Revista Annals d’Urologia 2007-23

95 visualizaciones

Publicado el

La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
95
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
8
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Revista Annals d’Urologia 2007-23

  1. 1. 1 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia Any 2007-3 N. 23 ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU
  2. 2. 2 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Societat Catalana d’Urologia President Dr. Joaquim Ristol i Pont Vice-president1er Dr. Josep Comet i Batlle Vice-president2on Dr. Joan Areal i Calama Secretari Dr. Lluis Gausa i Gascón Tresorer Dr. David Salinas i Duffo VocalBarcelona1er Dr. Miguel Angel López Pacios VocalBarcelona2on Dr. Dario García Rojo VocalTarragona Dr. Jaume Benages i Pámies VocalLleida Dr. Jesús Guajardo Guajardo VocalGirona Dr. Ramon Domingo i Farrer+ons Vocald’ActivitatsProfessionals Dr. Josep Pagà i Carbonell Vocald’ActivitatsCientífiques Dr. Josep Segarra iTomás CodireccióAnnalsd’Urologia Dr. Antoni Pont i Salvadó Dr. Carles Pellicé iVilalta DissenyiPaginació Dr. Antoni Pont i Salvadó SIAM (Salut i aplicacions multimedia) Cistectomia radical laparoscòpica. Resultats de la nostra sèrie L.CecchiniRosell;Raventós,C;Orsola,A;Martos,R;Trilla,E;Planas,J;Morote,J. HospitalValld’Hebron Complicacions en les neurobufetes tipus Studer B.Juaneda,L.Sos,JM.Gaya,R.Martínez,J.Arce,F.Rodríguez,J.Huguet,J.Palou,H.Villavicencio. FundacióPuigvert Sustitución vesical ortópica tipo Hautmann (W) mediante sutura mecánica absorbible. Resultados funcionales y complicaciones M.SánchezCaba;A.GarciaLarrosa;S.CapdevilaQuerol;E.GarciaCruz,Ll.PeriCusí;L.Izquierdo;P.AltésIneva;M.Musquera;Mj.Ribal;yA.Alcaraz HospitalClíniciProvincialdeBarcelona Incidència i extensió de l’afectació d’uretra prostàtica a la cistoprostatectomia radical: la importància de la presència ’enfermetat vesical previa i carcinoma in situ ArceJ,PalouJ,GayaJM,HuguetJ,RodríguezO.,RosalesA,AlgabaF,VillavicencioH. FundacióPuigvert Recidiva uretral després de cistectomia: la selecció dels pacients a l’hora de realitzar una derivació ortotòpica V.Monllau,J.Huguet,S.Sabaté,H.Ascaso,J.Palou,H.Villavicencio FundacióPuigvert Valoració de la biòpsia prostàtica fen 6 o 12 cilindres PinsachElíasLl,ValeroMiliánJ,FernándezZuazuJ. Serveid’Urologia,HospitalGeneraldeVic Valor diagnòstic de les biòpsies prostàtiques addicionals en l’aplicació del nomograma de viena modificat E.Trilla,C.Ramírez,CX.Raventós,J.Planas,R.Martos,E.Gómez-Lanza,J.Bestard,C.Ballesteros,C.Mir,I.DeTorres*,J.Morote Serveid´UrologiaiAnatomiapatològica*.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona ValorpredictiupositiudelestroballessospitosesaPSA,ecografiaitacteenprimeresbiòpsiesirebiòpsies J.ArealCalama;J.UriaGonzalez-T;M.MoraDurban;M.ArzozFábregas;R.BoixOrri;S.BayonaAreñas;L.IbarzServio;JMªSaladiéRoig. Serveid’Urologia.HospitalUnivesitarideBadalonaGermansTriasiPujol. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  3. 3. 3 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Sumari XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Predicció del càncer de pròstata insignificant en la peça de prostatectomia radical: el paper del volum prostàtic i del nombre de cilindres positius RaventósCX,OrsolaA,CecchiniL,GómezE,DeTorresI*,TrillaE,PlanasJ,MoroteJ. Serveid’Urologia.*Serveid’AnatomiaPatològica.HospitalGeneralValld’Hebron.Barcelona Estudi sobre el carcinoma prostàtic incidental. Incidència, tractament i evolució clínica i patològica R.BoixOrri,BuisanO,CarratoC*,ArzozM,RuizJ,UriaJ,ArealJ,Ibarzl,SaladiéJM. HospitalUniversitariGermansTriasiPujolServeid’UrologiaiTrasplantamentrenal.Serveid’AnatomiaPatològica.* Prostatectomia radical laparoscopica. Revisión de resultados R.Martínez-Rodríguez;F.Rodríguez;J.Arce;B.Juaneda;A.Rosales;J.Salvador;J.Huguet;J.Palou;H.Villavicencio FundacióPuigvert Resultats funcionals de la prostatectomia radical laparoscòpica L.CecchiniRosell;Raventós,CX;orsola,A;Gómez,E;trilla,E;Planas,J;Mororte,J. HospitalValld’Hebron Impacte a la qualitat de vida de la prostatectomia radical i la braquiterapia als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i risc intermedi J. Suárez, F. Aguiló, A. Francés, J. Ropero, P. Fernandez*, A. Mariño**, A. Hervás***,H. Villavicencio+, I. Herruzo++, G. Sancho+++, F. Guedea++++, M.Ferrer****,E.Franco Hospital Universitari de Bellvitge *Instituto Oncológico de Gipúzkoa **Centro Oncológico de Galicia ***Hospital Ramón y Cajal ****IMIM + FundacióPuigvert++HospitalRegionalCarlosHaya+++HospitaldelaSantaCreuiSantPau++++InstitutCatalàd’Oncologia Avaluació dels efectes d’un programa d’exercici físic individualitzat, sobre la qualitat de vida (qdv), la fatiga i la resistència muscular amb malalts de càncer de pròstata B.SerdàFerrer UniversitatdeGirona Anàlisi de la testosterona sèrica total, lliure i estradiol com a factors de risc de càncer de pròstata i agressivitat tumoral C.Ramírez,E.Gómez-Lanza,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,R.Catalán*,J.Morote Serveisd’UrologiaiBiologiaMolecular*.HospitalUniversitariValld´HebronUniversitatAutònomadeBarcelona Anàlisi de la concentració sèrica de vitamina D com a factor de risc de càncer de pròstata i agresivitat tumoral E.Gómez-Lanza,C.Ramírez,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,R.Catalán,RMSegura,J.Morote Serveid’Urologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomadeBarcelona Diagnòstic del cap mitjançant la glicosilació anòmala del PSA J.Comet,R.Peracaula*,M.Ramirez^,A.Ponce,R.Domingo,N.Torrent,R.deLlorens*,G.Tabares*,V.Montserrat,C.RValiente,M.Ordis. ServeiUrologiaHospitalJ.Trueta.*DepartamentbiologiaibioquímicaUdG,^LaboratoriHospitalDr.J.Trueta Relación de causalidad entre elevaciones inesperadas de testosterona sérica y posible efecto protector de los antiandrogenos en pacientes con cáncer de próstata sometidos deprivacion androgénica J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote. HospitalValld’Hebrón Análisis de las variaciones individuales de testosterona serica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a deprivación androgénica J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote. HospitalValld’Hebrón Impacto clínico de las elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a deprivación androgénica J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote. HospitalValld’Hebrón Análisis del radio ultradistal como zona de cuantificacion de la densidad mineral osea en pacientes con cáncer de próstata R.Martos,J.PlanasMorin,J.M.Abascal,AnnaOrsola,EnriqueTrilla,CarlesXRaventós,LuisCecchini,GloriaEncabo,JuanMorote. HospitalValld’Hebrón
  4. 4. 4 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció La cistectomia radical laparoscòpica és una tècni- ca que permet una cirurgia d’exèresi equivalent a la cirurgia oberta amb els avantatges d’un menor sagnat, una millor visió del fons pèlvic i una me- nor mobilització del intestins. Presenta com a in- convenientselgrantamanydelapeçaquirúrgicai la complexa reconstrucció de la via urinària. Les cistectomies laparoscòpiques realitzades des del setembre de 2004 s’han recopilat mitjançant una base de dades (Access) i analitzat amb un pa- quet estadístic (SPSS). El seguiment mig és de 19 mesos (màx 24,5m). S’han practicat 31 cistectomies, d’elles 24 en ho- mes i 7 en dones. La mediana del temps quirúrgic ha estat de 280 minuts. L’índex de trasfusió ha es- tat del 19% (6/31). En tots els casos s’ha practicat limfadenectomia, amb una mediana de 17 gan- glis per cas. La distribució de les característiques tumorals es mostren en les taules següents: Patologia: Carcinoma cel.Transicionals 13 (56%) Carcinoma escamós 2 (9%) Adenocarcinoma 3 (13%) CCT + diferenciació escamosa 3 (13%) Altres patologies 2 (9%) Estadi: pT0 1 (4%) pTis 1 (4%) pT2 10 (42%) pT3 9 (37%) pT4 2 (8%) cistitis intersticial 1 (5%) Les derivacions urinàries usades han estat urete- roileal (Bricker) en 18 (58%) casos, ortotòpiques en 10 (32%), heterotòpica continent en un cas (3%) i ureterostomia cutània en 2 (6%). La supervivència a un any és del 67% dels casos, no havent-se assolit la mediana de supervivència. La cistectomia radical laparoscòpica és un tècnica estandaritzada amb avantatges en la pèrdua san- guínia,l’ilipostoperatoriilarecuperacióposterior. No suposa un avantatge pel que fa a la derivació urinària. És una bona tècnica per l’assaig de la prostatectomia radical laparoscòpica. CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA. RESULTATS DE LA NOSTRA SÈRIE L.CecchiniRosell;Raventós,C;Orsola,A;Martos,R;Trilla,E;Planas,J;Morote,J. HospitalValld’Hebron XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  5. 5. 5 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció Després de cistoprostatectomia radical, la neobufeta ortotòpica és la derivació urinària que ofereix menys modificacions en la imatge corporal i en el patró miccio- nal. La millora en la qualitat de vida impli- ca un major temps quirúrgic i assumir un índex de complicacions quirúrgiques més alt. Objectiu Analitzar les complicacions en les neobufetes ti- pus Studer. Materialimètodes Entre 1988 i 2005 hem realitzat 1149 cistopros- tatectomies radicals per tumor vesical en homes. Presentem l´estudi retrospectiu dels 242 casos de neobufeta Studer. La indicació de cistectomia fou per tumor infiltrant (86.7%), tumor superficial d´altgraudesprésdeBCG(11.9%),ialtrestumors (1.2%).L’estadiatgepatològicfou:pT019.4%,tu- morsuperficial(pTis,Pta,pT1)26.8%,pT214.8%, pT3 35.1% y pT4 a 3.7%. S´han analitzat les com- plicacions , el tractament i l´evolució. Resultats Mitjana de seguiment : 24 mesos. Complicacions inmediates: Mèdiques 5.7%, Infecció de ferida 8.2%, ili paralític perllongat 9.9%,necessitatdenutricióparenteral7.8%,fuita urinària12.4%,fístulaintestinal0.8%,evisceració 2%, Oclusió intestinal 0.4%, infeccions urinàries 5,8%, sepsis urinària 0.8%. Complicacions tardanes: Estenosis anastomo- sis uretero-ileal 6.2%, estenosis anastomosis vé- sico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals 2.9%, fístula intestinal 2%, ruptura neobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateterismes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsis urinària 0.4% Conclusions Mitjana de seguiment : 24 mesos. Complicacions inmediates: Mèdiques 5.7%, Infecció de ferida 8.2%, ili paralític perllongat 9.9%,necessitatdenutricióparenteral7.8%,fuita urinària12.4%,fístulaintestinal0.8%,evisceració 2%, Oclusió intestinal 0.4%, infeccions urinàries 5,8%, sepsis urinària 0.8%. COMPLICACIONS EN LES NEUROBUFETESTIPUS STUDER B.Juaneda,L.Sos,JM.Gaya,R.Martínez,J.Arce,F.Rodríguez,J.Huguet,J.Palou,H.Villavicencio. FundacióPuigvert XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Complicacions tardanes: Estenosis anasto- mosis uretero-ileal 6.2%, estenosis anasto- mosis vésico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals 2.9%,fístulaintestinal2%,rupturaneobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateteris- mes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsis urinària 0.4%
  6. 6. 6 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducción La neovejiga ileal aporta ventajas sobre otros tipos de derivaciones urinarias, siendo la descrita por Hautmann una de las más utilizadas. Es considerada una técnica compleja. La realización del reser- vorio ileal mediante sutura mecánica fue inicialmente propuesta por Montie y col. quienes consideraron dos grandes venta- jas:facilidadyrapidezenlareconstrucción del reservorio. El objetivo del presente es- tudio es presentar nuestra experiencia en la neovejiga tipo “W”realizada con sutura mecánica absorbible, analizando los resul- tados funcionales y complicaciones que hemos observado en estos pacientes. Materialimétodos Estudio retrospectivo de los pacientes a los que se practicó cistectomía radical y reconstrucción del tracto urinario inferior con neovejiga tipo Haut- mannmediantesuturamecánicaabsorbible(Auto Suture™ POLY GIA™ 75-.060) entre diciembre de 1991 y octubre de 2001 en nuestro servicio. Un total de 40 casos que corresponden al 38% de las neovejigas realizadas durante ese periodo.To- dos los pacientes, excepto uno, eran varones y su edadmediaerade59,76años(44-74).Sepracticó cuestionario cuantitativo sobre continencia a 32 delos40pacientes.En7deestospacientesserea- lizó urodinamia y se compararon con resultados de urodinamia en igual número de pacientes con neovejigas tipo Padovana. Resultados De los 40 pacientes analizados el estadio patoló- gico correspondió a CCT con estadio pT0 (3), dis- plasia + Cis postBCG (3), pT1 + CIS (4), y PT2 o superior (30). El seguimiento medio fue 44 meses (3-130).Eltiempoquirúrgicomediofuede287,74 minutos. Durante los primeros 20 casos el tiempo quirúrgi- co medio fue de 305,25 minutos, mientras que en los últimos casos el tiempo quirúrgico medio fue de 244,73 minutos. Las complicaciones tempra- nas incluyeron: Infección de la herida quirúrgica (2,5%), fístula urinaria (5%), fístula intestinal ( 2,5%), acidosis metabólica (5%), hematoma pél- vico (2,5%), íleo paralítico (7,5%), pielonefritis aguda (15%), evisceración (7,5%) y sólo 4 (10%) de estos pacientes necesitaron intervención qui- rúrgica para resolver su complicación. Las complicaciones tardías incluyeron: Oclusión intestinal(2.5%), pielonefritis de repe- tición (20%) estenosis de uretra (5%), estenosis ureteral (7,5%), acidosis metabólica (10%), litia- sis vesical (2,5%), perdida de unidad renal (5%). La continencia diurna total fue del 64,9% de los paciente incontinentes sólo 22,7% requerían más de dos compresas /día. La continencia total SUSTITUCIÓNVESICAL ORTÓPICATIPO HAUTMANN (W) MEDIAN- TE SUTURA MECÁNICA ABSORBIBLE. RESULTADOS FUNCIONALES Y COMPLICACIONES M.SánchezCaba;A.GarciaLarrosa;S.CapdevilaQuerol;E.GarciaCruz,Ll.PeriCusí;L.Izquierdo; P.AltésIneva;M.Musquera;Mj.Ribal;yA.Alcaraz, HospitalClínicIProvincialDeBarcelona nocturna fue de 18,9%. De los pacientes sin con- tinencia total tan sólo el 21% requería más de 2 compresas / noche. Se realizó estudio urodinámi- co entre pacientes portadores de neovejiga ileal “W”mediante sutura mecánica absorbible y 7 Pa- dovanas. En término de capacidad, acomodación, flujomáximoyRPMnoseencontrarondiferencias significativasentreambastécnicas.Losresultados urodinámicos demostraron una capacidad correc- ta para ambas derivaciones (485 Vs. 547) y RPM aceptables (108,57 Vs. 224,57 ). La supervivencia global a 5 años fue de 55% Conclusiones El tiempo quirúrgico mejora tras la curva de aprendizaje de la técnica. La neovejiga tipo Hau- tmann o W mediante sutura mecánica presenta un número aceptable de complicaciones a corto y largo plazo comparable con el resto de neovejigas ileales publicadas en la literatura, incluyendo la de litiasis vesical. El estudio urodinámico entre las vejigas acontráctiles analizadas en este estudio demuestra buena capacidad y Qmax, además de acomodación y residuo posmiccional aceptables. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  7. 7. 7 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció L’afectació de l’uretra prostàtica ja sigui primàriaosecundàriaésfreqüentenpeces de cistoprostatectomia radical per tumor vesical. La multifocalitat, la presència de carcinoma in situ i altres factors han estat descrits com a factors pronòstics en un in- tentdeidentificargrupsderiscdepacients amb afectació prostàtica. Objectius Determinar la incidència i l’extensió de l’afectació d’uretra prostàtica (invasió estromal o no es- tromal) i avaluar les característiques tumorals preoperatories en peces de cistoprostatectomia MaterialiMètodes Desde 1978 al 2002, es va realitzar una cisto- prostatectomia radical per tumor vesical a 717 homes. Les indicacions per la cistoprostatectomia radical (CR) foren la recurrència o progressió d’un tumor vesical superficial a infiltrant o per tumor infiltrant primari. A tots el pacients es va realitzar una resecció transuretral (RTU) del tumor vesical y una biòpsia múltiple randomitzada abans de la CR. Els pacients van ser classificats d’acord amb la indicació de CR. Foren analitzades la presència de carcinoma in situ, recurrència o multifocalitat en RTU prèvies. L’afectació de la uretra prostàtica (UP) fou classi- ficada com invasió estromal o no estromal. Es va realizat un anàlisi univariant i multivariant. Resultats L’UP es va veure afectada al 19.5% de les peces i en un 59.3% l’afectació va ser estromal. A l’anàlisi univariant no es van trobar cap diferència a la in- cidència d’afectació de UP respecte la indicació de cirurgiaradicalpertumorinfiltrantoperrecurrèn- cia o progressió de tumor superficial (del 18.7% al 23.8%). Les CR per tumor superficial van tenir menysafectacióestromalprostàticasentcasiesta- tísticamentsignificant(p=0.0053).Larecurrència no es va relacionar amb l’afectació d’UP. Respecte a la multifocalitat, no es van trobar diferències a la incidència però sí a la extensió de la enferme- tat (p=0.02). El carcinoma in situ va ser un factor de risc clarament associat amb l’afectació d’UP a l’anàlisi univariant i multivariant (p=0.001,OR 1.78 IC 95% 1.27-2.5) INCIDÈNCIA I EXTENSIÓ DE L’AFECTACIÓ D’URETRA PROSTÀTICA A LA CISTOPROSTATECTOMIA RADICAL: LA IMPORTÀNCIA DE LA PRESÈNCIA D’ENFERMETATVESICAL PREVIA I CARCINOMA IN SITU R.Martínez-Rodríguez;F.RodríguezEscovar;J.ArceGil;B.JuanedaCastell;J.Huguet;R. Parada;A.Rosales;J.Palou;H.Villavicencio. FundacióPuigvert XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Conclusions La incidència d’afectació d’UP és similar a les cistoprostatectomies per tumor vesical superficial o infiltrant però trobant-se una menor afectació estromal als tumors superfi- cials. Només la presència de carcinoma in situ en RTU prèvies és un factor independent per l’afectació d’uretra prostàtica
  8. 8. 8 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció Està descrit en la literatura que després de cistectomia per tumor urotelial els pa- cients amb derivació urinària ortotòpica (DO) presenten un menor risc de recidiva uretral (RU) enfront els pacients amb de- rivació cutània (DC). Se suggereix que la derivació ortotòpica podria esdevenir un efecte protector. Objectiu Avaluem la incidència i els factors de risc de RU després de cistectomia per tumor urotelial en ho- mes i si existeixen diferències segons el tipus de derivació urinària. Materialimètodes Entre 1978 i 2002 es van realitzar al nostre centre 729 cistectomies en homes per tumor urotelial. L’edat mitja dels pacients i la mitjana de segui- ment foren de 64 anys (rang 61-75) i 32 mesos (rang 8-121) respectivament. Es van realitzar 219 DO(30%)i510CI(70%).Varemcompararambdós grupsdemogràficaiclínicament.Elspacientsamb DC eren més grans (p < 0,00001), presentaven major percentatge d’afectació d’uretra prostàtica en la peça de cistectomia (p < 0,0026) i d’història prèvia de tumor vesical superficial (p < 0,009). Varem avaluar els factors de risc des del punt de vista anatomo-patològic (peça de cistectomia) i clínic. Anatomia patològica cistectomia: presència de Carcinomainsitu(Cis),grau,estaditumoraliafec- taciód’uretraprostàtica.Clínica:històriaprèviade tumor superficial i tipus de derivació urinària. Es va realitzar un anàlisi bivariant utilitzant la prova de la Chi quadrada i un estudi multivariant amb les corbes de regressió. Essent significatives p < 0,05. Resultats Un total de 34 pacients (4.66%) presentaren RU a una mitjana de 13 mesos de la cistectomia. Enl’anàlisimultivariantnomésl’afectaciód’uretra prostàtica i la història prèvia de tumor superficial foren factors predictius independents de RU. Dels 121 pacients amb afectació d’uretra prostàtica, 18 (14,8%) presentaren RU, enfront els 16 dels 608 (2,6%) sense afectació d’uretra prostàtica. 27 (8,7%) dels 309 casos amb història prèvia de tumorsuperficialpresentarenRU,comparantamb els 7 (1,6%) dels 415 tumors infiltrants d’entrada. El tipus de derivació urinària no es va demostrar com un factor de risc de RU. 5 (2,2%) dels 219 pacientsambDOi29(5,6%)dels510ambDCpre- sentarenRU(p=0,072).Podematribuiraquestes diferències a una millor selecció dels pacient a l’hora de realitzar una DO. Aquells pacients als qui es realitzà una DC eren pacients de més risc, amb majorpercentatged’afectaciód’uretraprostàticai d’història prèvia de tumor vesical superficial. RECIDIVA URETRAL DESPRÉS DE CISTECTOMIA: LA SELECCIÓ DELS PACIENTS A L’HORA DE REALITZAR UNA DERIVACIÓ ORTOTÒPICA V.Monllau,J.Huguet,S.Sabaté,H.Ascaso,J.Palou,H.Villavicencio FundacioPuigvert Conclusions L’afectació d’uretra prostàtica i la història prèvia de tumor vesical superficial es con- sideren factors de risc independents de RU. En la nostra sèrie, la baixa incidència de RU després de cistectomia en pacients amb DO pot ser conseqüència d’una millor selecció dels pacients.vésico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitatsrenals2.9%,fístulaintestinal2%,rup- tura neobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateterismes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsis urinària 0.4% XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  9. 9. 9 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Objectiu Comparació de les biòpsies prostàtiques (BP) fen 6 o 12 cilindres en relació al diag- nòstic de càncer de pròstata. MaterialiMètodes ADes de juny de 2001 s’han fet 1091 biòpsies prostàtiques (BP). Hem separat les BP segons si s’han fet 6 (6c) o 12 cilindres (12c). Els pacients s’han dividit, en: PSA1, BP fetes a pacients amb PSAt entre 4 i 10 ng/ml, relació PSAl/PSAt < 0,15 i TR negatiu; PSA2: BP fetes si PSAt> 10 ng/ml i qualsevol TR; i PSA3: BP si PSAt < 10 ng/ml i TR positiu,PSAtentre4i10ng/mlirelacióPSAl/PSAt > 0,15 i TR negatiu. Hem valorat la incidència de CaP tant a la primera BP com a les repetides, i la possible influència del tacte rectal i del volum prostàtic en el seu diagnòstic. Resultats Grup 6c: 607 BP a 505 pacients amb una edat de 67,73±7,56; grup 12c: 332 BP a 301 pacients, edat 68,72±8,36. PSA1 representa el 52% i 47% si fem 6c o 12c; PSA2 el 38 i 43%; i el PSA3 el 9% en els dos grups. A PSA1 les BP es repeteixen en el 21,51% i 8,8% dels pacients quan es fan 6 o 12 cilindres respectivament (p La majoria de càncers es diagnostiquen a la pri- mera biòpsia (p EnelgrupPSA1lataxadedetecciódeCaPamb6o 12c és d’un 23,1 i 39,62% respectivament (p Valoració en relació al valor del PSAt i del TR: a PSA2 si el TR és positiu el 96,77% de les BP amb 12csónCaPenfrontdel86,2%sifem6c(p>0,05); a PSA3 la taxa de CaP per 12c i 6c és de 61,11% i 57,14% respectivament (p>0,05). Si el TR és ne- gatiu la taxa de detecció de CaP a PSA2 és d’un 35% amb 6 o 12c; i a PSA3 només es detecten 3 CaP (25%) si fem 12c. La taxa de detecció de CaP en funció del vo- lum prostàtic disminueix a mesura que aquest augmenta: en el grup 6c és de 45,72%, 22,3% i 17,70% per volums 60cc respectivament; al grup 12c és del 64,6%, 36,3% i 19,79% pels mateixos volums (p>0,05). Conclusions Les BP de 12 cilindres diagnostiquen un major número de CaP; Si fem 12c hi ha una disminució del número de repeticions de les BP; la BP de 12c té més rendiment en el grup PSA1; en relació al volum no hi ha significació entre 6 i 12c, encara que la diferència més marcada està en pròstates de 40-60cc. Valoració de la biòpsia prostàtica fen 6 o 12 cilindres XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. PinsachElíasLl,ValeroMiliánJ,FernándezZuazuJ. Serveid’Urologia,HospitalGeneraldeVic
  10. 10. 10 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció La biòpsia de pròstata ecodirigida per- met el diagnòstic del càncer de pròstata. Des de finals dels anys 80 s´ han introduït nombroses variacions tècniques i metodo- lògiques amb l´ objectiu d´ incrementar la taxa de detecció de càncer i disminuir els falsos negatius. L´ edat del pacient així com el volum prostàtic semblen variables importants per tal de decidir el nombre total de cores a realitzar. Objectiu Avaluar l´ utilitat de les biòpsies prostàtiques addicionals després de l´ aplicació d´ un algorit- me de biòpsia prostàtica segons l´ edat i el volum prostàtic mesurat per via transrrectal. Materialimètodes S´han avaluat un total de 280 biòpsies prostàti- ques consecutives en un total de 251 pacients durant els darrers 18 mesos. Hem inclòs tant les primeres biòpsies com les rebiopsies. Hem utilit- zatunecògrafBK-medicalambtransductortrans- rrectal biplanar de 7,5 MHz . L´esquema aplicat ha estat el descrit per Djavan i cols. on el nombre de biòpsies a realitzar ve determinat per l´edat de pacient i el volum prostàtic en cc mesurat prèvia- ment a la biòpsia. Com a variació pròpia hem partit d´un mínim de 10 cores. Les biòpsies addi- cionals s´ han dirigit principalment a les porcions més laterals de la glàndula, zones apico-dorsals i zona de transició en aquest ordre. Resultats L´edat mitja dels pacients ha estat de 53,6 anys (rang48-85).Un71,3%debiòpsieserenprimeres biòpsiesrealitzadesprincipalmentperelevacióde les xifres de PSA o bé per tacte rectal sospitós. La resta van ser rebiopsies. En el 47,9 % de pacients es practicaren 10 cores (5 per cada lòbul prostà- tic), en el 13,3% 12 cores, en el 17,1 % 14 cores, enel12,6%16coresifinalmentenel1%esvaren obtenir un total de 18 mostres La taxa global de detecció de CaP ha estat de 21,9% (55 pacients). Del total de pacients diagnosticats de CaP un 34,5% varen ser diagnosticats de CaP tant en les biòpsies estàndards com en les addicionals i un 5,4% (n=3) solament en les biòpsies addicionals no essent estadísticament significatiu (p =0.13). VALORDIAGNÒSTICDELESBIÒPSIESPROSTÀTIQUESADDICIONALS ENL’APLICACIÓDELNOMOGRAMADEVIENAMODIFICAT E.Trilla,C.Ramírez,CX.Raventós,J.Planas,R.Martos,E.Gómez-Lanza,J.Bestard, C.Ballesteros,C.Mir,I.DeTorres*,J.Morote Serveid´UrologiaiAnatomiapatològica*.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona L´anàlisimultivariantenrelacióalvolumprostàtic (>50 cc) i edat tampoc varen mostrar significació estadística (p=0,09 i 0,4 respectivament). Conclusions Independentment de l´edat i el volum prostàtic, la realització de biòpsies addicionals a la biòpsia de 10 cores no sembla incrementar de forma sig- nificativa a la nostra sèrie la taxa de detecció de CaP. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  11. 11. 11 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció Pretenem comparar el valor predictiu de les diferents combinacions de troballes sospitoses al PSA, ecografia transrectal (ECO) i tacte rectal (TR) entre els pacients biopsiats per primera vegada i pacients rebiopsiats. Materialimètodes Analitzem la nostra sèrie de 3660 biòpsies trans- rectals ecodirigides realitzades des del 1992. Entre les quals ens consten 2688 primeres biòp- sies i 915 rebiòpsies: 618 segones, 204 terceres, 64 quartes, 23 cinquenes, 5 sisenes i una setena biòpsia.Latècnicadebiòpsiahaestatmajoritària- mentpersextantsmodificada,desplaçantlespre- ses lateralment de cara a encarar principalment l’aspecte posterolateral de la glàndula perifèrica. EsvanutilitzarunecògrafAlokadeprimeragene- ració i recentment un Siemens Antares. Resultats El valor predictiu + per 3 troballes patològiques (PSA>4, Tacte i ECO sospitoses) a les primeres biòpsies és del 79% respecte al 21% a les re- biòpsies; per les combinacions de 2 troballes va del 33,8% al 45% a primeres biòpsies en front al 12,8%-50% de les rebiòpsies; i per una sola tro- balla patològica va de 22,2%-66% en front a un 11% a rebiòpsies. Conclusions El valor predictiu positiu a les biòpsies augmenta com és lògic paral•lelament a la concurrència de troballes sospitoses de neoplàsia. El tacte patolò- gic incrementa aquest valor més que una ecogra- fia sospitosa per neoplàsia. A le primeres biòpsies el valor predictiu positiu amb tres troballes pato- lògiques puja fins quasi el 80% en front d’un sor- prenent 26% a les rebiòpsies. VALOR PREDICTIU POSITIU DE LESTROBALLES SOSPITOSES A PSA, ECOGRAFIA ITACTE EN PRIMERES BIÒPSIES I REBIÒPSIES. J.ArealCalama;J.UriaGonzalez-T;M.MoraDurban;M.ArzozFábregas;R.BoixOrri;S. BayonaAreñas;L.IbarzServio;JMªSaladiéRoig. Serveid’Urologia.HospitalUnivesitarideBadalonaGermansTriasiPujol. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  12. 12. 12 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció S’ha definit com a càncer de pròstata clíni- camentnosignificatiuaquellquetémenys de 0,5 ml i un Gleason igual o menor a 6. Actualment, no obstant, la biòpsia prostà- tica no ens aporta la suficient informació per poder discriminar entre els tumors clínicament insignificants d’aquells que tenen un potencial més agressiu. Poder- losidentificarensajudariatantenlainfor- macióalpacientcomenelseumaneig.Per reconèixer els paràmetres que ens poden ajudar en procés de decisió en els malats amb càncer de pròstata, s’han estudiat va- riables clíniques i patològiques en funció de les característiques de la peça de pros- tatectomia radical. Materialimètodes D’un total de 240 espècimens de prostatectomies radicals practicades entre Gener del 2004 i Agost del 2006, 29 (11,1%) han presentat des del punt de vista patològic càncer de pròstata insignificant (CPI). Es defineix com aquell amb un volum £ 0,5 i amb un Gleason £ 6. S’han estudiat les variables clíniques i les basades amb la biòpsia així com la seva capacitat predictiva mitjançant un estudi multivariant. Posteriorment s’han aplicat aquests paràmetres en el grup de 96 pacients amb càncer debaixriscsegonselscriteris:T1cambGleasonde la biòpsia £ 6 i PSA total < 10. Resultats prostàtic, PPSAlliure, Gleason de la biòpsia, el Nº de cilindres biopsiats, nº de cilindres positius (NCP), percentatge dels cilindres positius, percen- tatge d’afectació del cilindre major afectat, bila- teralitat de la biòpsia positiva. L’edat, PSA total i l’afectació perineural han estat similars. Al reali- tzar l’estudi multivariant, són les variables volum prostàtic (0,006), Gleason de la biòpsia (0,029), i el NCP (0,05) les que han mostrat capacitat pre- dictiva independent. En el 23% dels pacients de baix risc amb CPI (22/96), observem diferències en quant al volum (0,003), el NCP (0,035) i el per- centatgedelcilindremésafectat(0,05).Tenenca- pacitat predictiva independent el volum prostàtic PREDICCIÓ DEL CÀNCER DE PRÒSTATA INSIGNIFICANT EN LA PEÇA DE PROSTATECTOMIA RADICAL: EL PAPER DELVOLUM PROSTÀTIC I DEL NOMBRE DE CILINDRES POSITIUS RaventósCX,OrsolaA,CecchiniL,GómezE,DeTorresI*,TrillaE,PlanasJ,MoroteJ. Serveid’Urologia.*Serveid’AnatomiaPatològica.HospitalGeneralValld’Hebron.Barcelona Conclusions Fins a un 11% de les peces de prostatectomia radical poden presentar CPI. En els tumors clínicament de baix risc, el volum prostàtic i el NTC són variables predictives independents significatius del CPI, sent favorable un gran volum prostàtic i l’afectació d’un sol cilindre. Per altra banda, els tumors de baix risc amb pròstates petites i amb més d’un cilindre afectat s’aconsellaria un tractament definitiu. Contràriament, en malalts amb grans pròsta- tes i un sol cilindre afectat, se’ls podria oferir un seguiment expectant l’esquema del qual resta per definir. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  13. 13. 13 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. Introducció ElcàncerdepròstataestadiT1a-T1bésuna troballa histològica en l’anàl.lisis anato- mopatològic del material fruït de ressec- cions transuretrals de pròstata (RTUP) o bé d’adenomectomies. Aquestes es realit- zen en subjectes que presenten patologia prostàtica benigna; en els que s’ha descar- tat malaltia neoplàsica mitjançant estudis de PSA, imatge i tacte rectal. La incidència d’aquesta troballa es presenta en un tant per cent baix dels pacients intervinguts. No estan clars els factors pronòstics, de progressió i quin és el millor tractament en cada cas. Materialimètodes Analitzem els estudis anatomopatològics dels pacients intervinguts de patologia prostàtica be- nigna en el nostre servei en el període comprés entre 2002 i 2006, bé sigui amb RTUP o Adeno- mectomia retropúbica. Dels casos diagnosticats decarcinomaincidentalcalculemlaprevalençade lanostramostra,realitzemunestudidescriptiude l’escala de Gleason , del PSA al diagnòstic, del PSA de seguiment (considerant recidiva bioquímica el doblementdel50%delPSAenduesmesurescon- secutives)l’edatmitja,elseguimentmitjà,eltipus de tractament instaurat (observació, tractament hormonal, radioteràpia, prostatectomia radical), supervivència global i càncer específica. Resultats D’un total de 511 RTUP es van diagnosticar 14 ca- sos de adenocarcinoma prostàtic (ADK) (2’73%). Tambè es van diagnosticar 2 ASAP. De 202 Adeno- mectomies retropúbiques 8 es van diagnosticar d’ adenocarcinoma de próstata (3’96%). Preva- lença total 24/713= 3’6%. La distribució segons ESTUDI SOBRE EL CARCINOMA PROSTÀTIC INCIDENTAL. INCIDÈN- CIA,TRACTAMENT I EVOLUCIÓ CLÍNICA I PATOLÒGICA R.BoixOrri,BuisanO,CarratoC*,ArzozM,RuizJ,UriaJ,ArealJ,Ibarzl,SaladiéJM. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Servei d’ Urologia i Trasplantament renal. Serveid’AnatomiaPatològica.* l’escala de Gleason va ser la següent: 15 (2+2), 1 (3+2) 6 (3+3). Segons els estadis de la UICC es van diagnosticar 13 pT1a i 9 pT1b. La mitjana de PSA al diagnòstic va ser de 2’81 ng/ml(rang 1’1-4ng/ml). L’edat mitja al diagnòstic fou de 71’2 anys i una mediana de 71 anys ( 59-87). El seguiment mig de 30’41 mesos. Es van practicar 4 prostatectomies radicals. 3 pacients es van sot- metre a radioteràpia en règim de monoteràpia, i un quart a radioteràpia més bloqueig androgènic complert. La resta (16) s’ha sotmés a observació. En aquest darrer grup només s’ha detectat un cas de recidiva bioquímica i es va decidir instaurar tractamenthormonal.Noméshihauncasd’éxitus als 36 mesos del diagnòstic sense relació amb el càncer prostàtic. Conclusions pT1b de 37’5%. La incidència, progressió i morta- litat cáncer específica del carcinoma incidental vaserbaixa.Ladiferènciaentrepacientsensegui- ment i tractats va ser poc significativa. Cap dels pacient tractats amb mesures agressives (cirurgia o radioteràpia) ha presentat recidiva de la malal- tia. Actualment noves tècniques per tractar quirúrgi- cament la HBP no permeten obtenir mostra sus- ceptible d’anàl.lisis. Noves estratègies diagnòsti- quess’haurand’establirpersolucionaraquestbuit diagnòstic.
  14. 14. 14 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducción Desde la introducción de la laparoscopia en la cirugía urooncologica, la prostatec- tomia radical se ha convertido en una de las principales intervenciones realizadas. Como ventajas teóricas presenta: Mejor vi- sión anatómica; menor pérdida sanguínea yunadisminucióndelamorbilidadasocia- da a la incisión.Por el contrario presenta una curva de aprendizaje larga y requiere cierta pericia en la sutura intracorpórea. Materialimétodos Se presenta una revisión de las primeras 170 prostatectomías laparoscópicas realizadas desde febrero 2002 hasta Junio 2006, en pacientes con rango de edad 47-73 años, con PSA al diagnóstico entre 1,25 y 24,7 ng/ml.El peso ecografico de la glándula se estimaba entre 18 y 89 gramos. El es- tadio clínico agrupaba a los pacientes enT1c en el 66%;T2a en 32%;T2b en un 2%.El estudio histo- patológico de la biopsia preoperatorio demostró Gleason 4 en el 8%; 5 en el 7%; 6 en el 30%; 7 en el 50%;8 en el 4%;9 en el 1%. Se realiza abordaje transperitoneal con disección previa de vesículas seminales y una técnica anterógrada utilizando corriente bipolar, monopolar, ligasure y clips me- tálicos de 5 mm. Se indica la linfadenectomia en casos de gleason superior a 7 sumatorio. Resultados Eltiempomediooperatoriofue240minutos(120- 555)conunsangradode300(100-900).Elpesode la pieza quirúrgica osciló entre 18 y 89 gramos. El estudio histopatológico mostró un adenocarcino- ma gleason 4 en el 1%;6 en el 10%;7 en el 65%;8 en el 15%;9 en el 4%.Se encontraron márgenes positivos en el 28%,fundamentalmente en ápex y caraposterior.Lacontinenciaevaluadaalos6me- ses agrupó al 74% de pacientes como continentes totales y un 24% con incontinencia leve-modera- da (uso de) PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCOPICA. REVISIÓN DE RESULTADOS. R.Martínez-Rodríguez;F.Rodríguez;J.Arce;B.Juaneda;A.Rosales;J.Salvador;J.Huguet; J.Palou;H.Villavicencio FundacióPuigvert Conclusiones La introducción de esta técnica quirúrgica, de conocida complejidad y larga curva de apren- dizaje, obliga a revisiones periódicas con el objeto de identificar aquellos puntos suscep- tibles de mejora. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  15. 15. 15 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció La prostatectomia radical laparoscòpica és una tècnica equivalent a la cirurgia tradicional pel control oncològic del càncer de pròstata. Hi ha pocs treballs que analitzin els resultats funcionals d’aquesta tècnica. Per l’estudi de la funció erèctil s’han seleccionat els pacients amb un seguiment superior al 12 mesos mentre que per l’anàlisi de la continència s’han avaluat tots els casos. Hi ha 40 pacients amb un seguiment superior a 12 mesos (mitjana seguiment 18,2 m; min 12,3- màx 29). Als 12m un 6% presentaven ereccions correctes (2/36), un 28% dèbils (10/36) i un 67% (24/36) disfunció erèctil. Als 18m un 47% (9/19) presenten ereccions correctes, 37% parcial (7/19) i 16% (3/19)impotents. Als dos anys de seguiment, hi ha un 91% (10/11) de pacients continents i un 9% (1/11) amb in- continència a mitjans esforços. Als 12m un 85% (23/27) presenten bona continència, un 11% (3/27) i. a grans esforços i un 4% (1/27) a mitjans esforços. Als 9m el 66% (29/44) presenten bona continència, el 27% (12/44) i. a grans esforços i un7%(3/44)altresgraus.Als3mun56%(43/77) presenten bona continència, un 32% (25/77) i. a grans esforços i 12% (9/77) graus superiors. Els resultats funcionals de la prostatectomia radi- cal laparoscòpica són similars als de les sèries publicadesencirurgiaoberta.Larecuperaciódela continència és més precoç i més del 90% de casos presenten bons resultats. Pel que fa a la funció sexual aquesta és més tardana i no s’aprecien mi- llores fins després del 12 mesos de seguiment. RESULTATS FUNCIONALS DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA L.CecchiniRosell;Raventós,CX;orsola,A;Gómez,E;trilla,E;Planas,J;Mororte,J. HospitalValld’Hebrón XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  16. 16. 16 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció El càncer de pròstata és a l’actualitat la tercera causa de mort entre els homes a l’Estat Espanyol. L’àmplia utilització del PSA a la clínica ha permès diagnosticar un gran número de càncers de pròstata asimptomàtics i clínicament localitzats, essent diagnosticats actualment aproxi- madament un 58% dels càncers en forma localitzada. La prostatectomia radical con- tinua sent la opció terapèutica més estesa amb els ja coneguts efectes secundaris d’impotència i incontinència. A la dècada dels 90 es comencen a tractar pacients ambbraquiteràpiaecodirigidaambmenys efectes secundaris a curt plaç. Els primers estudis amb 7 anys de seguiment comuni- caven uns resultats oncològics similars a la cirurgia radical1, 2. L’objectiu d’aquest estudi es comparar la efectivitat, en termes de qualitat de vida (QdV), a la prostatectomia radical i la bra- quiterapiaprostàticaenpacientsambcàn- cer de pròstata clínicament localitzat de baix risc i risc intermedi. Material iMétodes Es tracta d’un estudi longitudinal, observacional i prospectiu. Els pacients es van incloure conse- cutivament a 8 centres participants de tot l’Estat. La decisió terapèutica es va pendre conjuntament entre pacient i facultatiu. Com a criteri d’inclusió: 1. Càncer de pròstata clínicament localitzat de baix risc o risc intermedi y 2. Absència de cirurgia prostàtica desobstructiva prèvia. Es van fer avaluacions pre-tractament, i als 1, 3, 6 i 12 messos. Variables clíniques:TNM, PSA al diagnòstic i Glea- son. Impacte a la qualitat de vida de la prostatectomia radical i la braquiterapia als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i risc intermedi J.Suárez,F.Aguiló,A.Francés,J.Ropero,P.Fernandez*,A.Mariño**,A.Hervás***,H. Villavicencio+,I.Herruzo++,G.Sancho+++,F.Guedea++++,M.Ferrer****,E.Franco HospitalUniversitarideBellvitge*InstitutoOncológicodeGipúzkoa**CentroOncológicode Galicia***HospitalRamónyCajal****IMIM+FundacióPuigvert++HospitalRegionalCarlos Haya+++HospitaldelaSantaCreuiSantPau++++InstitutCatalàd’Oncologia XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. L’avaluació de la QdV es va fer utilitzant qüestio- naris informatitzats administrats telefònicament: SF-36 generic questinnaire. Expanded Prostate Cancer Index Composite (EPIC). Functional Assessment of CancerTherapy (FACT-G i FACT-P). International Prostate Symptom Score (IPSS). International Index of Erectile Function (IIEF). Resultats Es van incloure un total de 514 pacients a l’estudi. 56 pacients refusaren continuar-lo i 64 es van perdre per problemes tècnics.Van restar 394 útils per l’analisi, 139 al grup de prostatectomia i 255 al grup de braquiteràpia. Es van trobar diferències estadísticament significatives al PSA al diagnòstic i Gleason. S’apreciaven diferències depenent del grup de tractament al SF-36 al Funcionament Fí- sic, Rol Físic, Rol Emocional i Urinari, i a més als camps Sexual i Urinari de l’EPIC; peró als 12 mes- sos, només existien diferències entre els dos grups als camps Sexual i Urinai de l’EPIC. Conclusions Comparatamblacirurgia,labraquiteràpiademos- traunsefectesnegatiusmenorsenquantafunció sexual i clínica urinària a l’any del tractament. El curt seguiment i el fet de no ser un estudi rando- mitzat limiten, en certa forma, les conclusions a extreure actualment de les nostres dades. 1. D’Amico AV et al. JAMA 1998;280:969-74. 2. Stokes SH. Int J Radiat Oncol Biol Phys 2000;47:129-36
  17. 17. 17 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introducció La American College Sports Medicine re- comana alternar l’exercici aeròbic amb un treball muscular de força-resistència en un marc psicosocial saludable. Aquesta prescripció general es pot fer extensiu a pacients amb càncer. En aquest treball es presenta el projecte PEFARC (Hospital de Figueres), que correspon un programa d’ exercici físic de força resistència adaptada al càncer de pròstata. S’inclouen les carac- terístiques i contraindicacions de l’exercici de força permetent la seva adaptació en els casos de fatiga, nàusees, citopènies, metàstasis i depressió. Els elements bàsics d’estudi són la força muscular, la composi- ció corporal. la fatiga i la Qualitat de Vida. Es consideren també factors varis relacio- nats amb l’adherència al programa. Els resultats preliminars de l’aplicació del pro- grama, mostren la millora de la força muscular, la millora general de la Quali- tat de vida (QdV) mediada indirectament per la disminució de la fatiga. Es conside- ren també, factors varis relacionats amb l’adherència al programa Paraules clau. Exercici, càncer de pròstata, fatiga, Qualitat deVida (CdV), adherència AVALUACIÓ DELS EFECTES D’UN PROGRAMA D’EXERCICI FÍSIC INDIVIDUALITZAT, SOBRE LA QUALITAT DEVIDA (QDV), LA FATIGA I LA RESISTÈNCIA MUSCULAR AMB MALALTS DE CÀNCER DE PRÒSTATA B.SERDÀFERRER UNIVERSITATDEGIRONA XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  18. 18. 18 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 IntroduccióiObjectius Existeix controvèrsia en relació a l’hipòtesi dequeunabaixataxadetestosteronasèri- ca(TST)esrelacionaambunincrementdel riscdecàncerdepròstataidel’agressivitat tumoral. L’objectiu d’aquest estudi ha estat relacio- nar els nivells sèrics de TST total, TST lliure iestradiolambelriscdecàncerdepròstata i l’agresivitat tumoral. MaterialiMètodes S’analitza la concentració sèrica de TST total, TST lliure i estradiol en 259 pacients consecutius, amb sospita de càncer, sotmesos a biòpsia pros- tàtica (ecodirigida, aleatoritzada i amb nombre de puncions segons el nomograma de Viena). El diagnòsticfoucànceren108pacients(41.7%).Els pacients amb càncer de pròstata es van subdivi- dir en funció de l’agressivitat tumoral, segons els criteris establerts per D´Amico, en baix risc en 33 pacients(30.5%),riscintermigen42(38.9%)ialt risc en 33 (30.5%). Resultats La concentració mitja de TST total en pacients amb càncer de pròstata fou 480.2 ng/dL i 502.8 ng/dL en pacients amb biòpsia negativa (NS). La concentració deTST lliure fou respectivament 11.5 pg/dL i 11.9 pg/mL (NS). La concentració d’estradiol fou 29.9 pg/mL als dos grups (NS). La TST sèrica total mitja fou 430.2 ng/dL en tumors de baix risc, 511.2 ng/dL en tumors de risc inter- mig i 488.3 ng/dL en tumors d’alt risc (NS). LaTST lliure mitja fou respectivament 11.4 pg/mL, 11.6 pg/mL i 11.3 pg/mL (NS) i l’estradiol mig 30.1 pg/mL, 29.6 pg/mL y 29.7 pg/mL respectivament (NS). ANÀLISI DE LATESTOSTERONA SÈRICATOTAL, LLIURE I ESTRADIOL COM A FACTORS DE RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA I AGRESSIVITAT TUMORAL C.Ramírez,E.Gómez-Lanza,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla, R.Catalán*,J.Morote Serveisd’UrologiaiBiologiaMolecular*.HospitalUniversitariValld´Hebron UniversitatAutònomadeBarcelona Conclusió Els nostres resultats no confirmen l’hipòtesi de que menors taxes de testosterona sèrica es relacionan amb major risc de càncer de pròstata i majoragressivitattumoral.Elsnivellsdetestoste- ronalliureiestradioltampocvantenirrelacióamb aquestes variables. XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  19. 19. 19 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 ANÀLISI DE LA CONCENTRACIÓ SÈRICA DEVITAMINA D COM A FACTOR DE RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA I AGRESIVITAT TUMORAL E.Gómez-Lanza,C.Ramírez,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,R. Catalán,RMSegura,J.Morote Serveid’Urologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomadeBarcelona XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. IntroduccióiObjectius Alguns estudis observacionals han sug- gerit que el dèficit de vitamina D podria relacionar-se amb un major risc de càncer de pròstata i amb una major incidència en àrees geogràfiques de menor insolació. L’objectiu d’aquest estudi ha sigut relacio- nar els nivells sèrics de vitamina D i parathormona amb el risc de càncer de pròstata i amb la agressivitat tumoral. MaterialiMètodes S’analitzen les concentracions sèriques de vitami- na D i parathormona (PTH) en 259 pacients consecutius, amb sospita de càncer de pròstata, sotmesosabiòpsiaprostàtica(ecodirigida,aleato- ritzada i amb número de puncions segons nomo- grama de Viena). El diagnòstic va ésser de càncer en 108 pacients (41.7%). Aquests van ser catego- ritzats en funció de l’agressivitat tumoral, segons els criteris establerts por D’Amico: baix risc en 33 pacients (30.5%), risc intermig en 42 pacients (38.9%) i alt risc en 33 pacients (30.5%). Resultats La concentració mitja de vitamina D en pacients amb càncer de pròstata va ésser de 21.2 ng/ml i en pacients amb biòpsia negativa de 21.7 ng/ml (p>0.05).LaconcentraciódePTHvaésserrespec- tivamentde75.5ng/mli80.4ng/ml(p>0.05).La vitamina D sèrica mitja de 19.6 ng/ml en tumors debaixrisc,de19.7ng/mlentumorsderiscinter- mig i de 25.1 ng/ml en tumors d’alt risc. La PTH sèrica mitja va ésser de 74.9 ng/ml, 82.2 ng/ml i 84.4 ng/ml (p>0.05). Conclusións Els nostres resultats no confirmen la hipòtesi que menors nivells de vitamina D es relacionen amb un major risc de càncer de pròstata i amb una major agressivitat tumoral. Els nivells sèrics de PTH tampoc es relacionen amb aquestes va- riables.
  20. 20. 20 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Introduccioiobjectius Degut alabaixaespecificitatdelPSAs’han utilitzat diferents mètodes per millorar la detecció del CaP, entre altres diferents ti- pus de marcadors sèrics, tals com les isoformes del PSA. El PSA és una glicopro- teïna secretada bàsicament per la prósta- ta. Mitjançant seqüenciació, s’ha determinat que les estructures glicosilades del PSA procedent del plasma seminal i les del PSA procedent d’un cultiu cel•lular de CaP (LN- CaP) eren diferents. Els glicans presents en el PSA de LNCaP eren neutrals i fucosilats, mentrequeelspresentsenelplasmasemi- nalportavenàcidsiàlic.L’objectiud’aquest estudi és determinar la glicosilació del PSA procedent del sèrum de pacients amb CaP i BPH i comparar-los amb el PSA pro- cedent de la línia cel•lular i del plasma seminal. Materialsimètode Es va realitzar una caracterització glucídica del PSA de diferents líquids biològics establint dife- rents assajos inmunològics combinats amb de- tecciódelecitina,ianalitzantelgraudesialització amb un assaig sialiltransferasa. Les isoformes del PSA van ser caracteritzades mitjançant electrofo- resi bidimensional. Resultats Es possible diferenciar els glicans de PSA proce- dents de sèrum de pacients amb CaP i de plasma seminal mitjançant els assajos anteriorment ci- tats.ElPSAdepacientsambCaPcontémenysàcid siàlic que el PSA procedent de plasma seminal normal. Mitjançant electroforesi bidimensional, el PSA del sèrum de pacients amb CaP mostrava DIAGNÒSTIC DEL CAP MITJANÇANT LA GLICOSILACIÓ ANÒMALA DEL PSA J.Comet,R.Peracaula*,M.Ramirez^,A.Ponce,R.Domingo,N.Torrent,R.deLlorens*,G. Tabares*,V.Montserrat,C.RValiente,M.Ordis. Servei Urologia Hospital J. Trueta. *Departament biologia i bioquímica UdG, ^Labora- toriHospitalDr.J.Trueta XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. formessialitzadesineutres,quetambéapareixien en el PSA del plasma seminal però en diferent proporció. Conclusions Cal determinar fins a quin punt la glicosilació anòmala del PSA es podrà utilitzar a nivell clínic pel diagnòstic del CaP. Aquestes troballes cons- titueixen un primer pas en el desenvolupament d’aquestes noves isoformes.
  21. 21. 21 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 IntroduccióiObjectius Se han reportado elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a depriva- ción androgénica (ADT) por encima de 50 ng/dL entre el 2% y 13% y por encima de 20 ng/dL entre el 13% y 37%. Sin embar- go,recientementesehaestablecidoqueel nivel de castración de testosterona sérica con relevancia clínica es 50 ng/dL. El objetivo de este estudio ha sido analizar si el tratamiento con bicalutamida es cau- sa de elevaciones inesperadas de testoste- rona sérica y su posible efecto beneficioso sobrelasupervivencialibredeandrógeno- independencia (SLAIP) en pacientes que experimentan elevaciones puntuales por encima de 50 ng/dL. MaterialyMetodos Se analizan 219 determinaciones séricas de tes- tosterona realizadas consecutivamente con periodicidad semestral a 73 pacientes con cáncer de próstata no metastático sometidos a ADT, en 28 (38%) mediante agonistas 3M depot de la LHRH y en 45 (62%) en asociación con bicaluta- mida 50 mg/d. La indicación de bloqueo andro- génico máximo (BAM) no obedeció a un criterio preestablecido. El seguimiento medio desde el inicio de la ADT fue 51 meses (12-240). Se estudió la relación entre las elevaciones ines- peradas de testosterona superiores 50 ng/dL y el tratamiento con bicalutamida mediante un análisis de contingencia y el posible efecto beneficioso sobre SLAIP mediante un análisis de supervivencia. La SLAIP se definió a partir de RELACION DE CAUSALIDAD ENTRE ELEVACIONES INESPERADAS DE TESTOSTERONA SERICAY POSIBLE EFECTO PROTECTOR DE LOS ANTIANDROGENOS EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS DEPRIVACION ANDROGENICA la primera de tres elevaciones consecutivas de PSA después del PSA nadir. Se utilizó un ensayo quimioluminiscente (DPC, Inc) en un sistema au- tomatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL. Resultados Se observaron niveles de testosterona sérica su- periores a 50 ng/dL en 11 de 45 pacientes (24.4%) sometidos a BAM y en 7 de 28 pacientes (25%) tratados con análogos de la LHRH, p 0.957. En el grupo de 55 pacientes con niveles testosterona sérica inferiores a 50 ng/dL, la SLAIPmediaenlos34pacientessometidosaBAM fue 113 meses (97% IC 93-194) y 97 meses (95% IC 91-113) en los 21 pacientes tratados sólo con análogos de la LHRH, p 0.872. En el grupo de 18 pacientes con alguna elevación puntual de testosterona por encima de 50 ng/dL, la SLAIP media en los 7 pacientes someti- dos a BAM fue 115 meses (96% IC 53-172) y en los 11 pacientes tratados sólo con análogos de la LHRH fue 32 meses (95% IC 19-54), p 0.025. Conclusiones En pacientes con cáncer de próstata sometidos a ADT,lautilizacióndebicalutamidanoserelacionó con la detección de elevaciones inesperadas de testosterona sérica superiores a 50 ng/dL. En el grupo de pacientes que experimentaron elevacio- nes puntuales de testosterona sérica por encima de 50 ng/dL, la utilización de bicalutamida en forma de BAM produjo un incrementó de la SLAIP, mientras que este efecto no se observó en el gru- po de pacientes sin elevaciones puntuales de tes- tosterona superiores a 50 ng/dL. Estos hallazgos permiten establecer una hipótesis para la indica- ción racional del BAM que debería ser confirmada enunestudioprospectivoyaleatorizadodiseñado para tal efecto. J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote. HospitalValld’Hebrón XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals.
  22. 22. 22 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 ANALISIS DE LASVARIACIONES INDIVIDUALES DETESTOSTERONA SERICA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote. HospitalValld’Hebrón XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. IntroduccióiObjectius Se han reportado elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a depriva- ción androgénica (ADT) por encima de 50 ng/dL entre el 2% y 13% y por encima de 50 ng/dL entre el 13% y 37%. El objetivo de este estudio ha sido analizar las varia- ciones individuales de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a ADT y evaluar si se puede pre- decir su comportamiento para determinar si es o no necesaria su determinación sis- temática. MaterialyMetodos Se analizan 284 determinaciones de testostero- na sérica realizadas a 73 pacientes con cáncer de próstatanometastáticosometidosaADTmedian- te agonistas 3M depot de la LHRH (en 45 más bi- calutamida).Lasdeterminacionesserealizaronen intervalos de seis meses coincidiendo con los con- troles de PSA. Se realizaron 3 determinaciones en 73 pacientes, 4 en 34 pacientes, 5 en 26 pacientes y 6 en 5 pacientes. Se utilizó un ensayo quimiolu- miniscente(DPC,Inc)enunsistemaautomatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL. El seguimiento medio desde el inicio de la ADT fue 51 meses (12-240). Resultados Las variación individual media respecto a la pri- mera determinación de testosterona osciló entre -11.3% y + 16% y un rango entre -75.6% y +330%. En el 75% de los pacientes no se detec- taron variaciones al ser los niveles inferiores a 20 ng/dL. Los índices de correlación de Spearman oscilaronentre0.621y0.243.Latasadepacientes con testosterona sérica inferior a 20 ng/dL en la primera determinación fue 60.3% y la tasa acu- mulada en la 2ª determinación 47.9%, en la 3ª determinación 43.8% y 42.5% a partir de la 4ª determinación. Se detectaron niveles entre 20 y 50ng/dLenel27.4%delospacientesenla1ªde- terminación, y la tasa acumulada a partir de la 2ª determinaciónfue31.5%.Nivelessuperioresa50 ng/dL se detectaron en el 12.3% de los pacientes en la 1ª determinación, siendo la tasa acumulada en la 2ª determinación 19.2% y 24.7% a partir de la3ªdeterminación.Laprobabilidaddeencontrar unnivelsuperiora50ng/dLcuandola1ªdetermi- nación fue inferior a 20 ng/dL fue 13.6%, si la 1ªy2ªdeterminacionesfueroninferioresa20ng/ dL fue 2.9% y cero cuando las tres primeras determinaciones fueron inferiores a 20 ng/dL. Conclusiones Lasvariacionesindividualesdetestosteronasérica son importantes y por ello parecería recomenda- ble realizar determinaciones sistemáticas durante el seguimiento de los pacientes sometidos a ADT. Sin embargo, nuestros resultados sugieren que la probabilidad de detectar elevaciones puntuales superioresa50ng/dLesinferioral3%cuandodos determinaciones consecutivas han sido inferiores a20ng/dLynulacuandolohansidotresdetermi- naciones consecutivas.
  23. 23. 23 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 IMPACTO CLINICO DE LAS ELEVACIONES INESPERADAS DE TESTOSTERONA SERICA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote. HospitalValld’Hebrón IntroduccióiObjectius Elniveldecastracióndetestosteronasérica con relevancia clínica no ha sido definido (20ng/dLvs50ng/dL)ytampocoelsignifi- cadoclínicodelaselevacionesinesperadas de testosterona en pacientes sometidos a deprivación androgénica (ADT). El objetivo de este trabajo ha sido conocer la tasa de pacientes con elevaciones puntuales de testosterona sérica para los niveles de cor- teestablecidosen20ng/dLy50ng/dLysu significadoclínicoreferidoalasuperviven- cia libre de de andrógeno-independencia (SLAIP). MaterialyMetodos Se determinaron los niveles séricos de testostero- na con un ensayo quimioluminiscente (DPC, Inc) en un sistema automatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL, en tres determinaciones consecutivas realizadas en intervalos de seis meses coincidiendo con los controles de PSA, a 73 pacientes con cáncer de próstata no metastático sometidos a ADT me- diante agonistas 3M depot de la LHRH (en 45 más bicalutamida). El seguimiento medio desde el ini- cio de la ADT fue 51 meses (12-240). La SLAIP se definió a partir de la primera de tres elevaciones consecutivas de PSA después del PSA nadir. Resultados La testosterona sérica fue siempre inferior a 20 ng/dL (grupo 1) en 32 pacientes (43.6%). Se detectaron elevaciones puntuales entre 20 y 50 ng/dL (grupo 2) en 23 pacientes (31.5%) y por encima de 50 ng/dL (grupo 3) en 18 pacientes (24.7%). La SLAIP fue respectivamente de 106 meses (95% IC 97-115), 101 meses (95% IC 45- 123) y 72 meses (95% IC 33-111), detectándose diferencias significativas sólo entre el grupo 3 y los dos anteriores p Conclusiones El nivel de castración de testosterona sérica con significación clínica fue en esta serie de 50 ng/dL y no el propuesto de 20 ng/dL. En el 24.7% de los pacientes se detectaron elevaciones puntuales por encima de 50 ng/dL. En este grupo se observó una SLAIP significativamente inferior al resto de pacientes.Esteeselprimerestudioenlaliteratura mundial que evalúa el significado clínico del nivel de castración de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a ADT.
  24. 24. 24 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007 ANALISIS DEL RADIO ULTRADISTAL COMO ZONA DE CUANTIFICA- CION DE LA DENSIDAD MINERAL OSEA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006 Comunicacions orals. R. Martos, J. Planas Morin, J.M. Abascal, Anna Orsola, Enrique Trilla, CarlesX Raventós, LuisCecchini,GloriaEncabo,JuanMorote. HospitalValld’Hebrón IntroduccióiObjectius Diversos estudios avalan la necesidad de cuantificar la densidad mineral ósea (DMO) en pacientes con cáncer de próstata que van a ser sometidos a deprivación an- drogénica (ADT). La absorciometría dual por RX (DXA) es el método aprobado por la OMS y las deter- minaciones en vertebras lumbares L2-L4 y cadera las habitualmente utilizadas. La cuantificación de la DMO en el esqueleto distal es posible y en pacientes con cáncer de próstata sería especialmente atractiva porque es un asiento muy infrecuente de metástasis óseas. El radio ultradistal se ha utilizado previamente; sin embargo, no existen estudios que comparen esta zona de medición a las del esqueleto axial en pacientes con cáncer de próstata. El obje- tivo de este estudio ha sido comparar la DMO del radio ultradistal con las zonas del esqueleto axial habitualmente utilizadas para su evaluación. MaterialyMetodos Se determinó la DMO, mediante DXA con un equi- po detector LUNAR DXP IQ-4977, a 106 pacientes con cáncer de próstata en el radio ultradistal y en el esqueleto axial (L2-L4, cuello femoral, tro- canter, cadera completa y triángulo de Ward). El diagnóstico de osteoporosis y osteopenia, según criterios de la OMS, se estableció cuando la dismi- nución del ST fue superior a -2.5 y entre -1 y -2.5 respectivamente. La edad media fue 69.5 años (54-88).21pacientes(19.8%)teníanenfermedad diseminada. 87 pacientes (82.1%) estaban bajo ADT durante un tiempo medio de 54.1 meses (12- 238). La estimación del riesgo relativo de fractura respecto a la población con misma edad y etnia se realizó en base la formula propuesta por Cum- mings en 1994. Resultados La tasa de osteoporosis fue 6.6% en cadera com- pleta, 10.5% en trocanter, 18.9% en columna lumbar, 20.8% en cuello femoral, 27.4% en radio ultradistal y 29.2% en triángulo deWard. La tasa de pacientes con osteopenia fue 38.7%, 34.3%, 30.2%, 53.8%, 35.8% y 50% respectivamente. El riesgo relativo de fractura medio fue 2.3 cuello femoral, 2.1 en trocanter, 1.9 en columna lumbar, 2.0 en cuello femoral, 2.4 en radio ultradistal, y 2.1 en trángulo de Ward. Conclusiones La detección de osteoporosis en la zona del radio ultradistal se sitúa entre las dos zonas más sensibles del esqueleto axial, triángulo deWard y cuello femoral. Además es la zona que más magnifica el riesgo de fractura. Estas cualidades, asociadas a la su improbable afectación metas- tásica y la probabilidad de utilizar equipos de detección más económicos y con menor tiempo de exploración, la hacen una zona idónea para la cuantificación de la DMO pacientes con cáncer de próstata.

×