Revista Annals d’Urologia 2009-30

163 visualizaciones

Publicado el

La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
163
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
11
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Revista Annals d’Urologia 2009-30

  1. 1. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 1 Annalsd’Urologia Any 2009-3 N.30 ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU
  2. 2. 2 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 Editorial Societat Catalana d’Urologia President Dr. Joaquim Ristol i Pont Vice-president1er Dr. Lluis Gausa i Gascón Vice-president2on Dr. Joan Areal i Calama Secretari Dr. EnricTrilla Herrera Tresorer Dr. Miquel Puyol Pallás VocalBarcelona1er Dr. Miguel Angel López Pacios VocalBarcelona2on Dr. Josep Ma. Caballero Giné VocalTarragona Dr. Manel Prados Saavedra VocalLleida Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez VocalGirona Dr. Ramon Domingo i Farrerons VocaldeResidents Dra. Esther Gómez Lanza Vocald’ActivitatsProfessionals Dr. Josep Pagà i Carbonell Vocald’ActivitatsCientífiques Dr. Josep Segarra iTomás CodireccióAnnalsd’Urologia Dr. Antoni Pont i Salvadó Dr. Carles Pellicé iVilalta ComitéCientífic Josep Segarra Maria José Ribal Glòria Nohales Joan Palou Josep Comet DissenyiPaginació Dr. Antoni Pont i Salvadó Eli Sainz ISSN 1886-6549 Títol clau: Annals d’urologia (Internet) Titol abreviat: Annals urol. (Internet) annals@scurologia.cat)
  3. 3. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 3 ARTICLES TRACTAMENT DELS TUMORS DE L’UROTELI DEL TRACTE URINARI: ¿CIRURGIA OBERTA O LAPAROSCÒPICA? GuillermoUrdanetaPignalosa.Unitatd’UrologiaOncològica.Serveid’Urologia.FundacióPuigvert.Barcelona. CARCINOMA DE CÈL•LULES RENAL EN UN RONYÓ TRASPLANTAT. ESTUDI I EVIDÈNCIA DE L’ORIGEN TUMORAL EN EL RECEPTOR. RogerBoix.Serveid’UrologiaHospitalJosepTrueta(Girona) XIv Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MONT SANT BENET, novembre de 2008 Comunicacions orals. Sumari SILICONOMA PENIÀ PradosSaavedraM.Serveid´Urologiai*ServeideMaxil.lofacial.HospitalUniversitariJoanXXIIIdeTarragona TUMORS TESTICULARS DE CÈL.LULES DE LEYDIG. SÈRIE CATALANA. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA (PERÌODE: 1982-2007) CarlesPellicéiVilaltaiMiguelA.CosmeGimènezUròlegsdeL’ics(Barcelona)  CORNS CUTANIS PENIANS. REVISIÓ DE CONJUNT. CarlesPellicéiVilalta.FundacióPuigvertBarcelona Quistes del tramo urinario inferior.Revisión de nuestra serie. HernándezH.ServiciodeUrología.HospitaldelMar.Barcelona. Afectación ureteral por endometriosis. A propósito de 2 casos.  A.Ciudin.HospitalClinicyProvincialdeBarcelona King’s Health Questionnaire (KHQ) en 91 Pacients amb Lesió Medul.lar  Dra.G.Romero*.*ServeiRehabilitació.FundacióAlthaia.Manresa.  Enucleació prostàtica amb làser Holmium versus ressecció transuretral de pròstata: Anàlisis de costs a partir de 100 pacients. BoixOrri.HospitalUniversitariGermansTriasiPujol Enucleació prostàtica amb laser Holmium.Morbilitat de la corva d’aprenentatge després de 100 tractaments O.BuisanRueda.HospitalUniversitariGermansTriasiPujol Vaporització prostàtica amb Làser Holmium (Holap): la nostre experiència H.López.Althaia.XarxaAssistencialdeManresa REPARACIÓN DE HERNIA PARAESTOMAL POST-CISTECTOMIA RADICAL: SEGUIMIENTO A LARGO PLAZO P.Pardo.FundacióPuigvert Cirurgia robòtica Da Vinci en pacients pediàtrics BellidoJ.A.FundacióPuigvert ANÁLISIS PATOLÓGICO COMPARATIVO DE UNA SERIE DE PROSTATECTOMÍA RADICAL RETROPÚBICA VS LAPAROSCÓPICA RijoE.HospitaldelMar.Barcelona. Comparació de pèrdues hemàtiques intraoperatòries i necessitat de transfussió sanguínea entre prostatectomia radical retropúbica i laparoscòpica MercèPascual.Serveid‘Urologia.FundacióPuigvert.Barcelona. Niveles bajos de testosterona se relacionan con factores de agresividad en pacientes diagnosticados de adenocarci- noma de próstata. García-Cruz,E. HospitalClínicdeBarcelona. RELACIÓN ENTRE LOS NIVELES PLASMÁTICOS DE 25- HIDROXIVITAMINA D Y EL RIESGO DE CÁNCER DE PRÓSTATA Y LA AGRESIVIDAD TUMORAL E.Gómez-Lanza.ServiciodeUrología.HospitalUniversitarioValld’Hebrón.Barcelona.
  4. 4. 4 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 Article RESUMEN Pacient baró de 72 anys amb antecedents de fumador, DM tipus II, HTA, i apendicectomia. Es va realitzar cistectomia amb conducte ileal arrel d’un Carcinoma transicional T2 d’alt grau diagnosticat en una RTU Tm vesical inicial. A l’any de seguiment es va realitzar un TC de control on es diagnostica d’estenosi de la unió uretero-ileal esquerra i es sospita de tumor (Tm) del tracte urinari superior (TUS) multifocal esquerra, es va realitzar un nou TC en decúbit supí-prono observant que els defectes de replecció es mobilitzaven diagnosticant-se de moc en la via urinària. Posteriorment es va realitzar una uretroscòpia a través d’un accés percutani, es va rea- litzar una dilatació de l’estenosi i es col•loca un stent Memokath. Posteriorment es manté asimptomàtic amb una bona funció renal. INTRODUCCIÓ Existeixen diferents patologies del TUS des- prés de la cistectomia pels quals s’ha de fer un seguiment. Una d’elles és l’aparició d’un tumor metacrònic del TUS i un altre és l’estenosi de l’anastomosi uretero-ileal. El carcinoma urotelial es caracteritza per ser múl- tiple i multifocal. Presenta recurrències a nivell delTUS de 2-4,7% -3,5-7 després de cistectomia. Es detecten habitualment després de 3 anys de la cirurgiaalpresentarclínica.Elsfactorsderiscque s’han vist associats a l’aparició de tumors delTUS desprésdelacistectomiasóntumorssuperficials, alt grau, carcinoma in situ (Cis), tumor uretral i ureteral2, . L’estenosi uretero-ileal és una complicació de la cistectomia que pot produir infeccions urinàries, dolor lumbar i deteriorament de la funció renal. Presenta una incidència del 3 al 14% . A continuació presentem un cas d’una sospita de tumor TUS i del tractament d’una estenosi uretero-ileal. CASCLÍNIC Pacient baró de 72 anys amb antecedents patològics de fumador, DM tipus II, HTA, politraumatisme i apendicectomia. Arrel d’un episodi d’hematúria es va realitzar una ecografia reno-vesical, on s’observava una lesió hiperecogènica en cúpula vesical i paret lateral dreta, ronyons i via urinària superior sense cap anormalitat. Posteriorment es realitza una cistoscòpia que confirma la lesió vis- ta a l’ecografia determinant que es una lesió única helofítica de 3-4 cm (Fig. 1). L’analítica amb tots els paràmetres dins de la normalitat. Es va decidir fer una resecció transgredir- Tram urinari superior després de la cistectomia: dilema diagnòstic i terapèutic I.Pozuelo,J.Palou,J.Huguet,J.Alberola,D.Ruiz-Tagle,G.Urdaneta,F.Salas,P.delaTorre,H.Villavicencio FundacióPuigvert la (RTU) de la lesió i una biòpsia múltiple normatitzada (BMN). L’anatomia patolò- gica ens informava de carcinoma urotelial de patró papil•lar, sòlid, G3 T2; i la BMN de displàsia en la mostra 4. Donades les característiquesinfiltrantsdeltumoresva realitzar cistectomia amb conducte ileal. L’anatomia patològica va ser pT0 pN0 amb urèters i uretra prostàtica sense canvis neoplàsics. Vam fer el seguiment segons el protocol del nostre centre i als 10 mesos vam fer una ecografia reno-vesical informant-nos d’ectàsia uretero pielocalicial esquerra amb la reste d’estructures abdominals sense alteracions. Per completar l’estudi de l’ectàsia, vam realitzar un tomografia computeritzada(TC)abdominal,observant una lleu hipocaptació de contrast esque- rra, moderada dilatació ureteropielocali- cilaresquerraienfaseexcretoramúltiples defectes de replecció irregulars a nivell de pelvisrenaliurèteresquerrasuggestiusde Tm rodalia del TUS (Fig. 2). Davant l’alta sospita de Tm del TUS es va presentar el cas a la sessió oncològica plantejant les di- ferents opcions de realitzar un nou estudi d’imatge, una exploració endoscòpica del tracte urinari superior o realitzar la ne- froureterectomia. Davant la baixa sospita de Tm TUS vam decidir fer un conducte-TC. Aquest, realitzant la conductografia, ens informava de bon pas de contrast al TUS
  5. 5. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 5 dret sense representació del TUS esq. per afilament ureteral distal de 1,5 cm aproxi- madament(Fig.3).Esvanrealitzartallsto- mogràfics en fase d’eliminació en decúbit supí i prono demostrant que els defectes de replecció eren canviants, localitzant-se sempre en la porció més anterior, compa- tibles amb moc (Fig.4). Donat de que no es sospitava de Tm TUS i presentava una estenosi de la unió urete- ro-ilealesvadecidirrealitzarunadilatació del’estenosi.Mitjançantunaccéspercuta- ni,donateldifícilaccésperviaretrògrada, es va fer una uretroscòpia observant moc, sense observar lesions compatibles amb Tm urotelial. Es va realitzar una dilatació amb baló, amb control fluoroscòpic i pos- teriorment es va col•locar un stent Me- mokathambbonpasdecontrastposterior (Fig.5). El pacient al mes de la col•locació del Memokath es manté asimptomàtic, amb bona funció renal i amb un renograma sense obstrucció. DISCUSSIÓ La incidència delTmTus després de cistec- tomia és baixa, varia del 2-4,7%1-3,5-7. En la nostra casuística la incidència d’un tumor superficial o d’un tumor infiltrant que prové de superficial és del 11% i 11.6%,encanvieneltumorsinfiltrantsde bufeta és del 1.5%3. El nostre cas era un tumor infiltrant a la RTU, això implica que es poc probable que fosTm delTUS. Existeixen altres factors de risc perTmTUS desprésdecistectomia,comsónelbaixes- taditumoral(<T2),l’altgrau,lamultifoca- litat, el Cis, l’afectació uretral o l’afectació d’urèter distal. En la nostra revisió biblio- gràfica els únics factors de risc estadística- ment significatius són l’afectació tumoral uretral1,l’estaditumoral,lamultifocalitat i el Cis5. En nostre pacient solament pre- sentava el factor de risc d’alt grau, cosa que ens feia poc factible de que fos una recidiva deTmTUS. El diagnòstic de Tm TUS després de cis- tectomia es fa habitualment a partir dels símptomes en el 47-80% dels casos1-3, 5-7,en el 20-43% es per les proves de se- guiment com són la urografia intravenosa (UIV), TC o conductografia. En els estudis de Meissner i Sanderson no es troba dife- renciesenelpronòsticdelsTmTUSdesprés de cistectomia1, ; en canvi en l’estudi del nostre centre, si els Tm TUS es diagnosti- quen per proves d’imatge l’estadi tumoral és més baix3.Tot això fa dubtar si s’hauria de fer seguiment amb proves d’imatge a tots els pacients o solament els que pre- senten més risc. Existeixen diferents patologies que poden simular un Tm del TUS produint defectes de replecció, per tant canviaria la forma de tractar les lesions. Aquestes poden ser des de càlculs, coàguls, endometriosis, infeccions a tumors no urotelials (Taula I). El nostre pacient presentava defectes de replecció compatibles amb Tm TUS que desprésdeferunTCambprojeccionsdecú- bit supí-prono es va descartar per la seva mobilització, sent compatible amb moc. L’estenosi uretero-ileal presenta una inci- dència del 3 al 14%4. aquestes poden pro- duir simptomatologia que va des de dolor lumbar, hematúria a infeccions de repeti- ció i deteriorament de la funció renal . Els factors predisponents són el tipus d’anastomosi, l’aposició de dos tipus de mucosa, l’isquèmia quirúrgica o radioterà- pica i la fístula urinària peri-operatoria. Tradicionalment el tractament més efec- tiu es la cirurgia oberta amb èxits entre 80-90%peròpresentamoltamorbilitat11, . La resolució de la cirurgia oberta avui dia es de 71-85%, on també s’inclouen els fracassos de les tècniques endourològi- ques11. Existeixen diferents tècniques endourològiques amb diferents índexs d’èxit. Aquestes tècniques són dilatació amb baló, dilatació + col•locació stent, di- latacióambbalóambseccióelectrocauteri (Acucise) i endoureteretomia amb bisturí fred, electrocauteri o laser10. Els resul- tats estan resumits a la taula II. Existeixen
  6. 6. 6 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 moltes tècniques endourològiques on cap té els millors resultats que les altres per ser la de predilecció. Els factors de bon pronòstic en el tracta- ment de la endoureterectomia són pa- cients joves (<60 anys), estenosi ureteral dreta, curta longitud (<1-1.5cm), llarg interval de formació de la estenosi (>2 mesos), funció renal >25%, no irradiació previa10, . Existeix de recent aparició dels stents ti- pus Memokath, aquests estan formats d’una aleació de Níquel-Titani que manté memòria, sent el stent mal•leable a 10º i rígid a 55ºC. La seva longitud pot ser de 30mm fins a 200mm, el seu diàmetre és de10.5Fris’expandeixfinsa22Fr.Elspas- sos per la col•locació del stent (Fig. 6) són passar una guia a través de l’estenosi (1), el col•loca el dilatador de 14 Fr a través de l’estenosi (2), es retira la vaina inter- na (3) i es col•loca el Memokath (4), final- ment s’expandeix amb sèrum a 55 ºC (5), si s’hagués de recol•locar en el mateix proce- dimentoposteriorments’hauriad’infundir sèrum a 10ºC per poder mobilitzar-lo i així recol•locar-lo. Les diferents indicacions per col•locar un stenttipusMemokathalesestenosisurete- ralssónmalignes,comafectacióextrínseca per un tumor ginecològic (Ex. Carcinoma de cèrvix) o altres digestius (Ex. Carcino- ma colorectal); o intrínseca per un Tm TUS. Existeixen indicacions de col•locació per patologia benigna com són les estenosis ileo-ureteral, com en el nostre pacient, les estenosisperirradiacions,oelsaneurismes d’aorta abdominal . Les complicacions dels stents metàl•lics són formació de litiasis, expulsió espontà- nia, hematúria i hiperplàsia ureteral que pot obliterar la llum ureteral10,12,16. El catèter Memokath sent de Titani presenta menys complicacions al tenir més resistèn- cia a l’incrustació ureteral i d’hiperplàsia. CONCLUSIÓ Elnostrecasclínicensfareflexionarenque s’ha de fer un estudi complert abans de realitzar un tractament, amb les primeres imatges del TC haguéssim fet directament la nefroureterectomia i fent un estudi ex- haustiuhemdiagnosticatdemocelsdefec- tes de replecció. El tractament més resolutiu de les este- nosis uretero-ileals encara avui dia és la reparació quirúrgica oberta encara que existeixentècniquesendourològiquesamb bona resolució, si l’estenosi compleix crite- ris de bon pronóstic. No hi ha molta expe- riencia en la col•locació de stents , però es una possibilitat poc invasiva en estenosis complexes.
  7. 7. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 7 Contextpersonal: Durant la meva residència, a l’Hospital GermansTrias i Pujol, sota les ordres del Dr. Saladié vaig escriure un article d’un cas clínic sobre un pacient trasplantat amb un tumor a l’injert. Va ser un exercici que sincerament em va enriquir molt per tot el que em va obligar a consultar, estudiar i conèixer gent. Pel que podreu veure crec que és un cas que pot tenir certa transcendència, encara que només es tracti d’un cas clínic. Aquest mateix cas el vaig presentar al congrés nacional de trasplantament organitzat per l’Hospital de Bellvitge a Barcelona el 2008, i va aixecar força expectació. És per això que vàrem decidir proposar-lo per publicar aTrasplantation ® i ens el van publicar. És de justícia però, que un cas clínic com aquest el vulgui compartir amb tots vosaltres a través de la publicació de la nostra societat. He aconseguit permís de l’editorial per fer ús del copyright i poder fer aquest resum i compartir amb vosaltres l’original. Abstract: El carcinoma de cèl•lules renal és la neoplàsia de ronyó més freqüent. La prevalença en la població general és del 3% , en canvi en la poblaciótrasplantadaaquestaésdel4’6%.Enaquestscasosespodenveureafectatselsronyonsnatius,obéelronyótrasplantat.Casos descrits de pacients amb neoplàsies en ronyons trasplantats ronden entorn 50 casos en tota la literatura disponible. Aquestspacientspresentenladiativadesil’origengenèticdeltumoresatravésdecèl•lulesdelronyótrasplantatobéespuguitractar decèl•lulesdelreceptorquehanmalignitzatenl’empelt.Aquestaqüestióesfaméspalèsquantrobemcasosdeneoplàsiesenronyons trasplantats que es desenvolupen als 14, 15, o 19 anys després del trasplantament En el nostre cas en concret, utilitzant l’anàlisi de microsatèl•lits de DNA, ens proposem investigar la identitat tissular del tumor. El resultat obtingut no va ser l’esperat, ja que esperàvem obtenir el mateix que varem trobar en la literatura. Segons la nostra cerca bibliogràfica, aquest és el primer cas publicat en que es demostra que l’origen de la neoplàsia en l’empelt és de cèl•lules del propi receptor. Amb motiu d’això proposem vàries hipòtesis per poder explicar la nostra troballa. Article CARCINOMA DE CÈL•LULES RENAL EN UN RONYÓ TRASPLANTAT. ESTUDI I EVIDÈNCIA DE L’ORIGEN TUMORAL EN EL RECEPTOR. RogerBoix(1),CarolinaSanz(3),MiguelMora(4),AriadnaQuer(3),KatrinBeber(3),EvaMusulen(3),CarlosGonzález(2) SalvadorBayona(2),JosepM.Saladié(2),AurelioAriza(3) (1)Serveid’UrologiaHospitalJosepTrueta(Girona) (2)Serveid’UrologiaiTrasplantamentHospitalGermansTriasiPujol(Badalona) (3)Serveid’AnatomiaPatològicaHospitalGermansTriasiPujol(Badalona) (4)ServiciodeUrologíaHospitaldeLaPrincesa(Madrid) CasClínic: Pacientde58anys ambantecedentsd’Hipertensió arterial, fumador, gastrectomia parcial per ulcera gastroduodenal, exèresis d’un hemangioma es- clerosant de la regió isquiàtica esquerra. El Febrer del 1990 el pacient precisa d’inici d’hemodiàl•lisi. El 1992 se li practica uns trasplantament renal de donant cadàver, sense complicacions. Inicia trac- tament immunosupressor i segueix un curs pos- terior sense complicacions. El 2006 en un examen de rutina se li practica una ecografia de control concretant-se una mas- sa tumoral de 5cm en el pol superior del ronyó trasplantat. A continuació es va realitzar una TAC abdominal que va confirmar el diagnòstic. Es va realitzarestudid’extensióquevaresultarnegatiui esvaindicarla nefrectomiaradicaldelronyótras- plantat. Un cop realitzada el pacient va entrar de nou en hemodiàlisi. Esvarealitzarunestudigenèticdeltumorperes- brinar-nelaprocedènciaiestablirelriscperelsal- tres receptors d’altres òrgans del mateix donant. Després de 3 anys el pacient segueix en hemo- diàlisi i sense evidència de recurrència local o a distància. MaterialiMètodes: Es va realitzar l’inclusió de la peça quirúrgica tal i com descriu l’article, i es va realitzar l’estudi de microsatèl•litsdeDNA,comparantlescèl•lulestu- morals,elparènquimasadelronyótrasplantecto- mitzat i cèl•lules de sang perifèrica del receptor. Els microsatèl•lits de DNA son una eina molt útil per l’estudi d’identitats de teixits, tècnica em- prada habitualment en la medicina forense. Els microsatèl•lis són fragments curts de seqüències de DNA que es repeteixen, que varien en quan a longitud entre individus i que es troben reparti- des en el genoma de la cèl•lula. Són usats com a marcadors per identificar individus. En el nostre cas vàrem emprar 9 marcadors ; és a dir 9 seqüències diferents de DNA, mitjançant tècniques d’hibridació i PCR es van obtenir els següents resultats.
  8. 8. 8 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 RESULTATS: AnatomiaPatològica El dictamen d’anatomia patològica va resultar ser un carcinoma de cèl•lules clares amb canvis sarcomatoids. Se’l va catalogar com a pT3N0M0. Anàl•lisisdemicrosatèl•lits Dels microsatèl•lits analitzats, 4 no van aportar suficient informació, dels 5 restants, es va demostrar que les cèl•lules tumorals i les del receptor (ganglis regionals i sang perifèriques, tenien el mateix origen i que diferien de les cèl•lules sanes de la resta del ronyó trasplantat. Esquema on es mostra els teixits que es van comparar: - cèl•lules tumorals - ganglis limfàtics regionals - sang perifèrica - cèl•lules renals sanes Les tres primeres van demostrar tenir el mateix origen genètic i diferir de les darreres. Concloent per tant que l’origen del tumor en l’injert és de cèl•lules del propi receptor Discussió: El nostre cas té dos trets singulars, el primer: el lapsedetempsentreeltrasplantamentil’aparició de la neoplàsia. El segon i més important per ser el primer cas descrit en la literatura, en que es de- mostra que l’origen de les cèl•lules del tumor pro- venen del receptor, descartant per tots els medis disponibles de que es tracti d’una metàstasis d’un tumor primari d’una altra localització. L’estudi del material genètic d’un tumor en un in- jert s’ha practicat en pocs casos; els primers casos s’aprofitavendeladiferènciadesexeentredonant i receptor i es realitzava mitjançant tècnica FISH l’estudi dels cromosomes sexuals. Posteriorment es va iniciar l’estudi amb microsatèl•lits de DNA. Un cop analitzats els resultats i repetits tots els procediments 3 cops per assegurar-nos dels mateixos, vàrem intentar establir una sèrie d’hipòtesis que expliquessin les nostres troballes. 1) Metàstasis dels ronyons natius 2) Metàstasis d’un carcinoma de cèl•lules clares ubicat en una localització diferent que el ronyons propis. 3) Metàstasis d’un tumor primari dels ronyons propis i posterior“burn out”del tumor primari. 4) Integració en el ronyó trasplantat de cèl•lules mare (ítem cells ) circulants i la seva malignitza- ció posterior. Reflexió: Catalunya té una llarga tradició en el trasplanta- ment renal, és capdavantera en trasplantaments de donants cadàvers, i cada cop es realitzen més trasplantaments de donant a cor parat i de do- nant viu. Recentment s’han presentat varis casos de tumors en injerts renals, en varis congressos i sessions de residents. En cap d’ells s’ha realitzat l’estudigenèticperdeterminarl’origendeltumor. Lestècniquesperfer-hoestanal’abastdetothom ilainformacióquepodemextreured’aquesttipus de pacients, crec que pot ser molt valuosa per comprendre els mecanismes de regeneració renal ilagènesisdeneoplàsies.Perexempleenelcasde l’adenomanefrogènicvaéssergràciesalspacients trasplantats que fent estudis amb FISH es va es- tablir la procedència de les cèl•lules implantades a la bufeta i es va determinar l’origen de renal de les mateixes. Agraïments: -Servei d’Urologia i Trasplantament HUGTIP (Dr. JM Saladié) Roger Boix i Orri Adjunt dels servei d’Urologia Hospital JosepTrue- ta GIRONA.
  9. 9. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 9 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . SILICONOMA PENIÀ PradosSaavedraM.,AscasoTilH.,VilaBarjaJ.,RodríguezFérnandezF.J.*,TrobatVanrellF.X., RodríguezAvilaM.,SegarraTomàsJ. Serveid´Urologiai*ServeideMaxil.lofacial.HospitalUniversitariJoanXXIIIdeTarragona INTRODUCCIÓ Amb l´increment de l´inmigració hem in- coporat noves patologies a la nostre clíni- ca. En els països de l´Europa de l´Est la si- licona líquida és utilitzada per augmentar el volum del penis. La silicona líquida en el momentodel´aplicacióésbiológicamente inert però amb el pas del temps desenvo- lupa una reacció granulomatosa (silicono- ma) i migrar a altres zones. MATERIALIMÈTODE Presentem dos casos de pacients que s´havien in- jectat silicona líquida al penis amb finalitat estè- tica. A l´exploració presenten un penis edematós, eritematòs, indurat de manera irregular amb ero- sions. També s´aprecien noduls subcutanis amb extensió cap a l´escrot i l´arrel del penis. RESULTATS En els dos casos es realitza una exèresi del silico- noma amb escissió de la pell (la silicona es pot adherir a la pell essent molt difícil la liberación d´aquesta). En els dos casos es fa una sutura simple i reconstrucción de la pell que recobreix el penis amb ajuda de l´escrot (tècnica de Cecil). En uncasl´evolucióesfavorableambunbonresultat estètic i funcional. L´altre malalt presenta una su- puración purulenta a nivell de la ferida quirúrgica que obliga a fer un desbridament ampli. Un cop resolt el problema infecciós i donat l´ampli teixit que quedava per cobrir varem modelar un em- pelt de pell de la cara anterointerna de la cama de 10x15 cm amb 3 mm de gruix. Es fan unes incisions mínimes sobre l´injert per permetre el drenatge de les secrecions i evitar col.leccions. Es fa una sutura al solc balano-prepucial i a la pell de l´arrel del penis per fixar l´empelt i evitar qualsevol moviment d´aquest. Es fa un enbenat compressiu que es retira als 10 dies amb excel. lent resultat. CONCLUSIONS Lasiliconalíquidaadministradaambfinsestètics potmigrariproduirreacciógranulomatosa.Encas de migració amb reacció granulomatosa, dolor o erosions cutànies està indicada la cirurgia. L´ús d´empelts pot ser útil en casos que requereixen ampli desbridamen
  10. 10. 10 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 TUMORS TESTICULARS DE CÈL.LULES DE LEYDIG. SÈRIE CATALA- NA. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA (PERÌODE: 1982-2007) CarlesPellicéiVilaltaiMiguelA.CosmeGimènez UròlegsdeL’ICS(Barcelona)  XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . OBJECTIUS: Saber que ha estat del interès pels tumors testiculars de cèl·lules de Leydig (TTCL) en la literatura urològica, a l’Estat Espanyol i referenciatperautorsadscritsainstitucio- ns hospitalàries catalanes. METODOLOGIA: Treball de recerca bibliogràfica, abastant revistes i “abstracts congressuals”. Període d’estudi: 1982 – 2007 RESULTATS: 16 casos en set hospitals. Cinc comunicacions i quatre publicacions. La primera referència a l’Estat es la de l’Hospital de Bellvitge (Rodríguez et als: 1982) i la mes nombrosa la de la Funda- ció Puigvert amb set casos (Ponce de León et als: 2000 i 2001). CONCLUSIONS: ElTTCLesalmesfreqüentadelesneoplàsiestesti- cularsestromalsiespropidel’adult.Acostumena presentar-sesotaclíniquesendocrinològiques.Els infantspresentensíndromesvirilitzantsielsadul- ts feminitzants. L’ecografia testicular ha de ser la primera exploració complementària a realitzar al davant d’una ginecomàstia en el baró adult, conjuntament amb determinacions endocrines. Recentment sembla que la RNM ja va prenen el seu predicament. Donat l’escàs potencial maligne delsTTCL caldrà valorar molt acuradament la op- ció a una cirurgia parcial, màxim si en son de poc volum i entre els més joves.
  11. 11. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 11 CORNS CUTANIS PENIANS. REVISIÓ DE CONJUNT. 1.- Carles Pellicé iVilalta 2.- Xavier Ponce de León i Roca 1.- ICS 2.- Fundació Puigvert Barcelona  OBJECTIUS: Saber que ha estat del interès pels corn cutanis penians (CCP) en la literatura uro- lògica a l’Estat Espanyol. METODOLOGIA:  Treball de recerca biblio- gràfica. Període d’estudi: 1994 - 2007.  RESULTATS:  Sis CCP referenciats per sis Institucions (Sis articles - Un en anglès). Edats: 30-79 anys / Temps d’evolució  previ al diagnòs- tic: ½ -Vuit anys / Localitzacions: Cinc glandars i únics – Un prepucial i bilobulat / Tres en  penis circumcisos / Mesures: 1’5-6,5cm – 0,5-1,5cm / Lesions prèvies: Dues cicatrius de postectomia i dues  balanopostitis de repetició / Tres malig- nes / Evolució: Sis curacions i dues recidives (Una Glandectomia per  pT1G1 – Un auto-arrencat).  COMENTARIS: La literatura aporta a hores d’ara uns100 CCP i sis a l’Estat Espanyol. Es presenten sota unes for- mes  assemblades a un corn o banya d’animal. Els CCP en sorgeixen fruit d’una sobrecreixença i posterior  cornificació de l’epiteli cutani amb engruiximents i dipòsits de queratina i floglosi a la base d’implantació. Els  CCP es desenvolupen sobre unes àrees tegumentàries prèviament le- sionades.  Els CCP són considerats con a lesions recidivantes, pre-malignes, malignes i associa- bles al HPV. TRACTAMENT: Exèresi en falca i amb prou marges de seguretat. Els CCP precisen de controls ambulatoris durant temps. Davant del mimin aguait de dubte hom rebiosiarà la cicatriu quirúrgica i/o tota lesió sos- pitosa. XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
  12. 12. 12 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Objetivo:  Presentar la casuística registrada en nues- tro centro de lesiones quísticas del tramo urinario inferior.  Métodos: Serevisantrescasosdequistedepróstata, tres quistes de utrículo y un siringocele, realizándose una  actualización sobre la literatura existente.  Discusión: Los quistes del tramo urinario inferior son lesiones de carácter benigno y general- mente congénitas con una  baja frecuen- cia.Su tratamiento activo se realiza sólo en los casos sintomáticos por obstrucción infravesical,  haciendoseguimientoenlos asintomáticos. El abordaje será quirúrgico mínimamente invasivo bien  mediante punción-aspiración o decorticación.  Quistes del tramo urinario inferior.Revisión de nues- tra serie. Hernández H.,Tarragón S., Rijo E., Bielsa O., Francés A., Fumadó Ll., Arango O.  Servicio de Urología. Hospital del Mar. Barcelona.
  13. 13. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 13 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Afectación ureteral por endometriosis. A propósito de 2 casos.  A.Ciudin,MariaPilarLuque,F.Carmona,LauraBuñesch,M.Perez,MariaJoseRibal,A.Alcaraz. HospitalCliniciProvincialdeBarcelona La endometriosis es una enfermedad que se caracteriza por la aparición de implan- tes ectópicos de tejido endometrial. La afectación ureteral por endometriosis es infrecuente. Puede presentarse de dos formas: endometriosis intrínseca - im- plantes congénitos o adquiridos habitual- mente después de cirugía ginecológica; o endometriosisextrínseca:porcompresión o infiltración ureteral por masas endome- triosicas pélvicas. Suele manifestarse con clínica de cólicos nefríticos de repetición, asociados con hematuria leve, asociados con la menstruación. Presentamos dos casos de afectación ureteral por endome- triosis;elprimeroendometriosisextrínse- ca y el segundo endometriosis intrínseca. La primera paciente de 42 años de edad tenía antecedentes de endometriosis pél- vica. Acudió a urgencias en varias ocasio- nes por cólicos nefríticos. Las pruebas de imagen (ecografía, UIV y TAC) mostraron ureterohidronefrosis moderada severa derecha con función renal preservada (re- nograma normal). Se inició tratamiento con agonistas Gh-Rh que controló muy bien la sintomatología. La segunda pa- ciente de 40 años de edad, tenía antece- dentes de varias intervenciones quirúrgi- cas ginecológicas. Acudió a urgencias por cólicos nefríticos de repetición. La eco- grafía en urgencias objetivó una imagen quística en fosa ilíaca izquierda. La TAC informó de una imagen muy sugestiva de endometriosis que atrapaba el uréter izquierdo. Se realizó liberación ureteral por cirugía abierta y resección de la masa endometriósica y tratamiento postope- ratorio con análogos de Gh-Rh quedando la paciente asintomática.  La afectación ureteral por endometriosis aunque in- frecuente se ha de tener en cuenta en el diagnóstico diferencial de las causas de có- lico nefrítico recidivante especialmente en pacientes con antecedentes de múltiples intervencionesquirúrgicasginecológicas,o cuando la sintomatología se asocia con la menstruación. 
  14. 14. 14 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . King’s Health Questionnaire (KHQ) en 91 Pacients amb Lesió Medul.lar  Dra.G.Romero*,Dr.J.Conejero**,Dra.J.Sanchez***,Dr.GonzalezViejo***  *ServeiRehabilitació.FundacióAlthaia.Manresa **UnitatNeuro-Urodinàmica.ServeiUrologia.  HospitalValld’Hebron.Barcelona. ***ServeiRehabilitació.UnitatLesionatsMedul.lars.Hospital  Valld’Hebron.Barcelona. OBJECTIU: Valorarl’impacteenlaqualitatdevidaque suposa la utilització de diferents mètodes de buidament vesical  en pacients amb lesió medul.lar, utilitzant un test especí- fic i validat: King’s Health Questionnaire (KHQ).  MATERIALIMÈTODES: Estudi prospectiu i aleatoritzat amb 91 pacients afectats de lesió medul.lar crònica (24% dones, 76%  homes), amb mitja d’edat 40 anys (16-75) i temps mig d’evol.lució de la lesió 11,4 anys. Els pacients van  completar un qüestionari de quali- tat de vida (KHQ), així com una valoració subjec- tiva dels principals  problemes relacionats amb la lesió medul.lar. Es van classificar els pacients en funció del mètode de  buidament vesical habitual en: Cateterismes (CI), Sondatge Vesical Permanent (SVP) i Col.lector Permanent  (CP), valorant si hi havia diferències estadísticamnet significatives entre ells.  RESULTATS: Els resultats del KHQ va ser de 40, obtenint la millor puntuació el grup amb CP. Analitzant el test en les  diferents dimensions trobem que no hi ha diferènces significatives , excepte en la di- mensió de la limitació  dels rols, on tenen milllor puntuació el grup poratdor de C que els d SVP i el CI.Tampoc trobem diferències  entre sexes. La sexualitat ocupa el primer lloc en els problemes dels pacients, seguits dels transtorns de  defeca- ció i urinaris i posteriorment els de deambulació .  CONCLUSIÓ: El grup amb millor puntuació global en el KHQ és el portador de CP, encara que no hi ha di- ferències  significatives entre els tres grups. El que més preocupa als nostres pacients són els problemes sexuals. 
  15. 15. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 15 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Enucleació prostàtica amb làser Holmium versus ressecció transuretral de pròstata: Anàlisis de costs a partir de 100 pacients. INTRODUCCIÓ: L’ús de l’enucleació prostàtica amb làser Homium (HoLEP) ha demostrat bons re- sultats clínics i la mateixa  eficàcia que la ressecciótransuretralprostàtica(RTUP)en el tractament de l’HBP. OBJECTIUS: Comparar  els costos de la RTUP amb els de la HoLEP, analitzant consum de mate- rial fungible, estada hospitalària,  temps quirúrgic i amortització dels aparells ge- neradors d’energia necessaris per els pro- cediments.  GRUP 1 GRUP 2 n 100 100 Edat (anys) 69 +/-14 // 68,7 +/- 12 Volum prostàtic 49 +/- 10 // 68+/-11 gr (ecografia supra- púbica) Peak flow (ml/s) 8,3 +/-2,1 // 7,8+/-2,3 IPSS 21+/-4,3 // 20,7+/-5,7 QOL status 4+/-1 // 4+/-1 MATERIALIMÈTODES: Realitzem un anàlisi retrospectiu 100 pacients intervinguts d’HBP mitjançant RTUP (sistema Gyrus ACMI ®, nansa de Tungsté 80W// 160W) GRUP 1 i 100 pacients intervinguts per HoLEP (Lumenis,Tel Aviv, Israel, I: 2.0 J F: 50 Hz ). GRUP 2 Analitzem: costos de premedicació, anestèsia, material fungible, amortització dels aparells, temps quirúrgic i estada hospitalària. Calculem el cost unitari a partir de cost total de 100 casos en cada grup DESPESES GRUP1 vs GRUP2 Premedicació i profilaxi 6 vs 6 Anestèsia i sedació 58 vs 58 Material fungible* 75 vs 241 Generador 0 vs 163.19 Transfusió bosses sang (168€/U)16,8 vs 6,72 Temps quiròfan (500 €/h)(56 min)464 vs (78min)647,4 Estada hospitalària (314,25 €/d) (69,6 h)911,76 vs (25h)327,5 Esdeveniments inesperats 3 vs 1 TOTAL 1534,56 vs 1350,89 Valor expressat en € * GRUP 2 (fibra làser , morcel·lador, tub de buit) ** Amortització d’aparell làser a 10 anys per un valor de 150.000 (85% destinat a la patología objecte d’estudi)inclou manteniment anual de l’aparell*** CONCLUSIONS: - En el nostre centre la tècnica de HoLEP és una tècnica eficaç i tambè eficient, que ens permet disminuir l’estada mitjana, augmentar la rota- ció de llits i per tant a disminuir la llista d’espera d’aquesta i altres patologies urològiques. - L’aparell de làser Holimium té altres aplicacions a part del tractament de l’HBP, fet que fa que la seva amortizatzació , al diversificar-ne l’ús, sigui més fàcil. Característiquespacients BoixOrri.R,BuisanRueda.O,RuizDomínguez.JM,BernalSalguero.S,SánchezMacías.J,  ArealCalama.J,IbarzServio.L,Saladié Roig.JM HOSPITALUNIVERSITARIGERMANSTRIASIPUJOL
  16. 16. 16 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Enucleació prostàtica amb laser Holmium.Morbilitat de la corva d’aprenentatge després de 100 tractaments O.BuisanRueda,R.BoixOrri,JMRuizDominguez,L.IbarzServio,S.BayonaArenas,JM.SaladiéRoig. Serveid’UrologiaiTransplantament.HospitalUniversitariGermansTriasiPujol INTRODUCCIÓ: La RTUP continua essent el tractament quirúrgic d’elecció en l’HBP.Noves tecnolo- gies com l’Holep, permeten el tractament d’adenomes de gran tamay amb menor morbilitat i amb resultats funcionals simi- lars a la cirurgia convencional amb 6 anys de seguiment OBJECTIUS: Evaluar la morbilitat de la corva d’aprenentatge en la instauració de la técnica després de 100 pro- cediments consecutius. MATERIALIMÉTODES: Des de Juny de 2007 fins Septembre de 2008 eva- luem les 100 enucleacions prostàticas realitzades al nostre servei de man era consecutiva Resultats: Dels 100 pacients evaluats el tamay prostàtic ha variat de 30 fins 160 gr.No hi va haver recon- versions de la técnica.Dos pacients van requerir transfusió.Un pacient va presentar una estenosis d’uretra que va requerir una uretrotomia interna i 2 pacients van presentar una estenosi de meat. EL temps mig d’ingrés va ser de 28 hores i 2 pacientes van presentar retenció aguda postoperatoria,reiniciant miccions després de la nova retirada de la sonda. Respecte a les com- plicacions infeccioses un pacient va presentar orquiepididimitis supurada i un altre una infecció de la pròtesi de cadera 2 mesos després de la ci- rurgia. Encara que el seguiment es curt, un pa- cient presenta incontinencia urinaria severa persistent,pendent de tractament definitiu i 2 pacients es troven en programa de Rehabilitació per incontinencia moderada CONCLUSIONS: EL tractament de la HBP mitjançant enucleació porstàtica amb làser Homium és una técnica se- gura i reproduible amb taxes de morbilitat simi- lars a la RTUP
  17. 17. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 17 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Vaporització prostàtica amb Làser Holmium (Holap): la nostre experiència H.López,A.Agud,A.Bosch,A.Rodríguez,J.SáenzdeCabezóniJMMalet. Althaia.XarxaAssistencialdeManresa Durant els últims 20 anys, l’aplicació del Làser en patologia urològica ha experi- mentat un increment notable,  acom- panyat de l’aparició de nous làsers i noves tècniques.  ElLàserdeHolmiumésundels làsers més estudiats i publicats. A part de la seva efectivitat és el Làser amb  més versatilitat del mercat. Després de pro- var diferents làsers, al nostre servei es va optar per utilitzar el  làser de Holmium i hem tractat més de 100 pacients amb diferents patologies urològiques durant aquest  últim any.  Les tècniques aplica- des han estat la vaporització prostàtica, la litotrícia vesical, l’enucleació prostàti- ca,  l’uretrotomia-cervicotomia i la vapo- rització de tumors vesicals i condilomes uretrals.  Pelquefaalavaporitzaciópros- tàtica, hem tractat més de 80 pacients, amb pròstates d’un pes mig de 47 gr,  en règim de cirurgia major ambulatòria. Els resultats han estat bons pel que fa a la milloria del pacient i a la  taxa de compli- cacions intra i postoperatòries, millorant substancialment respecte la tècnica de la ressecció  transuretral de pròstata.  Tot i que el seguiment és curt, l’experiència inicialensimpulsaaseguirtreballantamb aquest Lâser i totes  les seves aplicacions (enucleació depròstata, litotrícia ureteral, etc.).
  18. 18. 18 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . REPARACIÓN DE HERNIA PARAESTOMAL POST-CISTECTOMIA RADICAL: SEGUIMIENTO A LARGO PLAZO P.Pardo,O.Rodríguez,A.Rosales,J.Palou,J.Huguet,R.Parada,J.A.PeñaH.Villavicencio FundacióPuigvert Introducción: La hernia paraestomal es una complica- ción poco frecuente que se presenta en el 4.5-6.5% de los pacientes con conducto ileal, existiendo muy pocos trabajos con seguimiento superior a un año y poca in- formación sobre los dos tipos principales de reparación“in situ”y con translocación delestoma.Además,enlasseriespublica- das hasta el momento su corrección qui- rúrgica presenta un 30-50% de recidiva. Objetivo: Revisar los resultados de la cirugía de corrección de la hernia paraestomal en nuestra serie de cistectomía radical con conducto ileal. MaterialyMétodos: Setratadeunarevisiónretrospectivade1539cis- tectomías radicales con conducto ileal realizadas en nuestro centro entre Octubre de 1982 y Junio de 2006. De ellas 28 (1.81%) presentaron duran- te el seguimiento una hernia paraestomal con indicación quirúrgica; 22 hombres y 6 mujeres con edad media de 63 años (49-79). Además del diagnóstico clínico se hizoTAC en 20 (71,4%) pa- cientes. Se realizó una técnica con transposición de asa en hemiabdomen ipsilateral en 19 (68%) y reparación local de fascia sin transposición en 9 (32%). La media de IMC fue de 28 (23-36), y los niveles medios de proteínas 66.46 g/L (38-75). El tiempo medio operatorio fue de 180 minutos (120-240) y la estancia media de 7 días (1-25) Quince (53,5%) pacientes habían recibido qui- mioterapia adyuvante, 9 (32%) radioterapia y 7 (25%) ambas. Resultados: Con un seguimiento medio de 55 meses (5-281), las complicaciones post reparación fueron infec- ción de herida en 7 (25%) casos y necrosis del estoma en 1 (3.57%).De los 20 pacientes conTAC en 18 (90%) se confirmó el diagnóstico clínico. Presentaron recidiva 7 pacientes (25%) con un tiempo medio hasta la recidiva de 43.2 meses; En el grupo de trasposición de asa (19) recidivaron 4 pacientes (21%); y en el grupo sin transposición (9) 3 pacientes (33%). Del total de pacientes que recidivaron (7), 6 (86%) habían tenido ciru- gías abdominales previas, 3 (42%) radioterapia y 4 (57%) quimioterapia. Del total de pacientes que recidivaron (7) en 6 de ellos se optó por una actitud conservadora y solamente 1 recibió tratamiento quirúrgico de la recidiva. Conclusiones La hernia paraestomal después de conducto ilealesunacomplicaciónpocofrecuentecon bajaincidenciadecomplicacionesyrecidiva. La reparación con transposición del estoma en hemiabdomen ipsilateral presenta una ligera menor tasa de recidivas que la repa- ración“in situ”( 21% vs 33%).
  19. 19. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 19 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Cirurgia robòtica Da Vinci en pacients pediàtrics BellidoJ.A.,RuizX.,CaffarattiJ.,BujonsA.,GaratJ.M.,VillavicencioH. FundacióPuigvert Introducció La cirurgia robòtica actualment s’ha con- vertit en una eina més dins de l’arsenal terapèutic de la patologia urològica pe- diàtrica. La fundació Puigvert disposa del Robot Da Vinci des del juny de 2006. Ac- tualment es realitzen pieloplàsties robòti- ques i recentment s’ha portat a terme la primera nefrectomia parcial laparoscòpica robòtica d’hemisistema superior esquerra atròfic amb ureterocel obstructiu en el nostre centre. Presentem en el següent treball la nostra experiència en aquest ti- pus de cirurgies. Objectius Presentació dels 8 primers casos de cirurgia ro- bòticadaVincienpacientspediàtrics(7pieloplàs- ties i una nefrectomia parcial robòtica). Materialimètodes Revisió retrospectiva dels 8 primers casos, divi- dits en 7 pieloplàsties robòtiques i una nefrecto- mia parcial robòtica. Les edats es situaven entre els 2 i 16 anys. En 7 pacients es va realitzar una pieloplàstia desmem- brada laparoscòpica robòtica transperitoneal. En tot els casos de pieloplàstia es va utilitzar sutura monocryl 6/0 i es va deixar catèter doble J via an- terògrada i drenatge abdominal. En un pacient es va realitzar una nefrectomia laparocòpica robòti- ca d’hemisistema superior esquerra atròfic amb ureterocel obstructiu. Resultats Pieloplàstia Laparoscòpica Robòtica Da Vinci: 7 pacients, 3 nenes i 2 nens amb una mitja d’edat de 14 anys, 5 unitats renals dretes i 2 esquerres. Eltempsquirúrgicmigvaserde243minuts(rang 205-305). En tots els casos es va deixar catèter ureteral doble J de 6fr, que es va introduir anterò- gradament. La retirada del doble J es va realitzar als 45 dies de promig (r. 28 a 48 dies). Mitjana de seguiment 11 mesos (1-18). En 4 pacients que te- nien prèviament renograma isotòpic diürètic obs- tructiuesvaobservarunaresoluciódel’obstrucció sense pèrdua funcional. Complicacions postope- ratòries: 1 ITU i un urinoma que va requerir de col·locació de sonda de nefrostomia amb poste- rior resolució espontània a les 2 setmanes sense evidencia de fístula posterior. Nefrectomia parcial laparoscòpicarobòticad’hemisistemasuperiores- querraatròficambureterocelobstructiu:Nende5 anysd’edat.Tempsdecirurgia:6horesi15minuts. Sagnat totat: 20 cc. Retirada de drenatge a les 48 hores. Temps d’hospitalització: 5 dies. No es van apreciar complicacions durant el postoperatori. Conclusions Lacirurgiarobòticaenspermetunabonaactuació quirúrgica, còmoda per al cirurgià, amb amplifi- cació i 3D, permetent una bona dissecció i control vascular.També permet realitzar una anastomosi estanca amb un fil més fi. L’evoluciódelsnostresprimerscasos,permetcon- siderar-lasimilaralacirurgiaobertailaparoscòpi- caperòambunamenorcorbad’aprenentatge.No obstantintuïmquehihanavantatgesenquantal període postoperatori y recuperació del pacient.
  20. 20. 20 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . ANÁLISIS PATOLÓGICO COMPARATIVO DE UNA SERIE DE PROS- TATECTOMÍA RADICAL RETROPÚBICA VS LAPAROSCÓPICA RijoE.,LorenteJ.,BielsaO.,FrancésA.,Lloreta*J.,NohalesG.,TarragónS.,ArangoO. HospitaldelMar.Barcelona. Introducción La prostatectomia radical laparoscópica (PRL)esunaalternativaalacirugíaabierta (PRR) en el cáncer de próstata clínicamen- te localizado que ha demostrado menor morbilidad perioperatoria. Sin embargo, existen pocos estudios en nuestro medio que comparen los resultados patológicos de estas dos técnicas en grupos homogé- neos de pacientes. Materialymétodos Se estratifican las variables clínicas de las 150 pri- meras PRL pareadas con 150 PRR analizando los resultados del estadio patológico, estado de los márgenes quirúrgicos y localización de los mis- mos. Resultados El 85% de las piezas de PRL y el 86% de las PRR presentangradodeGleason≤7.El64%delasPRL y el 60% de las PRR tienen estadio pT2. La tasa de márgenes quirúrgicos tumorales es de 25 y 27%, respectivamente. Los márgenes son más frecuen- tes en la zona basal en la PRL y en la apical en la PRR. No existen diferencias significativas en las varia- bles preoperatorias con el resultado patológico entreambastécnicas,salvoenlalocalizaciónana- tómica de los márgenes (p<0.05). Conclusión En grupos homogéneos de pacientes, no existen diferencias en la tasa de márgenes quirúrgicos tu- moralesentreambastécnicasquirúrgicassibienla localización es diferente. Se desconoce el impacto de la localización anatómica en el pronóstico de la enfermedad.
  21. 21. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 21 PROSTATECTOMIALAPAROSCÒPICARETROPÚBICAP N 302 (34.4) 577 (65.6) EDAT * 62 (54 - 69) 63 (55 - 69) 0.28 IMC ** 27.9 (27.6 - 28.2) 28.3 (28.1 - 28.5) 0.06 ASA estat físic (I/II/III/IV) 14 / 70.4/ 15.6 / 0 11.7 / 67.1 / 20.2 / 1 0.09 HEMOGLOBINA abans cirugia ** 153.4 (151.7 - 155.1) 153.1 (151.9 - 154.2) 0.844 HEMOGLOBINA a l’alta ** 121.9 (119.8 - 124.2) 107.9 (106.7 - 109.3) < 0.001 Hematòcrit pre** 45.6 (45.2 - 46.1) 45.6 (45.3 - 45.9) 0.952 Hematòcrit post ** 35.9 (35.3 - 36.6) 32.1 (31.7 - 32.5) < 0.001 Pèrdues hemàtiques calculades (ml.)*537.7 (267.4 - 938.2) 827 (466.3 - 1286.3) < 0.001 TRANSFUSSIÓ SANGUÍNEA (%) 9 (3.0) 148 (25.6) < 0.001 DURADA DEL PROCEDIMENT * 290 (205 - 388.5) 225 (165 - 290) < 0.001 ESTADA HOSPITALÀRIA (dies)* 6 (4.3 - 8.7) 7 (6 - 10) < 0.001 * Median (10 - 90 th percentile); ** Mean (95 % CI) CONCLUSIONS: Els resultats d’aquest estudi demostren que la tècnica laparoscòpica està associada a menors pèrdues hemàtiques que la via oberta, i que els pacients a qui s’ha realitzat cirugia laparoscòpica tenen un hematòcrit superior a l’alta hospitalària. XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Comparació de pèrdues hemàtiques intraoperatòries i necessitat de transfussió sanguínea entre prostatec- tomia radical retropúbica i laparoscòpica. MercèPascual1,SergiSabaté2,JoanPalou1,AntoniRosales1,JordiHuguet1,PilarSierra2,DianaVernetta2,DanielHernando2, PilarBaxarias2,HumbertoVillavicencio1. Serveid‘Urologia1iServeid‘Anestesiologia2.FundacióPuigvert.Barcelona. OBJECTIUS: Comparació de pèrdues hemàtiques du- rant la interveció quirúrgica, hematocrit i necessitat de transfussió sanguínea entre prostatectomia radical retropúbica i lapa- roscòpica. MATERIALIMÈTODES: Estudiprospectiuen879pacientsalsques’harea- litzat prostatectomia radical desde gener de 2003 fins a desembre del 2006. D’aquests 879 pacients, 302 van anar a procediment laparoscòpic i 577 a cirugiaoberta.Elsnivellsd’hematòcritvanserana- litzats preoperatòriament i 72 hores després del procediment quirúrgic. Les pèrdues hemàtiques durantlacirugiaesvancontabilitzarilanecessitat detransfussiósanguíneavaseranotadaentotsels casos. ElTest U-Mann-Whitney es va utilitzar per a la comparació de mitjanes. RESULTATS: Els pacients del grup de cirugia laparoscòpica van tenir menys pèrdues hemàtiques intraoperatòries que el grup de ciruga oberta (mitjana 827 mL versus 537 mL, P<0.001). A més a més, la dife- riència en la disminució de l’hematòcrit (35.8% versus 32.1%, P< 0.001) i la mitjana de canvi d’hematòcrit en peroperatori (9.6% versus 13.5% de disminución, P<0.001) van ser significatius entre el grup de laparoscòpica i de retropúbica, respectivament. 148 pacients en el grup de pros- tatectomia retropúbica (25.6%) i 9 en el grup de laparoscòpica (3.0%) van necessitar transfussió sanguínea (P<0.001)
  22. 22. 22 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 20098 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . Niveles bajos de testosterona se relacionan con facto- res de agresividad en pacientes diagnosticados de ade- nocarcinoma de próstata. García-Cruz,E;GarcíaLarrosa,A;PérezMárquez,M;PiquerasBartolomé,M;FrancodeCastro,A;RibalCaparrós,MJ; AlcarazAsensio,A. HospitalClínicdeBarcelona. Introducción: Existe cierta evidencia de la relación entre latestosteronaséricaconfactoresdeagre- sividad del adenocarcinoma de próstata. Objetivo: Determinar la relación entre los niveles de tes- tosterona sérica y las variables pronósticas de los pacientes sometidos a biopsia transrectal de próstata. Materialymétodos: Se realizaron entre Febrero 2007 a Octubre de 2008 367 biopsias en nuestro centro. Se analiza- ron prospectivamente 96 pacientes consecutivos con adenocarcinoma de próstata como resultado anatomopatológico. Se recogieron las variables edad, PSA, PSA-libre, dPSA, volumen transrec- tal, estadiaje clínico, Gleason score, % biopsia afectada, bilateralidad, testosterona total y libre y SHBG. Resultados: En el análisis univariante, el Gleason de la biopsia serelacionóconelestadioclínico(p=0,0001),PSA (p=0,0001), y dPSA (p=0,0001). El porcentaje de biopsia afectada por tumor se relacionó con el estadio clínico (p=0,0001), PSA (p=0,001), dPSA (p=0,001)yTestosteronatotal(p=0,008).Laafec- tacióndeamboslóbulosprostáticosporneoplasia se relacionó con el estadio clínico (0,0001), Tes- tosterona total (p=0,001) y SHBG (p=0,048). En el análisis multivariante, el porcentaje de biopsia se relacionó con el TR (p=0,001), PSA (p=0,027) yTestosteronatotal(0,029);Gleasonscoreserela- cionó con PSA (p=0,018) y Bilateralidad con PSA (p=0,002) yTestosterona (p=0,001). Conclusiones: niveles bajos de testosterona sérica se relacionan con mayor porcentaje de biopsia afectada y ma- yor tasa de bilateralidad en pacientes con adeno- carcinoma de próstata.
  23. 23. Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 Annals d’Urologia 2009-3, Num. 30, juliol de 2009 23 XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions . RELACIÓN ENTRE LOS NIVELES PLASMÁTICOS DE 25- HIDROXI- VITAMINA D Y EL RIESGO DE CÁNCER DE PRÓSTATA Y LA AGRESI- VIDAD TUMORAL E.Gómez-Lanza,C.Ballesteros,T.Coronell,G.Delgado,CX.Raventós,Ll.Cecchini,J.Planas,E.Trilla,A.Orsola,J.Placer,J.Morote. ServiciodeUrología.HospitalUniversitarioValld’Hebrón.Barcelona. Introducción El déficit de vitamina D se consideró como unfactorderiesgodecáncerdepróstataen 1990 por Schwartz y Hulka. Posteriormen- te se han realizado estudios epidemiológi- cos predominantemente observacionales con diferentes conclusiones respecto a la relación. Objetivo Determinar si existe relación entre los niveles séri- cos de 25-hidroxivitamina D y el riesgo de cáncer de próstata y la agresividad tumoral. MaterialyMétodos El estudio consta de 479 pacientes a los que se les realiza una biopsia de próstata por PSA elevado y la determinación sérica de la 25-hidroxivitamina D y parathormona (PTH). Se diagnosticaron 217 casos de cáncer de próstata (45.3%), éstos se clasificaron según la agresividad tumoral en bajo (59), intermedio (97) y alto riesgo (61) según los criterios establecidos d’Amico. RESULTADOS En los pacientes con biopsia de próstata negativa los niveles de 25-hidroxivitaminaD eran 21.60 ng/ ml(7-50)ydelaPTH74.84ng/ml(7.8-477)mien- tras que en los pacientes con biopsia positiva para carcinoma prostático eran de 20.65 ng/ml (7-57) y de PTH 76.89 ng/ml (21-501) (p>0.05). En los tumores de alto riesgo la media de 25-hidroxivi- tamin aD es 22.42 ng/ml, de riesgo intermedio es 20.21 ng/ml y los de bajo riesgo de 19.53 ng/ ml. Respecto a la concentración sérica de PTH era 81.70 ng/ml, 75.79 ng/ml y 73.72 ng/ml respecti- vamente (p>0.05). CONCLUSIONES En nuestra serie los niveles plasmáticos de 25-hi- droxivitaminaDnoserelacionanconunaumento del riesgo de cáncer de próstata ni de la agresivi- dad tumoral.

×