2. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
El procés d’obtenció de teixits: la indústria tèxtil
El procés tecnològic que es du a terme per tal de satisfer les nostres necessitats en relació
amb el vestit és llarg, i comporta la realització de processos separats que poden agrupar-se en
les tres fases típiques: obtenció de matèries primeres, transformació i comercialització.
El procés tèxtil, doncs, comença amb l’obtenció de les matèries primeres: les fibres.
Després calen diferents processos de transformació, com el de la filatura per obtenir els
fils, el del tissatge per obtenir teixits, els de tintura, estampació i aprest per acolorir els
fils o els teixits, la confecció per fer les peces de vestir i, finalment, la comercialització
dels productes perquè puguin arribar als consumidors.
Tots els processos de transformació destinats a l’obtenció de fils, de teixits i de confecció per
tal d’obtenir productes acabats es duen a terme en la indústria tèxtil. No solament s’obtenen
roba o teixits per vestir, sinó que també hi ha una gran quantitat de productes tèxtils necessaris,
com ara llençols, tapisseries, cortines, estovalles, etc., que tenen un volum de producció igual o
més gran que la roba de vestir.
La indústria tèxtil comprèn les activitats dedicades a la
producció de fils, de teixits i els processos de confecció de
peces de vestir i altres productes basats en tissatge.

3. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Primeres matèries tèxtils: fibres i filaments
Els fils s’obtenen a partir de cargolar
fibres o filaments i tenen una llargària
il·limitada. Les fibres són substàncies
sòlides i flexibles, de forma allargada,
molt primes i amb una llargada limitada.
Les fibres són tan primes que el seu gruix està
comprès entre 0,01 i 0,4 mm, i la seva llargària
pot ser d’entre els 10 i els 400 mm. Quan
s’estiren i es cargolen entre si formen els fils,
que també tenen una forma allargada i molt
prima, però amb una llargària il·limitada.
També es poden obtenir fils a partir de
filaments.
Per ser aptes per a la fabricació de roba de vestir,
els fils han de ser molt flexibles, suaus i
resistents; si no, no poden formar teixits. En canvi,
per obtenir altres productes tèxtils com ara una
estora, una corda o un sac, no cal que siguin
suaus, però sí que han de ser resistents.
Les fibres poden obtenir-se de molts llocs. Segons
el seu origen es classifiquen en naturals, artificials
i sintètiques.

4. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Primeres matèries tèxtils: les fibres naturals
Les fibres naturals són les que procedeixen
de productes vegetals, animals o minerals.
Les més importants són les d’origen vegetal,
com el cotó i el lli, i les d’origen animal, com
la llana o la seda. Les d’origen mineral
s’utilitzen per a teixits especials
d’aplicacions industrials, com la fibra de
vidre, i no pas de vestir.
Les fibres de cotó són les més importants i
utilitzades ja que són suaus, absorbeixen bé la
humitat (són higroscòpiques), no irriten la pell,
són fàcils de tenyir, dissipen l’electricitat
estàtica, resisteixen temperatures altes i són
fresques perquè tenen una bona conductivitat
tèrmica. Per totes aquestes propietats, les
fibres de cotó són ideals per a roba interior i
roba d’estiu. Malgrat tot, les peces de cotó
s’arruguen amb facilitat, encara que no tant
com les de lli, un tipus de fibra que és ideal per
a roba d’estiu perquè és molt fresca. Les
fibres de llana tenen unes propietats similars al
cotó, llevat que absorbeixen encara més la
humitat i són molt més càlides, ja que són molt
aïllants. Tot plegat fa que siguin útils per fer
jerseis, abrics i roba d’hivern.

5. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Primeres matèries tèxtils: les fibres artificials
Les fibres artificials s’obtenen per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els
vegetals i la seva posterior extrusió. La fibra artificial més utilitzada és el raió. Segons quins
productes químics s’utilitzin per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat de cel·lulosa.
Atès que tenen propietats similars al cotó, amb les fibres artificials es fabriquen tota mena de
peces de vestir, des de vestits i corbates fins a mitges i roba de fantasia.
Raió : Fibra produïda artificialment a base de fibra i polímers de cel·lulosa
regenerats. També se la coneix pel nom de viscosa

6. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Primeres matèries tèxtils: les fibres sintètiques
Les fibres sintètiques s’obtenen a partir de productes
químics, generalment derivats del petroli, amb forma de
filaments produïts a les indústries químiques. Segons els
productes químics utilitzats, les fibres químiques més
comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters,
acríliques i poliuretans. Les poliamides són molt resistents i
impermeables, els polièsters s’arruguen molt poc, els
acrílics són molt semblants a la llana i els poliuretans són
molt elàstics.
Tot i que cada fibra sintètica té seves seves propietats
particulars, totes tenen en comú la resistència, la
uniformitat, la impermeabilitat, la poca higroscopicitat
(absorció de la humitat), la facilitat per acumular electricitat
estàtica, la poca resistència a les temperatures elevades i
la dificultat per a ser tenyides.
Amb les robes sintètiques es fan tota mena de teixits
industrials, roba esportiva, anoracs, motxilles, tapisseries,
cortines... Barrejades amb altres fibres naturals o artificials,
també s’utilitzen per a fer peces de vestir com jerseis,
camises, mitges...
poliamida poliester poliuretà

7. • Batuà obridor
• Carda
• Batuà obridor

8. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Primeres matèries tèxtils: el procés de filatura
Tot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic,
podem dir que la filatura consta de les operacions següents:
Torçar o
cargolar
Dóna
consistència i
cohesió
Netejar
Elimina les
restes vegetals
o la brutícia
Pentinar
Aconsegueix
que quedin
totes paral·leles
Estirar
Aprima la
massa fibrosa
neteja
Les fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o
la llana, solen arribar a la filatura en forma de
bales, que són una mena de farcells on hi ha totes
les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per
extreure’n les fibres i netejar-les, ja que contenen
restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La
màquina encarregada de dur a terme aquesta
operació és el batà obridor. El resultat és la napa,
una mena de tela gruixuda i esponjosa que és
recollida en bobines.
pentinat
Una vegada es tenen les fibres netes i de forma
esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de
paral·lelitzar-les, és a dir, que quedin paral·leles
les unes amb les altres. Aquesta operació la
realitza una màquina anomenada la carda, que
conté una sèrie de corrons amb tot de pues a la
seva perifèria que en girar actuen com pintes. De
la carda en surt el que s’anomena cinta de carda.
L’estirat
L’estirat es du a terme,
generalment, en una màquina
anomenada el manuar. Al manuar,
diverses cintes de carda s’estiren i
s’ajunten (doblen) per formar la
veta, que posteriorment es recollirà
en una bobina. L’estiratge
s’aconsegueix fent passar la cinta
pel tren d’estiratge, format per
quatre parelles de corrons que
giren a diferents velocitats, cada
parella més ràpida que l’anterior.
En alguns casos diverses vetes
s’ajunten en una màquina, la
metxera, on se les estira
novament i se’ls dóna una lleugera
torsió. El producte obtingut
s’anomena la metxa.
El torçat
Finalment, les metxes o les vetes
son portades a la filadora, on
s’acaben d’estirar i es torcen fins a
formar els fils. Les filadores més
comunes són la filadora d’anells i
les anomenades open end.
Aquestes últimes són les més
modernes i tenen una producció
molt elevada.

9. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Del fil a la roba: el tissatge
Els teixits es formen entrellaçant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest procés de
transformació per a l’obtenció de teixits s’anomena tissatge. Hi ha diverses maneres
d’entrellaçar o lligar els fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits. Els més
importants són els teixits plans i els teixits de punt.
El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a
l’obtenció de robes i teles.

10. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Del fil a la roba: el tissatge
El teixit pla. Resistent, poc elàstic. Llençols, camises,
estovalles. Cortines, tapisseries ...
El teixit pla és el més antic de tots, i també es
coneix amb el nom de teixit de calada. Està
format pels fils de l’ordit i de la trama, posats
alternativament l’un damunt de l’altre,
entrellaçats en direccions perpendiculars,
formant un angle de 90º. L’ordit és un conjunt de
fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un
altre, mentre que la trama és un sol fil que es va
lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils
de l’ordit.
La trama pot passar per sobre d’un fil d’ordit i
per sota del següent, i així successivament.
També pot ser que passi per sobre d’un i per
sota dels dos següents. D’aquesta manera,
podem fer moltes combinacions. Segons com
es passa la trama, s’obtenen diferents tipus de
lligats o lligaments, que donen lloc a diferents
tipus de teixits plans. Els més comuns són el
tafetà i la sarja.
El procés de fabricació de teixits plans consta de
dues operacions bàsiques: la preparació de
l’ordit i el teixit amb teler.
La preparació de l’ordit
Es du a terme amb una màquina anomenada
ordidor. En aquesta màquina es recullen els
fils ordenadament i per colors, si és el cas,
sobre un cilindre o tambor de gran diàmetre i
després es passen a un altre cilindre més petit,
el plegador d’ordit, per tal que, quan es
desenrotllin, conservin la posició i el
paral·lelisme. Els fils provenen de la fileta, que
és una estructura de suport on es col·loquen
tantes bobines com fils hagi de tenir l’ordit.
L’ordidor va estirant els fils de les bobines i els
va col·locant al plegador.
El teixit amb telers.
Els telers són les màquines que lliguen els fils i
formen, així, els teixits. Per fer-ho, es col·loca el
plegador d’ordit al teler i els extrems dels fils es
passen pel mig de les malles dels lliços, per la
pua o pinta de teixir i, finalment, s’enrotllen en
un altre cilindre (plegador de teixit), que més
tard contindrà el teixit acabat.
Un dels lliços aixeca els fils senars de l’ordit
mentre que l’altre abaixa els parells. Això fa que
quedi un espai entre el dos, la calada, per on
passa disparada la llançadora, que conté una
bobina de fil, la bitlla, que desprèn la trama.
Un cop passada la trama, la pua, en un
moviment de vaivé sincronitzat, abat la trama tot
ajuntant-la al fil de trama de la passada anterior.
De seguida s’inverteix la posició dels lliços,
els fils senars avall i els parells amunt, i es
torna a passar la llançadora per la calada (en
sentit contrari a la passada anterior) tot deixant
novament el fil de trama que tornarà a ser abatut
per la pua contra l’anterior. Aquest procés es
repeteix successivament mentre hi ha fil al
plegador d’ordit, que es va desenrotllant a poc a
poc, i es va formant el teixit.
Quan es volen aconseguir teixits amb dibuixos,
acolorits o no, amb certa complicació, s’utilitzen
els telers amb maquineta jacquard, inventada
per Joseph Marie Jacquard (1752-1834).
La maquineta va situada damunt del teler i pot
aixecar o abaixar els fils de l’ordit un a un
independentment, a diferència de com ho fan les
malles dels lliços. Llavors es forma el dibuix
segons que la trama passi per sobre o per sota
dels fils de l’ordit un a un. El control dels fils de
l’ordit que cal aixecar o abaixar per formar el
dibuix sobre el teixit, el feia la maquineta
Jacquard fins fa poc a través d’un sistema de
targetes perforades. Actualment, les maquinetes
Jacquard controlen els fils a través de sistemes
informàtics, que doten el conjunt de molta més
flexibilitat a l’hora de canviar el tipus de dibuix, ja
que només cal canviar el programa informàtic de
control.
Al final del procés, les peces de roba són
repassades, és a dir, són sotmeses a una
inspecció per tal de localitzar i treure els
defectes que puguin tenir.
Al llarg de la història s’han utilitzat molts tipus
de telers, des dels que eren totalment manuals
fins als actuals, totalment automàtics.
Antigament, la llançadora es passava a mà i
els lliços es movien accionant uns pedals.
Actualment, tots els moviments són produïts
sincronitzadament per motors elèctrics
controlats per ordinadors, i el fil de trama ja no
necessita llançadora perquè és impulsat per
un raig d’aire a pressió o per un sistema de
pinces. Tots aquests avenços han permès,
entre altres coses, obtenir el teixit més
ràpidament i fer menys necessari el treball
directe dels operaris als telers.
Sarja
Tafetà

11. • Teler de garrot
• Teler d’espasa llançadora impulsada per una
menaq d’espasa
• Teler jaquard. Targetes
perorades

12. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Del fil a la roba: el tissatge
El teixit de punt. Gran elasticitat. Jerseis,
jaquetes, mitges, mitjons, roba interior ...
Un altre sistema de teixir és aquell que
consisteix a utilitzar un sol fil que va formant
malles que s’enllacen entre si. Els teixits
elaborats es coneixen amb els noms teixits de
punt o gèneres de punt. Quan aquest sistema
es realitza de manera artesanal, s’utilitza una
troca de llana i un parell d’agulles rectes i
llargues per fer jerseis, bufandes i altres peces
de roba. Aquesta activitat es coneix amb
l’expressió fer mitja.
Els teixits de punt s’elaboren industrialment
amb uns telers especials anomenats
tricotoses, que poden ser rectilínies o
circulars. Utilitzen moltes agulles d’un tipus
especial, anomenat llengüeta, que agafen el fil
que ve directament d’una fileta de bobines i el
fan passar a través de les malles formades a la
passada anterior. També duen sistemes
Jacquard per a teixits amb dibuixos complicats.
Formació del teixit de punt en una tricotosa circular amb
agulles de llengüeta

13. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
Del fil a la roba: Propietats dels teixits
Els teixits plans són molt resistents, però, en canvi, són poc
elàstics, ja que en estirar-los en el sentit de l’amplada o de la
llargada no cedeixen més enllà del que permeten els fils de
la trama o l’ordit. Si se’n vol augmentar l’elasticitat cal
utilitzar fils elàstics. Amb els teixits plans es fabriquen
llençols, camises, estovalles, cortines, tapisseries i molts
altres productes.
Els teixits de punt tenen com a característica principal una
gran elasticitat, ja que les malles es poden estirar fàcilment
en tots dos sentits (amplada i llargada). Per aquest motiu, les
peces de gènere de punt són molt còmodes de dur i
s’adapten molt bé al cos. Jerseis, jaquetes, mitges, mitjons,
roba interior, etc., solen estar fabricades amb aquest tipus de
teixit.

14. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
La tintura, l’estampació i l’aprest: el ram de l’aigua
Els processos de tintura, estampació i aprest són coneguts tradicionalment amb el nom el ram
de l’aigua. El formen el conjunt d’activitats de transformació del procés tèxtil que estan
destinades a donar aspecte final i les qualitats definitives al teixit, abans de la confecció.
La tintura
Si et fixes en els teixits que tens a prop, observaràs que
n’hi ha d’un sol color, de diferents colors que segueixen
unes línies més o menys geomètriques i fins i tot n’hi ha
d’acolorits amb dibuixos més o menys elaborats. Això
s’aconsegueix donant color a les fibres, als fils o als teixits
en un procés anomenat tintura.Teixit estampat.
La tintura consisteix a submergir les fibres, els fils o els
teixits dins un líquid que conté unes substàncies
colorants dissoltes perquè els impregnin totalment.
Després d’eixugar-los, haurem obtingut fibres, fils o teixits
amb el color desitjat. Si hem tintat teixits, seran d’un sol
color. En canvi, si hem acolorit fibres o fils, podrem
obtenir teixits de diversos colors i amb dibuixos més o
menys geomètrics combinant-los al teler o la tricotosa.
L’estampació
Si volem aconseguir un teixit amb dibuixos complexos i
acolorits sense necessitat d’utilitzar telers amb maquineta
Jacquard, haurem d’aplicar la tècnica de l’estampació.
Aquesta tècnica, més econòmica, consisteix a utilitzar uns
motlles cilíndrics amb un dibuix gravat a la seva
superfície que, un cop impregnats amb el líquid colorant,
es pressionen sobre el teixit, que va passant entre una
cinta transportadora i el cilindre gravat.
Els teixits amb dibuixos estampats es distingeixen dels que
es fan en un teler amb maquineta Jacquard en el fet que el
dibuix només apareix en una cara del teixit, mentre que
a l’altra el dibuix o no hi és o es nota lleugerament per
filtració dels colors des de l’altra cara. En general, els de
maquineta Jacquard són més apreciats i de millor qualitat.
L’aprest
Quan els teixits surten del teler o del taller de tintura,
pot ser que encara no tinguin les característiques finals
desitjades. Alguns cops en voldrem millorar la
consistència o la suavitat; altres cops voldrem
protegir el teixit contra alguns inconvenients com
l’encongiment, les arrugues, els bacteris i les arnes,
l’electricitat estàtica o el lliscament.
La variació de totes aquestes característiques
s’aconsegueix amb uns tractaments que, en conjunt,
anomenem aprests.

15. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària
De la tela al vestit: la confecció
Quan un teixit està totalment acabat, cal tallar-ne les peces corresponents i cosir-les per fer una
peça de vestir que pugui satisfer les nostres necessitats. Aquest procés de transformació de
teixits totalment acabats en peces de vestir s’anomena confecció.
Antigament, la confecció es feia en petits tallers on sastres o modistes elaboraven les peces
de vestir segons el gust i a mida dels clients. Aquest procés artesanal ha deixat pas avui
dia a la confecció industrial, gràcies a la qual podem trobar a les botigues tota mena de
peces de roba ja confeccionades i a punt per portar. Perquè això sigui possible, ha estat
necessari establir unes mides (talles) estàndard que abastin, tant com sigui possible, la
diversitat de mides i estatures de les persones.
En un taller de confecció es distingeixen tres seccions: el tall, la costura i l’acabat.
El tall es realitza sobre els teixits
resseguint els contorns marcats amb
l’ajut d’unes plantilles (patrons).
S’utilitzen unes màquines amb unes
fulles circulars, amb un raig làser o amb
un raig d’aigua a alta pressió.
La costura consisteix a unir les peces
de roba amb màquines de cosir que
porten un motor incorporat. És un procés
difícil d’automatitzar, i moltes vagades
cada màquina està controlada per un sol
treballador, per la qual cosa es necessita
molta mà d’obra.
L’acabat consisteix a planxar, etiquetar i
embalar les peces de roba ja cosides i
deixar-les a punt per a la seva
comercialització. Aquests processos
estan força automatitzats.