seguretat, policia, turisme, seguretat catalunya, seguretat barcelona, criminologia, criminalística, criminologia catalunya, criminologia barcelona, criminalística barcelona, guardia urbana, policia local, mossos d’esquadra, guardia civil, cuerpo nacional de policia, vigilancia aduanera, intendent de barcelona, intendent de girona,comissari, inspector, policia portuària, forestals, forense, jutge, fiscal, advocats, seguretat i turisme

1. A fons
9
E
l regidor de Seguretat de
l’Ajuntament de Barcelona,
FFeerrrraann JJuulliiáánn, va ser l’encarre-
gat d’inaugurar una jornada
que va estrenar-se amb la conferència
d’AAllaaiinn TTaarrrriiuuss. Aquest professor de
Sociologia de la Universitat de Tolouse
va parlar sobre els Aspectes problemà-
tics del civisme a França. Les idees que
més va remarcar TTaarrrriiuuss van ser el fet
que actualment ens trobem davant
d’una immigració que s’ha convertit en
un problema estructural mundial, que
a les nostres societats hi ha un impor-
tant nombre de persones -a qui ell ano-
mena “perduts de vista”- que aban-
donen els sistema educatiu a l’edat de
15 anys i que se’ls hi perd la pista.
També va assenyalar que a França l’atur
juvenil arriba al 22%, un fet que explica
en part els problemes de civisme que
viu aquest país, ja que s’ha patit una
transformació de l’ús dels espais
públics a conseqüència d’aquests joves
que no tenen feina. Ara, la policia fran-
cesa, quan ha de tractar amb grups de
XIX Ponències de
Seguretat Ciutadana
L’auditori del Caixafòrum va acollir, el passat 30 de maig, les dinovenes Ponències de Segu-
retat Ciutadana, enguany sota el lema ‘Convivència i Seguretat’. L’acte va ser un èxit d’au-
diència, amb la sala plena a vessar (més de 350 persones), i durant tot el dia es van realitzar
xerrades i taules rodones a l’entorn de les conductes cíviques i la seguretat dels ciutadans.
joves per resoldre conflictes, no sap
com fer-ho ja que aquests són molt
heterogenis i a més, des de fa alguns
anys han deixat de fer una tasca de
policia de proximitat.
La jornada va continuar amb una
taula rodona, moderada per LLuuiiss
MMaauurrii, periodista de El Periódico de
Catalunya, amb el títol L’Ordenança de
>> La jornada, amb més de 300
participants, va ser un èxit d’assistència
>> D’esquerra a dreta: Rafael
Jiménez Asensio,
Luis Mauri, Assumpta Escarp
i Ángel García Fontanet

2. A fons
10
la convivència. La regidora d’Urbanisme
de l’Ajuntament de Barcelona i respon-
sable de l’Ordenança, AAssssuummppttaa
EEssccaarrpp, RRaaffaaeell JJiimméénneezz AAsseennssiioo,
director dels Serveis Jurídics de
l’Ajuntament de Barcelona i ÀÀnnggeell
GGaarrcciiaa FFoonnttaanneett, van ser els encarre-
gats de reflexionar al voltant de la nova
ordenança.
Tots tres en van fer una valoració
molt positiva, la van destacar com a
eina de millora del civisme i de la segu-
retat de la ciutat, i van reconèixer que
perquè aquesta sigui efectiva ha de
coordinar els esforços dels Serveis
Jurídics dels diferents cossos de segu-
retat i també de les autoritats.
Seguidament el professor, pensa-
dor i filòsof, Premi Nacional d’Assaig,
JJoosséé AA.. MMaarriinnaa va exposar les seves
reflexions al voltant del tema El paper
de la policia com a generadora de valors
cívics. El professor MMaarriinnaa va remarcar
la importància i la relació entre educa-
ció i seguretat, dos conceptes que,
segons ell, es retroalimenten. També va
subratllar que cal treballar per aconse-
guir fer, entre tots, ciutats intel·ligents.
És a dir, ciutats que resolguin el proble-
ma del benestar del ciutadà i que, a
més, ampliïn les possibilitats de creixe-
ment i de fer coses dels seus habitants.
JJoosséé AA.. MMaarriinnaa va destacar la
importància de l’educació cívica i la
seva vinculació amb el projecte ètic, va
recordar que cal recuperar el gran con-
cepte de ciutadà, però un ciutadà que
“a banda de tenir drets, també té
deures”. Referent als drets ciutadans, el
ponent va criticar el fet que actualment
s’ha derivat a una cultura de la reclama-
ció que el que fa és perjudicar profun-
dament l’educació dels joves.
MMaarriinnaa també va posar molt d’èm-
fasi en afirmar que en les societats
actuals, un cos com el de la Guàrdia
Urbana té una doble funció. En primer
lloc la de “garantir la seguretat”, i en
segon lloc, i molt important, la de dur a
terme “una funció educativa per aju-
dar a que el ciutadà ampliï les seves
possibilitats dins de la ciutat, i per
contribuir a millorar el civisme”. Per
acabar amb la seva exposició JJoosséé AA..
MMaarriinnaa va parlar de la importància d’e-
ducar, però d’educar bé, ja que com va
afirmar avui en dia, en molts àmbits s’e-
duca, però s’educa malament. Segons
aquest filòsof, cal educar en la responsa-
bilitat i al mateix temps en el respecte.
Els problemes del‘botellón’
A la sessió de tarda va ser el torn de
les dues taules rodones que completa-
ven el programa d’actes. La primera,
sota el títol Espai públic i convivència, va
ser moderada pel segon Cap de la
Guàrdia Urbana i Cap de la Divisió
Territorial, EEvveelliioo VVáázzqquueezz, i va tenir
com a convidats a l’inspector Cap de la
Policia Local de Madrid, JJoosséé LLuuiiss
MMoorrcciilllloo, al Cap de la Policia Local de
Sevilla, RRaaffaaeell AAllaarrccóónn, i per acabar a
l’Intendent general de la Policia de
València, RRoobbeerrttoo ZZaannóónn.
Els tres convidats van coincidir en
>> El regidor de Seguretat, Ferran Julián,
va inaugurar la jornada de ponències
Es va valorar la nova
ordenança com una
bona eina de millora de
la seguretat de la ciutat
>> D’esquerra a dreta podem veure Xavier
Vilaró, Joan Delort i Joan Miquel Capell,
ponents de la taula rodona ‘El sistema de la
seguretat pública de Catalunya a
Barcelona’

3. >> El professor de Sociologia de la
Universitat de Toulouse, Alain Tarrius, va
ser un dels ponents ‘estrella’
11
senyalar el‘botellón’com un dels princi-
pals problemes de civisme i d’insegure-
tat ciutadana amb els que es troben,
tot i que també va apuntar com a cau-
ses d’aquests fets l’exercici de serveis
sexuals al carrer i la invasió dels parcs
públics per part de grups nombrosos
d’immigrants. Els tres policies van asse-
gurar que una de les millors formes per
tal d’incrementar la seguretat ciutada-
na, fomentar el civisme i garantir la
bona convivència en els espais públics
és “dur a terme una tasca d’anticipa-
ció als possibles incidents” o fets que
es produeixen a les grans ciutats (com
per exemple les trobades de joves per
consumir alcohol i drogues al carrer), a
més de “treballar de forma coordina-
da” -amb la disponibilitat de tots els
efectius necessaris- amb les administra-
cions.
Col·laboració entre policies
La segona taula rodona de la tarda,
i darrer acte del programa, va comptar
amb la participació de JJooaann DDeelloorrtt,
Secretari de Seguretat Pública de la
Generalitat de Catalunya, XXaavviieerr
VViillaarróó, Cap de la Guàrdia Urbana de
Barcelona, JJooaann MMiiqquueell CCaappeellll,
Intendent en cap de la Regió Policial
Metropolitana de Barcelona dels
Mossos d’Esquadra, i JJoorrddii HHeerreeuu, cin-
què tinent d’alcalde i regidor president
de la Comissió de Seguretat i Mobilitat
de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser
moderada per AAllbbeerrtt GGiimmeennoo, redac-
tor en cap de la secció Vivir de La
Vanguardia. El tema sobre el que es va
parlar va ser: El sistema de seguretat
pública de Catalunya a la ciutat de
Barcelona.
Durant aquest espai es va fer un
repàs al treball conjunt que, des de fa ja
temps, estan duent a terme la Guàrdia
Urbana i els Mossos d’Esquadra. Es van
recordar els avenços que s’han produït
en els darrers sis mesos, després de la
creació de la Sala Conjunta de
Comandament (CGE), i amb el desple-
gament dels Mossos a la Ciutat Comtal,
i es va destacar la tasca duta a terme,
durant molts anys a Barcelona, per
Policia Nacional i Guàrdia Civil.
En aquesta taula rodona els
ponents van remarcar que la feina de la
GUB i de Mossos se centra en el dia a
dia i no tant en els grans desplega-
ments, com per exemple el dia que el
Barça guanya la Lliga. També es va afe-
gir que la nova sala permet una comu-
nicació i una cooperació entre els dos
cossos molt important, i que actual-
ment les dues policies que hi ha a
Barcelona basen el seu treball en un
model de convivència en comptes de
coexistència (com passa en moltes ciu-
tats). Tot seguit es va abordar el tema
de com cal actuar en cas de celebra-
cions de grans esdeveniments.
La clausura de les jornades, valora-
des molt positivament pels assistents,
pels participants i per la organització,
va ser a càrrec de JJoorrddii HHeerreeuu, cinquè
tinent d’alcalde i regidor president de la
Comissió de Seguretat i Mobilitat de
l’Ajuntament de Barcelona. Després va
ser el moment en què, tots aquells que
ho van desitjar, van poder visitar la Sala
Conjunta de Comandament .
>> A la imatge superior és veu el
filòsof José A. Marina, i a baix Jordi
Hereu, regidor de Seguretat i Mobilitat