Resum de Congressos /“Abstracts”: “ACUC-A.”:14, 37 i 69 “AEU”: 6,8,12,16,22,23,25,39,42,45,49,56,60 i 64 “SCU”: 54 És obvi que no es pretén ser exhaustiu i debensegurqueendeuendemancartreballs.No obstantambelscitatshomcreuquejaespottenir una òptima visió de l’interès per aquesta temàtica entre els uròlegs de l’Estat Espanyol (“Publicacio- ns”: 63% /“Comunicacions”: 37%). (TAULES: I -VIII) Repassant la bibliografia hi resta ben palesa, això sí una correcta, però no sempre prou àmplia descripció de l’entitat. Aspectes comuns apreciats tant en els llibres de text a l’abast de la especialitatlitatcom enlesaportacionsalaprem- sa mèdica o en els“abstracts”congressuals. (TAULA: I) No ha estat fàcil saber la seva incidència exacta i de tot el seguit de dades clíniques estudiades. Donat que al revisar les cites que en dispo- saven sovint es desprenia el fet que un mateix Servei d’Urologia que ja havia aportat la seva casuística repetida i poder després en el temps augmentada en diferents fòrums acadèmics. (TAULES: I i II) És per això que tot el conjunt de les dades aportades, discutides i finalment tabu- lades en sorgeixen de la sistemàtica confrontació i valoració crítica d’elles i entre elles i de nou “cita per cita”reconsiderades. Restant doncs fetes d’una forma metòdica, reiterada i sistematitzada tota mena de comprovacions envers les edats, les formes de presentació clínica, les proves comple- mentàries del diagnòstic demanades i del perquè de les opcions diagnòstico-terapèutiques empra- des entre les diferents aportacions d’un mateix Servei d’Urologia i en tots els fòrums de discussió que hom ha pogut disposar dels seus treballs aportats(“ArticlesenRevistes”i/o“AbstractsCon- gressuals”). (TAULES: I i II) Potser el fer la referència als 84 casos en aquesta SEE i els 16 de la SC dels TCL en sigui el més proper possible a la nostra realitat urolò- gica i pel que resta comentat hom no creu que hi hagin casos repetits i/o involuntàriament con- siderats varies vegades, en les tabulacions finals. (TAULES: I –VII) TUMORSTESTICULARSDECÈL•LULESDELEYDIG(TaulaI) CASUÍSTICA DE L’ESTAT ESPANYOL: 84 CASOS / 46 CITES UROLÒGIQUES (PERÍODE: 1982 – 2006) PUBLICACIONS.............................................29 Actas Urológicas Españolas....................13 Archivos Españoles de Urología..............13 Altres publicacions...................................3 COMUNICACIONS..........................................17 Congressos de l’AEU..............................13 Jornades de l’ACUC-A..............................3 Simposis de la SCU..................................1
  5. 5. 5 Les casuístiques més nombroses co- rresponen a la de l’Hospital “12 de Octubre” de Madrid amb vuit casos (6,10 i 12) i amb set casos la de la Fundació Puigvert de Barcelona (41 i 42). (TAULA: II) De tots els treballs aportats crec que cal fer una l’esmena especial al de Rodríguez et als del 1982 (46), amb tota seguretat pot ser que sigui el primer, entre nosaltres a tractar el tema en revista urològica. Passats més de 20 anys, aquest treball manté tota la seva vigència i cal tindre’l encara en consideració al tractar l’entitat, motiu aquí d’estudi i consideració. (TAULA: II) Al 1986 resten reflectits el que poden ser els dos primers casos redactats de TCL malig- nes a l’Estat Espanyol en castellà i en revista uro- lògica(Navarroetals–33).Mésendavantn’hiha hagut d’altres (10,19,38,50,52 i 60). El treball de Jimenez et als del 1999 (20) aporta un cas que debutà ja sota un quadre de neoplàsia urològica disseminada. (TAULES: II,VI iVII) No restant del tot clar els seus factors etiològics (55). Hi ha estudis d’experimentació animal que els relacionen amb endocrinopaties i no sembla que entrin en relació ni amb les crip- torquídies (Aspecte aquest no sempre acceptat – 5,6,10,12,21,30 i 36), ni amb els traumatismes però si que hi resten descrites ocasionals incidèn- ciesfamiliars(34).Laliteraturas’assabentatambé decertesrelacionsamblasíndromedeKlinefelter (38) i l’esclerosi tuberosa. Elstreballsconsultatsensdiuenqueels TCL segueixen una conducta etària suficientment definida i establerta (10,40-42 i 55): - Hom hi aprecia un precís patró binodal (5-10 anys VS 30-35 anys). - 20-25% dels casos ho seran abans de la puber- tat. - La màxima incidència es dóna a la trentena (35 casos: 45% SEE) i la majoria de casos malignes entre els 50 i 60 anys. - En aquesta SEE de 84 casos, resta esbiaixada la casuísticaals20anysifinsals100de“deuendeu” (7 casos: 8% menors de 20 anys / 77 casos: 92 % majors de 20 anys). (TAULA: III) Els estudis anatomo-patològics apre- cien com (1,2,27,28,34 i 45): (TAULES: VI iVII) - Macroscòpicament es presenten com unes tu- moracions sòlides, lobulades, septades i de color groguencambhemorràgiesinecrosisienun15% dels casos amb extensió extradidimària. - A l’estudi microscòpic s’aprecia unes cèl•lules polièdriques amb nuclis rodons i citoplasma eosinòfil. Resten descrits uns cristalls intracito- plasmàtics(deReinke(40%)),lasevapresènciaés interpretadacomasignedebenignitat(32,40,55i 63)itambépositivitatsperalalipofucsina(20%), la vimentina i la S-100. - Els estudis de microscòpia electrònica, a hores d’ara, no són suficientment concloents per a dis- cernir envers la seva benignitat o malignitat (40). Les dades bibliogràfiques indiquen la consideració genèrica de benignes als TCL entre els més joves. Aquest fa plantejar-nos optar per cirurgiesparcialsambconservaciódelparènquima gonadal no afecte (10,12 i 40). El criteri de malignitat el dóna, segons esdesprèndelaliteraturaconsultada,lapresència de metàstasis i faran dubtar la grandària tumoral, lesatípies,lesmitosisielssignesinfiltratius.Propis aquests,delsTCLmalignes(10%reflectitenlalite- ratura - 13 casos: 15 % SEE ”). (TAULES:VI iVII) No obstant això, hom creu prudent te- nir en compte les consideracions d’uns treballs aportats en relació si més no amb uns criteris de predicció de malignitat de l’entitat (5,10,11,14,17 ,21,33,32,36,38,40-44,50,52,55,57 i 63). (TAULA:VII) Confrontant tots els treballs obtinguts i considerats apreciem com els TCL sorgeixen de l’aportació de conjunt de la sèrie pròpia de TT d’aquell Servei o també reflectits en estu- dis retrospectius en referència exclusiva als TCL. Sempre i és ben lògic, amb pocs casos (Màxim vuit - 10) o notes clíniques amb un dos casos. (TAULES: I i II) El 80-90% dels TCL es presenten sota un “efecte massa didimari” palpable ja a l’exploració física (51 casos: 39 % SEE). Unilaterals en la seva im- mensa majoria (Bilaterals: 2 casos SEE / 36 i 64). (TAULA: IV) Pràcticament en totes les ocasions, i donada la sospita prèvia de poder estar davant d’unTT els autors aportats, han fet el que s’ajusta al’actualnormopraxi(USiencertscassosassocia- da a una RNM,TAC d’estadiatge i estudi de marca- dors tumorals. La peça d’orquiectomia radical on- cològica és remesa a la consideració del patòleg). No obstant, i per les peculiaritats i la riquesa semiològica dels TCL, fa que pre-opera- tòriament puguin ser ja ser sospitats (9 casos: 11 % SEE) i es demanin unes determinacions hormonals dirigides (LH, FSH, Testosterona, Estrògens, Gestàgens, Prolactina,...). “Peça en CASUÍSTICAUROLÒGICADEL’ESTATESPANYOL:(TaulaIVb) FORMESDEPRESENTACIÓCLÍNICAAMBFREQÜENTSASSOCIACIONSENTREELLES (84CASOS/PERÍODE:1982–2006) Efecte massa....................................................51 casos Ginecomàstia...................................................33 casos Infertilitat i/o Alteracions Seminogràfiques.....15 casos Troballa incidental.............................................8 casos Disfunció erèctil.................................................8 casos Criptorquidia......................................................6 casos Quadre metastàsic.............................................3 casos Pseudo-pubertat precoç....................................3 casos Atròfia teste adèlfic............................................1 cas Klinefelter...........................................................1 cas CASUÍSTICAUROLÒGICADEL’ESTATESPANYOL.(TaulaIII) DISTRIBUCIÓPERGRUPS ETARIS PERÍODE(1982–2006) BIAIX ETARI: Menors 20 anys...........7 casos: 8% Majors de 20 anys.....77 casos: 9 2% TOTAL...........84 casos MAJORS DE 20 ANYS: 20-29 anys............15 casos: 19% 30-39 anys.............35casos: 45% 40-49 anys..............9 casos: 12% 50-59 anys..............4 casos: 5% 60-69 anys..............9 casos: 12% 70-79 anys..............2 casos: 3% 80-89 anys..............2 casos: 3% 90-99 anys..............1 cas : 1% TOTAL......77 casos
  6. 6. 6 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 ma”, el patòleg definirà la seva soca tumoral. (TAULA:V) Restadescritaenun30-40%delsca- sos,unseguitd’endocrinopatiesperlapresència de quadres de hipersecreció hormonal. Els tre- balls de Ponce de León et als, informen que en un 90% dels casos aquestes clíniques remetran després de l’orquiectomia (41 i 42). (TAULA: IV) Enaquestscasosconcretshomhadediferenciar entre dos grups (19 i 55): - PACIENTS JOVES: Precocitat iso-sexual (Macro- genitosòmiaiambunmanifestfenotipmasculíi ginecomàstia en un 10% - 32 i 63). - PACIENTS ADULTS: Ginecomàsties (10-40%), alteracions seminogràfiques i disorgàsmies . (TAULA: IV) - Les cites ens assabenten que no sempre apreciarem un ”EFECTE MASSA DIDIMARI”i po- den ser troballes incidentals (8 casos: 6 % SEE – 6,10,40-42,43,50,52 i 56), al practicar estudis ecogràfics en altres indicacions. -Les GINECOMÀSTIES (6,8,10,14,16-19,21,32,35 ,38,39-44,49,53-55,57 i 60) (20-40% descrites en la literatura / 33 casos: 26 % SEE) no són patognomòniques dels TCL. També les poden manifestar altres soques de TT (7% - 40 i 55) y altres patologies no didimàries (40 i 55) . Si es manté la ginecomàstia després de la or- quiectomia (13 casos: 39% SEE – 6,8,10,18,19,3 2,35,37,38,40,41,55,57 i 60), no es a priori indi- catiu de malignitat i pot ser ja sigui irreversible. És recomanable en aquests casos valorar una interconsulta i la seva correcció per un cirurgià plàstic. (TAULA: IV) També poden manifestar i ser diagnosticats en el decurs d’estudis per: -INFERTILITATSI/OALTERACIONSSEMINOGRÀFI- QUES: (15 casos: 12% SEE / 4,6,10,14,40,50,52 i 54) - DISFUNCIONS ERÈCTILS (8 casos: 6% SEE / 8,18,32,40-42,54,59 i 60) - ATRÒFIA DEL TESTICLE ADÈLFIC (1 cas: 1% SEE / 54) -CRIPTORQUÍDIES (6 Casos: 5% SEE / 6,10,30,41,42,50 i 52) - INCIDÈNCIES CASUALS JA ESMENTADES (8 Ca- sos: 6% SEE) (TAULA: IV) A l’estudi ecogràfic es presenten gene- ralment sota un patró homogeni, ben delimitat i hipoecòic, que pràcticament és indistingible d’altres TT (13,47,48,55 i 58). Actualment a va- lorar l’opció a la sol•licitud d’una RNM escrotal (10,52,55i57),donatquehihanautorsqueinfor- mendetroballesalaRNMnoapreciadesal’estudi US testicular previ. Els marcadors tumorals són negatius. Caldrà demanar unes determinacions analítiques endocrinesdirigides.Tanteneldiagnòsticdepre- sumpció, com en el seguiment del cas. Si s’escau, caldrà valorar demanar un cariotip (19 i 21). El diagnòstic diferencial dels TCL el tenen amb la resta dels TT.(Benignes, malignes i pseudotumorals) (7,9,61 i 62). Quan es manifesta un creixement glandular ma- mari associat, o no, a un“efecte massa didimari” caldrà fer-lo, amb les causes masculines de gine- comàsties, galactorrees i mastodínies (55). Com a tot TT el tractament d’elecció és l’orquiectomia radical oncològica per via engonal alta. A valorar en casos molt ben seleccionats i en els joves la possibilitat d’una cirurgia conservadora didimària, de indubtables avantatges endocrino- lògiques i psicològiques per aquests barons joves (5,7,10,17,36,40,42 i 55). Resten recomanats tardans controls ambulato- ris pel fet d’haver apreciat tant recurrències en les “vores lliures de tumor” en cirurgies parcials com la presència de metàstasis anys més tard de l’orquiectomia. No obstant això, a grans trets, el seu pronòstic és favorable (55). En el cas del “TCL malignes” serà de dubtosa utilitat tant la radioteràpia com la poli- quimioteràpia (20,28,38,55, i 61); recomanable les limfadectomies retroperitonials en casos amb clars criteris de malignitat (7,50,52,55 i 61). COMENTARISFINALS: Eltumordecèl•lules eselmésfreqüent de les neoplàsies testiculars estromals i propi dels adults. Acostumen a presentar-se sota unes clíniques endocrinològiques. Els infants presenten síndromes virilitzants i els adults feminitzants. L’ecografiatesticularhadeserlaprime- ra exploració complementària a realitzar davant d’una ginecomàstia en el baró adult, conjunta- ment amb determinacions endocrines dirigides. Recentment sembla que la RNM va prenen el seu predicament. Donat l’escàs potencial maligne dels tumors de cèl•lules de Leydig caldrà valorar acu- radament la opció a una cirurgia parcial, màxim si són de poc volum i entre els més joves. GINECOMÀSTIES:ESTUDIESPECÍFIC(TaulaIVdie) Ginecomàstia......................................33 casos Unilateral.........................................14 casos Bilateral...........................................19 casos Resolució post-orquiectomia............20 casos Persistència post-orquiectomia.......13 casos ENCERTENELDIAGNÒSTICDEPRESUMPCIÓ PRE-OPERATORI:9CASOS(PERÍODE:1982– 2006) 71TUMORSBENIGNES VS 13TUMORSMALIGNES (84CASOS/PERÍODE:1982–2006) Veure criteris“ampliats”de la taulaVII
  7. 7. 7 Bibliografia: 1 .- ALGABA,F.; MORENO,A. yTRIAS,I.:Tumores del testículo. In: ATLAS DE PATOLOGÍA DE LOSTUMORES UROGENITALES (ALGABA / MORENO /TRIAS). Ed.Pulso, Barcelona: 1991 (p251) 2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. yTRIAS,I.:Tumores del testículo y sus anejos. In: UROPATOLOGIATUMORAL. CORRELACIÓN MORFOLÓGICA, MOLECULARY CLÍNICA 2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. yTRIAS,I.:Tumores del testículo y sus anejos. In: UROPATOLOGIATUMORAL. CORRELACIÓN MORFOLÓGICA, MOLECULARY CLÍNICA 2 .- ALGABA,F.; MORENO,A. yTRIAS,I.:Tumores del testículo y sus anejos. (ALGABA / MORENO /TRIAS) Ed.Pulso, Barcelona: 1996 (cap.V p291) 3 .- ASENSIO,L. y MARTINEZ,F.:Tumor de células de Leydig asociado a quiste epididimario. Actas Urol.Esp. 1997:21;487 4 .- BURGOS,F.; SANTONJA,C.; NAVIO,S. et als:Tumor de células de Leydig como hallazgo en el varón infértil. Actas Urol.Esp. 1986:4;267 5 .- CANOVAS,J.; CASTILLO,J.; MICHELENA,J. et als:Tumor de células de Leydig. A propósito de un nuevo caso y revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 2006:59;293 6 .- CALAHORRA,F.;VAZQUEZ,S.; CARRERO,V. et als:Tumores de los cordones sexuales. Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU; SANTIAGO DE COMPOSTELA: 1996) (Abstract / P159 / p183) 7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL. PAUTAS DE ACTUACIONY GUIAS DE ORIENTACIÓN DIAGNOSTICOTERAPEUTICAS. (GARCÍA / 7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL. PAUTAS DE ACTUACIONY GUIAS DE ORIENTACIÓN DIAGNOSTICOTERAPEUTICAS. (GARCÍA / 7 .- CONDE,J.; RICO,J. y CAMACHO,E.: Càncer de testículo. In: PATOLOGÍA UROGENITAL. CAMACHO). Ed.Mayo; Barcelona, 2003 (p267) 8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als:Tumores del estroma gonadal. A propósito de 11 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; LANZAROTE: 1991) 8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als:Tumores del estroma gonadal. A propósito de 11 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; LANZAROTE: 1991) 8 .- COZAR,J.; NISTAL,M.; CISNEROS,J. et als:Tumores del estroma gonadal. A propósito de (Abstract / P68 / p140) 9 .- COZAR,J.;TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las neoplasias testiculares. In:TRATADO DE ONTOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 9 .- COZAR,J.;TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las neoplasias testiculares. In:TRATADO DE ONTOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 9 .- COZAR,J.;TALLADA,M. y ESPEJO,E.: Etiopatogenia, historia natural y clínica de las Saned, Barcelona: 2003 (Vol.II Cap.71 p935) 10.- CRUCEYRA,G.;TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als:Tumor de células de Leydig: Presentación de ocho casos y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 2002:26;36 11.- CUERVO,C.; RADRIGUEZ,J. ABENGOZAR,A. et als:Tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1998:51:480 12 .- CRUCEYRA,G.;TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als:Tumores no germinales de testículo. Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; GRANADA: 2001) 12 .- CRUCEYRA,G.;TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als:Tumores no germinales de testículo. Nuestra experiencia. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; GRANADA: 2001) 12 .- CRUCEYRA,G.;TEJIDO,A.; DUARTE,J. et als:Tumores no germinales de testículo. (Abstract / P113 / p152) 13.- DE LATORRE,P. yVILLAVICENCIO,H.:Tumor testicular. Estudio por ecografía. Arch.Esp.Urol. 2000:53,423 14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als:Tumor de cèl•lules de Leydig. Aportació de tres nous casos. JORNADES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE 14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als:Tumor de cèl•lules de Leydig. Aportació de tres nous casos. JORNADES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE 14.- DINARES,C.; FERNANDEZ,S.; CABEZUELO,M.et als:Tumor de cèl•lules de Leydig. COMARQUES (CALONGE: 2004) (Abstract) 15.- DIZ,R.;VIRSEDA,M.; PAÑOS,P. et als:Tumores testiculares: Evaluación de la experien- cia durante 25 años en un hospital militar. Actas Urol.Esp. 2005:29;457 16.- DUARTE,J.; CHANTABA,V.; RUIBIAL,M. et als:Tumores testiculares. Analisis de nuestra serie. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU;VALLADOLID:1997) (Abstract / C33 / p29) 17.- FERNANDEZ,JM.; FRESNO,M.; MARTIN,JL. et als:Tumor de células de Leydig del adulto. Actas Urol.Esp. 1996:20;17 18.- HERRERA,J.; HERRERA,C.; PIERNA,J. et als:Tumor de células de Leydig. Dos casos. Actas Urol.Esp. 2002:26;302 19.- HITA,G.; HITA,E.; LOPEZ,P. et als:Tumor de células de Leydig. Comentarios sobre cinco casos. Actas Urol.Esp. 1994:18,880 20.- JIMENEZ,N.; FERNANDEZ,A.; MARTIN,C. et als:Tumor maligno de células de Leydig. Presentación de un caso y revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 1999:52;174 21 .- LARRAÑAGA,A.; DE LA FUENTE,A.; DE LA HOZ,T. et als:Tumor de células de Leydig con síndrome endocrino: Presentación de un caso y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 1989:14;68 22 .- LECUMBERRI,D.; PADILLA,J.; LOZANO,J. et als:Tumores de testículo. Nuestra experiencia en 74 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; CÁDIZ: 1998) (Abstract / P102 / p109) experiencia en 74 casos. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; CÁDIZ: 1998) (Abstract / P102 / p109) experiencia en 74 casos. 23.- LLANES,L.; PASCUAL,C.; GARCIA,A. et als: Caracterización de las tumoraciones testiculares no germinales en una población española (1992- 2005) CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; SEVILLA: 2006) (Abstract / C96 / p141) testiculares no germinales en una población española (1992- 2005) CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; SEVILLA: 2006) (Abstract / C96 / p141) testiculares no germinales en una población española (1992- 2005) 24.- LLARENA,R.; AZURMENDI,V.; PADILLA,J. et als:Tumores no germinales de testículo. Arch.Esp.Urol. 2005:58:1031 25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als:Tumores testiculares no germinales. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU;VALLADOLID:1997) (Abstract / P166 / p205) 25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als:Tumores testiculares no germinales. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU;VALLADOLID:1997) (Abstract / P166 / p205) 25.- LLARENA,R.; LECUMBERRI,D.; PADILLA,J. et als:Tumores testiculares no germinales. 26.- LLARENA,R.; ZABALA,J.; ARRUZA,A. et als:Tumor de células de Leydig en paciente con neoplasia endocrina múltiple tipo I: Estudio de un caso y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 1992:16;650 27.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y Santamaria,L.: Neoplasias testiculares. Clasificación y anatomía patológica (I). Urol.Integr.Invest. 2002:7;309 28.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y Santamaria,L.: Neoplasias testiculares. Clasificación y anatomía patológica (II). Urol.Integr.Invest. 2002:7;325 29.- MARTINEZ,J.;TORRES,C.; DE LA FUENTE,A. et als:Tumores de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1985:38;468 30.- MEDINA,M.;VALERO,J y SANCHEZ,M.:Tumor de células de Leidig oculto en testículo criptorquídico. Arch.Esp.Urol. 1999:52;76 31.- MURILLO,J.; CABALLERO,M.;TORRUBIA,F. et als:Tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1992:45;805 32.- NAVARRO,F.; COZAR,J.; NISTAL,M. et als:Tumor de células de Leydig: Presentación de tres casos de evolución benigna. Arch.Esp.Urol. 1991:44;145 33.- NAVARRO,S.;VERA,F.; CLAR,F. et als:Tumor de células de Leydig de testículo: Estudio histológico, inmunohistoquímico y ultraestructural de dos casos. Arch.Esp.Urol. 1986:39;403 34.- NISTAL,N.; GONZALEZ,P. y REGADERA,J.: Anatomía patológica de las neoplasias testi- culares. In:TRATADO DE ONCOLOGIA UROLOGICA (RESEL / MORENO).Gp.Saned, Barcelona: 2003. (Vol.II Cap.75 p977) 35.- NUBIOLA,A.;VALLADARES,L.; JOVE,N. et als: Ginecomastia y tumor de células de Leydig, clínicamente oculto. Arch.Esp.Urol. 1996:49;763 36.- PEREIRA,J.; ATECA,R.; ULLATE,V.; et als:Tumor testicular de células de Leydig contra- lateral metacrónico:Tratamiento conservador. Actas Urol.Esp. 2001:25;133 37.- PEREZ,S.; COSME,M.; NUBIOLA,A. et als:Tumor de cèl•lules de Leydig. JORNADA DE L’ASSOCIACIO CATALANA D’UROLEGS DE COMARQUES (SEVA; 1995) (Abstract) 38.- PIÑANGO,L.; GOMIZ,J.; RAMON,S. et als:Tumores de células de Leydig. Revisión y presentación de dos casos. Actas Urol.Esp. 1986:10;49 39.- PIÑANGO,L.; RAMON,S.; GOMIZ,J. et als:Tumores testicular infrecuentes: Coriocarci- noma puro metastático y tumores de células de Leydig. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; PUERTO DE LA CRUZ: 1985 (Abstract) noma puro metastático y tumores de células de Leydig. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU; PUERTO DE LA CRUZ: 1985 (Abstract) noma puro metastático y tumores de células de Leydig. 40.- POBIL,J.; MARTINEZ,J.; MAESTRO,J. et als: Aproximación a la cirugía conservadora del tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1996:49,700 41.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F.; BASSAS,L. et als:Tumor de células de Leydig del testículo. Arch.Esp.Urol. 2000:53;453 42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als:Tumor de células de Leydig del testículo. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO DE UROLOGIA ONCOLÓGICA (AEU; LOGROÑO: 42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als:Tumor de células de Leydig del testículo. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO DE UROLOGIA ONCOLÓGICA (AEU; LOGROÑO: 42.- PONCE DE LEON,J.; ALGABA,F. HUGUET,J. et als:Tumor de células de Leydig del 2001) (Abstract / C6 / p40) 43.- RADO,M.; DELVALLE,J.; MARTIN,B. Et als:Tumor de células de Leydig. Aportación de dos casos y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 2001:25;371 44.- RAVENTOS,C.; DETORRES,I.; SAENZ DE CABEZON,J. et als: Dos nuevos tumores testiculares de células de Leydig en el adulto que debutan con ginecomastia. Actas Urol.Esp. 1996:20;823 45.- REGADERA,F.; REGADERA,J.; NISTAL,M. et als: Estudio inmunocitoquímico de las células de Leydig en el testículo humano normal desde el periodo fetal hasta la senectud y en la criptorquidia del adulto. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU:VIGO; 1990) (Abstract / 234 / p72) 46.- RODRIGUEZ,J.; GUAJARDO,J.; AGUILO,F. et als:Tumor de células de Leydig: Observa- ción personal y revisión de la literatura. Actas Urol.Esp. 1982:6;55 47.- RODRIGUEZ,R.; MAYAYO,T.; LENNIE,A. et als: Ecografía testicular. Arch.Esp.Urol. 2006:59;441 48.- ROYO,JM.; REÑE,M.; DIEZ,J. et als: La ecografía en patología escrotal. Urologia i Comarques 1999:9;12 49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als:Tumores testiculares poco frecuentes: Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: 49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als:Tumores testiculares poco frecuentes: Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: 49.- RODRIGUEZ,I.; SUAREZ,G.; FERNANDEZ,E. et als:Tumores testiculares poco frecuentes: LOGROÑO; 2001)(Abstract / P20 / p74) Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: LOGROÑO; 2001)(Abstract / P20 / p74) Tumor de células de Leydig. REUNIÓN NACIONAL DEL GRUPO URO-ONCOLOGICO (AEU: 50.- RODRIGO,V.; SERRANO,A.; BELTRAN,J. et als:Tumor de células de Leydig: Presentación de dos casos. Actas Urol.Esp. 1999:23;274 51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares. In: EPIDEMIOLOGÍA DESCRIPTIVAY ANALÍTICA EN ONTOLOGÍA UROLÓGICA (OTERO / 51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares. In: EPIDEMIOLOGÍA DESCRIPTIVAY ANALÍTICA EN ONTOLOGÍA UROLÓGICA (OTERO / 51.- ROMERO,F.; SAENZ,A., GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares. FERNÁNDEZ / GIL). Tema Monográfico al Congreso Nacional de Urología (AEU, Cádiz: 1998) (cap.VI p95) 52.- RUBIO,I.; RODRIGO,V.; GARCIA,M. et als:Tumor de células de Leydig. Nuestros casos y revisión de la literatura. Arch.Esp.Urol. 2006:59;467 53.- SANCHEZ,M.; MERENCIANO,F.;TORRES,P. et als:Tumor de células de Leydig acompa- ñado de ginecomastia. Actas Urol.Esp. 1994:18;153 54.- SANCHEZ,J.; GAGO,J.; ARZOZ,L. et als:Tumor de Leydig, dificultat diagnòstica. SIMPOSI INSTITUCIONAL DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA (SITGES: 2002) (Abstract) 55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. yVELARDIZ,S.:Tumor de células de Leydig con ginecomastia. In: CONCURSO DE CASOS CLÍNICOS PARA URÓLOGOS EN FORMACIÓN (LEIVA / CASTIÑEIRAS 55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. yVELARDIZ,S.:Tumor de células de Leydig con ginecomastia. In: CONCURSO DE CASOS CLÍNICOS PARA URÓLOGOS EN FORMACIÓN (LEIVA / CASTIÑEIRAS 55.- SANCHEZ,JM.; PARRA,L. yVELARDIZ,S.:Tumor de células de Leydig con ginecomastia. / GÓMEZ) Ed.Luzón: Madrid AEU; 1999 (p43) 56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als:Tumor de células de Leydig. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU:TOLEDO; 1989) (Abstract / C279 / p97) 56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als:Tumor de células de Leydig. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU:TOLEDO; 1989) (Abstract / C279 / p97) 56.- SCHIEFENBUSCH,E.; MORENO,J.; DE SUS,J. et als:Tumor de células de Leydig. 57.-TAMAYO,J., RODRIGUEZ,F.; HONTORIA,J. et als:Tumor de células de Leydig. Presenta- ción de un caso con imágenes por resonancia magnética. Arch.Esp.Urol. 1988.51:928 58.-TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares y paratesticulares. In:TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 58.-TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares y paratesticulares. In:TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA (RESEL / MORENO). Grupo 58.-TAPIA,M. y HERNANDEZ,J.: Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares Saned, Barcelona: 2003 (Vol.II Cap.73 p953) 59.-VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.:Tumors testiculars en majors de 50 anys. JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES (ROSES; 1999) 59.-VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.:Tumors testiculars en majors de 50 anys. JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES (ROSES; 1999) 59.-VESA,J.; CARRASCO,N. i Domingo,R.:Tumors testiculars en majors de 50 anys. (Abstract) 60.- VEGA,P.; CAMACHO,E., CONDE,J. et als:Tumor de células de Leydig. Nuestra serie. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGIA (AEU: GRANADA; 2001) (Abstract / P111 / p151) 61.-VILLAVICENCIO,H.:Tumores del contenido escrotal. In: PRACTICA ANDROLÓGICA (POMEROL / ARRONDO). Masson-Salvat, Barcelona: 1994(cap.83 p706) 62.-VILLAVICENCIO,H.; MARTIN,FJ.; MAROTO,P.et als:Tumores del testículo. In: TRATADO DE UROLOGÍA (JIMÉNEZ / RIOJA). Prous - Barcelona,2006. (Vol.IV cap.107 p.2191) 63.- ZABALA,J.; PERTUSA,C.; DELTANAGO,J. et als:Tumor de células de Leydig. Arch.Esp.Urol. 1989:42;463 64.- ZULOAGA,A.;TORRES,C.; MARTINEZ,L. et als: ¿Hiperplasia o tumor bilateral de células de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: PUERTO DE LA CRUZ; (1985)(Abstract) de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: PUERTO DE LA CRUZ; (1985)(Abstract) de Leydig ? Dificultad en su interpretación y medidas terapéuticas. EVIDÈNCIESBIBLIOGRÀFIQUESEN RELACIÓAUNSCRITERISDEPREDICCIÓ DEMALIGNITAT (CRITERISAMPLIATSALAPRESÈNCIADE METÀSTASIS) CRITERIS CLÍNICS: - Edat avançada del pacient - Ginecomàstia coincident amb la tumoració testicular - CRITERIS HORMONALS: - Xifres altes d’estradiol sèric i urinari en pacients ginocomàstics - Elevació en les xifres de 17 cetosteroides - CRITERIS HISTOLÒGICS: - Massa tumoral de mes de 5 cm - Necrosi tumoral - Invasió angiolimfàtica - Mitosis atípiques - Activitat mitòtica (> 5 x camp de gran augment) - Atípia acel•lular - Creixement infiltratiu - Embolismes tumorals limfàtics - Invasió peritesticular - Aneuploïdia de l’ADN - Augment en l’activitat del MIB-1 - Alta expressió del p53 - Absència de cristalls de Reinke LA PRESÈNCIA DE QUATRE O MES FAC- TORS POT FER QUE HOM ELS PUGUI JA CONSIDERAR COM A POTENCIALMENT AGRESSIUS I MALIGNES A AQUELLS TUMORS DE CÈL•LULES DE LEYDIG CASUÍSTICAUROLÒGICADEL’ESTAT ESPANYOL:84CASOS/35INSTITUCIONS SANITÀRIES. PERÍODE(1982–2006) HOSPITAL12DEOCTUBRE-MADRID 8C.(1996-2002) FUNDACIOPUIGVERT-BARCELONA 7C.(2000-2001) HOSPITALDECRUCES-BARAKALDO 5C.(1989-2005) HOSPITALVIRGENDELAARRIXACA-MÚRCIA 5C.(1994) HOSPITALVIRGENDELROCIO-SEVILLA 5C.(1996) HOSPITALUNIVERSITARIODEVALME-SEVILLA 5C.(2001) HOSPITALUNIVERSITARIODrPESET-VALÈNCIA 4C.(1999-2006) HOSPITALUNIVERSITARIODEGETAFE 4C.(2006) FUNDACIÓNJIMÈMEZDÍAZ-MADRID 3C.(1985-1986) HOSPITALLAPAZ-MADRID 3C.(1991) HOSPITALCENTRALDEASTURIAS-OVIEDO 3C.(1996) HOSPITALCENTRALDELADEFENSADEMADRID 3C.(2005) HOSPITALDESABADELL 3C.(2004) HOSPITALDELAVALLD’HEBRON–BARCELONA 2C.(1996) HOSPITALDELAFACULTATDEMEDICINADEVALÈNCIA 2C.(1986) HOSPITALMARQUESDEVALDECILLA-SANTANDER 2C.(2001) HOSPITALDEN.S.DESÓNSOLES-AVILA 2C.(2002) HOSPITALDEBELLVITGE-L’HOSPITALETDELLLOBREGAT 1C.(1982) HOSPITALSANCECILIO-GRANADA 1C.(1985) HOSPITALRAMONYCAJAL-MADRID 1C.(1986) HOSPITALJUANCANALEJO-ACORUÑA) 1C.(1987-2001) HOSPITALD’ELDA 1C.(1989) HOSPITALPOLICLINICODEVIGO 1C.(1989) HOSPITALGENERALD’ALACANT 1C.(1994) HOSPITALDESANTACOLOMADEGRAMENET 1C.(1995-1996) HOSPITALDETORRELAVEGA(CANTÀBRIA) 1CAS(1997) HOSPITALINFANTACRISTINADEBADAJOZ 1C.(1998) HOSPITALPRINCIPEDEASTURIAS-ALCALÀDEHENARES 1C.(1998) HOSPITALDELBIERZO-PONFERRADA 1C.(1999) HOSPITALDEFIGUERES 1C.1999) HOSPITALDEOSUNA 1C.(1999) HOSPITALDEVALDEPEÑAS 1CAS(1999) HOSPITALDESANELOY-BARAKALDO 1CAS(2001) HOSPITALGERMANSTRIASiPUJOL-BADALONA 1CAS(2002) HOSPITALCOMARCALDEVINAROS 1CAS(2006)
  8. 8. 8 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Introducció ELa col·locació de catèter diàlisi peritoneal és un procediment senzill que pot realit- zar-se per laparoscòpia en règim ambula- tori. Presentem la nostra experiència en aquest procediment, que realitzem al nos- tre centre des de gener de 2006. MaterialiMètodes Des de gener de 2006 fins a octubre de 2006 hem realitzat 12 procediments, en 5 dones i 7 homes amb insuficiència renal terminal. L’edat mitja haamb insuficiència renal terminal. L’edat mitja ha estat de 61,45 anys (rang 31,76-85,38). L’score anestèsic medi ha estat de 3,08 (rang 2-4). El seguiment medi ha estat de 198 dies (rang 8- 273). Hemdesenvolupatunsistemaperrealitzarelpro- cediment per dos tròcars. En un tròcar de 12 mm s’hi col•loca l’òptica, mentre que per l’altre s’hi col•loca un catèter de diàlisis peritoneal tutoritzat amb una guia de Guyon recta, fins al fons de sac de Douglas. S’exterioritza a través d’un túnel sub- cutani de 10 cm. Resultats El temps quirúrgic medi ha estat de 22,5 minuts (rang15-30).Totselprocedimentsesvarenrealit- zaratravésdedostròcars.Entotselscasoselpro- cedimentesvacompletarlaparoscòpicament,ino hi va haver complicacions intra o postoperatòries. L’estançahospitalàriamitjanahaestatde0,44dies (rang 0-2), ja que els tres primers pacients varen ser ingressats per precaució. Els pacients varen ser donats d´ alta amb analgèsia convencional. S´ ha retiratelcatèterdediàlisientrescasos(25%),cap d´ ells per motius tècnics. Conclusions La col·locació del catèter de diàlisi peritoneal és un procediment senzill, que pot realitzar-se am- bulatòriament, amb poques complicacions i amb uns resultats tècnics excel·lents. És aplicable a pa- cients ancians i amb risc anestèsic elevat. COL.LOCACIÓ DE CATÈTER DE DIÀLISI PERITONEAL PER LAPAROSCÒPIA E.GarcíaCruz,JM.MallafréSala,M.VeraRivera,A.AlcarazAsensio HospitalClínic XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  9. 9. 9 IntroducciónyObjetivos El tumor suprarrenal metastático es más frecuente que el tumor suprarrenal pri- mario. Los tumores primarios que metas- tatizan a suprarrenal más frecuentemente son neoplasias pulmonares, mamarias, re- nales y de suprarrenal .Suelen presentarse enelcontextodeenfermedadmetastásica diseminadaycongranvariabilidadclínica, lo que dificulta el consenso sobre el medio diagnóstico y la actitud terapéutica más adecuada. Se revisan las historias oncológicas de los pacientes con diagnóstico anatomopato- lógico deneoplasiasmetastásicasuprarre- nal en esta institución durante los últimos 25 años. MaterialyMétodos Se dispone de 382 muestras de tejido suprarrenal recogidas durante los últimos 25 años. Se selec- cionan aquellas que corresponden a neoplasias metastásicas (14), revisando la historia oncológi- ca de dichos pacientes. Resultados Se recogen 9 varones y 5 mujeres, con una edad media al diagnóstico del tumor primario de 56 años (37-74) y 59 al diagnóstico de la metásta- sis (37-74).El tumor primario más frecuente fue el renal (7 pacientes); pulmonar (3); Tiroides (1); Próstata (1); Neuroendocrino (1) y uroterial (1). El diagnóstico se realizo mediante TC durante el seguimiento en 9 pacientes, ecográfico en 3 y en 2 ocasiones el hallazgo fue anatomopatológico tras la intervención (tumores renales). Asintomá- tico en 9 casos y con dolor lumbo/abdominal en 5 pacientes. El tiempo medio transcurrido entre el diagnostico del tumor primario y la exéresis qui- rúrgica de la metástasis fue de 29 meses (0-100 meses). En 1 solo paciente (Tm neuroendocrino) se asoció quimioterapia precirugía administrán- dose 6 ciclos de tratamiento (ciclofosfamida+Eto póxido), con remisión completa de la enfermedad tras 240 meses de seguimiento. El resto presenta granvariabilidadenfuncióndelestadiodeltumor primario. AFECTACIÓN METASTÁSICA DE LA GLANDULA SUPRARRENAL R.Martínez-Rodríguez;F.RodríguezEscovar;J.ArceGil;B.JuanedaCastell;J.Huguet;R. Parada;A.Rosales;J.Palou;H.Villavicencio. FundacióPuigvert XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Conclusiones La aparición de enfermedad metastásica en suprarrenal puede ocurrir en cualquier mo- mento del seguimiento de la enfermedad oncológica. Frecuentemente asintomáticas, el diagnostico s se realiza porTC de control en la mayoría de los pacientes. El dolor lumbar de aparición brusca puede ser un signo de alarma. El estadio del tumor primario es el factor condicionante de supervivencia más importante.
  10. 10. 10 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Introducció Eltractamentessencialdelahiperactivitat vesicalesbasaeneltractamentmèdic.Les opcions quirúrgiques seran la alternativa als casos refractaris, entre aquestes está la denervació transvaginal Ingelman-Sun- dberg. Presentem la casuística del nostre centre, la taxa d´èxits i complicacions i la evolució a llarg plaç. MaterialiMètodes Avaluem el resultat obtingut en 76 pacients in- tervingudes entre l´1/1997-8/2006 amb una mitjana d´edad de 59 anys (19.-92anys). A través d´unaincisiólongitudinalaparedvaginalanterior es realitza una amplia dissecció entre aquesta i la bufetaamblaintenciódedenervarparcialmentla bufeta. De la sèrie, 25 pacients (33.8%) presenta- ven detrussor hiperactiu neurògen i 35 (47.4%) cirurgies de proximitat prèvies. 30 (41%)pa- cients presentaven incontinencia d´urgencia i 40 (54.8%) incontinencia mixta. Resultats Amb una mitjana de temps de seguiment de 24 mesos (6-112 mesos) obtenim una resposta total al tractament en 16 (23%) pacients, d´aquests la resposta va ser temporal en 6 (37.5%) amb una mitjana de temps de curació de 16 mesos, 32 (46.4%) van presentar una milloria de la seva clínica, en 18 (56.%) d´aquestes la resposta fou temporal, amb una mitjana de temps de resposta de 14 mesos. Les 21 (30.4%) pacients restants no van presentar cap milloria. Van requerir un trac- tament posterior 62 (78.8%) pacients. La compli- cació més frequent va ser l´infecció de la ferida quirúrgica (2.6%). Conclusions La denervació transvaginal és una alternativa al tractament de la hiperactivitat vesical refractaria al tractament mèdic. Amb una taxa global de resposta del 69.6% obtenint una resposta per- manent en 24 pacients (34.8%) y una resposta temporal en 24 (34.8%), amb una baixa taxa de complicacions. Denervació transvaginal tècnica de Ingelman-Sunberg. Revisió de la nostra casuística XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. R. Sagristà Vidal, C. Gutiérrez Ruíz, C. Errando, P. Arañó, M. Pascual, L. Sos, J.A. Bellido, H.Villavicencio FundacióPuigvert.UnitatdeUrodinàmia
  11. 11. 11 Introducció La tuberculosi ha sigut i és actualment un problema de salut en els països en desen- volupament i en els industrialitzats. Un 20% dels individus afectes de tuberculosi poden desenvolupar tuberculosi geni- tourinària.Enelpassat,elsmalaltsafectes desenvolupavenlamalaltiagenitourinària de forma conjunta a la malaltia pulmonar però actualment és freqüent que aques- ta es presenti de forma aïllada sense cap símptoma ni clínica respiratòria. Això fa queaquestaentitatpresentiundiagnòstic que habitualment resulta difícil. CasosClínics 1.Pacientde70anysqueingressaambdiagnòstic de síndrome febril i abscès engonal esquerra que es desbrida quirúrgicament. TAC: ronyó esquerra amb litiasi i desestructurat compatible amb pio- nefrosi amb abscès secundari de psoas fistulitzat a regió engonal. Urocultiu: positiu a Proteus mi- rabilissensibleaamoxicilina-clavulànic.Interven- ció quirúrgica: nefrectomia esquerra + drenatge abscès psoas. Resultat peça anatomopatològica: “tuberculosi renal”. 2. Pacient de 37 anys amb epididimitis esquerra de repetició de 6 mesos d’evolució amb discreta millora sota tractament antibiòtic però recidiva ràpida al suspendre el mateix. Posteriorment inicia supuració escrotal espontà- nia secundària a abscès epididimari i sdme. febril. ECO:epididimitiscrònicaesquerra,testesnormals. Intervencióquirúrgica:epididimectomiaesquerra. Resultatpeça:“epididimitisgranulomatosanecro- titzant compatible amb tuberculosi”. ESTAT ACTUAL DE LATUBERCULOSI GENITOURINARIA A LA PROVINCIA DE GIRONA Ponce,J.Comet,N.Torrent,R.Domingo,V.Montserrat,C.ValienteIM.Ordis Discusió L’empelt renal en el context del trasplantament hepatorenal no presenta dificultats tècniques addicionals a les d’un trasplantament renal con- vencional.Lafunciódel’empeltrenaléscompara- blealtrasplantamenttípic.Tanmateix,lamortali- tatilamorbilitatdeltrasplantamenthepatorenal són considerables, i fan que s’hagi individualitzar la indicació i el moment de realització del proce- diment.PP tinguin un TIF superior als controls, ens indica que la PP millora la conservació de l’empelt. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. FACTORS QUE INTERVENEN EN LA SATISFACCIO SEXUAL A.FernandezLozano*I.SotolongoVergo**E.RuizCastañe* FundacióPuigvert*ICUN** Objectiu La satisfacció sexual va sovint lligada a la qualitat de vida,però coneixem realment quins factors són els més importants per als nostres pacients a l’hora de valorar una relació sexual satisfactòria? Mètode 206 homes i 187 dones i amb parella estable 112/206homesi131/187dones.Aquestsindivi- dus van ser escollits a l’atzar entre els membres de la familia dels pacients que consultaven al dispensarid’urologia,se’lshivapreguntarquins 10 factors eren els més importants a l’hora de mantenir relacions sexuals, qualificant-los dins una escala 1-10. Resultats 21/206 homes, 8/187 dones varen informar de la seva activitat homosexual i van ser exclosos. Dels homes que van respondre 185, van quali- ficar com a factor més important experimentar plaer 8.9, cobrir les necessitats de la parella 8.2, arribar a l’orgasme 8.1, mantindre una bona erecció 8.0, tindre joc pre-amatori 6.9, experi- mentar desig sexual 6.1, satisfacció després del coit 5.6, evitar un orgasme prematur 4.7, tindre unarelacióromàntica3.9.Lesdonesvanqualifi- car com a principal factor tindre joc pre-amatori 8.7, juntament amb una relació romántica 8.5 i experimentar plaer 8.1, cobrir les necessitats de la parella 7.3, experimentar desig sexual 7.0, arribar a l’orgasme 6.7, satisfacció després del coit 5.7, experimentar un acte sexual de duració desitjada 4.6, i mantindre una bona lubricació 4.3 Conclusions Existeixen diferències en la percepció dels fac- tors que contribueixen a la satisfacció sexual depenent de l’edat, gènere i estatus econòmic i cultural.
  12. 12. 12 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Introducció Sota la fòrmula didàctica i metodològica de“DEU MANAMENTS”l’autor (EPCE) apor- ta, compèndia i comenta el tot que cal sa- ber i practicar envers els aspectes bioètics i mèdicolegals que en fan referència a la professió mèdica: - Els metges envers els nostres malalts- Els metges envers els nostres malalts - Els metges envers els nostres col.legues i altes professionals del camp sanitari - Els metges envers les institucions públi- ques o privades per les que hi trebayem o trebayem - Els metges envers nosaltes mateixos PRIMER MANAMENT: MANTINGUESSEMPREUNAEXCEL·LENT RELACIÓAMBELSTEUSPACIENTSIFAMILIARS,AIXÍ COMTAMBÉ AMB EL PERSONAL MÈDIC I NO MÈDIC DELTEU ENTORN I ESCOLTA’LS ATENTAMENT. SEGON MANAMENT: PORTAIREALITZADEMANERAIMPECA- BLELESHISTORIESCLÍNIQUESDELSTEUSPACIENTS, AIXÍ COMTAMBÉ ELS CURSOS CLÍNICS ULTERIORS. TERCER MANAMENT: NOTIFICA INMEDIATAMENT TOTES LES COMPLICACIONS O INCIDENTS QUE SORGEIXIN DU- RANT ELS TRACTAMENTS I CONTROLS DELS TEUS PACIENTS. QUART MANAMENT: ENTÉN I PRACTICA EL FET QUE ELSTEUS PACIENTS HAN DE SIGNAR ELS FULLS DEL CON- COMENTARISVARIS ENVERS L’ARTICLE“COMO EVITAR SER DEMANDADO O LOS DIEZ MANDAMIENTOS / ARCH.ESP.UROL 1990;43:593-594 CarlesPelliceiVilaltaIEnriquePerez-CastroEllendt Barcelona/Madrid SENTIMENT INFORMAT DELS TRACTAMENTS DELS QUALS S’HAN DE SOTMETRE. CINQUÈ MANAMENT: REALITZA DE FORMA SISTEMÀTICA UNA EDUCACIÓ MÈDICA CONTÍNUA. NO SIGUIS EL PRIMER EN ABANDONAR LES TÈC- NIQUES ANTIGUES, NI EL DARRER EN POSAR EN PRÀCTICA LES NOVES. SISÈ MANAMENT: PRESERVA LA TEVA MORAL MÈDICA I ELS PRINCIPIS ÈTICS ENCARA QUE EL MÓN MÈDIC HA CANVIAT LA VISIÓ D’AQUESTS PUNTS EN ELS DARRERSTEMPS. SETÈ MANAMENT: CERCA L’AJUDA, EL CONSELL I EL CON- TACTE AMB ELS TEUS COL·LEGUES URÒLEGS; UNINT-TE EN ASSOCIACIONS I/O COMITÉS QUE ET SERVEIXIN PER SENTIR-TE MÉS FORT. VUITÈ MANAMENT: TINGUESCONMISERACIÓPELSTEUSPA- CIENTSITRACTA’LSAMBAMOR,SEGUINTL’ESPERIT DEL JURAMENT HIPOCRÀTIC. NOVÈ MANAMENT: ENTÉN LES EXIGÈNCIES I LES LLEIS DE L’ACTUAL ECONOMIA MÈDICA, PERÒ INCLINA’T SEMPRE PER AFAVORIR EL PACIENT. DESÈ MANAMENT: HEM DE PROCURAR MANTENIR SEM- PRE NETA LA NOSTRA PRÒPIA CASA.
  13. 13. 13 COMO PRIORIZAR LAS LISTAS DE ESPERA QUIRURGICAS? J. Uria Gonzalez-tova, Areal Calama J, Mora Durban M, Arzoz Fabregas M, Boix OrriR,RuizJ,IbarzServioL, SaladieRoigJM HUGTIP Introducción Presentamos una propuesta sistema de priorizacion de listas de espera quirurgi- cas, automatizado y aplicable a cualquier sistema informatico. Estesistemaestaimplantadodesdehace4 años en el Servicio de Urologia del HUGTIP. Se trata de convertir las patologias y las circunstancias del enfermo en una clave alfanumerica y una fecha de inclusion de maneraquesepuedaordenarautomatica- mente. Hemos creado una clave de 5 letras: 1º Urgente o programado 2º Cancer, alta morbimortalidad o benig- no 3º Patologia agrupadas en el numero an- terior 4º Presencia o ausencia de complicaciones 5ºFactoressociolaboralesdelpaciente(ac- tividad laboral y dependencia familiar) A modo de ejemplo, para nosotros un can- cer de vejiga programado, con hematuria persistente, en un paciente joven y con familia seria: P.3.4.1.2 Enlapresentacionsedesarrollademanera completa el modelo para su correcta com- prensión. Creemos que es un sistema que tras con- sensuarlosciteriosconcadaserviciopuede facilitar la gestion de las listas de espera. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. VALORACIO“ASA / KARNOSKY”EN UNA COHORT DE 100 BARONS AFECTES D’”HBP NO QUIRURGICA”, DIAGNOSTICADA,TRACTADA I CONTROLADA EN UN CAP D’ADSCRIPCIO GERIATRICA CarlesPelliceIVilalta CapMutuam–Barcelona Objectius Saber quelcom de mes a prop del com atenem als baron afectes d’HBP en el nostre nivell assistencial. Materialimètodes Estudi observacional i retropectiu. Accés a 100 dossiers consecutius d’història clínica de barons diagnosticats, tractats i controlats per CPiV d’”HBP no quirúrgica” (HBP de primer diagnòstic urològic, amb un segiment minin de dos anys i on mai hom sospità un ADK. Dades considerades: Edats,“IPSS-QL”, Criteris:“ASA - Karnosfky”, comorbilitats, PSA (sempre) Resultats 31 ASA I - 12 ASA II - 57 ASA III 67 Karnosfky òptim - 33 Karnosfky sup- òptim 71% amb greus comorbilitats associades 57% tractats medicament Comentaris Actualment un número prou significatiu de pacients geriàtrics a tractar presenten pluripatologies mes o menys greus i per tant amb“ASA aixecats i/o Karnosfky sup- òptims”. Per aixó deuran de requerir de valoracions i controls diferenciats als de la “població general”. Aviat tindren que anar reconcensuant els protocols i algoritmes diagnòstics i tera- pèutics, encara vigents, per atendre a una població capa cop mes envellida i prou sovint afecta de pluripatologies greus.
  14. 14. 14 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Introducción Presentamosunprototipodedesarrolloen web, que pretendemos sirva como herra- mienta basica para la investigacion basica en urologia. A traves de los web services del NCBI Se muestran de manera ordernada los genes yproteinasquehansidopublicadosinvolu- crados en los canceres de prostata,vejiga, riñon y testes. La web se estructura como links entre lasLa web se estructura como links entre las principales bases de datos existentes en internet sobre el tema y permite interrela- cionar los siguientes apartados: OMIM REFERENCES GENES: - CHROMOSOMAL LOCALIZATION - NUCLEOTIDE SEQUENCE - POLYMORPHISM PROTEINS: - SEQUENCE - DOMAINS - STRUCTURE METABOLIC PATHWAYS PHARMACOGENOMICS DRUGS CLINICALTRIALS PUBMED REFERENCES Se presenta como un proyecto abierto a cualquier tipo de colaboracion. BIOUROLOGY.COM J.URIAGONZALEZ-TOVA,ArealCalamaJ,MoraDurbanM,ArzozFabregasM,BoixOrriR, IbarzServioL,SaladieRoigJM HUGTIP XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  15. 15. 15 Introducción. El complejo Catenina (α, β y γ-catenina) juega un papel crucial en la adhesión celular. La expresión aberrante de estas moléculas implica la activación de la proli- feración, potencial invasivo y metastásico de diversas neoplasias. La fosforilación de AKT mediante las proteínas GSK-3 bloquea la degradación de la β-catenina. En con- secuencia, β-catenina se acumula en el citoplasma, emigra al núcleo, interactúa con factores de trascripción (LEF-1/TCF) y estimula el ciclo celular y la proliferación. Objetivo Evaluarlaexpresióndeα,βyγ-cateninaentumo- resdeltractourinariosuperior(TMTUS)ydetermi- nar su valor como factores pronóstico. Investigar la vía AKT-P/GSK-3/β-catenina. MaterialyMétodos Análisisretrospectivode70casosdeTMTUSdesde 1990 a 2004, incluidos en microarrays de tejidos. Los anticuerpos usados fueron: anti-α, β y γ-cate- nina, anti-KI-67 y anti-AKT-P. Fueron analizadas las variables clínicas y anatomopatológicas de los pacientes. En el análisis univariante se utilizó el coeficiente de correlación de Spearman y la Re- gresión de Cox. En el análisis multivariante se uti- lizó la regresión de Cox por pasos hacia delante. Resultados La distribución por estadios fue: Ta 11,4%, T1 24,3%, T2 21,4%, T3 25,7%, T4 17,1%, con N1 MOLÉCULAS DE ADHESIÓN α, βY γ-CATENINA COMO FACTORES PRONÓSTICO DE RECURRENCIA EN EL CARCINOMA UROTELIAL DE TRACTO URINARIO SUPERIOR L.IzquierdoReyes,A.Petit,D.Truán,P.AltésIneva,Ll.PeriCusí,A.AgudPiqué,A.García Larrosa,M.SánchezCaba,A.MolinaCabeza,I.Goicoechea,M.MusqueraFelip,R.Gutié- rrezdelPozo,C.Mallofré,A.AlcarazAsensio HospitalClínic XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. 14,3%. Grados: I (7,1%), II (47,1%), III (45,7%). Con un seguimiento medio de 54 meses, el 27% de los pacientes presentaron progresión tumoral. La aberrancia en la expresión de α- catenina fue encontradaen44casos(62,9%),22casos(31,4%) paraβ-cateninay28casos(41,4%)paraγ-cateni- na. En general, se encontró una buena correlación entre las diferentes cateninas. La expresión abe- rrante de α-catenina se correlacionó con la expre- siónaberrantedeβ-catenina(R=0.266p=0.026) y la expresión aberrante de γ-catenina (R=0.338 p=0.04). La expresión aberrante de β-catenina se correlacionó con la expresión aberrante de γ-ca- tenina (R=0.287 p=0.017) y el grado histológico (R=0.237 p=0.048). La expresión de AKT es un buen índice de proliferación celular medida a tra- vés de la expresión de KI-67 (R=0.337 p=0.004). Sólo3casosexpresaronacúmulointracitoplasmá- tico de β-catenina y en ningún caso encontramos expresión nuclear. En el análisis multivariante, las variables independientes predictivas de recidiva tumoral fueron: grado (HR 7,112 IC95% 1,2- 55,785), estadio (HR 4,626 IC95% 2,137-10,012) y expresión aberrante de β-catenina (HR 3,148 IC95% 1,161-8,58). Conclusiones La pérdida de la expresión normal a nivel de la membrana celular de β-catenina constituye un factor independiente de progresión tumoral en el carcinoma urotelial del tracto urinario superior. Nuestros datos sugieren que la vía AKT/GSK-3/β- catenina no esta involucrada en la carcinogénesis de este tipo de tumor.
  16. 16. 16 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Introducció KRT20 és una molècula d’expressió especí- fica urotelial present als tumors derivats de l’uroteli i les metàstasis. MaterialiMètodes Ús de la tècnica “NESTED” RT-PCR per a detectar l’expressió de KRT20 a sang, moll de l’os, gangli,l’expressió de KRT20 a sang, moll de l’os, gangli, mucosa vesical i tumor de 25 pacients amb càncer vesical infiltrant i sotmesos a cistectomia radical entre novembre de 2000 i desembre de 2001. Foren controls negatius 11 mostres de sang, 5 de molldel’osi5deganglisdepacientssensecàncer vesical. Foren controls positius dues mostres de sang de pacients amb càncer vesical metastàsic. Anàlisi de progressió mitjançant test de Fisher. Resultats L’anàlisi anatomopatològica demostrà 2 pT1G3+Cis, 9 pT2G3, 7 pT3G3 i 7 pT4G3. 14 pa- cientspresentavenafectacióganglionarhistològi- ca.EsdetectàKRT20atoteslesmostrestumoralsi demucosavesicalnormal.Totselsganglishistolò- gicament positius resultaren positius per RT-PCR. Tres casos amb ganglis histològicament negatius (27%)foren RT-PCR positius. Deu 40%) i 3 (12%) pacientssensemetàstasipreoperatòriesexpressa- ren KRT20 a sang i moll de l’os, respectivament. Després d’una mitjana de 30 mesos (rang 1 – 60 mesos)espotcomprovarquel’expressiódeKRT20 a gangli, tot i no assolir significació estadística, mostra tendència a correlació amb progressió tumoral (p= 0,07), no així en sang ni moll d’os (p=0.4 i 0.6 respectivament). VALOR PRONÒSTIC DE L’ESTADIATGE MOLECULAR DEL CÀNCER VESICAL MITJANÇANT RT-PCR PER A KRT20: RESULTATS A 5 ANYS DE SEGUIMENT AGUDPIQUÉ,A.1,RIBALCAPARRÓS,M.J.1,MENGUALBRICHS,L.2,IZQUIERDOREYES, L.1,MARIN-AGUILERA,M.2,FERNÁNDEZRUIZ,P.L.1,ALCARAZASENSIO,A.1 1Serveisd’UrologiaiAnatomiaPatològica.HospitalClíniciProvincial.Barcelona2Labo- ratorideBiologiaMolecular.FundacióPuigvert.Barcelona. Conclusió La RT-PCR qualitativa per a KRT20 permet la detecció de KRT20 a ganglis microscòpicament negatius. Aquesta expressió pot correlacionar-se amb progressió tumoral al carcinoma de cèl.lules transicionals. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  17. 17. 17 Introducció La reRTU ha estat proposada per a ga- rantir la resecció total del tumor vesical i alhora descartar-ne l’infraestadiatge. D’altra banda la recurrència a la primera cistoscopia (3m) i la resposta a la BCG son dos coneguts factors pronòstics d’aquests tumors. A més, hem demostrat previa- ment que la categorització d’aquest tu- mors d’acord amb el grau d’invasió de la musculares mucosae (MM), permet esta- blir dos grups de risc diferent, essent els T1a de baix i els T1b-T1c d’alt risc de pro- gressió. Objectius Per tal d’aprofitar les avantatges d’aquest factors i alhora fer un ús racional de la reRTU proposem una nova aproximaciò terapèutica consitent en practicar una reRTU als casos T1b/c després de 6 isntil.lacions de BCG i fer sols BCG i seguiment convencional alsT1a. PacientsiMètodes De les 89 tumors inicilas T1 d’alt Grau recollits des de juny 2004, 65 han estat aptes per l’estudi. Sols s’han inclòs tumors inicials, amb RTU com- plertes i amb presència de muscular pròpia a la peça. S’han avaluat factors clínics (tamany tu- moral, multiplicitat) i patol.lògics (grams de tm, identificaciò de la muscular pròpia, profunditat d’afectaciò de la MM, presència de CIS, infiltraciò limfovascular, metaplasia escamosa, variant mi- cropapilar) i troballes a la reRTU i/o a la primera cistoscopia (3m). Resultats El microestadiatge ha estat possible en el 81,5% dels casos essent; 27,7%(18)T1a, 29%(19)T1b i PROPOSTA DE PROTOCOL DE MANEIG OPTIMITZAT DELSTUMORS VESICALST1 D’ALT GRAU OrsolaA,CecchiniL,RaventósCX,BestardJ,Gomez-LanzaE,MartosR,TrillaE,PlanasJ, MoroteJ. HospitalValld’Hebron XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. 25%(16)T1c, mentre que un 17%(11) no han po- gut esser microestadiats. Dels 35 T1b/c; 16 reRTU han estat negatives, 4 (20%) patol.lògiques (2 AGT1, 1 BGTa, 1 CIS) i 9 casos estàn pendents. Dels 18 T1a s’han practicat 11 cistoscòpies de les cuals 10 (91%) han estat normals i 1 patol.lògica (6 casos estan pendents). Conclusions Tot i que presentem resultats preliminars pensem quealasociarlaBCGpreviaalareRTUesmillorael resultat de la mateixa, doncs el nostre % de reR- TU patològiques es més baixa que a la literatura. D’altra banda la utilitzaciò del microestadiatge per a decidir a qui sotmetre a una reRTU permet fer-ne un ús més racional i estalviar reRTUs inne- cesàries amb tota la càrrega emocional, econòmi- ca isanitaria que significa.
  18. 18. 18 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Introduccioiobjectius Els tumors vesicals superficials presenten un alt índex de recidiva, essent la recidiva als 3 mesos un factor demostrat de pro- gressió a tumor infiltrant. Per tal d’evitar aquesta recurrència precoç es porten a terme diferents pautes de tractament ad- juvant. Materialsimètode S’analitza l´evolució de tots els malalts diagnos-S’analitza l´evolució de tots els malalts diagnos- ticats de tumors vesicals durant el període que inclou gener de 2004 fins juliol 2006. Es registren 225 pacients, dels quals a 165 se’ls practica una primera cistoscòpia als 3 mesos. Resultats Dels 165 pacients que varem avaluar 25 es dig- nosticarendetumorsdebaixrisc(15%),42derisc intermig (25.4%) i 94 d’alt risc (56.9%). Un cop intervinguts, a 53 pacients es decideix ob- servar-los (32%), a 13 se’ls practica instil·lacions de MMC semanals (7.8%), a 16 BGC de pauta cur- ta (9.6%) i a 83 BCG de pata llarga (50%). A l´estudi multivariat s’observa que el risc pro- porcionat de recidiva als 3 mesos dels tumors de risc intermig respecte dels de baix risc és de 5,7 (p 0.03), mentre que el dels tumors d’alt risc res- pecte dels de baix risc és de 4,3 (p 0.055). Ni la multiplicitat ni la grandària ni el tractament ad- ministratprediuenunaugmentdelriscderecidiva a l’anàlisi multivariant. Conclusions En el nostre estudi el risc de recidiva a la primera cistoscòpia és més elevat i més significatiu en els tumors de risc intermig respecte els d’alt risc. Pot respondre a això la aleatorietat de tractaments que s’aplica als de grup intermig. ESTUDI DE LA RECIDIVA A LA PRIMERA CISTOSCÒPIA DELS TUMORSVESICALS SUPERFICIALS PRIMARIS EN FUNCIÓ DEL GRUP DE RISC. Joan E Bestard Vallejo, Raúl Martos Calvo, Esther Gomez Lanza, Lluís Cecchini Rosell, AnnaOrsoladelosSantos,JoanMoroteRobles. Serveid´Urologia.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  19. 19. 19 Objetivo Evaluar la estrategia de preservación vesi- cal en tumores inicialmente infiltrantes o infiltrantes después de inicio superficial mediante RTU vesical seguida de tres ci- clos de quimioterapia sistémica, así como la progresión y el tratamiento de las recu- rrenciassuperficialesdespuésdelapreser- vación. Método desde Octubre de 1982 a Marzo de 1998, 48 pa- cientes (44 hombres y 4 mujeres), con una edad mediade61años(45-75)contumoresinfiltrantes (T2a-b) se trataron con RTU seguida de 3 ciclos de quimioterapiasistémica.Serealizóunaevaluación endoscópica3semanasdespuésdelaquimiotera- pia incluyendo RTU de la cicatriz y BMN. Serealizócistectomíaenlospacientesconrecidiva infiltrante a lo s 3 meses. 44 pacientes (87,5%) fueron inicialmente inva- sivos y 6(12,5%) invasivos después de un inicio superficial. Después de la quimioterapia 39 pa- cientes (81,25%) tuvieron remisión completa y 4(8,3%) remisión parcial. Resultats. Con una mediana de seguimiento de 98,54 meses (13-246) la tasa de supervivencia global de los 48 pacientes fue del 62,61%. La tasa de superviven- cia cáncer específica de los 39 pacientes con remi- sión completa del 80,83%. La supervivencia con preservación vesical con mediana de seguimiento de 98,54 meses fue de 49,27%. Delos6pacientescontumorinicialmentesuperfi- cial,3(50%)nopresentaronremisiónysehizocis- tectomía,ydelrestoconremisióncompletainicial ENFERMEDAD SUPERFICIAL ANTESY DESPUES PRESERVACIÓN VESICAL POR CARCINOMAVESICAL INFILTRANTE: MANEJOY RESULTADOS A LARGO PLAZO uno presentó metástasis múltiples y el otro progresó a enfermedad invasora. Delos39pacientesconremisióncompletainicial, 15(38,56%), tuvieron recidivas superficiales: 8 CIS(53,3%), 4T1(26,6%) y 3 Ta(20%). Los CIS y de alto grado se trataron con BCG. La supervi- vencia cáncer específica en pacientes con recidi- va superficial fue del 89% y 81% en el grupo de preservación.supervivencia cáncer específica en pacientes con recidiva superficial fue del 89% y 81% en el grupo de preservación Conclusiones El manejo conservador en tumores invasores tra- tados con RTU y quimioterapia, es una alternativa válida en casos seleccionados, con buena tasa de supervivencia global y cáncer específica. Los pacientes con enfermedad invasora después de inicio superficial no son buenos candidatos para preservación vesical. Las recurrencias superficiales después de la pre- servación en tumores invasores responden a RTU e instilaciones con BCG. O.RodríguezFaba,JuanPalou,JorgeHuguet,SalvadorEsquena,JuánJoséGómez, HumbertoVillavicencio FundacióPuigvert XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  20. 20. 20 Annals d`Urologia 2007-2, N. 22, oct 2007 Introducción ElCáncerdevejigaesunadelaspatologías urológicas que por su idiosincrasia necesi- ta de un elevado número de exploraciones y controles. El gold Standard en su trata- miento quirúrgico es la rtu vesical seguida de instilaciones vesicales. A pesar de la homogeneidad del trata- miento aplicado se aprecian diferencias entre los resultaos obtenidos según los diferentes centros. Materialimétodos Procedemos a la revisión de los casos de tumor vesical diagnosticados y tratados en nuestro cen- tro en el periodo 2000-2005. En este tiempo 330 pacientes han sido diagnosticados de tumoración vesical. Se han descartado 2 casos por tratarse de metástasis en vejiga de tumoraciones de otra localización,yotros15casospornopodercorrela- cionarse su seguimiento. Se valora la evolución de 313 pacientes con neo- plasiavesicalenrelaciónalestadioanatomopato- lógico,tamañoynúmerodelostumores,recidivas y tratamiento administrado. Resultados pertenecen a un estadio pT1 238 pacientes, de los cuales 6 se asocian con Tis. 33 pacientes corres- ponden a un estadio T2a, de los cuales 3 tienen asociado un Tis. 24 de estadio T2b, 3 de estadio T3a, 8 de estadio T3b, 4 de estadio T4a y 1 de es- tadioT4b. En 22 pacientes se acaba practicando cistectomía, en15deloscualesesdespuésdeunasolaRTUini- cial y el resto después de 2 o 3 RTU. Solo se han producido 78 casos(24,9%) de reci- diva vesical tras el tratamiento local, teniendo en cuenta todos los estadios de los 313 pacientes. En Tratamiento del Cáncer deVejiga en el Hospital General deVic 2000-2005 J.ValeroMilián,PinsachElíasLl.,DinaresPratJ.,FernandezZuazuJ.,AlejoM.,Molinero JM.,Batiste-AlentornE.,GarciaJ. HospitalGeneraldeVic XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. 54casoshasidounaúnicarecidiva,en20dosreci- divas y en 4 tres recidivas. Se presentan los datos actualizados y análisis de los diferentes factores pronósticos del cáncer de vejiga
  21. 21. 21 Introducció. El carcinoma micropapilar (CMP) és una variant anatomopatològica infreqüent del carcinoma de cèl.lules transicionals. En les curtes sèries descrites es presenta com un tumor molt agressiu i amb mala resposta als tractaments conservadors. Objectius Vamrevisar18casosdeCMPdebufetapervalorar la resposta al tractament i l’evolució. Materialimètodes. Estudi retrospectiu de 18 casos de CMP diagnosti- cats entre (1997-2003). 16 homes i 2 dones, amb una mitjana d’edat de 63 anys i una mitjana de seguiment de 4.2 anys. Resultats. El símptoma inicial en el 83% dels casos fou l’ hematuria. Només un cas tenia antecedents de tumor vesical. 15 eren (grau 3) i 3 (grau 2). Vuit superficials: 3 tenien CIS multifocal asso- ciat, 2 van anar directament a cistectomia, el ter- cer es va tractar amb BCG i està lliure de malaltia als 5 anys. Els 5 superficials sense CIS associat es vantractarambBCG,presentantnomésen2casos recidives i estant tots vius als 5 anys. Deu infiltrants: 8 van anar a cistectomia, 4 te- nien ganglis positius i van rebre quimioteràpia adjuvant; els 4 van morir amb 3 anys. Dels 4 amb ganglis negatius, només en viuen 3. Dos pacients novansertractatsquirúrgicamentvanrebreQT+ RT morint en menys d’un any. Conclusions. ElCMPésunavariantmoltagressivadelcàncerde bufeta. En la majoria dels casos sol debutar com un tumor infiltrant i d’alt grau estant indicada la MANEIG DEL CARCINOMA MICROPAPILAR DE BUFETA. ESTUDI CLÍNIC DE 18 CASOS JM.Gaya,J.Palou,F.Algaba*,J.Arce,J.Huguet,A.Rosales,JJGómez,H.Villavicencio. FundacioPuigvert cirurgia radical. En tumors superficials en absèn- cia de CIS el tractament conservador amb BCG es una opció viable. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.

×